L’impacted’internet en els

joves d’avui

daniel.cassany@upf.edu@dancassanyhttp://www.upf.edu/pdi/daniel_cassanyhttps://www.facebook.com/daniel.cassany/

1

http://goo.gl/LTOCic

Índex1. L’adolescent d’avui [12]

2. Escriptura simplificada [5]

3. Residents i visitants [6]

4. Recursos i bones pràctiques [18]

5. Epíleg [1]

6. Bibliografia

2

L’adolescent d’avuiCom es

comunica? Què

llegeix i escriu?

3

http

://i2

.wp.

com

/app

ledr

oid.

cat/w

p-co

nten

t/upl

oads

/201

3/12

/Wha

tsA

pp_c

atal

a_io

s7.p

ng?r

esiz

e=35

3%2C

627

TIC a casa i a la butxaca

4http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft25%2Fp450&file=inebase&L=0

Grups de conversa

5

Grup de classe

Institutactual

Escolavella

Bàsquet

Música

Cosins

Pares

Amics

Fotos > Vídeos > Notes de veu• Pàgines del llibre de text.• Exercicis del llibre amb les respostes.• Pissarres amb anotacions del docent.• Deures escrits: redaccions, dibuixos, esquemes.

6

Missatges de text• Martínez Ortega (2013, Mèxic): 53% del temps que

llegeixen escriuen és vernacle, oci; 47% escola.• Una part rellevant de la missatgeria és la gestió comuna

del dia a dia de classe: deures, exàmens, lectures, etc.• Hi ha una actitud cooperativa i generosa per ajudar-se i

compartir.• El percentatge de nois connectats ronda el 90%.• La presència i l’ús a Facebook cau.

7

fanfiction.net

An / Es / Cat 20.616 x 25 = 515.400

20.616 x 25 = 515.400

1.460 x 25 = 1.460 x 25 = 36.500

53

10

Historia realista Comienzo en la playa

Català ideofonemàtic

Castellà estàndard

Capítol

Post presentació

Autora

Elsj

oves

conta

cten,

inter

actue

ni

s’ajud

ena l

a xar

xa

11

12

2 comunitats de pràctica

Trobada a classe d’IES

Número mòbil

Email Links internet

trucades

SMS xat

correu fòrum

bloc

Facebook

La mare em va llegir H. Potter i m’hi vaig enganxar

Llegir i escriurefanfic

No volia llegir

Vaiginvitar les amigues

Buscar webs H. P.

+ e-amics

Comentar els llibres

Fora de l’aula• Aprenentatge invisible, expandit, social, ubic, etc.

Edupunk, Banc Comú de Coneixements. Comunitats de pràctica, espais d’afinitats…

13

Empujar o estirar

14

Globalización y diversificación culturales

15

Escriptura simplificadaEl codi dels joves?

16

Escriptures no estàndard

17

18

Trets: exemples d’SMS• CAT. Kriñito ja se q n tns gaire tmps, be els iaios stan

aqi.molts besitos i abrasadtes• CAT. La meri ma dit k akt find senva fora aixis k n sa

pot,stava speran a k m digues algu x dirt yo atu!uplanegem x lañ k b eh!mua

• E. Nu tng kasi bateria toi ya n l cola va aber muxa peñase puntual soi d ls primeras stoi n l toldo blanko sta n l 547 d diagonal tdo rekto pasada l sfera dntro d l illa lo veras n l parkeciyo asta aora 1besito

• F. Je suis à coté de la station bicing a cote de luniversite. je vais essayer de rentrer pr te trouverpompeu fabra sinon je reviens au metro

Informant 6. Usa l’escirptura ideofonemàtica en CAT i E, però en F: “És que en francès no em sento segura…”

19

El codi ideofonemàtic• Denominacions: llenguatge Internet, codi simplificat, codi d’SMS,

escriptura ideofonemàtica (Torres i Vilatarsana).• Ús: interacció espontània, privada, col·loquial.• D’altres trets. Els joves:

– Distingueixen perfectament entre usos col·loquials i formals.– Reserven aquest codi per als usos privats i espontanis.– No té regles estrictes o socialitzades; s’usa de manera

personal, versàtil i no estandarditzada.– S’usar per marcar la identitat i els lectors el reconeixen. Però

no hi ha consciència clara sobre aquest valor.– Exigeix un cert nivell de domini de l’idioma.

