L'HIPERBÒLIC 86

24
L’HIPERBÒLIC 86 OCTUBRE 2010 LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT Silvia Marty, un pas al teatre ASSOCIATS A TEMA DEL MES (p12) Eleccions al Parlament TENDÈRIES (p6) Teràpia de shock! BOCA A BOCA (p20) Raül Tidor, director del nou 3XL

description

Revista per joves i universitaris

Transcript of L'HIPERBÒLIC 86

Page 1: L'HIPERBÒLIC 86

L’HIPERBÒLIC86 OCTUBRE 2010 LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT

Silvia Marty, un pas al teatre

ASSOCIATS A

TEMA DEL MES

(p12) Eleccions al

Parlament

TENDÈRIES(p6) Teràpia de

shock!

BOCA A BOCA(p20) Raül Tidor,

director del nou

3XL

Page 2: L'HIPERBÒLIC 86

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________2

Nom: Julio ManriqueL'actor i director Julio Manrique s'encarre-garà de la direcció artística del Teatre Ro-mea a partir de la temporada 2011-2012, en substitució de Calixto Bieito, que aca-barà el seu compromís amb aquest teatre del Raval barceloní.

Xifra: Uns 20...La visita del Papa a Barcelona està provo-cant la proliferació al Facebook de grups a favor i en contra d’aquest esdeveni-ment. En xifres, guanyen els detractors que el Papa visiti la capital catalana, amb almenys una vintena de grups.

Lloc: BarcelonaLa capital catalana va ser l’epicentre dels enfrontaments entre els antisistema i les forces de seguretat de la Generalitat el dia de la vaga general, el 29 de setem-bre. Els aldarulls es van prolongar unes 8 hores.

S’apropen les eleccions al Parlament de Catalunya en uns dels pitjors esce-naris econòmics que ens ha tocat viure. Els joves i les joves d’arreu de l’Estat estan patint la situació de manera especial. Pensar en l’emancipació, en què poden estudiar i com fer-ho o les sortides al món laboral són algunes de les preocupacions principals dels joves que veuen el seu futur incert.

Aquest número L’Hiperbòlic ha volgut apropar a tots els lectors de la revista les diferents propostes que ens han fet arribar els partits que es presenten a les eleccions sobre feina, habitatge i ensenyament. La revista creu que és impor-tant donar a conèixer algunes de les polítiques que en un futur els afectaran directament.

La revista no vol oblidar, però, la resta de seccions i en el present número us ofereix, entre molts articles, dues entrevistes: una a la Silvia Marty, l’actriu catalana que va triomfar a la telesèrie Un paso adelante, i l’altra al Raül Tidor, director del nou canal 3XL. Dos exemples d’emprenedoria i joventut que espe-rem que inspirin a tothom. Perquè la revista creu que el futur és d’aquells que ajuden a construir-lo.

Un futur incert?Editorial

La il

. lust

raci

óFl

aixo

s

N86 - OCTUBRE2010

02 - EDITORIAL UN FUTUR INCERT03 - LA IMATGE "ANTARTIDA" DE JAVIER DURÁN

SINDREU04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA MANUEL CRUZ GUANYA

L'ESPASA D'ASSAIG AMB LOS FILÓSOFOS Y EL AMOR

05 - DIUE MÉS GARANTIES PER AL CATALÀ

A LES AULES06 - TENDÈRIES TERÀPIA DE SHOCK08 - ALTAVEU ROGER MAS CALA FOC A L'OBAGA10 - PROJECTE NORAI GASTRONOMIA CULTURAL I

RESPONSABLE11 - VIDEOJOCS PROHIBIT ABURRIR-SE AQUEST

ESTIU12 - TEMA DEL MES ELECCIONS AL PARLAMENT

14 - ACPG PA NEGRE16 - CONVIDADA SILVIA MARTY18 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE19 - CALAIX DE SASTRE MOTS ENCREUTAS, LA BRUIXA

2.0, RODA EL MÓN I TORNA AL MOT, SUDOKUS

20 - BOCA A BOCA ENTREVISTA A RAÜL TIDOR,

EDITOR/DIRECTOR DEL 3XL.CAT22 - CULTURA RECOMANEM, AGENDA OCTUBRE

201023 - ESCOLA D'ESCRIPTURA EL RODONELL

Sumari

Edita: Edicat, SLDos de maig 270, local 2 / 08025 BarcelonaT: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 [email protected] / www.edicat.cat

Editors: Josep Ritort i Antoni GonzálezCap de Relacions externes: Jordi SansalvadorConsell de redacció: Diego GimènezDisseny i maquetació: Enric Vidal, Susana PerdomoAdministració: Sònia LópezAssessorament lingüístic: Irene TorraPublicitat: 93 451 61 70, [email protected]ó: CRE-A, SLDipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

SUBSCRIPCIÓ: 1€ ([email protected])

Tiratge: 26.330 exemplars

Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

Troba’ns!!!

Page 3: L'HIPERBÒLIC 86

3L’HIPERBÒLIC/86 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ OCTUBRE 2010

“ANTÀRTIDA” de JAVIER DURÁN SINDREU, alumne de MAXSTUDIO, centre fotogràfic a BarcelonaValldonzella 25. 08001 Barcelona I 933041393 I [email protected] I www.maxstudioformacion.es

Page 4: L'HIPERBÒLIC 86

El catedràtic de filosofia contemporània de la UB Manuel Cruz ha guanyat la vint-i-setena edició del premi Espasa d’assaig, do-tat amb 30.000€, pel seu treball Los filósofos y el amor, en què examina les aproximacions al tema de l’amor de deu destacats filòsofs i reflexiona, a través dels seus escrits i biografies, sobre les seves aportacions a la filosofia.

Manuel Cruz (Barcelona, 1951), professor al Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, és també investigador a l’Institut de Filosofia del CSIC, dirigeix la revista Metròpolis a Barcelona i publica habitualment arti-cles a El País. És autor d’una nombrosa bibliografia, entre la qual destaca ¿A quién pertenece lo ocurrido? (Taurus, 1995), Pensar por pensar (Aguilar, 2008), conjuntament amb el pro-fessor del Departament d’Antropologia Cultural de la UB Ma-nuel Delgado, i darrerament Menú degustación. La ocupación del filósofo (Crítica, 2009). Ha desenvolupat durant els últims vint anys un actiu paper en l’actualització de les referències

UB ( ) www.ub.edu UdG ( ) www.udg.edu

Congrés Congènere 2010La rectora, Anna M. Geli, ha destacat en el seu parlament la implicació i l’aposta de la UdG per la comunicació i la igualtat de gènere. Les sessions es desenvoluparan a l’entorn de la «Cons-trucció de gènere en la ficció televisiva» durant dels dies 30 de setembre i 1 d’octubre a la Sala de Graus de la Facultat de Lle-tres. Com ha dit l’organitzadora, Carmen Echazarreta, es tracta d’avaluar el concepte de les imatges de l’home i la dona de què ens forneix la televisió.

URV ( ) www.urv.cat

Lliurats els premis extraordinaris de final d’estudis i als millors esportistes de la URV

En l’acte d’inauguració de curs el passat setembre es van distin-gir els 38 millors estudiants en els seus estudis, i als dos millors esportistes. Es va reconèixer en Xavier Correig com a professor distingit, es van concedir les medalles de la Universitat a onze persones que es jubilen i es van distingir nou persones per 25 anys de servei.

Manuel Cruz guanya l’Espasa d’assaig amb Los filósofos y el amor

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

de la filosofa espanyola amb problemàtiques i enfocaments procedents d’altres contextos filosòfics. No només ha prestat atenció a l’àmbit europeu sinó també a l’americà, i és d’espe-cial importància la seva tasca de permanent conversa amb el pensament a l’Amèrica Llatina.

En aquesta edició s’han rebut més de mig centenar d’originals procedents de Madrid, Barcelona i de Llatinoamèrica: l’Argen-tina, Mèxic, el Perú, l’Uruguai, Costa Rica... Els temes més tractats han estat l’anàlisi política, amb especial èmfasi en la transició espanyola, la sociologia i la història. El jurat, com en anteriors convocatòries, estava integrat per Fernando Savater, Pedro García Barreno, Amando de Miguel, Vicente Verdú i Pilar Cortés, en representació de l’editorial.

*Diego Giménez ([email protected])

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/86

4OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Page 5: L'HIPERBÒLIC 86

Coincidint amb l’inici del curs 2010-11, el Govern ha aprovat el decret sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats públiques i privades de Catalunya. La norma estableix que els professors nous han de dominar suficientment el català per poder atendre adequadament estudiants. El curs que ara arrenca serà el primer en què tots els estudiants que entren a la universitat fan titulacions adaptades a l’espai europeu d’educació superior (EEES). Les universitats ofereixen un total de 456 graus i 498 màsters.

