Literaturajuvenil·AntavianaNova·SèrieBlava LECTUR AACTIVA · 2008-03-14 · 5 Lʼil·lustrador...

L E C T U R A AC T I VA

Literatura juvenil · Antaviana Nova · Sèrie Blava

EINES PER TREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

Núria Pradas

2

ÍNDEX

Xavier Hernàndez El joc de la Guineu

Lʼobra i el seu entorn Pàg.

Fitxa tècnica ........................................................................................................Introducció ...........................................................................................................Lʼautor .................................................................................................................

Lʼargument ..........................................................................................................Gènere, estil i context literari ..............................................................................Tema i subtemes .................................................................................................

Abans de la lectura ..............................................................................................Durant la lectura ..................................................................................................Després de la lectura ..........................................................................................Avaluació de la lectura ........................................................................................

Exemples de possibles relacions ........................................................................

Altres llibres de colles i misteri ............................................................................

Activitats ..............................................................................................................Solucionari

Propostes de comprensió lectora

Interdisciplinarietat

Literatura comparada

Propostes lúdiques

....................................................................

344

667

91113

16

18

19

21

24

Informació complementària sobre lʼautor i lʼobra ................................................. 7

Diversitat

Lʼopinió del lector ................................................................................................ 17

Reforç ..................................................................................................................Ampliació .............................................................................................................

2020

Lʼil·lustrador ......................................................................................................... 5

3

EL JOC DE LA GUINEU

Títol: El joc de la Guineu

Autor: Xavier Hernàndez Ventosa

Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs

Editorial: Barcanova

Any d’edició: primera edició, abril del 2006

Pàgines: 139

Col·lecció: Antaviana Nova

Fitxa tècnica

Dades generals del llibre El joc de la Guineu

4

Lʼautor

Lʼobra i el seu entorn El joc de la Guineu

Ens trobem davant dʼuna novel·la que tracta un tema recurrent en la literatura juvenili molt interessant per als lectors preadolescents: les relacions de colla. Lʼautor en parlatot aprofitant les oportunitats que una sortida de colònies li pot proporcionar. Lʼatrac-tiu de la narració no sʼatura, però, aquí; lʼautor ha sabut adornar-la amb un ambient demisteri que ens manté ben aferrats al llibre fins a la darrera pàgina. Disposem, pertant, dʼuns protagonistes, unes circumstàncies i un ambient que de ben segur engan-xaran el lector jove fins al final de la lectura.

Cal esmentar el treball de personatges que fa lʼautor; les diferents personalitatsdels nens i les nenes dʼaquesta història, perfectament aconseguides en pocs trets,donaran tema de conversa i reflexió a lʼaula. I no oblidem el llenguatge dels protago-nistes, amb què els lectors i lectores dʼEl joc de la Guineu es veuran, sens dubte, re-flectits.

El noi de massa lluny. Baula, 1993La nit que van plorar per mi. Alfaguara/Grup Promotor,1996Com la terra vol la pluja. Premi Columna Jove, 1999L’Arnau i el volcà. Ed. Vilarnau, 2001Els vents, que els tanquin! Empúries, 2002La casa adormida. Barcanova, 2002Operació salvament. Baula, 2006

Lʼautor, Xavier Hernàndez i Ventosa, va néixer a Vilafranca del Penedès el 31 dʼoctu-bre del 1945. La seva infantesa pertany a una època en què els nens anaven amb pan-talons curts fes fred o calor, i berenaven, invariablement, pa amb vi i sucre, almenysal Penedès.

Als catorze anys, a en Xavier el van posar a treballar; però ell no va veure clar queaquella primera feina fos tot el seu horitzó, així que quan en va fer vint-i-tres es vaposar a estudiar. Va començar a fer algunes classes, i a col·laborar com a crític de ci-nema i teatre al desaparegut setmanari Tothom de Vilafranca. Són, aquells anys,temps dʼaprenentatge i de reorientació professional.

Una reorientació que el va portar a llicenciar-se en hispàniques i a treureʼs el títolde mestre de català per la Universitat de Barcelona, i a treballar impartint classes dellengua i literatura en diversos centres fins que es va jubilar.

