INTRODUCCIÓ

És difícil parlar de defensa, perquè és una part del joc a la qual no se li dóna molta importancia, o si més no, no se li dóna la que realment es mereix. És més normal rebre felicitacions per anotar vint punts que no pas per recuperar vuit pilotes, o provocar tres faltes en atac. I a més, cal dir que durant un partit el número de situacions ofensives i defensives són similars, aproximadament meitat i meitat, ja que si no estàs atacant estàs defensant. Per això s’ ha de treballar tant o més que altres fonaments, i no únicament des d’un punt de vista tècnic, sinó principalment des d’un punt de vista tàctic, tant individualment com col·lectivament.

En bàsquet, la iniciativa sempre la té l’ equip que posseeix la pilota, que preveu possibles continuacions segons la resposta motriu del defensor, és per això, que el que s’ha de pretendre és que succeixi al inrevés, és a dir, que l’equip que està en defensa porti la iniciativa, i l’atac es vegi obligat a prendre decisions incorrectes. És una tasca difícil i complicada, però és el que s’ha pretendre.

Els objectius de tot equip o jugador que es troba en defensa seran els següents:

- Enlentir el ritme de l’ atac.

- Evitar que l’ equip contrari anoti una cistella.

- Recuperar el control de la pilota:

Interceptar la pilota en el bot. Interceptar una passada. Interceptar un llançament (tap). Provocar una falta en atac.El que a continuació es presenta és una línia defensiva o

filosofía defensiva dels diferents continguts defensius, i el que es pretén és crear una línia de treball amb coherencia perqué els

continguts desenvolupats durant la vida esportiva d’un jugador o jugadora es portin a terme de forma lògica i progressiva.

El que es farà és primerament una petita ordenació dels diferents continguts a treballar, posteriorment aquests continguts es temporalitzaran al llarg de les diferents categories per les quals passa un jugador/a, seguidament s’exposarà un plantejament de com es duran a terme aquests continguts, és a dir, com es defensaran les diverses situacions que es presenten, i finalment s’acompanyaran una sèrie d’activitats o d’exercicis que ens facilitaran l’aprenentatge d’aquests continguts.

CONTINGUTS A DESENVOLUPAR

Per fer una relació de tots els continguts que es desenvoluparan durant tot aquest treball, el que farem serà citar tots els continguts defensius de les diferents situacions tàctiques que es presenten en aquest esport, és a dir, el 1x1, 2x2,…

Comencarem analitzant les diferents situacions que ens podrem trobar dins de cada situació tàctica, i dins d’aquesta exposarem els continguts tant a nivell tècnic com a nivell tàctic que s’hauran de treballar. La primera situació tàctica que estudiarem serà la defensa de l’1x1, que serà la base de les posteriors situacions, ja que els seus continguts s’aniran repetint al llarg de l’anàlisi.

Continguts tàctics Elements tècnica individual

Elements tàctica individual

- Defensa jugador amb pilota- Defensa jugador amb pilota que no ha botat- Defensa al posseïdor que bota- Defensa al posseïdor que ja ha botat- Defensa al poste alt- Defensa al poste baix

- Posició defensiva-Desplaçament defensius- Pas de caiguda- Concepte d’estar sempre entre la pilota i l’anella- Acció de recuperar quan et superen- Bloqueig del rebot

-Velocitat de reacció-Velocitat gestual-Capacitat d’ anticipació- Responsabilitat individual -Orientació respecte l’atacant-Situació respecte l’atacant-Predisposició i ganesAgressivitat

Continguts tàctics Elements tècnica individual

Elements tàctica individual

- Ajuda del costat fort- Defensa del jugador sense pilota- Defensa dels talls- Defensa de la porta

- Posició defensiva al costat d’ajuda

- No donar l’esquena a la pilota- Visió marginal o visió táctil- Impedir la circulació fácil de la

DEFENSA 1X1

DEFENSA 2X2

endarrera- Defensa del bloc directe

pilota- Comunicació (tàctica col·lectiva)- Concepte de costat fort i costat dèbil

Continguts tàctics Elements tècnica individual

Elements tàctica individual

- Ajuda del costat feble (1ª Ajuda)- Defensa del bloc indirecte- Defensa del 3x2- Defensa del 2x1

