LIVE Endolla't a Barcelona (núm. 1 abril '11)

Una mi

rada

a l

a mo

bili

tat

elèc

tric

aabril 2011

número 1

www.bcn.cat/livebarcelona

Cat_live.indd 1 30/03/11 11:33

Institut Català d’Energia (ICAEN)

Generalitat de Catalunya

Ajuntament de Barcelona Instituto para la Diversificación y Ahorro de la

Energía (IDAE)

Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

Realització editorial:Ara Llibres, s.c.c.l. www.arallibres.cat

Coordinació de continguts: Live Barcelona www.bcn.cat/livebarcelona

Fonts documentals: L’estratègia d’impuls del vehicle elèctric a Catalunya 2010-2015 (ICAEN, 2010). P. 10, 11, 17, 18, 29 i 30Els reptes industrials del vehicle verd a Catalunya. Damià Martín, Tomàs Megía (Generalitat de Catalunya, 2010). P. 20, 21, 22 i 23

Fotografia: Estudi fotogràfic Raimon Solà, portada i p. 26; Ajuntament de Barcelona, p. 9, 13, 16, 22, 28, 29, 31 i 32; Seat, p. 18 i 19; Nissan, p. 19, Rieju S.A., p. 19; Urbaser i Sece, p. 30; Siemens, p. 31; Shutterstock, p.2, 21 i 29: Thinkstock, p. 10

Impressió:Cevagraf S.C.C.L.

Dipòsit legal: B-14561-2011

Edita:

Amb la col·laboració de:

Cat_live.indd 2 30/03/11 11:33

4 editorial

5 entrevistaJordi Wiliam Carnes, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de barcelonabarcelona, hUb d’innovació en mobilitat elèctrica

6 entrevistaMaite Masià i Ayala, directora de l’institut català d’energia (icaen)“la promoció del vehicle elèctric és Un objectiU de país”

7 entrevistaAlfonso Beltrán, director de l’instituto para la diversificación y ahorro de la energía (idae)“el 2011 serà l’any del llançament del vehicle elèctric”

8 QUi ajUda a implantar el vehicle elèctric?

10 el vehicle elèctric es connecta a la xarxa

12 opinióSusana Bañares, directora de gestió de la demanda de red eléctrica de españa

13 ciUtats pioneres a crear Una xarxa estatal

14 barcelona desplega els pUnts de recàrrega

15 opinióÀngel López, director del serveis de mobilitat de l’ajuntament de barcelona

16 reptes de la normalització i l’estandardització en el desplegament del vehicle elèctric

18 el vehicle elèctric i la indústria catalana

20 capacitats per indUstrialitzar el vehicle elèctric

24 entrevistaAntonio Martínez, director de l’institut de recerca en energia de catalunya (irec)l’irec, Un exemple de transferència de coneixement

25 opinió Santi Castellà, responsable d’electromobilitat de seat

26 tecnologia pUnta en mobilitat Urbana

32 apUnta-t’ho a l’agenda

el vehicle

elèctric a

barcelona,

catalUnya

i espanya

la infraes

-

trUctUra d

e

recàrrega

de barcelo

na

el sector

de la

mobilitat

elèctrica

Cat_live.indd 3 30/03/11 11:33

4 live el vehicle elèctric a barcelona, catalunya i espanya

La mobilitat elèctrica pot ajudar a disminuir les emissions de C02, reduir la dependència energètica i mi-llorar-ne l’eficiència; la seva expansió contribueix a desenvolupar una economia més sostenible, basada

en la innovació i la recerca. Per això, els governs d’arreu del món, liderats per països com EUA o la Xina, han començat a incentivar la migració del vehicle de combustió a l’elèctric. L’estat espanyol s’hi ha implicat, aprovant una estratègia d’impuls del vehicle elèctric (2010-2014) per incorporar 70.000 vehicles elèctrics al parc automobilístic l’any 2012 i 250.000 el 2014. El projecte pilot Movele, que gestiona l’Insti-tuto para la Diversificación y Ahorro de Energia (IDAE) amb una dotació de 590 milions d’euros, forma part d’aquesta estratègia global. L’objectiu és introduir 2.000 vehicles elèctrics i crear una xarxa de més de 500 punts de recàrrega. Els vehicles subvencionats tenen catego-ries, prestacions i tecnologies diverses i són per a diferents tipus d’usuari, amb la finalitat d’avaluar-ne la viabilitat tècni-ca, energètica i econòmica. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat de Catalu-nya ha aprovat l’estratègia d’impuls del vehicle elèctric (IVECAT), per al període 2010-2015. L’objectiu princi-pal és harmonitzar l’evolució del sector automobilístic cap

a l’electrificació, de manera que es disposi d’una normativa i de les infraestructures necessàries, així com d’una política industrial i de R+D que n’aprofiti el potencial econòmic. Les actuacions plantejades s’han estructurat en quatre eixos: infraestruc-tura i xarxes; indústria, tecnologia i formació; promoció de la demanda i mobilitat sostenible; a partir dels quals s’ha dissenyat un conjunt de mesures perquè la indús-tria catalana esdevingui referent en la implantació del vehicle elèctric. En un context general de recerca i desenvolupament, les ciutats emergeixen com a potencials bancs de prova per fer extensibles aquestes noves tecnologies als ciutadans i esdevenen entorns clau per a la indústria que neix i creix al voltant de la mobilitat elèctrica. Gairebé el 30% de la indústria automobilística de l’estat es-panyol es concentra al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és un dels pols europeus del sector. Donar suport al desenvolupament de la mobilitat elèctrica és vital per a la competitivitat global del sector automobilístic, però també per a la millora ambiental i de qualitat de vida a la nostra ciutat. La plataforma mixta Live –acrònim de Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric– neix amb aquest objectiu. Promoguda inicialment per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya –a través de l’ICAEN–, Seat i Endesa; s’hi ha sumat el Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç -a través de l’IDAE– i l’empresa Siemens. Ara podem dir que el món està llest per a la introducció dels vehicles elèctrics i podem afirmar que Barcelona no ha deixat escapar l’oportunitat de posicionar-se com a referent internacional en l’àmbit de la mobilitat sostenible i, en especial, del vehicle elèctric.

editorial

Live esdevé un pla general i unificat d’implementació estra-tègica del vehicle elèctric que es vehicula a través de cinc eixos diferenciats per a donar suport a la indústria, a la mobilitat sostenible i al medi ambient:

• Donar suport en el desenvolupament i promoció de projectes demostradors en mo-bilitat elèctrica (Living Labs), afavorint els primers desplegaments del vehicle elèctric i obtenint resultats i millors pràctiques dels demostradors.

• Facilitar les eines i els recursos necessaris per generar una xarxa d’actius innovadors, d’economia i indústria, per impulsar el R+D. Donar suport a la creació de consorcis locals, en projectes estatals i europeus, i a la transferència tecnològica i de coneixement en àmbits universitaris i professionals.

• Promoure l’organització i acollida d’es-deveniments i activitats que impulsen la mobilitat elèctrica a Barcelona.

• Impulsar el desplegament de xarxes públi-ques i privades de recàrrega per a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• Esdevenir el punt de referència dels ciuta-dans, ciutadanes i empreses de Barcelona per a qualsevol aspecte relacionat amb la mobilitat elèctrica, a través de la creació de la primera oficina tècnica i ciutadana d’Europa per al desplegament de la mobilitat elèctrica.

el vehicle

elèctric a

barcelona,

catalUnya

i espanya

Un segle després, el vehicle elèctric ressorgeix a tot el món i es perfila com una oportunitat per als grans reptes ambien-tals, energètics i industrials de la nostra societat

Cat_live.indd 4 30/03/11 11:33

live 5el vehicle elèctric a barcelona, catalunya i espanya

Barcelona està fent una forta aposta per la mobilitat elèctrica. Què diferencia Barcelona d’altres ciutats? Quin és el principal potencial que pot convertir la ciutat en un referent del vehicle elèctric?El desenvolupament de la mobilitat elèctrica esdevé un element clau per fomentar la competitivitat global del sector de l’automòbil i una oportunitat per a la transformació del sector que pot con-tribuir al desenvolupament econòmic del territori. Promoure la recerca i la transferència de tecnologia en temàtiques relacionades amb l’emmagatzematge d’energia per a aplicació en el vehicle elèctric és, ja, prioritari en les estratègies de R+D. A això s’hi suma l’aposta de Barcelona per esdevenir un autèntic banc de prova, un urban lab, un entorn ideal per a la indústria que neix i creix al voltant de la mobilitat elèctrica. Un altre factor clau que pot contribuir al desenvolupa-ment de la mobilitat elèctrica a Barcelona és l’extensa flota de motocicletes, que no tenen moltes ciutats europees. Amb 300.000 vehicles de dues rodes circulant, no hi ha dubte que la moto elèctrica pot ser el primer pas per a la implemen-tació i l’explosió de la mobilitat elèctrica.

El paper municipal de cara a l’usuari és important per motivar el mercat. Quin és el de l’Ajuntament de Barcelona? Barcelona és pionera en atenció als usuaris del vehicle elèctric amb la creació de l’oficina d’atenció ciutadana, el Punt Live, i el web www.bcn.cat/livebarcelona, on es posa a l’abast dels potencials usua-ris continguts i serveis com un mapa de punts de recàrrega

i informació sobre la tramitació de la targeta del vehicle elèctric, els incen-tius que ofereix actualment l’adminis-tració pública, els models de vehicles elèctrics que es troben al mercat, així com una descripció detallada del seu funcionament. La targeta del vehicle elèctric és un element important de foment de la mobilitat elèctrica ja que permet unificar la càrrega als punts públics i fer recàrregues gratuïtes en superfície fins al 2013. A part, el propietari de la targeta, si és resident a Barcelona i fa el pagament de l’IVTM a la ciutat, dispo-sarà de gratuïtat en l’estacionament de l’Àrea Verda i l’Àrea Blava, segons els criteris de regulació establerts. Barcelona és pionera a Espanya en el desplegament de punts de recàrrega i compta ja amb 157 punts actius. Amb l’impuls aconseguit a través del Pla Movele de l’IDAE i amb altres fonts privades de finançament, Barcelona preveu tenir al voltant de 300 punts a finals de 2011, superant de llarg els 191 punts previstos al Pla Movele.

