L'impacte del 1714 a l'actualitat
-
Upload
biblioteca-institut-montserrat -
Category
Documents
-
view
230 -
download
3
description
Transcript of L'impacte del 1714 a l'actualitat
1
LLL’’’iiimmmpppaaacccttteee dddeeelll
aaa lll’’’aaaccctttuuuaaallliiitttaaattt Irene Forment Sánchez
Curs :2n Batxillerat 2.4
Tutora: Elionor Sellés Vidal
Institut Montserrat 2014-2015
2
Índex 1- Introducció
1.1 Presentació
1.2 Justificació: la hipòtesi
1.3 Dificultats a l’hora de fer el treball de recerca
1.4 Recursos emprats durant el procés de treball
1.5 Agraïments
2- Causes de la Guerra de Successió espanyola
3- La guerra a la ciutat de Barcelona
3.1 La Batalla del 1714
3.2 L’Exèrcit
3.3 Les Figures del Setge
4- Conseqüències del conflicte
4.1 Polítiques
4.2 Econòmiques
4.3 Urbanístiques
4.4 Demogràfiques
4.5 Morals
5- Treball de Camp: L’impacte del 1714 a l’actualitat
6- Conclusions
6.1 Síntesi d’allò principal
6.2 Comprovació de la hipòtesi
7- Annexe
7.1 Cronologia
7.2 Respostes enquestes
8- Bibliografia
3
1- Introducció:
La Guerra de Successió va ser un conflicte comprés entre els anys 1700 i
1714 causat per la mort sense descendència de Carles II.
Concretant més aquest fet històric, en el meu treball he volgut centrar-
me en el setge que va patir la nostra ciutat, Barcelona, l’any 1714 i tot el
que va comportar.
Pel que fa la part pràctica del treball he volgut investigar sobre l’
impacte que ha causat aquest setge a l’actualitat.
300 anys després la gent el té present? És conscient del que va suposar
aquesta batalla pels ciutadans de Barcelona i per Catalunya?
Aquestes són només dues de les moltes qüestions que em van portar a
fer aquest projecte de recerca i que intentaré resoldre durant tot el
treball.
Representació d’un Miquelet acompanyat de les quatre barres que formen la senyera, símbol de Catalunya
4
1.1 Presentació
El meu projecte es centra sobretot en el setge que va tenir lloc a la
ciutat de Barcelona l’any 1714, en la visió i en el grau de coneixement
que es té a l’actualitat sobre aquest conflicte.
El fet de que una de les batalles més importants d’aquesta guerra
tingués lloc a la nostra ciutat em va portar a pensar en com reacciona
la gent quan els hi parlen d’un fet de tals mesures (si senten indiferència
cap aquest, si el relacionen amb la situació actual de Catalunya...)
Per aquesta raó vaig voler dedicar el meu projecte a investigar si la gent
en té constància o no, si el sabrien explicar, quin grau de coneixement
tenen o si li troben algun tipus de relació amb la actualitat entre altres
dades.
Penso que aquest fet és conegut de manera superficial i que arran de
diverses celebracions i commemoracions oficials sobretot que s’estan
duent a terme aquest any 2014 per els 300 anys de la batalla, la gent el
té més present tot hi que m’agradaria conèixer més sobre el grau en el
que el recorden.
Logotip del Tricentenari, celebració commemorativa dels 300 anys del Setge. Font: Generalitat de Catalunya
Recreació històrica dels Miquelets al Fossar de les Moreres (Barcelona) l’any 2012
5
1.2 Justificació: la hipòtesi
A través d’una recerca bibliogràfica i una contextualització prèvia vull
establir una síntesi entre tot aquest recull d’informació i els pensaments
de la gent i quin impacte va causar aquest conflicte de l’any 1714 tres-
cents anys després.
El meu plantejament inicial es basa en poder afirmar o desmentir al final
del meu Treball de recerca si realment la gent estableix una relació ja
sigui ideològica, política o de qualsevol altre tipus entre el setge del 1714
i la situació actual de Catalunya un fet que personalment abans de fer
aquest treball penso que és cert.
Amb la situació actual de Catalunya em refereixo sobretot en la situació
de tensió que existeix entre Catalunya i Espanya basada sobretot en els
problemes polítics i morals que han portat a que gran part de la
població catalana tingui un desig de independència del territori
espanyol com es tenia aleshores, lluitant així pels seus drets i per
defensar el seu territori.
Aleshores m’agradaria doncs si aquesta independència actual la gent
la relaciona amb la independència de fa 300 anys igual que si creuen
que aquest fet històric pot ser associat a la relació entre tots dos territoris
actualment.
6
1.3 Dificultats a l’hora de fer el treball de recerca
Pel que fa les dificultats amb les que m’he trobat durant el procés de
treball m’agradaria parlar de dues principalment.
Per una part m’agradaria comentar una de les parts que em va costar
més; sintetitzar la informació i fer-ne un recull.
El fet de que hi hagi molta informació d’un tema, com és el meu cas,
pot facilitar la feina però moltes vegades també pot dificultar-la.
Aquesta, per mi va ser una de les parts més difícils ja que moltes
vegades una informació em portava a un altre tema independent al
punt del que parlava i això feia que en ocasions em desmarqués del
meu objectiu principal.
Per una altra banda la distribució del treball és un apartat dins
l’elaboració del treball que també em va causar alguns problemes.
He tingut diversos dubtes sobre com classificar els diferents apartats del
meu treball de recerca ja que en molts casos podia crear un punt
diferent o encabir-lo dins un altre.
Tot i així penso que gràcies a l’ajuda de la tutora i a mida que he anat
redactant el treball he pogut corregir alguns d’aquests errors amb
l’objectiu d’intentar crear un treball coherent i amb la informació
precisa per parlar del tema al que el dedico.
1.4 Agraïments
En primer lloc m’agradaria agrair als meus pares i als meus amics el
recolzament i ànims que m’han donat durant el procés de treball
especialment a aquells qui em van acompanyar a fer les enquestes, als
diferents actes i a museus i exposicions .
També m’agradaria dedicar un “Gràcies” a les vint persones anònimes
que van contestar les enquestes per a poder completar la part pràctica
d’aquest treball i sobretot a la meva tutora per la paciència que ha
tingut amb mi durant tot el procés i per recomanar-me el llibre “Una
societat assetjada Barcelona 1713-1714” d’ Albert Garcia Espuche ja
que m’ha estat de gran ajuda durant tot el treball.
Gràcies a totes les persones que han fet aquest treball més fàcil!
7
1- Causes de la Guerra de Successió espanyola.
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte que situem
cronològicament entre els any 1700 i 1714 i que va enfrontar a Felip Duc
d’Anjou (que va ser coronat posteriorment amb el títol de Felip V ) i a
l’Arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I.
Per a saber la causes principal d’aquest enfrontament, per a la possessió
del tron del regne espanyol, retrocedim temporalment fins l’any 1700,
concretament a l’ 1 de novembre, dia en el que està datada de
manera oficial la mort de Carles II d’Àustria (o de Habsburg) també
conegut com L’ Embruixat.
Aquest nom li va ser atorgat de manera despectiva a causa de les
moltes malalties que patia el rei sovint. Solia tenir refredats, problemes
intestinals, inflamacions cròniques, entre d’altres. A més de que Carles II
d’Àustria tenia el cap massa gran a causa d’una infermetat
anomenada hidrocefalia, sofria raquitisme, oligofrènia, retards motors i
esterilitat. Algunes fonts diuen que no es va posar de peu fins als 4 anys,
no va caminar fins els 6 i no va parlar fins als 10.
Podem deduir doncs que tots aquests problemes dins el seu sistema van
ser els que li van causar la mort als 38 anys acabant segons el forense en
un estat fatal. Ell mateix, al declarar la seva mort, va citar : «no tenía ni
una sola gota de sangre, el corazón apareció del tamaño de un grano
de pimienta, los pulmones corroídos, los intestinos putrefactos y
gangrenados, tenía un solo testículo negro como el carbón y la cabeza
llena de agua».
Retrat de Carles II “l’Embruixat”
8
Com he comentat abans Carles II L’ Embruixat era estèril i això li va
privar de tenir fills, per tant de no deixar descendència i això a la
vegada va acabar amb la dinastia dels Habsburg.