- Posició defensiva al saltar a l’ajuda

- Concepte de separar-se de l’oponent en funció de la distància respecte la pilota

Un cop vistos les tres situacions tàctiques que més es donen i on es veuen la majoria de conceptes tàctics, faltaria incluir en aquest apartat del 5x5 els següents aspectes:

Continguts tàctics Elements tècnica individual

Elements tàctica individual

- Ajuda del costat feble (2ª ajuda)- Defensa del 2x1 a tota pista

- Comunicació entre jugadors- “Timing” d’ajuda- Prioritzar la pilota respecte l’oponent

DEFENSA 3X3

DEFENSA 5X5

Afegir que no hem inclòs la situació del 4x4, perqué considerem que els continguts tàctics defensius del 3x3 i del 5x5 ja inclouen totes les situacions que ens podem trobar en el joc d’un 4x4.

Un cop presentada la relació dels diferents continguts defensius a desenvolupar, pasarem a puntualitzar-los una mica més, ja que de molts d’ ells es poden adoptar diverses opcions.

1x1

Continguts a desenvolupar:

Posició defensiva

Desplaçaments defensius

Pas de caiguda o d’ ”acorralament”

Bloqueig del rebot

Defensa del jugador amb pilota:

o Defensa del jugador amb pilota que no ha botat

Centre Banda

o Defensa del jugador amb pilota que bota

Prop de cistella Lluny de cistella

o Defensa al jugador amb pilota que ja ha botat

o Defensa al poste alt

o Defensa al poste baix

2x2

En aquest apartat i en la resta que tractarem, sempre es mantenen els continguts de la situació anterior, és a dir que per les situacions de 2x2, 3x3 i 5x5, els continguts a desenvolupar en les situacions d’ 1x1, es mantenen, i Aixa successivament.

Feta aquesta puntualització, passem doncs a desenvolupar la situació tàctica del 2x2:

Continguts a desenvolupar:

Defensa del jugador sense pilota:

o Defensa de la línia de passada

Oberta Tancada Mixta

o Defensa en triangulació

o Defensa del poste alt

Defensa en tres quarts pel cantó de pilota Defensa entre el jugador i la cistella

o Defensa del poste baix

Defensa en tres quarts Defensa per davant Defensa per darrera

Defensa dels talls

o Defensa del tall de costat feble a costat fort des del poste baix

Tall al poste baix Sortir al perímetre

o Defensa del tall de costat feble a costat fort des des de posició exterior

Tall al poste baix Sortir al perímetre

o Defensa del tall de costat fort a costat fort

o Defensa de la porta endarrera

o Ajuda del costat fort

o Defensa del bloc directe

Passar per davant Passar per darrera Canvi d’oponent Obertura de bloqueig Sortida i recuperació 2c1 Passar per darrera del bloc

o Concepte de costat fort i costat dèbil

3x3

Continguts a desenvolupar:

Defensa del bloc indirecte

o Passar per davanto Passar per darrerao Passar d’últim homeo Canvi d’oponent

Ajuda del costat feble (1ª Ajuda)

Defensa del 3x2

o En tàndem vericalo En tàndem horitzontal

Defensa del 2x1 a tota i a mitja pista

Concepte de separar-se de l’oponent en funció de la distància respecte la pilota

5x5

Continguts a desenvolupar:

Ajuda del costat feble (2ª ajuda) Defensa del 2x1 a tota pista Comunicació entre jugadors “Timing” d’ajuda Prioritzar la pilota respecte l’oponent

Un cop vistos i desenvolupats tots els continguts tàctics defensius dels quals tractarem, passarem a temporalitzar-los en les diferents edats i categories per les quals ha de passar un jugador/a al llarg de la seva vida esportiva com a jugador/a de básquet.

TEMPORALITZACIÓ

A continuació del que es tracta és de temporalitzar els diferents continguts defensius abans citats en el temps, és a dir, estructurar i organitzar de forma coherent i lògica tots aquests continguts.

Aquesta temporalització, pot ser una eïna molt útil per a qualsevol escola o club de básquet perqué els seus jugadors i jugadores rebin una formació coherent durant tota la seva carrera esportiva, ja que moltes vegades i pràcticament a la majoria de llocs no existeix un patró o un model a seguir, i això dificulta molt la progressió dels nanos. Per tant, crec que és bàsic i vital una ordenació i una temporalització de tots els continguts.

