Lladó - Recull Documental DEF - Salines...
Transcript of Lladó - Recull Documental DEF - Salines...
1
Lladó
Recull Documental
(960 - 1940)
Bel Sabadí i Antoni Cobos
2
Índex
Índex ....................................................................................................................... 2
Presentació .............................................................................................................. 3
Fonts documentals i bibliogràfiques ........................................................................ 4
Bibliografia .............................................................................................................. 5
Toponímia ............................................................................................................... 7
Part 1. Documentació civil i senyorial .................................................................... 9
Parròquia de Sant Feliu ....................................................................................... 9
Canònica de Santa Maria ................................................................................... 28
Part 2. Documentació eclesiàstica ......................................................................... 63
Sant Feliu ........................................................................................................... 63
La doma de Sant Feliu .................................................................................... 71
Beneficis de Sant Feliu de Lladó .................................................................... 75
Capelles .......................................................................................................... 79
Personats ........................................................................................................ 80
Canònica de Santa Maria .................................................................................. 84
Censals de Santa Maria ................................................................................ 139
Beneficis de Santa Maria de Lladó ............................................................... 145
Annexos de càrrecs eclesiàstics .......................................................................... 169
Sant Feliu de Lladó .......................................................................................... 169
Rector ........................................................................................................... 169
Sagristà ......................................................................................................... 170
Canònica de Santa Maria ................................................................................. 171
Priors de Santa Maria ................................................................................... 171
Sagristà ......................................................................................................... 172
Cambrer ....................................................................................................... 174
Candeler ....................................................................................................... 174
Infermer ....................................................................................................... 175
Glossari ............................................................................................................... 177
Index Nominum ................................................................................................... 182
Index Locorum .................................................................................................... 190
3
Presentació
Aquest és un recull de la documentació referida a Lladó, extreta de regestos
d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.
El recull abasta des de l’any 960, fins l’any 1940, al final de l’Antic Règim.
Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els
documents que fan referència clara i específica al municipi. En la segona part
presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona.
En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.
En acabar la descripció documental oferim un glossari amb la terminologia
jurídica i càrrecs eclesiàstics menors que apareixen sovint en el recull.
Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.
4
Fonts documentals i bibliogràfiques
ARXIUS
ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó
ACG: Arxiu Capitular de Girona
ADG: Arxiu Diocesà de Girona
AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat
d’Empúries)
AHG: Arxiu Històric de Girona
AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid)
AMG: Arxiu Municipal de Girona
ANC: Arxiu Nacional de Catalunya
BC: Biblioteca Nacional de Catalunya
5
Bibliografia
ABADAL, Ramon d’, Catalunya Carolíngia, Barcelona 2003.
ADROHER, Àngels; SERNA, Erika; SOLER Santi, Catàleg de protocols del
districte de Figueres, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 2004.
ARNALL, Ma. Josepa, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i
agregats)”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15
(1982), 43-123.
ARNALL, M. Josepa; GIRONELLA I DELGÀ, Anna, Lletres reials a la ciutat de
Girona (1517-1713). Vol. I-V, Fundació Noguera, Col·lecció, n
Diplomataris 22, 23, 30, 31, Barcelona, 2000-2005.
BADIA, Joan, L'arquitectura medieval de l'Empordà, Girona, 1978-1985 (2 vols).
BAIGES, Ignasi et alii, Els pergamins de l’ Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon
Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Vol. I-IV, Fundació Noguera,
Col·lecció Diplomataris núm. 48-51, Barcelona, 2010.
Catalunya Romànica, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989.
CINGOLANI, Stefano, Diplomatario de Pere el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258-
1285), vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 62 i 68,
Barcelona, 2011-2014.
COBOS, Antoni, Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), Fundació
Noguera, Col·lecció Llibres de Privilegis, núm. 9, Barcelona, 2004.
CONSTANS I SERRATS, Lluís G. Diplomatari de Banyoles. Centre d’Estudis
comarcals de Banyoles.
FELIU, Gaspar; SALRACH, Josep M., Els pergamins de l’ Arxiu Comtal de
Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Vol. I-III, Fundació
Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 18, 19, 20, Barcelona, 1999.
FERRER, Joan, Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-
1273), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 43, Barcelona,
2009.
GIRONA ARXIU MUNICIPAL DE, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament
de Girona (1144-1862), Vol. I-IV, Fundació Noguera, Col·lecció
Diplomataris 32-34, Barcelona, 2005.
6
MALLORQUÍ, Elvis, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-
1300), Vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 64, 65,
Barcelona, 2013.
MARCHE, Pière de, Marca Hispanica, Paris, 1688.
MARQUÈS, Josep M., Cartoral, dit de Carlomagno, del bisbe de Girona (s. IX -
XIV), vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 1-2,
Barcelona, 1993.
MARQUÈS, Josep M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-
1300), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 12, Barcelona,
1997.
MARQUÈS, Josep M., El Cartoral de Rúbriques vermelles de Pere de Rocabertí,
bisbe de Girona (1318-1324), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris
núm. 46, Barcelona, 2009.
MARTÍ, Ramón, Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona (817-1100), Fundació
Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 13, Barcelona, 1997.
PALOU, Hug; M. PONS I GURI, Josep, Un cartoral de la canònica agustiniana de
Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV), Fundació Noguera,
Col·lecció Diplomataris, núm. 28, Barcelona, 2002.
PRUENCA, Esteve, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Fundació Noguera,
Col·lecció Diplomataris, núm.7, Barcelona, 1995.
VAYREDA I OLIVAS, Pere. El priorat de Lladó i les seves filials. Biblioteca
Balmes. Barcelona, 1930.
7
Toponímia
LLADÓ
DCVB, s.v., 926. Etim.: del llatí vulgar lotone, derivat de lotus, “lotus”
1017: NHis., X, 196 Ecclesia sancti Felicis de Ledono
1017: NHis., X, 196 Ecclesia Sancti Felicis de Letuno
1031: NHis., XV, 256 in termino Letonense
1073: NHis., XV, 293 alodium Sancte Marie quem vocant de Lodone
1081: ES, XLV, 295 Sacratissimum locum Stae Mariae vulgo vocatum Latonense
1081: ES, XLV, 297 in sacrosancto Lutunensi loco
1081: NHis, X, 196 locum Latonense
1081: NHis, X, 196 locum Lutunensi
1081: NHis. XI, 324 locum vocatum Latonense
1082: Cart. ,III, 481, doc. 147 Parrochia Sancti Felicis de Loton
1089: VAY, 143, doc.1 locum vulgo vocatum Lotonense
1089: VAY., 146, doc.2 Ecclesia sancte Marie de Lutone
1091: NIIis., XI, 342 Ecclesia beati Felicis Letonis
1123: NHis. XVII, 65 Par. Sancti Felicis de Letuno
1203: NHis. XII, 67, doc. DCL ad Ledonem
1210: FRius, I, 324, doc. 233 in castro de Ledone
1245: ES, XLIV, 272 G. de Letone
1279: RDH, I, 78 monasterium de Letone
1359: CODOIN, 111 Ledo
1372: NHis. XII, 523 Parroquia de Letone
S.XIV: Nom. A, 38, nº 263 Ecclesia parrochialis Sancti Felicis de Letone
Nom. B, 66, nº 261 Ecclesia parrochialis Sancti Felicis de Letone
1553: IGL., 253 Ledó
8
EL PUJOL
(agreg. de Lladó)
DCVB, s.v., 979 Etim.: del llatí vulgar podiolu, «puig petit»
1531: VAY, 232, doc.52 Coll del Pujol
Font: Ma. Josepa Arnall, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i
agregats)”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15 (1982),
43-123.
Font: Ma. Josepa Arnall, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i agregats)”. Annals de
l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15 (1982), 43-123.
Vid. també, J. Tremoleda, Lladó, quaderns de la Revista de Girona, 2002, pàg. 14-15.
9
Part 1. Documentació civil i senyorial
Parròquia de Sant Feliu
1
960- 961. 10 de setembre – 9 de setembre.
El levita Serfdedéu dóna al monestir de Sant Pere de Camprodon uns alous que té
del comte Gausfred d’Empúries a Lladó d’Empordà, en els vilars de
Lodares i Salvatella.
Original perdut.
Regest del s. XVI: Barcelona AR (ACA), Monacals d’Hisenda, vol. 859, pàg. 118.
Catalunya Carolíngia, Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada, vol. V, doc. 346.
2
1017. 8 de gener.
Butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles on
confirma les seves nombroses possessions i li concedeix el dret de la
immunitat. Apareix esmentat Sancti Felici de Ledono.
Original perdut.
Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol. I, doc. 54.
3
1031. 25 de març.
Guillem II, comte de Besalú, ven a Gausbert Sunifred un alou situat al comtat de
Besalú, al terme de Lladó i Sant Martí Sesserres, pel preu de vuit unces.
Original perdut.
Fundació Noguera, Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon
Berenguer I, Vol. II, doc. 209.
10
4
1074. 12 de juny.
Vilabertran. Donació que fan Pere Oliva i la seva esposa Sicardis a Santa Maria de
Vilabertran d'un alou situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Sant
Feliu de Lladó i l'Estela, consistent en un mas, dit d'Aquales.
BC, Perg. 53, Reg. 9031.
5
1082. 8 de setembre.
Adalbert i Alambors, esposos, venen i permuten a la canònica de la seu un alou
que tenen al comtat de Girona, a les parròquies de Cervià i Raset, per un
mas situat a Lladó i 50 sous.
Cart., pp. 266b-267ª. Reg. B 147.
Josep M. Marquès, Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (S. IX-XIV), vol. I, doc. 150.
6
1085. 5 de març.
Vilabertran. Donació que fan Eliardis i el seu marit Isarn a l'església de Santa
Maria de Vilabertran de tres masos situats al comtat de Besalú; un, que
havia habitat Guifred Cantell i després, Guillem Corb, de Sant Feliu de
Lladó; un altre, habitat abans per Guillem Ferrer (Faber) i ara per Pere
Tedmundi, a la parròquia de Santa Maria de l'Estela, i un tercer, a Sant
Martí Sasserra, indret de Bedós, on habita Sunifred Adalbert.
BC, Perg. 430, Reg. 9726.
7
1091. 21 de març.
Permuta ajustada entre Seniofret, capellà de Sant Feliu, i Joan, prior de Santa
Maria.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.4.
11
8
1099. 22 de març.
Permuta. Vilabertran. Donació i permuta que fan Estefania i el seu fill, Guillem
Dalmau, a l'església de Santa Maria de Vilabertran del mas de Trullars,
situat al comtat de Besalú, a les parròquies de Santa Maria de Cistella i
Sant Feliu de Lladó, per l'alou que havia llegat al monestir Arnau Ramon
de Vilafant, situat a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga.
BC, Perg. 456, Reg. 9898.
9
1104, abril 29.
Definició que fa Bernat Adalbert de Navata a Santa Maria de Vilabertran de tots
els alous que la seva àvia Ermengarda i el seu pare i el seu oncle havien
donat a aquesta església, consistents en masos situats al comtat de Besalú,
a les parròquies de Sant Feliu de Lladó, Santa Coloma de Cabanelles i Sant
Martí de Queixàs, i que reconeix haver posseït injustament.
BC, Perg. 46, Reg. 5547.
10
1106. 10 de maig.
Ramon Guillem, sagristà de la seu de Girona, dicta testament. Deixa a la canònica
de la seu de Girona l’alou que posseeix a les Fonts, amb l’església i les
seves terres. A Sant Pere de Galligants li dóna l’alou que va comprar a
Llambilles. Efectua deixes a d’altres esglésies i persones eclesiàstiques.
ACG, Perg. 140.
Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. I, Doc. 83.
11
1109. 31 de juliol.
El bisbe de Girona Bernat Umbert dóna a la canònica de Lladó l’església
parroquial de Sant Feliu del mateix lloc.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.10.
12
12
1117. 19 d’ agost.
Testament. Vilabertran. Testament de Bernat Ramon, capellà, que pren per
marmessors el seu germà Arnau, clergue, i Gaufred Tort; elegeix sepultura
a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual deixa gra, una egua
baucana, un bou, llit i convit, i una casa i un colomar que ha edificat a
Vilabertran; al seu germà Arnau, una terra comprada a Gaufred de Molins,
de la que ha de donar a Vilabertran un quart dels esplets; al seu nutritus
Pere, una feixa sota condició similar; a Santa Maria d'Arles, una terra, amb
reserva de violari per a Jaume, prebendarius seu; disposa almoines per a
Sant Pere de Figueres i els preveres d'aquesta església, Bernat i Pascual,
per a Sant Llorenç de la Muga i els seus clergues, Bertran i Guillem, per a
la confraria de Pedret, l'església de Lladó i la seva confraria, la Seu de
Girona, l'arquebisbe de Tarragona, el Temple, l'Hospital i Santa Maria de
Panissars.
BC, Perg. 448, Reg. 9717.
13
1119. 26 de març.
