Sant AndreuEls veïns volen totaltransparència en lesobres de l’ambulatori

�8

Redacció 93 519 44 10 · liniasantandreu@comunicacio21.com · administració 93 519 43 93 · publicitat 672 003 416 · Fax 93 519 43 98

RodaliesEl ministre Blanco estrena l’estació Sagrera-Meridiana

líniasantandreubarcelona www.liniasantandreu.cat · 24 de Febrer de 2011· Núm.12 · 15.000 exemplars

Foto: D

avid C

amp

os

La reforma de la Fabra i Coatsobre les seves portes al veïnatUna jornada de portes obertes mostrarà el 18 de març l’evolució de les obres dels equipaments

�3

�8

�12

líniasantandreu Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.com2�Febrer

201124 www.liniasantandreu.cat

En portada 3�Febrer

201124 líniasantandreuwww.liniasantandreu.cat

Entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu

“L’estació de l’AVE convertirà el barri de la Sagrera en una nova gran centralitat”

Foto: David Campos

El districte de Sant Andreu i elbarri de la Sagrera, en concret,són els protagonistes principalsd’un dels projectes més majes-tuosos que s’estan realitzant du-rant aquest mandat. Es tracta dela construcció de la nova estaciódel Tren d’Alta Velocitat (TAV)de la Sagrera. L’alcalde de la ciu-tat, Jordi Hereu (1965), en fabandera, d‘aquest projecte i deltúnel que la unirà amb l’estacióde Sants. De fet, és el projecteque ha defensat amb més deter-minació en els darrers anys.

Poc a poc, la tuneladora Bar-cino, encarregada de fer eltúnel del TAV, entre la Sa-grera i Sants, va avançant.Cal recordar que el famós túnelque havia de destrossar mitjaBarcelona és el túnel més ràpid inormal que he vist mai. Ja no hiha tema sobre el túnel. I cal recal-car que, sense el túnel, no hi ha-gués hagut estació de la Sagrera.Malgrat que deien que tirariamoltes coses, no ha passat res, talcom jo sempre he defensat. Peròho dic amb satisfacció, som unpaís capaç de fer túnels, per sialgú ho posava en dubte.

El túnel enllaçarà Sants-Es-tació amb la Sagrera. A més,representa el canvi del barri.És l’obra de transformació urba-na de la que em sento més orgu-llós. Fa quatre anys era una tesihipotètica, i avui en dia és unarea litat en marxa. Està tot encar -rilat, només queda controlar el rit-me d’obra. L’estació de la Sagre-ra permetrà l’aparició d’una novagran centralitat. Per això, sempreli he donat tanta importància.

Ens ho jugàvem tot. Si no haguésestat per l’estació, el barri s’ha-gués quedat igual durant dècades,amb ferides urbanes, li faltarienmotors de transformació... És deles coses de les que em sentomés orgullòs. Haver-ho tirat en-davant en el marc de la crisi, ha-ver lluitat i aconseguir-ho.

Es mantindran els terminisprevistos malgrat la crisi?No admetria mai que s’aturès. En-tre altres coses, perquè si es volque els Trens d’Alta Velocitatarribin fins a Perpinyà al 2012,s’ha de tenir enllestit.

I aquesta obra permetrà unamillor connexió entre SantAndreu i Sant Martí.La Sagrera és una peça estratègi-ca fonamental no només de Bar-celona, sinó de tot el nord del’Àrea Metropolitana. És una con-nexió directa entre Montcada i elFòrum, mitjançant el Besós, peròtambé hi haurà una gran transfor-mació que experimentarà la Sa-grera, fent d’eix entre TrinitatVella i el Clot. Aquest és un pro-jecte per a deu anys vista, però ésun procés de reequilibri de les no-ves centralitats que la igualarà al’Estació de Sants. Els barris es-

taran molt més ben connectats,però a més, millorarà l’activitateconòmica, hi haurà l’estació in-termodal més important de totEuropa... Això són moltes coses ala vegada.

En les darreres setmanes, hareiterat que els beneficis de

l’estació arribaran fins alFòrum i al Front Marítim.Tant els barris del Besòs i el Ma-resme com Diagonal Mar veuenamb gran esperança totes aques-tes transformacions. Fa pocs diesva començar la construcció de lanova ronda de Sant Ramon dePenyafort, que connectarà direc-tament el Fòrum amb la Sagrera,seguint el curs del Besòs. Al Fò-rum s’hi està construint un cam-pus universitari d’excel·lència, is’hi ha obert la nova seu de Tele-fònica a Cataluny a, que són equi-paments de centralitat. Això faràque cada dia hi hagi més gent ques’hi acosti. Els comerciants del Be-sòs ho veuen amb esperança,perquè els hi dóna més incentius.Ara tenen el repte de captar totaaquesta gent, que passegin pelsseus barris i entrin a les seves bo-tigues. En definitiva, que no tots’ho quedi Diagonal Mar.

Una altra zona que es bene-ficiarà serà el districte deNou Barris que, tradicional-ment, ha estat vist com unacantonada de la ciutat.Ja no. Ja fa anys que s’hi està in-vertint. Crec que ha experimen-tat un canvi revolucionari. Estàemergint un nou Nou Barris. Ésun districte molt divers, i hi ha detot, però crec que ja fa anys queli vam donar el tomb quant al seuurbanisme, donant-li més digni-tat urbana als seus carrers iplaces. Ara sorgeixen altresproble mes que hem de solventar.A Ciutat Meridiana o Torre Baró,hi estem a sobre perquè té un per-centatge d’immigració impor-tant, i des del punt de vista socials’hi ha d’estar a sobre, amb polí-tiques actives que ajudin a cohe-sionar el seu veïnat. Diria que alnord del districte de Nou Barriss’hi ha fet una aposta forta. Anema totes, no només en inversiósinó també en treball de camp.

