Línia Sant Andreu 19

[email protected] · [email protected]

CongrésPilar Gualp, lligada almón associatiu veïnal,premi Sant Andreu

CulturaEl regidor RaimondBlasi, a la inauguraciód’Art Solidari contra la Sida

L’Associació de Veïns del barricelebra els 40 anys d’història

��3Els veïns de Sant Andreu de Palomar van reunir-se per primera vegada el 12 d’octubre de 1971

barcelonalíniasantandreu

www.liniasantandreu.cat ·29 de novembre de 2011 · Núm.19 ·15.000 exemplars

Estem de festa!

��7��12

��7

Per a publicitat: [email protected]��Novembre201129líniasantandreu.cat

Novembre201129En portada 3��líniasantandreu.cat

Va ser el dia 12 d'octubre de l’any1971 quan va nèixer l’Associacióde veïns del barri de Sant Andreudel Palomar.

Aprofitant un dia festiu algunssantandreuencs van reunir-se aamagades, descontents amb elsqui ocupaven alts cárrecs, per talde redactar els estatuts d’aques-ta nova associació, neta i anti-franquista.

Degut a ser una de les prime-res associacions veïnals de la ca-pital catalana i en plena èpocafranquista, no va poder ser lega-litzada fins ben entrat l’any 1972quan es va inscriure amb el nomde ‘Asociación de Vecinos de SanAndrés de Palomar’ ja que erauna etapa on la llengua catalanaestava prohibida.

Malgrat aquest petit retard al’hora de formalitzar l’associació,és recorda i commemora en-guany la valentia i entusiasmeque els seus fundadors van po-sar per tirar endavant l’associa-ció, ara fa 40 anys.

REIVINDICACIONSTot i haver passat per èpoquescomplicades amb pocs recursoseconòmics, l’associació sempreha disposat d’energia i mai s’harendit. Ha sobreviscut i s’ha re-generat al llarg del temps, incor-porant noves generacions tant ala junta directiva com entre elscol·laboradors habituals.

Una de les principals caracte-rístiques de l’Associació de Veïnsde Sant Andreu del Palomar haestat la reivindicació i la queixaargumentada. Lluites veïnalscom les del Parc i l’escola de laPegaso, la salvació de l’històricedifici de Can Guardiola com a

centre d’entitats, la recuperacióde la singular Rambla de SantAndreu, el Cementiri, l’obtenciópública de Can Fabra com a equi-pament cultural són un llegat delqual els veïns se’n senten moltorgullosos. També han partici-pat al conjunt de protestes pelcànon de l’aigua i en el Pla SanAndreu -La Sagrera que incorpo-ra el problema de l’AVE.

Sempre concients, però, que lalluita mai s’acaba i que el camíper recórrer és llarg. En aquestsentit, un dels temes pendents ésla preservació del Casc Antic o laconstrucció futura del parc linialentre d'altres.

LA CELEBRACIÓPer celebrar aquests 40 anysd’història l’Associació de SantAndreu ha organitzat una expo-sició a Can Fabra que comme-mora, mitjançant un recull delscartells més simbòlics que s’haneditat al llarg de la seva vida,aquests 40 anys. L’exposició,oberta a tothom, s’ha pogut visi-tar fins el passat diumenge.

Aquesta exposició va inaugu-rar-se el passat dia nou de no-vembre. L’acte inaugural que vatenir lloc al Centre Cultural deCan Fabra, va comptar amb laxerrada de l’economista AlbertRecio; el filòleg i membre funda-dor, Carles Castellanos i la vice-presidenta de l’Associació deveïns, Gemma Armengol.

Un acte festiu que va servir d’a-graïment a tots els presidentsque ha tingut l’entitat, als seusfundadors i a aquells dirigents del’associacionisme veïnal de totala ciutat de Barcelona.

A més de la inauguració del’exposició i l’homenatge a totsels que han fet possible la llargavida a l’entitat, l’associació de

veïns també ha organitzat un di-nar popular de germanor a basede paella, acompanyat de l’actua-ció del grup musical Chamorro-Motis.