La millora de la qualitat de l’aire és una de les motivacions per impulsar la mobilitat elèctrica. En quin punt es troba Barcelona en aquest sentit? La factura energètica i la contaminació són dos aspectes que sens dubte contri-buiran a impulsar la mobilitat elèctrica i que aquesta sigui vista no com un capri-ci o una moda sinó com una necessitat per garantir la sostenibilitat de la mobi-litat de milions de persones. La millora de la sostenibilitat mediambiental i de la

qualitat de vida a la ciutat són prioritats irrenunciables per Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona ha signat diversos convenis amb empreses d’automoció per promoure el vehicle elèctric. Quins són els fruits d’aquestes col·laboracions?La signatura de diversos convenis implica la voluntat de sumar esforços entre totes les parts implicades en el desenvolupament de la mobilitat elèc-trica a la ciutat i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sens dubte, l’acord marc és Live (Logística per a la Implementa-ció del Vehicle Elèctric), la plataforma público-privada que va néixer amb l’objectiu de donar suport i impuls a la mobilitat del futur. Així mateix, l’aliança Renault-Nissan, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han unit les seves forces per animar els conductors a utilitzar els vehi-cles elèctrics d’emissions zero, gràcies a la signatura a finals del 2010, d’un acord de cooperació. Nissan es compromet a introduir el seu cotxe 100% elèctric, el Nissan Leaf, amb 160 quilòmetres d’autonomia, durant l’any 2011 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un tercer acord estratègic és l’as-solit entre l’Ajuntament de Barcelona i Bergé Automoción, empresa comer-cialitzadora a Espanya de BYD, una important empresa xinesa de fabricació de bateries. Aquest és un element clau, sens dubte, per garantir que la mobili-tat elèctrica acabi sent una realitat més aviat del que molts es pensen.

entrevistaJordi William Carnesprimer tinent d’alcalde de l’ajuntament de barcelona

barcelona, hUb d’innovació en mobilitat elèctrica

Cat_live.indd 5 30/03/11 11:33


Què passarà amb l’Estratègia Catalana d’impuls al vehicle elèctric 2010-2015 en aquest context de crisi de recursos públics i retalls generalitzats?L’estratègia per a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya (IVECAT) és un objectiu de país, i ho és perquè fa del vehicle elèctric un instrument per avançar en diferents àmbits fonamentals: estalvi i eficiència energètica, reactivació de l’activitat industrial i econòmi-ca, modernització d’infraestructures, nou model de mobilitat... A Catalunya tenim molt bons arguments, com poden ser uns sectors de l’automoció i elèctrics de primera fila o uns centres de recerca de referència, per fer que el vehicle elèctric sigui una font de riquesa i reverteixi en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Per això estem decidits a donar-li l’impuls necessari, tot i que haurem d’ajustar-ne el desen-volupament a les disponibilitats pressupostàries de la Generalitat.

En qualsevol cas, quins serien els trets fonamentals d’aques-ta estratègia? Quins àmbits es volen prioritzar? L’oferta? La demanda? El know how de les empreses?L’IVECAT té quatre eixos bàsics, en els quals cal avançar de manera harmònica per aconseguir una implantació equilibrada i d’èxit del vehicle elèctric a casa nostra. Aquests eixos són la infraestruc-tura de recàrrega i xarxes elèctri-ques; indústria, R+D i formació; mobilitat sostenible, i promoció de la demanda, i engloben un total de 26 mesures que s’aniran avaluant periòdicament d’acord amb un conjunt d’indicadors. L’objectiu d’aquesta estratègia és coordinar

totes aquestes accions per convertir la implantació del vehicle elèctric en una oportunitat de país en tots els sentits. No tindria sentit avançar només en un dels quatre eixos, o prioritzar-ne un per sobre dels altres, perquè no aconseguiríem l’equilibri desitjat.

Està prou madura la tecnologia de les bateries en el sentit que les prestacions del vehicle elèctric –per exemple d’au-tonomia– no siguin massa diferents de les dels vehicles convencionals?L’autonomia i el cost són els principals reptes a assolir en l’ac-tualitat pels vehicles elèctrics, i la bateria n’és la protagonista en els dos casos. La indústria ho sap i hi està treballant. Ara bé, cal matisar que, com a mínim en una primera fase, no hem de caure en la comparació de les prestacions d’un vehicle conven-cional i les d’un elèctric. La transició serà molt més ordenada i equilibrada si prenem consciència que hi ha unes demandes de mobilitat per a les quals és més adequat un vehicle elèctric (complement del transport públic, flotes urbanes, motos) i d’altres per a les quals és millor un de convencional, i triem en funció d’aquests criteris. La tecnologia i el temps farà la resta.

Quines previsions tenen de renovació del parc a Catalunya en els propers anys? La fase híbrida durarà poc o molt?L’IVECAT preveu disposar de 76.000 vehicles elèctrics en l’horitzó de l’any 2015, xifra que es revisarà periòdicament i que suposa una velocitat més que significativa en la renovació del parc mòbil de Catalunya. La duració de la fase híbrida, com a transició entre els vehicles convencionals i la mobilitat elèctrica, estarà condicionada tant al fet que la gent entengui l’adequació de cada tipus de vehicle a uns usos concrets com a l’evolució tecnològica i comercial que tinguin els constructors.

la promoció del vehicle elèctric és Un objectiU de país”

“entrevistaMaite Masià i Ayaladirectora de l’institut català d’energia (icaen)

Cat_live.indd 6 30/03/11 11:33


Quin balanç faria del Projecte Movele (2009-2010)?Ha propiciat el llançament del ve-hicle elèctric al nostre país. Fa molt poc temps, la mobilitat elèctrica era un futurible allunyat de la reali-tat. Avui podem dir que el vehicle elèctric està aquí i que els fabri-cants, els gestors de la mobilitat i els ciutadans estan interessats en el seu desenvolupament i implantació. Un altre dels objectiu bàsics del projecte era situar Espanya entre les referències de la mobilitat elèctri-ca, i en aquest cas, crec encertat definir el coneixement exterior de Movele com a molt destacable. De fet, el nom del projecte pilot s’ha traspassat al Pla d’Acció del Vehicle Elèctric 2010-2012 amb què el nos-tre país arrancarà definitivament en la implantació d’aquest tipus de mobilitat.

Els ajuntaments i les comunitats tenen plans propis de promoció del vehicle elèctric. Estan prou coordinats?Existeix un gran consens entre tots els agents de l’administració relaci-onats amb l’impuls del vehicle elèc-tric. Els objectius són compartits. Estem convençuts que les iniciati-ves autonòmiques com l’IVECAT de Catalunya seran elements sinergè-tics que contribuiran a l’èxit. Passa el mateix respecte els municipis, element bàsic per a l’èxit del vehicle elèctric i un dels principals beneficiaris del seu desenvolupament. En aquest sentit, voldria recordar la promoció imminent per part de l’IDAE i la FEMP d’una guia de bones pràctiques dels municipis per a la promoció del VE. Aquest permetrà que els municipis puguin conèixer

de primera mà l’experiència en altres ciutats. Associada a la guia, l’IDAE ha creat un distintiu (el segell de Mobilitat Elèc-trica) que haurà de reconèixer i animar les ciutats a posar en marxa estratègies d’implementació.

Quan es parla d’estratègies per a la promoció del vehi-cle elèctric es pensa sobre tot en la xarxa de recàrrega, però, s’ajuda prou al consumidor per adquirir un vehicle elèctric? Un dels quatre grans blocs estratègics del pla d’acció 2010-2012 d’impuls del vehicle elèctric a Espanya, el Pla Movele, inclou mesures públiques per incrementar la demanda d’aquests vehi-cles entre els usuaris, en especial les flotes de transport urbà i, per descomptat, els ciutadans. Els preus encara són molt elevats en comparació amb altres vehicles, motiu pel qual el Ministeri ha habilitat un fons de 240 milions d’euros per a l’adquisició de vehicles elèctrics durant els anys 2011 (80 milions d’euros) i 2012 (160 milions d’euros). Les subvencions a la compra, la destaxació de l’impost de matricu-lació, la gratuïtat d’aparcament regulat en les ciutats i el cost menor de l’energia elèctrica, ens porten a la conclusió que el vehicle elèctric pot competir econòmicament, tenint en compte la seva vida útil.

Quins factors contribuirien a un increment del parc de vehicles híbrids i elèctrics?Tots els agents estem convençuts que el 2011 serà l’any del compte endarrere en el llançament del vehicle elèctric. L’escas-setat de l’oferta de vehicles ha limitat fins ara les vendes. Algu-nes de les primeres marques del mercat presentaran aquest any models elèctrics o endollables a la xarxa i pràcticament el 100% dels fabricants d’automòbils disposen de projectes i productes elèctrics, que sortiran al mercat entre 2012 i 2015. Des del punt de vista d’una institució com l’IDAE, la missió de la qual es promoure l’eficiència i la reducció de la dependèn-cia energètica, és important que cada cop hi hagi més empreses i ciutadans que usin la mobilitat elèctrica, amb la tecnologia que sigui. L’electrificació de la mobilitat, a partir de l’energia de la xarxa general i amb especial participació de les fonts reno-vables, ens permet avançar en tots els grans eixos de la política energètica. Per això és important el vehicle elèctric, i cal que Espanya sigui un dels països líders a impulsar-lo.

el 2011 serà l’any del llançament del vehicle elèctric”

“

entrevistaAlfonso Beltrán director de l’instituto para la diversificación y ahorro de la energía (idae)

Cat_live.indd 7 30/03/11 11:33


Mai no s’havia parlat tant de la mobilitat elèctrica com ara. Fòrums públics i privats coincideixen en les oportunitats i avantatges –ambientals però també empresarials, tècniques i econòmiques– que com-

porta a gran escala el desenvolupament i la implantació del vehicle elèctric. Al seu voltant es viu una eclosió d’activitat: en parcs i centres de recerca tiren endavant infinitat de projectes –des d’investigacions per millorar components com la bateria a projeccions de nous models de negoci i comercialització–, companyi-es energètiques i del sector automobilístic tanquen aliances i s’observen moviments estratègics per agafar primeres posicions en un mercat de futur. El vehicle elèctric es perfila en aquests espais com l’alternati-va més viable al transport de combustió. Tanmateix, la cir-culació en carreteres i carrers de vehicles propulsats per l’electricitat no passa de ser poc més que anecdòtica. Fins ara. L’any 2011 està marcat al calendari institucional com l’any de la inflexió. Marques com Renault, Seat o Toyota han anunciant per aquest any plans de comercialització massius. Els objectius fixats pels governs –de 250.000 ve-hicles elèctrics a l’estat l’any 2014 i de 76.000 a Catalu-nya el 2015– no deixen de ser ambiciosos i d’esperonar aquest desenvolupament emergent. L’administració pública ha ideat una sèrie d’ajudes i incentius que, en molts casos, s’adrecen directament a l’usuari final per promoure la renovació del parc automobi-lístic privat. Així, a Catalunya, es subvenciona parcialment l’adquisició d’un vehicle elèc-tric, amb l’objectiu de superar la barrera que, en l’actualitat, suposa el cost de compra per a un públic mig. En el cas d’un turisme, l’import de l’ajuda

equival a, com a màxim, el 15% del cost final del vehicle sense IVA i oscil·la entre els 7.000 euros per als elèctrics purs i als híbrids endollables i els 2.300 per als híbrids. Si es vol una motocicleta, l’ajuda màxima és de 750 euros, que equival també al 15% del seu cost. En aquest cas només es subvenciona potències a partir de 4 kW. Empreses i institucions compten amb una convocatòria específica per a substituir la flota de vehicles i de material mòbil industrial –excepte elevadors i carretons– pel seu equivalent híbrid o d’emissions zero. L’import màxim arriba als 50.000 euros per vehicle. Un altre paquet d’ajudes es dirigeix a la instal·lació de punts i estacions de recàrrega d’electricitat, infraestructures que seran imprescindibles quan la quota de vehicles endollables assoleixi els objectius fixats. L’administració subvenciona fins a un 30% la inversió en una estació de recàrrega, amb un màxim de 60.000 euros si es tracta d’una estació d’ús públic i un màxim de 30.000 euros quan és un punt de recàrrega individual o per a una flota de transport determinada. Aquestes ajudes s’emmarquen en plans estratègics per a fomentar el desenvolupament de la mobilitat elèctrica a curt i mitjà termini i responen a l’objectiu general de generar demanda, fer promoció i divulgar el coneixement de l’alternativa elèctrica en la societat.

ciUtats més netes i amb menys sorolls

Tant per les prestacions del vehicle elèctric com pels avantatges ambientals en la qualitat de l’aire i de soroll, les ciutats esdevenen el marc ideal per a la seva implan-tació. Els organismes locals poden disposar d’ajuts per a elaborar plans de mobilitat elèctrica i crear una xarxa municipal de punts de recàrrega al territori. Barcelona, que aspira a ser pol d’innovació del vehicle elèctric, té accés als programes d’ajuts econòmics de la Comissió Europea, estatals i autonòmics. Com a ciutat capdavan-tera en sostenibilitat i medi ambient, l’Ajuntament ha desenvolupat un pla específic amb ajudes per als usuaris locals de vehicle elèctric. Així, es bonifica la compra d’un vehicle d’emissions zero amb una reducció en l’impost de matriculació de fins a un 75% i s’han aprovat mesures com l’estacionament gratuït pels vehicles elèctrics purs o la reserva d’un 3% de places en aparcaments públics, entre altres fórmules de promoció i incentius.