Permuta. Vilabertran. Permuta que fa Guerau, ministre de l'església de Lladó,
amb Pere Guillem, abat de Vilabertran del mas i cases de Cortil, situats al
comtat de Besalú, a la parròquia de Sant Julià d'Ordis, a la vila de Pols,
que tenen per llegat d'Adaüf, per l'alou que havia estat de Ponç Erill, situat
a Borrassà.
BC, Perg. 197, Reg. 9048.
13
14
1121. 28 de febrer.
Conveni entre Ramon Ponç de Milany i Ramon Arnau d’Esponellà sobre el castell
de Creixell. “donant ei tertiam partem decimarum Sancti Felicis de
Lotune”.
ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 31, núm. 232.
Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol. II, doc. 127.
Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,
vol. II, doc. 529.
15
1149. 3 d’octubre.
Donació que fa Pere Ramon de Vilavenut a Santa Maria de Vilabertran i al seu
abat Pere, en bé d'ànima d'ell i de la seva esposa Adelaida, del mas de Prat,
situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Sant Sadurní de Vilavenut,
que té Pere Rufí de Prat, adquirit als milites de Lladó, i del mas de Pere
Sunifred i l'estal de Frigola, situat a la parròquia de Santa Maria de
Segueró.
BC, Perg. 430, Reg. 9998.
16
1154. 23 d’agost.
Beatriu i el seu fill Guillem de Creixell encomanen a Arnau de Palera el castell de
Creixell i li donen el feu que havia tingut Pere Adalbert i altres béns. A
canvi, Arnau de Palera els promet fidelitat i servei d’host i cavalcada.
Apareix esmentat “Sancti Felicis de Lotune”.
ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 39, núm. 273a.
Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,
vol. II, doc. 979.
14
17
1197.
El rei Pere I d’Aragó pren mesures per a la persecució dels heretges valdesos i
ensabatats. Apareix “Petrus Latonis”.
El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), doc. 13.
18
1214. 2 de desembre.
Dalmau de Creixell a Bernat de Santa Coloma. Conveniències sobre uns drets
feudals a Creixell (castell), Sant Feliu de Lladó i Sant Mateu de
Vilademires.
ACA, Cancillería, Pergaminos, Jaime I, Serie general, 0028.
19
1239. 5 de juliol.
Laude arbitral que pronunciaren els amigables componedors Bernat de Galliners,
Ramon de Galliners i Arnau de Lladó sobre la dècima de Fontfreda i certs
masos circumveïns. Va signat pel bisbe Guillem de Cabanelles.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.31.
20
1248. 9 d’agost.
Guillem de Creixell a Bernat de Palau, cavaller, i a la seva esposa Sibília.
Confirmació dels drets que tenen en feu per ell a Cabanelles. Lladó, Serra,
Vilademires, Caixans i Casamor, i masos a Ordis.
ACA, Cancillería, Pergaminos, Jaime I, Serie general, 1130.
21
1260. 3 de juny.
Ponç de Lladó a Guillem de Creixell. Cessió del seu dret a rescatar dels
marmessors d'Enoc, jueu, les armes que li havia empenyorat.
ACA, Cancillería, Pergaminos, Jaime I, Serie general, 1611.
15
22
1261. 14 de juliol.
Guilielmus de Crexello, per nos et omnes successores nostros, damus Domino
Deo et ecclesie S. Marie Villebertrandi et vobis domino Arnaldo, Dei gratia
abbati eiusdem ecclesie, propter servitia a vobis predicto domino abbate et
ab ecclesia predicta nos recognoscimus percepisse, omnem paleam, ova et
caseos et generatim omnia alia que accipimus iure dominii in tota illa
mansata de Corvaria que est in parroquia Sti. Felicis de Letone, etc.
Monumenta, fol. 229v.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc. 863.
23
1261. 29 d’octubre.
Donació en bé d'ànima que fa Bernat de Lladó a Santa Maria de Vilabertran d'un
feix de palla, un parell d'ous i una quartera de civada censals que rep al
mas de Corb, de Lladó, propi de Vilabertran.
BC, Perg. 92, Reg. 9659.
24
1295. 13 de gener.
El rei Jaume II ratifica els privilegis anteriors i assenyala quins llocs són
compresos dins els termes de la vila, trasllada la fira de setembre a Sant
Joan Evangelista. Ordena que si algun foraster colpejava un habitant de
Figueres s’hauria de sotmetre a l’autoritat del batlle del rei. Estableix que
no han de pagar lluïsme els nous habitants que comprin una casa a la vila,
que el bestiar foraster no podrà pasturar dins dels seus termes i que el
batlle, jutge i missatge seran francs de bagatge. S’hi esmenta Letone.
ACA, Cancellería, Reg. 194, fol. 113v-114r.
A. Cobos Fajardo, Llibre de privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), doc. 4.
16
25
1313. 1 de juliol.
El bisbe Guillem de Girona aprova la fundació d’un hospital a Figueres per part
dels cònjuges Bernat Jaume i Garsedna; els accepta com a donants de
l’hospital, els concedeix un hàbit distintiu i els imposa un cens anual d’una
lliura de cena. Apareix esmentat Martinus Ferran de Latone. Trasllat fet
per Josep Rovira, secretari del vicariat de Girona l’1 de desembre de 1818.
Còpia d’aquest trasllat de principis del XX, dins els privilegis de la vila de Figueres, pàg. 70-72.
A. Cobos Fajardo, Llibre de privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), doc. 8.
26
1319. 2 d’agost.
Carta comuna de la parròquia de Sant Feliu de Lladó redactada per sentència
arbitral.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 40.
27
1333. 29 de maig.
Montblanc. El rei Alfons III mana al batlle de la vila de Figueres que no permeti
que els notaris dels comtes de Peralada o d’altres senyors, ni tampoc el
notari de Lladó puguin fer escriptures públiques a la vila. ACF, Fons
Municipal de Figueres, Administració general: Privilegis, franquícies, títols
del municipi.
Dins Privilegis de la vila de Figueres, pàg. 36-37, núm. 56.
A. Cobos Fajardo, Llibre de privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), doc. 12.
28
1353. 16 de setembre.
El bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles nomena patró de Lladó a Sant Llambert
bisbe i màrtir.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 42.
17
29
1379. 5 de desembre.
Protesta d’uns mandataris populars integrant la comissió encarregada de fer la
taya per a pagar el bovatge al senyor Rei.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 45.
30
1412. 25 de gener.
Testimonial pel qual es declara com hi havia un costell a Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 46.
31
1449. 20 d’octubre.
Rodalia de la vegueria de Besalú.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 48 bis.
32
1531. 3 de desembre.
Rodalia de la vegueria de Besalú.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 52.
33
1563. 26 de maig.
Testament de Madó Quitèria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 53.
18
34
1568- 1840.
Aplec de documents de la família Batlle Baserba, de la Jonquera. Debitori a favor
de Miquel Vergés, pagès de Sant Miquel de Monteia - baronia de Sales de
Llierca-, de 36 lliures , de Pere Balcells, pagès de Terrades, i Jeroni Quer,
pagès de Palau Surroca (notari Joan Ferrer de la vila de Navata, 1656);
presentació de l'administració de la tutoria de la menor Marianna Mora,
filla de Joan Mora, mestre de cases de Terrades, i Caterina Mora, pel tutor,
Jaume Sudrià, brasser i mestre de cases de Llers, davant d'Andreu
Compte, jutge ordinari de la cúria, vila i comtat de Peralada i baronia de
Terrades per autoritat del comte de Peralada, amb l'obligació d'alimentar i
vestir i calçar (1689); capítols matrimonials entre Francesc Prat,
treballador, fill de Miquel Prat, pagès de Lladó, i Maria Àngela, i Maria
Anna Gironella, filla de Josep Gironella, pagès de Vilarig, i Maria, amb
donació de 40 lliures barcelonesa, una caixa de pi, nova i amb pany, i
vestits i joies (notari Gaspar Casadevall de Lladó, 1726); Reial Decret del
1734 de Felip V imprès sobre l'embargament de béns dels partidaris de
l'emperador; rebut del 1837 pel pagament de dos passaports expedits a
Figueres; rebut per set llençols i tres matalassos de palla fets per
l'Ajuntament de Terrades a favor del de Figueres en concepte de servei de
tropa (1840).
ACAE111-98-T2-88.
35
1591- 1858.
"Llibra de notas diadas y anys". Aplega documentació important del molí, com la
important compra feta davant de Gaspar Vilar, notari de Figueres, el 2 de
maig del 1591. La majoria són referències notarials a la família de
moliners de farina Joer, tant de la seva ocupació com d'informacions
familiars. Abans hi apareix citada la família Polit que semblaria anaven al
notari a Lladó. Hi ha unes advertències pels hereus del molí d'en Polit,
vora del riu Manol, per si algun dia es troben amb disputes amb la família
Nabot. El nom de Polit apareix encara referenciat a principis del segle XIX.
ACAE110-303-T2-24.
19
36
1592.
Proceso del procurador fiscal contra Galceran Cahors i de Soler, vecino de
Barcelona, sobre los diezmos del castillo de Lladó [d’Empordà].
ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1592, nº 1, L.
37
1592.
Proceso del procurador fiscal contra Jeroni Palol, vecino de Vilert, término de
Esponellà, sobre los diezmos del castillo y de la parroquia de Lladó.
ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1592, nº 2, P.
38
1592.
Proceso del procurador fiscal contra Benet dAlemany, vecino de Girona, sobre el
diezmo de Lladó.
ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1592, nº 3, T.
39
1605.
Autos del fiscal contra Miquel Llorens, Baudilio Grifou, y el obtentor de los
beneficios de San Pedro y San Pablo, de la iglesia de Lladó sobre
reconocimiento del manso casa de San Vicente de Mayá.
ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1605, nº 1, B.
40
1605.
Causa del síndico de Arnes contra el síndico de Lladó.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 7968.
20
41
1610. 4 de maig.
Testament de Joan Riera. Deixa diners entre altres a la capella de Sant Cebrià de
Lladó.
Arxiu Municipal de Girona, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-
1862), vol. III, doc. 1970.
42
1615.
Causa de Cristòfor Pagès, agricultor del lugar de Vilamacolum, y los cónyuges
Perers, del lugar de Llabià, contra Jeroni Llevanera, agricultor de Lladó, y
otros.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 33478.
43
1621.
Causa de Joan Genover (o Jenover), mercader de Castelló d'Empúries, contra
Joan Scofet, clérigo. Copia del original proceso entre el reverendo Llorens
Font, canónigo de la colegiada y secular iglesia de Nuestra Señora del lugar
de Lladó, procurador substiuído del honorable Francesc Oliveres y Scofet,
mercader del lugar de Pontós, procurador de Joan Scofet, su hermano,
clérigo en la curia romana residente, beneficiado del beneficio de Santa
Anna, contra Joan Genover, ante el juez enfiteuticario, sobre la causa de
cabrevación y reconocimiento de Joan Oliver al beneficiado de Santa
Anna, de los mansos Puig y Sobrer, con sus tierras y posesiones, y el pago
de censos y demás derechos.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 29737.
44
1625.
Causa de Pedro Jaime Frigola, administrador de sus hijos, contra Francisco Bas,
presbítero de Lladó.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 11752.
21
45
1638.
Censos que el monjo cambrer del monestir de Banyoles, percebia a Lladó, entre
d’altres. A Casa Guardiola (Banyoles), papers de la cambreria del Monestir,
Llevador de la cambreria (1638-1657).
Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.V, doc. 1498.
46
1639. 23 de febrer.
La universitat de Lladó, congregada en la notaria, fa comissió als cònsols de la
vila en Jaume Marca, sabater, i en Bartomeu Olives, pagès, perquè
comprin armes.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 64.
47
1683.
Visita forana de 1683. Processos de Lladó, entre d’altres.
ACA, Generalitat, Serie VG, 172.
48
1689.
Causa de Eulàlia Torres y Pellicer, viuda de Francesc Torres agricultor del lugar
de Lladó, obispado de Girona, y su hijo Llambert Torres, contra Francesc
Torres, Noguer de Segarró y otros. Sobre la reclamación de la dote de
Eulàlia y del legado de Francisco Torres (una casa, viña y huerto situado
en el término de Lladó) y la mitad de los bienes muebles, todo en manos
de los demandados.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 30005.
22
49
1689.
Causa de Eulàlia Torres y Pellicer, viuda de Francesc Torres agricultor del lugar
de Lladó, obispado de Girona, y su hijo Llambert Torres, contra Francesc
Torres, Noguer de Segarró y otros.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 30005.
50
1708.
Causa de los tutores y curadores del pupilo Francisco Pasqual, labrador de Lladó,
contra Antonio y Narciso de Ros y Caramany, vecinos de Girona.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 7350.
51
1717.