En el seu testament ell anomenava successor de la corona espanyola a
Felip d’Anjou a més d’acordar un compromís per tal de mantenir la
integritat dels territoris de la Corona. Posteriorment d’esdevenir
reconegut el testament de Carles II les monarquies europees
exceptuant Àustria, Anglaterra i Holanda van acceptar-lo, fet que va
portar a que Felip fos proclamat rei d’Espanya a Versalles sota el nom
de Felip V de Borbó. Lluis XIV, el rei sol i monarca francès marcarà la
política exterior espanyola i mantindrà els drets de Felip d’Anjou dins la
corona francesa tot i que al testament de Carles II es demanava a Felip
d’Anjou que com a futur rei havia de renunciar a aquests poders per tal
de que tots dos regnes no es trobessin sota la mateixa corona.
Anglaterra es va mostrar contraria a aquest fet ja que s’enfrontava
amb França als territoris americans on els francesos hi tenien possessions
i temien sobretot que fossin una gran potencia poderosa a Europa. Per
aquesta raó Anglaterra va ser juntament amb la corona d’Aragó i altres
territoris a nivell internacional els que es van posicionar a favor de Carles
d’Àustria.
Va ser a l’any 1705 quan Catalunya va signar el pacte de Gènova on
quedava acordat un ajut militar per als territoris Anglesos.
L’Imperi Austríac, Anglaterra i Holanda van crear la coneguda com a
Gran Aliança de l’Haia (1701) a favor de l’arxiduc Carles i van signar el
tractat d’ Utrech l’any 1711 on es desmarcaven del bàndol francès i va
ser quan es va posar fi a la Guerra de Successió arran de l’heretament
de l’Imperi Austríac per part de l’Arxiduc Carles deixant així que Felip V
governés a Espanya . Tot hi així Catalunya va ser exclosa dins la
signatura d’aquest tractat i va ser doncs quan es va trobar sola davant
el camp de batalla enfrontant-se contra l’exèrcit borbònic. Van reunir-se
les corts per tal d’establir una resistència que durarà un any, fins l’11 de
Setembre de 1714.
Pel que fa els conflictes interiors a Espanya, aquesta va quedar dividida
en dos fronts. Per una banda trobem el regne de Castella i Navarra a
favor de Felip V i per l’altra la Vella corona d’Aragó, Catalunya,
València i les Balears recolzant a Carles d’Àustria.
9
Aquest,doncs, va ser l’ inici d’una batalla entre els seguidors de Felip
Duc d’Anjou i Carles d’Àustria, conflicte que va començar l’Aliança
l’any 1702 declarant la guerra a França donant inici, així, a la que
coneixem com a Guerra de Successió, una disputa que no només va
esdevenir un problema successori espanyol i interior del regne
d’Espanya si no que va acabar comportant també un important
conflicte internacional.
Retrats dels dos candidats a la corona. A l’esquerra trobem la figura de Felip V i a la dreta Carles d’Àustria
Tractat d’Utrecht signat l’any 1713 entre les corones d’Espanya i Anglaterra, amb el suport dels països de
l’aliança de l’Haia on es mostraven aliens i contraris al l bàndol francès
10
2- La guerra a la ciutat de Barcelona
Dins aquest gran conflicte nacional i internacional em vull centrar en la
ciutat de Barcelona ja que es la nostra ciutat i escenari d’ una de les
batalles més sagnants de tota la Guerra de Successió. Per tal de
conèixer més el que va passar, faré una explicació de les dos represàlies
anteriors, analitzaré els diferents aspectes de la guerra dins d’aquesta
metròpoli, les figures destacades a l’època juntament amb el seu
posicionament polític i les conseqüències que això va comportar pel
poble barceloní.
Primer de tot ens remuntem a l’any 1705, a un episodi de la guerra de
successió espanyola que va tenir lloc a la part alta de Barcelona i que
coneixem amb el nom de Setge de Montjuïc.
Si ens fixem en els antecedents d’aquest primer setge podem veure que
fem un retrocés temporal fins l’any 1704 concretament el 27 de maig,
data en la que Jordi de Dramstadt va dur a terme el primer intent de
desembarcament a Barcelona. Jordi de Dramstadt o Princep Jordi era
un militar alemany conegut per comandar la conquesta britànica a
Gibraltar.
L’any 1705, presa ja Gibraltar pels britànics, l’arxiduc posarà rumb cap al
Mediterrani.
El 13 i el 14 de setembre de 1705, l’exèrcit comandat pel mateix Príncep
Jordi manarà atacar contra la fortalesa barcelonina per tal de fer-la
caure. Aquest atac va intentar mantenir fins al final el factor sorpresa
però finalment va resultar fallit permetent que els defensors rebutgessin
el primer intent. Jordi de Darmstadt morí en la batalla. Això doncs va
provocar que la fortalesa de Montjuïc fos destinada a bombardejar la
ciutat de Barcelona. La ciutat de Barcelona es trobarà envoltada de
tropes aliades i va ser doncs quan el Virrei de Catalunya Francisco
Fernández de Velasco signarà la capitulació provocant un aixecament
de la ciutat contra ell. El 22 d’octubre l’Arxiduc Carles d’Àustria va
entrar a Barcelona on va ser coronat rei rebent el nom de Carles III.
Per una altra banda l’any 1706 Barcelona va ser novament assetjada.
Felip d’Anjou no es donava fàcilment per vençut i per aquesta raó i
conscient dels perills que suposava va decidir atacar novament la ciutat
de Barcelona.
11
L’exèrcit borbònic va comptar amb aproximadament 18.000 homes
entre el quals es trobava el mateix Felip d’Anjou i Lluis Alexandre de
Borbó també conegut amb el títol nobiliari de Comte de Tolouse.
El 2 d’Abril un seguit de vaixells francesos van arribar a la ciutat
catalana.
Directament van atacar al Castell de Montjuïc ja que a l’època era un
punt de bombardeig.
Dins aquest setge i dins les seves conseqüències destaquem la captura
de material de guerra i la culminació del procés de militarització per
part de la Coronela* de Barcelona encarregats de la defensa de la
ciutat durant els diferents setges.
Pel que fa la comparació amb el setge del 1714 podem dir que aquest
últim va ser molt més sagnant i van haver d’intervenir dones, homes i
nens en la defensa del poble ja que va ser un setge de tals mesures que
van faltar reforços per a defensar la ciutat.
Dibuix on podem veure representat el bombardeig que va patir Barcelona dins el marc de la Batalla de
Montjuic l’any 1705.
* Coronela: milícia militar encarregada de la defensa de la ciutat fins el 1714
12
3.1 La Batalla del 1714
A banda de la retirada de les tropes aliades i de la traïció d’Anglaterra,
la Junta de Braços* va decidir lluitar contra les tropes de Felip V i fer
resistència. Aquesta decisió va comportar que famílies de les classes
més adinerades abandonessin i que dins de Catalunya es creés un
conflicte entre la Generalitat, el Consell de Cent i el comandament
militar per tal d’assolir el poder. Finalment a falta de set mesos per el
gran setge final, l’any 1714 concretament al febrer el poder va ser cedit
al Consell.
El principat català es va veure ocupat per uns 50.000 homes que
pertanyien a les tropes borbòniques. Arribats a 1714 les úniques dues
localitats que resistien eren Barcelona i Cardona on es va concentrar el
major nombre de forces resistents. El Duc de Berwick, una figura
destacada dins la noblesa anglesa, va arribar a Barcelona el Juliol de
1714 amb 20.000 soldats francesos . El 12 i 13 d’agost d’aquell mateix
any l’exèrcit va bombardejar la muralla nord entre els baluards de Poble
nou i la Muralla de Santa Clara. Va ser doncs quan les tropes britàniques,
traint a Catalunya, van entrar per aquests dos forats que hi van quedar.
El 10 de setembre de 1714 van repetir els bombardejos deixant així que
les tropes borbòniques de Felip V entressin a la ciutat de Barcelona. El
poble va intentar fer resistència davant aquest atac amb armes, eines,
banderes i els pocs recursos que els quedaven després dels durs
assetjaments que varen patir.
Va ser a dos quarts de cinc de la matinada de l’11 de setembre quan
l’artilleria de Berwick va fer tres descàrregues de bombes sobre la ciutat.