QUi ajUda a implantar el vehicle elèctric?Els plans estratègics inclouen ajudes i subvencions a la compra de vehicles i a la instal·lació d’estacions de recàrrega. Ciutats com Barcelona tenen plans específics que contemplen beneficis fiscals i privilegis en estacionaments i accessos

Cat_live.indd 8 30/03/11 11:33


QUADRE D’AJUDES

• 30% del valor de la inversió, amb un màxim de 60.000 euros per a la instal·lació d’infraestructures de recàrrega d’ús públic i màxim de 30.000 euros per a la instal·lació de punts de recàrrega individual o d’ús privat.• Ajuda de 400 euros per punt de recàrrega si inclou sistemes de monotorització i control de consum.

4. Altres mesures i incentius a Barcelona: • Estacionament gratuït en zones d’aparcament regulat. • 3% de places reservades en aparcaments públics.

1. Ajudes directes per a la compra d’un vehicle elèctric: • 15% del valor sense IVA, màxim 7.000 euros, per a turismes elèctrics o híbrids endollables.• 15% del valor sense IVA, màxim 750 euros, per a mo-tocicletes a partir de 4 kW.• 75% de bonificació màxim a l’impost de circulació.

2. Ajudes per a la renovació de vehicles industrials i flotes de transport:• Fins a 50.000 euros per vehicle i material mòbil in-dustrial.

3. Ajudes a la implantació de punts de recàrrega elèctrica:

Cat_live.indd 9 30/03/11 11:33

10 live la infraestructura de recàrrega de barcelona

El sistema elèctric d’un territori es dimensiona per a donar resposta al conjunt d’activitats que requereixen energia en cada moment del dia o època de l’any,

així com a la consegüent demanda de potència global. La incorporació del vehicle elèctric a aquest ventall d’usos comportarà —a mitjà i llarg termini— una demanda d’electricitat afegida que cal preveure a fi d’evitar els impactes potenci-

als sobre el sistema i garantir la viabilitat d’aquest salt tecnològic.

el vehicle elèctric es connecta a la xarxa

Cat_live.indd 10 30/03/11 11:33

live 11la infraestructura de recàrrega de barcelona

E l consum quotidià d’electricitat dóna lloc a un perfil de demanda que varia cada hora i cada dia, amb puntes de consum i hores vall molt definides. Aquesta demanda variable en el

temps, afegida a la reduïda capacitat d’emmagatzematge d’energia elèctrica, obliga a dur a ter-me inversions en instal·lacions de generació que permetin cobrir de manera segura la potència sol·licitada. Actualment, en hores vall, el sistema elèctric espanyol demana una potència d’uns 22.000 MW, mentre que, en hores punta, arriba fins als 45.000 MW, aproximadament. El vehicle elèctric és un nou consum que s’afegeix als que ja hi ha, per la qual cosa el siste-ma ha de permetre integrar-lo progressivament sense que calgui dotar-lo d’una nova infraes-tructura. La presència al carrer d’un milió de vehicles elèctrics l’any 2014 només representaria, segons l’estimació feta, un increment de l’1% de la demanda elèctrica anual, si bé cal tenir en compte en quins moments del dia es produiria aquesta demanda: en hores vall o punta, en quant de temps, en condicions o no de simultaneïtat… Si la recàrrega dels vehicles es realitzés en hores punta, es produiria un increment de la demanda d’energia elèctrica que exigiria augmentar la potència de generació instal·lada. Si, en canvi, el procés de recàrrega es dugués a terme de manera massiva en hores vall i, a més, lentament (recàrrega a baixa potència) amb control de la potència de recàrrega, el resultat sobre el perfil de la demanda seria un augment del consum en aquest període del dia que no modificaria significativament el consum en les hores punta (aplanament de la cor-ba de càrrega). D’aquesta manera, s’aconseguiria també una interacció més gran de generació elèctrica amb energies renovables en hores vall. Les característiques de la recàrrega (durada, període horari, nivell d’interacció amb el sistema) resulten determinants pel que fa a l’operativitat i l’eficiència global del sistema. Així, si la integració del vehicle elèctric es duu a terme en les condicions esmentades (recàrrega lenta en hores vall amb control de la recàrrega), no sembla necessari introduir canvis significatius en les infraestructures de producció i transport d’energia elèctrica. Segons l’operador del sistema i gestor tècnic de la xarxa de trans-port, la xarxa elèctrica espanyola podria integrar, amb un sistema de gestió intel·ligent, fins a 6,5 milions de vehicles elèctrics l’any 2014 sense necessitat d’inversions en instal·lacions de producció d’energia elèctrica ni en la xarxa de trans-

port. Això no obstant, a escala local o regional sí que es podrien produir afectacions en cas que la xarxa de distribució no estigui preparada. En el cas de Catalunya, la comercialització de 76.000 vehicles l’any 2015 —d’acord amb les previsions de l’Estratègia catalana d’implantació del vehicle elèctric— comportaria només un aug-ment de la demanda elèctrica anual d’un 0,3%, aproximadament. En tot cas, s’ha d’afavorir que la recàrrega dels vehicles es realitzi a les hores vall a fi d’evitar les puntes de demanda, com podria succeir, per exemple, si la majoria dels usuaris la fessin en tornar a casa a la nit. Ara bé, perquè aquestes previsions esdevinguin reals, l’Estratègia catalana d’implantació del vehicle elèctric assenyala que calen canvis normatius en el sistema de remune-ració econòmica de l’activitat de distribució d’energia elèctrica. L’objectiu és afavorir les inversions necessàries en la xarxa de distribució per a la penetració del vehicle a mitjà i llarg termini, les quals haurien de quedar reflectides en els plans d’inversió de les companyies de distribució.

sUperar barreres regUladores i normatives

Alhora, és necessari superar un conjunt de barrereres regu-ladores i normatives que poden dificultar el desplegament de la infraestructura elèctrica necessària i la instal·lació de punts de recàrrega. Per exemple, modificant el reglament electrotèc-nic de baixa tensió (REBT) per a eliminar el criteri de punt de subministrament únic i permetre la connexió a un sol abonat en diversos punts de lliurament de l’energia, així com també el subministrament individual a cada plaça d’aparcament comuni-tari. Aquesta modificació resulta imprescindible per a permetre la instal·lació de punts de recàrrega en edificis plurifamiliars. També cal crear una normativa per a introduir elements de gestió de la demanda que permetin al sistema elèctric aprofitar la flexibilitat pròpia asociada a l’operació del vehicle elèctric –con-siderant de manera prioritària a la recàrrega nocturna–, sense haver d’incrementar el sistema de producció d’energia elèctrica i la xarxa de transport. Entre aquest tipus de mesures hi ha la creació d’una nova tarifa d’accés elèctric, especifica per a la recà- rrega del vehicle elèctric en hores vall, o de nous models de con-tractació de potència en baixa tensió condicionada a horaris d’uti-lització nocturna. Finalment, també caldrà reglamentar d’una manera adequada la futura figura dels “gestors de càrregues”.

la infraes

-

trUctUra d

e

recàrrega

de barcelo

na

Cat_live.indd 11 30/03/11 11:33


E l vehicle elèctric serà un nou consumidor d’energia que, no obstant això, es pot convertir en un aliat per a operar de manera més eficient el sistema, reduint les grans diferències que es produeixen entre els perío-

des de més o menys consum elèctric i facilitant la integració de les energies renovables. La demanda d’ener-gia elèctrica presenta un perfil típic al llarg del dia, amb dos moments en els quals es consumeix més energia, al migdia (per l’activitat comercial) i a última hora de la tarda (per l’alta activitat als comerços i a les llars). Per contra, les hores de menys consum elèctric es produeixen entre les dotze de la nit i les vuit del matí. Per a operar millor el sistema elèctric és important que la demanda es desplaci cap als moments en els quals el consum és inferior, i és aquí on el cotxe elèctric pot tenir un paper fonamental ja que es poden aprofitar aquestes hores per a fer una recàrrega lenta i intel-ligent dels vehicles. A més, d’aquesta manera, els usua-ris d’aquests cotxes es benefi-cien d’un preu de l’electricitat més reduït durant aquestes hores de menys demanda. Fins i tot es pot anar més enllà, fins al punt de convertir el cotxe elèctric en un sistema reversible d’emmagatzematge d’energia ja que, en els mo-ments de màxima demanda, podria abocar de nou a la xarxa aquesta energia que ha emmagatzemat durant la nit. Gràcies a aquest servei com-plementari, el propietari del vehicle pot obtenir beneficis econòmics en abocar l’energia a un preu més car que la que va emmagatzemar. Aques-ta interacció servirà per a aprofitar la capacitat d’emma-gatzematge de les bateries, i requerirà una relació bidirec-cional amb la xarxa elèctrica, que tindrà lloc en el marc de les xarxes intel·ligents. Com a demandants d’electricitat, aquests vehicles són nous consumidors per al sistema, i l’any 2020 fins i tot poden representar el 2% de la demanda d’electricitat. Segons els estudis que ha fet Red Eléctrica, es pot integrar un mínim de 6,5 milions d’aquests vehicles en el siste-ma elèctric sense inversions

addicionals en generació i xarxa de transport, sempre que la recàrrega es faci durant les hores de menys deman-da, de manera controlada i seguint les indicacions de l’operador del sistema elèctric. Per a això, és important promoure mecanismes de gestió de la demanda que fomentin la recàrrega, sobretot en aquestes hores nocturnes. En aquest sentit, és important disposar d’un es-quema de tarifa i preus que discrimini el cost de l’electricitat en els diferents períodes del dia. La instal·lació de comptadors intel·ligents permetrà dur a terme aquestes opcions, i serà un element fonamental en l’operació del sistema elèctric futur. D’altra banda, el vehicle elèctric pot tenir un paper fonamental per a integrar les energies renovables en condicions de seguretat, especialment l’eòlica, que és difícil de gestionar i és variable, però que cada vegada té més presència en el mix energètic. En aquest sentit, recarregar els vehicles durant les hores nocturnes minimitza la possible desconnexió dels parcs eòlics en cas que la seva producció excedeixi els límits de seguretat que el sistema determini. El suport de Red Eléctrica a aquesta tecnologia es reflecteix actualment en la participació activa en diferents grups de treball i projectes, i també en iniciatives com la col·locació de punts de recàrrega a les seves instal·lacions: • Instal·lació de punts de recàrrega: REE

ja disposa de nou punts de recàrrega –cinc a les seves oficines de València,

tres a la seva seu de Madrid i un a la de Sevilla, i ha incorporat diversos cotxes elèctrics a la seva flota d’empresa.

