L’HostalRevista de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Des

embr

e de

201

5 -

Núm

ero

18

• Pliobates cataloniae,laLaia delsHostaletsdePierola• L’ÒperaalsHostalets dePierola• QuanalsHostalets hihavia15fàbriques

• Lacuinadeladiversitat:Mèxic• BodegaGrauVell• ElsenyorMarcelino,un empresarientretelers• 11deSetembrei MercatModernista

L’Hostalsu

mari

Consell de redacció:

Lluís Juan Samsó

María Teresa Luis Rodrigo

Jordi Parcerisas i Valls

Xavier Valls i Carbonell

Amb el suport de:

Marta Casas i Comas

Dani Gutiérrez Espartero

Corrector: Màrius Montmany

Disseny i maquetació: aias-editorialImpressió: TintaprintDipòsit legal: B 8027-2012Tiratge: 1.400 exemplars de distribució gratuïta

L'Hostal - Desembre de 2015 - Núm. 18Revista de l’Ajuntament dels Hostalets de PierolaTelèfon:937712112e-mail:info@elshostaletsdepierola.cat–www.elshostaletsdepierola.cat

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració i aportacions de veïns i veïnes dels Hostalets de Pierola i de les associacions i entitats del poble.

Per a qualsevol dubte, suggeriment, aportació o crítica, sou convidats a posar-vos en contacte amb el Consell de Redacció de la revista via correu electrònic: comunicacio@elshostaletsdepierola.cat

Imprès en paper ecològic Portada: Pliobates cataloniae Fotomuntatge: Lluís Juan Samsó

3. Editorial 4. Notícies . Pliobates cataloniae, la Laia dels Hostalets de Pierola . Primera exposició del CRIP «Els Hostalets de Pierola: Una finestra al Miocè» . Josep Llopart presenta “Quan els carrers eren de terra” . Resum de la Setmana de la Joventut . Onze de Setembre i Mercat Modernista . Festa de la Verema, Nou impuls al producte autòcton . Primer acte solidari a favor dels refugiats sirians a l’Anoia . La 4a Caminada Intergeneracional mou les famílies hostaletenques . Gran prova d’Enduro entre Igualada i els Hostalets de Pierola . L’Òpera als Hostalets de Pierola

12. Retalls d’història . Quan als Hostalets de Pierola hi havia 15 fàbriques 14. Aprenent amb... . L’arxiu dels Hostalets de Pierola, el rebost de la història del poble 16. Racó Fotogràfic 18. Trepitjant els camins . P@leo_rutes: Camins, paleontologia i noves tecnologies 20. La cuina de la diversitat . Mèxic 22. Viure bé, viure en salut . Dormir bé per viure millor (II) 23. Natura . Què fa que hi hagi gavines als Hostalets de Pierola? 24. Activitats empresarials . Bodega Grau Vell 26. Hostaletencs singulars . El senyor Marcelino, un empresari entre telers 30. Fem Festa

L’Hostal

Ed

ito

rial

3

Amb aquesta revista, la número 18, reprenem la publicacióregular de L’Hostal després d’una parada obligada per leseleccionsmunicipalsilaconstituciódelnouequipdegovern.

A risc de caure en una obvietat, els components d’aquest ComitèEditorialvolemmanifestarl’alegriaisatisfaccióquesentimperreprendrela nostra tasca i, sobretot, la il·lusióque ensgenera afrontar aquestanovaetapa.

Al llarg dels números publicats anteriorment hem anat fentpetits canvis a la revista per adaptar les seves seccions ales necessitats o demandes de cada moment i de ben segurque aquests seguiran produint-se al llarg dels mesos vinents.Però hi ha una seguit de coses, les que nosaltres considerem mésimportants, que romanen inalterables.Mantenim tots i cadascundelspunts de la declaració d’intencions que vam publicar en la nostraprimeraeditorial(L’Hostalúm.9,febrer2012)alaqualhemintentatserfidelsentotmoment.Pertant,enlanovaetapaqueiniciemambaquestnúmero:

Volemquelanostrafilosofiasegueixisentladesumarinodividir.

VolemqueL’Hostalsegueixiestantdesvinculatdequalsevolafiliacióotendènciapolítica.

Volem ser un element representatiu i aglutinador de les diferentssensibilitatsque,inevitablement,existeixenenqualsevolcol·lectiu.

Volemrecollir,elmésfidelmentpossible,elsinteressosiactivitatsdetotselshostaletencs.

Volemseguiranimantaparticiparactivamentatotesaquellespersonesque ho desitgin i que tinguin alguna cosa d’interès local per aportar.

Volem seguir treballant perquè la nostra revista sigui interessant,dinàmica,atractiva,vivaiparticipativa.

Endefinitiva,persobredetot,volemseguiresforçant-nosperquètotesicadascunadelespersonesdelsHostaletssentilarevistacomaseva,perquèL’Hostalsiguiunelementd’unióicomunicaciódetots,pertotsientretots.

El Consell de Redacció

No

tíci

es

4 L’Hostal

P liobates cataloniae és un nougènereiespècieextintd’hominoïdeuhilobàtid, és a dir, de la família

delsgibons,descritenbasea restes fòssilsrecuperadesa l’AbocadordeCanMata, alsHostalets de Pierola durant la campanyad’excavaciódel2011.

Aquesta troballa continua posant demanifest lagran rellevànciacientíficaque téels Hostalets en quant a l’estudi de la líniaevolutivadelsprimats.LaLaia,comhaestatbatejada pels investigadors, té 11,6 milionsd’anys i el seu tretmés rellevant és que estrobajustabansdeladivisióentreelsgransantropomorfs i humans i els hilobàtids ogibons.Gràciesaellasabemméscosessobreeldarrerancestrecomúdetotsdosgrups.

ComeralaLaia?

Amb l’estudi de les diferents parts òssiesrecuperades (un esquelet parcial amb 70restes)s’hapogutsaberqueestractavad’unafemellaadultad’uns4-5kg.Peròtambéhandonat molta més informació. Per exemple,gràciesaqueesconservagranpartdelcraniideladentició,s’hapogutsaberquelasevadieta era principalment de fruits tous. Unapart del braç esquerre que inclou diversoselements de les articulacions del colze i elcanelldemostraquinaeralasevalocomoció,es a dir, com es movia, i ara sabem quegrimpavapelsarbrespenjant-setambédelesbranques.

Quina és la seva importància?

Els primats hominoïdeus són un grup queinclouelssimisantropomorfsdemidapetitaanomenats hilobàtids (gibons i siamangs) iels grans simis antropomorfs (orangutans,goril·les i ximpanzés) que, conjuntamentamb els humans, conformen la família delshomínids. Aquest gran grup de primatsanomenat hominoïdeus, comparteix unasèrie de característiques comunes entre

tots els seus membres: la manca de cua,unamorfologiaòssiaquepermetposicionarerecte el tronc i alguns caràcters cranialsiguals.

L’ancestre comú entre hilobàtids i homínidsvaexistirfaentre15i20milionsd’anys.Comjahemapuntat,laLaiaté11,6iprobablementté tot aquest conjunt de caràcters heretatsd’aquest darrer ancestre comú que, segu-rament,vaviureal’Àfricaunsquantsmilionsd’anysabansqueella.

Així doncs, podem dir que la ‘nostra Laia’hacanviatlaideaquefinsaraesteniasobrel’ancestredelshilobàtidsielshomínidsiensparladirectamentsobre l’origendelsgibonsactuals.

Una vegada més, els jaciments paleon-tològics existents als Hostalets de Pierolahan proporcionat restes fòssils que hansacsejat el món científic tal i com ja vasucceir el 2004 amb la troballa del Pau,Pierolapithecus catalaunicus i el 2009 amben Lluc, Anoiapithecus brevirostris.

OssosllargsdelbraçesquerredePliobates cataloniae.Húmer(A),radi(B)icúbit(C).FragmentprincipaldelcranidePliobates cataloniae Fotos:ICP

Pliobates cataloniae, laLaia.Fotos:ICP

Pliobates cataloniae, la Laia dels Hostalets de Pierola

5

No

tíci

es

L’Hostal

Primera exposició del CRIP«Els Hostalets de Pierola: Una finestra al Miocè»

Elpassatmes demaig es va obriral públic la primera exposiciótemporal del CRIP (Centre de

Restauració i Interpretació Paleontològica)titulada«ElsHostaletsdePierola:UnafinestraalMiocè».

ElsHostaletsdePierolaésunllocprivilegiatperpoderexplicaralmóncomeraelpaisatgei la fauna del Miocè, ara fa uns 12 milionsd’anys,gràciesa lagranquantitatderestesfòssilsques’hihanrecuperat.

Aquestaexposicióésunaaproximacióa lesprincipals troballes paleontològiques delsnostres jaciments i servirà de suport a laposada enmarxa de les p@leo_rutes (rutesperterritoriambguiamultimèdia).

