Literatura Medieval

www.lluisrius.cat

El naixement del català �  La fragmentació de l’imperi romà va donar

lloc a les diferents llengües romàniques.

�  Aquest pas fou lent i gradual.

�  Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a diferents del llatí vulgar.

�  A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la predicació es fes en llengües vulgars.

�  Comencem a trobar textos sense voluntat literària on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada.

�  Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII.

www.lluisrius.cat

La romanització a Catalunya va seguir les següents etapes: 1ª) S. II a C.-S I a C : arribada del s romans a Empúries (218 a C.), romanització lleu, establiment dels romans en la zona tarraconense. 2ª):S. I-V d C.: romanització més acusada.

I

Primers textos conservats en català

www.lluisrius.cat

Fragment del Forum Iudicum (llibre de lleis visigot).

són dels segles XII i XIII

Les Homilies d'Organyà. Inclou vuit sermons que contenen part de

l'Evangeli.

Ramon LLULL

www.lluisrius.cat

Biografia: vida cortesana

etapa de formació

Difusió de la seva obra

1968-1980

Ramon LLULL: vida cortesana �  1229: ocupació i conquesta de Mallorca pel Rei

Jaume I.

�  1232: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fills d'una família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del moment.

�  1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos fills i comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur Jaume II). Conrea la poesia trobadoresca. Això ho sabem a través de Vida Coetània.

�  Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors il·lícits.

www.lluisrius.cat

Ramon LLULL: etapa de formació �  1263: Conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de Crist crucificat). Aparegué la llegenda de Santa Eulàlia.

�  Es proposa tres objectius:

•  1. Tasca missional (convertir els infidels). •  2. Escriure llibres per lluitar contra els errors dels infidels. •  3. Sol·licitar al papa i als reis cristians crear escoles per formar

missioners .

�  Aprèn àrab amb un esclau cultivat i estudia llatí. Fa vida contemplativa al puig de Randa. Comença a concebre la seva Art. L’Infant Jaume li proporciona els mitjans necessaris per fundar una escola monacal per formar missioners. 1276 es funda el monestir de Miramar, on s'estudia àrab i l'Art lul·liana.

�  Es dedica a fer vida contemplativa: Llibre de Amic e Amat i Llibre de l'orde de cavalleria.

www.lluisrius.cat

Ramon LLULL: difusió de la seva obra

�  1283 : Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill.

�  1288 : Primer viatge a París (centre intel·lectual d'Europa) per defensar la seva Art a la universitat. Fracassa estrepitosament davant l'aristotelisme i l'escolàstica. Fèlix o llibre de les meravelles.

�  1293 : Primer viatge al nord d'Àfrica per predicar als infidels.

�  1294−1306: Diversos viatges per tot Europa. Escriu més llibres: Arbre de Ciència, Arbre de filosofia d'amor,

�  1306: Segon viatge al nord d'Àfrica, on és empresonat sis mesos, condemnat a mort i, finalment, expulsat del país.

�  1309: La seva Art és acceptada en cercles universitaris a la facultat d'arts liberals, però no tant a la de Teologia. Dicta Vida coetània.

�  1316: Té 84 anys. Arriba moribund a Mallorca, o potser mor al vaixell de tornada. La llegenda diu que els musulmans el lapidaren a Bugia (no és gaire creïble). Les seves despulles són dipositades a Sant Francesc.

www.lluisrius.cat

Ramon LLULL: obra d’interès literari �  Llibre d’Evast e Blanquerna: Primera novel·la escrita en

llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i papa.

�  Llibre de les bèsties: narració amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix. Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen els ermitans i els filòsofs.

�  Llibre d'amic e amat: obra breu que conté una metàfora per a ser lligada cada dia de l’any. Personatges: l’amic (home) l’amat (Déu) i l’amor. És la màxima expressió de la mística lul·liana.

�  Vida coetània: biografia de Llull.

www.lluisrius.cat

La prosa historiogràfica: les 4 grans cròniques

www.lluisrius.cat

•  Escrites entre el S. XIII i el XIV. Entre la primera i la darrera hi van 200 anys.