Lʼany 1989 emprèn lʼaventura dʼescriure el seu primer llibre, que va ser publicat aBaula. Lʼaventura ha continuat amb uns quants títols més:

INTRODUCCIÓ

5

Lʼil·lustrador

El joc de la Guineu

Jordi Vila Delclòs pertany a una nissaga dʼartistes, amb lʼorigen aSabadell, que durant quatre generacions han estat protagonistesde la cultura els últims 125 anys dʼhistòria dʼaquest país. El funda-dor de la nissaga fou Antoni Vila Cinca, pintor i fundador de lʼAca-dèmia de Belles Arts de Sabadell. El seu fill, Antoni Vila Arrufat, vaser un esplèndid pintor i retratista format en el Noucentisme, i el filldʼaquest, Joan Vila-Grau, excel·leix com a vitraller, escultor, cera-mista i fotògraf. I dʼaquesta manera arribem a una nova generacióde creadors, els germans Antoni, Eusebi i Jordi Vila Delclòs, queconreen la pintura a lʼoli, el disseny gràfic, el vitrall i la il·lustració.

Jordi Vila Delclòs ha il·lustrat contes, novel·les, llibres, àlbums,com ara El secreto del Gran Río, dʼAlfredo Gómez Cerdà, publicata Edelvives, L’avi ocellaire, de Pere Martí i Bertran, a Lynx Edi-cions, o L’Albert i els coloms missatgers, dʼAnna Vila, a EditorialBarcanova. També ha estat lʼil·lustrador del Dídac, diccionari pu-blicat per Enciclopèdia Catalana. És col·laborador habitual de larevista per a nois i noies Cavall Fort.

Lʼobra i el seu entorn

6

Lʼargument

Gènere, estil i context literari

El joc de la Guineu

LʼIu Quatrecases i els seus companys de curs arriben a la casa de colònies CalRei de Santa Maria del Camí. A més dels seus professors acompanyants, elsnois i les noies tenen tres monitors: en Roger, amb qui lʼIu se sent molt identifi-cat, la Laia i la Núria, que a més de les activitats pedagògiques els organitzen el«joc de la guineu». Durant els dies que durin les colònies, un dels alumnes, quehaurà estat escollit pels monitors, farà de Guineu, i anirà fent bromes i malifetesals seus companys. Després de cada acció, la Guineu deixarà la seva marca, unagran G pintada en un paper. El joc consisteix a descobrir qui és el noi o la noiaque fa de Guineu.

Els dies passen força entretinguts mentre la Guineu va fent de les seves i elsnois i noies van ben despistats a lʼhora de descobrir-la.

Però un altre fet acapara la curiositat de lʼIu i els seus amics. A prop de lacasa de colònies hi ha lʼermita de Sant Silvestre, gairebé en runes, i un petit ce-mentiri al seu costat on sʼhan comès tota mena dʼactes de vandalisme i on sʼhaprofanat la pau dels morts.

Un esquelet sense calavera serà el punt de partida dʼun misteri molt més granque els innocents tripijocs de la Guineu, i que desembocarà en el descobrimentdʼuns fets tràgics i una mica escabrosos, pel que sembla relacionats amb la lle-genda de Tots Sants que els explica un dels monitors.

La novel·la sʼemmarca dins el gènere de la narració realista impregnada dʼunabona dosi de misteri, ja que narra uns fets quotidians, com anar de colònies, iunes relacions entre els protagonistes que també sʼescauen del tot dins de la rea-litat. Malgrat això, i encara que sembla que lʼautor ens està posant en un esce-nari totalment real, ens porta a desviar la nostra mirada, ben aviat, cap a uns fetsque amaguen un misteri que podríem anomenar històric, i que el protagonista iels seus amics, amb força valor i amb lʼajut de lʼatzar, sʼencarregaran de desco-brir.


7

El joc de la Guineu

Informació complementària sobre lʼautor i lʼobra

La veu dʼen Xavier Hernàndez sʼha manifestat diverses vegades en diferents re-vistes i publicacions. Us oferim algunes de les seves opinions:

—És diferent la literatura escrita per a adults o per a infants?—No, des del punt de vista que cal fer-la molt seriosament. Moltes vegades, però,sʼabusa de la falta de maduresa dels infants i es creen veritables subproductesliteraris.

M. A. Martí, La voz del Penedès, Vilafranca,1.12.1989

—Quins valors, a més dels formals literaris, vols expressar o defensar?—Lʼamistat, per damunt de tot; la tendresa, que crec que massa sovint resulta au-toreprimida en els adolescents.