L’exposició presenta un discurs dens, perl’amplituddelatemàticatractada,peròalhoradidàctic,responentalscriterisdivulgatiusdelCRIP.Noésunaexposicióperaexperts,anselcontrari,essentfidelsalamissiódivulgativai didàctica del CRIP s’han utilitzat diversosrecursos interactius per fermés entenedoralatemàticatractada.

L’espai de la sala s’estructura en diferentsàmbits temàtics. El recorregut parteix del’entorn geològic del Miocè per situar alvisitanta laconcaVallèsPenedès,enllaçantamb la presentació dels diferents jacimentshistòrics i actuals del nostre territori, perpassardesprésal’anàlisidelesrestesdelesdiferentsespècies faunístiquesrecuperades.Esfaespecialreferènciaalgrupdelsprimats,sensdubtelestroballespaleontològiques més

importants dels jaciments de la zona delsHostalets,comjaesvaposarderelleuel2004ambelPierolapithecus catalaunicus,enPau,el 2009 amb l’Anoiapithecus brevirostris, enLluc,iarafapocsdiesamblaLaia,Pliobates cataloniae, unnougènereiespèciedeprimat.

Lacol·lecciódefòssilsdelsHostaletsésunade lesmés riquesdelpaís, tantper la sevaquantitat d’exemplars com per la qualitatde la seva conservació i la singularitat deles espècies recuperades. A l’exposició s’hipresentenfòssilsoriginalsgràciesalacessióde material procedent de les col·leccionsclàssiquesdelMuseu Geològic del Seminari de BarcelonaidelVinseum deVilafrancadelPenedès1.

Paral·lelamenttambés’hipresentenrèpliquesrealitzades en els tallers del CRIP dins deles tasques de conservació i restauració dematerialpaleontològicdesenvolupades.

Visitar-lauspotdonar respostaapreguntescom: ¿Perquè als Hostalets hi ha tants defòssils? ¿Quines espècies s’hi han trobat?¿Quinaimportànciatenenaquestestroballes?I potser a les qüestions més importants:¿Perquè als Hostalets hi ha tantes restesde primats? ¿Quin lloc de l’evolució delshomínidsocupenelsprimatsidentificats?

Judit LlopartCoordinadora Tècnica del CRIP

No

tíci

es

6 L’Hostal

Resum de la Setmana

de la Joventut

Amb l’espectacle final i els focsartificialsesvaposarpuntifinalalCorrellengua2015(Setmanadela

Joventut)eldiumenge23d’agost.

Elsactes,organitzatsper l’ARCJuvenil,vandurartotalasetmanaienvandestacaractesdiversos com la paella popular que es vafer al casal per risc de pluja, el correaigua,gimcana iactivitatsdecairemésesportivescomelbodycombat,zumbaoeltorneigde12horesdebàsquet.Tambéhivahaverespaipelmercatd’intercanvi,elsoparpopularambbingo, batukada i festa temàticadepirates.Enl’àmbitméscultural,elconcertvermutamb

elPubilldelRaval,sardanesoelsbolerosdeMasGardeniasvantenirunpaperrellevantenelprogramad’enguany.Unasetmanaintensaenlaqualelshostaletencsiveïnsdelspoblesdel voltant vanpoder participar d’un ventalldepossibilitatsigaudiralmàximdel’estiu.

Desd’aquesteslíniesvolemfelicitaratotselsmembresde l’ARCJuvenil per lagran feinafeta.Jaesperemel2016!

Josep Llopart presenta “Quan els carrers eren de terra”

Elpassat18d’abril l’auditorideCalFigueresesvaomplirdeveïnsquenoesvanvolerperdrelapresentació

delllibre«Quanelscarrerserendeterra»del’hostaletencJosepLlopart.Enprimerlloc,laregidoradeCultura,MartaCasas,vaexplicarelcompromísquel’Ajuntamenthaviaadquiritfeiadosanysamb l’autor i lasatisfacciódeveurel’obraacabada.TambévaparlarMaiteLuis,unacol·laboradoraexcepcionalquehaajudatadonarformaiaordenarlesideesaunautorquevacomençarlasevaexposicióambagraïments iquevaposardemanifestque,ambaquestllibre,compliaunsomni.

 «Quanelscarrerserendeterra»ésunreculld’anècdotes i històries molt personals del’autor que permet dibuixar una altra èpocaitransportarellectoralsHostaletsdePierolade mitjan segle XX marcat pels anys de lapostguerra i l’àmbit rural. El llibre recordadiferentsfacetesdelavidacomelsjocs,lestradicions, la pagesia, el comerç, la religió,

l’escola,elsestiuejants,etc.itambépersonesipersonatgesquevan tenirunpes rellevanten un poble que, en molts aspectes, dónamoltmésdelques’espera.

 Durantlapresentació,JosepLlopart‘Jep’,vaexposardemaneradidàcticaiamenaunllibrefruitde l’estima ielsentimentdepertinençaals Hostalets de Pierola. L’acte va acabarambunaperitiu imoltsvanpodercomprar-neunexemplar(disponibletambéaL’Arca)iobtenirladedicatòriasignadadel’autor.

7

No

tíci

es

L’Hostal

Coincidint amb els darrers diesd’estiu, les festes relacionadesamblaDiadavanportarmoments

emotiusidegranparticipacióenelsdiferentsactesproposatsalsHostalets.

Dijous,jornadaprèviaal’11deSetembre, labotifarradapopular i lamarxade torxes vaniniciarelsactesdecaràctermésreivindicatiuenelsdiesprevis a les eleccionsdel 27desetembre.Divendres,laDiadavacomençaraprimerahoraambl’excursiófinsaPierola ambesmorzar inclòs i,almigdia,abansdesortirl’autocarcapalaViaLliuredeBarcelona,vatenirllocalaplaçadelsPaïsosCatalansl’acteinstitucional  presidit per l’alcalde, DanielVendrell,ambelsparlaments ielcanvide lasenyera.Durantelcapdesetmana,elscarrerscentralsdelmunicipivanacollirunanymésel MercatModernista enlaseva8aedicióambparadesi propostes com música, tallers, contes iballeldissabte.També almigdiaesvaviurela tradicional  baixada d’andròmines  amb 7

participantsiungranespectacle.Lavictòriaenvelocitatvaserper‘Guarrillo’conduitperl’Aleix Sarrà seguit per ‘El diablo rojo’ deMateoRamai‘Gofre’deGuifreEscudero.Elspremiats en la creativitat de les andròminesvanser‘LaFórmula’quesimulavaunFerrariamb canvi de rodes a mig recorregut,mecànics i diferents pilots, segonpremi pel‘Carruatge Romà’   i tercer  per ‘Estrella’tDamm’.

 Diumenge van destacar també la diadacastelleraambels Moixigangersd’Igualada iels Castellers de Cornellà i, a la tarda,sardanesamblaCoblaBaixllobregat. Afegirquemalgratquepràcticamentcadadiahivahaveralgunruixat,labonatemperaturai el bon temps van respectat les principalsactivitatsprevistes.

Onze de Setembre iMercat Modernista

No

tíci

es

8 L’Hostal

Elcapde setmana del19 i 20 de setembrel’Associació Teca i

Festa va organitzar un seguitd’activitats relacionadesambelmóndelcavaidelraïm.

Lafestavacomençardissabtealatardaambel1rCava-TecadelsHostaletsdePierola.Lescavesque van participar enguanyvan ser Juvé & Camps, CavesGavarró, Caves Llopart, CavesVilarnau, Caves Vallformosa il’elaboradordevinsdelsHostaletsdePierolaGrauVell.Elpúblicassistentvapodergaudirdelsdiferentsvinsicaves,acompanyatsd’unsassortiments de petits entrepans elaboratsper l’Associació Teca i Festa. L’activitat vaser totunèxit.Lapresènciademésde500personesque vangaudir delsproductesdeles diferents caves i bodegues assistentsa l’acte, va fer que es respirés un ambientdistès,festiuimoltagradable.Lafestaesva

allargarfinspassadesles11delanit,degutalnombróspúblicqueesvaanarapropantidegustantelscavesivinsdelazona. L’Associació Teca i Festa va fer pública laseva intencióderepetir l’anyvinentaquestaactivitatper lasevagranacollida iafluènciadeparticipants,iarribaraser,enunfutur,unafestaambnompropi. Diumenge, els actes van continuar amb la  tradicional   Festade laVerema.A les 8delmatí els més matiners van sortir amb elstractorscapalavinyaaferlarecollidamanualderaïm.Esvanrecolliruntotalde50covesde20quilosderaïmcadascun.Sobreles10delmatíesvanservirmésde200esmorzarspopulars elaborats per l’Associació Teca iFesta, i després d’esmorzar es va iniciar latan esperada trepitjada de raïmper part detota la canalla i algun adult que van gaudirdevalentd’aquestaactivitat,queactualmentjanoespractica,perelaborarelviperòqueaquestaassociaciófaunexercicidememòriairecordacomtreballavenelsnostresavis. Durant tot el cap de setmana l’AssociacióTeca iFestava treballar incansablementperpoder organitzar les activitats que valorenmolt positivament per la gran assistència iparticipaciódelagentenelsdiversosactes.Totaixòelsdónaforçaperseguirtreballantisuperar-secadaany.      

