lidia_puigvert_aulablanes

Estratègies per l’èxit Estratègies per l’èxit educatiu a Europa educatiu a Europa

Lídia Puigvert i MallartBlanes, juny de 2011

A. Presentació Includ-ed: objectius, estructura, metodologia

B. Projecte 1: Sistemes educatius Europeus: connectant teories, reformes i resultats

• Resultats

C. Projecte 2: Actuacions Europees d’èxit • Resultats

Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la Comissió Europea

en 14 països de la Unió Europea.

Què és el Projecte Includ-ed?

Projecte Integrat?Perquè combina una gran quantitat d’activitats i recursos per a aconseguir objectius científics ambiciosos i ben definits. A més s’espera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca Europea.

Programa Marc de la CEINCLUD-ED és l’únic projecte integrat centrat en l’educació obligatòria a Europa.

ConsorciInclud-ed

Objectiu principal

Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social i

estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el context de la societat europea del

coneixement, donant elements clau i línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.

Actuacions que generen

eficiència i equitat


eficiència, però no equitat

Actuacions que generen equitat,

però no eficiència

Actuacions que no generen ni eficiència ni

equitat

Actuacions que generen eficiència i

equitatRecerca de la

comunitat científica internacional






equitat

VYGOTSKYVYGOTSKY

ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM

ZDP: distància entre allò que una

persona pot fer individualment i allò

que pot fer amb la resta

(mediat pel llenguatge)

• Vygotsky transformador

• Zona de desenvolupament pròxim: Intervenció externa de persones adultes

• Transfomar totes les interaccions

• “Vygotsky” adaptador

• Zona de desenvolupament pròxim: Intervenció només de professorat i altres professionals

• Exclusió famílies

El aprendizaje que se orienta hacia niveles de desarrollo que ya se han

alcanzado es inefectivo desde el punto de vista del desarrollo integral del niño. (…) El aprendizaje activa una serie de

procesos internos de desarrollo que son capaces de operar sólo cuando el niño está interactuando con personas de su

entorno y en cooperación con sus compañeros.

(Vygotski, 1979, p.89)

Actuacions que generen eficiència i

equitatRecerca de la

comunitat científica internacional






equitat

CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.

Projecte 1Projecte 1 Sistemes educatius a la

UE25 que augmenten/disminueixen

l’èxit educatiu

Projecte 2 Projecte 2 Pràctiques

educatives efectives a Europa

CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.

Projecte Projecte 4 4 Grups vulnerables en diverses provisions

educatives

Projecte Projecte 55

Politiques educatives connectades amb polítiques socials

d’altres árees

CLUSTER 3 .- CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.


Relació entre la exclusió educativa i les àrees de

la societat

Projecte Projecte 6 6 Projectes locals per a la cohesió

social

Estructura

Metodologia Comunicativa Críticametodologia

Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education

Coneixement de la comunitat científica internacional

Interpretacions dels actors socials (end-users)

Com? Implicant end-users i actors clau des del disseny

a l’anàlisi i conclusionssenior

researcherjunior researcher

end-user

7 European Parliamentarians 12 representatives of other parliamentarians

Members of Parliaments of some States

Workaló Conference was held on September 29, 2004 at the headquarters of the European Parliament in Brussels

Josep Andreu Parlamentari del Congrès

dels Diputats (Estat Espanyol)

Livia Jaroka, membre del Parlament Europeu,

gitana

Livia Jaroka

28 Abril 2005- Resolució sobre la situació del Poble Romaní a la Unió Europea:

The Council, the Commission, the member states and the candidate countries are asked to:

Consider the recognition of the Romani People as a European minority

(European Parliament, P6_TA-PROV(2005)0151)

IMPACTE EN LES POLÍTIQUES

Resolució del Parlament EuropeU del 2 d’Abril del 2009 sobre

l’educació de les nenes i nens immigrants

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.johnbowis.com/image_flags5.jpg&imgrefurl=http://www.johnbowis.com/eu.htm&usg=__ynbQsky46paIleBc_K1tJeYEjAI=&h=400&w=399&sz=52&hl=es&start=13&um=1&tbnid=i3n71pcuqAVOhM:&tbnh=124&tbnw=124&prev=/images?q=European+Parliament&hl=es&sa=N&um=1