El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha destacat que el decret aprovat pel Govern té per ob-jectiu «garantir els drets lingüístics dels estudiants». El conseller també ha asse-gurat que el requisit del català «no serà una barrera» per a la captació de talent per part de les universitats i ha subratllat que la norma és prou «flexible» i respecta l’autonomia de les universitats. De fet, el decret contempla fins a cinc vies diferents per acreditar el coneixement de català, entre les quals hi ha el certificat de refe-rència de nivell de suficiència de català (nivell C) de la Generalitat i altres títols que es consideren equivalents.

Els nous professors funcionaris i contra-ctats de les universitats públiques i el pro-fessorat contractat de les privades hauran d’acreditar el nivell de suficiència de cata-là, en canvi, els que ja hi treballen l’hauran de demostrar només si volen participar en un nou procés de selecció de plaça.

Més garanties per al català a les aules

El decret ha fixat com a exempcions els professors visitants, els emèrits i els ho-noraris. Aquells que només facin recerca o els que imparteixin classes en terceres llengües tampoc no l'hauran d'acreditar, si així ho decideix la universitat, d’acord amb la seva normativa interna.

La norma també regula l’acreditació del coneixement del castellà, de l’occità i de les altres llengües de la docència.

Universitats 100% europeesEl curs 2010-11 ha començat a les 12 uni-versitats amb un total de 456 estudis de grau adaptats a l’espai europeu d’educació superior (EEES), una xifra que suposa un in-crement de 120 graus respecte l’any passat. Amb l’inici del nou curs culmina l’etapa de transició cap a la nova metodologia d’estu-dis, un procés que va començar fa dos anys.

Aquest curs també es posen en marxa 498 màsters oficials, 60 més que fa un any. Des de l’inici de l’EEES s’ha produ-ït un augment important en el nombre d’estudiants que cursen màsters, i s’ha passat dels 4.256 del curs 2006/2007 als prop d’11.700 del curs passat.

Aquest serà, doncs, el primer curs uni-versitari en què tots els estudiants que entren a la universitat fan titulacions amb els plans d’estudi adaptats a l’EEES. Les llicenciatures i diplomatures s’aniran ex-tingint fins al setembre del 2015.

El nou curs universitari arrenca amb prop de 230.000 estudiants en el conjunt de les 12 universitats i més de 15.000 professors a les universitats públiques (UB, UAB, UPC, URV, UdG, UdL, UPF).

Precisament per a aquest any 2010, està previst que la Generalitat aporti a les universitats més de 18 milions d’euros per a l’adaptació a l’EEES i la millora de les tecnolo-gies de la informació i la comunicació (TIC). Aquests diners servi-ran per fer aules més petites, facilitant així el treball en grup que estimula l’EEES; canviar el programari dels ordinadors; adquirir ordinadors portàtils per als estudiants i gravadores de DVD, en-tre d’altres actuacions.

www.gencat.cat/diue

El Govern aprova un decret per garantir que els nous professors tinguin prou nivell de català per atendre adequadament els estudiants

5L’HIPERBÒLIC/86 DIUE _________________________________________________________________________________________________ OCTUBRE 2010

El nou curs

universitari

arrenca amb

prop de 230.000

estudiants

Page 6: L'HIPERBÒLIC 86

TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________6

DES DE LES PRESES (LA GARROTXA), EL JOVE GRUP JA ÉS UN

DELS QUE TÉ MÉS PROJECCIÓ EN EL PANORAMA NACIONAL

Teràpia de Shock

«La música és una aventura molt agraïda»

Engego la ràdio i el locutor assegura que donarà pas a un nou tema, els autors del qual són joves estudiants catalans reconeguts com un dels grups més prometedors dins del panorama musical català. S’acaba la cançó i em sorprenc: ho fan molt bé, sincerament tenen fusta de bons músics. Ràpidament, des de Dèria, decidim contactar-hi per conèixer-los. Després de diversos intents ho aconseguim. Responen les nostres preguntes aprofitant que es troben tots junts assajant les noves cançons que formaran el seu nou disc que sortirà ben aviat.

Ens expliquen que són un grup de música anomenat Teràpia de Shock format a la Garrotxa l’estiu del 2006. Actualment els membres del grup són quatre joves de les Preses, tot i que van ser en Ferran Mas-segú (veu i guitarra) i en Jaume Sucarrats (guitarra) els qui van tocar junts per prime-ra vegada i van iniciar la confecció de les seves primeres creacions i melodies. Més tard, van incorporar-se a la formació en Gerard López a la bateria i l�Albert Parés al baix, i així és com va néixer Teràpia de Shock. Es defineixen simplement com «un

grup de joves a qui els agrada la música i els encanta tocar junts». Ells mateixos també ens expliquen que el seu estil «és el power-pop, amb influències de grups com Lax�n�Busto o fins i tot The Hives». El can-tant del grup, en Massa, recalca: «les nos-tres cançons tracten temes de la vida quo-tidiana, ens inspirem en el que nosaltres vivim». Com a curiositat preguntem al grup sobre el nom de la banda i ens expliquen que per a anomenar-la van inspirar-se en una pel·lícula que un dia van veure tots junts; admeten que «és com una mena de homenatge» que fan al film.

El primer hivern junts es tanquen al seu lo-cal d’assaig a compondre temes i aconse-gueixen actuar per primer cop en directe, dins del marc de la Festa d�Estudiants de Sant Tomàs de la Garrotxa, a la discoteca Kratter’s. A partir d’aquest moment sorgei-xen noves oportunitats i actuacions per tota la comarca. Gràcies a l�energia que el grup aconsegueix transmetre en els seus directes i el seu bon ritme, són premiats amb el Premi del Públic del Concurs de Salitja 2007. Més tard, després d�haver es-tat reconeguts com a grup revelació 2007 per la revista Enderrock es converteixen en un nou fenomen musical i inicien paral-lelament una carrera frenètica donant-se

a conèixer per tot Catalunya. El grup as-segura que «va ser una alegria molt gran, un cop de sort que ens va donar una empenta per continuar lluitant. Ara fem la vida que fèiem abans de tenir el grup, però amb molta més feina». Gràcies a aquest últim premi queden entre els cinc primers finalistes per al Disc Català de l’Any 2007, organitzat per Ràdio 4, amb tan sols una maqueta. El novembre del 2008 surt al mercat el seu primer treball amb segell discogràfic titulat Escapa’t amb mi. Així doncs, fent un repàs de tota aquesta tra-jectòria, demanem als Teràpia que donin un consell a tots aquells joves que ara ma-teix pensen endinsar-se en el món de la música, i ens contesten així: «primer de tot prepareu forces, perquè és un mon molt dur i difícil. I recordeu que el més important de tot és la constància. A part d’això es una aventura molt agraïda».

Quan els preguntem si en un futur vol-drien viure de la música asseguren que «és el somni que tenim tots. Poder arribar lluny i viure del que més ens agrada que és la música».

*Textos: Mohamed El Amrani

Fotos: Teràpia de Shock

deria.cat

Tendèries de copes

Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a [email protected] i la publicarem!

Bar LoboC/ Pintor Fortuny, 308002, Barcelona93 481 53 46L’estat d’ànim, monocrom, del Bar Lobo canvia a mesura que avan-ça el dia. No gaire lluny de la Rambla, és un gran lloc per prendre un cafè o un aperitiu durant el dia i un restaurant informal japonès de nit (d’aquí el seu nom alternatiu «el japonès»). Les parets són enor-mes i blanques i l’espai està animat per nombrosos llums penjants. Sovint presenta exposicions d’art en el nivell superior.

Margarita BlueC/ Josep Anselm Clavé, 608002, Barcelona 93 412 54 89Una mica de tot per a tothom. Molt bon menjar mexicà a preus bas-tant raonables que fan venir la gana. El Margarita Blue atrau un grup mixt -fins i tot hi ha teatre en directe dues vegades per setma-na- si el que es necessita és una mica de cultura o, al contrari, es poden arruïnar les neurones amb un dels seus còctels explosius.

La FiraC/ Provença, 17108036, Barcelona 93 986 10 96El propietari d’aquest peculiar bar va portar les restes oxidades d’una atracció de fira en desús peça per peça. Els clients poden contem-plar-se en miralls deformants, provar els autos de xoc o poden fer-se llegir el futur. Al bar es pot seure en un gronxador, fer un glop i gaudir del viatge.