Festa de la Verema,Nou impuls al producte autòcton

9

No

tíci

es

L’Hostal

Primer acte solidari a favor dels refugiats sirians a l’Anoia

ElsHostaletsdePierola ha estat elprimermunicipi de la comarca del’Anoiaenorganitzarunactesolidari

a favordels refugiatsdeSíriaenundinaralbarrideSerraAlta.Mésdemigcentenarde

comensalsvangaudird’unapaellapopular,eldiumenge18d’octubre,enel localdelbarridesprésdeposara lavendaels tiquetspercol·laborarenlacausa.

A la trobada hi va assistir l’alcalde, DanielVendrell, i els regidors Jaume Trias, MartaCasas,CarmeZaragozaiJordiRamas.Tambéva comptar amb el coordinador de CreuRojaaCatalunyaiaBarcelona,EnricMoristi amb la coordinadora de Creu Roja Anoia,Sílvia Grados, que van oferir un interessantcol·loquiexplicantcoms’administraràl’ajudaalsrefugiatsicom,cadapaís,elsacollirà. En aquest mateix acte, la regidora MartaCasas i Paqui Cano, en representació del’associaciódeveïnsdeSerraAlta,vanlliurarelsdinersrecaptatsalaCreuRoja.

Gairebé 80 persones entre avis,pares i néts (dels 9 mesos als81 anys d’edat) van gaudir el

diumenge,25d’octubre,dela4aCaminadaIntergeneracional dels Hostalets de Pierolaorganitzada per la regidoria de BenestarSocial de l’Ajuntament dels Hostalets dePierola i l’Associació de la Gent Gran delnostremunicipi.

L’inicivatenirllocales10delmatídesprésdel procés d’inscripció a l’alberg de CanRoviralta. Seguidament van agafar el camíentre vinyes que tenia un recorregut de

6 quilòmetres. A mig camí es va fer unaaturada per esmorzar, agafar forces icontinuarfinsacabartotelrecorregut. Capalmigdiaelsparticipantsvancomençara arribar de nou a Can Roviralta, on elsesperava una visita guiada a l’exposiciódel Centre de Restauració i InterpretacióPaleontològica (CRIP) “Els Hostalets dePierola,unafinestraalmiocè”.Unavegadaconeguts els tresors paleontològics delsHostaletsdePierolaelsparticipantsesvanacomiadarfinsalapròximaedició.

La 4a Caminada Intergeneracional mou les famílies hostaletenques

No

tíci

es

10 L’Hostal

Gran prova d’Enduro entre Igualada i els Hostalets de Pierola

Elcapdesetmanadel7i8denovembrees van disputar les dues últimesproves del Campionat d’Espanya

d’Enduro amb seu a Igualada i als Hostaletsde Pierola. Concretament, la nostra localitatacollia les cronos, darrere deCalPonsa, ambuntramde7quilòmetresdecaminsalsectordelabòbila i l’assistènciatècnicaqueestava justabansdel’inici,onespodiaveuredemoltapropelsprotagonistes.Defet,elfàcilaccésielbontempsvaferqueelpúblichostaletencpoguésgaudir d’una cronometrada molt espectacularambgransdesnivellsidificultatstècniquesambcontenidors i pedres. El tramde la bòbila eramoltmésràpiditenialadificultatorganitzativadecontrolartantadistància.

Lacursa,ambuntotalde123inscrits,constavadetresvoltesaunrecorregutde63quilòmetresamb inici i final a Igualada,on tambéhi haviaels boxes i l’especial extrema. En l’apartatestrictamentesportiu,caldestacarquemancavaperdecidirelcampiódelacategoriaE2queesdisputavenOriolMenaiJaumeBetriu.EltítolesvadecidirenlaprimerajornadajaqueMenavapatirunabandonament iBetriuvaguanyarelsdosdies.CristóbalGuerrerovaguanyarl’E1enlesduesjornadestambéiJonathanBarraganvaferelmateixenE3.Laclassificació scratch,enlaquecompeteixentotsiquemarcaelguanyadorabsolutdelacursa,lavaguanyarelsdosdiesBarraganambunaGasGasdelacategoriaE3.L’altreal·licientdelcapdesetmanaeraveureenaccióel4vegadescampiódelmónd’enduro,Ivan Cervantes que participava en E3 com apreparacióperalpròximDakarambunaactuaciómenysràpidaperòmoltmésespectacular. Destacar també labonaorganitzaciódeMotoClub Igualada i l’escuderia d’enduro local ACBaldrich -que també comptava amb diversospilots a la cursa-, la comissió d’Esports delsHostalets i molts voluntaris locals que vancol·laborar en la marcatge i preparació delstrams,logísticaienelspuntsdecontrolelsdosdiesdecursa.

11

No

tíci

es

L’Hostal

Dimecres 16 de desembre de 2015, 20.15 hores Tchaikowsky:El Trencanous.Balletendirecte.RoyalOperaHouse,Londres.

Dijous 21 de gener de 2016, 20.15 horesAlfano:Cyrano de Bergerac.Esdeveniment75aniversariPlácidoDomingo.Òperaendiferit.PalaudelesArtsReinaSofía,Valencia.

Dijous 4 de febrer de 2016, 19.45 horesVerdi:La Traviata.Òperaendirecte.RoyalOperaHouse,Londres.

Març de 2016 (dia i hora pendents de concretar)Tchaikowsky:El llac dels cignes.Balletendiferit.NorwegianBallet,OsloOperaHouse,Oslo.

Dilluns 25 d’abril de 2016, 20.15 horesDonizetti:Lucia de Lammermoor.Òperaendirecte.RoyalOperaHouse,Londres.

Maig de 2016 (dia i hora pendents de concretar)Puccini:La BohèmeÒperaendiferit.PalaudelesArtsReinaSofía,Valencia

Dilluns 27 de juny de 2016, 20.00 horesMassenet:Werther.Òperaendirecte.RoyalOperaHouse,Londres.

L’Òpera als Hostalets de PierolaAquestéselprogramad’aquestaprimeratemporada,alaqualesperemqueensegueixinmoltesmés:ElsHostalets de Pierola, tot

i ser un poble petit, no viuni ha viscutmaid’esquena

a la cultura, tal com ho demostral’existència de nombrosos grupspassats i actuals. Agrupacions decant coral,música, teatre, fotografia,pintura, etc. ens han relacionat iens relacionen amb el desig de ‘fercultura’. El fet que, en una poblaciódelesnostresdimensions,hihagiunaEscoladeMúsicaésensímateixunclar indicador d’aquesta inquietudcultural. D’altra banda, l’Associaciód’AmicsdeMúsica,quealllargde10temporades ha organitzat múltiplesi interessants concerts, testificala vitalitat organitzativa dels seuspromotors.

Enundesigd’ampliarl’ofertaculturalal nostrepoble,hasorgit la iniciativade transmetre en directe algunes deles representacions de la temporadad’òpera i ballet d’un dels teatresd’òperamésprestigiososdelmón,elRoyal Opera House Covent Garden de Londres, complementada ambdiverses transmissions en diferitd’altresteatresd’òpera.

L’empresaVersióDigitalsubministraràelsenyald’àudioenaltafidelitativídeoenalta resolució, raóper laques’haprocedit a instal·lar a la teulada del’Ajuntamentunaantenaparabòlicapercaptaridescodificarelsenyal.Tambés’ha canviat la pantalla de l’Auditoriper una altra de majors dimensions.Tot això, juntament amb el projectorde vídeo digital d’alta definiciórecentment instal·lat a l’Auditori, ontindràlloclatransmissió,permetràduratermeaquestainiciativa.

Des d’aquí volem animar a totes lespersonesamantsdelmóndelamúsicaiespecialmentdel’òperaaparticiparigaudirdel’esdeveniment.

Jordi Juan Samsó

No

tíci

es

12 L’Hostal

Ret

alls

d’h

istò

ria

12

Quan als Hostalets de Pierola hi havia 15 fàbriques

El poble dels Hostalets

de Pierola: una fàbrica de vi

D esdelstempsmésremots,l’ocupació econòmicaprincipaldelpoblehaestat

l’agricultura. A partir del segle XVIII,comaconseqüènciadelageografiadelpoble,méssemblanta ladelPenedèsquealadel’Anoia,elconreudelavinyailaproducciódevivaprendreunafortaembranzida. En l’esdevenir històricdels Hostalets, aquesta activitat, laviticultura,hihaestatsemprepresent,peròdesdemitjansegleXXenstrobemdavantd’uncanvi significatiu:Enmoltpocs anys apareixenmoltes fàbriquesque fan que una part de la poblaciócanviïlaformadeguanyar-selavida.