22. Recomienda a los Estados miembros que eviten la formación de guetos en los centros escolares, así como la creación de clases especiales para los hijos de los inmigrantes, y que promuevan una política educativa integradora que los distribuya de acuerdo con su nivel educativo y sus necesidades individuales;

14. Señala la necesidad de integrar en la sociedad a los inmigrantes y grupos sociales como los de etnia romaní; destaca que la integración debe basarse en los principios de igualdad de oportunidades educativas y garantizar un acceso igualitario a una educación de calidad; rechaza, asimismo, las soluciones temporales o permanentes, que se basan en la segregación y una educación deficiente o que llevan a ellas;

12. Insiste en la importancia de la participación directa de las familias y otros miembros de la comunidad local, ya que la integración social es responsabilidad de toda la sociedad y no solo del sistema escolar, al tiempo que destaca que debe alentarse a los organismos que ofrecen asesoramiento social a los inmigrantes a que cooperen con miras a mejorar la información facilitada sobre educación y formación profesional en el contexto del mercado laboral del país de acogida;

9. Considera muy importante que los padres de los niños inmigrantes, y especialmente las madres, participen en programas de aprendizaje de las lenguas oficiales del Estado de acogida, con objeto de evitar la segregación y de ayudar a integrar a sus hijos en la escuela;

24. Insiste en que la educación de adultos inmigrantes puede fomentar la integración tanto de éstos como de sus hijos, y destaca, por tanto, la necesidad de desarrollar decididamente el aprendizaje permanente para los progenitores inmigrantes;

Al Cluster 1 s’analitzen les actuacions d’èxit escolar d’Europa

Aportacions teòriques Aportacions empíriques

Projecte 1. Sistemes educatius Europeus: connectant teories, reformes i resultats

o Objectiu General: Analitzar les característiques dels sistemes educatius i les reformes educatives que estan generant exclusió social i les que estan generant inclusió social.

o Metodologia de Treball: Revisió de la Literatura Científica, Anàlisi de Polítiques Educatives, i Anàlisi de fonts estadístiques secundàries.

Revisió dels diferents tipus d’agrupacions a l’aula

Anàlisi dels tipus d’agrupacions que influeixen en la inclusió o exclusió social

Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of

interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &

Slavin 1992: 14).

Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general

education as a link to other inequalities)

PISA 2006: data on lower performance of schools reporting ability grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability

grouping or ability grouping only for some subjects.

STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)

MIXTURE1 teacher

25 students

STREAMING1 teacher with

20 students1 teacher

with 5 students

INCLUSION2 teacher

25 students

MIXTURE (barreja): 1 professora amb tots els nens i nenes

MIXTURE

Basat en la Igualtat d’oportunitats 1 Professor/a

Tots/es a la mateixa aula Grups Heterogenis

(Classes amb nivells barrejats)

MIXTURE1 professor/a25 nens/es

STREAMING1 professor/a amb

20 nens/es

1 professor/a amb5 nens/es

INCLUSION2 professors/es

25 nens/es

STREAMING (separació per nivells): El professorat addicional s’utilitza per a segregar

alguns estudiants (comunitat gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en algunes

àrees instrumentals

STREAMING

Basat en la DiferènciaMés d’un professor/a

SeparatsGrups Homogenis

(mateixa aula o diferent; grups de reforç i suport segregat)

TIPUS DE STREAMING:

1.Organització de les activitats de l’aula segons els nivells

2. Grups de reforç i suport segregat de l’aula ordinària

3. Currículum individualitzat exclusor

4. Elecció exclusora

MIXTURE1 professor/a25 estudiants


20 estudiants

1 professor/aamb 5 estudiants

SOCIAL EXCLUSION

MIXTURE1 professor/a25 estudiants


20 estudiants

1 professor/aamb 5 estudiants

INCLUSION2 professor/a25 estudiants

INCLUSION: una professora addicional serveix per a incloure a

tot l’alumnat

INCLUSION

Basat en l’Igualtat de resultats/

Igualtat de diferències

Grups heterogenisMateixos recursos humans

per inclusió, i no segregació

1. Grups heterogenis amb recursos addicionals

2. Classes dividides inclusives (desdoblaments)

3. Extensió del temps d’aprenentatge4. Currículum individualitzat inclusiu5. Elecció inclusiva

TIPUS D’INCLUSIÓ:

Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham,

Helsinki, Malta, Dublin...Investigadors/es, administració, sindicats, partits polítics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...

EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion

Representatives from Departments of Education

Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.

o Objectiu: Analitzar els components de les pràctiques educatives que disminueixen els índex de fracàs escolar i les que l’augmenten.

o Metodologia de Treball: o 20 estudis de cas: Regne Unit, Finlàndia, Letònia, Hongria,

Xipre i Espanya.o Metodologia Comunicativa Crítica:

Mètodes qualitatius (observacions, entrevistes, grups de discussió).

Projecte 2. Pràctiques educatives Europees efectives

o Selecció dels centres educatius:

a) Centres que responguin a les següents característiques: Baix nivell socioeconòmic i estudiants de minories culturals.

b) Centres educatius que han demostrat tenir una progressió positiva cap a un major èxit escolar (reflectit en els resultats dels estudiants en relació al seu context)


eficiència i equitat






equitat

85%

Augment de la proporció d’alumnat que aconsegueix les competències bàsiques en comprensió lectora com a resultat de l’aplicació d’actuacions d’èxit un una de els escoles de la mostra del projecte Includ-ed

2001 2006

85%

Augment de els competències bàsiques en lectura

2001 2006

17%

Augment d’alumnat inmigrant

46% 12%

RESULTATS

ACTUACIONS QUE PROMOUEN L’ÉXIT ESCOLAR I LA INCLUSIÓ SOCIAL

1.Grups heterogenis amb recursos addicionals

2.Extensió del temps d’aprenentatge

3.Currículum individualitzat inclusiu

4.Opcions d’elecció inclusives5.Altes expectatives 6.Altres

1.Grups heterogenis amb recursos addicionals

FINLÀNDIA La segregació es prohibeix als anys 80

2º

Grups interactius

VYGOTSKYVYGOTSKY

ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM

PROCÉS INTER-INTRA PSICOLÒGIC(mediat per llenguatge)

ZDP: distància entre allò que una

persona pot fer individualment i allò que pot fer amb els

demés(mediat pel llenguatge)

INTERACCIONISME SIMBÒLIC

La persona (self) es constitueix a través de la interacció social, mediada per llenguatge i símbols

Persona = jo + mi

Persona: es diàleg permanent entre el jo i el mi

Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat

2.Extensió del temps d’aprenentatge

• Suport extraescolar per a fer els deures

• Escoles obertes més hores

• “Learning mentors”, persones guies (familiars, voluntaris/es…)

• Classes de reforç (estiu, abans de començar el curs, abans dels exàmens)

• Padrins de lectura entre cicles de primària.

• Currículum adaptat consultant als especialistes i les famílies.

•Currículum adaptat avaluant contínuament per a la seva connexió amb el currículum general.

3.Currículum individualitzat inclusiu

4.Elecció inclusiva• No oferir opcions que són una “via morta”

• Orientació escolar cap a la elecció d’opcions que portin a estudis superiors.

5.Altes expectatives

• Creure que tot l’alumnat por arribar a tenir bons resultats acadèmics.

6. Altres

• Compromís, solidaritat i recolzament entre el professorat

• Atmosfera positiva a l’escola• Seguiment individualitzat de l’alumnat.• Aprenentatge instrumental en educació

infantil, per a l’èxit a primària

Efectes d’aquestes actuacions en els grups més desafavorits

• Sentiment de pertinença a l’escola.• Xarxes de solidaritat.• Augment de l’aprenentatge en els grups

desafavorits i no desafavorits.

CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.

Projecte 1Projecte 1 Sistemes educatius a la

UE25 que augmenten/disminueixen

l’èxit educatiu

Projecte 2 Projecte 2 Pràctiques

educatives efectives a Europa

CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.

Projecte Projecte 4 4 Grups vulnerables en diverses provisions

educatives


Politiques educatives connectades amb polítiques socials

d’altres árees

CLUSTER 3 .- CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.


Relació entre la exclusió educativa i les àrees de

la societat

Projecte Projecte 6 6 Projectes locals per a la cohesió

social

Estructura

IncludInclud -- ED ED

PROJECT 6. SEGONA VOLTA:

FORMES DE PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA

Aportacions teòriques:

• Hi ha evidències de què els resultats de l’alumnat depèn del context cultural i econòmic de tots els agents educatius.

• El rendiment de l’alumnat millora quan el nivell educatiu de tots els agents educatius augmenta.