• Projecte Verde: una iniciativa enge-gada el 2009 i que té com a objectiu principal dissenyar, en col·laboració amb Seat, un prototip de vehicle elèc-tric que permeti una integració eficient a la xarxa. El projecte disposa d’un pressupost de 39,7 milions d’euros, dels quals Red Eléctrica n’aportarà 1,22.

• Grup de treball VLPGO (Very large power grid operators): treball consti-tuït pels operadors i propietaris de la xarxa de transport de grans sistemes elèctrics als Estats Units, França, el Japó, Espanya i Itàlia, que té com a finalitat estudiar els efectes d’aquests vehicles en aquests sistemes, així com establir una sèrie de recomanacions per a fabricants i reguladors.

• Projecte REVE (Regulación eólica con vehículos eléctricos): pla finançat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, i liderat per la Asociación Española de Energía Eólica amb la finalitat d’analitzar els aspectes tècnics i econòmics derivats de l’aportació del parc de vehicles a la garantia d’evacua-ció d’energia eòlica.

• Projecte MERGE (Mobile energy resources in grids of electricity): inclòs al setè programa marc de la Unió Europea, que té per objectiu avaluar l’impacte dels vehicles en els sistemes elèctrics europeus. La participació de Red Eléctrica se centra en la planifica-ció i l’operació de xarxes.

opinióSusana Bañaresdirectora de gestió de la demanda de red eléctrica de españa

Cat_live.indd 12 30/03/11 11:33


Una de les principals accions del Projecte Movele, un pla pioner del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per avaluar la mobilitat elèctrica en entorns urbans, és l’establiment

de 546 punts de recàrrega de vehicles elèctrics a l’espai públic. Per aconseguir-ho, ha comp-tat en una primera fase amb l’experiència adquirida en projectes desenvolupats els darrers anys a Barcelona, Madrid i Sevilla. Les tres ciutats treballen per crear una xarxa de punts de recàrrega, tant en superfície com en aparcaments soterranis, distribuïda de forma uniforme en els respectius termes munici-pals. Madrid i Barcelona sumen ara 403 punts de recàrrega operatius en aparcaments públics i carrers, 246 dels quals es troben a Madrid i 157 a Barcelona. En total, 188 dels punts en funcionament s’han finan-çant a càrrec de Movele, repartits entre Madrid (98) i Barcelona (90). A Sevilla, on no n’hi ha cap, es preveu instal·lar-ne 75. El desplegamanet de la xarxa de punts de recàrrega és clau per a la

implantació dels models verds. Només Barcelona, es planeja ar-ribar als 240 punts durant el segon semestre de l’any, dels quals 160 formen part del projecte Movele. Els punts estaran distribu-ïts de forma equitativa entre el subsol (114) i la superfície (127). El projecte estatal pel foment de la mobilitat elèctrica, que també subvenciona part de la compra de vehicles que s’endo-llen a través de 190 concessionaris adherits al pla, va posar en circulació més de 800 models elèctrics durant els dos primers anys de vigència i, a 15 dies de finalitzar el termini per demanar ajudes, ha rebut sol·licituds de subvenció per un total de 1.600 vehicles.

ciUtats pioneres a crear Una xarxa estatal

Cat_live.indd 13 30/03/11 11:33


Durant l’any 2010, Barcelona, s’ha situat entre les ciutats capdavanteres a l’estat espanyol a desenvolupar una xarxa pública de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Per fer-ho,

ha calgut posar en marxa procediments administratius i serveis com l’atenció ciutadana del Punt Live i l’edició i gestió de les targetes d’identificació dels usuaris. La ciutat disposa de 157 punts operatius i aspira a superar els 200 aquest any. L’objectiu és que cada ciutadà trobi un punt de recàrrega a menys de cinc minuts de l’habitatge. Esforços públics —l’Agència d’Ener-gia de Barcelona, el projecte Movele o els ajuts de l’Institut Català de l’Energia— i privats con-vergeixen en el seu desplegament. En paral·lel, grans centres comercials com El Corte Inglés i Servei Estació, establiments de restauració —des de cadenes inter-nacionals, per exemple, NH Hotels, a d’altres hotels i restaurants— i empreses d’infraestructures com Tabasa estan instal·lant punts de recàrrega propis. La xarxa de Barcelona res-pon a un model obert —diversos proveïdors implanten tecnologies diferents— que afavoreix l’aparició d’emprenedors i dóna oportunitat de transformació a empreses més consolidades. Un centre de control municipal garanteix la interope-rabilitat dels diferents sistemes i centralitza les incidències i la mono-torització de tots els punts. En un futur, la majoria de recàrregues es farà però en aparca-ment privat i en horari nocturn, que

suposa tarifes més econòmiques per a l’usuari i aprofitar els pics de producció d’energies renovables. L’estratègia a llarg termini de desplegament de la xarxa pública es focalitza a Barcelona en aparcaments soterrats —públics o de concessió—, reservant els punts al carrer per a casos d’emergència i per a la recàrrega de motos. Així, s’han començat a implantar estacions exclusives per a vehicles de dues rodes en cinc indrets de la ciutat. També es preveu que continuïn desenvolupant-se punts en centres de treball i establiments mentre que les noves legislacions han de permetre instal·lar endolls a la plaça de garatge, sense permís de la comunitat. Companyies elèctriques com Endesa i Iberdrola investiguen ja noves formes de càrrega i d’estàndards que amplien l’ofer-ta actual. Siemens, Circutor, Scame, Mobecpoint, Atomelic, Betterplace i Coloumbteach són algunes de les marques que es posicionen com a proveïdors d’aparells d’estacions de recàrrega automàtica innovadors. A Barcelona, per exemple, s’hi porten a terme projectes pioners, com la primera estació de recàrrega ràpida promogut per Endesa i Cepsa.

barcelona desplega els pUnts de recàrrega

RECÀRREGUES A MENYS DE

CINC MINUTS DE CASA

BARCELONA: 157 punts operatius, 90 finançats amb el Projecte Movele.

102 estan situats en aparcaments soterranis i 55 en superfície.

Preveu arribar als 240 durant el 2011, 160 dels quals a càrrec de Movele. N’hi

haurà 114 al subsòl i 127 al carrer.

Dades de març del 2011

Cat_live.indd 14 30/03/11 11:33


Barcelona, des de la definició del seu Pla de Mobilitat Urbana

(PMU) del 2006, ja va incorporar l’objectiu de promoure i desenvo-lupar la implementació de vehicles més nets i eficients. Va ser, però, l’any 2008 que l’Ajuntament de Barcelona va identificar la necessi-tat de començar a donar resposta a una tecnologia que es començava a veure més activa del normal. Era l’activitat del “vehicle elèctric”, entenent com a “vehicle” el de tots els segments de transport privat i col·lectiu per carretera (motos, cot-xes, camions, busos, etc) i entenent com a “elèctric” tot aquell híbrid o pur elèctric capaç d’endollar-se a la xarxa elèctrica. Arran d’aquesta identificació, l’Ajuntament va iniciar la participa-ció en el programa Movele, encar-regat de desenvolupar una primera xarxa pilot pública de recàrrega i liderat per l’IDAE, del Ministeri Es-panyol d’Indústria, activant l’estudi Live, des d’on es van definir les directrius i l’estratègia per desple-gar aquesta infraestructura de recàrrega a la ciutat. De les accions que conformen aquest pla estratègic per desplegar la xarxa de recàrrega en destaquem els següents punts:• El desplegament es realitzarà com a prova pilot i de demostració, per una part, a través de

licitacions i, per altra, part mitjançant acords públics i privats per desenvolupar aquesta infraestructura.

• La xarxa pública estarà principalment destinada a oferir serveis al segment de la motoci-cleta, ja que és un segment vital en la mobilitat de Barcelona i és el que actualment ofereix més oferta al mercat.

• Els punts públics de recàrrega s’intentaran ubicar en espais on sigui factible desenvolupar nous models de negoci com ara el lloguer de motos: davant universitats, en nodes inter-modals amb el transport públic, etc.

• Barcelona disposa d’una gran oferta d’aparcament d’accés públic subterrani, així que aquest també serà un punt clau per ubicar-hi la xarxa de càrrega elèctrica.

• La tecnologia de punts de recàrrega complirà els estàn-dards de cada moment i estarà oberta a diferents tecno-logies i proveïdors d’operadors de recàrrega. D’aquesta manera, s’està incentivant un escenari de proves per a engi-nyers i tecnòlegs i oportunitats per a la innovació i l’empre-nedoria.

• L’accés als punts públics en superfícies estarà directament gestionat per l’Ajuntament a través de la creació d’un centre de control municipal que asseguri la identificació d’usuaris (amb targetes Id), la interoperabilitat entre els diferents operadors de recarrega, o la monitorització i gestió d’avaries en temps real.