L’auge industrial dels anys 60

Lesprimeresiniciativesfabrilsdatende1920.Sónlesfàbriquesde,perunabanda,gèneredepuntdeClaudioFloSegurai,perl’altra,deteixitsdecotódeMarcelinoPalomasGrifell.Tot i que algunes d’aquestes empreses vanquedaraturadesperculpadelaGuerraCivil

Espanyola, van reprendre la seva activitatindustrial en les dècades posteriors alconflicte. No obstant això, no es pot parlard’un creixement important de la indústria alpoblefinsal1960,quanesvancomençaranotar lesmesuresdelPlad’Estabilitzaciódel’any1959,quedónainicial’etapaconegudacom«eldesarrollismo»franquista.

El mateix any 1960 ja trobemregistrades 6 fàbriques, 3 mésqueel1955.Novaser,però,finsal1965quelaindústriaalsHostaletsarribaalmàximde15establiments.Durant els anys posteriors, enstrobemqueelnombred’indústrieses va anar reduint fins a quedaruna única fàbrica operativa el1984.Entre lescausesquehihad’aquesta desaparició trobem lacrisimundial coneguda com ‘delpetroli’ dels anys 70. AquestasituacióvacomportarunafrenadaindustrialimportantielpobledelsHostaletsdePierolase’nvaveureafectat.Tant,quefinsitotl’alcaldeConstrucciódelafàbricatèxtilPierola,el1961

EnderrocamentdelafàbricadeMarcelinoPalomas,la fàbrica dels sacs,l’any2003

13

No

tíci

es

L’Hostal 13

Ret

alls

d’h

istò

ria

13

del moment, Josep Isart Isart, es va veureobligatademanarajudaadiversesautoritatsnacionals.

Canvi ocupacional en la

població hostaletenca

Amb l’eclosió industrial dels anys seixanta,l’ocupació dels hostalentencs va canviarradi-calment respecte de com havia estatanteriorment:Unapartdelapoblacióvadeixarel campper treballar en aquestes fàbriquesquehihaviaalpoble.Ésimportantesmentarque,totiquelamajoriaerentèxtils,n’hihaviademoltsignificativesdelsectormetal·lúrgicielèctric.Lapoblacióocupadaenlaindústriava ser d’un 59,1%, mentre que només un22,4%esdedicavaalsectorprimari.

Segons el padró de l’any 1970 la majoriade la població que treballava a la indústriaeren dones, sobretot d’entre 15 i 20 anys.En percentatges, un 63,2% de la poblacióocupada en el sector secundari delsHostalets eren dones de manera que espot afirmar que la població femenina era lamajoritàriad’aquestsector,comespotveureenlaimatge,deltallerdeconfecciódeMiquelCucurell,entreelsanys1965i1970.

Segons el padró de 1970, la fàbrica queaquest any tenia més treballadors era lade Hijo Marcelino Palomas y CIA i l’únicafàbricalocalqueteniaméshomesquedonescontractats era la de Forjas Pierola SA (otambéanomenadaCalRius).

Forjas PierolaofàbricadelRius l’any1966

Conclusió

El desenvolupament industrial dels Hostalets de Pierola va ser un procés molt curt però alhora molt intens. Tot i això, no va aconseguir arrelar amb prou força per superar la crisi de finals dels anys 70, quan el poble va haver de superar un període molt dur marcat per les altes taxes d’atur. Després d’aquests anys, la població va començar a dedicar-se a altres oficis, aquella crisi va passar, però les fàbriques dels anys 60, on tants hostaletencs havien treballat, ja no van tornar a obrir. La majoria van ser víctimes de l’especulació immobiliària dels primers anys del nostre segle.

Laura VallsLa informació a partir de la qual s’ha redactat aquest article prové d’un treball de recerca de batxillerat que va obtenir el premi ex aequo «Bon preu» de la Universitat de Vic el juny de 2015 i que va comptar amb l’Arxiu Municipal dels Hostalets de Pierola com a font principal. Cal fer constar l’agraïment de l’arxivera, Montse

Gascón, per l’ajuda a l’hora de fer la recerca.

TallerdeconfecciódeMiquelCucurell,entreelsanys1965i1970

L’Hostal

Po

lític

a

14 L’Hostal

Ap

rene

nt a

mb

...

14

Normalmentsónlespersoneslesqueensenyen,traspassenicomparteixenelsseusconeixements.Tambéhiha

institucionsquecompleixenambaquestamissiói,und’aquestsens,ésl’ArxiuAdministratiudelsHostaletsdePierola.

Malauradamentl’arxiunoparlainopotexplicarlahistòriaqueconté,peròsíquehopot fer laMontseGascón, la sevadirectora, qui a partird’unaentrevistahavolgutdonarveual’arxiuiatotalafeinaiprojectesques’hidesenvolupen.

L’arxiu municipal va iniciar el seu camí l’any2006,davantlanecessitatdel’AjuntamentdelsHostalets de Pierola de tenir ben ordenada iclassificadalainformacióhistòricaqueelmunicipiha anat generant al llarg del temps i que, finsaaquellmoment, es trobavaemmagatzemadaperòsensecaptipusd’ordre.

Laprimerafeinaqueesvafervaserlanumeraciói ordenació de tota la documentació. Aquestatasca es va dur a terme amb l’assessoramentde l’arxivera comarcal Marta Vives i amb lacol·laboració de Francesc Valls i Joan Ponsdesd’unpuntdevistalocal.L’arxiusemprehaestat obert a la participació i col·laboració depersones expertes. És d’aquestamanera comqueda garantit el seu funcionament i la sevagestióactualifutura.

L’arxiu dels Hostalets de Pierola,el rebost de la història del poble

MontseGascón,directoradel’ArxiuAdministratiudelsHostaletsdePierola

«La documentació original més antiga que

es pot trobar és del 1846»

15

Po

lític

a

L’Hostal 15

Ap

rene

nt a

mb

...

15

Ladocumentacióoriginalmésantigaqueespot trobar és del 1846, tot i que durant elsúltims anys s’ha dut a terme una feina dedigitalització de la documentació del segleXIII en endavant que es troba dipositada al’ArxiuDiocesàdeBarcelonaiquepertanyiaaPierola.Aixòpermetquequalsevolpersonainteressada en la història dels Hostalets dePierolapugui tenir accés a l’arxiumunicipalcoma referència en elmoment de la cercade documentació. I és que l’arxiu és comunésser viuquenoparadecréixer.Tambéhi ha dipositada la documentació d’algunesfamílies hostaletenques i l’arxiu històric del’EscolaRenaixença.

Eldiaadiadel’arxiuimplicamantenirenordretota la informació, introduir la informació ales bases de dades, atendre les demandesdelsciutadansidesenvoluparelprotocoldeconservació, ja que els llibres i documentss’han d’airejar regularment per mantenir-losenbonestat.

Un dels projectes més interessants quees desenvolupa actualment està sentla digitalització i classificació de tota lainformaciórelacionadaambPierolaiqueestàdipositada,comjas’haexplicatanteriorment,a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Aquestadocumentació conté capbreus, naixements,morts, matrimonis, herències... El projectehasignificatfotografiarenaltaresoluciótotala documentació per fer-la assequible alsHostaletsdePierola.Estàsentuna feinaenequip, jaqueenLluísJuanSamsóhaestatl’encarregatdefotografiarladocumentacióilaMontseGascón, l’arxivera,està introduintles dades en una base de dades que seràconsultableenunfutur.

Lavoluntatdel’Arxiuésdonaraconèixerlafeinadiàriaques’hidesenvolupapertalqueels veïns en puguin fer un ús constant, jasiguirelacionatamblarecercahistòricacompera treballsd’escola, institutouniversitat.D’aquestamaneraesgarantiràlasevamissió:preservar la informació a les generacionsfutures.

L’arxiu va nàixer amb la vocació de serpart activa en la societat hostaletenca. Pertal de poder créixer i millorar el servei esplantegen nous projectes que tenen comobjectiuprioritarilesfamílieshostaletenques.Es treballa en una campanya per a què lesfamílies hostaletenques que ho desitginpuguin digitalitzar la documentació familiari així garantir la conservació de les sevesdades.

Estudiants, investigadors, historiadors professionals i amateurs... l’arxiu us està esperant i us obre les portes!

Sivoleuposar-vosencontacteambl’Arxiu,aquestessónlessevesdadesdecontacte:

Arxiu Administratiu dels Hostalets de PierolaCarrerd’AnselmClavé(edificidelesantiguesescoles).

Atenció al públic:Dimartsidijousde9a13hitambéhoresconvingudes.