Cafè de l’ÒperaLa Rambla, 7408002, Barcelona 93 317 75 85Un altre clàssic en què un cert resplendor d’or decora el seu encant. No hi ha un lloc millor per veure gent a la Rambla. Just davant del Liceu, el bar ofereix un ambient incomparable per gaudir d’una be-guda, companyia i estil.

Page 7: L'HIPERBÒLIC 86
Page 8: L'HIPERBÒLIC 86

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________8

«Foc a l’obaga» és una frase feta solsoni-na que expressa el mateix que «endavant les atxes!» o, amb un punt més arrauxat, aquell «xafem-ho tot» que sovint hem sentit en boca de l’acordionista Carles Belda. Ro-ger Mas, que podria ser una mena de cosí assenyat d’en Belda, empra darrerament aquest foc a l’obaga per cloure els recitals amb què presenta el seu nou disc, A la casa d’enlloc (K, 2010), el setè de la seva carrera i el primer amb cançons i producció pròpia des de Dp (K, 2003). El cantautor de Solso-na veu el nou treball com un autoretrat fidel i necessari després d’haver musicat Mossèn Cinto a Les cançons tel·lúriques (K, 2008) i haver produït amb Refree el CD Mística domèstica (K, 2005).

Fer que l’obaga cremi no és feina fàcil. Cal treball, constància, càlcul, talent i un punt de provocació. Ara bé, quan aquest foc arrenca l’incendi esdevé imparable. Roger Mas reflexiona sobre la imatge de l’obaga encesa: «calar foc a una obaga és difícil perquè és ombrívola i humida, però quan s’encén, allò no hi ha qui ho pari: és on hi ha més fusta per cremar, i l’incendi és més important que quan crema una solana. A Catalunya el clima és sec i les obagues tenen una significació especial, de fertilitat i d’abundància. És on hi ha l’aigua i la hu-mitat, on més creix la vida. Potser per això em fascinen». També és difícil fer un disc nou que sorprengui després de set treballs i catorze anys de carrera:

cala foc a l’obaga«Crec que a hores d’ara sorprendre el pú-blic és impossible. A més, aquesta necessi-tat no hauria de ser el motor que ens impul-si a fer cançons. Per un artista, dos discos bons ja són molt. La resta és anar-se repe-tint. Com a mínim això és el que em passa amb la majoria de músics que m’agraden».

El tema que titula el CD, “A la caseta d’en-lloc”, és un homenatge als referents de jo-ventut del cantautor de Solsona: Sisa, Pau Riba, Raimon, Llach... «Hi vaig connectar tard. En general els músics catalans som força caïnites, però fins a cert punt és normal que la generació posterior vulgui matar el pare. És el perill de voler-ho fer tot nou, una cosa que, a més d’impossible, és mentida, perquè tot allò que s’ha fet en aquest país ja ho tens incorporat pel sol fet de viure-hi i respirar-lo».

Per Roger Mas, aquest disc és un auto-retrat. «És el disc que ha sortit més com jo i per això és el que m’ha costat més de reconèixer. Potser m’ha passat el que els passa a les mares que repudien els seus nadons quan el part ha estat molt dolo-rós». Mas volia que tot el CD tingués «un punt autoreferencial». «Hi ha la voluntat de fer constar que ja tenim una edat i que no som pas aquí per fer una cosa diferent cada vegada que agafem la guitarra, com podria suggerir l’escolta fragmentada dels meus discos».

*Roger Palà.cat)

Fotos: Juan Miguel Morales

deria.cat

SAMITIERMissatges de l’aigua

(Nòmada 57)

Pop-rock

El disc de debut de Sa-mitier ha estat gravat als estudis Nòmada

57 del Poblenou de Barcelona, on també van enregistrar els seus discos Manel i Els Amics de les Arts. Amb el cantant, guitarrista i compositor Adrià Gonzàlez al cap-davant –a qui ja vam descobrir amb L’Ana és un Koala–, presenten un primer treball ple de cançons efervescents, cantades amb una veu fràgil i tocades amb senzillesa però de manera efectiva. ROGER PALÀ

PLOUEN Ancoratge

(Propaganda pel Fet!)

Pop-rock

Plouen perd les Catximbes i s’allunya definitivament

del reggae. A Ancoratge trobem cançons d’aquelles que només poden fer grups amb trajectòria, que es coneixen les virtuts i els defectes. Poden haver prescindit dels vents, haver endurit les guitarres i incorporat uns sintetitzadors analògics, fins i tot haver fet lletres que, més o menys, s’entenguin. És igual: segueixen tenint un so: Plouen. RO-GER PALÀ

L’ATELIERFocs aquàtics

(Temps Record)

Pop

Minimalistes en els detalls com el confeti que s’es-

campa pel llibret, els menorquins establerts a Barcelona L’Atelier debuten amb un disc que tant enyora la borrat-xera lluminosa de l’estiu («Final de festa») com s’alegra amb els paisatges nevats del passat («Cap a l’oest»). Tretze temes de Carlos Martínez i Jamie Prieto per nedar quan el cor ha cremat i resta quiet «després dels tempo-rals». HELENA M. ALEGRET

www.enderrock.cat

Page 9: L'HIPERBÒLIC 86
Page 10: L'HIPERBÒLIC 86

Una iniciativa cultural i de responsabilitat social al voltant de la gastronomia marítima

Aquest estiu el Museu Marítim de Barcelona (MMB) ha posat en marxa el Projecte Norai, una iniciativa cultural i de responsabilitat social al voltant de la gastronomia marítima que es desenvolupa a la cafeteria-restaurant de l’MMB i que implica diferents agents socials i culturals del barri del Raval. Es tracta d’un projecte que neix de la col·laboració de quatre entitats: l’MMB, la Fundació Surt, la Fundació Tot Raval i la cooperativa Impulsem.

L’MMB vol que la gastronomia marítima sigui un dels eixos vertebradors del nou projecte museogràfic en què està treballant i és per això que ha habilitat la cafeteria-restaurant del Museu com un espai de recerca i experi-mentació sobre aquest tema.

Amb el Projecte Norai, l’MMB també vol incidir en la millora de la qualitat de vida de les persones amb risc d’exclusió social, i amb aquest objectiu promourà accions de formació i inserció en l’hostaleria. El projecte és la unió d’esforços de diferents agents del Raval que, en el marc de la participació i la proximitat, volen incidir en la millora de la qualitat de vida d’aquelles persones amb més dificultats, estimulant

la formació de professionals en l'àmbit de la restauració i l’hostaleria i oferint, amb aquest valor afegit, la cultura marí-tima i la seva riquesa i qualitat gastronòmica.

Per als organitzadors, la cultura és un concepte molt ampli que recull totes les manifestacions tangibles i intangibles. Per això el Museu vol fer conèixer la música, el vestuari, les vacances, la poesia o la gastronomia.

L’MMB, com moltes altres institucions culturals, disposa d’una eina que pot resultar eficaç en aquesta voluntat de donar cos al discurs gastronòmic que acabem d’anunciar: disposa d’un ampli espai de cafeteria i restaurant. És veri-tat, però, que per avançar en la línia que es proposa ha de fer un canvi conceptual important: i si fins ara la cafeteria i el restaurant eren considerats com un servei que el Mu-seu oferia als seus visitants i, per extensió, al conjunt de la ciutadania. Ara, per als organitzadors, el restaurant Norai s’ha d’entendre com un projecte del propi Museu, com un element més del seu discurs cultural.

*Redacció ([email protected])

Fotos: José Luís Biel

deria.cat

Gastronomia cultural i responsable

PROJECTE NORAI L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________10

Page 11: L'HIPERBÒLIC 86

11L’HIPERBÒLIC/86 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ OCTUBRE 2010

TRACKMANIA WIIFabricant: FOCUSPlataforma: WiiGènere: EsportsPreu: 39,95 €+3

Usant el Wiimote i el Nunchuk, el gamepad o el volant Wii podràs conduir cotxes de carreres a velocitats increïbles en emoci-onants circuits plens de rampes, revolts, trams d’acceleració i altres elements de-lirants. Competeix en més de 200 pistes repartides en sis ambients, i nombrosos modalitats de joc: curses, plataformes i fins i tot puzles. TrackMania Wii també ofereix el seu fonamental i apreciat editor de pis-tes que proporciona la possibilitat de crear un nombre infinit de circuits personalitzats. Pots compartir les teves creacions més bo-ges amb els teus amics gràcies a la conne-xió Nintendo Wi-Fi.