La resistència dels catalans va permetre que les tropes borbòniques que
ja havien ocupat la muralla i els baluards* de la ciutat no entressin al
casc antic. Villarroel va reprendre el comandament de les tropes a les
set del matí d’aquell dia i va contraatacar per la banda del Born.
Casanova va fer-ho per la zona on es situava la muralla de Sant Pere.
Berwick va acceptar parlamentar amb els catalans. Tot i així les
destrosses ja dutes a terme ja eren mortals. L’exèrcit que va lluitar per
defensar la ciutat catalana de les tropes borbòniques estava
capitanejat per Rafael Casanova un prestigiós advocat català destacat
per haver pres el poder polític de la ciutat
*Junta de braços: institució que convocava la Diputació del General de manera
extraodinaria formada per tots els representants de les Corts.
13
durant el setge, concretament l’any 1713 acompanyat de Villarroel
elmateix qui va convocar un consell de guerra l’1 de Setembre d’aquell
mateix any. Villarroel poc abans del setge de l’11 de Setembre, dia en
que oficialment Barcelona va caure va intentar dimitir del seu càrrec de
general tot i així va resistir fins al final al capdavant de les forces
catalanes defensant la ciutat fins que aquesta va caure.
Després de tretze mesos d’assetjament continu la ciutat va quedar en
mans dels borbons i per tant de l’exèrcit francocastellà.
Així doncs Catalunya va perdre les seves principals institucions (La
Generalitat i les Corts ) juntament amb el seu dret de decisió i el seu
sistema governamental, el Consell de Cent, sotmetent-se així a un
decret de Nova Planta (1716) aprovat per la monarquia i gens favorable
ni just per al poble català.
El decret de Nova Planta va esdevenir l’expressió de l’absolutisme que
marcava la monarquia de Felip V i de l’esperit d’annexió i assimilador
del territori de Castella. L’objectiu principal d’aquest decret era introduir
la voluntat reial. Aquest decret va portar moltes conseqüències
negatives que comentaré de manera més extensa en el punt de
conseqüències polítiques / jurídiques i socials.
Aquest decret a nivell de Catalunya va provocar la desaparició de tot
el que caracteritzava la Corona d’Aragó; la sobirania compartida entre
la monarquia i els estaments, l’abolició dels seus organismes polítics,
aplicant les constitucions de l’època que imposaven les lleis i
prohibicions marcades per la monarquia espanyola.
En aquest decret a més de prohibir plenament els drets dels catalans es
va prohibir l’ús de la seva llengua imposant el castellà com a llengua
principal i única.
Tornant a les institucions abolides per el decret de Nova Planta, a nivell
de Catalunya podem parlar del tancament de la Diputació del
General, de les Corts Catalanes i del Consell de Cent entre d’altres. A
més aquest tractat substituïa el Virrei per el capità general.
Va ser doncs quan van quedar abolides les constitucions catalanes
plenament deixant al poble català sense cap dret davant el seguici i la
monarquia de Felip V.
14
3.2 L’Exèrcit
Parlant de l’exèrcit que va lluitar i defensar la ciutat de Barcelona i
Catalunya podem dir que tota la gent que el formava va tenir un paper
molt important dins aquesta batalla de la Guerra de Successió ja que
van ser els que es van mantenir ferms davant les represàlies per defensar
el poble i les institucions catalanes.
Va ser doncs quan, tot i estar davant d’escasses possibilitats, van
intentar imposar la revolta davant l’exèrcit de Felip V.
Fem un retrocés en el temps remuntant-nos als setges del 1705-1706 a la
ciutat de Barcelona comentats ambdós en el punt anterior.
L’Arxiduc Carles després d’un setge de només un parell de setmanes
jurà les constitucions i tot seguit va demanar el suport a les principals
institucions catalanes en la guerra contra Felip V.
Va ser doncs, dins aquest procés de combat, quan es van crear els 4
Regiments d’infanteria de 500 homes cadascun (un total de 2400 homes
que inicialment eren 4000 homes abans de que la xifra disminuís
rarament ). Tot i així aquests regiments no van ser els únics ja que
independentment es van crear formats per valencians, aragonesos,
castellans, navarresos i alguns oficials catalans.
A l’octubre de 1706 es proposarà crear un exèrcit regular entre 12.000 i
18.000 homes però la proposta va ser denegada.
Malgrat tot es van mantenir els regiments ja formats.
A mida que va avançar la guerra es van afegir El Regiment de Fusellers
de muntanya, també coneguts amb el nom de Miquelets, i part de la
defensa del país va recaure sobre aquest grup ja que eren experts en
emboscades i atacs llampec.
Ja cap al 1709 el nombre de regiments s’acostava als deu i es van
arribar a reconèixer 13. A més s’hi van anar afegint un elevat nombre de
voluntaris per a la defensa de la ciutat.
Ja aproximant-nos a l’any 1714 a mitjans del 1713 l’ exèrcit de
Catalunya juntament amb el poble català va prendre la decisió de
continuar amb la defensa de la ciutat, tal i com he explicat
anteriorment.
15
Les divisions per regiments que es van formar aleshores van ser :
- Regiment de la Mare de deu de la Mercè
- Regiment de Santa Eulalia
- Batalló de Sant Sever
- Batalló de Santa Madrona
- Batalló de la Santíssima Trinitat
- La Coronela
- El regiment de la ciutat
- El regiment de la diputació
- Les forces de Marina
- Regiment d’Artilleria
- Regiment de la Ribera d’Ebre
- Regiment Muñoz
- Regiment Molins
- Regiment de Sant Vicenç Ferrer
- Regiment de Ramon de Penyafort
- Regiment de Sant Àngel Custodi
- Regiment de Sant Miquel
- Companyies d’hongaresos
- Regiment Sant Jordi
- Regiment de la fe
- Regiment Nebot
- Regiment del Marqués de Rubi
- Companyies de Napolitans
- Regiment de Nostra Senyora dels desemparats
- Regiment de Sant Narcís
- Regiment de Nostra Senyora del Roser
Ja que el nombre de regiments creats durant la batalla i el nombre de
forces que van ajudar van ser moltes, a continuació adjunto un seguit
d’imatges dels diferents membres dins aquest grup de lluita per tal de
que podeu observar els uniformes que duien a l’època a més de per qui
eren capitanejats (Font: Born Centre Cultural)
16
Regiment de Sant Sever
Companyia dels notaris causídics i pintors. Primera companyia del
Regiment de Sant Sever capitanejats per Francesc Mas i Duran
Companyia dels hortolans del poble nou. Tercera companyia del
Regiment de Sant Sever capitanejats per Tomàs de València
Companyia de Daguers i Beiners. Cinquena companyia del batalló de
Sant Sever capitanejats per Manuel Rocajulià
17
Companyia dels tintorers i retorcedors de sedes. Vuitena companyia del
batalló de Sant Sever capitanejats per Francesc Alemany.
Regiment de Santa Madrona
Companyia dels argenters. Segona companyia del batalló de Santa
Madrona capitanejada per Gaspar Berart
Companyia dels velers. Setena companyia del batalló de Santa
Madrona capitanejada per Rafael Llinàs i Ribé.
18
Regiment de la Immaculada Concepció
Companyia dels notaris públics. Primera companyia del batalló de la
Immaculada Concepció capitanejada per Josep Oliver mort per les
ferides sofertes el 13 de setembre de 1714.
Companyia dels Forners i Flequers. Sisena companyia del batalló de la
Immaculada Concepció capitanejada per Francesc Llinàs.
Companyia dels velluters. Setena companyia del batalló de la
Immaculada Concepció capitanejada per Francesc Castellví i Obando
19
Batalló de la Mare de Déu de la Mercè
Companyia dels Esteves. Primera companyia del batalló de la Mare de
Déu de la Mercè. Aquesta unitat agrupava els diversos oficis que
estaven sota l’advocació de Sant Esteve. Aquesta companyia estava
capitanejada per Josep Lanuza mort l’11 de setembre al Baluard de
Santa Clara.
Companyia dels fusters. Segona Companyia del Batalló de la Mare de
Déu de la Mercè. El seu capità,Joan Francesc Masdéu i Pla va morir el
13 d’agost al baluard de Santa Clara.
Companyia dels botiguers de teles i mercers. Tercera companyia del
batalló de la Mare de Déu de la Mercè. El seu capità, Antoni Berenguer,
va morir en combat l’11 de setembre.