Telèfon:937712112(ext205)

Correu electrònic: arxiu@elshostaletsdepierola.cat

Treballdedigitalitzaciód’undocumentdelsegleXVIIIreferentalaparròquiadePierola,dipositatal’ArxiuDiocesàdeBarcelona

16 L’Hostal16

Teixó(Melesmeles)

Marta(Martes-martes)

RACO FOTOGRAFIC`Animals nocturnsEugeni Jané

Guineuoguilla(Vulpes-vulpes)

17L’Hostal 17

Porcsenglar(Susscrofa)

Enaquestracófotogràficvolemaquestavegadadescobrirquinssónelsanimalsqueviuendenit.L’EugeniJanéhafetuntreballexhaustiuderecercaihaaconseguitfotografiar-los.Haseguitelsrastresdeguineus,porcssenglars,martes,genetes,teixons,gamarussos...icomparteixambtotsnosaltresaquestsmomentscaptatsalsnostresboscosmentretotsembladormir...

`RACO FOTOGRAFIC

Gamarús(Strixaluco)Geneta(Genetta-genetta)

L’Hostal

Po

lític

a

18

Trep

itja

nt e

ls c

amin

s

18

P@leo _rutes: Camins, paleontologia i noves tecnologies

Què són les p@leo_rutes?

Paleo_rutes és una proposta d’itinerarislligatsalatemàticadelCentredeRestauraciói Interpretació Paleontològica (CRIP) perdonaraconèixer la riquesadel territoridelsHostalets de Pierola a partir de la temàticapaleontològica.

És una proposta ludicocultural per a petitsi grans, per passejar i al mateix temps

tenir una experiència cognitiva i interactivadels llocs on s’han fet importants troballespaleontològiques, mitjançant els recursosqueensofereixunaaplicaciódissenyadaperdispositiusmòbils.

Com fer-les?

Nosónitinerarissenyalitzatsfísicament,sónitinerarisinteractius,ésadir,s’handeseguirutilitzant una guia multimèdia que l’usuaris’hadedescarregar en el seu telèfonmòbilotauletaabansd’iniciarlaruta,obé,lloganten el CRIP les tauletes amb l’aplicació jainstal·lada.

Una vegada seleccionada la ruta que esdesitjafer,imitjançantlatecnologiadeGPS,l’aparellguiaràal’usuariperl’itinerariescollit.ToteslesrutesparteixendelCRIPitravessenel poble, amb la intenció que els visitantsconeguinelpotencialdelnuclidelsHostalets.

Enel termemunicipal delsHostalets dePierola arreu afloren les argilesvermelloses,dibuixantformescapritxosesperl’acciódel’aiguaielvent.És unpaisatge al que tots els que acostumemapassejar pels voltats

delsHostaletshiestemhabituats,sensesaberenmoltscasos,queestemtrepitjantcaminsambargilesdipositadesalMiocè,fauns12milionsd’anys.

Aquestscamins ixaragalls,que javarenser recorregutspelsprimers interessatsen lapaleontologia, ara formaranpart d’unproposta turísticadel nostre territori:Les p@leo_rutes.

19

Po

lític

a

L’Hostal 19

Trep

itja

nt e

ls c

amin

sItineraris i punts d’interès

S’handissenyattresitinerarisquetranscorrenper camins i rieres, les mateixes quevan recorre els pimers paleontòlegs ques’aventurarenperaquestazonajaafinalsdelsegleXIX i lesqueencaraara,adiad’avui,s’inspeccionenmeticulosament.

Cada ruta té diversos punts d’interès, on abandadeltemapaleontològictambés’informade altres aspectes del patrimoni cultural,arquitectònic, paisatge, conreus, fauna id’altresaspectesrellevantsdelmunicipi.

Al’apropar-seaunpuntd’interèssaltaràalapantallalainformació.Alllargdelcamíl’usuarino haurà d’estar pendent del dispositiu perobtenirinformació,sinóqueaquestalivindràdonadaautomàticamenten formadesenyalvisualiacústica.

Però aquests itineraris tenen quelcom mésque informació, hi ha recursos de realitataugmentada, recreacions 3D i un seguit dereptesquecalsuperar.

Cada p@leoruta té un personatge

central i una temàtica concreta.

Cada ruta s’ha relacionat amb un contingutde caire més paleontològic, geològic obiològic i un personatge estretamentrelacionatambaquestcontingut.

• El món d’en Pau. Guiats per enMàrius, un paleontòleg, ens dónaa conèixer les troballes de primatsa la zona dels Hostalets de Pierola.Ens centrarem principalment en latroballa d’en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

• Resseguint el Miocè,desdelCRIPes condueix a l’usuari fins a Pierola.La ruta transcorre amunt i avall per larieradePierola.EnRoc,elgeòleg,ensensenyarà a desxifrar que amaguencòdols, llims, pissarres i d’altresmaterialsdelpaisatgefinsaconduint-nos al punt on es pot observar lesevidènciesdelafallaVallès-Penedès.

• A la recerca del paradís perdut.Ruta protagonitzada per la Gaia, labiòloga,ensconvidaaviatjar12milionsd’anysenrereiconèixerlabiodiversitatdel bosc tropical del Miocè, onhabitavenunsanimalsmoltcuriosos.

Janousdevetllemmésdetalls.MoltaviatestarandisponiblesalesplataformesdedistribucióperiOsiAndroidilesprodreugaudirenprimerapersona.

Judit Llopart Coordinadora tècnica del CRIP

Po

lític

a

20 L’Hostal

La c

uin

a d

e la

div

ersi

tat

20

MèxicBeatriz Ayuso Audry, Mèxic Sócmexicana i porto 15 anys vivint a

Catalunya i alsHostaletsdesde l’any2007.Quanemvanconvidaraparticipar

alarevistaL’Hostal ambunareceptadelamevaterra, vaigpensarquenovoliaque foscapdelsplats típicsque tothomconeix, comguacamole,fajitasoenchiladasiqueelsingredientshaviendeserfàcilsd’aconseguir.

Vaig triar aquesta recepta de ‘frijol yucateco’perquè, quan la faig, sempre sorprèn als meusamicsd’aquí. L’element diferencial d’aquest platconsisteix en els seus acompanyants crus que,prèviament picats, es col·loquen al centre de lataula icadacomensalseserveixalseuplat justabans de menjar. Normalment s’hi posa de tot,encaraquecadascúdecideixlaquantitatdecadacosa.Laideaésqueencadaculleradahihagiunamicadecadaundelsingredients.

Es tracta d’un plat que, a més de ser deliciós,resultacompletiequilibratjaqueinclouhidratsdecarboni,proteïnesivegetals.

La cuina de la diversitat ésel primer dels canvis que deben segur es produiran a la

revista al llarg d’aquesta nova etapa.En els números publicats fins ara, l’espaidedicatalagastronomiaportavapertítol“Lacuinaavui”ienellintentàvemrecolliralgunsdelsplatsméshabitualsacasanostra.Així,gràcies a la col·laboració de les veïnes iveïnsdelpoble,a lasevahabilitat“entreelsfogons” ia lasevagenerositatencompartirles receptes, vam poder omplir les pàginesamb les seves delicioses aportacions.D’altrabanda,nodiemresdenouenafirmarque lagastronomiaformapartdelPatrimoniCultural Immaterial de la Humanitat raó perlaque,enrecollirlesrecepteshabitualsalesnostres taules, ajudemapreservar unapartdelanostracultura.

Seguint en aquesta mateixa línia dereconeixement del patrimoni de tots, volemmodificar una mica l’orientació d’aquest

apartat. En un món cada vegada mésglobalitzat, Els Hostalets no podia quedaral marge de la creixent multiculturalitat.Cadavegadasónmés lespersonesde forade Catalunya que trien el nostre poble perestablir-sei,comnopodriaserd’altramanera,portenambelleslasevapròpiacultura,mésomenysproperaa lanostra.En l’etapaqueara iniciem volem recollir les receptes queaquests,enparaulesdePacoCandel,“altrescatalans”vulguinregalar-nos.El mestissatge no és només l’encreuamentderacesovarietatsdistintes.Alacuina,comen totselsàmbitsde lavida,éssobretot lapossibilitat d’intercanviar sabers i tradicionsi, per tant, d’enriquir-nosmútuament. Fidelsdoncsalnostreesperitdesumarinodividir,volem obrir aquest espai a les aportacionsculinàries de fora de casa nostra, ja siguid’altres comunitats o països, en la totalseguretat que aquestes contribucions enri-quiranelnostrepropipatrimonicultural.

