L'Extra nº302

download L'Extra nº302

of 48

  • date post

    31-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    244
  • download

    4

Embed Size (px)

description

Periòdic gratuït setmanal. L'Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès, Baix Llobregat Nord, Garraf.

Transcript of L'Extra nº302

  • Els ajuntaments de Vilanova del Cam i dena han demanat a loficina regional del cadastre una revisi dels valors aprovats lany 2007, desprs de conixer que loperaci idntica que sest duent a terme ara a Igualada i la Pobla de Claramunt comporta diferncies abismals en la valoraci de les finques. En alguns casos, la diferncia arriba a ms de 800 euros per metre quadrat, la qual cosa ha exasperat els nims de collectius venals.

    ALT PENEDS ANOIA BAIX LLOBREGAT NORD BAIX PENEDS GARRAF

    10/06DIMECRES 2009

    Any VI Nmero 302

    El president de la Generalitat, dissabte, a la planta fotovoltaica que va inaugurar a Sant Esteve Sesrovires.

    El president Montilla inaugura la planta fotovoltaica de Sant Esteve Sesrovires

    Viu la Tapa deixa el Parc Fluvial ple daromes culinaris

    El Peneds somple de narracions i contes explicats en veu alta

    I els divendres tot loci i el lleure a ...

    40.000 exemplars gratuts Associaci Catalana

    de Premsa Gratuta

    Joan Laporta, protagonista a la trobada de penyes de lAnoia, el Pene-ds i el Garraf

    P16ALT PENEDS

    P12ANOIA

    P39

    P34BAIX LLOBREGAT NORD

    El cadastre dIgualada i de la Pobla deixa en evidncia els ddena i Vilanova del Cam

    P11ANOIA

    TOTS ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS EUROPEES A TOTS ELS MUNICIPIS

    42 aspirants participen al csting popular de la Passarella Calafell

    P31BAIX PENEDS

    El prquing de lHospital St. Camil ser de pagament

    P24GARRAF

    Inici del 300 aniversari dels Gegants Grossos de Vilanova i la Geltr

    P24GARRAF

    SERVEITCNIC OFICIAL

    OrxateraA-19

    GranissadoraMT MINI 2

    GlaoneraAC46

  • A la taula den Nadal...

    FLIX SIMON Alt Peneds

    Era costum explica Joan Amades- que quan el pare abat sasseia a taula, ja no ho pogus fer cap ms germ; si algun confrare es trobava fora del convent a lhora de lpat, en tornar no podia fer la menjada perduda i havia desperar que torns a ser hora de refetor per poder fer lpat segent. Aquest costum va donar peu a la formaci de la parmia que diu: A la taula de labat qui no hi s no hi s comptat, emprada per indicar que no es t en compte ni en consideraci a qui no fa acte de presncia quan toca.Al Peneds, malgrat que hi fem acte per-manent de presncia, de moment seguim fora de la taula del conseller Nadal. I aix, tot i que tenim des del 5 de desembre del 2007 la clau per entrar al convent: per no funciona amb el pany actual, lhan de canviar i no ho fan... Totes les decisions importants es continuen prenent des de

    LEditorial

    10 / 06 / 200902

    Tot pel poble.... per sense el poble

    Per riure... o plorar!qPer Miquel Fernndez Gras (ACPG)

    Director: Jordi Puiggrs i Ascnjordipuiggros@publianoia.cat

    Redacci:Jaume Singla, Pere Peas, Olga Morros, Toni Corts

    (Anoia)Eva Hidalgo (Alt Peneds)

    Joan Checa (Baix Llobregat Nord)Javi Polinario (Garraf )

    Revisi lingstica: Cristina RomaDisseny de publicitat: Dario Ignacio

    Mejn, Snia VivEquip comercial: Antnia Mancha,

    Pep Tort, Llus Maci,Julin Pozn, Montse Sans

    Administraci: Nria Redolad, FinaPlaza, Assumpci Vives

    Edita:PUBLICACIONS ANOIA S.L.

    Director General:Francesc Puertas

    francescpuertas@publianoia.cat

    Impressi: LERIGRAFDipsit Legal: L-980-02

    Membre de lAssociaci Catalanade Premsa Gratuta

    LExtra no sidentifica necessariment amb les opinions de collaboradors

    expressades en aquesta publicaci.

    PUBLICACI GRATUTA

    Control PGD

    Redacci: 93 804 6605/93 818 2322Publicitat: 93 804 24 51/670 224900

    Fax. 93 805 41 71/93 818 21 88

    Retir, 40 - 08700 IGUALADAApartat de correus 395

    Pl. Mil i Fontanals 7 - 08720 VILAFRANCA

    Farien b les cpules dels partits dana-litzar no tant els seus propis resultats electorals, com la desafecci dels ciuta-dans expressada en forma dabstenci davant les convocatries electorals suc-cessives.Alguna cosa greu passa quan labsten-ci supera de molt la participaci -hi ha un poble a lAnoia, Cabrera dIgualada on la participaci no arriba ni al 30% del cens- i com ms temps passi sense ser resolt, ms greu es far el problema.Podem estar dacord que els ciutadans no coneixem gaireb gens el funciona-ment del Parlament Europeu ni el que els seus diputats hi fan durant els cinc anys de la seva legislatura. Tamb po-dem estar dacord en qu la majoria de campanyes shan fet en clau espanyola quan haurien dhaver estat en clau euro-

    pea. Tampoc els casos de corrupci des-coberts -casualitat punyetera just abans de la campanya electoral- ajuden a mo-bilitzar lelectorat. Com tampoc ajuda a mobilitzar lelectorat catal constatar que una llei fonamental com lEstatut de Catalunya es ignorat pel govern de lEs-tat, tot i ser del mateix color que el go-vern de la Generalitat i ser els diputats del PSC imprescindibles per a qualsevol majoria de govern.Ara b, el que segurament desmobilitza absolutament a qualsevol ciutad que no sigui molt militant o tingui un bon davallant immenses, es que les cpules dels partits viuen permanentment des-quena al poble. Comenant per lelecci de candidats i del seu ordre a la llista electoral i aca-bant per campanyes de frases, cartells,