J. SugrañesSant Andreu

“És el procés de transformaciódel que esticmés orgullós.Ens ho jugàvemtot. Per això, lihe donat tantaimportància”

“Les ajudes perinstal·lar ascensors ha estat la mesuramés intel·ligent i eficient delmandat vers lacohesió social”

4� líniasantandreu En portadaFebrer

201124 www.liniasantandreu.cat

Jo estic orgullós i convençut delque estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: “Quins desagraïts”.No. Clar que aspirem a guanyar labatalla democràtica del conven-ciment, però estem orgullososdel que estem fent per a la gent.Ho fem per ells, i amb ells. La cri-si econòmica té uns efectes des-comunals, i són moments compli-cats per a qualsevol que té respon-sabilitats polítiques, però a la ve-gada les exerceixes amb conven-ciment, amb ganes, amb passió.El sentiment d’agraïment mai haestat el principal. Conec molta

versitari com el Camp Nou i lesinstal·lacions del FC Barcelonaeren dos espais molt tancats en simateixos, sense cap tipus de qua-litat urbana, a vegades inclússense urbanitzar, que feien detap per al pas dels vianants i elsveïns. Tot això es va normalitzanti la tendència ha de ser aquesta.

Davant de tota aquesta accióde govern i arran la baixa re-percussió que se li atorgaen alguns sondejos, creu queel barceloní és desa graït? Icom ho viu personalment?

gent de Barcelona que fa moltescoses per als seus veïns i per a laciutat, i no esperen mai l’agraï-ment dels altres, ho fan perquè hicreuen. Personalment, aquesttambé és el meu motor. En totcas, és al contrari, sóc jo qui hau-ria d’estar agraït a la gent, que sónels qui ens acompanyen. Les en-titats veïnals, amb les seves reivin-dicacions i queixes, ens ajuden enla nostra feina. Aquestes personesno són gent desagraïda; al contra-ri, és gent magnífica. Només tincagraïment, és un plaer estar ambells i treballar amb ells cada dia.

d’avançar tots junts. Ja els hi heexplicat: ajust pressupostari, sí,però no em pareu la realitat.Hem de fer l’esforç de seguir im-pulsant projectes, de no pararmalgrat la crisi. El missatge de pa-rar és nefast. A més, jo no l’adme-to. Jo, enlloc de parar, accelero entot allò que depèn de mi.

Hi ha un projecte municipalque ha quedat enlaire: la re-forma de l’espai ocupat pelMiniestadi.En el cas del Miniestadi, hi ha ha-gut un canvi de plantejament es-tratègic per part del FC Barcelo-na totalment legítim. No volenperdre patrimoni. En l’altre pac-te, el club cedia una part de la pro-pietat perquè en fessim un ús pú-blic, a canvi de fer dins del seu re-cinte algunes transformacions.Però la junta actual vol tota la su-perfície. Haurem de treballar al-tres plantejaments, sempre teninten compte que la ciutat no renun-ciarà a certes coses.

Quines seran aquestes con-dicions?No renunciarem, per exemple, aobrir més les parcel·les del club ala resta del barri. Sense que elBarça renunciï a les seves propie-tats, la reforma dels terrenys delclub han de tendir a obrir les ins-tal·lacions al barri. La normalitaturbana s’ha d’anar imposant alsvoltants de les instal·lacions delBarça, ja que des de sempre ha es-tat una part rara de la ciutat,anòmala. Tant el campus uni-

Ha parlat de la cohesió so-cial. Quines mesures hanpres per potenciar-la?Hi ha una acció molt valuosaque hem emprat durant el man-dat. Es tracta de les ajudes econò-miques per tal d’instal·lar ascen-sors als edificis antics. S’ha con-vertit, sens dubte, en una de lesmesures més efectives i eficientsde cohesió social que hem dut aterme. En la instal·lació d’ascen-sors, hem fet una revolució. Emsembla sincerament que és una deles mesures més inteligents quehem fet en aquest mandat. És undels grans temes de ciutat, ja quepermet, per exemple, que la gentgran pugui continuar a casa seva.

Creu que el canvi de color ala Generalitat afectarà a al-guns projectes pendents?Crec que, a partir d’ara, hauremd’apretar als d’aquí al davant[Generalitat]. Per avançar, hem

“Les queixes de les entitats veïnals ens ajuden en lanostra feina;aquesta gent noés desagraïda, al contrari, ésgent magnífica”

Foto: David Campos

5�Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.com líniasantandreuwww.liniasantandreu.cat Febrer

201124

VISCA LA DEMOCRÀCIA!

Davant dels qui recorren a la islamofòbia per restar simpaties ales revolucions democràtiques del món àrab, voldria insistir enuna sèrie d’obvietats sovint oblidades. Per una banda, l’Islam i lademocràcia són perfectament compatibles, com ho proven els400 milions de musulmans que s’organitzen en sistemes demo-cràtics. En segon lloc, la democràcia cristiana als governs d’Ale-manya o de Catalunya, per exemple, és tan legítima com lademocràcia musulmana que governa Turquia o Indonèsia.

Per una altra banda, els opositors Germans Musulmans d'Egip-te i l’Ennahda de Tunísia fa dècades que lluiten contra la dictadu-ra i el terrorisme per assolir la democràcia.

En quart lloc vull destacar que el poble egipci i tunisià -musul-mà o no- mereix viure en democràcia, més encara quan se l’haguanyada a pols i sense esperar que el dictador mori al llit.