20
Companyia dels Blanquers. Quarta companyia del batalló de la Mare
de Déu de la Mercè capitanejats per Josep Magarola.
Batalló de Santa Eulàlia
Companyia dels notaris reials i candelers de cera. Primera companyia
del batalló de Santa Eulàlia. Els notaris Reials i els candelers sumaven
efectius per formar una companyia. El seu capità era Carles Oliver.
21
3.3 Les Figures del Setge
A continuació repassaré les principals figures que van intervenir en
aquest setge i que defensaren Catalunya de les tropes del nou rei borbó
que governava a Espanya.
Carles III: Carles III o Carles d’Àustria va ser el pretendent austríac al tron
espanyol. Després del setge que va patir Barcelona l’ octubre de 1705
Carles III d’Àustria va instal·lar les seva cort a la ciutat on va rebre
l’obediència de les principals institucions i l’entusiasme popular. El 7 de
desembre va jurar lleialtat a les lleis i constitucions catalanes entregant
així el seu respecte cap a elles. Les corts es van mantenir i desenvolupar
a la ciutat fins l’any 1709.
Felip V: Nét de Lluís XIV de França i pretendent Borbó al tron espanyol a
causa de la mort de Carles II “l’Embruixat”
Rafael Casanova: Rafael Casanova era un prestigiós advocat català.
Destaquem la seva figura dins el setge per haver pres el poder polític de
la ciutat de Barcelona l’any 1713 ja dins el període de setge. Va ser un
dels supervivents al Setge tot hi que va ser ferit i això li va permetre
poder reprendre la seva feina com a advocat passada la batalla.
Antoni Berenguer: Era un diputat català cap de la expedició amb
l’objectiu d’aixecar el país per tal d’atacar les forces borbòniques i
mobilitzar els nuclis de resistència austriacista.
Duc de Berwick: Va ser un mariscal francès fill del rei Jaume
d’Anglaterra. Va resultar vencedor a la Batalla d’Almansa. Va substituir
al duc de Pòpoli l’any 1714, mateix any que va expugnar la ciutat de
Barcelona.
Duc de Pòpoli: Va ser un noble italià que estava al servei del rei Felip V.
Va comandar les tropes de Felip V l’any 1714 que tenien les ordres
d’iniciar l’ocupació de la ciutat de Barcelona. Pòpoli va posar setge a la
ciutat de Barcelona davant la resistència que se li va imposar al arribar a
la ciutat. La seva incapacitat d’actuació davant tal situació va fer que
fos rellevat i reemplaçat pel Duc de Berwick.
Francesc Alemany: Va ser un noble català oposat a la defensa de la
ciutat de Barcelona l’any 1714. Tot i així va acceptar lluitar seguint el
resultat de la votació que es va dur a terme. Va morir en combat.
22
Esteve Ballester: Va ser el comandant dels Miquelets, un dels exèrcits
que van defensar la ciutat de Barcelona l’any 1714.
Antonio de Villarroel: Va ser un militar espanyol que va servir al bàndol
borbònic. L’any 1713 va ser escollit comandant de Barcelona pel govern
català. Veient la situació i intuint una possible massacra derivada del
setge l’any 1714 va dimitir del seu càrrec. Va ser greument ferit durant
els combats de l’11 de Setembre.
23
3- Conseqüències:
En aquest apartat us parlaré dels canvis que va suposar el setge per la
ciutat de Barcelona és a dir com va afectar a la població, a la política,
a l’economia i a la moralitat del poble barceloní. Crec que és un punt
molt important ja que és aquí quan realment veiem com va afectar
directa o indirectament a la ciutat i així poder veure el setge des d’un
punt de vista diferent centrant-nos sobretot en com el va viure la gent i
com va fer canviar les seves vides.
4.1 Polítiques
A Catalunya, després de la destrossa de l’any 1714, es van patir molts
canvis pel que fa sobretot la política i el govern.
Es va instaurar un règim d’ocupació i les principals institucions catalanes
(Les Corts, la Generalitat, els consells municipals, la Coronela, la
Diputació entre altres van quedar abolides. La Generalitat o Casa dels
Diputats del general va ser substituïda per la Reial Audiència tot i que
també destaquem la presència de la Capitania General. que com la
resta d’institucions implantades des d’aleshores estava al càrrec de
Felip V. Pel que fa l’exèrcit molts dels soldats que van lluitar defenent els
drets dels catalans entre 1713 i 1714 van ser empresonats o van morir en
combat.
Tots aquests canvis es van veure reflectits en el Decret de Nova Planta
signat l’any 1716.
Ja des d’un punt de vista més econòmic dins la política podem dir que
es va establir el cadastre, un nou impost que variava depenent del
nombre de propietats de cadascú i es varen tributar els beneficis
obtinguts del treball, del comerç i de la indústria.
Per concloure les conseqüències polítiques que va comportar la Guerra
de Successió a nivell de Catalunya i concretament de Barcelona
podem dir que la implantació de un govern centralitzat i borbó fet que
va provocar sobretot una prohibició dels drets dels catalans i la
imposició d’unes lleis que els afectaven com a població plenament.
24
Portada del Decret de Nova Planta signat l’any 1716 dins el marc de la monarquia de Felip V
4.2 Econòmiques
Conflicte bèl·lic és sinònim d’una mala situació econòmica i aquest tret
el podem veure reflectit en aquest punt dins les conseqüències de la
Guerra de Successió a Catalunya.
Les primeres despeses van venir quan els catalans es van veure obligats
a pagar grans quantitats de diners a Felip V per a cobrir les seves
despeses militars en aquell conflicte que va acabar amb moltes vides.
Aquesta destrossa econòmica va provocar que molts artesans no
poguessin reiniciar els seus negocis i la falta de treball va agreujar el
patiment entre els ciutadans i va dificultar la recuperació de la ciutat
fent-la molt més lenta i feixuga.
La misèria ocupava Barcelona.
A part de les despeses que el poble va haver de pagar al nou rei, el
nombre de diners que van haver de invertir per a la reconstrucció de la
ciutat, per al seu sanejament i per a instaurar de nou la vida al territori
van ser molt elevades.
25
Per tant podríem dir que el poble va fer front a dures despeses que van
portar a que haguessin d’afrontar una època de postguerra marcada
per la misèria i la crisi general del territori tan econòmica com moral.
4.3 Urbanístiques
Barcelona va quedar totalment devastada per les bombes llençades
per les tropes borbòniques però algunes zones de la ciutat es van veure
més afectades que unes altres. Els habitatges, tabernes i comerços del
carrer de Santa Clara van quedar destruïts igual que la zona de Portal
Nou i els baluards* de la ciutat de Barcelona entre altres zones per on
van entrar les tropes borbòniques. El fet de que moltes botigues
quedessin en males condicions va provocar que poques d’elles obrissin i
que no es pogués accedir fàcilment als productes i a tot el que fos
necessari per la vida diària. Això també va acabar tenint una forta
repercussió a les conseqüències econòmiques.
Des d’un primer moment es van voler replantejar les defenses militars de
la ciutat proposant una ampliació del castell de Montjuïc i reforçar el
paper de les Drassanes dins la ciutat incloent un revisat sistema de
bastions, casernes militars i un afegit de defenses exteriors.
Aquest elaborat sistema defensiu incorporava un element clau de
considerables dimensions: la Ciutadella.
La proposta de creació de la Ciutadella ja estava vigent en plans
urbanístics anteriors i tenien com a objectiu principal la millora de la
defensa de la capital catalana i el control militar de la ciutat.
Tot i la creació d’aquest espai amb un objectiu positiu per a la ciutat,
aquest projecte va ocasionar l’enderrocament de moltes vivendes
donant lloc a una fortalesa pentagonal per augmentar la defensa dels
sectors més desprotegits.
4.4 Demogràfiques
Pel que fan les conseqüències demogràfiques de la Guerra de
Successió a nivell de la ciutat de Barcelona podem dir que va ser
sobretot la Batalla del 1714 la que va deixar un nombre de ferits i de
morts molt elevat tot i que van haver-hi supervivents al setge.
*Baluard: Bastió. Reducte fortificat
26
Això converteix aquest apartat en un dels més importants dins les
conseqüències de la Guerra de Successió al territori català i
concretament a Barcelona.