Les diferents etapes amb les quals he estructurat els continguts és la següent :

PREMINIMINIINFANTIL CADETJUNIOR

Per últim citar també, que serà la mateixa temporalització per un equip masculí com per un de femení, i que només serà un model, ja que després, cadascú s’adaptarà al nivell dels seus jugadors, i a les característiques individuals de tots ells.

DIVIDINT CADA ETAPA EN 1r I 2n ANY

Temporalització:CONTINGUTS PREMINI MINI INFANTIL CADET JUNIOR

1rANY

2nANY

1rANY

2nANY

1rANY 2nANY 1rANY 2nANY 1rANY

2nANY

Posició defensivaDesplaçaments defensius

Pas de caigudaBloqueig del rebot

Defensa jug. que no ha botatDefensa jugador que bota

Defensa jugador que ja ha botatDefensa jugador amb bola al poste

altDefensa jugador amb bola al poste

baixResponsabilitat individual

Predisposició i ganesDefensa línia de passada (oberta)

Defensa línia de passada (tancada)Defensa línia de passada (mixta)

Defensa en triangulacióDefensa jugador sense bola al poste

altDefensa jugador sense bola al poste

baix

Defensa dels talls (fort-fort)Defensa dels talls (fort-feble)Defensa dels talls (feble-fort)Defensa de la porta endarrera

Ajuda del costat fortDefensa bloc directe (per davant)Defensa bloc directe (per darrera)

Defensa bloc directe (canvi oponent)

Defensa bloc directe (obertura de bloqueig)

Defensa bloc directe (sortida i recuperació)

Defensa bloc directe (2c1)Defensa bloc directe (per darrera

del bloqueig)Concepte de costat fort i feble

Defensa bloc indirecte (per davant)Defensa bloc indirecte (per darrera)

Defensa bloc indirecte (canvi oponent)

Defensa bloc indirecte (últim home)Ajuda costat feble (1ªajuda)

Defensa 3x2 ofensiuDefensa 2x1 ofensiu

Concepte de separar-se de l’oponent en funció de la distància

respecte la pilotaAjuda del costat feble (2ª ajuda)

Defensa del 2x1 a tota pistaComunicació entre jugadors

“Timing” d’ajudaPrioritzar la pilota respecte

l’oponent

1x1

La tàctica defensiva de l’ 1x1 es resumeix a ajustar la distància en el marcatge i l’ orientació respecte el posseïdor i la cistella. Els factors que influeixen en tot això són els següents:

Qualitats tècniques de l’ atacant. (bon driblador, bon tirador,etc.) Qualitats físiques de l’ atacant (velocitat). Dominància lateral de l’ atacant (dretà / esquerrà).

Posició defensiva fonamental:

La posició defensiva ve definida per les següents característiques:

Abans de tot, el jugador ha de mantenir una posició còmode i que li permeti un desplaçament eficaç, és a dir, que es desplaci de la forma més ràpida possible, amb el mínim desgast físic. Aquesta posició vindrà marcada pels següents punts:

o El jugador està flexionat pels genolls, per tant ha de mantenir el centre de gravetat baix.

o Els peus estan a l’ alçada aproximada de les espatlles.

o L’ esquena ha d’ estar el més recte possible dins la posició adoptada.

o ORIENTACIÓ: el defensor ha d’ estar orientat cap al jugador, i amb un peu més avançat que l’ altre, per portar a l’ atacant cap allà on es vulgui. El cantó dependrà de qüestions tàctiques.

o SITUACIÓ: el defensor ha d’ estar situat sempre entre la cistella i la pilota.

o I per últim , i crec que més important, per fer un bon treball defensiu hem de tenir predisposició i ganes, de no ser així la defensa perdrà agressivitat i serà més fàcil sobrepassar al defensor.

Desplaçaments defensius i pas de caiguda:

Un cop el jugador coneix la posició i la col·locació en defensa, ha d’ aprendre a desplaçar-se en aquesta posició. A continuació veurem els punts que s’ han de seguir per fer uns lliscaments defensius eficaços:

Mantenir la posició de flexió.