I per últim, la pau entre els pobles es construeix entre demò-crates, mai amb dictadors finançats o sostinguts per Europa, Is-rael i els Estats Units d’Amèrica.

Marc JamalBarcelona

6� Opinió

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

líniasantandreu grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010

Redacció: 93 519 44 10liniasantandreu@comunicacio21.comPublicitat: 672 003 416publicitat@comunicacio21.comAdministració: 93 519 43 93administracio@comunicacio21.com

www.liniasantandreu.cat

Línia Sant Andreu agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sant Andreu es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreçaliniasantandreu@comunicacio21.com

Cartes dels lectors

líniasantandreu www.liniasantandreu.cat

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas. Fotografia: Eduardo Benito.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Febrer

201124

Manuel Fernández, 33 anysAturat

No veig bé aquesta setmana in-tersemestral. Crec que les va-cances s’han de fer com s’han fetfins ara: al Nadal, a la SetmanaSanta i a l’estiu. Si es fan més va-cances resulta ser un estorb.

Cristina Sánchez, 29 anys Hostaleria

No ho veig positiu, ens afecta di-rectament als pares, que hemde buscar alternatives a correcui-ta. La meva sogra s’encarregaràdels meus fills perquè les alterna-tives són de pagament.

Leo Moya, 37 anys Cuinera

No ho veig positiu perquè els pa-res hem de recórrer als avis perno haver de pagar casals o es-plais. No li trobo sentit a aques-ta setmana intersemestral perquètalla la dinàmica del curs.

Agustín Pérez, 46 anysElectrònica

La Setmana Blanca es converteixen un problema per als pares. Jotinc la sort que puc cuidar delsmeus fills perquè estic a casa,sinó seria un drama haver de tro-bar qui se n’ocupés.

Gracia Sierra, 65 anysJubilada

No. Jo hauré de cuidar dels meusnéts perquè els meus fills no te-nen amb qui deixar els nens.Aquesta setmana és un problemaper als pares que no saben ambqui deixar-los.

És positiva la Setmana Blanca escolar?

RECOLLIDA DE LABROSSA

Si l’Ajuntament diu que per lanit no es pot sobrepassar els 55dB, per què el mateix Ajunta-ment l’incompleix amb els noussistemes de recollida d’escom-braries? Cada nit, i gràcies alsnous sistemes i uns horaris in-comprensibles, em desperto ales 3.45 h perquè és en aquestahora quan recullen els dos con-tenidors davant de casa meva.Això es tradueix en 5 llargs min-uts de sorolls sota la meva fines-tra i una llarga estona fins agafarde nou la son. Realment, no espot fer això abans de la mitjanit?Tan difícil és programar les rec-ollides per evitar que elsbarcelonins es despertin amb elsoroll nit rere nit?

José Maria BarrosBarcelona

L’ATENEU DE ST. ANDREUI LES SARDANES

Des de fa molts anys, a l’Ateneude Sant Andreu (entitat privadasense ànim de lucre) tots els di-mecres de 18.00 a 19.00 h, ungrup de persones, majoritària-ment jubilats, ballàvem i en -senyàvem a ballar sardanes aper sones interessades en apren-

dre, una cosa tan típica catalanacom la sardana, ni l’esmentatAteneu ni el professor percebienremuneració per aquest acte. Aprincipi del mes de novembreens va ser comunicat que per se-guir utilitzant el local una horasetmanal hauríem d’abonar laquantitat de 30 euros mensualsja que en cas contrari no podrí -em seguir utilitzant-lo. En co-municar-ho a les personesintegrants de l’esmentat grup, lareacció va ser de diverses for-

mes, uns no ho podien acceptarja que la seva ajustada pensió noels permetia desprendre’s decap quantitat, l’opinió de la ma-joria va ser considerar indignehaver de pagar per ballar i en-senyar a ballar sardanes a capracó de Catalunya. Així que des-prés de tants anys deixarem depracticar això que portem dinsdel nostre cor LA SARDANA.

Josep Gall i SanchoSant Andreu

l projecte a la Fabra i Coats defineix al detall la voluntat del go-vern municipal de reconvertir en espais culturals aquells recin-

tes que tenen un passat industrial. Són una desena els recintes fa-brils que ja han transformat o estan en procés de reconvertir la sevanaturalessa en favor de la cultura i les disciplines artístiques. Con-cretament, la Fabra i Coats va ser una de les capdavanteres en la re-volució industrial, convertint-se en una de les principals fonts de tre-ball al districte al segle XIX. La llavors tant competitiva en la pro-ducció de tèxtils i filatures, ara passarà a disputar amb el ventall deproducció cultural que la ciutat sumarà amb la transformació d’a-quests recintes: s’està fent a Can Ricart (Poblenou), a l’Ateneu Po-pular de Nou Barris i a una desena d’antigues industries que, man-tenint la seva essència, s’adapten als nous temps cobrint una deman-da tant reiterada als barris. De fet, aquest és el secret de la Fabra iCoats, que s’aproparà al teixit associatiu i cultural del districte, em-parant-los sota l’aixopluc de les seves instal·lacions. A la Fabra i Co-ats tindran cabuda les entitats, l’Institut de Secundària, el Casal deBarri, l’Espai de Creació Escola de les Arts i altres sales i serveis enfavor de la cultura, la formació i l’educació.