Fent referència més concretament a les xifres podem dir que la
població de Barcelona va estar sotmesa a molts canvis i els va patir de
manera constant sobretot cap al segle XVII. Barcelona va esdevenir una
ciutat d’acollida. Per aquesta raó molts d’aquests canvis en la població
tendien a l’alça.
Les defuncions datades entre l’ 1 i l’11 de Setembre de 1714 per la
Parròquia de Santa Maria del Pi van ser 46. Tot i així dins les xifres
destaquem les de l’agost de 1714 que van ser 128.
Durant l’any 1714 les entrades a l’Hospital General de la Santa Creu fou
de 4121 únicament tenint en compte el nombre de civils que varen morir
durant la guerra.
A l’agost d’aquell any el nombre de soldats ingressats va ser superior al
de civils únicament per 30 persones (160 i 130 respectivament)
Entre el 4 i el 18 de setembre els ingressos de civils al mateix hospital de
la Santa Creu es va disparar fins als 414 mentre que el de soldats va
quedar en 121.
Les xifres dels ferits i de les morts van ser molt elevades però encara això
podem dir que la població va augmentar ja que la gent que havia
marxat de Barcelona va tornar després del setge i la mala situació de
vida que portaven els que vivien fora de la ciutat els va portar a
desplaçar-se a la capital.
3.500 defensors de la ciutat van morir i 5.000 més van quedar ferits
segons Verboom*.
Per tant podem dir que el nombre de defuncions i de ferits van ser molt
alts ja que el setge que va patir la ciutat de Barcelona va ser un dels
més sagnants de la Guerra de Successió tot i així aquestes dades es van
veure compensades amb un augment de la població marcar pels
naixements i per l’arribada dels que van marxar durant el setge a més
de gent que venia de altres territoris de fora de Catalunya.
27
4.5 Morals
Les conseqüències morals van venir donades sobretot per l’abolició dels
drets dels catalans i la prohibició de la llengua amb el decret de Nova
Planta l’any 1716.
La moral general abans de la guerra pel que fa la població catalana ja
prenia com a punt de partida la defensa de la ciutat, dels drets i de la
cultura i llengua catalana.
El fet de que Felip V vetés als catans va provocar que aquest anhel de
llibertat, de voler lluitar, de defensa i de patriotisme augmentés després
de la guerra. Le gent es va veure obligada a acceptar la monarquia de
Felip V però el sentiment catalanista no va desaparèixer.
Per aquesta raó moltes vegades al buscar informació sobre el 1714
trobem la frase “Viurem lliures o morirem” o ve “Vèncer o morir” que fa
referència a aquest sentiment de lluita per part del poble català davant
el dur assetjament de les tropes borbòniques.
28
4- Treball de Camp: L’ impacte del 1714 a l’actualitat
L’ Impacte del 1714 a l’actualitat és el tema que vaig escollir per aquest
treball de recerca a més de ser el centre de la part pràctica del meu
projecte. Aquest apartat consisteix en un anàlisi per tal de esbrinar quins
coneixements té la gent sobre el setge a més de quina relació pot tenir
aquest amb la situació actual de Catalunya.
Aquesta última part va ser la meva motivació, tal i com es veu reflectit a
la presentació del treball, per a escollir aquest tema: descobrir el
coneixement de la gent i veure si ho relacionen amb el cas actual o no.
El meu objectiu era confirmar que la gent cada vegada tenia més
coneixement del fet històric tot i que de manera superficial .Per això per
confirmar o desmentir aquest punt vaig passar unes enquestes que
podeu trobar a l’apartat Annex d’aquest treball.
En aquest projecte classificava els enquestats per franja d’edat, sexe i
barri. Pel que fa els barris vaig prendre com a model quatre zones de la
ciutat de Barcelona : Sant Gervasi, Horta, Nou Barris i Sants.
La meva recerca va ser plenament aleatòria, tret que va permetre
conèixer l’opinió general i no d’un sector concret.
Vaig passar un total de 20 enquestes on vaig poder veure-hi reflectits
resultats molt diversos. La majoria de la gent enquestada sabia que era
el setge del 1714 i va ser poca la gent que no el va saber reconèixer.
A continuació, en aquests gràfics que posteriorment explicaré , ’hi
poden veure representades les dades resultants de les enquestes
classificades les preguntes per barris i de manera general en el conjunt
de les quatre zones de la ciutat de Barcelona que vaig seleccionar.
Per una altra banda també classifico les dades per franges d’edat i per
llengua materna (català o castellà en els casos dels entrevistats).
Finalment fusionaré tots dos grups classificant les franges i la llengua de
parla dins el conjunt del barri per tal de passar d’una visió concreta a
una més general de les quatre zones on vaig elaborar aquest treball de
camp.
29
Anàlisi de la llengua materna dels enquestats:
En aquesta gràfica podem observar que la majoria dels enquestats
seleccionats aleatòriament, concretament un 80% són catalanoparlants
mentre que un 20% concentrat sobretot a Nou Barris (3 casos) i a Horta
(1 cas) parlen castellà.
Aquesta es una dada que he analitzat ja que el fet de que el tema que
tracto tingui a veure i estigui relacionat amb la història de Catalunya
pot portar a pensar que la gent castellanoparlant no té tant de
coneixement.
Anàlisi de la qüestió “ Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del
1714 a la ciutat de Barcelona? “
30
En aquest gràfic s’hi poden veure representades les dades en conjunt
dels barris de Barcelona de la gent que SI coneix el setge del 1714 i de la
gent que no.
Podem veure que la majoria dels enquestats Si el coneixen (un 85%)
mentre que un 15% no sap identificar el fet històric.
D’aquest 85% només un 12,5 són castellanoparlants mentre que en el
15% no hi ha cap persona catalanoparlant que no reconegui la Batalla
del 1714.
Per una altra banda podem situar el percentatge de NO dins de Nou
Barris plenament i dins el grup de sexe femení entre 40-59 anys i entre
20-40 mentre que en el cas masculí parlem de una franja d’edat que es
concentra entre els 10 i 25 anys.
D’aquesta pregunta podem extreure la conclusió de que la majoria de
la gent entrevistada sap identificar aquesta data històrica tot i que una
petita part de la mostra de població presa no el relaciona ni el situa.
Anàlisi de la qüestió “ Quin significat té per vosté l’11 de setembre? “
En aquesta qüestió podem observar un ventall de respostes variades
que engloben l’opinió de la gent respecte la data ja que el 100% dels
enquestats sabia que era la Diada de Catalunya.
Molta gent l’ha volgut definir-la com una data històrica que remarca la
defensa aferrissada d’un poble vençut, una data on el poble català surt
per manifestar el seu orgull i per a defensar-se de les repressions
causades generalment per les institucions polítiques que ens priven dels
nostres drets o de l’ús de la nostra llengua, una data per commemorar
l’esclavitud a la que va estar sotmesa el poble català, la celebració del
1714...
Totes aquestes respostes tenen un tret en comú: l’11 de Setembre és una
data commemorativa on es recorda tots aquells que van lluitar per el
poble català i surten tots aquells que hi lluiten ara per combatre les
repressions a les que el poble català s’ha vist i es veu sotmès.
És una data que demostra que la història sempre ens té guardades
sorpreses.
31
Anàlisi de la qüestió “Relaciona aquests dos fets?”
A través d’aquesta pregunta he volgut assabentar-me de si la gent
relaciona el setge de 1714 amb la celebració de l’11 de Setembre.
Novament, un 85% dels enquestats si ho relacionava, mentre que un
12%, concentrat sobretot a la zona de Nou Barris, desconeixien cap tipus
de relació.
Com podem observar, els tants per cents coincideixen amb els de la
gent que coneixia el setge i amb els que no.
Aquesta és una dada significativa ja que un percentatge molt gran, dins
la mostra de població presa,identifica l’11 de setembre com una data
que va ser clau dins el conjunt del setge del 1714 com a esdeveniment
històric.
És a partir d’aquestes dades quan ja ens podem adonar que la gent té
constància del setge però, realment coneixen el fet amb profunditat o
des d’ una visió més superficial?
Anàlisi de la qüestió “Es veuria capaç d’explicar quines conseqüències
va tenir aquesta guerra a nivell de Catalunya?”