La cuina de la diversitat

21

Po

lític

a

L’Hostal 21

La c

uin

a d

e la

div

ersi

tat

Aquest espai està destinat a totes aquelles persones de fora de Catalunya que vulguin compartir les seves receptes de cuina.Si voleu col·laborar-hi envieu la vostra recepta a:comunicacio@elshostaletsdepierola.cat

Ingredients:• ¼tassadetequila• 1/3tassadelletevaporada• ¼tassadelletcondensada• 1culleradadegranadina• ½culleradetadecanyellaen

polsi• ½tassadegel(picatono)

Preparació:• Poseualacocteleratotsels

ingredientsexceptelacanyella• Tapeuiagiteuenèrgicament.• Serviuencopesdecòctel

empolvorantpersobreunamicadecanyella

Ingredients:• 2tassesdefrijolesomongetesnegres• 500g.decarndeporcogalldindia

trossosnets• 1ceba,1dentd’all• olid’oliva• orengaisal

Acompanyants: • Cebapicadamoltpetita• enciampicatenjulianamoltfina• ravepicatmoltpetit• llima(alsmexicansens

encantalallimona,elqueaquíendieullima)

• alvocat(ambunamicadellimonaperquès’oxidimenys)

• ‘cortezas’deporc(delesdebossa)

• cremadelletespessa• formatgefresc(aixafatambuna

forquilla)i• salsapicant(opcional)

Preparació:• Enunaollaapressiódaureuels

trossosdecarn,juntamentamblacebail’allpicats.Afegiulesmongetesprèviamentesbandidesambaiguafredaicobertesd’aiguafredafinsquetresoquatreditspersobredetotselsingredients.

• Poseulasalil’orengaitanqueul’ollaapressió.• Uncopcomenciasortirelvapor,deixeu-hoafoclentdurantunahoramésomenys.Unbontrucés,desprésdepassadal’horadecocció,deixartancadal’ollamitjahoramés

ambelfocapagat.Lacarnquedaràméssuauinopassaressiestrenquenalgunesmongetes,donarancoloralbrou.

Esserveixenplatsgrans,sopersiesmenjaambcullera.Usconvidoaprovar-ho!Irecordeubarrejar-hototbéabansdecomençaramenjar!

FRIJOL YUCATECO

Comacomplement,uncòctelambunnombensuggerent:

MITGES DE SEDA(duescopes)

L’Hostal

Po

lític

a

22

Viu

re b

é, v

iure

en

salu

t

22

Dormir bé per viure millor (II)Noelia Villa García, metgessa de família. ABS Piera i Consultori dels Hostalets de Pierola

A ixí com una alimentació sana ifer activitat física repercuteixenen tenir una millor qualitat de

vida, dormir bé aporta salut física i mental.Enl’articleanterior jaesvaferesmentdelaimportànciadetenirunsondequalitat,iésenaquelles fasesdesonmésprofundonhihaunarecuperaciófísica.

Les característiques de les persones varienambl’edat,d’unaformasimilartambépassaamb lesnecessitatsdeson.Jaesvaparlardelaprimeraetapadelavida,lainfància.Enaquest article s’abordarà una de les etapesméscomplexes:L’adolescència.

Dormir bé en l’adolescència

Totsels joves,enaquestaetapadeldesen-volupament,hauriendedescansarunmínimde 9 hores diàries per reposar energies. Elquesucceeixésqueelcicledeson i vigílias’altera i, per aquest motiu, l’hora d’anar adormirs’endarrereixitambél’horadellevar-se.

Aquestfetpotexplicar-sepelsegüentmotiu:En lesúltimeshoresdeldiaelcosprodueixlamelatonina,queésl’hormonaqueindueixelson. Idurantelsonesprodueixunaaltrahormona, el cortisol, que és l’encarregat depreparar-nos per afrontar el nou dia ambenergia.Aquestéselnostrerellotgebiològic.

En l’adolescència la melatonina podriacomençar a produir-se més tard, el quèdificulta conciliar el son d’hora, motiu pelqualelsadolescentsesquedenfinsallargueshores de la matinada veient la televisióo parlant amb els amics per Internet o eltelèfonmòbil.Sileshoresdesonnosónlessuficients, la producció de cortisol no seràcorrecta, d’aquesta manera estaran senseenergiadesdelcomençamentdelajornada.

La falta de son no tan sols els pot produircansament, també s’ha demostrat queaugmentaelriscdepatiralteracionsdel’estatd’ànimiunarespostaimmunitàriainsuficientfront les infeccions. Tot això repercuteix

directamentenelrendimentescolarilaboraldelsjoves,arribantaocasionar-losfrustraciópelbaixnivelldeconcentració.

Ésenaquestaetapaquans’iniciaelconsum,d’unabanda,d’estimulants,comlesbegudesamb cafeïna, per disminuir la sensació desomnolència diürna, retardant d’aquestamanera el cicle natural. I d’altra banda, detòxics com l’alcohol, que produeix un estatde sedació temporal però dóna una malaqualitatdeson,perquènopermetentrarenlesfasesmésprofundesderecuperaciófísica.

Mesures per aconseguir un millor hàbit de son

Elsparestenenunpaperimportant,nonoméshand’incidirsobreelsseusfillsentenirunaalimentació correcta, sinó que s’hauriend’establir uns horaris i ser ferms a l’horad’enviar-los a dormir, així comestablir unesrutines.

Hi ha moltes causes que poden alterar elson en l’adolescència. Per qualsevol dubtepodeuconsultar ambel vostremetge/ssaoinfermer/adecapçalera.

Algunsconsells:

· Anaradormirillevar-sealamateixahora.

· Usarelllitnomésperdormir(NoperveurelaTVniperllegir).

· Realitzarcadadiaalguntipusd’activitatfísicaquenosiguimassaestimulant.

· Ferunsoparlleugerunparelld’horesabansd’anaradormir.

· Beurepocslíquidsenleshoresanteriorsalmomentd’anaradormir.

· Procurarquel’entornnosiguisorollósnihihagiexcésdellum.

· Evitarl’alcohol,elsestimulants(incloent-hielcafèilesbegudesambcola)itabacsobretotenlesúltimeshoresdelatarda.

23

Po

lític

a

L’Hostal 23

Nat

ura

T ots els que vivim als Hostalets dePierola estem familiaritzats amb lavisió de les gavines sobrevolant el

cel,totiestarforçallunydelmar.

Aquestes aus que estem acostumats aassociarazonesdecostaiquetantaprecienels mariners i nàufrags pel fet d’indicar-losonestrobalaterraferma,tenentendènciaaendinsar-sealcontinentpertaldetrobaraltresfonts d’aliment. I és encara més freqüentdesde faunsanysdurantelsquals l’home,amblasevaactivitatdiària,elsfacilitatrobarl’apreciat menjar que tan difícil els resultad’aconseguir.

Aixíéscomespodenarribaraapropartantanosaltres,alsabocadors,lesllotgesialsnuclisurbans on, fins i tot als patis dels col·legis,hanarribatapisparelsentrepansalsnens.

El poder alimentar-se amb més facilitat, lasevagrancapacitatd’adaptacióaqualsevolentornielbaixnombrededepredadorsqueredueixilasevapoblació,faqueelseunombreaugmentidemaneraexponencial,esdevenintunaautènticaplagaenalgunsllocs.

Quinsserienelsseusprincipalsdepredadorsnaturals?Lesausrapinyaires.

Als Hostalets, en tenir un gran abocador,ensfaserunfocusd’especialinterèsperlesgavines.Comamesuracorrectora, aquestainstal·lacióestableixunasèriedeprotocolsde

controldefaunaqueestandestinatsaminvarelsperjudicisqueaquestespuguinocasionar.

Sónmolteslesmetodologiesempradespertald’espantar-les, compodrienserelscanons,elsultrasons(altaveusambreproducciódelsseus sons d’alarma) o siluetes i ninots delsseus depredadors naturals. Però la sevaefectivitatésnoméstemporal,jaqueacabenacostumant-seiperdentlapor.

Està comprovat per l’experiència durantdècades,queelmètodemésefectiuiemprata l’abocadordeCanMata,és ladissuasió icaçaambfalcons.Aquestatècnicadecontrolde fauna aviar es coneix coma falconeria iestà reconeguda per la UNESCO com aPatrimoni immaterialde laHumanitat.Ésunart mil·lenari que es basa principalment enl’ensinistrament del falcó amb grans dosisdepaciència.Sónausnascudesencaptivitat(mai salvatges, ja que estan protegides perla llei) i acostumades des de petites a lapresènciahumana.

Ambunstresmesosd’edatelfalcóimmadurja està preparat i es quan començarial’amansiment.Totisercriatencaptivitat,ésunanimalsalvatgeaquicalensenyarquel’homeseràelseualiat.Uncoplaconfiançaéstotal,s’inicien vols curts per refermar la relaciófalcó-falconer.Aquests vols cadacop seranmésllargs,augmentantlacapacitatmusculardel falcó, i s’aniran introduint les directriusquefarand’ellundepredadorespecialitzatengavines.

Ambelsseusvolsiambocasionalscaptures,els falcons aconsegueixen dissuadir a lesgavinesperquèmarxin.Totiqueelsfalconersacostumenaferservirfemelles,quesónmésgrans, aquestesmai arribena l’envergadurade les gavines, tenint encara més mèrit lagran tasca que aquestes rapinyaires estanduentaterme.

Francisco González Vega

Què fa que hi hagi gavines als Hostalets

de Pierola?