Aquesta tardor un munt de novetats per a totes les videoconsoles donen el tret de sortida a la temporada. Des dels esperats Fifa11 i ProEvo-lution11 a la segona edició d’Sparta per a PC passant pel Tracmania o el Battlefield. Fem un petit avançament d’aquestes novetats.

*Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: Banc d'imatges

deria.cat

QUANTUM THEORYFabricant: KOEIPlataforma: XBOX 360, PS3, PSP, PS2, PCGènere: AccióPreu: 60,95 €+16

Aquest trepidant joc d’acció i trets està ambientat en un entorn apocalíptic, sota un canviant i viu camp de batalla, en què es barregen motius propis de l’art nouve-au amb una alta dosi d’acció i tecnologia. Quantum Theory comptarà amb la possibi-litat de disputar partides multijugador en lí-nia de fins a dos jugadors, ja sigui en la mo-dalitat «Batalla en equip» o en la modalitat «Battle Royale». En el paper de Syd, l’usu-ari lluitarà per salvar la Terra del saqueig constant a la qual la sotmeten els poders de la Torre Fosca. A més haurà d’aturar la infecció que amenaça de canviar el món, no només es trobarà un paisatge canviant sinó que s’anirà modificant al seu pas, fins a convertir-se en vastos enemics, als quals únicament el treball en equip els podrà der-rotar. Des del colossal monstre demoníac Behemot que s’alça sobre els cels, fins als terrors emergents de la mateixa torre, cap lloc és segur, cap lloc ofereix recer i l’entorn en si mateix et trairà.

PRO EVOLUTION SOCCER 2011

Fabricant: KONAMIPlataforma: XBOX 360, PS3, PSP, PS2, PCGènere: EsportsPreu: Entre 29,95 i 62,95 €+3

Pro Evolution Soccer destaca pel realisme que té i els exclusius controls. Com cada any els creadors diuen que PES 2011 representa

la major innovació vista fins avui en la saga. Consideren que un aspecte fonamental de la llibertat de joc de PES 2011 és la nova bar-ra d’energia individual de cada jugador, que permet controlar amb precisió la potència i la punteria de totes les passades i xuts. Tot ple-gat, porta a un millor control de les jugades i del ritme del partit. A més, les noves rutines d’IA (intel·ligència artificial) deixen al jugador la responsabilitat de totes les jugades i deci-sions. Les situacions en què la IA interferia en el joc ja són cosa del passat. El sistema

de control és un altre element fonamental de PES 2011. Ara més que mai les passades que superen diversos futbolistes i guanyen espai marquen la diferència entre la victòria i la derrota. Al mateix temps, els driblatges i el control de proximitat exigeixen un major grau de precisió. En resum, PES està més a prop que mai del futbol real. PES 2011 està basat en els principis de realisme, control i, alhora, presenta una evolució i reorientació del futbol virtual.

DISCIPLES IIIFabricant: FXPlataforma: PCGènere: RolPreu: 19,95 €+16

Disciples III és la tercera entrega de la lle-gendària saga desenvolupada per Strategy First, aclamada per públic i crítica des de la seva aparició el 1999. La saga aposta pel rol de combat, una evolució del seu siste-ma de joc a l’estil Action RPG per torns, per conquerir els amants del rol i de l’estratè-gia. La seva millora a través del combat i la conquesta són les claus que no permeten esbrinar la trama fins a arribar a l’enfronta-ment final. En el camp de batalla les unitats es desplacen, maniobren, fan servir dife-rents atacs i accions de cobertura, treuen partit de les seves habilitats especials i en ple combat llancen poderosos encanteris.

Aquesta tardor, prohibit avorrir-seEsport, aventures i cotxes tot un reguitzell de novetats per a tot tipus de jugador

Page 12: L'HIPERBÒLIC 86

TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________12

+INfO: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. www.jnc.catwww.facebook.com/joventut-nacionalistadecatalunyawww.ciu.cat

+INfO: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. www.iniciativa.cat o www.jo-ves.cat

En aquests moments, en aquest web podeu consultar les 100 propostes prioritàries d’ICV i les 30 propostes que es van escollir aquest dissabte 18 de setembre. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

Eleccions al ParlamentFeina, habitatge i ensenyament són alguns dels temes que més preocupen els joves

El pròxim 28 de novembre se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. L’Hiperbòlic ha volgut preguntar als diferents partits les seves propostes sobre habitatge, feina i ensenyament, alguns dels temes que més preocupen als joves.

Janet Sanz CidCoordinadora Nacional Joves d’Esquerra VerdaCandidata jove a les llistes d’ICV-EUIA

Habitatge:Volem garantir el dret d’accés a l’habitatge de la gent jove, continuant amb les polítiques que s’han desenvolupat darrerament: 30.000 habitatges HPO des del 2006. De les diferents polítiques per garantir aquest dret (HPO, ajuts, habitatges preu taxat...) un percentatge ha de reservar-se i destinar-se específicament a la gent jove. Cal ampliar el parc d’habitatge pú-blic en propietat de la Generalitat i dels ajunta-ments, prioritzant el lloguer o models de cessió d’ús de l’habitatge. Regular la masoveria urba-na: ocupació d’un habitatge a canvi de la seva restauració i manteniment.

Feina:Estudiem un pla de xoc per a l’ocupació juvenil. Els objectius són incrementar les inversions es-pecífiques en inserció laboral per a joves, com-batre l’infraocupació i lluitar contra la precarie-tat. Establir quotes de contractació juvenil en la contractació pública, així com en les clàusules de les subcontractacions. Evitar la subcontrac-tació en cadena i inspeccionar les «empreses de serveis integrals» responsables de gran part de la precarietat juvenil.

Ensenyament:Apostarem per prestigiar la formació profes-sional, promovent l’augment del nombre d’es-tudiants i apropant-la als espais universitaris. Fixant-nos en models d’èxit com l’alemany, estudiarem l’estada a l’empresa des del pri-mer mes de formació i valorarem la possibi-litat d’acostar els centres d’FP als campus universitaris en funció de la realitat de cada comarca. Racionalitzarem el nombre de gra-duats universitaris tot avançant cap a un mo-del d’excel·lència en l’ensenyament. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

Ensenyament:Cal apostar per una educació pública, no dis-criminatòria, coeducativa, gratuïta i laica. Tre-ballar per abolir l’assignatura de religió. Ga-rantir l’aconfessionalitat de l’escola. Posar fi a les subvencions a escoles concertades que segreguen per raó de sexe. Mantenir l’oferta de batxillerat nocturn i recuperar les escoles-taller. Augmentar el nombre de les beques de mobilitat i de matrícula i la creació de beques-salari.

Gerard M. Figueras i AlbàPresident de la JNCCandidat a les eleccions al Parlament per la circumscripció de Barcelona

Habitatge:Malgrat que avui la dificultat que tenim els jo-ves per poder llogar o comprar un pis ja no és portada, aquesta continua sent una necessitat de primer nivell per nosaltres. Des de la JNC proposem diverses mesures, destinades tant a la compra com al lloguer. En aquest sentit farem una política real per afavorir tant el llo-guer com la compra d’habitatges per part de la gent jove amb ajustos importants del govern i amb la consideració de propostes com la co-propietat. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

Feina:Aquesta és la prioritat: posar fi al 40% d’atur juvenil que ha generat el tripartit a Catalunya. És per això que lluitarem contra l’elevat índex d’atur juvenil, practicant una política real de foment i suport als joves emprenedors i em-presaris, amb incentius fiscals per a la contra-ctació de mà d’obra jove. Promourem un nou pacte per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya i reformularem el SOC per convertir-lo en una eina útil i de referència. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

Page 13: L'HIPERBÒLIC 86

13L’HIPERBÒLIC/86 TEMA DEL MES

Eleccions al Parlament

Ensenyament:Cal posar èmfasi en l’educació com a motor del canvi que perseguim. Per això el nostre sistema educatiu ha d’encarar nous reptes. L’educació secundària de Catalunya ha d’esdevenir una eina de cohesió social, respecte i igualtat. És necessari tendir cap a un nou sistema educatiu molt més participatiu i dinàmic que defugi la memorització com a forma d’aprenentatge i situï l’estudiant com a agent actiu en el procés d’educació. (Lle-geix la proposta sencera a www.deria.cat)

+INfO: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. http://www.jerc.cathttp://www.youtube.com/JERC La resta de partits també han estat consultats per participar en aquest article, però per falta de temps o per falta d’interès, no han enviat a la revista les seves propostes. Podeu consultar les propostes completes a www.deria.cat

Gemma Lago i PorredonCap de llista de les JERC a les eleccions al Parlament de Catalunya

Habitatge:La crisi desencadenada el 2007 ha agreujat encara més les dificultats d’accés a l’habitatge per part del jovent. Les JERC apostem per des-lligar-nos del model espanyol i avancem cap a un model català d’habitatge guiat per l’augment de la construcció d’habitatge protegit, aprofitant la rehabilitació d’espais urbans i sense malba-ratar més territori, volem que el lloguer sigui clarament una prioritat. Alhora, ha de permetre la conversió en habitatge protegit de bona part dels habitatges construïts que resten buits a Catalunya (prop de 200.000). (Llegeix la pro-posta sencera a www.deria.cat)

Feina:La situació del mercat laboral en relació amb la gent jove ha canviat molt en el nostre país a causa de la crisi econòmica que ha patit i pateix el món de manera global, però espe-cialment l’Estat espanyol i, per extensió, els Països Catalans. S’ha passat d’un context en què els problemes centrals del jovent en l’àm-bit laboral eren la precarietat i la temporalitat i en l’actualitat, la tinença o no de feina és la prioritat principal. És necessari reforçar les po-lítiques actives d’ocupació juvenils. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat).