El jugador ha de mantenir-se sobre les puntes, per tant els talons no tocaran a terra, ja que així els desplaçaments seran més ràpids i més eficaços.

El primer peu que movemt serà el de la direcció cap on es vol anar i després l’ altre. Podríem afegir que els peus es mantenen bàsicament en perpendicular.

Els peus no s’ han d’ ajuntar, pitjor encara creuar. Quan un peu està a punt de tocar a l’ altre, aquest ja es mou.

Els braços estan actius. Després, en la defensa del jugador amb pilota, ja veurem quines posicions adopten.

El pas de caiguda senzillament és tirar la cama més avançada cap enrere per buscar una nova posició defensiva. Els passos de caiguda vindran determinats pels canvis de direcció del posseïdor, i ja parlarem més detalladament quan parlem de la defensa del jugador amb pilota.

En resum, la posició defensiva expresa l’ equilibri del defensor col·locat entre l’ atacant i la cistella. Per no perdre l’ equilibri davant l’ adversari, i per tant la posició de protecció de l’ aro, el defensor executa els moviments oportuns (desplaçaments defensius), que hauran de ser eficaços. I tot això està regit pels objectius generals en la defensa, que són: evitar la cistella del contrari, recuperar la pilota i enlentir el ritme de l’ atac. Per tot això, la predisposició i les ganes de treballar seran fonamentals.

Defensa jugador amb pilota:

Per explicar aquesta situació de joc, haurem de diferenciar si el jugador ha iniciat el bot o no, ja que l’ acció defensiva serà diferent depenent d’ això.

Defensa jugador amb pilota que no ha botat:

Un oponent amb possessió de pilota i que no ha botat, és el perill més gran pel defensor, ja que té l’ amenaça del dribling, del llançament i de la passada, i a més una finta de sortida pot fer agafar la iniciativa a l’ atacant en l’ 1x1.

En aquesta situació de joc, cal dir que el treball defensiu anirà encaminat a que l’ atacant no desbordi al defensor, ja que es crearia una aventatge per l’ atac molt gran. Per tant, el defensor es col·locarà a una distància prudent respecte al posseïdor, tenint en compte les característiques personals del contrari i la seva situació en el terreny de joc. L’ objectiu serà que l ‘ atacant no sobrepassi al defensor, i que a l’ hora no tingui un llançament còmode. Per aconseguir això, direm als jugadors que es col·loquin a la distància d’ un braç.

Aquest defensor partirà sempre d’ una posició defensiva equilibrada i sobretot que li permeti reaccionar i inclús anticipar-se a les accions ofensives. Un cop posicionats, cal treballar la orientació del defensor, ja que aquesta dependrà de certs elements. Abans de parlar de la orientació, cal destacar que el defensor sempre estarà entre el jugador amb pilota i la cistella. Com deiem, la orientació dependrà de dos elements:

Situació de l’ atacant.

Mà dominant de l’ atacant.

Situació dels meus companys. (massa complex per aquesta etapa).

La situació de l’ atacant, crec que és l’ element més a tenir en compte en aquesta etapa de formació de la tàctica individual, ja que els defensor, com a mínim hauríen de conèixer que el centre és la zona del terreny de joc on els atacants poden fer més mal a la defensa col·lectiva.

Un atacant pot estar situat a dos zones:

- Banda.

- Centre.

Quan l’ atacant està situat en una banda, el defensor ha d’ orientar-lo cap a aquesta, ja que així aconseguim reduir-li les línies de passada, i centrem l’ acció ofensiva en una de les dues bandes, a més rebem l’ ajuda de les línies del terreny de joc. Per aconseguir això, el defensor haurà de col·locar el peu del costat que sobremarqui una mica avançat, i sempre recolzant-se amb puntes. Pel que fa a les extremitats superiors, col·locarem un braç a baix, per impedir la progressió, i serà el braç del costat de la cama avançada, i un amunt, per evitar els llançaments i qualsevol tipus de passada.

Quan l’ atacant està en el centre, és a dir en posició de base, el problema que es planteja és quina orientació dono al atacant amb pilota. Jo sóc partidari de donar el costat de la mà dominant, ja que l’ atacant intentarà desbordar pel costat contrari a la orientació donada pel defensor, i per això aconseguirem el nostre objectiu, és a dir que boti amb la mà no-dominant.