L’Hostal

Po

lític

a

24

Act

ivit

ats

emp

resa

rial

s

24

Lahistòria de la Bodega Grau Vellestà directament associada a laforma d’entendre la vida del seu

propietari, Jordi Castellví, un barceloní quehatrobatalsHostaletsdePierolalesterresilesvinyes idòniesperdesenvoluparungranprojectevital.

GrauVellvacomençarelseucamíl’any2000,després que en Jordi Castellví tornés d’unviatge transatlànticde tresanysambel seuveler.Apartirdelanecessitatd’arrelariestarencontactedirecteamblanaturavaestudiarla possibilitat de crear nous productesvinícolesdequalitat.Vaserd’aquestamaneracomvatrobarlafincadeCanGrauVell,queenaquellmomenterapropietatde lafamíliaLlopart. En Jordi Castellví recorda com enaquell temps tant la casa com els terrenysestavenabandonats.VadecidircomprarCanGrau Vell i el seu territori. Definitivament lapau,latranquil·litat,labellesadelazonailescaracterístiquesdelterrenyelvanferdecidir.

Per tirar endavant el projecte vinícola vacomptar amb l’assessorament deQuimVila(deVilaViniteca)iJoséLuísPérez(BodeguesMasMartinet).L’any2002vainiciarlaplantacióde lesnovesvinyesambunaextensióde3hectàrees. Es van plantar 20.000 ceps, unaextensió alta de plantes que permetmillorscondicionsperalcreixementdelgraielcep.Les varietats plantades i que s’utilitzen enels vins de Grau Vell són: Syrah, garnatxa,monestrell,cabernetimarselan.Totselsvinsquesortirand’aquestesvinyessóncupatges,ésadir,barrejade lesdiferentsvarietatsderaïmsqueesconreenalafinca.

Va ser l’any 2004 quan es va collir perprimeravegadaelraïm.Id’aquestacollitajava sortir «Alcor», el vaixell insígnia de GrauVell.Apartird’aquestmomentvacomençarlacomercialitzaciódel vi,queha traspassatles fronteres i ha arribat a Bèlgica, Suïssa,Estats Units de Nord Amèrica, Alemanya,AnglaterraiTailàndia.Améss’estàintentant

entrarelmercatnòrdic(Suècia,NoruegaiDinamarca).

A partir de l’any 2011, una vegadaconegudes les possibilitats de la finca itambé delmercat, es va decidir ampliarlaproduccióiésenaquestmomentquanapareixendues referènciesmés:Tramp iQuike. En l’actualitat,GrauVell presentatresreferències,totesellesdegranqualitatperòsegmentadesdesdelpuntdevistadelconsumidorfinal,ambunaproducciófinalreduïdaquesesituaal’entorndeles20.000ampolles.

Bodega Grau Vell

25

Po

lític

a

L’Hostal 25

Act

ivit

ats

emp

resa

rial

s

L’objectiu deGrau Vell és la consolidació de la bodega, arribar a una producció de 20.000ampolles iprofunditzarenel valorsde lacompanyia:Experiència, tradició i vocaciópelbonproducte.TeniutotalainformaciósobreGrauVella:www.grauvell.cat

Les tres referències són:

Alcor: Videdicatalgranviatgetransatlànticde3anysquevaferenJordiCastellví.Alcoréselnomd’unaestrelladelaconstel·lacióde l’óssa major molt important en lanavegació nàutica. Producció de 5.000ampolles.

Fitxatècnica:Cupatgefinal:Syrah46%,Garnatxa28%,Cabernet6%,Marselan8%,Monastrell12%.

Tipus de fermentació: 80% fermentatenbótesde roureobertesde500l,amb“pigeage” manual i 20% en tines depolièster i remuntats.Maceracionsentre9-15 dies. Fermentació malolàctica enbóta.Tempsdecriança:18mesosTipusdebóta:Rourefrancès(grafi)40%,bótanova60%segonvi.Tràfec:1als9mesosdecriançaiprecupage.

Tramp: DedicataungosperdutoabandonatquevaarribaralacasadeGrauVellivapassaraserunmésdelafamília.Unviobtingutenunprocésdecriançaméscurtipledenousmatisos.

Fitxatècnica:Cupatgefinal:Syrah50%Garnatxa30%Monastrell10%CabernetSauvignon6%,Marselan4%.

Tipusdefermentació:fermentatambtina,amb freqüents remuntats. Maceracionsentre8i12dies.Fermentaciómalolàcticaenbóta.Tempsdecriança:9mesos.Trasbalsos:D’unaquatre,depenentdelvi.Nºampolles:6950ampollesde0.75li309demàgnumd’1,5l.

Quike: Vi rosatpàl·lid.És el nostre acostamenta la frescor mediterrània, representatsimbòlicament per un simple gra deraïm. Procedeix del sagnat de la nostraGarnatxa amb una lleugera criança enbótaderourefrancèsdequatremesos.

Fitxatècnica:Cupatgefinal:garnatxa90%imarselan10%.Tempsdecriança:4mesosenbarricaderoureiembotellat.

L’Hostal

Po

lític

a

26

Ho

stal

eten

cs s

ing

ula

rs

26

El senyor Marcelino, un empresari entre telers

D’una banda de Montserrat a l’altra

Palomas i telers van formar un binomiinseparable.Durant totelsegleXIXaquestafamíliaoriginàriade laciutatdeManresaesva anar movent de localitat en localitat pelseu vincle amb elmón dels teixits fins queeldestíelsvaportaraestablir-seenaquestpetit poblea l’altra cantóde lesmuntanyesde Montserrat, els Hostalets, on encara hiromanenbonapartdelseusdescendents.

FrancescPalomasOliveras,elparedelnostreprotagonista,esvacasarambunabascaivaenviudarmoltjove,abansperò,vapoderveurenéixertresfilles:Rosa,AnnaiLola.FrancescPalomas exercia el càrrec de contramestrei com a tal, dirigia a peude fàbrica els obrersd’una de les indústriestèxtils manresanes. Enuna d’aquestes naus vaconèixer la que seria laseva segona esposa,Ventureta Grifell Tàsies,que hi treballava coma nuadora. A la capitaldelBagesvannéixerelsquatre primers fills delseu segon matrimoni:Magdalena, Maria,  Pilar,iel2dejunyde1899,elquart:Marcel·lí PalomasGrifell, que de benjovenet, i gràcies alsestalvis que els seuspares havien pogutarraconar, va poderestudiaralsSalesiansdeSarrià.

AprincipisdelsegleXXelsPalomasGrifellesvantraslladaraCanBros,unaimportantíssimacolòniatèxtilpropietatdelafamíliaCaterineu,ubicadaalaribadelriuLlobregat,alseupasper Martorell. En aquest complex industrialva néixer el sisè fill del matrimoni, RamonPalomasGrifell(1905).

Més endavant, els Palomas van tornar aManresaiMarcel·líPalomasesvatraslladaraSúria,onambnomésvintanysvaaconseguirelcàrrecdedirectorenunadelesfàbriques

instal·ladesa la ribadel riuCardaner al seu pas peraquestavila.A la fàbricadeSúria, Palomas es vaenamorard’unateixidoraque hi treballava, MariaTeresa Giró Calmet(nascudaaSúriael1895),quealpoc temps, l’1dedesembre de 1920, esva convertir en la sevaesposa.Afinalsde1921naixia la primera fillade la jove parella, PilarPalomasGiró.

Només començar el nouany, el 1922, Marcel·líPalomas va estar desort en rebre una bonaoferta per dirigir unafàbrica de sedes que lasocietat tèxtil Vicente i

La història de Marcel·lí Palomas Grifell, l’empresari que va fer llençols de cotó

als Hostalets durant sis dècades

ElmatrimoniMarcel·lí Palomas Grifell(21anys)iTeresa Giró Calmet(25anys)casatseldesembrede1920,s’haviaconegutenunafàbricadeSúria.

El caràcter disciplinat i recte de Marcel·líPalomaselvanportaradirigirunafàbricatèxtilambnomés20anys

27

Po

lític

a

L’Hostal 27

Ho

stal

eten

cs s

ing

ula

rs

Ballesteracabavad’aixecaraPiera,alcostatdelCarrilet, i quebenaviat vapassar a serconeguda com a Fàbrica Nova. El jovedirectorvaacceptarlafeinaiesvatraslladaramb tota la família a viure en una casa delRavalpierenc.

El seu primer gran projecte: Dirigir

una empresa pròpia

Malgrat només comptar amb vint-i-quatreanys, com hem anat veient, Palomasacumulava una experiència de direccióindustrial i de gestió empresarial notables,cosaqueelvaportaraferunpasendavanti el 1923 es va associar amb el seu cunyatRamon Santamaria Quer (espòs de la sevagermanastra Rosa Palomas Veytia) perinstal·lar una fàbrica de teixits en un poble

properaPieraqueencaranohaviaconegutcapfàbricatèxtil:ElsHostaletsdePierola.