Del passat industrial al’impuls cultural dels barris

E

urant anys l’avinguda Meridiana ha estat un camp de mines en-vaït per les obres, sobretot a l’alçada de la Sagrera, on encara

queden vestigis d’aquesta pugna. La darrera inauguració i posada enmarxa de la nova estació de rodalies Renfe ha marcat un pas enda-vant que posa fi al primer capítol del macroprojecte planejat en aquesttram. La Sagrera va assolir el cap de setmana el primer dels objec-tius, fins i tot amb un balanç positiu dels primers dies de funciona-ment, on tot ha transcorregut amb normalitat i sense incidents. Peròel futur s’espera laboriós, si tot es planeja com bé augura un estudielaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, que apun-ta que en prop de 15 anys l’eix de la Sagrera s’hagi convertit en unnou eix econòmic i social amb plena efervescència al 2026. L’esta-ció de l’AVE que ja s’ha començat a construir a la Sagrera; la con-nexió amb el Fòrum a través de la Ronda de Sant Ramon de Penya-fort, i la finalització de l’L-9 seran capdals a l’hora de planejar el fu-tur, que tot i ser complex, serà positiu un cop s’acabi.

La Sagrera: un projectecomplicat però positiu

D

7�Opinió líniasantandreuwww.liniasantandreu.cat

Semàfors

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sant Andreu

El mirador

L’agulló La Foto Passatge entre c/ Olesa i jardins de Virginia Woolf (La Sagrera)

Febrer

201124

La faraònica transformació de les infraes-tructures ferroviàries de la Sagrera i elsseus entorns va cremant etapes. Mentrel’arribada de l’AVE està cada dia méspròxima, aquest diumenge es va estrenarla nova estació de Rodalies de la Sagrera.

Nova estació de Rodalies de la SagreraTransformació de les infraestructures ferroviàries

Recinte de la Fabra i CoatsJornada de portes obertes

Nous equipaments a Trinitat VellaAparcament públic i centre cultural

La reconversió del recinte industrial de laFabra i Coats en equipaments per al bar-ri és un dels projectes més importants ques’estan duent a terme a la ciutat. El proper18 de març s’organitza una jornada de por-tes obertes per copsar l’estat de les obres.

El barri de Trinitat Vella estrena aquestsdies dos nous equipaments. A principis demes es va inaugurar el primer aparcamentpúblic del barri al carrer Galícia, i el diu -menge s’estrena el centre cultural Federi-ca Monseny al Parc Casa de les Aigües.

PRIMÀRIESDilluns, 21 de febrer. Les 9 del matí. Encotxe de camí a la redacció d’aquestperiò dic, mentre a la ràdio parlen lesveus de RAC1. A la tertúlia d’en Bastétots estan d’acord. Jordi Hereu no haguanyat les eleccions municipals, però elprocés de primàries del PSC a Barcelonal’ha enfortit... I molt. No se sabria dir siha estat un senyal del trencament interna dins del partit, tal com augura l’oposi-ció, o una gran jugada del PSC, disse -nyada per un gran mestre dels escacs.

Fa tres mesos, l’alcalde Jordi Hereuperdia les eleccions a quasi totes les en-questes que es feien. Semblava que la can-didatura de Montserrat Tura acabariaamb ell, ja que evidenciava la desconfian-ça que la direcció sentia pel candidat bar-celoní. Però, ben al contrari, Jordi Hereuha sabut donar-li la volta a la situació comsi es tractés d’una truita. Enlloc d’enfon-sar-se, ha aprofitat per fer campanyaelectoral durant dues setmanes, mentreque l’oposició només ha pogut criticar elprocés de primàries.

Per fer l’anàlisi de les primàries del PSCtambé cal tenir en compte el paper quehan protagonitzat cadascun dels candi-dats. En aquest sentit, semblava queMontserrat Tura no s’acabés de creure elque estava fent. Mentre Hereu parlava dela importància dels barris i anava, amunti avall, aprofitant les inauguracions per talde fer campanya del seu mandat; Turas’ha limitat a assegurar que ella ho fariamillor. Però cap idea, cap promesa elec-toral, cap referència a temes de ciutat, ex-cepte la seguretat a Ciutat Vella. En de-finitiva, els militants del PSC deuen d’ha-ver percebut una Montserrat Tura que noconeixia la ciutat, i que a més no havia fetels deures.

Després de les primàries i davant l’em-branzida que ha agafat Jordi Hereu, aracal preguntar-se en quina posició ha que-dat Montserrat Tura dins del partit iquin serà el seu futur més immediat.

El ‘pinganillo’ de vol i dolAssistíem fa uns dies a una sessió històri-ca del Senat, on la presència de les llen-gües de l’estat hi adquirien, totes, un esta-tus de reconeixement. Català, gallec i bascarribaven a fer-se presents amb tota oficia-litat a la cambra alta, al costat del castellà,tot i desencadenar un controvèrsia medià-tica que alguns ja han batejat com la dis-còrdia del pinganillo.

L’arribada del català al Senat sembla ha-ver-se produït a destemps, i amb un petitretard de 30 anys. Els camins que ens pro-posen els polítics espanyols podrien ser detornada, si més no això es publica dia reredia, tot tornant a identificar el que es diua la premsa de Madrid com si fos l’estatd’opinió de tot l’Estat. Madrid i els seus“mentideros” com a únics oracles naturalsdel món.

Però aquesta mateixa classe i periodis-me del cèntric altiplà ibèric, que tant s’es-cuda en la Constitució, oblida massa sovintque l’Estat està de facto intervingut pel di-rectori europeu i que la mateixa Constitu-ció recull en el seu article 3 l’especial re-coneixement de les llengües espanyoles, al-tres que el castellà.

Hem assistit en els darrers anys a unaidentificació d’espanyol amb llengua cas-

tellana, cosa que la Constitució defuig, i deMadrid amb el centre del món. I assistimara, mercès a la frivolitat de la polèmica delpinganillo, a un intent de foragitar-nos delmarc i de la interpretació constitucional,i no cal dir que de voler tornar a temps pre-tèrits i situar el català en un mer folkloris-me.