•  Finalitats generals de les cròniques:

§  Justificar determinats fets o actituds del rei.

§  Explicar al poble accions polítiques del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.

§  Deixar constància per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen un valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.

§  Escrites amb un to heroic. Intenció d'exaltar el rei. Intenció patriòtica, de cohesionar el país.

La prosa historiogràfica: Jaume I

www.lluisrius.cat

•  La més llarga. Escrita en dues etapes pel monarca.

•  Narra de manera autobiogràfica la vida i gestes més importants del rei (conquestes de Mallorca i València, fets militars detalls de la seva vida quotidiana).

•  Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular (refranys, dites…) i de la llengua pròpia dels personatges i forasters (castellà, aragonès, francès, àrab.)

La prosa historiogràfica: Bernat Desclot

www.lluisrius.cat

•  Redacta pel tresorer Bernat Escrivà

•  Protagonista Pere II el Gran

•  Narra el regant del protagonista. Tracta 2 temes: Conquesta de Sicília i invasió de Catalunya pels francesos.

La prosa historiogràfica: Ramon Muntaner

www.lluisrius.cat

•  La millor i més emocionant de les 4 cròniques

•  Abasta des de l’engendrament de Jaume I fins la coronació d`Alfons el Benigne.

•  El protagonista és Muntaner.

•  Posa èmfasi en les empreses militats dels reis catalans. (patriotisme)

•  Estil caracteritzat per l’ús de procediment joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.

La prosa historiogràfica: Pere III

www.lluisrius.cat

•  Escrita com a justificació del seu regnat.

•  Narra la reincorporació del

regne de Mallorca a la corona i la guerra contra els nobles rebels a valència i Aragó.

La prosa religiosa i moralitzant

CONTEXTUALITZACIÓ:

�  Crisi relligiosa : El Cisma d’Occident (1378-1417) marcà la fi de l’Edat Mitjana. Hi va haver una forta crisi espiritual i es va arribar a tenir dos o tres papes simultanis (Roma, Avinyó i Pisa).

�  Aquest fet va causar una divisió important entre nacions, ordres religiosos i fidels.

�  Gran crisi religiosa, sumada a la crisi demogràfica causada per la pesta i per la crisi econòmica de finals de l’EM

FUNCIÓ DE LA LITERATURA RELIGIOSA

Educativa i Didàctica, reconduir els cristians pel bon camí.

GÈNERES I TÈCNIQUES

Oratòria(sermons), narracions, manuals d’adoctrinament,

l’EXEMPLUM: contes-faules-literatura hagiogràfica-llegendes-..........

www.lluisrius.cat

La prosa religiosa i moralitzant

Francesc EIXIMENIS Autor d’una enciclopèdia del cristianisme Lo Crestià, que havia de comprendre 13 llibres . Compendi del saber cristià. Text d’exemple: Normes de comportament a taula

Vicent FERRER Autor de nombrosos sermons. Gran Comunicador, capaç de commoure al públic. Treball de llengua i estil important. Text d’exemple: Sermó de Santa Margarida

Anselm TURMEDA Exemple de la crisi ideològica per la seva conversió a l’islamisme. Obra:La disputa de l’ase i Llibre dels bons Amonestaments . Text d’exemple: Elogi dels diners

Anàlisi dels tres textos: a) Estructura interna

b)  Temàtica c) Gènere, Llengua i estil

d)  Relació d’a,b,c amb el tipus de literatura que representa

El mateix que la Literatura Religiosa i Moral però a nivell polític a Catalunya: • Contextualització: Compromís de Casp: 1412, mort de Martí l’Humà sense successió. El successor seria Ferran d’Antequera, primer rei de la Corona d’Aragó que pertanyia a una dinastia estrangera: els Trastàmara. • Influència de l’Humanisme (influència italiana) • Característiques estilístiques de la prosa humanista:

-  Frases llargues - Influència llatina (verbs al final de la frase)

- Ús de llatinismes - Ús de la retòrica

- Presència de referents clàssics: mitològics, autors i obres llatines. - Influència de la ideologia humanista.

L’HUMANISME i LA PROSA HUMANÍSTICA