Per l’anàlisi d’aquesta pregunta, he tingut en compte un factor que vaig
creure necessari per a obtenir una resposta més exacta: l’entonació de
la gent en respondre.
Van ser 4 les persones que van admetre no saber explicar les
conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de Catalunya però de
les 16 restants no totes estaven plenament segures.
He distribuït les persones que van afirmar que les sabrien explicar en dos
grups. Primer trobem a un 37,5% que immediatament després d’escoltar
la pregunta van accedir a explicar les conseqüències i a més les van
contestar correctament i de manera completa i precisa.
Per una altra banda trobem el 62,5 % que van mostrar inseguretat a
l’hora de respondre la pregunta.
Això em va portar a deduir que a la gent li fa por entrar en detalls
perquè hi ha un desconeixement del tema.
32
La gent en edats compreses entre els 40 i els 59 anys han reconegut
obertament que era un tema que mai s’havia tractat amb detall a les
escoles degut a la repressió franquista però que, encara així,
actualment podrien explicar-les de manera superficial gràcies als mitjans
de comunicació i al ressò que se’n està fent avui en dia.
Anàlisi de la qüestió “Creus que les conseqüències de la Guerra de
Successió a nivell de Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat?”
Aquest és un dels punts clau del meu treball de recerca i és el que dóna
resposta al voler saber si hi ha algun tipus de relació entre el setge i
l’actualitat política catalanoespanyola.
Observant les vint respostes podem dir que el 30 % no li troba cap tipus
de relació però, per una altra banda, el 70% dels enquestats si.
Podem dividir el grup que va dir que SI existia una relació en tres blocs.
Per una banda trobem els que van respondre que Si, que es podia
relacionar amb la situació política actual entre Catalunya i Espanya
mentre que un altre sector va respondre que si però que tenia més
relació amb el fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern. L’últim
bloc engloba la mostra de gent que va escollir totes dues opcions
relacionant-les entre si i a la vegada amb el setge.
Fent referència al primer bloc podem dir que el enquestats parlaven de
una relació de tensió donada per les repressions del govern espanyol
tan del 1714 com les d’avui en dia. El fet que Espanya també abolís
l’autogovern i les institucions catalanes, va fer que la tensió entre tots
dos territoris augmentés donant lloc a un conflicte polític que perdurà
fins l’actualitat.
Els catalans del 1714 es van haver d’enfrontar-se a la monarquia de
Felip V per lluitar pels seus drets i defensar-los. Ara , molts s’enfronten al
govern espanyol actual per assolir el mateix objectiu: reivindicar els drets
dels catalans.
Per una altra banda,dins del 70% que van dir que si, trobem un altre
grup que van ser els que ho van afirmar relacionant-ho amb el fet de
que Catalunya vulgui tenir un autogovern.
Un altre sector dels enquestats situats dins del grup del SI van escollir
ambdues opcions ja que totes aquestes repressions poden portar a un
fort desig d’independència per part de la població i a mostrar-se a favor
d’un autogovern per tal de situar-se al marge de les decisions i de les
33
reformes que vulguin aplicar les institucions espanyoles i poder prendre
les seves pròpies decisions.
Per tant podem dir que el setge del 1714 si ha causat un fort impacte a
l’actualitat ja que la gent tot i conèixer el que va passar de manera
superficial ho relaciona amb la situació política que estem vivint.
Per concloure aquest punt podem afirmar que les ferides obertes l’any
1714 no han estat cicatritzades i que majoritàriament la gent estableix
una relació entre el cas actual i el de fa 300 anys, i això és sinònim de
que el setge del 1714 ha causat un impacte considerable en la societat
actual.
Anàlisi de la qüestió “Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents
actes dins el marc del Tricentenari per commemorar els 300 anys
d’aquesta batalla?”
Pel que fa l’última pregunta de l’enquesta m’agradaria parlar de com
han influït les activitats del Tricentenari, organitzades per la Generalitat
de Catalunya, amb la col·laboració de grups i entitats, en el
coneixement que es té sobre els fets del 1714.
Podem dir que només un 15%, novament concentrat a la zona de Nou
Barris, no tenia constància de la celebració d’aquests actes, xifra que
coincideix amb la gent que desconeixia el fet històric.
El coneixement de la gent jove pot variar depenent de l’entorn però
també de l’edat, dels estudis i de el interès per la història del seu país.
En el cas de la gent que té entre 40 i 59 anys i els majors de 60 podem dir
que han viscut en una època on aquest tema ha estat totalment tabú i
això ha influenciat en el coneixement que molts tenen sobre aquet fet
històric.
En tots dos casos podem observar com la gent que tenia constància
aquests actes també coneixia, encara que fos de manera superficial, el
setge.
Els Barris de Horta, Sant Gervasi i Sants eren les zones on més
coneixement es tenia del tema.
Dins Nou Barris destaquem el fet de que dues persones majors de 60
anys, de les 5 enquestades, coneguessin la data i la salpiquessin explicar
amb profunditat. Això demostra que no depèn plenament de la zona
34
on viuen si no que es té molt en compte la seva ideologia política i els
lligams que tenen amb la història de Catalunya.
Tot i així, com he dit abans, el fet de que molta de la gent entre 40 i 59
anys no pogués profunditzar en el tema degut a que mai va ser explicat
a les escoles però si el reconegués em fa pensar en la importància que
han suposat els actes organitzats i iniciatives promogudes per el
coneixement d’aquest fet. Els actes organitzats durant aquest any 2014
han fet que es parlés més dels fets que van ocórrer i que la gent els
tingui més presents. Encara així no tothom que els coneixia o que hi
havia participat sabia explicar amb profunditat el setge del 1714 i tot el
que aquest va comportar.
El coneixement sobre el tema no ve marcat per l’entorn actual si no pel
passat. Pots viure en una localitat on es parli molt sobre el tema però si
en l’entorn on has crescut no es tractava o pel nivell d’estudis es
desconeix, tot i que visquis en una zona més catalanista, on el setge
sigui més present, el desconeixement serà el mateix o com a molt es
podrà tractar el tema de manera superficial.
Per tant podem concloure aquesta part de la pràctica dient que els
actes i el ressò del setge actualment ha contribuït en profunditzar sobre
els fets pel que fa la majoria de la població. Tot i que encara segueixi
havent gent que el desconegui, el 1714 esta cada dia més present i de
mica en mica va arribant a tots els racons de Barcelona i de Catalunya.
A part de l’elaboració d’una enquesta el meu treball de camp també
consta de tres visites.
M’agradaria parlar dels tres llocs que he visitat: El Museu d’Història de
Catalunya, l’exposició que te lloc des de principis de setembre al Fossar
de les Moreres i el Born Centre Cultural.
Vaig decidir visitar el MHC per veure com aquest període va afectar les
etapes posteriors igual que aquesta es va veure marcada per les
anteriors.
Aquesta visita em va ajudar a entendre el paper que va tenir aquest
conflicte a nivell internacional i a la vegada també a nivell nacional.
Dins el mateix museu s’han fet diverses exposicions on el tema principal
és la vida l’any 1714 com per exemple “La gastronomia del 1714”.
35
Quadre representatiu del setge exposat al Museu d’Història de Catalunya en motiu del Tricentenari.
Pel que fa l’exposició que es celebra des de principis de setembre al
Fossar de les Moreres podem dir que tot i ser en un espai petit, el
contingut que s’hi mostra és de lo més interessant ja que aporta molts
coneixements a la gent que la visita. S’hi podien veure dibuixos en grafit
de la ciutat de Barcelona l’any 1714 a més de diversos documents
històrics i la representació i explicació de la formació de l’exèrcit català
a través de diverses miniatures. Per una altra banda trobem cartells
explicatius que contextualitzaven el visitant dins la guerra de Successió i
dins del Setge a la ciutat de Barcelona.
Vaig tenir el plaer de poder parlar amb els organitzadors, que van guiar-
me per la exposició explicant-me-la de forma clara i precisa.
36
Dibuix a grafit representant la ciutat de Barcelona l’11 de setembre de l’any 1714. (Font: Exposició al Fossar
de les Moreres)
Finalment la última visita que vaig fer va ser al Born Centre Cultural, una
visita enriquidora que em va permetre observar les restes de cases i
comerços que fa 300 anys van ser enderrocats i que actualment es
troben sota el terra del Mercat del Born. També he pogut visitar
l’exposició audiovisual “Fins a aconseguir-ho. El Setge del 1714” que es
troba en el mateix Centre.