Un retorn al passat per por i manca decoratge d’assumir el valor de la pluralitat?O bé un foragitar-nos del marc conceptu-al espanyol? Què som doncs? Són tempsper a una serena però seriosa reflexiócom a catalans. Quin és i com ha de ser l’es-tat propici per a Catalunya? Certes polèmi-ques, amb pinganillo o sense, ens aboquennovament a aquests debats.

En aquests temps de crisi econòmica,que alguns voldrien aprofitar per fer pas-sar el ribot pertot, recentralitzar l’estat, ifermar curtes aquestes malagraïdes comu-nitats autònomes, cal estar ben amatentsi prendre bona nota, no pas pel que es diupel broc gros sinó pel missatge que es pre-tén passar subliminalment, per bé que lafinor dialèctica no figura gaire en els an-nals de la tradició més hispànica.

Sigui com sigui, es tracta de posar en or-dre els catalans i les seves dèries, per re-conduir-nos per un suposat camí naturalde les coses, que no és cap altre que el dela visió hispano-madrilenya d’interpretarel món, fent abstracció que el món avui és,precisament, més global que mai, i com siCatalunya i el català fossin invents de faquatre dies, i no de més de mil anys d’his-tòria.

Pere Martínez, Òmnium Cultural

�Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentència.El jutjat penal número 1 de Barcelona acaba de fer pública una

sentència amb un retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la celebració del judici. La resolució judicial condemna apenes menors tres responsables de les obres de construcció de la lí-nia 9 del metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va produir accident laboral amb un treballador mort i unferit greu.

�Retenen un cotxe de la policia perquè l’Ajuntamentno paga el lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -

trar un parell de turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Guí xolsen rènting en té un de retingut perquè diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en factures del 2010. No és l'única empresa que lireclama diners a l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici anterior.

�El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque més valdria no llevar-nos. Molts d'ells són impossibles de

preveure. Ara, un investigador britànic ha donat un nou motiu mésper al desànim, o per a la previsió, elaborant una fórmula matemàti-ca per assenyalar quin serà el pitjor dia per al nostre estat d'ànim.I per aquest 2011, la fórmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de la fórmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'ànim és el doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.

8�

Febrer

201124Sant Andreu líniasantandreu

S’obren les portes de la Fabrai Coats per exhibir les obres

Foto: Línia Sant Andreu

Solidaritat Catalana debat sobre les municipalsAquest divendres, 25 de febrer, la secció de Sant Andreu de l’agrupació política Soli-daritat Catalana es reunirà a la sala d’actes de la Biblioteca Marina Clotet (Camp delFerro, 1-3) a partir de les 19 h, amb la presència d’Alfons López Tena, per tal d’infor-

mar dels avantatges i inconvenients de presentar-se a les eleccions municipals.

Els veïns reclamen més detalls de les obres del Centre SanitariJ. S. > Els membres de l’Associa-ció de Veïns Sant Andreu NordTramuntana asseguren que estan“escarmentats” de tractar ambl’administració. Per això, volenseguir estretament les diferentsmillores que es duen a terme aldistricte. Al mes de gener van en-viar dos precs a la regidora deldistricte, Gemma Mumbrú, i alnou conseller de Salut, Boi Ruiz,demanant que se’ls informi “perescrit” de l’adjudicació de la se-gona fase de les obres del futurCentre Sanitari de Sant Andreu.

“Se’n s va assegurar que a mitjansde febrer s’adjudicaria, però vo-lem que ens informin per escriti de forma oficial”, explica el se-cretari de l’entitat, Carlos Gascón.

De fet, admeten que les obresde la primera fase va acabar “finsi tot abans del termini” i que elresultat, de moment, els satisfà.Però temen que aquesta adjudi-cació, a la que s’han presentatmés de 240 empreses, perllonguiencara més l’obra , que recorden“porta ja més de sis anys de re-tards acumulats”.

Les obres del Centre Sanitari ja han finalitzat la primera fase

Jordi SugrañesSant Andreu

La transformació de l’antic recin-te industrial de la Fabra i Coatsés un projecte de llarga durada,però ja es comencen a entreveu-re els seus primers resultats. Aixíes va afirmar en la Comissió deSeguiment del dilluns passat, ones va afirmar que a finals demarç o principis d’abril les qua-tre entitats que s’allotgen dins delcomplex podran estrenar l’espaiper a les entitats. Són quatre lesentitats que disposaran de reno-vades instal·lacions: l’Associa-ció d’Amics de la Fabra i Coats, laFederació Catalana d’Escacs, l’As-sociació Catalana de MalaltiesNeuromusculars (ASEM Cata-lunya) i la Fundació Àmbit. “Elstècnics del districte van comen-tar que, malgrat un petit retard,les obres d’aquesta part del pro-

jecte estan complint els seus ter-minis”, explica un dels assistentsa la Comissió, Juan José Moro,president d’ASEM Catalunya.

PORTES OBERTESEl districte havia previst que lesobres de l’Espai per a entitats dela Fabra i Coats estigués enlles-tit cap a mitjans del mes vinent.Cosa que serà impossible final-ment. Malgrat aquest contra-temps, el consistori vol obrir lesportes del recinte al seu veïnat i,per això, organitzarà una jorna-da de portes obertes el proper di-vendres 18 de març a la tarda.

Les portes s’obriran a les 16hores i hi estan convidats tots elsveïns, ja que l’entrada serà total-ment gratuïta. D’aquesta mane-ra, es podran visitar les milloresi les obres que s’estan fent a l’an-tiga fàbrica Fabra i Coats.