Causa de Francisco Ballart, labrador del lugar de la Estella, obispado de Girona,
veguería de Besalú, contra diferenets acreedores censalistas: Jaime Collell,
cordonero de la villa de Figueres, la comunidad de Sant Llorenç de la
Muga, los administradores de los pios sufrágios de la catedral de Girona,
Bautista Miquel, vecino del lugar de Lladó, los administradores de los
aniversarios dela iglesia parroquial del Mercadal de Girona, los
administradores del a iglesia del lugar de Viladecans y los administradores
de la iglesia del lugar de Sant Martí Sasserra. Sobre la nulidad de la
pretendida obligación que tiene el demandante de pagar los censales
contraídos por Antich Ballart y Llambert Ballart, su abuelo y padre
respectivamente.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 28859.
52
1720.
Causa de Gaspar Casadevall, notario público del lugar de Lladó, contra el
venerable abad de Besalú, Francisco de Pastor.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 19666.
23
53
1733.
Causa de los consortes Francisco y Teresa Xaragay y Miquel, del lugar de
Torrroella de Montgrí, contra Josep Miquel, labrador del lugar de Lladó,
hermano de Teresa.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 17942.
54
1744- 1845.
"Llibre de la causa pia fundada per lo reverent Josep Cros, prevere i rector que
fou de Vilavenut, com consta dita fundació en lo Vicariat de Gerona als 22
mars 1747 ha favor de Rafael Cros, paraire de Lladó, per tots los minyons
astudian y minyonas".
ACAE110-259-T1-6.
55
1759. 24 d’abril.
Clement XIII faculta al bisbe de Girona o al seu provisor perquè pugui ordenar un
dejuni de tres dies i una processó pública, concedint als que a demés del
dejuni confessin i combreguin indulgència plenària, i beneir amb la Creu
els camps i llocs infestats d’una plaga coneguda per “la cuca”.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 72.
56
1768- 1804.
Registre general d'escriptures de Dosquers, Espinavessa, els Horts, l'Estela i
Lladó, 1768-1804.
AHG170-332-T2-347.
57
1773.
Causa de Ramón Llavanera, labrador de Lladó, corregimiento de Girona, contra
Gaspar Martín Quera, labrador de Cistella.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 6481.
24
58
1773- 1790.
Causa de Josep Gali y Arrufat, labrador de Medinyà, y Josep Llabanera de
Medinyà, y Narciso Ros y Canet, presbítero, de Lladó, contra Gerónimo
Payrachs de Marimón, rector de la parroquia de Sant Martí, de Taravaus, y
Juan Puig, rector de la parroquia de Sant Martí, de Taravaus.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 14940.
59
1774- 1780.
Causa de Pedro Matamala, fabricante de carros de Vilavenut, y José Puig y
Genover, labrador de Pols, contra Rafael Cros, pelaire de Lladó.
ENFITEUSIS. Posesión del manso Casanovas, antes Cudina, en Vilavenut.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 14768.
60
1775.
Causa de Antonio Fábrega, labrador del lugar de Terrades, pobre de solemnidad,
contra Raimundo Llavanera, labrador del lugar de Lladó, y Saturnino
Garrigolas, labrador del lugar de Garrigoles.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 12820.
61
1779.
Causa de Francisco Badia y Puig, labrador del vecindario de Fornells, parroquia
de la villa de Besalú, corregimiento de Girona, contra Juan Gratacós,
papelero de Banyoles, y Juan Serra, zapatero de Lladó. Causa de apelación
interpuesta a la sentencia del juez ordinario de la curia de la villa de
Banyoles contra Francisco Badia, el cual apeló, y con forma de provisión
fue declarado no dar lugar a dicha apelación, sobre una reventa de una
casa y pieza de tierra.
ACA, Real Audiencia,Pleitos civiles,32760.
25
62
1782- 1806.
Unitat documental composta. Processos. Cúria de Lladó.
AHG170-388-T2-286.
63
1783.
Causa de Narciso de Traver y Llorens, del lugar de Maià, contra Lamberto Marca,
zapatero del lugar de Lladó. Sobre pretendida fadiga del manso Roca y
Novell, del lugar de Queixàs.
ACA, Real Audiencia,Pleitos civiles,492.
64
1787.
Causa de Miguel Ferrer Ausell, presbítero de Banyoles, contra Rafael Cros, pelaire
de Lladó, y su hijo Josep Cros.
ACA, Real Audiencia,Pleitos civiles,32352.
65
1789- 1792.
Causa de Juan Bautista Thio, tutor de Ramón Prats, contra José y Salvador
Marca, padre e hijo, labradores de Lladó. Universal herencia de José Prats,
labrador, de Lladó (1781). legado a Paula Prats y marca, viuda, para
disponer libremente desde el abandono de la casa conyugal. Matrimonio de
la viuda con Pedo Quera, pelaire, de sant Llorenç de la Muga.
ACA, Real Audiencia,Pleitos civiles,15797.
26
66
1794. 22 de juny.
Carta de l’ajuntament de Banyoles suplicant que siguin traslladats a la vila, per a
la seva defensa, els cent homes del sometent que tenia situats a Vilarnadal
i Masarac. “Que en cumplimiento de las órdenes de V. Ex.º tiene la villa
exponente 100 hombres de Somatén en los puestos de Vilarnadal y
Masarach, y habiendo ocupado el enemiga el lugar de Lladó y otros hasta
Besalú á ora y media de la villa de Bañolas, queda esta expuesta al saqueo
y furor de los franceses...”.
AHB, Lligall 3, Not. Hist. III.
Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.VI, doc. 1926.
67
1800.
Esbós de les finques limítrofes al mas Olivas de Lladó. Inclou el nom dels
propietaris i l'extensió en vessanes de les finques.
ACAE110-282-T2-106.
68
1800- 1850.
"Llibreta que conté el estracto de algunas escripturas pertanyents al mas Olivas
del poble de Lladó. Es lo plech F del mas Jordà". Llibreta mestre d'actes de
venda, establiments, reduccions i àpoques referents als masos Ambrú,
Olim, Llauró i Padró que junt conformen el mas Jordà. Datació
aproximada.
ACAE110-282-T2-1.
27
69
1800- 1850.
"Llibreta que conté el estracto de algunas escripturas pertanyents al mas Olivas
del poble de Lladó. Son los plechs O y P del sobredit mas Olivas". Llibreta
mestre d'actes d'establiment, reduccions i renúncies referents al mas
Jordà, al mas Molins i altres masos (plec O), d'actes de venda, àpoques,
capbreus i sentències arbitrals referents al mas Olivas, al mas Jordà i altres
masos (plec P). Datació aproximada.
ACAE110-282-T2-2.
70
1800- 1850.
Documents d'afrontacions, atermanament i límits de finques de Sant Climent
Sescebes, Capmany i Vilarnadal propietat de Joaquim Olivas, propietari de
Lladó. Conté: la denominació de totes les afrontacions de la ribera de
Torrellas del terme de Capmany des de la resclosa de Joan Olivas; la
relació de límits de la peça de terra de Sant Climent Sescebes, nota dels
assentaments de Capmany, nota dels censos de les cases de Vilarnadal de
Joaquim Olivas de Lladó, nota dels treballs fets a Vilarnadal; relació de les
confrontacions de la propietat que Joaquim Olivas té al terme de Cabanes.
Datació aproximada.
ACAE110-282-T2-54.
71
1800- 1932.
Expedient de tramitació d'inscripció dels béns de l´herència de l'ab intestato
Jaime Pujol Donat, veí d'Oran, a Argèlia. Venda a carta de gràcia o pacte
de poder quitar feta per Anton Sans Balló, treballador d'Agullana, a favor
de Josep Massot, ciutadà honrat de Barcelona, resident a Darnius, d´una
casa situada a Agullana per cent lliures (Notari Josep de Batlle i Cau, de
Lladó, 1820).
ACAE110-297-T2-630.
28
Canònica de Santa Maria
72
1088. 8 d’abril.
Publicació jurada, adverada damunt l'altar de Santa Anastàsia de la Seu de
Girona, davant el jutge Bernat Guifred, del testament de Seniofred Arnau,
fet a casa seva, al Vilar. S’hi esmenta Santa Maria de Lladó.
BC, Perg. 448, Reg. 9711.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.154.
73
1088. 25 d’abril.
Raymundus Sesmundi feu testament, en lo qual mana ser sepultat en lo cementiri
de Vilabertran, y legà a esta Iglesia tot lo que tenia en la parròquia de
Vilafant, exceptum ipsum alodium quod ipse dedit Ste Marie de Lutonis.
Monumenta, fol. 208.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.155.
74
1088. 28 d’abril.
Borrassà. Publicació jurada, ordenada pel jutge Ramon i adverada per Andreu
Vivà, Guerau Bofill i Andreu, testimonis, damunt l'altar de Sant Miquel de
l'església de Santa Eulàlia, situada dins el terme de la parròquia de
Borrassà, del Testament de Pere Bernat, disposat a casa seva, prop de
l'esmentada església. Féu diversos llegats a Sant Andreu de Borrassà, Sant
Miquel de Fluvià i Santa Maria de Lladó.
BC, Perg. 448, Reg. 9713.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.129.
29
75
1088. 20 de juliol.
Vilabertran. Testament de Ramon Guerau, que pren per marmessors Pere Rigau,
prelat de Santa Maria de Vilabertran, Bernat Pere, Julià i Gaubert Escluva;
mana ser sepultat a Vilabertran, i deixa a aquesta església la seva meitat de
l'església de Santa Eulàlia, situada al terme de la parròquia de Sant Andreu
de Borraçà, amb el seu stallium, els masos d'Andreu i Bernat Adalbert, els
alous heretats del seu oncle Bernat, és a dir, el mas de Martlada on habita
Guillem Roger, i un altre, que mena Sunifred Guifred, les coromines
situades a Amenula i Martlada, una boïga, closos i mig molí; llega a Santa
Maria de Lladó mig camp, dit Camp Adroer.
BC, Perg. 430, Reg. 9731.
76
1089. 4 d’abril.
Acta de restauració de la vida monástica a Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.1.
77
1089. 14 d’octubre.
Donació del Camp de la Trilla a Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.2.
78
1091. 21 de març.
Joan, prior de Santa Maria, permuta amb Seniofret, capellà de Sant Feliu, algunes
peces de terra situades en diferents indrets del terme.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.3.
79
1091. 21 de març.
Permuta ajustada entre Seniofret, capellà de Sant Feliu, i Joan, prior de Santa
Maria.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.4.
30
80
1092. 28 de setembre.
Donació al priorat de Lladó de l’església d’Ermedàs i de dos heretats situades en
dita parròquia amb censos.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.5.
81
1092. 30 de setembre.
Testament sacramental. Figueres. Publicació jurada, adverada en presència dels
sacerdots Guillem i Adalbert, Bernat Oliva, Martí, Llorenç, Ramon
Peralada i guillem Ramon, i dels laics nobles Berenguer Arnau, Ramon
Gilabert, Bernat, germà de l'anterior, Guerau Llobató i Pere Ostensi, pels
testimonis Feliu, Pere Oliva i Pere Ramon, damunt l'altar de Sant Pere de
Figueres, del testament de Ramon Sesmundi fet a la seva casa de Riba
Alta, en què nomenà marmessors la seva esposa Ermengarda, Bernat
Sesmundi, Renau Miró i Bernat Odó; escollí sepultura a Santa Maria de
Vilabertran, església a la qual deixà l'alou que tenia a les parròquies de
Vilanant i Sant Martí [del Far], excepte la part donada a la seva esposa i la
donada a Santa Maria de Lladó, consistent en la meitat del mas que habita
Guillem Guifred; llegà també a Vilabertran el mul que li devia Bernat
Guillem valorat en 30 sous de plata; llegà a la seva esposa 4 unces d'or de
València que li devia Berenguer Bernat, per les quals havia empenyorat
l'alberga del mas d'Aqualis.
BC, Perg. 448, Reg. 9696.
82
1093. 13 de gener.
Bernat Joan, senyor d’Ogassa i de la Clusa, atorga testament. Fa llegats a
institucions religioses i a diversos particulars, entre els quals els nebots. “
Et Sancte Marie Letonis dimitto ipsum meum mansum de Aguaca quem
tenet Arnallus Mironis de Pugmal”.
ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 27, núm. 2.
Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,
vol. II, doc. 245.
31
83
1093. 22 de gener.
Bernat Joan, clergue, dóna al monestir de Sant Joan de les Abadesses l’església de
Sant Martí d’Ogassa amb els delmes i les primícies, els puig on hi ha el
castell de Pena, les muntanyes d’Irato, Taga i Coll de Jou i diferents masos.
S’hi esmenta “Sancte Marie quem vocant de Lodone”.
ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 27, núm. 4.
Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,
vol. II, doc. 246.
84
1093. 11 de febrer.
Guillelmus Seniofredi, fa testament, i se dexa la sepultura en lo cementiri de la
Iglesia de Vilabertran si en estas terres morís. Dexa Stam Mariam de
Ludono mediam libram plate.