• Hi ha una contradicció entre l’estat de la qüestió i les actuacions implementades: mentre que s’ha prestat molta atenció a la formació de professorat, no s’ha prestat suficient atenció als altres agents educatius (famílies, membres de la comunitat, etc.).

• A les escoles on s’implementa tant formació de professorat com formació de familiars, els resultats de l’alumnat milloren.

Què hem d’analitzar?

Número de llibres a casaNúmero d’hores de

lectura

Indicators about resources available

in the household

Number of courses family members’ have attended

Strategies to improve school performance:

increasing family education to overcome inequalities

A. Formació de familiars

B. Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió

C. Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació

D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge

A.Formació de familiarsB. Participació de la comunitat en els processos

de presa de decisió



Exemples

1. Els participants han de decidir què volen aprendre, quan i com.

2. Altes expectatives sobre les habilitats de les famílies i les persones de la comunitat

3. Obert a tothom

4. Bon ambient

Exemples

1. Classes de diferents matèries per a pares i altres adults de la comunitat (informàtica, llengües, alfabetització...) (Albacete: Alfabetització/TIC)

GARCÍA LORCA

SAFO DE LESBOS

VIRGINIA WOLF CERVANTES

JAMES JOYCE

Tertúlies Literàries Dialògiques

Exemples

Tertulias literarias dialógicas

Siguan

Siguan en La Vanguardia:

Lo sorprendente es que estas personas disfrutan de los libros que se supone debiéramos leer los universitarios y no lo hacemos

2. Xerrades sobre diferents temes d'interès de les famílies (Lithuania: grups multiculturals)

3. Classes en la llengua del país d’acollida (UK, Terrassa)

Exemples

4. “After-School clubs”(Malta, espais informals

de convivència entre familiars i fills/es, des de fer deures a escriptura)

5. Oferta d’orientació professional per a adults (UK)

Exemples

increment del nivell educatiu de les famíliesincrement de la participació en altres àrees de l’escola a més a més dels espais educatiustransforma les relacions dins de la famíliales activitats de l’escola són més valorades (relació escola-llar)es promou la cohesió social entre famílies immigrants i autòctonesescola com a servei de la comunitat

Millores


B.Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió



Exemples

a) Assamblees de Familiars (Albacete, Terrassa), Comissió Mixtes

Exemples

b) L’escola contrasta les seves iniciatives de pràctiques professionals amb els criteris de la comunitat (Malta: Writing Programme, els professionals exposen la seva visió i estrategies, la comunitat ho ha d’aprovar)

c) Formes informals de consulta a les famílies (Finlàndia: Filosofia de portes obertes, cada familiar pot consultar, preguntar… responsabilitat compartida)

Millora del comportament de l’alumnat

a les aules

Enriquiment de l’oferta educativa

Promou la transformació de l’ambient

escolar

Millores



C.Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació


Exemples

El professorat comparteix les iniciatives curriculars amb els pares i els explica per què fan certes activitats i l’enfoc d’ensenyament (Finlàndia: decisió a dos nivells: escola i districte)

Els pares poden contribuir en activitats extracurriculars, que són oportunitats per a l’aprenentatge (Malta: Decisió conjunta entre professorat I familiars sobre l’oferta)

Exemples Els pares poden contribuir en l’organització de l’aula

(Albacete assamblees diàries)

Implicació de les famílies I la comunitat en l’avaluació escolar annual (Albacete avaluació dialògica, Malta)

Elaboració de plans individuals per a l’alumnat de pre-escolar, en col·laboració amb els pares (Finlàndia)

La coordinació de serveis i de l’oferta

educativa al barri

Millores

Exemples

a) Membres de la Comunitat diversos entren dins l’aula (Terrassa, Albacete: Grups Interactius, Finlàndia: Homework Clubs)

b) Voluntariat dins de l’escolac) Utilitzar els recursos humans

C. P. La Paz (Albacete)

http://utopiadream.info/red

El comportament de l’alumnat

Suport amb recursos adicionals a l’alumnat amb

més dificultats dintre de grups heterogenis

Increment de l’atenció que es dóna a tot l’alumnat

Increment de la motivació i de l’atenció a l’activitat

Diversitat entre el voluntariat enriqueix les

interaccions

Millores

Pràctiques efectives per a Pràctiques efectives per a l’èxit escolar a Europal’èxit escolar a Europa

lidia_puigvert_aulablanes

Education

Transcript of lidia_puigvert_aulablanes