Born Centre cultural: espai dedicat als coneixements sobre el 1714 i a la seva difusió.
37
Penso que la creació del Born Centre Cultural com a espai de
coneixement sobre el 1714 i com a mètode per poder conèixer la vida
d’aleshores, ha permès que la gent pugui aprofundir i acostar-se més a
aquells fets de manera interactiva i propera.
Jaciment arqueològic del Born. S’hi poden observar restes de les cases i comerços que s’aixecaven sobre
aquesta zona de la ciutat de Barcelona abans dels bombardejos
38
Algunes imatges de l’exposició “Fins a aconseguir-ho. El Setge del 1714” que té lloc al Born CC.
Tots aquests llocs igual que tots els actes del Tricentenari així com les
sèries i documentals sobre aquests fets, han permès que la gent els
percebi de manera més propera a la vegada que profunditza sobre la
vida d’aleshores, la situació de la ciutat i sobretot el patiment al que es
van veure sotmesos els ciutadans de Barcelona durant els bombardejos i
els setges fruit d’una disputa amb les tropes borbòniques per la defensa
dels seus drets i de la monarquia que ells recolzaven.
En el següent apartat podreu veure les conclusions extretes de la part
pràctica relacionades amb el marc teòric que engloba aquest treball.
Mapa de la Barcelona del 1714 situat davant el Parc de la Ciutadella
39
5- Conclusions
Respecte les conclusions que he tret d’aquest treball m’agradaria
començar a parlar del fet històric com a tal. El Setge del 1714 va ser un
esdeveniment històric significatiu dins la història de Catalunya ja que va
suposar la derrota del poble català a més de la mort de molts patriotes
lluitant per la seva terra. Aquesta data és símbol de lluita, de voler
defensar uns drets, una cultura, una llengua. Això va ser el que el poble
va demostrar aquell any 1714 i concretament aquell 11 de setembre. La
pèrdua dels drets i l’abolició de les institucions, l’any 1716, va fer que
aquest sentiment catalanista de defensa fos encara més viu i que
després de la guerra encara perdurés sentiment que encara es viu
després de molts anys de dictadura militar.
El meu objectiu principal era descobrir, a través d’aquest procés de
recerca, l’ impacte causat per aquest setge actualment, tres-cents anys
després, i si la gent el relaciona els anhels de llibertat per part dels
catalans per decidir el seu destí i la tensió política actual que existeix
entre el territori català i l’espanyol.
Gràcies a vint enquestes passades pels barris d’Horta, Sant Gervasi, Nou
Barris i Sants he pogut observar que la gent si identifica el Setge del 1714
i la majoria dels enquestats la relaciona amb un d’aquests dos aspectes
de l’actualitat tot i no tenir un coneixement profund del tema.
A través de les activitats organitzades per la Generalitat i entitats
col·laboradores en commemoració dels 300 anys d’aquesta batalla la
població ha tingut més present aquest fet i ha pogut conèixer-lo de
manera més precisa i propera.
L’ impacte que ha causat aquest fet avui en dia és molt gran ja que
part de la població relaciona les prohibicions del Decret de Nova Planta
i l’abolició de drets fonamentals amb les reformes que aplica el govern
espanyol de l’actualitat privant als catalans dels drets essencials i bàsics.
Això també ha comportat tan al 1714 com a l’actualitat que Catalunya
vulgui tenir un autogovern i esdevenir un estat independent per tal de
no dependre de un govern superior que dictamini les decisions sobre
aquest territori .
Per tant podem dir que la majoria de gent ho relaciona i els que no ho
fan exposen com a motiu les diferències en època o directament el
40
desconeixement sobre el fet històric els porta a negar algun tipus de
relació.
A continuació elaboraré una síntesi del treball de recerca a més d’una
comprovació de la hipòtesi inicial del meu projecte.
6.1 Síntesi d’allò principal
“L’ impacte del 1714 a l’actualitat” és el títol sota el que es troba el meu
projecte de recerca.
En la part teòrica del meu treball he volgut fer referència a les causes de
la Guerra de Successió, al Setge del 1714 i a tot el que això va
comportar.
Aquest apartat em va servir de contextualització per a l’elaboració del
treball de camp on he volgut saber si la gent relacionava el conflicte
polític actual entre Catalunya i Espanya amb el d’aleshores.
A través d’aquesta investigació m’he adonat que, tot i que hi ha gent
que desconeix la data històrica i que moltes persones coneixen el fet
superficialment, el Setge del 1714 i l’actualitat són relacionats sobretot
pel fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern i per la relació de
tensió que existeix entre Catalunya i Espanya.
Per tant podem concloure la síntesi dient que aquest treball ha afirmat
les meves expectatives inicials sobre aquesta qüestió i que “Érem, Som i
Serem”. Érem un poble que lluitava unit per defensar els seus drets , som
un poble que lluita contra les repressions del govern espanyol actual i
serem un poble que a través de la memòria històrica enriquirà els seus
coneixements per seguir endavant.
6.2 Comprovació de la hipòtesi
Com a hipòtesi general del meu treball vaig partir de la idea de que la
gent tenia un coneixement molt superficial sobre el setge del 1714 i que
en la majoria de casos s’establia algun tipus de relació amb l’actualitat
política catalanoespanyola.
En aquest cas podria dir que la meva hipòtesi principal era correcte ja
que , com hem observat a l’anàlisi de l’enquesta, la majoria de gent
coneix aquest fet històric de manera superficial ja que no s’atreviria a
explicar les conseqüències que va tenir el setge a nivell de Catalunya.
41
Les relacions amb l’actualitat també són certes ja que la situació que
pateix Catalunya avui en dia ve molt marcada per l’estat Espanyol fet
que fa 300 anys va comportar la reivindicació del poble català per a
recuperar els seus drets fonamentals tal i com passa a Catalunya ara.
Tan les visites als museus i exposicions com la visualització de
documentals i sèries com la recerca web i bibliogràfica han estat
elements claus per a la meva recerca ja que m’han ajudat a entendre
el setge per després poder analitzar-lo des d’una perspectiva actual
42
7- Annexos
En aquest punt afegiré alguna informació que crec que necessària per
poder entendre millor el treball. Aquest apartat l’he dividit en dos parts.
Per una part trobem una cronologia extreta de l’exposició “Fins a
aconseguir-ho. El Setge del 1714” dins el Born Centre Cultural i a
continuació les enquestes que complementen la part pràctica del
treball.
7.1 Cronologia
1700
- 3 d’octubre : Carles II designa Felip d’Anjou com a successor
- 11 de novembre: Mor Carles II
- 12 de Novembre : Lluis XIV proclama Felip d’Anjou rei d’Espanya
amb el nom de Felip V
1701
- 7 de setembre: Formació de la Gran Aliança de l’Haia (Anglaterra
, Àustria i Holanda)
- 3 d’octubre: Felip V jura les Constitucions de Catalunya
- 12 d’octubre: Inici de les sessions de les Corts Catalanes
1702
- 14 de gener: Clausura de les sessions de les Corts Catalanes
1703
- 19 de setembre: Carles III viatja a Anglaterra, Holanda i Portugal
1704
- 6 d’octubre: Ocupació aliada a Gibraltar
1705
- 22 d’agost: Arribada dels aliats a la costa barcelonina
- 9 d’octubre: Victoria Aliada a Barcelona
- 7 de novembre: Arribada de Carles III a Barcelona
43
- 5 de desembre: Inici de les Sessions de les Corts Catalanes
1706
- 3 d’abril: Inici del setge borbònic de Barcelona
- 7 de maig: Arribada a Barcelona d’una flota anglesa amb 6000
soldats.