Monumenta, fol. 221.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.199.
32
85
1093. 13 de juny.
Testament. Vilabertran. Testament de Berenguer Bernat, que pren per
marmessors la seva esposa, Sibil•la, Bernat Otó, Guillem Bernat de Biure,
Guillem Bernat de Torrent i Pere Rigau, prelat de Santa Maria de
Vilabertran; escull sepultura en aquesta església, a la qual deixa cavall i
armadura i mig alou que té a Vilamalla, indret de Forques, talment que, si
morís sense descendència llegítima, l'esmentat alou restaria totalment per
a Santa Maria; deixa tota la resta de les seves possessions a Bertran i
Arnau, fills de Gaufred Seguer, i disposa que la seva esposa els faci
affidamentum, a fi que, quan ella mori, ells no perdin el castell
d'Avinyonet, i per això hauran de confirmar l'affidamentum Bernat Otó, el
seu fill Berenguer, Guillem BErnat de Rupidella, Guillem Bernat de Torrent
i Adalbert Guistrinor; reserva a violari per a dita Sibil•la el feu d'Ordis i el
feu laïcal que té a la parròquia de Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet)
pels senyors de Navata.
BC, Perg. 459, Reg. 9883.
86
1095 [1096]. 4 de juliol.
Testament. Testament de Guillem Sunifred, que pren per marmessors Arnau
Miró, Bernat Otó, Ramon Sunifred i Pere Sunifred; elegeix sepultura a
Santa Maria de Vilabertran, església a la qual deixa dues parts de l'alou que
té per indivís amb els seus germans, la part restant del qual deixa al
prenyat de la seva esposa, junt amb els masos de Baluz i de Palomer; deixa
a Pere Sunifred, germà seu, el mas de Muntada, el mas on habita Ramon
Guifred i el seu dècim de Mesures; disposa deixes per a Santa Maria de
Vilabertran, Santa Maria de Lladó, Sant Pere de Montagut, Santa Maria de
Batet i Sant Jaume de Puliger, algunes d'elles, de bótes.
BC, Perg. 461, Reg. 9893.
33
87
1098. 25 de maig.
Bernat Adalbert i llur família donen a Santa Maria de Lladó alguns de llurs béns.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.8.
88
1100. Circa.
Testament de Ponç Dalmau, que es disposa a ire viam Sci. Iacobi. Elegeix
sepultura a Sant Pere de Rodes. Disposa donatius per a Santa Maria de
Lladó.
BC, Perg. 460, Reg. 9968.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.264.
89
1102. 8 de març.
Testament. Vilabertran. Testament de Guerau Llobató, fet en marxar a Jerusalem,
que pren per marmessors Arnau Udalguer, el germà d'aquest, Ramon,
Arnau Pere i l'abat Pere de Vilabertran; llega a Santa Maria de Vilabertran
tot l'alou que té a les parròquies de Sant Pere de Figueres i Vilatenim;
deixa al seu germà Guillem Llobató el mas on habitava el testador, a fi que
el tingui per mans dels clergues de Santa Maria, la seva part de la
coromina de Rodball i el camp d'Esteper, a violari; llega a la seva germana
Andria a violari la part d'alou que té a Esponellà, a fi que després de la
seva mort passi a Santa Maria de Lladó; llega al seu cosí Arnau Pere a
violari una part de la feixa de Nitran i de la vinya de Coma Infernal, a fi
que després de la seva mort passi a Vilabertran; llega també al mateix cosí
seu la penyora que té de Guillem Seguer per quatre sesters de blat i dues
feixes de terra que té de Bofill Sesmundi per tres sous de plat.
BC, Perg. 436, Reg. 9758.
34
90
1106. 19 de juny.
Testament d'Ermessenda, que pren per marmessors el seu marit, Ademar, i el seu
fill, Guillem; escull sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la
qual llega, en lliurar-hi el seu fill Guillem perquè en sigui canonge, un mas
que té a la parròquia de Santa Maria de Cistella, on habita Ramon Odó,
una mula i un llit; llega a Santa Maria de Roses un Tirecium i un alou del
qual ja li té feta escriptura; a Santa Maria de Terrades, una feixa, rebuda
del seu marit i situada prop de la mateixa església, i un terç dels seus béns
mobles, blat, vi i vaixella; la resta dels béns mobles mana dividir-la entre
Sant Llorenç i Santa Maria de Lladó, per fer convit als clergues, i llega al
seu fill Berenguer l'alou que té a Vallaspre, indret de ipsos Calvos.
BC, Perg. 49, Reg. 5500.
91
1108. 2 de desembre.
Esteve prevere, el seu nebot Guillem Enge i la germana d’aquest Ermesinda
donen a Santa Maria de Lladó els seus alous de Vilamorell (Borrassà) i
Vilamalla.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.9.
92
1109. 31 de juliol.
El bisbe de Girona Bernat Umbert dóna a la canònica de Lladó l’església
parroquial de Sant Feliu del mateix lloc.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.10.
35
93
1110. 19 de gener.
Gausbert i la seva muller Sicarda donen les seves filles en matrimoni als germans
Guillem Ramon i Dalmau Ramon i els cedeixen tots llurs béns; és a dir, el
Castell de Creixell amb tots els seus alous, amb l’excepció dels alous
prèviament donats a l’església de Santa Maria de Lladó, de l’esponsalici de
Sicarda i de l’alou que aquesta havia rebut dels seus pares.
ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 29, núm. 124.
Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,
vol. II, doc. 397.
94
1110. 10 de maig.
Vilabertran. Testament de Bonadona, que pren per marmessors el seu cunyat
Adalbert i el seu fill Guillem; elegeix sepultura a Santa Maria de
Vilabertran, església a la qual llega un alou situat a Vilatenim, llit i convit;
fa una almoina a Sant Lluç i al capellà d'aquesta església; llega a Santa
Maria de Lladó mig mas, dit de Canal (...), i a la seva neboda Guidenella
(...).
BC, Perg. 196, Reg. 9548.
95
1110. 15 de setembre.
Vilabertran. Testament de Bernat Arnau, que pren per marmessors Ramon
Adalbert, Bernat Guillem i Ramon Capblanc; elegeix sepultura a Santa
Maria de Vilabertran, església a la qual dóna el mas Canal, on habita Martí,
una vinya situada a l'indret d'Esterriola i una tina i un vaixell que té a la
casa Esteve de Biure?, una feixa situada a Salt de Maià i la casa de Guillem
Isarn, amb oliveres i era; a Santa Maria de Lladó, el molí, la codina i una
costa amb oliveres.
BC, Perg. 168, Reg. 8951.
36
96
1111. 8 de maig.
Vilabertran. Testament de Pere Ramon de Vilavenut, cupiens invisere sepulcrum
Redemptoris nostri, que pren per marmessors Arnau, abat de Vilabertran,
Ramon Arnau d'Esponellà, la seva esposa Beatriu, els seus germans Bernat
Pere i Ramon, i Bernat Oltó; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la
qual deixa les vinyes de Monar, Torrentil i Plana, amb un oliverar, tot
situat a Segueró, i la meitat de mobles del seu terç; reparteix l'altra meitat
de mobles entre les esglésies de Sant Sadurní de Vilavenut, Santa Maria de
Segueró i Santa Maria de Lladó, i reconeix que els altres dos terços
pertoquen, un a l'esposa i l'altre, per meitats, a la filla i a la germana
Sibil•la; llega a l'esmentada germana Sibil•la la possessió que el seu pare i
la seva mare havien donat a Guillem Arnau de Segueró, empenyorada per
dues lliures de plata, que haurà de redimir; llega als germans Bernat,
Ramon i Pere, prevere, el feu de Riera, que té pel seu senyor, Arnau de
Llers, a la parròquia de Llanars, empenyorat per tres lliures de plata.
BC, Perg. 438, Reg. 9915.
97
1112. 6 de setembre.
Testament de Roland de Soler, que es proposa pergere in Ispaniam; pren per
marmessors el seu germà Berenguer, Ponç Oliba i Pere Ramon; elegeix
sepultura a Santa Maria de Vilabertran, si morís entre Barcelona i Narbona;
disposa que una tercera part dels esplets de Soler i de Montroig sigui
repartida pels seus marmessors de manera que la meitat sigui per
Vilabertran i l'altra meitat es divideixi entre Santa Maria de Lladó.
BC, Perg. 49, Reg. 5537.
37
98
1113. 9 d’ abril.
Testament sacramental. Palau. Publicació jurada, adverada per Ramon Azemar i
Pere Guillem, damunt l'altar de Sant Andreu de l'església de Sant Joan de
Palau-saverdera, del testament de Ramon Gilabert, que pren per
marmessors la seva esposa Ermessenda, el seu fill Guillem Ramon i Pere
Sunifred de Mont; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la qual deixa
mitja vinya a [Sant Pau de la] Calçada, una feixa a Pujolars i un ase;
ordena fer almoines a Sant Pere de Figueres, a la capellania de Guillem
Seguer, el Sant Sepulcre de Jerusalem, Sant Pere de Rodes, Santa Maria de
Lladó, Sant Pau Ligerii, Homo Dei i Joan prevere; llega a la seva filla
Adelaida en herència el mas d'Azaled Belet i el camp d'Aiguamorta; al seu
fill Guillem, tota la resta dels seus feus, alous i honors, amb reserva de
violari per a la seva esposa Ermessendis. El testament fou fet el dia 8
d'octubre.
BC, Perg. 448, Reg. 9719.
99
1113. 7 de juny.
Guillem Berenguer d’Ermedans entrega a Santa Maria de Lladó el mas Riba de
Borrassà, l’església d’Ermedans i altres honors, en compliment de la
disposició testamentària del seu germà Ramon.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.12.
100
1114. 2 de febrer.
Inscripció funerària. Epitafi de Joan, primer prior del monestir de Santa Maria de
Lladó.
Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.
142.
38
101
1115. 25 de febrer.
Testament de Bernat de Calabuig. Elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran.
Deixa una lliura a Santa Maria de Lladó.
BC, Perg. 450, Reg. 9718.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.383.
102
1115. 16 d’octubre.
Testament sacramental. Llers. Publicació jurada del testament de Gaufred de
Llers, adverada damunt l'altar de Sant Miquel de Llers, davant Joan
Salomó, jutge i prevere, per Ramon Julià, prevere i Pere Ramon, cavaller,
que declaren que el testador, trobant-se a casa de Ramon Hug de
Montmarí, designà marmessors Arnau Gaufred, germà seu, Berenguer,
clergue, també germà seu, i els dos declarants; elegí sepultura a Sant Pere
de Rodes i deixà a aquest monestir el llit i una part del seu alou de
Figueres, de manera que els predits Arnau i Gaufred el tinguessin a violari;
llegà a Santa Maria de Lladó el terça de la seva herència de Bas, rebuda de
la seva mare i situada a la parròquia de Sant Esteve de Bas; a l'Hospital de
Jerusalmen, suum ethiopem i els guarniments del cavall; a Santa Maria de
Vilabertran l'alou de Vilafreser que ja havia estat empenyorat a aquesta
església i una lliura de plata, i a Sant Julià de Llers, calciam et blisallum.
BC, Perg. 436, Reg. 9767.
39
103
1119. 13 de març.
Publicació jurada, adverada davant del jutge Ramon Bernat i del sacerdot Pere
Guillem, abat de Vilabertran, damunt l'altar de Sant Cebrià de l'església
parroquial de Vilafant, del testament de Manicleta, firmat al castell de
Soler. Disposà que els seus béns mobles es dividissin en tres parts, una per
a Santa Maria de Vilabertran, una per a Santa Maria de Vilanant, i la
darrera a distribuir entre els clergues de Vilanant, Cistella i els de Santa
Maria de Lladó.
BC. Perg. 79, Reg. 9656.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.403.
104
1119. 15 d’ octubre.
Testament. Vilabertran. Testament de Sinfred, capellà de Santa Maria de Cistella,
que pren per marmessors l'abat de Vilabertran, Pere de Vilamalla i Gaufred
de Ribamala; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la qual dona l'alou
que té a Santa Maria d'Estela, a l'indret d'Estavol, i que tenen per ell Pere
de Verdera i Ramon de Serrat, així com un camp situat a la parròquia de
Sant Martí de Peralada, a l'indret de Torta; deixa a la confraria de Santa
Maria de Lladó una tina i un vexellum; a Kastilio, les seves calcias novas;
als clergues de Cistella, convit i la seva túnica; a Vilabertran, convit i una
scrinea amb el blat que conté; al seu nutritus Guillem, dues botes, ovelles,
mill i ordi, a criteri de l'abat.
BC, Perg. 439, Reg. 9929.
105
1120. 29 d’abril.
Ermessenda, vescomtessa de Besalú, atorga testament, Llega els seus béns a
diverses institucions eclesiàstiques i a familiars seus. S’hi esmenta “Sancte
Marie de Ledone”.
ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 31, núm. 224.
Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,
vol. II, doc. 520.