El 3 de vuit, Vilafranca, 3.5.1996

—Què és per a tu la literatura infantil o juvenil?—Literatura, en tots els sentits, i cal exigir-ne les mateixes qualitats que sʼespe-ren de la considerada per a adults. En tot cas hi haurà diferències temàtiques oformals amb relació a la segona, per tal com la infantil i juvenil sʼadequa a uns lec-tors en procés maduratiu.

Cornabou (revista digital)

El tema principal és, sens dubte, la resolució del misteri que sʼamaga en el petitcementiri de Sant Silvestre. Ja hem dit abans, però, que lʼautor emmarca aquestfet en un context realista, en què el que més destacaria seria la convivència delsnois i les noies, que, vistos sota la mirada irònica de lʼIu, el protagonista, posende manifest en aquests dies de llibertat controlada la manera de comportar-seamb els altres, i de la qual no sʼexclou el menyspreu per als més dèbils, com ésel cas de la Mònica Duran. LʼIu serà el catalitzador dʼaquests comportaments i,també, una mena de consciència col·lectiva que dins de la seva realitat de nendʼonze o dotze anys discerneix a la perfecció què està bé i què no ho està. La re-lació amb els mestres i com són vistos des de lʼòptica des seus alumnes, encaraque pintat amb pinzellades ràpides, conforma un element més de realitat dins dela novel·la.

Un altre tema que es tracta a lʼobra, o gairebé podríem dir que lʼemmarca, ésla celebració de la festivitat de Tots Sants. Si ens hi fixem, les colònies es fan alvoltant de Tots Sants, de la mateixa manera que els fets misteriosos que passenal voltant de lʼermita i que en marquen lʼabandonament, també succeïren enaquestes dates. Per tant, misteri i una mica de por envolten aquesta festivitatamb què els humans posem els ulls en el més enllà.

Entrevistes

Tema principal i subtemes


8

El joc de la Guineu

Cantata: Si sentiu els vents cantarTeatre infantil: Un dia de pluja

Tota aquesta informació i més, la podeu trobar a la pàgina webde l’autor:

http://inicia.es/de/xavier.hernandez.ventosa/htm

Altres pàgines web d’interès:

http://escriptors.cat/autors/hernandezvx

http://dmoz.org/world/Català/Arts_i_cultura/Literatura/autora/H/Hernández_v_x

http://cultura.gencat.net/ilc/qeq

Miscel·lània

Altres textos de l’autor:


Abans de la lecturaUn

am

icade

voca

bular

i

9

Abans de començar a llegir la novel·la, no ens aniria del tot malament bus-car al diccionari algunes paraules que potser no coneixeu:

espadat:

esbarzer:

esborronar:

truculenta:

acotar-se:

capçada:

Comprensió lectora El joc de la guineuProposta per a lʼalumnat 1

Com

tela

imag

ines?

Observa bé la coberta del llibre que tens a les mans. Pensa en el títol.Creus que després dʼaixò podries omplir aquesta fitxa?

10

Quin creus que és el tema dʼaquesta novel·la?

Aventures?

Humor?

Misteri?

Relacions familiars?

Digues-ne el perquè:

Escriu el que tʼimagines que podria ser lʼargument de la novel·la:

Quines relacions poden tenir entre ells els personatges que surtena la coberta?

Quan acabis de llegir el llibre, torna a aquesta pàginai comprova com vas dʼintuïció.


Elsp

erso

natg

esLa

Guine

u

11

A mesura que vagis llegint, et trobaràs amb una sèrie de personatges queomplen els fulls dʼaquesta història. Teʼn donem uns quants. Posa al costatde cada nom una paraula que lʼidentifiqui:

Iu Quatrecases:

Rubén Garcia:

David Roig:

Mònica Duran:

Hèctor:

Dani Martí:

Marc Olivares:

Roger:

Si algun dʼells és conegut per un malnom, posa-lʼhi també.

Fes una llista de qui va trobant les G de la guineu, i on les troben. Si tensalgun dubte sobre la qüestió, en pots trobar un bon resum al capítol 7.


Durant la lectura

Elna

rrado

r

12

Torna a escriure el fragment següent en tercera persona, com si el nar-rador conegués tot el que fan els personatges (omniscient):

Tʼhas fixat en qui narra la història?

Quin nom rep aquesta mena de narrador?