1707
- 25 d’abril: Victòria franco-espanyola a la Batalla d’Almansa
1708
- 1 d’Agost: Ratificació a Barcelona de les noces reials de Carles III
1709
- 1 de juliol: Fundació de la companyia Nova de Gibraltar
1710
- 28 de setembre: Entrada efímera de Carles III a Madrid
1711
- 22 de setembre: Carles III es coronat emperador del Sacre Imperi
1712
- 11 d’abril: Signatura de la Pau o Tractat d’Utrecht
- 5-6 de juliol: Junta de Braços a Barcelona
- 11-12 juliol: Villarroel actua com a cap dels exèrcits catalans
- 24-30 de juliol: Formació de regiments catalans d’infanteria i
cavalleria: Les forces de Pòpoli assetgen Barcelona
1713
- Octubre de 1713: Les forces espanyoles ataquen Cardona
1714
- 26-27 de gener: Sortida dels defensors de Barcelona per hostilitzar
el cordó de setge
44
- 22 de maig: Comença el gran bombardeig de Barcelona. El 16 de
juny la ciutat havia rebut l’ impacte de 11.740 granades
- 12 d’octubre: Primer intent d’assalt borbònic contra Barcelona
- 13-14 d’agost: Batalla del baluard de Santa Clara. Els catalans
registren 800 morts i 900 ferits mentre que els borbons parlen de
529 morts i 1036 ferits.
- 11 de setembre: Batalla de l’11 de setembre. Capitulació de
Barcelona. Fi de l’Estat català
45
7.1 Respostes enquesta Treball de Recerca
Sant Gervasi
Resposta 1
Edat: De 10 a 25 anys
Sexe: Home
Barri: Sant Gervasi
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? Una data Històrica.
Remarca la defensa aferrissada d’un poble vençut. Tot i així trobo que
se li dóna massa importància des d’un punt de vista polític
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? No, crec que no té
cap tipus de relació entre si
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 2
Edat: De 10 a 25 anys
Sexe: Dona
Barri: Sant Gervasi
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
46
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? Un dia d’orgull català, on
el poble surt al carrer per manifestar tal orgull. Es reivindica una llibertat
cultural, es consagra una tradició i es defensa una llengua.
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? No
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Crec que hi guarda
certa relació pel que fa la lluita d’un poble en contra una “repressió”,
però no és cap conflicte armat ni la situació és la mateixa. Des d’aquell
moment es va marcar la línia divisòria entre Catalunya i Espanya però
els fets i motius actuals no guarden la mateixa relació respecte el 1714.
Hi ha altres conflictes d’interessos en un camp més general.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 3
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Dona
Barri: Sant Gervasi
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada de Catalunya
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, en la relació entre
Catalunya i Espanya i en el fet de que Catalunya vulgui ser
independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
47
Resposta 4
Edat: Més de 60 anys
Sexe: Dona
Barri: Sant Gervasi
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada de Catalunya
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si en el fet de que
Catalunya vulgui tenir un autogovern i en la relació actual entre
Catalunya i Espanya
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 5
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Home
Barri: Sant Gervasi
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada de Catalunya
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
48
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, en la relació entre
Catalunya i Espanya i en el fet de que Catalunya vulgui ser
independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Horta
Resposta 6
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Dona
Barri: Horta
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? L’Esclavitud del poble
català
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
49
Resposta 7
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Dona
Barri: Horta
És vostè... : Castellanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? Té un sentit reivindicatiu
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 8
Edat: De 10 a 25 anys
Sexe: Dona
Barri: Horta
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La unió dels ciutadans d’un
país
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
50
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 9
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Home
Barri: Horta
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La festa Nacional de
Catalunya
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 10
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Dona
Barri: Horta
És vostè... : Catalanoparlant
51
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? Exemple de fortalesa, de
dignitat i de que la història guarda moments impressionants
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Nou Barris
Resposta 11
Edat: Més de 60 anys
Sexe: Dona
Barri: Nou Barris
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? Celebració en record
d’aquell 1714.
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent i també amb la situació actual entre Catalunya y
Espanya
52
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 11
Edat: Més de 60 anys
Sexe: Dona
Barri: Nou Barris
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb la
situació actual entre Catalunya i Espanya.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 12
Edat: De 40 a 59
Sexe: Home
Barri: Nou Barris
És vostè... : Castellanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? No
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada
Relaciona aquests dos fets? No
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? No
53
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? No, crec que no té
cap tipus de relació entre si.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? No
Resposta 13
Edat: De 25 a 39
Sexe: Dona
Barri: Nou Barris
És vostè... : Castellanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? No
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada
Relaciona aquests dos fets? No
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? No
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? No, crec que no té
cap tipus de relació entre si.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? No
Resposta 14
Edat: De 10 a 25
Sexe: Dona
Barri: Nou Barris
És vostè... : Castellanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? No
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada de Catalunya
54
Relaciona aquests dos fets? No
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? No
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? No, crec que no té
cap tipus de relació entre si.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? No
Resposta 15
Edat: Més de 60
Sexe: Home
Barri: Nou Barris
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La commemoració d’una
derrota.
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent i també amb la situació actual entre Catalunya y
Espanya
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
55
Sants
Resposta 16
Edat: De 10 a 25 anys
Sexe: Dona
Barri: Sants
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? Part de la meva historia i
de la historia del que crec que es el meu país, Catalunya.
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb la
situació actual entre Catalunya y España
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 17
Edat: De 10 a 25 anys
Sexe: Dona
Barri: Sants
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada de Catalunya
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
56
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent i també amb la situació actual entre Catalunya y
Espanya
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 18
Edat: De 10 a 25 anys
Sexe: Dona
Barri: Sants
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb la
situació actual entre Catalunya y España
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 19
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Home
Barri: Sants
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
57
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? La Diada
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Si, té relació amb el
fet de que Catalunya vulgui tenir un autogovern és a dir convertir-se en
un país independent i també amb la situació actual entre Catalunya y
Espanya
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
Resposta 20
Edat: De 40 a 59 anys
Sexe: Dona
Barri: Sants
És vostè... : Catalanoparlant
Ha sentit a parlar alguna vegada del setge del 1714 a la ciutat de
Barcelona? Si
Quin significat té per vostè l’11 de setembre? El conflicte entre
Catalunya i el Govern central espanyol. Catalunya va perdre l’any 1714
i va haver-hi una repressió molt forta contra el poble català.
Relaciona aquests dos fets? Si
Et veuries capaç d’explicar quines conseqüències va tenir aquesta
guerra a nivell de Catalunya? Si
Creus que les conseqüències de la Guerra de Successió a nivell de
Catalunya es podrien relacionar amb l’actualitat? Té relació en tan en
quan fet històric que pot simbolitzar el desig d’independència per part
d’algunes forces polítiques i ciutadanes, però el context social, polític,
econòmic i cultural és molt diferent.
Sabia que aquest any s’han dut a terme diferents actes dins el marc del
Tricentenari per a commemorar els 300 anys d’aquesta batalla? Si
58
8- Bibliografia
- http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Sucesi%C3%B3n_Espa%C3
%B1ola (La Guerra de Successió Espanyola – Wikipedia)
- http://www.11setembre1714.org/laguerra.html (11 de setembre.
Viurem Lliures o Morirem)
- http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.
be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da8
96210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43d
a896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&cont
entid=226e3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLa
ng=es_ES ( La Guerra de Sucesión. Decreto de Nueva Planta.
Suspensión del Estado catalan)
- http://peruborbon.blogspot.com.es/2009/04/causas-de-la-guerra-
de-sucesion.html ( Las reformas borbónicas)
- https://www.youtube.com/watch?v=vs4AivYwJjw (La Guerra de
Successió a Catalunya, 1714)
- http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a (Carles II
d’Espanya)
- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/07/barcelona-11-
de-setembre-de-1714-els-fets/ (11 de setembre de 1714 , els fets )
- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/04/l%E2%80%99ar
xiduc-carles-d%E2%80%99austria-i-catalunya/ (L’arxiduc Carles
d’Àustria i Catalunya )
- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/10/08/el-decret-de-
nova-planta-de-1716/ (El Decret de Nova Planta de 1716)
- Victus 1714 (Albert Sánchez Piñol- Editorial la Campana – 2013)
- Una societat assetjada( Albert Gracia Espuche – Editorial
Empúries-2014)
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_V_d%27Espanya (Felip V)
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Baluard (Baluard- Wikipedia)
59
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_Villarroel_i_Pel%C3%A1ez
(Antoni de Villarroel- Wikipedia)
- http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/cronologia/cron1034483
94.htm (La Guerra de Successió- tv3)
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta (El Decret
de Nova Planta)
- http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/10/08/el-decret-de-
nova-planta-de-1716/ (El Decret de Nova Planta de 1716)