Page 14: L'HIPERBÒLIC 86

En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

Pel director, Agustí Villaronga, l’eix central so-bre el qual s’articula la pel·lícula Pa negre és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel·lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que se centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personat-ges. A través seu es descobreixen les terribles conseqüències de la guerra, lluny dels camps de batalla. La pel·lícula presenta uns personat-ges grisos i la seva vida íntima plena de contra-diccions i misèries quotidianes.

Influències literàriesL’estructura dramàtica que vertebra el relat s’alimenta de l’obra literària d’Emili Teixidor, però no només de la novel·la Pa negre, sinó de gran part de les seves narracions, ancora-des en la postguerra de la seva plana de Vic natal, i entre les quals destaquen els contes de Sic transit Gloria Swanson i una altra magnífica novel·la, Retrat d’un assassí d’ocells.

Per Villaronga, el fet d’ampliar la font d’inspira-ció literària, quan ja per si mateixa Pa negre és una novel·la força llarga, es deu a la voluntat que la pel·lícula resultant tingui una línia d’acció més contundent que la de la novel·la, on (sen-se posar en dubte la seva qualitat literària) els aspectes costumistes i contemplatius ocupen gran part de les seves quasi 400 pàgines. El que es pretén amb això és que el resultat fílmic sigui absorbent, àgil, misteriós, farcit d’emoci-ons i atractiu per a l’espectador.

La pel.lículaCom que és una pel·lícula d’emocions, fuig del costumisme i de la crònica d’una època adoptant una posició de gènere inscrita en el melodrama. Per això, segons el realitzador, la manera de filmar-la ha estat en certa manera clàssica, desproveïda d’elements conceptuals en el llenguatge fílmic que ens distanciïn del què els passa als personatges. Tot ha ajudat a fer què la història avanci i que emocioni a través dels ulls del nen que ens la narra. Sempre en primera persona i sense recórrer al salts enre-re, tot i el pes que tenen les accions i els perso-natges del passat.

Uns altres dos sistemes narratius enriqueixen el melodrama: el thriller i el fantàstic. El thriller pel que té d’ocultació i descobriment gradual dels enigmes. El fantàstic perquè comporta una mi-rada infantil que s’atura sobre llocs i personatges farcits de misteri. Encara que mai no arriben a l’extrem de la fantasia, i es limiten a donar una di-mensió màgica i poètica, real i versemblant, que repercuteix en la fotografia, en la banda sonora i en les constants referències al món dels ocells, símbol dels ideals del seus personatges.

Pel que fa a l’entorn en què s’inscriu la història, està una mica desdibuixat de referències visu-als del moment polític, per la seva obvietat. És una opció en què el teló de fons es manté im-precís per reforçar la idea abstracta d’opressió sobre els seus personatges.

Els actorsPel que fa al repartiment, el director remarca que la tasca dels actors mereix un punt i a part. En ells descansa gran part del treball d’aquesta pel·lícula. Cal destacar el darrer premi a la mi-llor actriu al festival de cinema de San Sebastià per Nora Navas. Bons actors adults i uns nens meravellosos, especialment en el cas de l’An-dreu, ja que donant-li la mà seguim pas a pas la seva evolució fins a la pèrdua de la innocència.

Textos: [email protected]: Lucia Faraig

A l'esquerra, Sergi López, interpretant l'alcalde. A dalt, Laia Marull en el paper de Pauleta

LA PEL·LÍCULA BASADA EN LA NOVEL·LA D’EMILI TEIXIDOR HA

GUANYAT LA CONCHA DE PLATA DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ

PER LA INTERPRETACIÓ DE NORA NAVAS

Pa negre

Fitxa

Pa negre108 minutsDirecció: Agustí VillarongaGuió: Agustí Villaronga, basat en la novel·la d’Emili TeixidorProducció: Isona Passola MASSA D’OR PRODUCCIONES CINE I AV, S.L.Repartiment:FRANCESC COLOMER (Andreu)MARINA COMAS (Núria)NORA NAVAS (Florència)ROGER CASAMAJOR (Farriol)LLUÏSA CASTELL (Ció)MERCÈ ARÀNEGA (Sra. Manubens)MARINA GATELL (Enriqueta)ELISA CREHUET (Àvia)I la col·laboració especial deLAIA MARULL (Pauleta)EDUARD FERNÁNDEZ (Mestre)SERGI LÓPEZ (Alcalde)El 15 d'octubre

és l'estrena de

«Pa negre» a tot

Catalunya

A l'esquerra, Nora Navas com a Florència, paper amb el qual ha aconseguit la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià.A baix, l'Andreu i la Núria, en Francesc Colmer i la Marina Comas, respectivament.

Page 15: L'HIPERBÒLIC 86
Page 16: L'HIPERBÒLIC 86

L’ACTRIU CATALANA REIVINDICA L’ASPECTE LÚDIC DE LA PROFESSIÓ

Una tarda de setembre al bell mig del Maresme. L’Hiperbòlic queda amb la Silvia Marty, l’actriu que es va a donar a conèixer al gran públic a la sèrie d’Antena 3 Un paso adelante. Aquesta tardor es presenta l’obra de teatre L’habitació de Verònica al Club Capitol, un thriller protagonitzat per l’actriu catalana. Quan vas saber que et volies dedicar a la interpretació?La veritat és que des de molt petita vaig fer teatre però mai vaig tenir la idea de dedicar-m’hi professionalment. Mai no m’havia imaginat poder guanyar-me la vida amb la interpretació. De mica en mica em van començar a sortir feines mentre combina-va els estudis a l’institut amb els estudis de teatre a Barcelona. Com van ser aquests inicis?Molt divertits. En aquella època no m’ho plantejava com una feina. Em sembla que el primer que vaig fer era infantil, ens ho passàvem molt bé. Un paso adelante (UPA) va suposar un punt d’inflexió en la teva carrera?El Luis San Narciso em va cridar per fer una sèrie a Madrid. Va ser quan vaig començar a ser conscient que era una feina. La formació la tenia, però fins a UPA no vaig començar a enfo-car-ho professionalment. Fins aquell moment, era una estudiant que, a més a més, feia teatre.

Com recordes aquell moment?Va ser una escola d’aprenentatge molt gran, en vaig apren-dre moltíssim. No tenia ni idea del món audiovisual quan vaig començar. No havia treballat mai per una càmera. Cada dia, entre els assaigs de coreografies i les gravacions ens estàvem entre 12 i 15 hores treballant. Vaig tenir també la gran sort de treballar amb gent amb experiència com l’Al-fonso Lara, la Vicky Peña, la Lola Herrera, etc. Ens en van ensenyar molt. Des de la sèrie has interpretat diferents papers en al-tres sèries com Lex i Amar en tiempos revueltos. Tam-bé has fet cinema i ara teatre, amb quin mitjà et quedes i per què?Tots els mitjans tenen el seu encant. Del cinema m’agrada tre-ballar en un equip tan gran on hi ha moltes feines diferents. Depens de molta gent que té diferents funcions. Al teatre, per exemple, m’agrada el ritme d’assaigs, l’evolució dels personat-ges i el contacte amb el públic.