Així que bàsicament, i amb un primer horitzó fins a finals del 2012, Barcelona ja ha desenvolupat una xarxa de recàrre-ga pública més que suficient per oferir resposta a la necessitat de la ciutadania i oportunitats a les proves i nous desenvo-lupaments de vehicles. Per altra banda, des d’altres grups de treball de l’entorn de la plataforma Live i la mobilitat elèctrica s’està intentant consolidar també una xarxa privada (d’accés públic o privat) en hotels, centres comercials, etc. Però el desplegament d’aquesta infraestructura no serà un èxit si en paral·lel no s’hi apliquen altres accions d’incen-tivació i promoció com les que s’estan fent en les diferents ordenances activades per l’Ajuntament o amb les accions de la plataforma Live, entre altres. Cal d’estacar l’aposta per electrificar el transport públic que s’ha dut a terme en la flota d’autobusos i en la de taxis. Tots aquests criteris de demostració i promoció del segment s’estan desplegant, però, sota la prospectiva i les directrius de la mobilitat urbana definida en el Pla Urbà, que dóna prioritat al transport públic, intermodal, adaptat i col·lectiu, i incentiva els desplaçaments a peu i en bicicleta.

escenari de proves i madUració

opinió Àngel Lópezdirector de serveis de mobilitat de l’ajun-tament de barcelona

desplegament de la xarxa pública de recàrrega

Cat_live.indd 15 30/03/11 11:33


Cat_live.indd 16 30/03/11 11:33


L ’estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Catalunya vol donar prioritat als sistemes de recàrrega lenta o normal (no regulada i regulada). Addicionalment, durant aquest

període, es pretén desenvolupar un conjunt de proves pilot de sistemes de recàrrega normal intel·ligent a curt termini, i de sistemes de recàrrega ràpida i molt ràpida a mig termini. Aquest conjunt de proves pilot han d’afavorir que, més enllà de l’horitzó de l’Estratègia, i en fases més avançades d’integració del vehicle elèctric, es pugui dur a terme una implantació més generalitzada. En matèria de normalització i estandardització de les connexions, en l’àmbit europeu és encara una qüestió no resolta, motiu pel qual l’estratègia catalana preveu un període d’im-plantació d’infraestructura sense un estàndard únic i sense una regulació específica. També assenyala que cap a final del 2014 es podrien anar introduint requisits més exigents que esti-guessin d’acord amb les estandarditzacions europees que, probablement, s’hagin consensuat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona és un dels socis parti-cipants del projecte europeu Green E-Motion, dins el marc FP7 de la Comissió Europea. Barcelona parti-cipa a través de la Barcelona Demo Region en aquest consorci de de-mostració i desenvolupament d’im-plementació del vehicle elèctric. El projecte preveu desenvolupar tecnologies i polítiques a través de l’estandardització i normalització,

eliminant barreres i facilitant d’aquesta manera la introducció del vehicle elèctric. Amb relació al servei de recàrrega pública, aquest es podria plantejar com un sistema obert d’operadors compatibles o bé com un sistema limitat en el nombre de llicències d’oferents del servei. Si bé la limitació de llicències podria facilitar aspectes com la recàrrega unificada a tot el territori català pels espais públics (idealment també l’espanyol i l’europeu), cal tenir en compte que tant el sector energètic com el de les comunicaci-ons es basen en un model liberalitzat i, per tant, la limitació de llicències no semblaria la fórmula més indicada.

tipologies de recàrrega

En aquest sentit, l’estratègia considera oportú donar accés a tots els operadors que compleixin uns criteris mínims de servei establerts per l’Administració, que hauran de permetre a l’usu-ari la recàrrega universal i amb seguretat a tot el territori català, així com l’ús del sistema implantat a qualsevol municipi per a qualsevol ciutadà de la resta de l’estat espanyol i d’Europa que circuli per la xarxa viària. La figura del gestor de recàrrega elèc-trica que l’estat va aprovar recentment determinarà el model a seguir, tant bon punt se’n regulin les funcions i condicions. Per a períodes més avançats d’implantació del vehicle elèctric, probablement més enllà de l’abast del pla previst en l’Estratègia catalana, la recàrrega pública haurà de realitzar exclusivament la funció de recàrrega d’emergència o comple-mentària, limitant-ne el temps d’ús perquè la puguin utilitzar el màxim nombre d’usuaris possible i, per tant, afavorir la rotació.

reptes de la normalització i estandardització en el desplegament del vehicle elèctric

Cat_live.indd 17 30/03/11 11:33

18 live el sector de la mobilitat elèctrica

E l sector terciari també rebrà l’impacte positiu d’aquest nou mercat, ja que els serveis de su-port a la indústria relacionats amb les operacions de logística, de comercialització i finança-

ment del vehicle i/o de la seva bateria, la generació i distribució de l’energia, l’assessoria tècnica per instal·lacions, el lloguer i el rènting i, en definitiva totes les activitats que sorgeixin entorn dels nous models de negoci, tindran el seu espai en aquest escenari. Cal tenir en compte que, des d’una aproximació tecnològica, en el concepte del vehicle elèc-tric hi interactuen diferents àmbits. Pel que fa al vehicle, no només ho fan les tecnologies per a l’emmagatzematge, la recuperació, la gestió i la tracció elèctriques, sinó també les ho fan les tecnologies d’alleugeriment dels materials, d’eficiència energètica, de disseny d’arquitectures, de seguretat i confort, entre altres. Amb relació a la infraestructura necessària per a introduir-lo, interactuen les tecnologies de gestió i control intel·ligent de l’energia elèctrica, de tarifació i de gestió de flotes i els seus punts de recàrrega o estacions de canvi de bateries, de control i automatisme i, fins i tot, de generació elèctrica distribuïda i la seva gestió. Entre l’una i l’altra intervé la telemàtica per les aplicacions d’interconnecti-vitat entre vehicle i el seu entorn.

La indústria catalana està ben situada en la gran majoria d’aquests sectors i disposa de prou capacitat tecnològica i cientí-fica. La implantació del vehicle elèctric comportarà una oportu-nitat de negoci i els efectes induïts es manifestaran en termes de diversificació de producte i de negoci, d’evolució tecnològica, de millora competitiva, d’aliances estratègiques i de posicionament en nous mercats de nous productes. No obstant això, el requisit indispensable és tenir una cadena de valor del vehicle elèctric completa, industrialment i tecnològicament, amb prou massa crítica, construïda sobre l’actual cadena catalana de valor del vehicle i complementada amb la nova indústria emergent.

el vehicle elèctric i la indústria catalanaEl desenvolupament del vehicle elèctric obre la porta a Catalunya a crear o promoure diversos sectors industrials i empresarials que poden donar una empenta a l’economia. La indústria de l’electrònica de potència, l’electrolítica que fabrica les bateries, la de la motorització elèctrica, la d’electrotècnia, la d’aparellatge elèctric, la de mobiliari urbà, la d’equipament electrònic, la de reciclatge industrial o la de les tecnologies d’informació i comu-nicació són algunes de les que es poden veure reforçades en els propers anys gràcies al vehicle elèctric.

el sector

de la

mobilitat

elèctrica

Cat_live.indd 18 30/03/11 11:33

live 19el sector de la mobilitat elèctrica

La indústria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja ha començat a desen-volupar i aprofitar tots els actius que comporta aquesta revolució tecno-lògica, en tota la cadena de valor de l’electromobilitat. Així ha creat productes de mercat i està impulsant activitats en R+D+I. Convé recordar que Espanya és un del principals països fabricants d’automòbils de la Comunitat Europea, i l’Àrea Metro-politana de Barcelona agrupa gairebé el 30% d’aquesta activitat industrial. El sector industrial de l’automoció és vital, per tant, en el teixit econòmic i industrial de la ciutat. Nissan i Seat tenen, per exem-ple, diversos projectes en marxa en els respectius centres de desenvo-lupament de l’Àrea Metropolitana. Les proves de recàrrega realitzades durant l’any 2009-2010 per Europa s’han centralitzat a la seu catalana de Nissan, fabricant que ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalu-nya per a la comercialització del model Nissan Leaf i el desenvolupament d’infraestruc-tura per a l’any 2011. El centre de disseny i desenvolupament de Seat a Martorell (Barce-lona) participa activament en la introducció del vehicle elèctric i en el desenvolupament industrial de la marca. Seat ha introduït en fase de proves, durant el 2011, prototips del model Seat Leon Twin Drive, model Plug-In Hybrid Electric Vehicle, al servei de flotes municipals. Altres constructors clau com Toyota, Peugeot o el fabricant xinès Byd han signat convenis amb l’Ajuntament per desenvolupar projectes demostradors a Barcelona i comercialitzar les noves unitats de models elèctrics i híbrids endollables. Barcelona, junt amb Roma, disposa del parc de motocicletes més nombrós d’Eu-ropa. Si bé els últims anys, coincidint amb la crisi econòmica, la competència de mar-ques internacionals ha fet davallar l’activitat industrial local del sector de la motoci-cleta, aquesta ha estat cabdal per al desenvolupament industrial de la ciutat. Marques històriques com Ossa, Bultaco o Derbi, per citar-ne algunes, així com multinacionals com Yamaha o Honda, han gene-rat coneixement i especialització de personal actiu qualificat i són encara proveïdors amb alt valor afegit, que estan transformant les activitats en el sector de la moto elèctrica. El paraigües del Clúster Moto agrupa el sector per crear noves solucions i vehicles elèctrics de dues rodes per al mercat català i europeu. És el cas de la marca Rieju, que ja ha presentat el model de la sèrie Rieju Mius, o la moto elèctrica EV1 que desenvolupa Volta.

La innovació, el disseny, l’oportunitat d’emprenedoria i la generació de nous models de negoci han estat i són, de fet, valors afegits naturals del territori. Els diferents projec-tes d’implementació i demostració en electromobilitat que es gesten a Barcelona, fruit en part de l’acció pública i privada amb exemples com la Plataforma Live, i la mateixa activitat del sector, ofereixen solucions i resposta en tota la cadena de valor. Alguns projectes innoven en components per a l’automoció, com els de tecnologia o gestió de bateries iniciats per Ficosa, Comsa-Emte, Lear Corporation, Ausa, Iveco o Mavilor; d’altres, en solucions en components, infraestructura i tecnologies de comunicació com els que impulsen Siemens, Simon, Schneider, Endesa, Mobecpoint, Initzia/Abb, T-Systems, Circutor, Nav-teqA, Gtd, Factor Energia, Gas Natural o Iberdrola. El centre de desenvolupament i certificació en automoció Idiada també està treballant activament en el sector. D’aquesta manera tot el sector auxiliar de serveis i distribució ofereix en aquest moment tot tipus de serveis i ofertes en tots els segments. A l’entorn de Barcelona i de la Plataforma Live, programes com ECO-Emprenedor XXI, Formula Student, les ECO-Series, les jornades de la Setmana de la Mobilitat, o la Fórmula Elèctrica impulsen la innovació i l’emprenedoria i promouen el mercat i la comunicació a l’usuari final.

Cat_live.indd 19 30/03/11 11:33


L ’adaptació que hauran de fer les empreses catalanes en un escenari d’implantació mas-siva de les “solucions elèctriques” serà molt diferent segons el tipus de canvi que hagin

d’afrontar. En general, alguns components del vehicle es veuran molt poc o gens afectats, d’altres patiran modificacions lleus i/o importants, n’hi ha que canviaran totalment i alguns desapareixeran. A continuació es categoritzen aquests canvis:

A. No està afectat significativa-ment: són tots aquells sistemes i components que no pateixen cap mena de modificació. Les 33 empre-ses catalanes que els produeixen no es veuran afectades per l’aplicació del seu producte al vehicle elèctric. A destacar, pel volum de negoci, l’àmbit dels seients, però també de para-xocs i revestiments.

B. Necessita redisseny i pot ser que canviïn tecnologies i/o materials: aquesta categoria és la que concentra una major diversitat de sistemes i components i també una gran part del teixit industrial català de l’automoció. En aquest cas els components afectats patiran modificacions relacionades sobretot amb el pes, la configuració i l’efici-ència energètica. Això pot implicar canvis dels materials o les tecnolo-gies utilitzades en la fabricació, que afectarien a 79 empreses catalanes de productes d’exterior, interior, xassís i sistemes de seguretat i confort, i 66 companyies de procés, transformació de metalls, plàstics i altres materials.