DE CAP A PEUSEl butlletí de l'Associació deVeïns de Sant Andreu de Palo-mar, ‘Sant Andreu de Cap a Peus’també ha volgut oferir el seu par-

ticular homenatge i record aaquests anys d’història. Ho ha fetamb una edició especial sobre latrajectòria de l’associació.

La publicació va néixer l’11d’octubre de l’any 1980. Fa unany celebrava tres dècades d’his-tòria.

Es tracta, pel que fa a les pu-blicacions locals, de la més anti-ga de Barcelona editada ininte-

rropudament. La seva finalitatdes dels seus inicis ha estat re-colzar les reivindicacions veïnalsi informar sobre què passa al ba-rri.

‘De Cap a Peus’ sempre haapostat per la gent jove i ha do-nat l’oportunitat als estudiantsde periodisme per poder iniciarla seva carrera en la premsa es-crita.

Fa 40 anys va nèixer l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

L’associació veïnal va ser una de les primeres de la capital catalana > Ho han celebratamb una exposició commemorativa a Can Fabra per homenatjar als seus fundadors

Carla GarrigaSant Andreu

Un moment de la festa de celebració

4��Novembre201129líniasantandreu.cat Opinió

Ciutadans

Juan Moragues, 37 anysComerciant

Era d'esperar que el PP arrasésen les eleccions generals. El paísestava molt cremat amb els so-cialistes. Però no sé si és milloro pitjor.

Antonio Asensi, 32 anys Artista

No esperava una altra cosa! Elsmandats polítics funcionen així,no? Cada quatre, cada vuit anyshi ha un canvi. Depenen del des-content de la població.

Selena Urcullu, 19 anys Estudiant

La veritat és que no podia serd'una altra manera. Però crecque les majories mai són bonesper cap poble. Em fa por que re-tallin drets socials.

Elena Jové,18 anysEstudiant

No esperava aquesta majoria tanincreíble. M'espanta el que pu-gui fer aquest govern popular.També m'espantaria si es tractésdels socialistes.

Pau Garcia, 22 anysHosteleria

No estic molt posada en política,aquest any és el primer que hevotat. Si la gent tria el PP deu serperquè creuen que els popularsarreclaran Espanya.

Què en pensa del triomf electoral dels populars?

Cartes dels lectorsLínia Sant Andreu agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cognoms, número de DNI i teléfon de contacte. Línia Sant Andreu es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar per correu electrònic a l'adreça [email protected]

Safata d’entradaEDITORIAL

Ens ho havien dit per activa i per passiva que el Partit Popularguanyaria les eleccions. De fet, els rumors apuntaven a una des-

tacada majoria absoluta. Diumenge a la nit els mapes que van mos-trat tots els canals de televisió durant l’especial d’escrutini ho vancorroborar: massa blau per tan poc grana.Malgrat la homogeneïtat, Catalunya aquesta vegada s’ha desvin-

culat de la tendència nacional i ha apostat per la tonalitat blava i ta-ronja de CiU. El triomf dels convergents ha estat total. Han sumata la seva llista sis diputats més, cosa que significa un total de 16.Per la seva banda, l’anomenat efecte ZP o potser el mal enfoca-

ment que molts creuen que s’ha donat a la campanya electoral, tantdel PSOE com del seu fill petit a Catalunya, el PSC, ha provocat lapèrdua d’onze diputats a Madrid.Una jornada, la de diumenge, anomenada “festa de la democrà-

cia”. Democràtic, sí; participació, més aviat poca. En concret a Ca-talunya van votar poc menys del 67% dels electors, de fet, quatrepunts menys que el 2008. Però festa? Si ens regim per la llei quetota festa acaba amb la presència d’un aixafaguitarres, llavors ac-ceptem festa!