40
106
1123. 2 de maig. Testament.
Vilabertran. Testament de Berenguer, que marxa a Jerusalem; pren per
marmessors Bernat, capellà, i Arnau, germans seus, i el seu cunyat, Joan
Sesmundi; deixa a Santa Maria de Vilabertran tots els alous que té a Sant
Martí de Vilarig i un quart del mas de Guillem Ramon, situat a Taravaus;
reparteix la resta dels seus alous entre els esmentats germans, per meitat,
disposant que, si Arnau mor sense hereus, el mas de Sant Llorenç <de la
Muga> resti per a Santa Maria de Lladó, i les altres possessions per a les
germanes, Adelaida i Clemència; assigna vitualles a la celebració de convits
a Vilabertran i Lladó, i distribueix els seus béns mobles a terços entre
Vilabertran, Sant Llorenç de la Muga i els pobres i sacerdots.
BC, Perg. 440, Reg. 9750.
107
1123. 15 de maig.
Ludovici regis, ego Gerallus, minister ecclesie S. Marie Letonis, cum consilio
fratrum moerum comuto Domino Deo et ecclesie S. Marie Villebertrandi et
Petro, abbati eiusdem ecclessie et confratribus eius un camp situat en
Navata, etc.
Monumenta, fol. 295.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.426.
108
1124. 6 de febrer.
Calixte II aprova la canònica de Lladó i confirma els seus béns.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.16.
41
109
1125. 20 de febrer.
Vilabertran. Donació que fa Arnau Guillem de Caldes, levita, a Santa Maria de
Vilabertran de cases que té a Girona per herència de la seva mare,
exceptuant-ne (...) i pels seus germans (...) Ramon Guillem i Berenguer
(...) que havien estat de Dalmau Ramon de Medinyà, que dóna a Santa
Maria de Lladó, i una coromina dita (...), donació per la qual rep de l'abat
100 sous de diners.
BC, Perg. 196, Reg. 9539.
110
1133. 27 d’ abril.
Vilabertran. Testament d'Arsendis, que pren per marmessors el seu germà Pere
Guillem, abat de Sant Joan, el seu marit, Pere Bernat, els seus germans
Roland i Berenguer, i Tedball; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la
qual llega l'alou que té a Vilanant, indrets de Palou i Cogolells, amb reserva
de violari per al seu marit; deixa a Vilabertran una copa de plata, dues
egües, llit i convit, i un cavall, un ase i un bou a fi que li facin un cap d'any
perpetu, i mana repartir el valor dels seus béns mobles entre Sant Vicenç i
Sant Pere de Besalú, el Sant Sepulcre de Palera, Santa Maria d'Argelaguer,
Sant Martí de Sales de Llierca, Santa Maria de Lladó, Santa Maria de
Vilanant i Santa Maria de Tortellà.
BC, Perg. 460, Reg. 9961.
42
111
1133. 27 d’ abril.
Vilabertran. Testament d'Arsendis, que pren per marmessors el seu germà Pere
Guillem, abat de Sant Joan, el seu marit, Pere Bernat, els seus germans
Roland i Berenguer, i Tedball; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la
qual llega l'alou que té a Vilanant, indrets de Palou i Cogolells, amb reserva
de violari per al seu marit; deixa a Vilabertran una copa de plata, dues
egües, llit i convit, i un cavall, un ase i un bou a fi que li facin un cap d'any
perpetu, i mana repartir el valor dels seus béns mobles entre Sant Vicenç i
Sant Pere de Besalú, el Sant Sepulcre de Palera, Santa Maria d'Argelaguer,
Sant Martí de Sales de Llierca, Santa Maria de Lladó, Santa Maria de
Vilanant i Santa Maria de Tortellà.
BC, Perg. 455, Reg. 9962
112
1133. 27 d’abril.
Vilabertran. Testament d'Arsendis, que pren per marmessors el seu germà Pere
Guillem, abat de Sant Joan, el seu marit, Pere Bernat, els seus germans
Roland i Berenguer, i Tedball; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la
qual llega l'alou que té a Vilanant, indrets de Palou i Cogolells, amb reserva
de violari per al seu marit; deixa a Vilabertran una copa de plata, dues
egües, llit i convit, i un cavall, un ase i un bou a fi que li facin un cap d'any
perpetu, i mana repartir el valor dels seus béns mobles entre Sant Vicenç i
Sant Pere de Besalú, el Sant Sepulcre de Palera, Santa Maria d'Argelaguer,
Sant Martí de Sales de Llierca, Santa Maria de Lladó, Santa Maria de
Vilanant i Santa Maria de Tortellà.
BC, Perg. 47, Reg. 5520.
43
113
1138. 31 d’ agost.
Testament d'Arnau de Pujols <de Pontós>, que pren per marmessors l'abat
Berenguer de Vilabertran, el germà del testador, Guillem Ramon,
Carbonell de Galliners i Ramon de Vilamorell; elegeix sepultura a
Vilabertran. De 180 sous de diners que li deu Guillem Gaufred (sic) de
Cervià, en fa llegats a Santa Maria de Pols, Sant Julià d'Ordis, Santa Maria
de Lladó, l'obra de la Seu, el bisbe, la milícia del Temple, l'Hospital de
Jerusalem i el seu armíger Bernat; llega les seves possessions de Galliners a
un fill del seu germà Guillem Ramon unde doceatur.
BC, Perg. 196, Reg. 9542.
114
1146. 25 de juliol.
Testament de Berenguer, abat de Sant Feliu de Girona, que marxa a Jerusalem;
pren per marmessors el bisbe Berenguer de Girona, els seus nebots,
Ramon de Ponts i Arnau de Cartellà, Ramon d'Anglès i Berenguer Tort;
deixa a Santa Maria de Lladó, l'alou de Pausata.
BC, Perg. 455, Reg. 9966.
115
1154. 7 de març.
Testament d'Arnau de Gaufred, que pren per marmessors Arnau de Vilademuls,
l'abat Ramon de Vilabertran, Guillem de Bages, de l'orde del Temple,
Dalmau, Ramon de Medinyà, el prior de Cervià, Ramon de Juià, Bernat de
Riba, Bernat d'Escales, Guillem de Montmarí i Ramon Batlle; elegeix
sepultura a Sant Joan de Ripoll i deixa a Santa Maria de Lladó, 20 sous.
BC, Perg. 455, Reg. 9969.
44
116
1170. 7 d’octubre.
Lliurament que fan Arnau de Vilademuls, Bernat de Güell, Bernat de Molins,
Ramon de Llers, Bernat de Vilafant i Seguí de Camós, marmessors d'Arnau
d'Ortal, en execució de la voluntat d'aquest darrer, que havia disposat la
dotació d'un canonge regular a Santa Maria de Vilabertran, de l'alou de
Custodia, situat a Maçanet, d'un mas d'aquest mateix lloc, situat a l'indret
de Vilardeleto, on habiten Berenguer Guerau i Pere Monar, d'un altre mas
situat a Taleixà, i d'un terç de tres masos i una coromina situats a Sant
Esteve de Bas, dos terços dels quals pertanyen a Santa Maria de Lladó.
BC, Perg. 430, Reg. 10003.
117
1177. 25 de gener.
Guillem de Terrades, sagristà de la seu de Girona, dicta testament. Efectua
nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs gironins.
Original perdut.
Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. I, Doc 131.
118
1178. 12 d’abril.
Testament de Roland de Soler, que pren per marmessors l'abat Guillem de Santa
Maria de Vilabertran, la seva esposa Berenguera, Guillem de Montmarí,
Bernat de Cistella, Pere Arnau i Ramon; elegeix sepultura a Vilabertran,
església a la qual llega l'alou que té a Sant Jaume d'Espolla; fa llegats al
Temple, l'Hospital, Santa Cecília de Terrades, Santa Maria de Vilanant,
Santa Maria de Cistella, Santa Maria de l'Estela, Santa Maria de Darnius, la
Seu de Girona, Santa Maria de Lladó, Sant Pere de Rodes, el Sant Sepulcre
i Sant Feliu de Cabanes; deixa tot el seu alou i els feus a la seva esposa
Berenguera a violari, i al seu nebot Bernat d'Escales; de les penyores, un
terç al dit Bernat i dos terços a l'esposa, i, a més a més, a aquesta, 200
sous que li deu Arnau de Palera, pels quals li havia empenyorat el delme de
Llorona.
BC, Perg. 460, Reg. 9975.
45
119
1183.- 27 de novembre.
Empenyorament que fa Ramon Semun a Teuler de Figueres d'una feixa de terra
de quarteria, situada a Figueres, indret de Cendrers, que té per Santa
Maria de Vilabertran i Santa Maria de Lladó, per 19 sous i mig comtals, o
morabatins a raó de 12 sous comtals, si la moneda canviés de valor, per a
un termini de dos esplets.
BC, Perg. 49, Reg. 5526.
120
1186. 17 d’abril.
En Pons Guitart dóna certs béns a Santa Maria de Lladó per tal que el prior
d’aquest monestir, en saber la seva mort, la notifiqui a la casa de Sant Ruf
perquè totes les cases de l’ordre el rebin per germà.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.20.
121
1186. 2 de juny.
Lletres admonitòries del papa Urbà III.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.21.
122
1187. 3 de setembre.
Conveni, passat en presència del bisbe Ramon de Girona, d'Arnau, prior de Santa
Maria de Lladó, i de Guillem de Mont-roig, pel qual l'abat Guillem de
Vilabertran firma a Bernat de Sant Feliu el molí de Budiga i la meitat d'un
clos que Arnau Pere havia llegat a Vilabertran, situats al vilar de Boada, a
l'indret de Puig, a condició de pagar-li cada any 4 sous comtals; i
l'esmentat Bernat defineix a Vilabertran el mas de Costes, situat a la
parròquia de Costoja, amb els seus homes i dones.
BC, Perg. 59, Reg. 9005.
46
123
1196.
Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi del prior Arnau de Coll (?).
Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.
144.
124
1196. 4 de maig.
Arnau, prior electe de Santa Maria de Lladó, presta el jurament acostumat de
“non alenandis rebus ecclesie”
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.22.
125
1204. 27 de juny.
Arnau, prior, concedeix a Bernat d’Avinyó l’usdefruit de les possessions de
Vilamala i Sant Esteve d’Avinyó que el mateix Bernat havia dat al monestir
de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.23.
126
1204. 27 de setembre.
Na Berenguera i son fill Dalmau de Creixell cedeixen a Santa Maria de Lladó la
senyoria feudal que els expectava sobre dit lloc i sa encontrada.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.24.
127
1204. 30 de setembre.
Arnau, prior de Lladó, institueix una capellania a l’església del monestir amb
obligació de celebrar tres misses setmanals per la casa Creixell en atenció
a les importants donacions que la susdita casa va fer a la Canònica de
Santa Maria.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.25.
47
128
1205. 23 de gener.
Carta dotal en favor dels promesos, en Ramon Cellera de Lladó i na Dolça Prat,
feudatari, el primer, del monestir de Santa Maria.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.26.
129
1206. 3 d’agost.
Na Pereta Llavanera de Vilademires es dóna a Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.27.
130
1217. 4 de maig.
Concòrdia passada entre Guillem Cerul i l'abat Arnau de Santa Maria de
Vilabertran, amb intervenció de Guillem, prior de Santa Maria de Lladó,
Ramon clergue d'Ermedàs, i Ramon d'Anglada, per la qual el primer
s'obliga a pagar cens d'un parell de gallines, un parell de fogaces, una
mitgera de civada, tasca i braçatge per dues terres situades a Garrigàs, una
al Puig Vidal i l'altra al Puig Joan, indret de Bohigues, i reconeix que
Vilabertran té les remences del seu mas, per raó de 2 sous barcelonesos
per cada dona i 10 sous per cada home, i satisfà a l'abat la quantitat de 30
sous.
BC, Perg. 49, Reg. 5497.
131
1219. 30 de març.
Institució i dotalia de la Capellania del castell de Creixell a favor del priorat de
Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.28.
48
132
1221. 27 de novembre.
Dalmau de Creixell dicta testament, segons el qual disposa de donatius per
l’Hospital, el Temple, el monestir de Lladó i molts monestirs i esglésies de
les terres gironines.
Origina perdut.
Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. I, Doc 194.
133
1225. 20 de juny.
En Ramon Coma de Lladó i la seva muller Saurina venen a en Ramon, canonge
sagristà de Santa Maria, llur mas anomenat Vallboquera.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.29.
134
1233. 28 de setembre.
Guilielmus, prior ecclesie Latonis, de voluntate sotiorum meorum, firma definició
de un home propi en favor del monestir de Vilabertran in manu Raymundi,
eiusdem ecclesie abatis.
Monumenta, fol. 294v.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.792.
135
1235. 4 de juny.
Bernat de Toró fa donació de si mateix i de totes les seves coses al monestir de
Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.30.
136
1245. 11 de setembre.