C. Canvia el concepte: són aquells que canvien totalment respecte a la seva configuració per als vehicles

de combustió interna i han de ser redefinits des de zero. Aquest impacte està determinat específicament per les solucions elèctriques i inclou només dos grups de sistemes i components: frens i confort-HVAC (calefacció, ventilació i aire condicionat). Per tant, són els que afronten un canvi de producte més radical dins de tots els components actuals de l’automòbil. A Catalu-nya, 22 empreses de producte s’enfronten a aquest repte amb un pes específic significatiu dins del seu sector.

D. Perd quota a mig i llarg termini: són els sistemes i com-ponents existents avui en dia als vehicles de combustió interna que no estaran integrats en els vehicles elèctrics purs, tot i que continuaran existint en els híbrids. Com a conseqüència d’això, aquestes empreses aniran perdent quota de mercat a mesura que es vagin imposant les alternatives elèctriques sobre els vehicles de combustió interna i sobre els híbrids no endollables. La majoria de les 40 empreses que componen aquesta categoria es troben al bloc de motor i powertrain.

E. Apareix i es pot cobrir amb empreses presents al teixit ca-talà: són tots aquells sistemes i components que apareixen amb el vehicle elèctric o que la seva presència es multiplica respecte a la que ja tenien al vehicle de combustió interna i que podrien ser subministrats per empreses ja establertes a Catalunya. Aquestes empreses que treballen per a altres sectors provindrien primordi-alment de la indústria de l’electrònica i l’electricitat.

F. Apareix i es podria cobrir amb empreses estrangeres que es localitzessin a Catalunya: es tracta d’aquells components que apareixen amb el vehicle elèctric i no existeixen empreses a Catalunya que puguin subministrar-los. És el cas de la bateria i els supercondensadors.

capacitats per indUstrialitzar el vehicle elèctricLa producció del vehicle verd modificarà la gran majoria dels sistemes i components que integren els vehicles de combustió interna. El sector de l’automoció haurà d’incorporar solucions afegides, i parts que fins ara tenien una presència testimonial prendran rellevància amb el vehicle elèctric. Les empreses subministradores de sistemes i components es veuran afectades de manera molt diferent, en funció del producte.

Cat_live.indd 20 30/03/11 11:33


Totes les seccions del vehicle s’enfronten a canvis substancials, si bé és cert que els reptes associats a aquests canvis són molt diferents segons la seva tipologia. La secció d’interior és la menys afectada amb el cockpit i els mòduls de porta i sostre amb petits redissenys. La secció de xassís fonamentalment s’enfronta a un canvi de categoria B, on es treballarà amb nous dis-senys i configuracions, reduccions de pes i canvis de materials. En aquesta secció el canvi important vindrà del sistema de frenada que, a llarg termini, canviarà el seu concepte. Una situació similar experi-mentarà la secció de sistemes de seguretat i confort on el cablejat de baixa i mitjana potència no patirà grans canvis, el HVAC, al contrari, canviarà totalment el seu concepte

tipologia d’impacte per categoría de sistema

Exterior

Vidres B

Carrosseria i mòduls de sostre B

Mòduls exteriors de porta i posteriors B

Mòdul frontal – para-xocs A

Mòdul frontal – cobertes de radiador D

Motor i powertrain

Motor-alimentació D

Motor-bloc i potència D

Motor-sistemes d’ignició i gestió de motor D

Motor-refrigeració D

Transmissió B

Escapament DXassís

Elements estructurals B

Direcció B

Eixos B

Rodes-llantes, pneumàtics, embellidors, etc B

Frens C

Suspensions B

Interior

Seients A

Cockpit i instruments B

Mòduls de porta i Overheads systems B

Revestiments interior A

Sistemes de seguretat i confort

Assitència al conductor B

Netejaparabrises i altres elements de seguretat B

Mòduls d’il·luminació B

Confort-HVAC C

Confort-Entreteniment B

Cablejat de baixa/mitjana potencia A

i la resta de components s’afrontarà a millores en l’eficiència energètica i canvis en el disseny i la seva funcionalitat. La secció d’exterior veurà com li desapareix la coberta de radiador, innecessària al vehicle elèctric pur, i la resta d’ele-ments es veuran principalment condicionats per la reducció de pes per millorar l’autonomia del vehicle elèctric. El motor i el powertrain serà la secció més impactada per l’arribada del vehi-cle elèctric específicament. Tots els seus sistemes i components perden les seves funcions al vehicle elèctric pur i apliquen el downsizing en el cas dels híbrids endollables i, per tant, no són necessaris en la seva configuració. L’excepció és la direcció, tot i que depèn de la configuració de powertrain que s’adopti: motor únic o motor a roda.

Cat_live.indd 21 30/03/11 11:34


ELS REPTES DE LES

EMPRESES CATALANES

AMB EL VEHICLE

ELèCTRIC

Les empreses del grup A hauran de seguir el camí que ja tenien abans de l’arribada del vehicle verd i per tant no requeriran evolució especial més enllà de l’esforç que ja estan rea-litzant en innovació i R+D per millorar els seus productes. Les empreses del grup B afronten el seu repte amb, principalment, necessitat d’in-novació en el seu producte i, en segon terme, inversió extra per adaptar els canvis en el seu producte. Quant a les empreses del grup C, les seves prioritats són la recerca i la innovació a causa del canvi radical que experimentarà el seu producte i també la inversió extra que suposarà la nova industrialització d’aquest producte. Les empreses que fabriquen sistemes i components del grup D hauran de començar a pensar en

una possible reconfiguració/diversificació del seu negoci perquè a llarg termini no podran seguir subministrant al mercat de l’automoció, tot i que no els afectarà a curt termini ja que els híbrids incorporaran els seus productes. Per últim, les empreses de procés, aquelles que estan una mica més enrere en la cadena de valor i s’encarreguen principalment de la transforma-ció metàl·lica, del plàstic i d’altres materials per a les empreses de producte, es veuran afecta-des pel repte del vehicle verd d’una manera molt equilibrada. Els canvis en els seus clients faran que incrementin les seves necessitats de inversió, innovació, R+D i, a mida que els seus clients del grup D vagin abandonant l’automo-ció, també la diversificació.

Cat_live.indd 22 30/03/11 11:34


Quant als nous components, la seva aportació al valor dins d’un vehicle elèctric serà molt important. Per tant, s’obre una gran oportunitat per a empreses que produeixen aquesta mena de productes i que abans no estaven posicionades en el sector automoció. Aquests nous sistemes i components són l’electrònica de potència, les màquines elèctriques, sistemes complementaris per a la recuperació d’energia per alimentar les bateries i els sistemes d’em-magatzematge. D’aquests nous components, actualment amb l’excepció dels sistemes d’emma-gatzematge d’energia, la majoria poden ser coberts en major o menor mesura per empreses ja existents al teixit industrial català. Creuant les variables “categoria d’impacte” i “pes específic” que cadascun dels grups de sistemes i components analitzats en els apartats anteriors representen en el conjunt de la indústria de l’automoció, s’obté la següent segmentació: Segment S1. Es correspon als sistemes i components amb major pes a la indústria catala-na de l’automoció. Es tracta de productes on cal intensificar la R+D i la innovació tecnològica en processos, en materials lleugers, en tractament de nous materials, en la reconceptualitza-ció d’alguns productes i en l’elec-tronicació d’altres. Destaquen els productes de cockpit i instruments, de confort i HVAC, en mòduls de porta, en frens i en la indústria es-pecialista en la transformació metàl-lica i plàstica. La lectura és que allà on més pes presenta la indústria catalana és allà on més oportunitats es plantegen.

Segment S2. Al contrari, observant el pes específic dels sistemes i components que eventualment perdran quota a mig i llarg termini, el seu pes específic és moderat, i això és una bona notícia dintre del fet que és una indústria de futur amenaçada. Aquest resultat és coherent amb el fet que és en aquest bloc de sistemes i components on menys externalitzen els fabricants de vehicles. Segment S3. Per últim, i com es podia esperar, els sistemes i components inherents de la tecnologia elèctrica que se situen a les categories E i F presenten un pes específic baix, a excepció de l’electrònica de potència, de la qual hi ha poques però grans referències, amb grups multinacionals al darrere.

Electrònica de l’automòbil elèctric

Sistemes d’ordinador central E

Inversió i conversió de potencia E

Sistema de càrrega/descàrrega de la bateria E

Cablejat d’alta potencia E

Sistema d’emmagatzematge d’energia

Bater pack F

Supercondensadors F

Sistemes complementaris d’alimentació elèctrica

Sistemes fotovoltaics E

Sistemes de recuperació d’energia E

Prowertrain elèctric

Màquines elèctriques E

Cat_live.indd 23 30/03/11 11:34


E l vehicle elèctric té un lloc rellevant en l’activitat de recerca de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) des de l’inici de l’activitat. L’Àrea de Xarxes Elèctriques i Electrònica de Potència

ha desenvolupat nombrosos projectes dins de la cadena de valor del vehicle elèctric. Altres àrees del centre, com la de Materials Avançats per l’Energia, han estat presents en un àmbit tan important com és el de les bateries. La participació en projectes d’àmbit nacional i internacional els ha permès iniciar activitats de recerca en el sistema elèctric, les infra-estructures de recàrrega i els vehicles elèctrics.

Quins són els reptes que cal vèncer perquè el vehicle elèctric sigui majoritari?La reducció dels costos i la informació als ciutadans. La primera s’assolirà a mesu-ra que les indústries vagin descendent per la seva corba d’aprenentatge, aprofitant els fruits de la recerca i les econo-mies d’escala que es produei-xin a mesura que els vehicles penetrin al mercat. La segona, tan important com la primera, requerirà la participació activa de les administracions, que han de fer veure als potencials consumidors els avantatges dels vehicles elèctrics, així com escoltar les necessitats que sorgeixin en les primeres passes d’aquesta tecnologia emergent.

Quin impacte tindrà la im-plantació a gran escala del vehicle elèctric en la xarxa? A curt termini, serà molt poc significatiu. En aquest primer moment, resulta clau la

identificació i adaptació de les barreres normatives que puguin comprometre la demanda de vehicles elèctrics. A mig i llarg termini, l’impacte a la xarxa elèctrica sí que es preveu significatiu. Aquest no serà tant a nivell energètic (energia total generada i consumida al sistema) com per potència (capa-citat del sistema d’atendre puntes de demanda en moments determinats). Serà necessari desenvolupar tecnologi-es que permetin gestionar la forma de recàrrega de les bateries, promovent el trasllat a les hores de menor demanda, i maximitzant la quantitat d’energia d’origen renovable utilitzada.

El coneixement generat en l’àmbit públic i privat, convergeix prou?La majoria de projectes en què partici-pem han estat cofinançats per progra-mes públics de R+D+I. Això fa que l’Administració participi en el procés de transformació tecnològica, estratègic tant a Catalunya com a la resta d’Es-panya degut a la tradició en el sector automobilístic. En aquests projectes sovint s’hi veuen involucrades admi-nistracions locals i regionals, que tenen un paper clau en l’arrencada del vehicle elèctric pel que fa a la comunicació amb el ciutadà, i en la posada en marxa d’in-frastructures. L’IREC, amb un patronat format per l’Administració Pública, el sector privat i les universitats, és un clar exemple d’aquest model d’innovació.