El programa d’activitats de la

Foto: J. S.

jornada encara s’està elaborant,però fonts del districte han con-firmat a aquest periòdic que esduran a terme performances ar-tístiques al davant del que serà laFàbrica de Creació. També hihaurà l’actuació dels alumnes del’Escola de Música del Conserva-tori Municipal de Sant Andreu. Elconsistori ha preparat també unasèrie de plafons informatius, ambl’explicació dels futurs equipa-ments que s’hi construiran, i hihaurà personal tècnic que resol-drà els dubtes dels assistents.

PRÒXIMS TREBALLSDurant la Comissió de Segui-ment de la Fabra i Coats també esva avançar que durant el propermes de març s’iniciaran les obresde construcció de l’institut, lasala polivalent i el Casal de Barri,tres equipaments més que s’hande construir a la Fabra i Coat s.

Redacció > El Rei Carnestoltesarribarà als diferents barris deldistricte entre els propers 3 i 6 demarç. A Sant Andreu oferirà elpregó el dissabte 5 a la cruïlla deFabra i Puig amb Concepció Are-nal (18 h). El dia següent i al ma-teix lloc, començarà la rua pelbar ri a partir de les 10 h. La des-filada acabarà a la plaça de CanFabra cap a les 14 del migdia. Ala resta de barris també hi hau-rà festa. Per a consultar tots elsactes, visitar el web www.bcn.cat.

Redacció > El candidat de CiUa l’alcaldia, Xavier Trias, va pre-sentar l’1 de febrer el seu “Decà-leg per a Sant Andreu” a les ins-tal·lacions del Club Natació SantAndreu, davant de més de 160persones i representants d’unacinquantena d’entitats. Entre lesseves propostes, hi destaquen laidea de regenerar la Meridiana,amb una profunda remodelacióurbanística, o l’impuls del co-merç, amb l’emplaçament defini-tiu del Mercat de Bon Pastor.

Xavier Trias (CiU)promet la reformade la Meridiana

El Carnestoltesvisita el districteentre els dies 3 i 6

La jornada de portes obertes mostrarà els avenços en les obres de la Fabra i Coats

El 18 de març es farà una jornada de portes obertes >Plafons informatius mostraran els nous equipaments

Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.com 9�líniasantandreuwww.liniasantandreu.cat Febrer

201124

10� Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.comlíniasantandreu www.liniasantandreu.catFebrer

201124

11�Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.com líniasantandreuwww.liniasantandreu.cat Febrer

201124

Febrer

201124

12�

Sagrera · Navas · El Congrés i els Indianslíniasantandreu

S.A.> La setmana passada es vainiciar el procés de construcció del’estació de l’AVE de la Sagrera,que esdevindrà la infraestructu-ra més gran de la ciutat. La pre-visió és que la part inicial d’aquestprojecte es desenvolupi durantquatre anys i mig. Coincidintamb l’inici de l’actuació, s’ha pu-blicat un informe de l’Institutd’Estudis Regionals i Metropoli-tans, que assegura que en 15anys, l’estació i els polígons del’entorn s’hauran convertit enun nou eix econòmic i social.L’estudi calcula que a la Sagreras’hauran creat, per al 2026, propde 48.000 nous llocs de treball i37.000 nous habitatges.

RONDA CAP AL FÒRUMAl carrer Sant Ramon de Penya-fort s’estan fen millores per a laconsecució d’una futura rondaque connectarà directament elbarri de la Sagrera i la zona delFòrum. Les obres també perme-tran connectar millor els barrisdels entorns.

Comença laconstrucció de l’estació de l’AVE

Foto: J.S

El ministre Blanco inaugurala nova estació de la Sagrera

El ministre de Foment, JoséBlanco, inaugurava dimecres pas-sat la nova estació de Rodalies dela Sagrera, que es convertirà enun dels pols estratègics de laxarxa de transport públic enl’àrea metropolitana de Barcelo-na, connectant l’Hospitalet ambLleida (per Manresa), Martorelli Puigcerdà (per Vic); i Manresaamb Sant Vicenç de Calders. L’es-tació compta amb dos accessosprincipals: a Martí i Molins i alcarrer Honduras, que permetenl’accés directe als dos vestíbulsprincipals. La nova estació, su-posa una nova parada per alsusuaris de Rodalies entre Arc deTriomf i Sant Andreu Arenal itambé la connexió directa amb

És un pol estratègic de la xarxa de transport públic

S. ArroyoSagrera

quatre línies de Metro intercon-nectades des del mateix equipa-ment.

La posada en funcionament dela nova estació es va fer diumen-ge i durant el transcurs d’aques-ta setmana ja ha superat la pro-va de foc: els primers dies labo-

rables han transcorregut ambnormalitat i sense aglomeracionsa les andanes.

Tot plegat, ha costat prop de34,3 milions d’euros al Govern del’Estat i s’espera que doni cober-tura a prop de 130.000 usuarisdiaris.

La nova estació de rodaliesRedacció > Aquest divendres(20.15 h) al Casal de la Gent GranNavas es farà la presentació de laguia i la web del Pla de Desenvo-lupament Comunitari de Navas.Aquest projecte pretén activar lesrelacions socials de cooperació iconsens i construir un projectecomú. Es pot consultar al webwww.placomunitarinavas.org.

Es presenta elPla Comunitaride Navas al Casal

Redacció > Sembla que el Ca-nòdrom de Meridiana, on es vo-lia desplegar l’activitat del Cen-tre d’Art Contemporani de Barce-lona, es veurà afectat per les re-tallades en Cultura, que aquestasetmana ha anunciat el consellerFerran Mascarell. Hereu ha con-demnat la decisió: “No accepta-rem que Barcelona pagui la cri-si en solitari”.