CONVIDADA L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________16

ENTREVISTA A SILVIA MARTY, ACTRIU

Tal com raja

Què és el que més i el que menys t’agrada de la teva professió?Una de les coses que més m’agrada, a banda de la feina en si que m’apassiona, és treballar amb gent molt diferent, professionalment i ge-neracionalment. Pots estar amb un nen de 7 anys i una persona de 80 tots en una mateix

projecte. Això és el que més m’enriqueix. El que menys és, a vegades, una certa exposició. Hi ha una mena de malentès. Hi ha gent que creu que per sortir a la tele-visió ja formes part de la seva vida. El personatge sí que forma part de les seves vides però no l’actor o l’actriu... Amb quin actor o actriu que no hagis treballat t’agradaria treballar?Amb la Susan Sarandon i la Isabelle Huppert, m’encantaria! I amb quin director?Amb molts també. El primer en què ens fixem els actors és en el projecte amb independència del director, però posats a dir noms... Fesser, Almodóvar, Amenábar, molts joves realitzadors... Centrant-nos en L’habitació de Verónica, com vas arribar a formar part del repartiment?Era fora, a París, estudiant. L’Héctor Claramunt, a través d’un cone-gut, em va fer arribar l’obra i tan bon punt la vaig llegir, em va encan-tar tot el projecte; de seguida li vaig dir: «això és molt difícil» (riu).

«La interpretació és com un joc»

Page 17: L'HIPERBÒLIC 86

17L’HIPERBÒLIC/86 CONVIDADA

ACABA LA FRASEEl millor d’aquesta vida és.... la teva gent.No aguanto la gent que... és imper-tinent.Si no fos la Silvia Marty m’agradaria

ser... no ho sé...Li diria quatre coses ben dites a... Sarkozy.No m’agradaria morir sense... moltes coses (riu).La interpretació perfecta és aquella

en què... tot és fàcil.

L’Héctor Claramunt, director de l’obra, comenta que portar al teatre un thriller és un repte molt estimulant. També ho és per a tu com a actriu?El thriller com a gènere al teatre és estimulant perquè és un gènere que no es tracta gaire. Com a actriu ho estic gaudint moltíssim. Es-tem molt acostumats a veure thriller al cinema i a la televisió però no al teatre. En teatre sempre qüestionem molt més les coses com a espectadors, som més exigents que amb la televisió o el cinema. Què ens podries dir del teu personatge?No puc explicar gran cosa (riu). El que sí que us puc dir és que el que més m’agrada del personatge, com a actriu, és que he d’estar atenta a tots els detalls en tot moment per la situació que viu. Emocionalment, el personatge assoleix un ventall molt ampli de registres, és molt enriquidor. Si haguessis de definir què significa la interpretació per a tu, com ho faries? La interpretació és com un joc. En català i en castellà la paraula que es fa servir per a la interpretació és «actuar», que té una càrrega que no tenen altres llengües com ara l’anglès o el francès que fan servir play i jouer. Aquest aspecte lúdic és el que més m’agrada. Què recomanaries a algú que es volgués dedicar a la inter-pretació?Que es formi i que estudiï molt. Que es prepari i que tingui molta il·lusió.

*Diego Giménez ([email protected])

Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

TAL COM RAJA!

Lloc i data de naixement: 10/06/1980 BCNUn grup de música: Qualsevol cosa de bossa nova.Una pel·lícula: Mal son

abans de Nadal, de Tim Burton.Un llibre: El poder del

ahora.Plat que cuines millor: El pollastre al curri.Una mania: No ho sé... no tinc manies.Una qualitat: Paciència.Un somni: Viure a París. Un viatge: Al Brasil o l’Índia. Tens fama de ser molt: Impuntual.

Page 18: L'HIPERBÒLIC 86

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________18

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis FinancersGran Via 670, 08010 BarcelonaTelf: 93 412 44 31Fax: 93 412 10 [email protected]

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - [email protected]

MÀSTERS EN TURISME- Organització de Congressos- Promoció i Publicitat Turística- Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

GRAU EN TURISMECentre adscrit a:

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 93 215 88 66

[email protected]

www.formatic-barna.com

Page 19: L'HIPERBÒLIC 86

19L’HIPERBÒLIC/86 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ OCTUBRE 2010

ÀRIES: La vostra tònica també anirà més aviat per passar de l’esmentat MR per SUCiQ i no serà perquè estigueu enamorats, no, més aviat perquè esteu força desmotivats. Això us ho provo-ca l’escurçament del dia que us fa perdre to vital i sentir-vos un pèl decaiguts. Tranquils, només falten 6 mesos perquè arribi la primavera! . TAURE: Tu també seràs sol·licitat pel teu sentit realista i pràctic, col·labora-hi! Visitaràs, probablement, el nostre sistema sanitari, però evita la vacuna antigripal (cal potenciar el teu sistema immu-nològic)..BESSONS: Encantat com estàs, no n’encertes ni una i ho mires tot com si fossis d’un altre planeta: descobreixes que el teu bessó és alienígena i, assumida la descoberta, en trauràs profit (si vols!)..CRANC: Baix to perquè el dia es fa curt. Alerta: a finals d’octubre tindràs dies bons, especialment per quedar amb amics i passar bo-nes estones... L’arribada de la tardor et provoca recolliment.LLEÓ: Famolencs d’atenció i protagonisme, alguns intenteu entrar en el MR per SUCiQ2 i no perdre ocasió d’assabentar-vos de tot el que es manega, ocupar un lloc on lluir-vos i manar una mica (que us encanta). Als aquari els la podeu col·lar però no serà el cas dels escorpins. No oblideu que l’objectiu és aconseguir un canvi i no cre-ar una batalla estudiantil. VERGE: Reclamaran el vostre sentit realista i terrenal. Cal que t’avisi: no passes pel millor moment pel que fa a aquestes facultats i et caldrà fer esforços considerables (la causa bé que ho val!). BALANÇA: Aquest peculiar sentit de justícia i equilibri (de forces?!) us conduirà a plantar cara als aprofitats lleons (quan us embarqueu al carro MR per SUCiQ). Pels qui fareu anys ara, esteu despistadots i no us assabenteu gaire del que es cou pel campus. O sigui que els panellets hauran de ser de cues de panses en lloc de pinyons!ESCORPÍ: El teu sentit de la justícia t’arrossega cap a l’acció: t’uneixes al sarau per definir les reivindicacions i altres accions per-tinents. Compte! No et deixis endur pel sentit massa idealista dels teus socis aquari. Nota de la Bruixa 2.0: aquesta va per tu, Adrià.1 El sector menys reivindicatiu aprofita per burxar (com podia ser si no?)SAGITARI: Encara no t’acostumes a matinar! Allibera la mare d’haver de cridar-te cada matí i compra el despertador d’ones ul-trasòniques (només actuen fins a dos metres de distància del punt d’emissió)..CAPRICORN: En general sou un signe que passarà bastant del MR per SUCiQ, especialment els que esteu enamorats recentment: aaaaiiixxx, quins sospirs... I és que sou al setè cel (quina enveja que em feu!). I és per això que no n’encerteu ni una i preneu uns apunts a classe que fan pena! O espavileu o clatellot!AQUARI: Els més idealistes i exigents us posareu en marxa per tal de reivindicar un sistema universitari competitiu i de qualitat (i públic, sens dubte) i de passada aprofitar l’ocasió per fer saltar dels seus regnes de Taifa les velles glòries (que no belles) aferrades al sistema (es diria que amb Loctite). Consell: demaneu parer als signes més realistes.PEIXOS: Pels volts de la castanyada gaudireu d’uns dies especi-alment bons i amb un to anímic alegre i comunicatiu. Compte amb les despeses: tendència a treure la targeta de crèdit a tort i a dret.