Quins factors estimulen més l’avenç del vehicle elèctric? El preu del petroli? La lluita per la qualitat de l’aire? La recerca? La voluntat política?Tots quatre són factors rellevants. Els dos primers es poden considerar com els detonants del debat sobre la sostenibilitat del model de mobilitat. La prova de la seva rellevància ha estat flagrant durant aquesta primera meitat del 2011, amb una escalada de preus causada pels conflictes al nord d’Àfrica, i una concentració de conta-minants a les dues principals ciutats espanyoles que van posar en boca de tothom el problema. La recerca pot accelerar la intro-ducció del vehicle elèctric, i en el cas de Catalunya, ser un factor de posicio-nament de les indústries, presents en pràcticament tota la cadena de valor. També està sent una peça clau per a la identificació tant de reptes a mig i llarg termini en la política energètica, com de nous models de negoci per a les empreses del sector. Finalment, és molt necessari el suport de l’Administració pública per propiciar el canvi i liderar-lo. El vehicle elèctric acabarà arribant però no sabem el temps que trigarà; en qualsevol cas, l’Administració ha de disposar el marc regulador per a fer possible el desplegament d’aquest nou mercat.

L’entorn actiu industrial del vehicle elèctric només es pot entendre amb la participació directa d’univer-

sitats i centres tecnològics en projectes demostradors, industrials i d’emprenedoria. El suport de BDigital, ASCAMM, LEITAT, CTM, IREC, UPC, CTAE, Creafu-tur, b_TEC, CETIB, STA, IESE i ESADE, entre d’altres, és vital per mantenir la transformació i innovació industrial del sector a Barcelona.

l’irec, Un exemple de transferència de coneixement

entrevistaAntonio Martínezdirector de l’institut de recerca en energia de catalunya (irec)

Cat_live.indd 24 30/03/11 11:34

La mobilitat elèctrica és el repte més gran de la indústria de l’automòbil i un dels grans desafiaments que marcarà el futur d’Espanya. No es tracta d’una transició simple ni

ràpida. Si els combustibles fòssils encara no s’han substituït per l’energia elèctrica és per la gran complexitat que suposa. El canvi també està ple d’oportunitats i Seat no pot ni ha de desaprofitar-les. Com a companyia lider de la indústria de l’automoció a Espanya, Seat vol ser protagonis-ta d’una transformació que l’econo-mia espanyola necessita per limitar, per exemple, la dependència ener-gètica que suposa el petroli. Quan parlem de mobilitat neta pensem en el medi ambient i en la reducció d’emissions de CO2, però també en la sostenibilitat econòmica d’un país amb dèficit exterior i que ha de garantir el futur del sector industri-al més important: l’automoció. Seat lidera un consorci d’em-preses de primer nivell en el que estan implicats tots els sectors econòmics per impulsar el desen-volupament de l’electromobilitat a Espanya. El projecte Verde Cenit (Consorcis Estratègics Nacionals de Investigació Tècnica), dedicat a la investigació i generació de conei-xement per la futura fabricació i comercialització de vehicles híbrids

endollables i elèctrics, té el suport econòmic del ministeri de Ciència i Innovació i un pressupost total de 34 milions d’euros. Hi participen 15 empreses i 14 universitats i organismes públics d’investigació. L’àmbit d’investigació abraça tota la cadena de valor de l’electromobilitat; des de la generació de l’energia reno-vable fins al reciclatge del liti de les bateries. El compromís amb la mobilitat sostenible de Seat —soci pro-motor de la plataforma Live— va més enllà del projecte Verde. El nostre full de ruta contempla la gestió del canvi tecnològic de forma responsable. Per això, ens preocupem per les emis-sions dels vehicles amb motor de combustió, com demostra la progressiva introducció de la tecnologia Ecomotive. L’acceptació és formidable: al 2010 vam vendre gairebé 340.000 unitats en una clara aposta per vehicles d’emissions per sota de 120 g CO2/km. Estem capacitats, per tant, per seguir liderant el mercat amb vehicles que emeten baixes emissions però que a més estan a l’abast de tothom. El següent pas el constituiran els vehicles híbrids endo-llables, és a dir, els que a més de tenir un consum reduït de gasolina poden carregar energia elèctrica de la xarxa. Híbrids com el Seat IBx, presentat en l’últim Salò de l’Automòbil de Gi-nebra, incentivaran el desenvolupament de la infraestructura de recàrrega necessari per què els vehicles cent per cent elèctrics no estiguin condicionats per l’autonomia i puguin comercialitzar-se de forma massiva. A Seat estem convençuts que el futur pertany als vehicles elèctrics purs i per això, ja estem estudiant la segona generació, incorporant la tecnologia elèctrica per què suposi un avantat-ge en prestacions, disseny i habitabilitat. El millor exemple d’aquest treball és un prototip com l’Ibe 2.0, reconegut com a millor concept car elèctric en el Saló de París de 2010.Encara és massa aviat per entrar en detalls i assegurar com serà en una anys la indústria de l’automòbil. Tenim clar però, que la mobilitat del futur no s’entendrà, parcial o totalment, sense l’energia elèctrica i que Seat liderarà la transformació del sector a Espanya.

Un repte compartit

opinióSanti Castellàresponsable d’electromobilitat de seat

Cat_live.indd 25 30/03/11 11:34


Barcelona, que porta temps treballant per implantar el vehicle elèctric en l’entorn

urbà, comença a posicionar-se a l’avanguarda de la nova mobilitat. Per les característiques dels recorreguts urbans, l’autonomia i les prestacions dels vehicles, les ciutats esdevenen el camp idoni on aplicar aquesta tecnologia silenciosa. Alhora que la reducció de les emis-sions i la millora de la qualitat de l’aire esdevé una necessitat inajornable. Però el somni d’una mobilitat sense contaminació ha de superar encara alguns reptes. Administració pública i empresa han començat a posar-se les piles per impulsar la R+D necessària. També per adaptar l’espai urbà als nous requeriments dels vehicles endollats a la xarxa. Esforç públic i privat conflueixen en set programes innovadors de suport, assaig i aplicació de l’electricitat a la mobilitat de Barcelona; des de la creació d’una xarxa d’estacionaments de recàrrega multiusu-ari per a vehicles de dues rodes fins a la subs-titució i adaptació de flotes d’autobusos i de serveis. Convenis amb el sector de l’automoció reforcen l’aposta estratègica de Barcelona per la innovació en els desplaçaments urbans.

tecnologia pUnta en mobilitat Urbana

integrants de l’equip de diba product solutions, una de les empreses d’enginyeria catalanes que ha cooperat en el procés de creació de les estacions de recàrrega multiusuari per a vehicles de dues rodes mobecpoint, innovadores en prestacions, dis-seny i formes de producció.

Cat_live.indd 26 30/03/11 11:34


Cat_live.indd 27 30/03/11 11:34


MoBECPoINtTECNOLOGIA CATALANA PER A RECARREGAR MOTOS ELèCTRIQUES

Barcelona està implantant una xarxa d’estacions de recàrrega per a motos

i bicicletes elèctriques —vehicles més assequibles i per tant més fàcils d’esta-blir en l’actualitat i en entorns urbans que el cotxe— innovadores. Les dues primeres, que funcionen des de març del 2011, estan situades al districte 22@ i la Barceloneta, i està previst instal-lar-ne tres més abans de finalitzar l’any. Cada una de les estacions permet de moment la recàrrega simultània de sis motos o bicicletes elèctriques, ampli-ables en un futur fins a la desena. Es tracta d’una iniciativa única i innova-dora, que ha estat desenvolupada per diverses empreses i grups d’emprene-dors catalans coordinats per Mobec-point. L’estació és de fàcil instal·lació, màxima seguretat i reduïdes dimensi-ons, l’energia prové de fonts netes i les aplicacions informàtiques permeten que l’usuari controli la recàrrega a distància. La interacció entre l’estació de recàr-rega i el vehicle és senzilla, però alhora molt avançada. Cada usuari disposa d’una targeta d’identificació, compatible en tots els punts de recàrrega elèctrica. Una vegada identificat, indica a través d’una pantalla durant quant temps vol recarregar la moto. A diferència d’altres sistemes les preses de corrent mai no queden obertes i la proximitat entre el vehicle i el punt de recàrrega evita accidents. A curt termini, l’usuari podrà

controlar l’estat de la càrrega o modi-ficar-ne el temps des del telèfon mòbil —amb una aplicació específica— o bé a través de la pàgina web de Mobecpoint. Una placa fotovoltaica situada a la part superior de l’estació subministra l’energia necessària per a alimentar els leds de senyalització. El disseny i el procés productiu han tingut en compte el cicle de vida de tots els components de l’estació i s’han utilitzat materials de fàcil desmuntatge i reciclatge. També s’ha previst la resistència al vandalisme urbà. En el disseny, innovació tecnològica i construcció de l’estació que ha impulsat Mobecpoint hi han participat diferents empreses catalanes: Diba- Product Solutions ha desenvolupat l’enginyeria i el disseny industrial, Schneider Electric ha implantat la part elèctrica, Moveo ha creat el programari i la programació, i We are Twenty s’ha encarregat de la part estratègica i d’imatge. La companyia Iberdrola subministra electricitat d’ori-gen renovable a les estacions. D’altra banda, l’empresa Mobecpoint està desenvolupant plans que oferiran a Barcelona solucions integrals de mobili-tat elèctrica —incloent el lloguer de mo-tocicletes als punts de recàrrega— per a diferents sectors i àmbits econòmics. El projecte MobecCampus UPC, per exem-ple, preveu instal·lar en una primera fase dues estacions de motos elèctriques als campus Sud i Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte Mobechotel consisteix en la instal·lació d’estacions Mobecpoint, equipades amb sis motos de lloguer, a cinc hotels de la ciutat i cinc emplaçaments culturals, de lleure i de negoci de Barcelona.

Barcelona és la primera ciutat del món que ha instal·lat estacions de recàrrega multiusuari per a vehicles elèctrics de dues rodes. L’estació supera l’habitual pivot en disseny i en prestacions

Cat_live.indd 28 30/03/11 11:34


ENDESA I CEPSAPUNTS DE RECÀRREGA RÀPIDA INNOVADORS EN ESTACIONS DE SERVEI

Les companyies Endesa i Cepsa han firmat un acord de col·laboració amb

l’objectiu de desenvolupar, integrar, estendre i provar una xarxa de punts de recàrrega a estacions de servei de Cepsa, on els vehicles elèctrics tindran una zona reservada d’estacionament i de recàrrega ràpida. La nova tecnolo-gia permet recarregar fins al 50% de la bateria en només deu minuts en aquells vehicles que incorporin la possibilitat de càrrega ràpida Charge and Move (CHAdeMO). Aquesta innovadora infraestrucura, dins de la primera “illa d’energia Endesa”, s’instal·la per primer cop a Barcelona, a l’estació de Cepsa del carrer Lope de Vega, al districte 22@. El punt de recàrrega, que s’activa amb una targeta identificativa d’Endesa, compleix amb l’estàndard CHAdeMO, el protocol que s’ocupa de dues qüestions: el llenguatge de comunicació entre el vehicle i el punt de recàrrega ràpi-da, i la connexió física de tots dos (el connector). CHAdeMO és l’associació internacional que aglutina els principals fabricants de vehicles i infraestructures, i Endesa n’és membre des de l’abril de 2010. A més, des de desembre, Endesa és també membre del comitè de direcció de CHAdeMO Europa, que té com a ob-jectiu promoure la instal·lació d’aquests punts de recàrrega ràpida al vell con-tinent i convertir-lo en un estàndard europeu.