Cultura podria‘retallar’ el plaal Canòdrom

Trinitat Vella

Febrer

201124Bon Pastor · Baró de Viverlíniasantandreu

13�

Sessió sobre el Pla d’ascensorsEl proper 2 de març, el centre cívic del Bon Pastor

(carrer Robert Gerhard, 3-4) acollirà a partir de les 19h una sessió informativa sobre el Pla d’instal·lació

d’ascensors i rehabilitació del barri del Bon Pastor.

Foto: Ajuntament

La història d’un barri en onze plafons

Els veïns de Baró de Viver con-juntament amb la Facultat de Be-lles Arts de la Universitat deBarcelona, han reconstruit lahistòria del barri i l’han plasmaten un mural format per onzeplafons diferents que recuperenla memòria històrica de Baró deViver des de la seva formaciól’any 1929.

El Mural de la Memòria va serinaugurat el passat 11 de febreren un acte que va comptar ambla presència de la regidora deSant Andreu, Gemma Mumbrú,la vicerectora de la Universitat deBarcelona d’Arts, Cultura i Patri-moni, Lourdes Cirlot i el presi-dent de l’Associació de Veïns deBaró de Viver. El mural, que

Un gran mural repassa la trajectòria de Baró de Viver i recupera lamemòria històrica del barri > És un projecte conjunt de la UB i els veïns

C. GómezBaró de Viver

consta d’onze plafons i s’estè peruna superfície de 524 m2, es tro-ba ubicat al passeig de Santa Co-loma, enganxat a les pantallesacústiques que protegeixen del’impacte sonor de la Ronda Li-toral. En ell s’hi narra la memò-ria col·lectiva del barri i delsseus habitants a través d’una sè-rie d’imatges, cedides pels propisveïns, i diferents propostes de lesescoles del barri.

El mural arrenca l’any 1929,quan la construcció de 381 casesbarates van originar el naixa-ment del barri que fins a finals dela dècada dels anys 30 es va ano-menar Francesc Pi i Maragall. Enla resta de plafons, l’exposició re-passa altres esdeveniments im-portants del barri com la granriuada de l’any 1943 que vaensor rar el pont que connectavaamb Santa Coloma de Gramanet,o l’arribada del metro a Baró deViver l’any 1983.

Bon Pastor > El passat 9 de fe-brer, durant un control preven-tiu al barri del Bon Pastor elsMossos d’Esquadra van detenirtres homes a qui se’ls acusa d’ha-ver robat vàries bobines de cou-re al municipi de Lliçà de Vall.El vehicle on viatjaven els detin-guts va intentar esquivar el con-trol policial però els agents vanaconseguir aturar-lo.

Tres detingutspel robatori debobines de coure

Bon Pastor > La Fundació pera l’Adopció, Apadrinament i De-fensa dels Animals (Faada) ha de-nunciat l’amo d’una ferralleria delpassatge Torrent Estadella pertraficar amb cavalls. Segons de-nuncia la Faada, a la ferralleria hiha uns 18 cavalls i més de 30 gos-sos que viuen en unes condi-cions molt precàries.

Denuncien unaferralleria pertràfic de cavalls

El Mural de la Memòria és undels tres porojectes sorgits d’unconveni de col·laboració entrel’Ajuntament i la Universitat deBarcelona per recuperar la me-mòria històrica i les vivències

dels veïns del districte. En elmarc d’aquest conveni a finals demarç es preveu inaugurar un mo-nument a les cases barates que sesituarà a un dels extrems de lanova rambla Ciutat d’Asunción.

Un dels plafons que composen el mural

Diumenge obreles portes el noucentre cultural

Les càmeres de videovigilància ja gravenTal i com va avançar Línia Sant Andreu en la passada edició, a principis de febrer

les càmeres de videovigilància de Trinitat Vella van iniciat les seves gravacions. Lescàmeres es van instal·lar a finals de desembre a la Via Barcino i al carrer Pare Pérez

del Pulgar com a element disuasori per als traficants de droga instal·lats al barri.

Foto: Ajuntament

imatge de la passarel·la recentment retirada

La passarel·la metàl·lica dela Meridiana ja és història

La passarel·la metàlica que uniaTrinitat Nova i Trinitat Vellaper sobre de la Meridiana a l’al-tura del carrer de la Llosa ja éshistòria. Operaris de la Genera-litat han treballat durant aques-ta setmana en horari nocturn perretirar aquesta passarel·la, queera un dels únics punts per on elsvianants podien travessar la Me-ridiana i creuar de la TrinitatNova a la Vella i viceversa. Persubstituir aquesta via de pass’habilitarà un nou pas de via-nants a l’avinguda Meridianaque estarà regulat semafòrica-ment.

La passarel·la es trobava desde feia unes setmanes fora de ser-vei i ja estava previst retirar-la,

La seva retirada s’ha realitzat en horari nocturn > Unpas de vianants unirà a partir d’ara les dues Trinitats

Cristian GómezTrinitat Vella

però els treballs s’han hagut d’a-vançar ja que un camió va donar-li un cop recentment i l’havia dei-xat en un estat molt precari.

Aquesta reforma s’emmarca

en el conjunt d’actuacions ques’estan duent a terme per a laconstrucció del carril bus-VAOque anirà per sobre de la C-58fins a Ripollet.

S’obre el primerpàrquing pública Trinitat VellaRedacció > El barri de TrinitatVella ja compta amb el seu pri-mer aparcament subterrani pú-blic. Aquest es troba al carrer Ga-lícia 16-29, just a sota de la novabiblioteca del barri, i té una ca-pacitat per a 118 vehicles. Lamajoria de les seves places esta-ran regulades en règim de llogueri n’hi haurà tres adaptades per apersones amb mobilitat reduïda.La inauguració d’aquest nouequipament es va realitzar elpassat 30 de gener amb un actelúdic i festiu obert als veïns.