    Opinem

    fora del nostre territori, que les ha de viu-re. I sn en darrera instncia les respecti-ves conselleries de la Generalitat les que acaben decidint i dient lltima paraula.Actualment, la Generalitat t creades en els 7 mbits funcionals, les corresponents delegacions territorials del Govern, amb els delegats i 21 serveis territorials. A la prctica, encara falta cobrir alguns dels 150 serveis descentralitzats; per el Pe-neds, en lactual model de 7, ni en t, ni en tindr cap. Lactual situaci s una mostra patent del mal tracte a qu est sotms un territori, que pateix, a ms, la manca de despesa pressupostria, tant en manteniment, com en gesti i en millo-res infraestructurals dels principals eixos viaris i ferroviaris.Amb lmbit del Peneds en marxa, esta-rem parlant de 8 delegacions del govern, amb el delegat territorial penedesenc, el

    propi Consell de Direcci de lAdministraci Territorial de la Generalitat i amb els re-presentants dels serveis de les diverses conselleries, que es podran repartir entre Vilafranca, Igualada, el Vendrell i Vilanova i la Geltr, capitals de les quatre comar-ques penedesenques. Estem reclamant, tamb, les infraestructures per ubicar-hi totes les delegacions administratives, tal com sest fent en els altres mbits.A Girona per exemple, tindran un nou equi-pament amb una superfcie construda de 30.754 metres quadrats, amb pressupost del 2009 per a la posada en funciona-ment, de 4.840.000 euros, a daplegar-hi al voltant de 850 treballadors, que sn tots els que corresponen a la delegaci del govern i als diversos serveis de les conse-lleries. El mateix podrem dir de ledi ci de la delegaci del govern a les Terres de lEbre, que van ser adjudicades el 2002...

    Porten invertits ms de 3 milions deuros, a lantic palau Abria de Tortosa.Lacticle 140 del titol IV del funcionament del Parlament, estableix que el govern ha de retre compte del compliment de les mo-cions aprovades, en un termini de quatre mesos. Ara, un cop transcorreguts ms de 18 mesos, exigim la creaci de lmbit fun-cional de plani caci territorial, i modi car els plans que shan elaborat per adequar-los a aquest nou mbit funcional. Volem comenar a construir un nou model que ens allunyi de les conseqncies duna gesti centralitzada des de les rees de poder metropolitanes de Barcelona i Ta-rragona, i de les comarques Centrals.

    Flix Simon s membre de la Plataforma per una Vegueria Prpia

    pancartes i videos ms desquali cants de ladversari que de propostes per mi-llorar la vida dels ciutadans.No s possible que el ciutad es posi al darrere dun candidat absolutament desconegut, mentre les seves reivin-dicacions municipals o autonmiques sn absolutament menyspreades pels que realment manen en els partits, que no sn ni els alcaldes, ni els regidors ni molt sovint els diputats: sn les cpu-les directives que han estat elegides en congressos a porta tancada.Tampoc ajuda a votar candidats que van a Europa com a darrer dest abans de la retirada de nitiva. En aquest sentit cal destacar els candidats catalans que han encapalat llistes generals que han sabut mobilitzar molt millor als seus electors a diferncia daltres llistes que

    han vist minvar notablement el nombre de vots.Si els partits no volen obrir les portes sn ben lliures de no fer-ho, per no po-den pas pretendre que els ciutadans els segueixin i els donin suport quan els im-posen els candidats, els programes i a ms passen els anys sense escoltar mai la veu dels territoris.Tenim unes lleis electorals datades del 1977 i un funcionament dels partits que en alguns casos ve de la clandestinitat. Els ciutadans ja no accepten per que s el dictat dels partits.De moment sest veient en una alta abstenci perto si la desafecci conti-nua ho podem veure amb votacions es-trafolries o aldarulls al carrer.El poble en el seu conjunt est marcant una tendncia que cal corregir.

  • Opinem

    Noms un trmit

    POL GOM Anoia

    10 / 06 / 2009 03

    La insatisfacci poltica

    JOSEP FAURA Alt Peneds EL TRULL

    Segons el Centre dEstudis dOpini (CEO) de la Generalitat, el 75 per cent dels ca-talans est insatisfet polticament. s la dada ms elevada des que es realitza aquest sondeig. Aquesta xifra s lamen-tablement prxima al 37% de participaci catalana en les eleccions europees. Maria Badia, del PSC, en plena campanya, deia, segons el web La Malla, que aques-ta desafecci fa pensar que els poltics estan fent les coses malament: Els po-ltics haurem dintentar viure de manera ms normalitzada i conciliar la vida labo-ral i la familiar. Tenen grans responsabi-litats, treballen totes les hores del dia, i sovint la seva percepci del que s la vida quotidiana est llu