«El David, que és molt amic meu, és més tossut que dues mulestossudes. De vegades, al començament, quedem que farem unacosa, i després ja ho volem canviar, però ell de seguida comença adir que el que sʼha dit, sʼha dit, i que si ho canviem, ell plega, i quesi tomba i que si gira. Fins que al final ja sʼha de fer el que havíemdit primer.» (pàg. 27)


Deco

lònies

13

De ben segur que aquesta novel·la tʼha recordat les teves darreres colònies.Pensa-hi una mica i respon a aquestes preguntes:

On van ser?

Com es deien els monitors?

Quins professors us hi van acom-panyar?

Què et va agradar més de les co-lònies?I què no et va acabar de fer elpes?


Després de la lecturaFr

ases

fete

s

El llibre està ple dʼexpressions i frases fetes que, com ja saps, enriqueixen lallengua i li donen personalitat. A veure, però, si saps què volen expressar aques-tes. (Al costat et posem el número de pàgina on les pots trobar.)

Importar un rave (pàg. 21):

Fer cara de badoc (pàg. 22):Buscar els cinc peus al gat(pàg. 24):

Tocar de peus a terra(pàg. 27):

Posar la pell de gallina(pàg. 42):

Agafar el cangueli (pàg. 44):

Fras

esfe

tes

Dem

aner

afo

rmal

14

Tot plegat, una passada! (pàg. 38):

Vés-li al darrere, a la pàmfila de la Mònica! (pàg. 17):

O calles o et clavo un pinyo (pàg. 41):

Pixar fora de test (pàg. 49):

La penya i lʼEdu de gimnàstica jugaven a futbol (pàg. 51):

Fer-se la notes (pàg. 67):

Tʼhas fixat que lʼIu i els seus amics parlen com tu? Ara, rumiaʼt aquestes frasesi escriu-les dʼuna manera més formal i no tan col·loquial:

Engegar a pastar fang(pàg. 55):No despenjar de gaire alt(pàg. 59):

Passar de taca dʼoli(pàg. 69):

Fer el cor fort (pàg. 116):


Enno

més

cincl

ínies

15

Sí, en només cinc línies hauràs dʼexplicar un joc de nit que tʼagradi molt i quehagis practicat alguna vegada. Si no en tens cap, consulta-ho amb els companys.Estigues molt atent a lʼortografia i a lʼexpressió:

Tuqu

èha

sent

ès?

Explica amb les teves pròpies paraules què entens després de llegir aquest frag-ment:

«Moltes vegades passa el mateix, que els culpables no surten i les cosessʼhan de deixar córrer, i jo he pensat que, quan seré gran, miraré dʼarre-glar-ho.Perquè aquells tres són uns cafres passats de voltes i no sé com fer-hoperquè no sʼaprofitin més de la Mònica, que ja he dit que la vull ajudar.En tornaré a parlar amb els del grup.» (pàg. 75)

Estàs dʼacord amb el que pensa lʼIu dʼaquest tema?


16

Ara anem a comprovar que has entès ben bé aquesta història. Respon aaquestes preguntes:

Al Rubén li agraden tres o quatre coses. Esmentaʼn una, però sensemirar el llibre…

Digues quins mestres són els que acompanyen els nois a les colònies iquines matèries imparteixen a lʼescola.

Com es diuen els monitors de Cal Rei?

A quin estil arquitectònic pertany lʼermita de Sant Silvestre?

Per què han estat desenterrats, els morts del cementiri?

A què es refereix lʼIu quan parla del «no-soroll» que se sent al cemen-tiri?

Què vol dir en Roger quan diu que «Déu i el diable sempre van ple-gats»?

Qui va ser lʼúltim difunt enterrat a Sant Silvestre?

Què troba lʼIu al cementiri que li fa tanta por?

On troba la G la Mireia? Per què no ho pot dir a ningú?

Avaluació de la lectura El joc de la guineuProposta per a lʼalumnat 4

17

Recomana aquesta novel·la que acabes de llegir als teus amics, tot omplintaquesta fitxa o fent-ne una de similar, sempre que tʼhagi agradat, és clar! Sipel que fos no tʼhagués agradat, canviaʼn la fitxa, però dónaʼn els tres motiusigualment:

Hola, sóc en/na:

Mʼacabo de llegir un llibre que mʼha agradat molt de lʼescriptor:

Publicat per lʼEditorial Barcanova.

El llibre porta per títol:

Jo teʼl recomano per aquests tres motius:

1

2

3

Espero que tʼagradi tant com a mi.