El prior Ramon Seguí concedeix a vitalici les cases que el monestir de Lladó
posseeix a Girona, baix certes condicions.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.32.
49
137
1246. 11 de setembre.
Na Uga de Creixell dóna a Lladó el mas Riera, de Sant Cristòfol dels Horts, i la
meitat del delme de dos masos de Rebugades que hi ha a la parròquia de
Pincaró, perquè celebrin perpètuament un aniversari per la seva ànima.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.33.
138
1251. 7 de juny.
Bernat Uc de Serrallonga fa entrega al prior i convent de Lladó del mas Riera
d’Els Horts.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.34.
139
1252- 1258.
Guillem de Creixell funda un presbiterat a la capella de Santa Maria del seu
castell de Pontons, sota l'obediència de l'església de Santa Maria de Lladó.
Guillem de Creixell i la seva esposa Cerdana reconeixen a Ramon, prior de
Lladó, que tenen per ell el molí de "Gaudo", del castell de Creixell.
ACA, Cancillería, Pergaminos, Jaime I, Serie general, 1297.
140
1260. 15 de maig.
En Bernat de Roca, canonge cambrer de Santa Maria de Lladó, dota el servei del
rotllo de dita església atorgant-li algunes honors de la seva propietat.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.35.
141
1268 (1267). 4 de gener.
Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi del prior Ramon Seguí.
Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.
146.
50
142
1270. 15 d’abril.
Donació de l’església de Santa Maria de l’Estela a la Canonja de Lladó, atorgada
pel bisbe de Girona Pere de Castellnou.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 37.
143
1289. 14 de maig.
Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi de Ramon de Palol, cavaller,
Guillema, la seva dona, i Berenguer de Palol, el seu pare.
Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.
148.
144
1290. 1 de maig.
Berenguer, prior de S. Maria de Letone, absuelve de la servidumbre de hombre
propio a Joan de Soler de Vilademires, a favor del abad y monastreio de
Vilabertran.
Monumenta, fol. 232.
Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.957.
145
1295. 6 de gener.
Carta d’homenatge d’en Pere de Benvis de Mayà envers el prior. (Homenatge
feudal que prestaven els homes del Priorat).
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 38.
146
1295. 11 de febrer.
Gilabert de Cruïlles dicta testament. Efectua nombroses donacions pietoses a
esglésies i monestirs.
Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. II, Doc. 490.
51
147
1298. 11 de juny.
Arnau, abat del monestir de Banyoles, i Pere de Palol, framenor i procurador dels
abats dels monestirs de Banyoles, Besalú, Sant Feliu de Guíxols, Amer,
Sant Pere de Galligants i Sant Llorenç del Mont, dels priors de Lladó, Ullà,
Sant Miquel de Cruïlles i del paborde de Sant Martí Sacosta, reconeixen a
Jaume II, rei d’Aragó, que els ha concedit de nou el privilegi reial que els
eximia de prestar albergues o cenes al rei.
ACG, perg. 2269.
Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. II, Doc. 523.
148
1304 (1303). 2 de març.
Ponç V Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, reconeix al bisbe Bernat
de Vilamarí i diversos abats que no té dret d’host i cavalcada sobre els
homes d’església de diversos llocs del comtat que s’enumeren. S’hi
esmenta “venerabili priori de Letone”.
El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), doc. 104.
149
1311. 3 d’octubre.
El rei Jaume II confirma l’exempció d’albergues i cenes de les esglésies i dels
monestirs del bisbat de Girona per 70.000 sous. S’hi esmenta “
monasteriorum prioribus Sancte Marie de Letone”.
El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), doc. 113.
150
1314. 30 de juny.
Institució de l’ofici d’Infermeria.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 39.
52
151
1333. 3 de juliol.
Lletres de salvaguarda despatxades pel rei Anfòs IV a favor del monestir.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 41.
152
1348. 25 de juny.
Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi del prior Ramon de Biure, de
Sibil•la de Biure, Ermesenda Sord i Dolça de Soler.
Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.
150.
153
1355. 14 de juny.
En Jaume Riera, prepòsit de Riudeperes, presta la canònica obediència al seu
prelat el reverend Ramon de Biure, prior del monestir de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 43.
154
1357. 17 de gener.
Isaac Caratosa, jueu, ven a Guillem Querol una feixa de terra al terme de Sant
Llorenç de la Muga, respectant els drets que li tenia l’ofici de sagristà de
Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 44.
53
155
1364. 30 de gener.
Monitori de Pere III comte-rei de Catalunya i Aragó, a Pere de Santa Maria, notari
de la cúria de Besalú, el qual, segons queixes dels abats de Banyoles, Sant
Pere de Besalú i Sant Llorenç del Mont i del prior de Lladó, exigia, per les
sentències donades o escriptures autoritzades, salaris immoderats contra el
que estava prescrit en les constitucions de Montsó, obligant-lo sota pena de
cent morabatins d’or a restituir al batlle de Besalú tot el que hagués exigit
sobre la taxa legal.
ACA, Canc. Reg. 1201, folis. 61v-62r.
Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.III, doc. 746.
156
1366.
Actes del concili de Tarragona, on hi consta que hi assistí entre d’altes, el prior de
Lladó.
ACA, Monacals, pergamí procedent de la Delegació d’Hisenda de Girona.
Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.VIII doc. 1498.
157
1404. 23 de gener.
Berenguer, prior del monasterio de Santa Maria de Lladó. Reducción a pago en
dineros de tascas, agrarios, etc., que Bernat d'Encies debía pagar al
monasterio por una posesión en Sant Esteve d'en Bas.
ACA, Diversos, Monistrol, Pergaminos, núm. 1350.
158
1413. Octubre.
Santa Maria de Lladó. Inscripció monumental. Creu de terme.
Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.
152.
54
159
1415. 3 de gener.
Anton Agullana, prior de Lladó, estableix a Pere Vidiella la corredoria de la vila.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.47.
160
1415. 23 d’abril.
Còpia de la comissió i execució de les butlles de l’antipapa Pere de Luna amb les
quals fou unida i annexa la pabordia del Vilar amb el priorat de Lladó, feta
en la Cúria de Girona.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 48.
161
1459. 1 de maig.
Establiment de la “batllia de sach” del priorat de Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 49.
162
1497. 16 de setembre.
Bartomeu Fuster, prior de Lladó, nomena a en Jaume Fuster prepòsit de Sant
Tomàs de Riudeperes.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 50.
163
1497. 6 de novembre.
Declaracions que aportaren Jaume Fuster, cambrer del monestir de Lladó; Felip
Riber, prevere i Felicià Riera familiar del Prior, a la causa incoada per
robatori a l’església de dit monestir.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 51.
55
164
1571. 1 de maig.
Carta precària atorgada per Jeroni Garbí, prior o comanador perpetu del priorat
de Santa Maria de Lladó, a favor de Pere Hospital, pagès de Vilamalla, en
la qual li confirma la possessió de dues peces de terra situades a Vilamalla,
al lloc anomenat Puig Rafí.
Arxiu Municipal de Girona, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-
1862), vol. II, doc. 1511.
165
1571. 30 de juliol.
Definició atorgada per Jeroni Garbí, prior i comanador perpetu del priorat de
Santa Maria de Lladó, de l’ordre dels canonges regulars de Sant Agustí, a
favor de Pere Hospital, pagès del lloc de Vilamalla, dels endarreriatges,
terços, lluïsmes i foriscapis que devia a l’esmentat priorat per raó d’unes
peces de terra, cases i patis que posseeix sota domini directe del priorat i
de tots els drets que se’n poguessin derivar contra ell. A canvi, rep 6 lliures
de moneda barcelonesa.
Arxiu Municipal de Girona, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-
1862), vol. II, doc. 1527.
166
1587. 26 d’abril.
Ordinacions per a l’església de Santa Maria de Lladó de canonges regulars de Sant
Agustí.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 54.
167
1587. 26 d’abril.
Inventari de privilegis i jurisdicció.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 55.
56
168
1587. 26 d’abril.
Inventari dels béns mobles i immobles del monestir de Lladó redactat en 1587
per manament de J. De Agullana.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 56.
169
1587. 23 d’abril.
Inventari de les relíquies, argent, robes i altres ornaments de l’església del
monestir de Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 57.
170
1592. 13 d’agost.
Butlla de Climent VIII a instància de Felip II, rei d’Espanya, amb què són
extingits, secularitzats i subjectats als Ordinaris o a qui destini el Papa tots
els monestirs de Canonges Regulars de Sant Agustí de Catalunya,
Cerdanya i Rosselló, per haver-se relaxat molt.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 58.
171
1593.
Proceso del procurador fiscal contra el prior Garbí del monasterio de Santa Maria
de Lladó, sobre el diezmo del lugar de Lladó.
ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1593, nº 1, Ab.
172
1595.
Autos de información promovidos a instancia del monasterio de Santa Maria de
Lladó, sobre el diezmo y la primicia del pueblo de Lladó.
ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1595, nº 1, Az.
57
173
1621. 3 d’agost.
Institució i fundació de Pons a la col•legiata de la Verge Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 60.
174
1629. 23 de maig.
Manament del senyor bisbe Manrique, al prior i canonges de la col•legiata,
ordenant-los facin estatuts, ordenances i consueta.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 61.
175
1629. 15 de setembre.
Consueta de l’església col•legiata secular de Santa Maria de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 62.
176
1630.
Causa de Francisco Bas, prior del monasterio de Santa Maria de Lladó, contra
Pedro Jacobo Frijola.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 5494.
177
1632- 1634 (?).
Memorial del que serà bé advertir als molt Il•lustres Capítols de Catalunya acerca
de la conveniència d’enviar capitular en Roma.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 63.
58
178
1657. 7 de desembre.
Joan Moret comissari de causes alodials del diocesà requereix al prior Bernat
Bosser per a que comparegui a declarar en la causa seguida contra S.
Noguer, batlle de sac del Priorat, amb motiu de pretenir el senyor bisbe B.
De Cardona que el batlliu de Lladó sigui feu de la mitra.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 65.
179
1663.
Causa de Marianna Caragol, viuda de Ramón Caragol, del lugar de las Caxas,
veguería de Besalú, diócesis de Girona, contra el reverendo Baldiri Miquel,
canónigo, enfermero y limosnero de la colegiata e iglesia de Nuestra
Señora de Lladó.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 22332.
180
1682. 5 de maig.
Carta de Carles II al prior de Lladó demanant-li subsidis per a fortificar la
frontera.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 67.
181
1687.
Causa de Marianna (o Maria) Pisans (o Pissans), viuda de Pere Pisans, y Josep
Gibernau (o Guibernau), agricultor del lugar de Crespià, contra el
reverendo Joan Baptista Jordà, presbítero y canónigo del lugar de Lladó.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 18905.
59
182
1688.
Causa del ilustre y reverendo doctor Josep Torracabota, prior de la iglesia
colegiata de Santa Maria de Lladó, contra Francesc Brujo, agricultor del
lugar de Lladó.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 30563.
183
1707. 27 de setembre.
Carta adreçada per en Gaspar Casadevall, notari de Lladó i procurador de la
col•legiata, al prior electe, Dr. Joan Roquer.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 68.
184
1708. 25 de febrer.
Acta de possessió del Priorat de Lladó en nom del Dr. Joan de Roquer i Codina.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 70.
185
1708.
Causa de Jerónimo Gonover, labrador del vecindado de Cugullells del término y
parroquia de Vilanant, obispado de Girona, contra el prior de Santa Maria
de Lladó.
ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 3176.
60
186
1732- 1800.
Priorat de Santa Maria de Lladó. Circulars eclesiàstiques i altres impresos. Hi ha
la següent documentació: - Pregàries per recobrar la plaça d'Oran del 1732
del bisbe Bastero de Girona./ - Provisió de captura i citació per edicte d'un
rector per raó de contraban trobat en sa casa, del 1740 del bisbe Bastero
de Girona./ - Sermons; explicació de la Doctrina Christiana ó de algun
manament de la Llei de Déu antes de la salutació del 1735 del bisbe
Bastero de Girona./ - En los sermons abans de l'Ave Maria déu explicar-se
algun article de la Doctrina Christiana ó precepte de la Llei de Déu, del
1735 del bisbe Bastero de Girona./ - Delmes i primícies de certes terras á
favor del Rey per Benet XIV en 1749./ - Carta del bisbe de Barcelona als
convents que ensenyen Doctrina Christiana i primeres lletres del 1767./ -
Llista dels veïns indulgenciats, del 1747./ - Resposta de dubtes resultants
del plet entre Prior de la Col•legiata de Nostra Senyora de Lladó contra
Josep Aymar, pagès de Llers, per raó d'un establiment del Mas Azemar de
Llers concedit l'any 1661, de l'any 1734./ - Defensa de l'arquebisbe de
Saragossa per problemes polítics, del 1820./ - Un ban del bisbe Bastero de
Girona del 1735 (dos exemplars)./ - Llicència de confessions sagramentals
al Prior de Lladó per part del bisbe Lorenzana de Girona del 1790.