El coneixement de la mà dominant de l’ atacant, ens servirà per defensar situacions allunyades de cistella. Quan l’ atacant que no ha iniciat el cicle de bot està lluny de cistella, tindrà un llarg recorregut en bot fins acostar-se a ella, per això, si l’ orientem cap al costat de la mà no dominant o dèbil, l’ atacant tindrà més problemes que si ho fés amb la mà dominant.

I per últim, la situació del meus companys seria un element a tenir en compte en etapes posteriors, ja que conèixer la situació dels companys permetria veure al defensor el costat on tindria més ajudes en cas de ser sobrepassat per l’ atacant. Aquesta situació es donaria en accions molt puntuals del joc, i considero que en aquesta etapa no cal tenir-la present.

Partint d’ aquesta posició, cal exigir als alumnes concentració i atenció per intentar anticipar-se a totes les accions ofensives realitzades per l’ atacant, o si més no per reaccionar el més ràpid possible i així aturar al rival.

Si l’ atacant inicia la seva acció individual d’ esquena a cistella, normalment s’ acabarà de forma ràpida i breu. Cal tenir presents les fintes de llançament, per la proximitat amb la cistella, i s’ ha de treballar contra un llançament després d’ un pivot i contra un intent de guanyar la posició, mitjançant una sortida amb pocs bots.

Abans d’ acabar amb aquest punt, caldria fer una consideració. Uns dels recursos més emprats pels atacants són les fintes de llançament i de sortida. Per no caure en les fintes de llançament, direm als alumnes que mai han de saltar a fer un tap en un tir, i pel que fa a les fintes de sortida, explicarem que mirant l’ abdomen de l’ atacant no caurem en possibles fintes, ja que és una zona que no es mou gaire al realitzar aquestes accions, en canvi mirar els ulls o els peus del posseïdor podria ser motiu de ser enganyat i sobrepassat per aquest.

Defensa al posseïdor que bota:

Per marcar un jugador que bota cap a la cistella, s’ ha de tenir en compte si ha arribat o no a una distància que li permeti per un llançament amb eficacia. Aquest serà el principal factor per fer un bon plantejament defensiu.

Quan ens trobem amb el driblador lluny de cistella, l’ objectiu principal serà enlentir el seu desplaçament cap a cistella. Per assolir aquest objectiu, el defensor haurà d’ estar col·locat entre la cistella i l’ oponent, a una distància més o menys d’ un braç, i orientant a l’ atacant cap a una banda, intentant que aquesta sigui la de la mà no hàbil del driblador, per augmentar així les possibilitats de que l’ atac perdi el control de la pilota.

Un cop el posseïdor s’ acosta a la cistella, el risc de que anoti és més gran, per això adoptarem una actitud diferent. Quan l’ atacant està prop de cistella, el defensor ha d’ estar situat sempre amb el pit davant de la pilota, per així impedir l’ avanç del driblador, a més adoptarà una posició de cames i mans que li permeti pendre la pilota al posseïdor quan realitzi el canvi de mà. Aquesta posició vindrà donada per la mà de bot de l’ atacant. Si l’ atacant bota amb la mà dreta, el defensor col·locarà la seva mà dreta abaix per escombrar la pilota, i la seva mà esquerra adalt, per tapar possibles línies de passada i llançaments. Si la mà de bot és l’ esquerra la situació és la mateixa però al revés.

Defensa al posseïdor que ja ha botat:

Aquesta situació és semblant a la que vèiem quan es marca a un jugador que no ha botat, amb l’ avantatge per al defensor que ja no té l’ opció del bot. Per això l’ actitud que pendrà el defensor serà de màxima agressivitat però sense tocar a la posseidora. El fet d’ acostar-se a l’ atacant dificultarà les possibles passades o llançaments (única solució en aquest cas de l’ 1x1). Només en casos on l’ atacant està lluny de cistella es poden sobremarcar línies de passada i permetre un llançament sense oposició.

Si aquesta situació es dóna a prop de cistella, el defensor s’ acostarà igual a l’ atacant, per impedir un llançament còmode, però amb una posició de cames més oberta per dificultar els moviments de pivot de l’ atacant.