Signat,

Lʼopinió del lector El joc de la guineuProposta per a lʼalumnat 5

18

El joc de la guineu és una novel·la que, i perdoneu la reiteració, us pot donarmolt de joc a lʼaula.

Llengua i literatura catalana

Lectura comprensiva i comentari de text a classe.

Lectura expressiva del text.

Referències a obres de la literatura catalana, com Tirant lo Blanc.

Ciències naturals

Què és un herbari?Aprofiteu una sortida amb el professor de ciències per recollir plantes i herbes.Després podeu consultar lʼHerbari Virtual (http://www.xtex.cat/centres) per clas-sificar-les.

Visual i plàstica

Potser encara no esteu de colònies. Però us podeu començar a ambientar ala classe de plàstica si sortiu fora de lʼescola i practiqueu el dibuix al natural.Segur que el vostre poble o ciutat us ofereix racons plens dʼencant.

Estudieu lʼobra de lʼil·lustrador del llibre que heu llegit, portant a classe altresllibres il·lustrats per ell. (En primer lloc, mireu a la biblioteca del centre. Segurque nʼhi trobeu algun!)

Fixeu-vos en la il·lustració de la pàgina 81. És un moment molt important de lanovel·la. Com lʼhauríeu il·lustrat, vosaltres?

Tutoria

Les relacions entre els nois i les noies de la classe.

Lʼatenció als més febles.

Interdisciplinarietat El joc de la guineupropostes per al professorat

19

Literatura comparada El joc de la guineupropostes per al professorat

Altres llibres de colles i misteri

Joaquim Carbó. La colla dels deu, Ed. La Galera

Enid Blyton i els seus Club dels Cinc i Club dels Set Secrets.

Joanot Martorell a la literatura infantil i juvenil:

Diverses adaptacions de Tirant lo Blanc, com les de Bromera, Hermes / Castell-nou...

Enric Lluch. Jo Tirant, tu Carmesina, Ed. Bromera.

Anotacions

20

Diversitat El joc de la guineuproposta per a lʼalumnat

Reforç

Prohibicions

Explica algunes de les coses que estan prohibides a les colònies, com, perexemple, fer soroll a la nit. Digues si tu també tʼhi has trobat, amb aquestesprohibicions.

La Castanyada

Durant les colònies, els nois i les noies de la classe de lʼIu celebren la festade la Castanyada. Explica a quina època de lʼany se celebra aquesta festa iquines coses se solen fer per seguir la tradició.

Ampliació

La princesa Carmesina

A la pàgina 97, la Laia explica als nens que, al bosc, sʼhi amaga una princesa:la princesa Carmesina. Saps a quina obra literària pertany aquest perso-natge? No? Doncs ja et pots posar a investigar:

6

Casa

deco

lònies

ilʼen

torn

A les pàgines 15 i 34, hi trobem dos dibuixos de la casa de colònies que lʼIuha fet. Després de llegir la novel·la, tu també pots fer-te una idea de lʼentornon passen els fets. Posaʼt artista i dibuixa el paisatge que en Roger els des-criu a les pàgines 46-48 tal com tu te lʼimagines:

21

Propostes lúdiques El joc de la guineuProposta per a lʼalumnat 7

Retra

tsro

bot

22


En Roger, la Laia i la Núria són els tres monitors de la casa de colònies. Lʼau-tor ens en fa una descripció detallada. Dibuixaʼn els «retrats robot» o si no tensgaire traça a dibuixar, busca fotos en revistes que sʼhi assemblin i enganxa-lesaquí (trobareu les descripcions a les pàgines 16 i 25):

Roger

Laia

Núria

23


Guia lʼIu pel camí que el durà a trobar la princesa Carmesina:

Una mica de vocabulari

24

El joc de la GuineuSolucionari

Proposta 1, pàg. 9�Espadat: roca o tros de terreny vertical o molt rost.�Capçada: conjunt de les branques dʼun arbre, des de lʼenforcadura fins al cimall,amb fullatge o sense.�Esbarzer: planta arbustiva perenne de la família de les rosàcies, de tiges llarguesi arquejades i agullons. La seva fruita és la móra.�Esborronar: fer posar els pèls de punta per efecte del fred, de la por, etc.�Truculent: feroç, atroç, que produeix horror.�Acotar-se: inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra.

Com te la imagines?

Proposta 1, pàg. 10�Resposta lliure.