ACAE110-259-T1-11.
187
1744.
Formulari del temps del prior Verdaguer, segons el qual se acostumaven a
arrendar les collites, fruits i emoluments que la Col•legiata percebia en el
comtat del Rosselló.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 71.
61
188
1749- 1826.
"Llibre de la confraria y confrares y confraresas del Santíssim Sagrament, fundada
en lo altar major de la iglésia collegiata y secular de Santa Maria de Lladó"
(1749-1826).
ACAE110-109-T2-8.
189
1775- 1816.
Llevador de rendes de la família Pagès del benefici de la capella d'Estanyet.
També inclou els censos dels anys 1811 i 1812 pagats pels Pagès al prior
de Lladó.
ACAE112-312-T1-108.
190
1786. 29 de desembre.
Recurs presentat a la Reial Cambra pel Capítol Municipal de Lladó en favor de la
Col•legiata.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 73.
191
1788. 12 de setembre.
Carta del Dr. Frigola i Verdaguer al nou prior de Lladó amb motiu del decret
episcopal amb el qual fou reposada la festa de Sant Llambert a la diada
tradicional.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.74.
192
1789. 12 de desembre.
Sentència del jutge metropolità fallant a favor de la col•legiata la possessió del
dret de presentació de sos canonicats vacants en determinats mesos.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 75.
62
193
1798.
Causa de Pedro Texidor, de Esponellà, contra los administradores de los
aniversarios de la colegiata de Santa Maria de Lladó.
ACA, Real Audiencia,Pleitos civiles,518.
194
Sense Data.
Memorial dels rèdits del Priorat de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 69.
63
Part 2. Documentació eclesiàstica Arxiu Diocesà de Girona
Sant Feliu
195
1299. 10 d’abril.
Raimunda, esposa de Ramon Ferran de Lladó reconeix deure a l’església de Sant
Feliu de Lladó 100 sous per raó de la mort causada a Joan Cugulo, clergue
d’aquesta església, i 30 sous al bisbe en concepte de multa.
ADG, G-1, fol. 101rv.
196
1325. 9 de novembre.
El vicari general confirma a Guillem de Roure la cura de Sant Feliu de Lladó.
ADG, G-5, fol. 81v.
197
1331. 17 d’agost.
A Hug de Cruïlles, abat de Sant Feliu. A instància de Guillem Caragol, obtentor
del benefici que Bernat de Lladó, cavaller, instituí a Santa Maria de Lladó,
es requerí Jaume de Llampaies, rector de Premià (Barcelona) que no
difamés dit Caragol, dient que no tenir dret al benefici. Comissió per
procedir judicialment.
ADG, U-4, fol. 179.
198
1356. 10 de febrer.
Als clergues de Santa Maria de Lladó. Ordinacions sobre les processons i la
presència dels clergues de Sant Feliu de Lladó a les mateixes.
ADG, U-27, fol. 168rv.
64
199
1356. 26 d’agost.
Dalmau de Puigcugol, clergue, i Dolça, filla i hereva de Guillem de Puigcugol de
Lladó, dipositen 80 sous per a un aniversari.
ADG, U-324, fol. 19v.
200
1358. 5 de gener.
Als clergues de Sant Feliu de Lladó. Monitòria al sagristà de Santa Maria de Lladó,
de complir les obligacions que s’enumeren; cf f 78v les del de Vilabertran.
ADG, U-32, fol. 72v-73.
201
1595. 8 de juny.
Antoni Casadevall, ferrer de Figueres, institueix una causa pia per dotar donzelles
de les cases d’Esperança Prats de Lladó i de Margarida Milà, esposa de
Guillem Carolà, també de Lladó.
ADG, G-90, fol. 105v-108.
202
Sense Data. 1600 circa?
Llicència a Montserrat Antoni Palol, de Riumors, per ensenyar a Lladó, f 69v.
ADG, U-310, fol. 21v.
203
1608. 18 d’abril.
Antoni Feliu Casamor, prevere natural de Sant Feliu de Lladó, que havia fundat
una causa pia a favor dels descendents d’Antoni Escofet, mercader de
Cadaqués, fa agnició de bona fe i per ordre del vicari general reitera la
fundació de la causa pia.
ADG, G-104, fol. 176.
65
204
Sense Data. 1624 circa.
Llicències breus: Llicència de representar “El loco cuerdo” al cementiri de Lladó,
f 10.
ADG, U-227, fol. 8. / ADG, U-310, fol. 21v.
*De José de Valdivieso. Publicada el 1616.
205
1639. 18 de febrer.
“Vidimus” d'indulgència concedida a Lladó pel dia de difunts.
ADG, U-244, fol. 134.
206
1656. 10 de juny.
Llicència a Sant Feliu de Lladó, de beneir una campana.
ADG, U-257, fol. 188v.
207
1671. 4 de juny.
Llicència a la parroquial de Lladó, de vendre ciris i bacins per pagar la reparació
de la creu de plata.
ADG, U-263, fol. 209.
208
1685. 29 d’agost.
Llicència de passar bací de la Santa Creu a l'església de Lladó.
ADG, U-268, fol. 63v.
209
1703. 6 de setembre.
Concòrdia entre la universitat de Lladó i els delmers del lloc, sobre el delme de
l’oli.
ADG, G-144, fol. 128-134.
66
210
1736. 21 de març.
Llicència a Josep Guinart, de Celrà, de tenir banc a la parroquial; semblant a
Ramon Llavanera per Lladó, f 202.
ADG, U-277, fol. 201v.
211
1738.
Josep Parrot, paraire de Lladó, dóna testimoni de que Tomàs Montaner és lliure
per casar amb Maria Gimbernat.
ADG, D-392, fol.142.
212
1745. 24 de febrer.
Llicència a Ramon Llavanera de Lladó, per tenir tomba a la seva parroquial.
ADG, U-279, fol. 125v.
213
1750.
Josep Prats, teixidor de Lladó, fa patrimoni a Francesc Artigas, clergue de Girona.
ADG, D-404, fol. 157.
214
1752.
Joan Costa, pagès de Lladó, fa patrimoni a Antoni Gàcies, clergue de Besalú.
ADG, D-406, fol. 197v.
215
1758. 29 de març.
Llicència de posar la primera pedra de l'església de Sant Feliu de Lladó; llicència
per beneir-ne una part, 26 setembre 1759, f 342v.
ADG, U-281, fol. 236rv.
67
216
1759. 15 de juliol.
Comissió per donar l'absolució general a Vilademires, Viladamí, Queixàs,
Cabanelles, Segueró, Ordis, Avinyonet i Lladó, molestats per animals
nocius.
ADG, U-281, fol. 328v-332.
217
1761. 17 de novembre.
Testimonial per a oratori privat a favor de Josep Llavanera, de Lladó; comissió
per visitar-lo, 23 gener 1762, f 105.
ADG, U-282, fol. 96.
218
1763. 6 de setembre.
Llicència de celebrar a l’oratori privat de Josep i Caterina Llavanera, de Lladó.
ADG, G-160, fol. 227.
219
1765. 16 de març.
Llicència de banc a Francesc Pasqual, pagès de Lladó.
ADG, U-282, fol. 283v.
220
1765. 15 d’octubre.
El notari de la cúria certifica que els decimadors de les parròquies no són obligats
a contribuir a les obres dels temples parroquials, i refereix que des de
1650 s’han reedificat les de l’Escala, Sant Jordi Desvalls, Palafrugell,
Torroella de Montgrí, Cassà de la Selva, Olot, Calella, la Bisbal i Sant Feliu
de Lladó.
ADG, G-161, fol. 88v.
68
221
1766. 11 d’octubre.
Llicència a Victòria Mora i Casadevall, de Lladó, per ingressar a les caputxines de
Girona; semblant es donà a Marianna Corominas i Bes, de Girona.
ADG, U-282, fol. 348.
222
1769.
Josep Llavanera, pagès de Lladó, fa patrimoni Joan Barrús, clergue de Llers.
ADG, D-423, fol. 87.
223
1772.
Josep Prats, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Benet Prats, clergue.
ADG, D-426, fol. 187.
224
1775.
Joan Costa, pagès de Lladó, fa patrimoni a Ramon Costa, clergue.
ADG, D-429, fol. 232.
225
1780.
Baldiri Roure, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Jeroni Roure clergue.
ADG, D-435, fol. 191.
226
1782.
Francesc Figueres, fuster de Lladó, fa patrimoni a Miquel Figueres.
ADG, D-437, fol. 201.
69
227
1782.
Josep Pou, pagès de Maià, fa patrimoni al Dr. Francesc Marca, clergue de Lladó.
ADG, D-437, fol. 778.
228
1783. 28 de febrer.
Llicència d’oratori privat a favor de Tadeu Joan Olives, pagès de Lladó.
ADG, G-165, fol. 150.
229
1785. 31 d’octubre.
Jubileu a la parroquial de Lladó.
ADG, U-286, fol. 44v.
230
1786.
Francesc Olivas, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu germà, Pere Jeroni Olivas.
ADG, D-441, fol. 1.
231
1786.
Josep Llavanera i Salaman, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Narcís
Llavanera.
ADG, D-441, fol. 95.
232
1787.
Josep Costa, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Llambert Costa.
ADG, D-442, fol. 400.
70
233
1790.
El vicari general explora la voluntat d’Ignàsia Torroella, natural d’Auló (Vic) i
Magdalena Fàbrega, natural de Lladó, novícies de les caputxines de Girona.
ADG, D-445, fol. 69.
234
1795.
Vilarnadal. Rectoria. Narcís Llavanera, prevere de Lladó, presentat per Maria
Lluïsa de Copons, marquesa de Cartellà.
ADG, A-111, fol. 793.
235
1797.
Armentera, l'. Maria dels Àngels, fundat per Mateu d'Alda. Josep Llavanera, Anfós
i Fort, estudiant de Lladó, presentat per Vicenç Surià, Llavanera i Anfòs.
ADG, A-113, fol. 1.
236
1797.
Josep Llavanera, de Lladó, augmenta el benefici de la Mare de Déu dels Àngels de
l’Armentera amb 1.433 lliures i certes terres.
ADG, D-30, fol. 142.
237
1797.
Vicenç Surià, de Castelló, presenta Josep Llavanera, estudiant de Lladó, per al
benefici de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Martí Vell, renunciat per
Ramon Surià.
ADG, D-452, fol. 111.
71
La doma de Sant Feliu
238
1326. 27 de març.
Arnau de Cervosa resignà la doma de Sant Feliu de Lladó; li és acceptada la
renuncia.
ADG, U-2, fol. 54v.
239
1326. 8 d’abril.
El vicari general confirma a Jaume Pastor la doma de Lladó.
ADG, G-6, fol. 18.
240
1326. 9 d’abril.
A Jaume Pastor. S’aprova la col•lació feta a ell de la doma de Sant Feliu de
Lladó, vacant per renúncia d’Arnau de Clapossa.
ADG, U-2, fol. 59v-60.
241
1326. 17 d’octubre.
A Guillem Roura, domer de Sant Feliu de Lladó. Llicència d’ absència per
estudiar durant dos anys.
ADG, U-2, fol. 22.
242
1326. 30 d’octubre.
Guillem Serra renuncia el benefici de Sant Nicolau de Vilarig i promet fer el
servei de Guillem de Roure, domer de Sant Feliu de Lladó.
ADG, G-6, fol. 71v-72.
72
243
1327. 7 de febrer.
A Jaume Tarascó. S’admet la seva presentació, feta per Ramon Pont, monjo de
Lladó, per a la doma de Lladó vacant per mort de Guillem de Roure.
ADG, U-2, fol. 77v.
244
1327. 8 de febrer.
El bisbe confirma a Jaume Tarascó la doma de Sant Feliu de Lladó.
ADG, G-6, fol. 94v.
245
1356. 5 de setembre.
Sobre les obligacions pastorals i particularment la de celebrar missa matinal dels
domers de Sant Feliu de Lladó.
ADG, U-36, fol. 67v-68.
246
1403. 7 de febrer.
A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó. Llicència d’apadrinar un fill de
Pere Sagols i Elena, esposos de Lladó.
ADG, U-103, fol. 8v.
247
1406. 21 d’abril.
A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó, i Berenguer Clar, beneficiat de
Santa Maria de Lladó. Comissió per informar sobre reducció de prestacions
a certs masos de Santa Maria de Jonqueres, a instància de Miquel de Pont.
ADG, U-106, fol. 22rv.
73
248
1411. 15 de juny.
A Pere Pasqual, domer de Lladó. Llicència de fer de tutor dels fills de Bernat sa
Conomina de Vilademires.
ADG, U-111, fol. 137.
249
1437. 16 de febrer.
Llicència al domer de Sant Feliu de Lladó i beneficiat de Vilademires per binar,
atesa l’escassesa de preveres.
ADG, U-137, fol. 7.
250
1437. 11 d’abril.