Molt blau i poc grana RETALLAR EMPITJORA MÉS QUE AJUDA

Algunes notícies coincideixen mostrant relacions sugger-ents. El multimilionari Bill Gates opina que els rics podenpagar més impostos el mateix dia que coneixem que, enaquest trimestre, l'economia espanyola s'ha estancat. En un clima de crisi, el sector privat inverteix el

mínim i, si el sector públic retalla per poder tornar eldeute i que no el qualifiquin negativament, llavors es cam-ina inexorablement cap a una cosa pitjor que és la pros-tració de l'economia real. A part que encara costarà méspagar els deutes, el greu és que, un cop deprimida l'econo-mia, costarà molt reflotar-la i pel camí provocarà molt desofriment a les classes mitges i baixes.En una situació de crisis global, l'únic que pot reactivar

l'economia és la despesa pública. De manera que, a ban-da de retallar despeses supèrflues (despesa militar, excésde despesa policial i d'escortes, eliminar el senat i lesdiputacions, reduccions de sous i dietes sobredimension-ades a polítics i ambaixadors,...), cal mantenir o augmen-tar la inversió en sanitat, educació, serveis socials... i so-bretot apostar per l'economia social i productiva (cooper-atives, petites empreses,...).Això costaria diners, però seria la manera més ràpida i

amb menys dany social per sortir de la crisis. I aquestsdiners d'on poden sortir? Bill Gates, Warren Buffet i 16grans empreses franceses sorprenen indicant el camí: Apu-jar els impostos a la gent més rica, que s'han beneficiatmolt i que els ha arribat l’hora de contribuir més.I és que, en períodes de vaques grasses i gràcies a la seva

influència, se'ls han reduït els impostos a cotes que restenen a veure amb la progressivitat fiscal. Per molt que ala dreta li interessi presentar les retallades com inevita-bles, hi ha alternatives més justes i eficaces que ens es-talviarien els milions de víctimes que causarà la travessiapel desert de les retallades.Diguem als polítics que, si no s'atreveixen a posar l'in-

terès de la majoria per davant dels sectors més poderosos,llavors el sentiment que no ens representen augmentaràimparablement.

Jordi Oriola i Folch

POLÍTICS SENSE FORMACIÓ

A Plató deia que els savis i expertshaurien d’estar obligats a governarmentre que els ambiciosos i senseformació els hauria d’estar prohi-bit.Actualment la política s’ha con-

vertit en un gruix d’individus la ma-joria els quals no tenen massa co-neixements del que gestionen peròen parlen com si en sabessin molt. L’expresident Montilla tenia el

doble d’assessors que l’actual pre-sident de la Generalitat i si miremla formació d'entre ambdós potserqueda clara la relació entre nivellsd’estudis i capacitat de gestió.La crisi econòmica arrela també

en gran part en males decisions po-lítiques per manca de coneixementsprofunds en certes disciplines. Ve-gis el cas d’Itàlia i Grècia on s’ha fetplegar als seus polítics per substi-tuir-los per tecnòcrates suposada-ment especialitzats. El mateix enspodria passar aquí on hem tingut auna ministra de defensa sense co-neixements militars, un presidentde la Generalitat sense saber idio-mes, català inclòs, i un consellerd’ensenyament amb experiència eninformàtica però minsa en escoles.Els polítics que ostenten càrrecs

no pot ser que depenguin tant d’as-sessors, són ells els que n’han de sa-ber molt i no pas els altres. Pregoque el proper govern entrant ho tin-gui en compte i que ens eviti l’holo-caust econòmic que estem vivint.

David Rabadà Vives

Per a publicitat : [email protected] líniasantandreu.catNovembre201129 5��


DENTISTERÍA ENDODONCIA

PERIODONCIA ESTÉTICA DENTAL

RADIOLOGÍA DENTAL REHABILITACIÓN ORAL

IMPLANTOLOGÍA Y CIRUGÍAPRÓTESIS FIJAS Y REMOVIBLES

Vía Julia 147 , piso 1º[email protected]

Telf: 93.354.00.22www.cubdens.com

Dr. Josep Cubells Biela

Novembre201129

Sant Andreu7��

Exposició doble al Centre Municipal de Cultura PopularDues exposicions en un mateix espai: Sant Andreu en un CLIC! i la Mostra de Cartells de la Festa

Major. Enguany l'exposició de fotografies del Sant Andreu en un CLIC! va acompanyada de la mos-tra de Cartells que van participar en el concurs per escollir la imatge gràfica que ha ilustrat la Festa

Major 2011. Per veure la doble exposició només cal acostar-se al CMCP de Sant Andreu. líniasantandreu.cat

M.G.> La Sant Andreu JazzBand ha sigut un dels grups d’ar-tistes guanyadors dels premis2011 de l'Associació de Represen-tants, Promotors i Managers deCatalunya (ARC). Antònia Font,La Pegatina, El Petit de Cal Eril,Pastora, Anna Roig i L'Ombre deTon Chien, Sílvia Pérez i JavierColina Trio, Tremendos, LaMontecarlo, i Albert Pla i PascalComelade han sigut els guanya-dors dels Premis ARC de la Mú-sica Catalana 2011 que es vanlliurar a la Sala Luz de Gas.