Els personatges

Proposta 2, pàg. 11�Iu Quatrecases: despert, llest�Rubén Garcia: bo, valent�David Roig: tossut, foteta�Mònica Durán: bleda�Hèctor: orangutan, pinxo.�Dani Martí: pilota�Marc Olivares: hipopòtam, fort, destraler.�Roger: simpàtic, comprensiu.

La Guineu

Proposta 2, pàg. 11�LʼIu entra als vàters de les nenes, tira un rotlle de paper a terra i deixa la G a sota.�La va deixar entre dues pedres a la paret esquerdada del cementiri. La va trobarla Mònica.�La van trobar en sisè lloc; és la dels ossos de la cama de mossèn Rafanell.�Altra vegada als vàters.�Dins lʼherbari del grup dʼen Ricard Pérez.�Sota el pollastre del Rubén.�Sota la safata del sopar de lʼHèctor.�La de sota el llit dʼen Marc.�Dins la calavera de mossèn Rafanell.�La darrera encara la té lʼIu.

El narrador

25


Proposta 2, pàg. 12La història la narra el protagonista mateix, per això diem que és un narrador en pri-mera persona protagonista o intern.El fragment podria quedar així:«LʼIu considerava el seu amic David més tossut que dues mules tossudes. De vega-des, lʼIu canviava dʼidees, de plans; però, quan ho feia, el David rondinava i deia quesi es canviaven els plans ell plegava. Sempre acabaven fent el que havien dit primer.»

De colònies


Frases fetes

Proposta 3, pàg. 13�Importar un rave: no interessar gens.�Fer cara de badoc: cara de ximplet; que baden.�Buscar els cinc peus al gat: veure problemes on no nʼhi ha.�Tocar de peus a terra: ser realista.�Posar la pell de gallina: tenir un calfred, a vegades, a causa de la por.�Agafar el cangueli: començar a tenir por.�Engegar a pastar fang: engegar a dida. Expressar disconformitat.�No despenjar de gaire alt: no ser gaire intel·ligent.�Passar de taca dʼoli: fer-ne un gra massa.�Fer el cor fort: fer-se el valent.De manera formal

Proposta 3, pàg. 14�Tot plegat, una passada!: era tot extraordinari.�Vés-li al darrere, a la pàmfila de la Mònica!: es fa la badoca, però no ho és.�O calles o et clavo un pinyo: val més que callis si no vols rebre.�Pixar fora de test: sempre parla del que no toca.�La penya i lʼEdu de gimnàstica jugaven a futbol: el professor de gimnàstica i unacolla (dʼalumnes) jugaven a futbol.�Fer-se la notes: fer-se veure, voler destacar.

Tu què has entès?


Prova d’avaluació lectora

26


Proposta 4, pàg. 16�Els entrepans de llom (pàg. 10)�La senyoreta Saporta (la Sapo), la senyoreta Matilde, dʼanglès, lʼEdu, de gimnàtica,i el Boires, de naturals i matemàtiques (pàg. 12)�Roger, Laia i Núria (pàg. 16 i 25)�És romànica (pàg. 35)�Perquè els lladres buidaven les tombes (pàg. 39)�El silenci de la mort; una sensació del més enllà (pàg. 42)�El bé i el mal són les dues cares dʼuna mateixa moneda (pàg. 47)�El mossèn Rafanell (pàg. 65)�La calavera de mossèn Rafanell (pàg. 115)�La troba a la cova. No ho pot dir, perquè no ho ha de saber ningú, que han trobatla cova.

Exercicis de reforç

Proposta 6, pàg. 20�Prohibicions: resposta lliure�La Castanyada:

Trobareu més informació sobre aquesta festa a:

www.edu365.com/castanyadawww.etnocat.org/festa/totsants/castanya.htlmI, naturalment, en obres com El costumari català, de Joan Amades.

Exercici d’ampliació

Proposta 6, pàg. 20Consulteu:

www.uoc.es/humfil/digithum2/catala/Art_Carre/tirant/connexio/colon4.htm

Crèdits

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Xavier Hernàndez El joc de la Guineu

Literaturajuvenil·AntavianaNova·SèrieBlava LECTUR AACTIVA · 2008-03-14 · 5 Lʼil·lustrador...

Documents

Transcript of Literaturajuvenil·AntavianaNova·SèrieBlava LECTUR AACTIVA · 2008-03-14 · 5 Lʼil·lustrador...