Redacció > El nou centre cul-tural Federica Montseny, ubicata la rehabilitada Casa del Guar-da del Parc Casa de les Aigües,obrirà les portes aquest diu-menge a partir de les 11 h. Lacita inaugural comptarà ambuna jornada de portes obertes,una sèrie d’activitats d’animacióinfantil i una degustació de co-ques del Forn de la Trinitat. Elcentre cultural Federica Mont-seny acollirà pròximament l’es-pai d’informació del Museud’Història de Barcelona-Casa del’Aigua, un centre dedicat a ex-plicar l’abastament d’aigües dela ciutat de Barcelona durant elsdarrers anys.

L’aigua forma part del patri-moni històric del barri de Trini-tat Vella i un bon exemple és laCasa de les Aigües, un recintehistòric que es va poder rehabi-litar gràcies a la inversió de laLlei de Barris de l’any 2006, ique és des d’on es bombava l'ai-gua del Rec Comtal cap a NouBarris i Ciutat Vella.

Febrer

201124

14�

TELÉFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Bon Pastor 93 345 69 43, Mollerusa, s/n · La Sagrera 93 243 10 80,Garcilaso, 1-9 · Sant Andreu 93 274 54 90, Av. Meridiana, 428 · Via Bar-cino 93 274 17 84, Via Barcino, 75 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUÀRDIA URBANA 092 c/Sagrera 179-197POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)· 93 243 17 17, Juan de Garay, 116-118TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Centre Cívic Baró de Viver 93 345 7393, Pg. Sta. Coloma, 110, int · Cen-tre Vívic Bon Pastor 93 314 79 47, Pg. Enric Sanchís, 12 · Casal de BarriCaliu Congrès 93 351 39 53, Acàcies, 28 · Centre Cívic la Sagrera “LaBarraca” 93 351 17 02, Martí Molins, 29 · Centre Garcilaso/OAC 93 24317 17, Juan de Garay, 116-118 · Arxiu del Districte 93 291 69 32, Segadors,2 entresol · Centre Cívic Sant Andreu 93 311 99 53, Gran de Sant Andreu,111 · Centre Cultural Can Fabra 93 360 05 65, Segre, 24-32 · saT! Sant an-dreu Teatre 93 345 79 30, Neopàtria, 50-54 · Centre Cívic Trinitat Vella93 345 70 16, Foradada, 36-38BIBLIOTEQUES· Biblioteca del Bon Pastor 93 498 02 16, Estadella, 62 · Biblioteca Gar-cilaso 93 243 17 20, Juan de Garay, 116-118 1r i 2n · Biblioteca IgnasiIglésias Can Fabra 93 360 05 50, Segre, 24-32 P.baixa 1a i 2a · Bibliolu-doteca Trinitat Vella 93 345 70 16, Foradada,36-38

L’AgendaFins al 5 de marçExposició: No demanis peresal cep, del Col·lectiu Paral·lel.Centre cívic Sant Andreu.

SAGRERA25 de febrerXerrada sobre civisme a càrrecde la Guàrdia Urbana de SantAndreu. 19 h, centre cívic Sa-grera.

Fins al 28 de febrerExposició fotogràfica: No hihavíem anat i ja l’enyoràvem,d’Agustí Umbert. Nau Ivanow.

Fins al 16 de marçExposició fotogràfica: El meumón en blanc i negre... Silen-cis que parlen, de l’artista AnaMª Serrano. Nau Ivanow.

17 de marçLlibres a escena: Y se llamabaMiguel, a càrrec d’Alfredo Bec-ker. 18 h, biblioteca MarinaClotet.

CONGRÉS I INDIANS24 de febrerConsell de barri. A partir de les19 h, casal de barri del Congrési els Indians.

SANT ANDREU25 de febrerCinema: projecció del film Mo-llière d'Ariane Mnouchkine.21.30 h, centre cívic Sant An-dreu.

Fins al 25 de febrerExposició: Murs amb valorafegit, de Montse Ortega. Cen-tre cultural Can Fabra.

26 i 27 de febrerTeatre: Una odissea de butxa-ca, de la Cia. El teatre de l’ho-me dibuixat. Consultar horaris.SAT!.

27 de febrerSac de rondalles: Orelles fre-des, contes amb caliu, a càrrecde Mónica Martínez. 12 h, bi-blioteca Ignasi Iglésias.

1 de marçPresentació del llibre La jira-fita masajista d’Elena Andrés.18 h, biblioteca Ignasi Iglé-sias.

2 de marçPresentació del segon disc de laSant Andreu Jazz Band. 19 h,centre cultural Can Fabra.

BON PASTOR24 de febrerAudició musical per a infants:L’erugueta goluda, a càrrecd’Anna Ros. 17.30 h, bibliote-ca del Bon Pastor.

26 de febrerEspectacle de titelles: L’infor-me Caputxeta, de la Cia. Bin-xiflat. 12 h, centre cívic BonPastor.

2 marçSessió informativa sobre el Plad’instal·lació d’ascensors i re-habilitació del Bon Pastor. 19h, centre cívic Bon Pastor.

TRINITAT VELLA27 de febrerInauguració del centre culturalFederica Montseny, a l’antigaCasa del Guarda del Parc Casade les Aigües a partir de les 11 h.

Propera edició

Dijous24 de Març

líniasantandreu

15�Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.com líniasantandreuwww.liniasantandreu.cat Febrer

201124

16� Per a publicitat - 672 003 416 - publicitat@comunicacio21.comlíniasantandreu www.liniasantandreu.catFebrer

201124