GREEN E-MotIoNINICIATIVA EUROPEA PER TRANSITAR CAP A LA MOBILITAT ELèCTRICA

La ciutat de Barcelona és un dels més de quaranta socis del consorci

d’investigació Green e-Motion, una iniciativa de la Comissió Europea per promoure l’electomobilitat en diferents parts d’Europa. Sota aquesta denomi-nació, empreses industrials, fabricants d’automòbils, serveis públics, municipis, universitats i institucions de tecnologia i recerca intercanvien i amplien coneixe-ments i experiència sobre la mobilitat i el vehicle elèctric, amb l’objectiu de facilitar i accelerar la seva implantació a Europa de forma coordinada. Cada soci hi aporta els conceptes locals de-senvolupats fins aleshores i s’apliquen als assaigs europeus accions de mobi-litat elèctrica provades a ciutats com Barcelona. Els mateixos socis guanyen, amb la participació en aquesta iniciativa global, impuls i transparència. Els socis de Green e-Motion són els fabricants Siemens, líder empresarial del consorci, Bosch, SAP, Alstom, IBM i Better Place, les empreses ESB, Energi Dansk, EDF, Endesa, Enel, Iberdrola, Eurelectric, RWE i PPC, els fabricants d’automòbils BMW, Daimler, Micro Vett, Renault i Nissan, les ciutats de Barcelona, Màlaga, Dublin, Cork, Copenhaguen, Bornholm, Malmö, Roma i Berlin, les universitats i institucions de recerca Imperial, Cidaut, ECN, LABEIN, TCD, ERSE, DTU, IREC i Cartif, i les institucions de tecnologia de DTI, TÜV Nord i FKA.

Una nou punt de recàrrega, promogut per d’Endesa i Cepsa, permetrà fer càrregues en només 10 minuts. Barcelona és la primera ciutat d’Espanya en tenir un punt de recàrrega similar

Cat_live.indd 29 30/03/11 11:34


URBASERVEHICLES ELèCTRICS EN FLOTES CAPTIVES DE SERVEIS URBANS

Una quarta part de la flota de l’empre-sa Urbaser, encarregada de la neteja

viària i recollida de residus a Barcelona, s’ha substituït per vehicles elèctrics: 22 camions Micro Vett Ducato (3.500 kg), 18 vehicles auxiliars Piaggio Porter (1.800 kg), cinc camions Mercedes Econic híbrids gasoelèctrics (26.000 kg), tres bicicletes, dues escombradores (2.150 kg) i una furgoneta Fiat Doblo (2.150 Kg). Les recàrregues es realitzen amb un sistema intel·ligent, en tres cen-tres de treball. La monitorització del sis-tema permet coordinar les recarregues i saber, a més de l’estat de la càrrega, les incidències, el consum i els estalvis d’energia i emissions de cada unitat en temps real. Segons una anàlisi d’Urba-ser, el funcionament dels vehicles elèc-trics, dos anys després d’implantar-los, és òptim. Els elèctrics consumeixen un terç menys que els de combustió, però en canvi la inversió inicial en vehicles, ba-teries i sistemes de recàrrega és entre un 40% i un 50% més elevada, malgrat les subvencions. Aquesta diferència es redu-eix a mesura que augmenta el nombre de quilòmetres recorreguts. La diferència de costos tampoc és tant evident com sem-bla d’entrada si en el balanç econòmic s’inclou els beneficis ambientals i per a la salut que aporta la mobilitat elèctrica. Considerant el conjunt de la flota, de 285 unitats, l’estalvi anual d’emissions ha estat de 115 tones de CO2.

SECE, S.A.VEHICLES ELèCTRICS EN EL MANTENIMENT DE L’ENLLUMENAT PúBLIC

L ’any 2008, l’empresa SECE (Socie-dad española de construcciones eléc-

tricas), de manteniment de l’enllumenat públic, va decidir renovar progressiva-ment la flota amb vehicles més eficients i de menys emissions. Un any després va incorporar l’electricitat en 23 dels més de 150 vehicles de la flota. La innovació més rellevant s’ha apli-cat en els camions que s’usen per reparar els punts de llum. A set camions cistella, impulsats amb gas natural comprimit, s’hi ha afegit una cistella elèctrica i s’ha redissenyat el circuit hidràulic i diversos components del motor per a assolir el mínim de pèrdua de càrrega i el màxim rendiment. El motor de gas s’utilitza només per als desplaçaments i el motor elèctric per a accionar la cistella. Ja que un 70% del treball per a reparar o subs-tituir punts elèctrics elevats es fa amb el motor al ralentí i només un 30% és en els desplaçaments entre punts de llum, s’aconsegueix reduir les emissions fins a un 80% i evitar el soroll del motor, en tasques que es fan tant de dia com de nit. Les 16 furgonetes elèctriques, model Fiat Florino Micro Vett (1.700 Kg), s’utilitzen, entre altres coses, per a transportar personal i materials, i per a la reparació d’avaries soterrades, inspec-cions i verificacions. Les bateries de liti dels vehicles es carreguen en 16 punts intel·ligents, situats a la mateixa empre-sa, quan finalitza la jornada laboral.

Les flotes que presten serveis en l’espai públic urbà són ideals per a introduir el vehicle elèctric, amb els consegüents avantatges energètics i ambientals, i en la qualitat de l’aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Com que és una tecnologia silenciosa, els més de 250 vehicles elèctrics de les flotes municipals ajuden a reduir el soroll; alguns, però, incorporen detectors sonors per seguretat dels vianants

Cat_live.indd 30 30/03/11 11:34


FLotES PRIvADESEMPRESES QUE PENSEN EN VERD I SUMEN EXPERIèNCIA A LA INICIATIVA PúBLICA

E l funcionament a Barcelona de més de 250 vehicles elèctrics en les

flotes de serveis municipals ha generat coneixement sobre la mobilitat elèctrica pels propis operadors i per la indústria implicada. L’aportació es complementa amb la implicació d’empreses que pen-sen en verd i que han seguit un procés similar a la iniciativa pública en les res-pectives flotes. Així, Correus va iniciar l’any 2008 un pla pilot per verificar la funcionalitat de vehicles ecològics en entorns urbans i al casc històric de grans ciutats. De moment, 12 motocicletes elèctriques reparteixen la correspondèn-cia a Barcelona. Altres serveis privats, com el repartiment a domicili dels supermercats, han començat a adquirir vehicles elèctrics, contribuint a reduïr les emissions de diòxid de carboni i altres partícules contaminants a l’aire. Les empreses Caprabo-Eroski i Condis són pioneres a Barcelona per incorporar la mobilitat elèctrica per als repartiments. En paral·lel, en els desplegament de la xarxa d’infraestructures de recàrrega pública i la consciència ecològica dels ciu-tadans ha propiciat l’aparició d’iniciatives privades innovadores al voltant de la mo-bilitat neta. Aquest és el cas de Cooltra, la primera empresa de lloguer de motos a Europa que inclou scooters elèctrics a la seva flota. L’empresa ofereix a Barcelona 30 motos elèctriques d’última generació per llogar i visitar visitar la ciutat.

tMB I SIEMENSAUTOBUSOS HíBRIDS A BARCELONA, LA RECONVERSIó DE LA FLOTA

Dels nous autobusos que circulen per Barcelona, quatre combinen el

motor elèctric i el dièsel. El cinquè és un prototip d’autobús dièsel reconvertit en híbrid. Són el resultat del programa de R+D Retrofit, de Transports Metropoli-tans de Barcelona (TMB) amb tecnologia Siemens d’última generació. La tracció dels vehicles és totalment elèctrica. Això vol dir que el motor dièsel s’usa només com a generador de corrent elèctrica, constituint una de les principals innova-cions del programa. La tecnologia ELFA utilitzada garanteix estalvis de fins a un 40% d’energia, possibilita la recuperació de l’energia de frenada durant la descele-ració, augmenta el confort i afavoreix una conducció més suau. A aquests avantat-ges cal sumar-hi el poc soroll del motor, de tal manera que la contaminació acús-tica es redueix fins a un 50%. Com que els nous autobusos consumeixen entre un 25 i un 30% menys de combustible, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de partícules contaminants a l’aire és proporcional. Però incrementar a curt termini la flota d’autobusos amb tracció elèctrica —objectiu de TMB— seria inviable només amb la renovació anual de cotxes envellits. L’empresa ja ha encarregat a Siemens la reconversió de 80 autobusos dièsel en cotxes de tracció elèctrica; després d’obtenir els resultats d’eficiència i millora ambiental del proto-tip, similars a vehicles nous.

El comportament dels nous vehicles elèctrics satisfà els responsables de flotes de serveis públics i els conductors. En el cas dels autobusos, la conducció, per exemple, és suau

Empreses adjudicatàries de serveis públics com Urbaser han instal·lat carregadors intel·ligents en aparcaments dels centres de treball, que monotoritzen les recàrregues

Cat_live.indd 31 30/03/11 11:34

IX Congrés Espanyol ItS 5-7 d’abril de 2011 Hotel Barceló www.itsspain.com Sants. Barcelona

Ev Battery Forum Europa 12-14 d’abril de 2011 CCIB Centre de www.evbatteryforum.com Convencions Internacional de Barcelona. Barcelona

Saló de l’Automòbil 14-22 de maig de 2011 Recinte Montjuïc - www.salonautomovil.com Fira de Barcelona. Barcelona

Shanghai Motor Show i 1st 21-28 d’abril de 2011 Shanghai www.iea.org International Electric vehicle Pilot City and Industry Development Forum 2011

Ecoseries març-octubre 2011 Diversos circuits www.ecoraces.net de Catalunya

Setmana de la mobilitat setembre de 2011 Barcelona www.bcn.cat/ setmanamobilitat

Fórmula Elèctrica octubre de 2011 Circuit de Catalunya mobilitatelectrica.word press.com

Fira Intertraffic 2012 27-30 de març 2012 Amsterdam www.amsterdam.inter traffic.com

Electric vehicle octubre de 2013 Barcelona www.evs26.orgSimposium 27 - 2013

JoRNADES I DAtES LLoC WEBESDEvENIMENtS

tota l’actualitat i informació sobre la mobilitat

elèctrica a www.bcn.cat/livebarcelona

apUnta-t’ho a l’agenda

Cat_live.indd 32 30/03/11 11:34

LIVE Endolla't a Barcelona (núm. 1 abril '11)

Documents

Transcript of LIVE Endolla't a Barcelona (núm. 1 abril '11)