La Sant AndreuJazz Band guanyaun premi ARC

M.G.> Sant Andreu ha celebrat,durant el cap de setmana, el se-gon torneig de Gym Racket. Aquesta activitat forma part

del programa de les festes deSant Andreu de Palomar. La ini-ciativa esportiva ha sorgit delClub Natació. En l’edició 2011 hihan participat 12 parelles mas-culines i 12 de femenines. Tam-bé s’ha disputat un partit de GymRacket entre Catalunya i Itàlia.Aquest esport es juga amb lesmateixes normes que el tennisplatja, però en superfícies dures.

Segon Torneigde Gym Racket aSant Andreu

L’andreuenca Karen González vaser l’encarregada de fer el pregóde les festes de Sant Andreu desdel balcó de la seu del Districte.Aquest espai li és molt familiarja que des de fa anys, la Karen,és l’encarregada de traduir enllengua de signes els pregons delsconvidats a l’acte d’inici de fes-tes.

12 DIES DE FESTALes festes del barri s’allargarandotze dies, fins al dijous 8 de de-sembre.El president de la Comissió de

Festes de Sant Andreu ha valo-rat positivament la tria de la pre-gonera d’aquest any. El presidentha dit que, el fet de ser pregone-ra, és un “petit homenatge a laseva feina”. Al migdia es va feruna cercavila amb trabucaires,grallers i diverses colles gegan-teres. També hi va haver la tra-

dicional baixada de la pancartade la festa major a la parròquia.A la tarda es va fer una xocolata-da a la Plaça del Mercat.

ACTES 2011La plaça d’Orfila es va omplir degom a gom per començar un se-guit d’actes populars i culturalsque passen per una degustaciód'arrossos i fideuàs; partits icompeticions esportives; hava-neres; un recital poètic; una dis-coteca mòbil al Santdance disco-mòbil 2011; una fira de dibuix ipintura; un taller d'elaboració depasta fresca; el correfoc; la pro-jecció de documentals; cinemainfantil i balls populars. L’esporttambé hi serà present. A bandadel Segon Torneig de Gym Rac-ket de Sant Andreu es celebrarauna bicicletada popular.En l’edició d’aquest any hi

haurà, a part de música popularl’actuació del grup de rock en ca-talà Brams. Pels més enamora-

dissos, la música del conjunt LaPorta dels Somnis omplirà elscarrers del barri. La Virginia, elJaume i l’Oriol seran els encar-regats d’amenitzar les festes pelssantandreuencs.L’acte de tancament de la fes-

ta Major serà el dijous 8 de de-sembre, a les 10 de la nit, ambl'espectacle "Memento Mori" a laplaça d'Orfila, organitzat pelsDiables de Sant Andreu.

TORNARÀ A SONARLa sirena de la Fabra i Coats seràl’encarregada de posar el punt ifinal a la Festa Major de Sant An-dreu. El soroll de la Fabra i Co-ats va ser un element caracterís-tic de la zona durant molts anys.La sirena de la fàbrica era un soimpregnat en la cultura del bar-ri i en el dia a dia dels andre-uencs a mitjans de segle. Fa 30anys que no se sent i tornarà asonar el dia de tancament de fes-tes.