HORITZONTALS: 1. Si està malmès és perquè és gat vell o gata vella? Cap d’estació / 2. La part d’en Quasimodo que n’hi faltava un poc. Fa segles que esperen ser els primers / 3. Imant al cel. Blau a la pell en versió vodevil. Símptomes de mucositats / 4. Just enmig de l’arribada. Aculi contra l’altra banda del corral / 5. Elèctrode per a uns dinou o deu elec-trons. Instrument de vent?: no, de pedra / 6. Podria ajudar el pare pedaços a completar el vestuari. L’àvia abstèmia / 7. Oïes en certa manera que neixia un eosinofílic. Estosseguin, però menys / 8. Les primeres sempre són de l’alba. Admiradors invertits / 9. Extrems de l’Osasuna. Gregues tirant a obtuses. Un terç d’aigua / 10. Unitats de mesura ral·lística. Besant follament quan un no hi és / 11. Un altre terç. Faré la fi de la gla. Contra Amics i Enemics / 12. Creador del primer zoològic de la història. És als ovaris com a l’acné l’acnitis / 13. Sembla una malaltia però és una infructescència. Pizza en versió colombiana.VERTICALS: 1. Cavall partidari de l’equidistància curta. Els tons de l’eco?: no, zones de transició entre comunitats biològiques / 2. Mal ús. Trastorn de cap a cap del planeta. Un parell d’ous / 3. Aquella elegància captivadora de la galeta afganesa. Instrument de precisió agrària / 4. Sia de qualsevol manera. Preparo la muntura perquè poguem anar amunt. El tercer terç / 5. El veí la veu viscuda, però per mi és intensa i brillant. Punts cardinables alternatius a eixos / 6. Trident desmanegat. Un que es deu haver escapat de la 5H. Xerrava amb en Llach de bon matí / 7. Pell de xai adobada (i força peluda). Acusaré incomprensiblement la docta basca / 8. Diademes per als triomfadors. Rebia de mala manera, la vella peninsular / 9. Aquí hi ha gat escapçat. Dofins sovint representats a les rosasses. Un pessic d’ironia / 10. Colorant de farigola sospitós d’enredada. Segons com encetis sortirà una bestioleta voladora / 11. Una de La Manga?: no, es refereix al jurista romà Muci. Carta damunt la taula / 12. Neteja peix, i si és català més. No atofes bé, i què?, és una estupidesa.

MOTS ENCREUATS / per Pau Vidal

Si és ver que la cortesia no lleva la valentia, que diuen a cal veí, viceversa, la valentia no deu llevar la cortesia. Vet aquí, doncs, la crònica personal i per força esbiaixada del dictat de la Setmana del Llibre en Català d’enguany, de l’excessiva faci-litat del qual em vaig queixar al rodalmot passat.

El mètode pirotècnic, mal m’està el dir-ho, funciona. És llarg però funciona. ÉS llarg perquè un text de quinze ratlles que es podria corregir en cinc minuts es converteix en un espectacle de llum i de color (un powerpoint, per ser exactes) que s’allargassa mitja hora. I que arriba quasi als tres quarts per obra i gràcia de les connexions amb les altres seus on se celebrava, que enguany eren cinc més. Tecnologia pura per a filologia no gaire dura.

Llavors, com és que la gent s’ho passa pipa? Com és que, tot i les faltes que els impediran endur-se el premi, els participants marxen cap a casa contents i assegurant que l’any que ve tor-naran? Doncs perquè el mètode pirotècnic subverteix una de les regles fundacionals de l’ensenyament de la llengua, la que diu que com més pateixis aprenent una regla gramatical més gravada et quedarà. Tenien raó els castellans quan deien que la letra con sangre entra, però si de tant en tant pots substituir la

sang per una rialla (un truc mnemotècnic, una comparació entre parlants del pla i de muntanya, una associació fonètica treta de món del futbol...), tot això que hi guanyem. Al dictat d’enguany, un text escrit pel periodista Xavier Bosch, vam riure amb el gust atàvic dels catalans pels mots arcaics, vam aprendre curiositats botàniques (per exemple, que a buguenvíl·lea es podem arri-bar a fer fins a... 8 faltes d’ortografia!), vam descobrir les facili-tats dels parlars occidentals en els dictats, alguns es van endur premis perquè sabien el significat del mot nuu o l’existència del ruibarbre, vam al·lucinar en comprovar que quiròfan no exis-teix i vam fer pràctiques de la correcta pronúncia de Masche-rano. En una paraula: vam trempar amb la llengua. I, a sobre, ningú se’n va tornar amb les mans buides.

Dels comentaris dels participants, em quedo amb el d’un se-nyor que em va parlar de les classes per a l’examen de nivell D en una de les universitats més reconegudes del país: «És que no paren d’omplir-nos de fotocòpies, ja no sé on ficar-les, tantes fotocòpies!». En realitat no són tant les fotocòpies, que també, com l’actitud.L’any que ve hi haurà novetats, i poder grosses. Si us el per-deu, no digueu que no us he avisat.

SUDOKU / per sudokumania.com

SOLUCIONS

fàci

l

difí

cil

VIDA DE LINGÜISTA (7) / RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

SDK FÀCIL SDK DIFÍCIL

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

123456789101112

1ESGAVELLAT E

2QUASI ULTIMS

3U LIVEDOMUC

4IBA ILARROCA

5DINODE EOLIT

6 PEDACERA AA

7EOSI TUSSIN

8CLARORS SNAF

9OA BEOCIES O

10TRAMS ABSENT

11O PETARE CAE

12NOE OVARITIS

13SOROSI AREPA

5 4

7 8 5 4

6 9 8

3 9 7 2 1

9 4 8 5

3 2

7 3

3 4 6 5 1

2 1 6 3 153489267

728651943

469723518

635972481

972148635

841536792

597314826

384265179

216897354

Page 20: L'HIPERBÒLIC 86

El 3XL es renova en un canal multiplataforma adaptat a les noves generacions

Lloc i data de naixement: Barcelona, 28/11/76 Un grup de música: Nirvana Una pel·lícula: Superman de petit, El club de la lucha ja més gran. Un llibre: It de Stephen King. Plat que cuines millor: Qualsevol vegetarià.Una mania: Perfeccionista. Una qualitat: Entusiasme. Un somni: “Marcar” professionalment com a mi m’han marcat segons quins programes o sèries. Un viatge: Japó. Tens fama de ser molt: Exigent, motivat, entregat i ferm.

TAL COM RAJA!de RAÜL TIDOR

«Els espectadors no es quedaran indiferents»

El 3XL és un nou

canal per una

nova generació

Parlem amb en Raül Tidor, partícip en la gestació de l’antic 3XL.net i director del nou canal 3XL, que passa de ser un programa a ser un canal que integrarà televisió, internet, xarxes socials i videojocs. Un concepte que no deixarà indiferent a ningú.

Incidint en la teva trajectòria personal, quin ha estat el camí que has seguit per ser editor del nou 3XL?Vaig estudiar comunicació audiovisual a la UAB. Vaig començar a fer pràctiques a TV3, l’any 1998. Després em vaig passar un any fent publicitat, realitzant. De fet, vinc del món de la realització. L’any 2000 vaig tornar al 3XL.net com a guionista. En entrar com a guionista, tot i tenir formació com a realitzador, la meva carrera es va decantar cap aquí. La clau germinadora és precisament a les pràctiques: vaig entrar a l’Sputnik on vaig aprendre una manera determinada de fer les coses. Després he fet programes com Loops, Silenci, Ànima i alguns més. Si t’hi fixes tots tenen aquest aire de guerrilla, com de contracultura. Després vaig anar cap a altres reptes com La Marató de TV3, documentals, etc. I d’allà fins aquí.

El nou 3XL. Quins seran aquests nous canvis després de 10 anys?Els reptes van en dos direccions. En pri-mer lloc es fa un «reset» al 3XL, del qual només en queda el nom, i potser ni això, ja que ara es diu Canal 3XL. El progra-ma havia fet una feina important amb la gent jove durant uns 10 anys però li ca-

BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________20

ENTREVISTA RAÜIL TIDOR, EDITOR/DIRECTOR DEL 3XL.CAT

lia un canvi. Més que un nou 3XL és un nou canal per a una nova generació de joves. No reneguem del que vam fer, sinó que encetem una nova etapa per estar a l’alçada del panorama audiovisual actual. És un fenomen audiovisual molt frag-mentat, amb molts canals amb els quals no es pot competir.

Page 21: L'HIPERBÒLIC 86

Llavors, com us ho fareu per respectar l’esperit jove del 3XL per adaptar-lo a aquest panorama?En primer lloc, treure’ns l’etiqueta de gurus -que a vegades pots tenir la temptació de caure-hi- i, en segon lloc, sent molt realis-tes. Un cop analitzat el que hi ha, el que fan i agrada als joves, és a dir, el consum brutal d’internet, de videojocs i de xarxes socials, vam fer el raonament que mai tin-dríem el potencial econòmic i l’equip que tenen les grans multinacionals amb les quals competim. Per tant, apostem per dos elements: la proximitat i la creativitat. Se-guint el símil Barça-Madrid, planter-diner, el que intentem és oferir un canal de molta qualitat que es reconegui de seguida, que no sigui el de sempre en contingut i forma.

Què ens pots avançar?És un projecte multiplataforma total. Un projecte en què el 99% dels continguts que es veuran a la televisió es podran veure a internet amb molta qualitat durant uns dies.