ElssocisicunyatsSantamariaiPalomasvanllogar els baixos d’una casa que Pau PonsPujolhaviafetaixecarfeiaunsanysalcarrerPratdelaRiba34(avuicarrerMestreLladós)ihivan instal·larunafàbricatèxtilquehaviadeproduirllençolsdecotó.TotselsPalomas,esvantraslladaraviureenunpisconstruïtasobred’aquestlocaltambépropietatdePauPonsiqueésonhivannéixerelssuccessiusfillsdelmatrimoniPalomasGiró:MariaTeresa(1923),Paquita(1928)iFrancesc(1937).

LafàbricadeSantamariaiPalomasesconeixiapopularment amb el nom de la Fàbrica Nova, per distingir-la d’una de més antigadedicadaalgèneredepunt,iconegudacomaCalBoveret.Desprésdeprovaraltressocis,Palomasesvaconvertirenpropietariúnicdelasocietatielnegociesvaferpopularentreelsveïnscomafàbrica del senyor Marcelino.En aquest negoci, així com Marcel·lís’encarregava de la direcció organitzativa icomptable, des d’un primermoment el seugermà petit, Ramon, es va responsabilitzarde la part mecànica i era l’encarregat delbonfuncionamentdelsgairebédeutelersdeJacquard que hi tenien instal·lats i que, demaneraincansable,produïenteixitsdecotó.

El1929Ramonesvacasarambl’hostaletencaDomininaParcerisasCarbonell,filladelacasadeCalXicdelCàlix,ise’nvananaraviureaunpisdelcostatquetambévanllogaraPauPons. Allà nasqueren, a partir de 1930, lestresfillesdelmatrimoniPalomasParcerisas:Elena,RoseriMaria.

UbicadaalaribadelLlobregat,l’araabandonadacolòniaBroshaviadonatfeinaagairebéunmilerdetreballadors.ElsPalomashivanviuredurantunsanys,defethivanéixerelseuúltimfill,RamonPalomasGrifell.(Foto: Amadeo Vidal)

El1923,elscunyatsPalomasiSantamariavanarrendaraquestimmobleaPauPons.Alsbaixoshivanestablirlaprimerafàbricadedicadaalsteixitsdecotó,iellsvanpassaraviurealpisdesobre(Foto: Parcerisas)

L’Hostal

Po

lític

a

28

Ho

stal

eten

cs s

ing

ula

rs

28

El seu segon gran projecte:

Aixecar una gran fàbrica

Desprésde laGuerra, a principis de 1942,Marcel·líPalomasvacomençaraferrealitatun dels seus grans somnis: Construir laseva pròpia fàbrica. Per fer-ho va comprarun gran solar que existia just davant de lapetita fàbrica que dirigia i va encarregar al’arquitectePereCorellaque liprojectésungran complex fabril que es va convertir enl’edificimésgrandelpoble:provistdenaufabril,magatzem,vestidors,serveis,despatx,hortiunagranbassacircular.

Aldamuntdelafàbricas’hivanedificardosespaiosos pisos simètrics que acollirien,respectivament, els Palomas-Giró i elsPalomas-Parcerisas. La gran fàbrica es vainaugurarel1945idisposavad’unavintenade grans finestrals que n’il·luminavenl’interiorambllumnatural ionvanarribaratreballar simultàniament una vuitantena detreballadores,repartidesendostorns.

Totielsseusorígensforasters,elsPalomasesvanimplicaractivamentenlavidalocal,finsalpuntqueMarcel·líPalomas,políticamentproper a la Lliga, un partit conservadorcatalanista, va ser alcalde gestor els anys1934 i 1935, i tinent d’alcalde del 1946 al1952. El seu germà Ramon va ser regidorentreel1939i1946.

El tercer i darrer gran projecte:

Construir una segona

fàbrica amb el seu fill

El1959l’empresadePalomasvaadoptarelnomdeTextilPierolaSA,iel1961,elfilldePalomas,Francesc,vaconvènceralseupareperapostarperunaindústriaambmaquinàriamecanitzada moderna que abandonés elsanticstelersdecorretja.Palomasvavendre’sles accions i de l’empresamatriu se’n vanderivar dues, una de les quals, la dirigidapelsPalomaspareifill,ibatejadaambelnomdeHijo de M. Palomas y Cía, quevainiciarelstràmitsaquellmateix1961perconstruirunanovaimodernafàbricaubicadaalfinaldelcarrerMestreLladósa l’extremsuddel

Banquetcommemoratiucelebratel1945 ipresiditperla família Palomas a l’interior de la fàbrica acabadad’enllestir.

Esmorzarcommemoratiudels10anysdevidadelanovafàbricacelebratalcafèdelCasalCatalàamblestreballadores.Palomaséselsenyord’ulleres(vers1955).

matgede Ramon Palomas Grifell,l’encarregatdelafàbricadelseugermà,juntamentamblasevafillaElenaPalomasParcerisas.Vivienenundelsdospisosdesobrelafàbrica,desd’onestàfetalafoto(Foto: Diumenjó, 1949)

29

Po

lític

a

L’Hostal 29

Ho

stal

eten

cs s

ing

ula

rs

nucli.Aquestavegada,elsPalomascomptavenamb lacol·laboracióeconòmicadeLluísPubillCarné,unpotentempresariambdiversosnegocisaXile,amb lafilladelqual,AngèlicaPubill,escasariaFrancescPalomasl’any1962.Mentreelspaletesanavenaixecantuna torre i lanovafàbrica(quecontinuariaamblafabricaciódeteixitsdecotó),lafamíliaPalomasvaarrendar,perunespaidedosanys,laTorredelsenyorEnric.

L’ocàs de la indústria i de la seva vida

La indústria de Palomas va seguir funcionant, ambmultituddeproblemeselsdarrersanys,finsaprincipisde la dècada de 1980, en què va adoptar el nomde Manufacturas Pierola SA. En aquest moment lacompanyianovapoderferfrontalagreucrisiindustrialoriginada bàsicament per un encariment sobtat delscostosenergètics,iqueesvaendurperdavantlapràcticatotalitatd’indústriesdelmunicipiidebonapartdelesdel’Europaindustrialitzada.

La crisi industrial va agafar a un Marcel·lí Palomasoctogenari.Aquellhomerecte,disciplinat,seriósimetòdicque havia estat al peu del teler durant sis dècades vaexhalareldarrersospirel8dejuliolde1991,als92anys,i lessevesdespullesdescansenalsHostalets,elpobleque l’havia vist arribar feia quasi setanta anys (des de1923) idesd’onvadedicar tota lavidaaproduirfins isuausllençolsdecotó.

Jordi Parcerisas i Valls

Marcel·líPalomasvaarribaradirigirtresfàbriquesalpoble.Laprimera,aCalPauVidalvafuncionardesde1923finsa1945;lasegona,ubicadaalcarrerMestreLladós,entre1945ifinsal1961;ilaterceraiúltima(ladelafoto)esvaubicaralcapdavalldelpoble,ivafuncionarentreel1963ilasevaaturadaindustrialel1983.

ElmatrimoniPalomasGiróalportaldelaTorredelsenyorEnric,onvanviureentre1961i1962.

Fontsconsultades:ArxiuMunicipaldelsHostaletsdePierola.Llibresdeplensmunicipalsicontribucionsindustrials.FonsparticularsdelafamíliaPalomasGiró.Cacics i Rabassaires,PlanasiValls-Junyent.Una agraïment molt especial a la Sra. Pilar Palomas Giró, filla delprotagonista,aEnricCucurellaParcerisas,ElenaPalomasParcerisasialesfamíliesMulero-PalomasiBagà-SantamariadeTorà.

Elsesposos Marcel·lí Palomas Grifell(Manresa,1899-Barcelona,1991)iTeresa Giró Calmet(Súria,1895-Barcelona,1989),alabodadelasevanebodaElenaPalomasdel21demaigde1950.(Foto: Valentí, de Piera).

Po

lític

a

30

Fem

fes

taFe

m f

esta

FestaMajor2015

L’Hostal30

14aFestadelaSardanadel’AgrupacióSardanistadelsHostalets

dePierola-5dejuliolde2015Mulla’t2015persuportalaFundacióEsclerosiMúltiple-12dejuliolde2015

31

Po

lític

a

31

Fem

Fes

ta

L’Hostal

Fem

Fes

ta

L’Hostal 31

Refresca’t30d’agostde2015

MercatModernistaibaixadad’andròmines

12-13desetembrede2015TorneigdeFutbolSala

agostde2015-Foto:AriadnaJunyent

FestadelaVerema19desetembrede2015

Caminadaintergeneracional25d’octubrede2015

Granprovad’EnduroentreIgualadaielsHostaletsdePierola-7i8denovembrede2015

Ajuntament dels Hostalets de Pierola

Diorama de Pere VallsFoto: Lluís Juan Samsó