Sant Andreu s’omple de gentper la Festa Major 2011Durarà dotze dies, fins el 8 de desembre > El pregóde la festa l’ha fet la intèrpret de llengua de signes

Colla de castellers a les festes del barri. Foto: C.F.Sant Andreu

Marc GómezSant Andreu

M.G.> El Centre Cultural CanFabra acullirà l’exposició XIXArt solidari contra la Sida.La inauguració d’aquesta se-

lecció d’obres serà el proper di-vendres a partir de dos quartsde nou del vespre. A l’acte hi participaran Rai-

mond Blasi i Navarro, Regidordel Districte de Sant Andreu;Josep Oliva i Santiveri, de la Di-putació de Barcelona i Joan Co-lom Farran, director general deSalut. A l’acte inaugural també hi

serà Bernardo Corral Castaño,President AEC-GRIS; AngelGordon, del Club Leons Barce-lona Layetano-Host i l’artistaPerico Pastor. La presentacióserà a càrrec de l’actriu MònicaGlaenzel i comptarà amb l’ac-tuació de la soprano MònicaLuezas, del baixista Ignasi Cam-pà i del pianista Theo Jaskol-kowski. Aquesta actual edició compta

amb obres de més de cent artis-tes. L’exposició contra la Sida es

podrà visitar del 2 al 20 de de-sembre al Centre Cultural CanFabra.

XIX mostra d’ArtSolidari contra la Sida

Art Solidari contra la Sida. Foto: AEC

Novembre201129

Barris9��

Visita del SíndicEl Síndic de Greuges visitarà el proper dia 1 de de-

sembre el districte per tal de recolzar i orientar qual-sevol dubte o queixa dels santandreuencs.

De 9:30h a 14h al Centre Cívic de Sant Andreu.

La Fundació Privada Trinijovecelebra al llarg d’aquest any, unquart de segle. La festa principalva tenir lloc a les instal·lacionsde la Fabra i Coats i va reunir aun total de 300 persones dispo-sades a recordar la feina feta.

La celebració va comptar ambuna variada presència política,un fet que recolza la importàn-cia més enllà dels colors, de lafundació. Hi van assistir l’actualpresident de la Generalitat, Ar-tur Mas, també l’expresidentJor-di Pujol; l’anterior consellerd’Ensenyament, Ernest Mara-gall; Ricard Gomà, Josep LluísCleries, el regidor del Districte,Raimond Blasi i el director del’Obra Social La Caixa, JaumeLanaspa.

LA FEINAA més a més dels vint-i-cinc anysla Fundació Trinijove també ce-

lebra les fites aconseguides. Hanformat, en diferents sectors, amés de sis mil persones, han en-senyat l’ofici de serraller a 450jojves d’entre 16 i 18 anys, hanfet l’acompanyament oportú apetits emprenedors locals i hancol·laborat amb la rehabilitació idinamització de la Casa de les Ai-gües.

Una feina feta que el presidentva considerar que és “una bonabase” i va afegir que la fundacióno va aparèixer en un bon mo-ment afirmant que “la crisi no ésun tema nou per la fundació”.

Actualment i malgrat els es-mentats temps de crisi, la Fun-dació Trinijove dóna feina a 128persones.

La Trinijove en celebra 25La Fundació va sorgir per les elevades xifres d’aturdel districte > Actualment dóna feina a 128 persones

RedaccióTrinitat Vella

Sant Andreu> La reducció,respecte l’any 2010, de la pobla-ció immigrant arreu de la ciutatde Barcelona és notable. A SantAndreu, en concret ha disminuïtun 1’6 per cent.

La població immigrant del ba-rri és actualment del 12,9 percent total del districte, és a dir,18.801 persones estrangeres hiviuen i hi conviuen. Les xifres deldistricte de Sant Andreu rondenla mitjana barcelonina.

BARRISEls diferents districtes de Barce-lona han notat una reducció dela població immigrant. A Nou

Barris, el 0,1% de la població es-trangera ha abandonat el barrique comta amb el 16,3% d’immi-grants en relació a la població to-tal del districte; Sant Martí, el15,2%; Gràcia, 14,9%; Horta -Guinardó compta amb una po-blació immigrant del 12,6%; LesCorts del 10,1% i a l’últim lloc dela llista hi ha Sarrià amb el 10,8%de la població, immigrant.

Ciutat Vella, Sants-Montjuïc il’Eixample són les tres zones dela ciutat amb un índex de pobla-ció immigrant més elevat. Con-cretament del 40,5% a Ciutat Ve-lla, el 19,2% a Sants i el 17,4% albarri de Cerdà.