Heu tingut problemes en aquest sentit?Hem hagut de negociar durament amb les distribuïdores. De fet, n’hi ha que en-cara són reticents. Però és una condició sine qua non. Però tornant a les dife-

Lloc i data de naixement: El 3XL com a programa l’any 2000 i

com a canal, ara. Un grup de música: Eikos-tate (han fet la banda sonora

del canal). Una pel·lícula: Borat (humor corrosiu) i Rec (terror bestial). Un llibre: Qualsevol llibre que no et deixi igual. Plat que cuines millor: Una pizza 2.0.

Una mania: Posar la música més alta del necessari. Una qualitat: Fet per entusi-

astes. Un somni: Emocionar amb

el 3XL. Un viatge: La volta al món. Tens fama de ser molt: Espero que tingui fama de diferent. Crec que no deixarà indiferent a ningú. No es podrà dir «heu fet el de sempre».

TAL COM RAJA!del 3XL.CAT

21L’HIPERBÒLIC/86 BOCA A BOCA

rències, els continguts propis es podran seguir de forma ampliada a internet. A la xarxa es podrà ampliar el que es vegi a la televisió. Fa 10 anys, quan fèiem el 3XL.net, teníem un programa que constant-ment repetíem a la televisió, entre sèrie i sèrie, «Ei! Que tenim una web!», al 2010 som conscients que tenim una web en què constantment haurem de repetir «Ei! Que tenim un canal!». És un canal 2.0.

Quins seran els pilars de la web?La web tindrà 3 nivells. El primer nivell de consum seran els vídeos: tot el que es veu al canal i més de la web. El segon ni-vell, les xarxes socials. La comunitat re-gistrada d’usuaris serà una xarxa social en català que aglutinarà les altres xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. No podem competir amb aquesta realitat ni negar-la. El tercer nivell és més interac-tiu. La comunitat, a banda de poder fer servir la xarxa social, podrà participar de forma més activa a través d’un joc en el qual els usuaris seran els protagonistes. Serà com una ficció oberta que avança com els jocs en línia amb molts jugadors. Això farà que els usuaris creïn contingut. Els elements que vertebren tot això se-ran els presentadors del canal que pre-

senten les sèries i dinamitzen les comu-nitats d’usuaris.

Parlant de les sèries, continuarà ha-vent-hi manga, anime, etc? En quina mesura?La consigna per a totes les seccions és qualitat sí, quantitat no. Abusar de sec-cions pot fer que el canal es col·lapsi amb quantitat i no amb qualitat. El mateix passarà a totes les seccions. El fet que tinguem horari nocturn ens ha donat un ventall de possibilitats molt ampli per re-novar el planter. No es pot viure de Bola de Drac eternament.

Què poden esperar els espectadors del nou 3XL?No es quedaran indiferents i tindran un espai de referència on probablement tro-baran alguna cosa que els interessi. Es tro-baran davant d’un canal que els voldrà fer partícips dels continguts i de les seves de-cisions. Fins i tot donarem la possibilitat a la gent de dir-nos quines sèries clàssiques hem de recuperar. Ells faran el nou 3XL

*Diego Giménez ([email protected])

Fotos: 3XL.cat

deria.cat

Page 22: L'HIPERBÒLIC 86

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

RECOMANEM AGENDA OCTUBRE10

CULTURA L’HIPERBÒLIC/86OCTUBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________22

PEL.LÍCULES

VIDEOJOCS

ADÉU, ESPANYA!

Joan MaragallLa Butxaca4’9564 pàgines

LA PUERTA

Albert LladóCultivalibros14 euros159 pàgines

THE SOCIAL NETWORKDavid FincherJesse Eisenberg, Justin Timberlake, Andrew Garfield, Joseph Mazzello, Rashida Jones118 minuts

LET ME INMatt ReevesKodi Smit-McPhee, Chloe Moretz, Richard Jenkins, Elias Koteas, Sasha Barrese119 minuts

Coincidint amb la desintegració de l’imperi espa-nyol (amb la pèrdua de Cuba i Filipines el 1898) i la conquesta de les primeres parcel.les de poder pels moviments catalanistes (començant de Solidaritat Catalana el 1906), Joan Maragall va desplegar el seu pensament sobre Catalunya com a nació i les dificultats del seu encaix dins d’Espanya. Adéu, Es-panya! presenta articles com «La independència de Catalunya», «La ginesta» o «L’alçament» i poemes com «Oda a Espanya», «Orde llei» i «Himne ibèric».

El protagonista de La puerta viu en un món clàssic del qual s’alimenta amb una curiositat d’esponja perquè té interès per tot: pel cinema, l’art, la literatura, el jazz, la filosofia i s’envolta d’estudiants ebris de saber i expe-riències com ell en una Barcelona que molt sovint re-corda al París existencialista de les Deux Magots i del Flore. Lladó ens deixa amb La puerta una primera no-vel.la plena de lectures ben filtrades. Un llibre que sap que en l’art, l’amistat, l’amor hi ha el millor lenitiu per combatre l’apatia i el desassossec. Fernando Clemot

JUST DANCE 2www.ubi.com

Desenvolupat exclusivament per Wii, Just Dance 2, amb el seu sistema de detecció millorat, nous duos, mode cooperatiu i noves maneres de competir és, més que mai, el joc de ball per excel.lència!.

KARAOKE REVOLUTIONhttp://es.games.konami-europe.com

Karaoke Revolution utilitza un nou sistema que me-sura el to vocal del jugador, la precisió i el ritme. Els jugadors poden cantar en veu baixa els clàssics, demostrar la seva destresa amb David Bowie, Rod Stewart o els Jackson 5.

Una nit de tardor de l’any 2003, Mark Zuckerberg (Jesse Eisenberg, “Zombieland”), alumne de Harvard i geni de la programació, seu davant del seu ordinador i amb entusiasme comença a desenvolupar una nova idea: una xarxa social global. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el bilionari més jove de la història. Però per a aquest emprenedor, l’èxit ha suposat complicacions personals i legals.

Let Me In narra la vida d’un nen trist anomenat Owen, maltractat pels seus companys de classe i abando-nat pels seus pares divorciats. En aquest ambient, alguna cosa canviarà en la solitària vida d’Owen quan conegui una nova i misteriosa veïna anomena-da Abby, amb qui començarà una particular amistat. Una nova versió nord-americana de la premiada pel-lícula sueca Deixa’m entrar (Let The Right One In).

µ Tot l’anyEl documental del mes de Joventut Cinema El Documental del Mes té com a objectiu acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques.

+Info: /www.eldocumentaldelmes.com µ fins al 16-10-2010

2a Mostra de Cinema PalestíCinemaLa mostra vol apropar i fer visible la cinematografia palestina, una cinematografia força desconeguda per la situació de conflicte permanent que viu el país. A més a més també pretén apropar al públic realitats i imatges molt allunyades d’aquelles a què ens tenen acostumats els mitjans de comunicació.

www.palestina.cat

µ 21-10-2010L’habitació de VerònicaTeatre

Club Capitol Rambles, 138 08025 Barcelona

902 33 22 11

µ 28-10-2010Six Feet Under Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

Page 23: L'HIPERBÒLIC 86

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

AGENDA OCTUBRE10 ESCOLA D’ESCRIPTURA

EL RODONELL

Miro, en el petit rierol, els llirisi els joncs atrapats a la riba.Deixen passar l’aigua fresca que s’allunyadesbocada i innocent.A la rescolsa hi deixarà algun còdol de pergamí.

Em captiva el camí pertorbat d’una libèl·lulaassaborint el seu destí sobre les ortigues blanques.Dansa, pujant i baixant les ales com serpentines de temps,suau és la melodia del sol que ens acompanya.A cada passa escurça els adéus d’avui pel demà.Com jo que espero, sense tanta bellesa, un destí molt

/ semblant.

Novembre 2009

Montserrat Peiró i VilàDel llibre Les prunes eren verdes – Ed. CECAL – Barcelona, 2010

23L’HIPERBÒLIC/86 A...Z___________________________________ OCTUBRE 2010

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08www.campusdescriptura.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA

µ 8-11-2010Scissors sistersConcert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ 23-11-2010Alice CooperConcert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona

µ 25-11-2010Dani MartínConcert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ 26-11-2010SuedeConcert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona

www.salarazzmatazz.com

µ fins al 12-12-2010Gata sobre teulada de zinc calentaTeatre

Teatre Lliure Montseny, 47 - Gràcia 08025 Barcelona

www.teatrelliure.com

µ fins al 31-12-2010Escoles d'altres mons-fotografia i literaturaExposició

Museu Marítim de Barcelona Av. Drassanes, 1 Barcelona

933429920

µ fins el 01-01-2011Perdre’s en un laberintExposició

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5 Barcelona

933064100

Page 24: L'HIPERBÒLIC 86