20

Carácterístiques• S’estalvien:

– signes de puntuació: coma, punt, punt i coma, etc.– majúscules (> valor de crit, com en el còmic).– signes ortogràfics: accents, dièresis; – lletres prescindibles: h, qu, vocals recuperables.– presència d’interferències lingüístiques i canvis de codi.

• Recursos per marcar l’actitud i la identitat:– k per c/qu; xifres, @ per evitar marcar el gènere;– emoticones per marcar l’emoció: , ; ;-)– Repeticions per emfasitzar allargaments i entonació.– Altres recursos: dibuixos, icones, fotos, etc.

Punts en comúamb altres

registres: xat, còmic, etc.

No és dolenta!

• Equival a un diàleg col·loquial.• Els nens que usen mòbil durant ¾ anys milloren la

lectura, ortografia i vocabulari a classe.• Els SMS:

a) incrementen l’exposició a l’escriptura; b) desenvolupen la consciència fonològica; c) ofereixen audiències i contextos reals amb resposta; d) estimulen la creativitat. 21

Residents i visitantsTipus d’avui

22

Nadius i immigrants

23

2001

Visitants iresidents

2013http://www.marcprensky.com/

http://www.jisc.ac.uk/whatwedo/projects/visitorsandresidents.aspx

Nicole Bengiveno The New York Times, 27-7-2008

Visitants i residents David White et al., juny 2012

24

Y tu, què ets? I els teus alumnes?• Resident?

• Visitant?

• Turista?25

• Pateix quan no està connectat.• Guarda coses a Dropbox, Drive, Icloud.• Resol dubtes en línia: apps, Maps, Geoloc.• Gestiona les seves identitats digitals.

• Es connecta de tant en tant.• Ho guarda tot al disc local i va amunt i avall amb

llapis (USB, pendrive).• Resol las tasques amb paper, telèfon…• No es preocupa del que diu la xarxa d’ell/a.

• No es connecta mai.• No té email, ni ordenador, ni mòbil llest.• Ha ‘visitat’ algun cop la xarxa, Facebook, les apps.• …

Un alumne avui…• Duu mòbil (Ipad, portàtil…) i està connectat.• Fa fotos de tot: pissarra, llibre de text, dia a dia.• Busca dades al núvol quan fa falta.• Intercanvia SMS amb un grup de la resta de la classe a

WhatsApp, Facebook, Telegram, Line…• Vol ser “amic” teu a Facebook, et segueix a Twitter.• Consulta recursos digitals: Wikipedia, Wordreference,

traductor, etc.• Fa preguntes per email, missatge, fòrums.• Penja els deures a la xarxa o els envia per email.

26

A l’aulaDocentResident

Visitant

Turista

AlumnesResidents

Visitants

Turistes27

elearningblended learning

Preguntes d’avui i demà…1. Quins continguts ensenyem?2. Com organitzem l’aula i la biblioteca?3. Què ha de ser digital i què en paper?4. Com ens comuniquem amb ells?5. Com els ajudem a aprendre fora de l’escola?,

i a la xarxa?6. …

28

Recursos i bonespràctiques

Algunes orientacions per a l’escola…

29

La digitalització

30

Conectar el centro con lo vernáculo

31http://www.diaridesolsona.net/2010_10_21_archive.html

Exempled’EPA

32

Just4me: e-learningcenter UOC

33

Com llegim?

34

Tasques: tres modalitats1. Producció en paper > lliurament físic > correcció en paper.2. Producció digital > impressió i lliurament en paper >

correcció en paper.3. Producció digital > lliurament en línia > correcció en línia.

35http://flic.kr/p/2GMgTZ

http://flic.kr/p/5THeiN

La digitalització [amb 1x1]

Del canvi tecnològic al metodològic

36

Menys llibre de text; més internet• [L’1x1] m’ha enriquit i jo he improvisat molt. També

t’he de dir que jo improviso, que de vegades és bo, de vegades és dolent, però el fet que tu vegis que la classe va per un cantó i en aquell moment puguis dir “doncs, mira, ara aquest poema el buscarem cantat per no sé qui i a més a més posarem la pel·lícula i després a més a més anirem a...”. Clar, això pot ser que no ho tinguis preparat i en aquell moment, com que ara ja tenim una mica més de recursos, ens surt més bé. [Diana, Llengua i Literatura Catalana, 2013]. 37

Fer cerques a l’aula• Quan estàvem estudiant la radioactivitat i, per tant, va sortir la 2a

Guerra Mundial, les bombes sobre Nagasaki i Hirochima. Ells no sabien res i va ser brutal: va ser una estona de recerca d’informació, de transmesa d’informació, d’aprendre el nom de la bomba, d’aprendre el nom de la persona que no sé què... Fins i tot va sortir la cançó que es va compondre, i un nano duia aquesta cançó [...] la vam col·locar després en els altaveus. I a més a més estava en anglès i llavors vam fer un treball interdisciplinari; van tindre de traduir allò que estava en anglès... A classe de Química.