Baixa la poblacióimmigrant al districte

Mas, en un moment de l’acte

líniasantandreu.cat

Per a publicitat : [email protected] 11��líniasantandreu.cat

Novembre201129

12��

líniasantandreu.catBarris Pilar Guasp, premi Sant Andreu

El proper dimecres a les 19h al Saló Andreu Cortines se celebrarà l'acte de lliura-ment del Premi "Sant Andreu". Enguany la persona premiada el 2011 ha estat la

senyora Pilar Guasp i Borredà, molt lligada al món associatiu veïnal, cultural i es-portiu del barri del Congrés

Els Mossos d’Esquadra ja handesallotjat l’edifici que havia es-tat “okupat” pel moviment 15Mal barri de la Sagrera, concreta-ment al carrer de Portugal, nú-mero 55. Un habitatge de quatreplantes i 14 pisos.

Van ser els mateixos veïns dela zona els que van alertar a lapolicia catalana de la presènciad’un grup gran de gent, que ambescales i diferents eines, prete-nien forçar i entrar a l’edificiabandonat. Segons els membresdel col·lectiu 15M l’edifici feiaanys que estava totalment buit.

Quan els Mossos d’Esquadravan rebre l’avís d’ocupació deledifici del carrer Portugal, unapatrulla s’hi va apropar i poqueshores després, el propietari de lafinca va denunciar l’ocupació po-dent alegar l’hora exacta dels fetsperquè havien saltat les alarmes.

Malgrat la denúncia va ser im-mediata, fet que suposa l’anome-

nat “desallotjament exprés”, unportaveu del moviment va anun-ciar que ja feia dies que l’edificiestava “okupat”.

EL DESALLOTJAMENTDesprés de l’avís veïnal i la pos-terior denúncia del propietari del’edifici, els Mossos d’Esquadra

van procedir al desallotjamentexprés que pot dur-se a termesense una petició judicial.

El desallotjament de Portugal,55 va transcórrer sense cap tipusd’incidència. Tot i així una vin-tena de persones afins al movi-ment van personar-se davant dela finca per protestar.

Desallotjat l’edifici “okupa”Més de setanta persones del moviment del 15M s’ha-vien instal·lat al número 55 del carrer de Portugal

RedaccióSagrera

Bon Pastor> L'Ajuntament deBarcelona ha iniciat les obres demillora del carrer de Virgili, en-tre els carrers de Parellada irambla de l'Onze de Setembre.Lafinalitat d’aquestes obres queduraran vuit mesos, és l'amplia-ció de voreres per facilitar eltrànsit de vianants. Així, es pas-sarà de la secció actual d'un ca-rril de circulació i un d'aparca-

ment a una secció final quecomptarà amb un únic carril decirculació de 3,5 metres d'am-plada. La reurbanització de lazona tindrà una durada de vuitmesos i inclou la renovació delpaviment de voreres i calçada,nova xarxa d'enllumenat, plan-tació d'arbrat, instal·lació dexarxa de reg per degoteig i re-distribució del mobiliari urbà.

Imatge durant una “okupació” al centre de Barcelona

Navas> El carrer Navas de To-losa 310-312 acollirà una de lesfinques d’habitatges destinats agent gran o bé amb dificultatsd’accessibilitat importants. L’en-trega de les claus d’aquest edifi-ci es farà pròximament. En totalla ciutat de Barcelona comptaràamb més de 1.200 pisos en fun-cionament per la gent gran. Elsbeneficiaris poden ser tots elsbarcelonins majors de 65 anys,

autònoms i amb ingressos anualsque no superin els 24.604 euroso bé els 25.365 si són dues per-sones; tampoc es pot disposar dela propietat d’un pis o una casa.

Aquests habitatges disposend’un servei d’atenció permanentper les persones residents que noes poden valer per si soles. Elsajuden amb la neteja, l’assistèn-cia i l’orientació en les activitatsdel dia a dia.

Els pisos per gent grana punt de ser entregats

Obres per ampliar lesvoreres del carrer Virgili

Per a publicitat : [email protected] líniasantandreu.catNovembre201129 13��

Per a publicitat : [email protected] 15��líniasantandreu.cat

Línia Sant Andreu 19

Documents

Transcript of Línia Sant Andreu 19