• No, no havia preparat res. [...] Jo jugo amb el que saben... A mi els temes socials m’interessen molt. La meva assignatura és la que més els connecta amb la realitat... Ells viuen, estan rodejats de ciències. Antònia, Química i Ciències (2013).

38

Treball en grup• Yo hago dossier grupal. […] El dossier será de un grupo

de 6 personas. […] Cada uno toma sus apuntes pero después lo mejoran y hacen un dossier del grupo. […] Es una toma de notas en grupo. […]” [¿Por qué?] “Primero, porque de esta manera estoy seguro que los apuntes que van a tener serán mejores que si es en individual. Haciendo en grupo van a tener mejores apuntes para estudiar. Por otro lado, no es que el que va a hacer el dossier es el mejor de ellos y el resto lo que hacen es apropiarse de ese dossier, sino que lo hacen de manera colaborativa usando una herramienta… En este caso la que usamos es Google Docs [Juan Lorenzo, Física, 2013] 39

Opinió personal• Jo sempre els demano: “no baixeu la informació

com a xurros —la meva frase típica—, sinó que situ m’imprimeixes alguna cosa que has trobat, tu emsubratlles allò que creguis que és més important itu al final a mà m’escrius dues o tres línies d’allòque has subratllat”. Perquè si no pot ser que et busquin informació, te la donen i no se l’haginllegida. Sempre hi ha algun recurs per evitar això, aquesta manca de creativitat. [Diana, Llengua i Literatura Catalana, 2013]

40

Més indicis…• Personalitzen i adapten els recursos digitals disponibles

als seus interessos, a la seva pràctica.• Utilitzen més discursos multimodals: fotos, vídeos,

àudios.• Hi ha més treball per projectes.• L’avaluació està més centrada en el procés, és criterial,

inclou formes d’autoavaluació.• Hi ha més projectes interdisciplinaris, que abasten dues o

més assignatures.• …

41

Recursos lingüísticsQuins recursos i com s’usen?

42

Traductor + Cercador d’imatges

43

Diera

44

Altres recursos

45

CLIC

46

Epíleg5 idees

48

L’impacte d’internet:1. Els alumnes estan canviant la manera d’aprendre,

incorporant la xarxa i les pràctiques digitals: són/seran visitants o residents digitals.

2. L’aula té avui diverses “extensions” digitals, que complementen el cara a cara.

3. Avui aprenem més fora de l’aula i hem de dirigir, enriquir i ordenar aquest àmbit des de l’escola.

4. Cal decidir què es fa en línia i què cara a cara. Reservar l’aula per a la interacció de més qualitat.

5. Els recursos digitals permeten millorar la lectura, l’escriptura –i també la parla.

49

50

GRÀCIES!Preguntes? Dubtes?

daniel.cassany@upf.edu@dancassany

http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassanyhttps://www.facebook.com/daniel.cassany/

http://goo.gl/LTOCic

Bibliografia• Cassany, D. En_línia: llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó. 2011. En

espanyol: En_línea: leer y escribir en la red. Barcelona: Anagrama. 2012.• Fogg, BJ. http://www.bjfogg.com/stanford.html• Kruse, Peter. (2010b) The Network is Challenging Us, en_línia.• Lankshear, C. i M. Knobel. (2006) New Literacies: Everyday Practices and

Classroom Learning. Nueva York: McGraw Hill. 2ª ed. Versió espanyola: Nuevos alfabetismos. Su práctica cotidiana y el aprendizaje en el aula. Madrid. Morata / Ministerio de Educación. 2008. 3ª ed.: New Literacies, 2011.

• Knobel, M. i C. Lankshear. (2011) “Remix: la nueva escritura popular”, Cuadernos Comillas, 0: 105-126, en_línia.

• Prensky, Mark. (2005). “Don’t Bother Me Mom –I’m learning”. Parangon.• Sacristán, Ana ed. (2013) Sociedad del conocimiento, tecnología y

educación. Morata.

Treballspublicats

52