El vicari general accepta la presentació feta per Bernat Ponç, domer de Sant Feliu
de Lladó a favor de Bartomeu Argelich, per al benefici novament fundat a
l’altar de Santa Maria de la parroquial de Cabanelles.
ADG, D-189, fol. 46.
251
1571. 21 de maig.
Certificació d’examen d’aptitud a favor de Rafael Dolç, que opta a la doma de
Sant Feliu de Lladó.
ADG, G-72, fol. 343.
252
1588. 27 d’agost.
Jeroni Garbí, comanador de Santa Maria de Lladó, confereix a Bernat Colomer
les domes unides de Sant Feliu de Lladó, vacants per òbit de Pere Blat.
ADG, D-244, fol. 68.
74
253
1591. 9 d’octubre.
Jeroni Garbí, comanador de Lladó, consenteix a la resignació de la doma de
Borrassà.
ADG, D-247, fol. 106v.
75
Beneficis de Sant Feliu de Lladó
1430. Santa Bàrbara (a construir)
254
1430. 4 de maig.
Als clergues de Sant Feliu de Lladó i Cabanelles. Dolça, viuda de Bartomeu Pastor
de Lladó, deixà tots els béns en testament en tres parts iguals; 1) altar de
Sant Llambert de Lladó, 2) altar de Sant Miquel de Sant Feliu de Lladó i
Santa Bàrbara, a construir en aquesta església i 3) per dotar noies de la
família o del poble. Preses informacions, s’assenyalen les noies a dotar.
ADG, U-130, fol. 83.
255
1710.
Josep Brujó permuta un personat fundat per ell mateix amb Pau Boadella, prevere
natural de Salitja, obtentor del benefici diaconil de Santa Bàrbara de Lladó.
ADG, D-364, fol. 168.
1591. Sant Joan
256
1591. 24 de juny.
Jeroni Vedruna, clergue de les Planes, pren possessió del benefici de Sant Joan de
Lladó.
ADG, G-85, fol. 153.
257
1640.
Salvi Ciurana, clergue de Riudellots de la Selva, insta la col·lació del benefici de
Sant Joan de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Joan Rigor, clergue,
al que ha estat presentat per Segimon Llorens i Lloret, ferrer d’Amer.
ADG, D-295, fol. 23.
76
1592. El Roser
258
1592. 21 de novembre.
Miquel Pujades, rector de Pontons (Barcelona), pren possessió del benefici del
Roser de Sant Feliu de Lladó.
ADG, G-94, fol. 21v.
259
1783.
El vicari general confereix a Isidre Moner el benefici del Roser de la Pera,
recentment unit al dels sants Cosme i Damià de Lladó.
ADG, D-438, fol. 391.
1640. El Santíssim
260
1640. 20 d’abril.
Llicència d'erigir confraria del Santíssim a Sant Feliu de Lladó.
ADG, U-245, fol. 139v.
261
1652. 30 d’abril.
Llicència a Lladó d'erigir confraria del Santíssim.
ADG, U-256, fol. 191v.
262
1749- 1826.
"Llibre de la confraria y confrares y confraresas del Santíssim Sagrament, fundada
en lo altar major de la iglésia collegiata y secular de Santa Maria de Lladó"
(1749-1826).
ACAE110-109-T2-8.
77
1661. Sant Miquel
263
1661.
Josep Rovira, clergue de Lladó, insta la confirmació del benefici de Sant Miquel
de Sant Feliu de Lladó, vacant per renuncia d’Antoni Miquel, prevere i
organista, que li ha conferit Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-316, fol. 134.
Sant Felip i Jaume
264
1682.
El vicari general aprova la fundació de la confraria dels estricadors dels Sant Felip
i Jaume de Lladó.
ADG, D-337, fol. 194v.
1717. Santa Maria
265
1717. 22 de maig.
Llicència d'erigir altar de Santa Maria a Sant Feliu de Lladó.
ADG, U-274, fol. 104v.
78
1783. Sants Cosme i Damià (?)
266
1783.
El vicari general confereix a Isidre Moner el benefici del Roser de la Pera,
recentment unit al dels sants Cosme i Damià de Lladó.
ADG, D-438, fol. 391.
79
Capelles
1444. Capella de Sant Felip i Jaume al Puig Valentí (construcció).
267
1444. 16 d’abril.
Als clergues i obrers de Lladó. S’autoritza, el dia dels sants Felip i Jaume, a anar
al Puig Valentí de Mont de Lladó, on s’ha començat a construir una capella
dedicada a aquests sants, i celebrar-hi missa.
ADG, U-144, fol. 22.
1610. Capella de Sant Cebrià.
268
1610. 4 de maig.
Testament de Joan Riera. Deixa diners entre altres a la capella de Sant Cebrià de
Lladó.
Arxiu Municipal de Girona, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-
1862), vol. III, doc. 1970.
1789. De l’Esperança (Llavanera)
269
1789.
Josep Llavanera, pagès de Lladó, funda el benefici de l’Esperança a la capella de
casa seva, dotat amb 1.342 lliures que hi aporta, 1.547 procedents de
l’herència deixada per Benet Alabori, porcioner de Besalú a favor del
fundador i 1.300 lliures d’Antoni Senan, clergue de Torroella, en total,
4.189 lliures, de les que es transcriuen els censals f 290-380.
ADG, D-25, fol. 271-284.
80
Personats
270
1586. 5 de juliol.
Sebastià Serenosa, rector de l’Estela, funda un personat a convertir en aniversaris
a Santa Maria de Lladó.
ADG, G-81, fol. 65-67.
271
1598. 13 d’abril.
Joan Pasqual, sagristà de Cistella, institueix un personat a convertir en
celebracions de misses a Santa Maria de Lladó.
ADG, G-93, fol. 127.
272
1606. 30 de setembre.
Miquel Prats, prevere de Lladó, funda un personat a convertir en causa pia a favor
de les donzelles del mas Prats de Baix de Lladó.
ADG, G-103, fol. 38-40.
273
1608.
Antoni Feliu Casamor, prevere de Lladó, funda un personat a convertir en causa
pia a favor dels fills d’Antoni Escofet, mariner de Cadaqués, dotat amb 150
lliures.
ADG, D-261, fol. 80v.
274
1616.
Miquel Prats, prevere natural de Sant Feliu de Lladó i domer de Santa Maria dels
Turers de Banyoles, que havia instituït un personat a Sant Feliu de Lladó, a
tres vides, disposa que pugui tenir-ne una quarta.
ADG, D-269, fol. 89v.
81
275
1628.
Antic Ballart, rector de l’Estela, institueix un personat a convertir en misses a
celebrar a Sant Feliu de Lladó, dotat amb 200 lliures.
ADG, D-283, fol. 189v.
276
1655.
Baldiri Miquel, prevere de Lladó, funda un personat dotat amb 1.440 lliures.
ADG, D-310, fol. 177v.
277
1679.
Rafael Batlle, clergue de Lladó, que obté dos personats, fundats per Jaume
Sampsó i Roc Monguix, funda una causa pia a favor dels descendents de
Rafael Batlle, notari de Lladó, pare seu, dotada amb els referits personats,
que tenen 17 lliures de renda.
ADG, D-334, fol. 90.
278
1684.
Joan Isidre Des, clergue de Lladó, funda un personat dotat amb 300 lliures.
ADG, D-339, fol. 59v.
279
1710.
Josep Brujó, clergue de Lladó, funda un personat dotat amb 50 lliures.
ADG, D-364, fol. 113.
280
1710.
Josep Brujó, clergue de Lladó, augmenta amb 306 lliures un personat que té
fundat.
ADG, D-364, fol. 167.
82
281
1717.
Jaume Pujol, clergue de Lladó, augmenta amb 400 lliures un personat que té
fundat.
ADG, D-371, fol. 1.
282
1728.
Francesc Martí, prevere, cambrer de Santa Maria de Lladó, funda un personat
dotat amb 25 lliures.
ADG, D-382. Fol. 217v.
283
1743.
Salvador Cros, escolar de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.
ADG, D-397, fol. 25.
284
1743.
Salvador Cros, clergue de Lladó, augmenta amb 585 lliures l’anterior personat.
ADG, D-397, fol. 93.
285
1747.
Josep Cros, rector estat de Vilavenut, funda una causa pia a favor dels
descendents de Rafael Cros, paraire de Lladó, amb un personat fundat per
Josep Resclosa, de 1.200 lliures.
ADG, D-401, fol. 57.
286
1749.
Prim Serra, rector de Sant Feliu de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.
ADG, D-403, fol. 51.
83
287
1749.
Prim Serra, rector de Sant Feliu de Lladó, augmenta amb 235 lliures un personat
que té fundat.
ADG, D-403, fol. 91v.
288
1752.
Prim Serra, rector de Sant Feliu de Lladó, augmenta amb 85 lliures un personat
que té fundat.
ADG, D-406, fol. 45.
289
1753.
Jeroni Olivas, clergue de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.
ADG, D-407, fol. 67v.
84
Canònica de Santa Maria
290
1260. 15 de maig.
En Bernat de Roca, canonge cambrer de Santa Maria de Lladó, dota el servei del
rotllo de dita església atorgant-li algunes honors de la seva propietat.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.35.
291
1294. 17 de juliol.
Arnau Berenguer, Tomàs, Guillem, Dalmau, Ramon i Berenguer, abats dels
monestirs de Banyoles, Santa Maria d’Amer, Sant Feliu de Guíxols, Sant
Pere de Galligants, Sant Pere de Camprodon, Santa Maria de Vilabertran,
Sant Quirze de Colera, Sant Salvador de Breda i Santa Maria de Roses fan
poders a Bernat, abat de Sant Llorenç del Mont, i Berenguer, prior de
Santa Maria de Lladó, per assistir en nom seu al concili provincial convocat
per Roderic, arquebisbe de Tarragona, a celebrar a Lleida.
ADG, G-1, fol. 1rv.
292
1298 (1297). 27 de gener.
El bisbe cedeix a Ramon de Palol, canonge de Lladó, les seves accions contra
Berenguer, prior d’Ullà.
ADG, G-1, fol. 76v.
293
1300. 11 de juny.
Els abats de la diòcesi fan procura a fra Tomàs, abat de Sant Feliu de Guíxols i
Berenguer, prior de Lladó, per rebre 30.000 sous bar. que el rei Jaume
d’Aragó els va prometre en escriptura d’11 juny 1298 passada davant el
notari Jaume de Malví, de Barcelona.
ADG, G-1, fol. 117v.
85
294
1300. 20 d’agost.
L’abat de Sant Feliu de Guíxols i el prior de Lladó, procuradors dels prelats del
bisbat de Girona, firmen rebut a Guillem de Sitges de 30.000 sous.
ADG, G-1, fol. 123v.
295
1306 (1305). 8 de gener a 9 de febrer.
Procés de confirmació de l’elecció de Ramon de Palol, sagristà de Lladó, per al
càrrec de prior, vacant per mort de Berenguer de Pontós que ho havia
estat durant trenta-tres anys i succeí al noble Ponç Guillem de Torroella.
ADG, G-2, fol. 34v-39.
296
1307. 17 de maig.
El bisbe confirma la presentació feta per Ramon, prior de Lladó, de Bernat de
Portes per a la doma de Sant Feliu de Lladó.
ADG, G-2, fol. 77r i 77v.
297
1308. 27 de març.
Bernat de Carrera, canonge de Lladó, com a procurador de Bernat, abat de Sant
Llorenç del Mont, firma a Berenguer de Palau, sagristà de la seu, rebut de
2.000 sous, llegats per Berenguer, prior de Lladó per a la compra de
rendes en vista a la celebració d’aniversaris.
ADG, G-2, fol. 102v.
298
1314. 18 de novembre.
Bernat abat de Banyoles, Ferrer, abat d’Amer, Ramon, prior de Lladó, Guillem,
abat de Sant Pere de Galligants i Joan, prepòsit de Sant Martí Sacosta,
firmen al bisbe debitori de 450 sous per haver-los redimit del privilegi de
cenes que tenia als seus monestirs.
ADG, G-6, fol. 28.
86
299
1322 (1321). 7 de febrer.
Berenguer de Riera, cambrer de Lladó i Jaume de Llampaies clergue fan
manlleuta a Pere de Pols, canonge de Lladó, empresonat al palau
episcopal.
ADG, G-3, fol. 112v.
300
1323. 7 de maig.
El bisbe confirma a Berenguer de Caselles la cura de Santa Maria de l’Estela,
conferida per Ramon, prior de Santa Maria de Lladó.
ADG, G-4, fol. 28.
301
1323. 14 de juny.
El bisbe comissiona Berenguer Cervià, clergue, per fer de notari a les enquestes
que ha de fer Ramon de Biure, sagristà de Lladó, als monestirs de Roses i
Cervià.
ADG, G-4, fol. 38v.
302
1323. 2 de juliol.
El bisbe, abans de firmar al prior de Lladó l’establiment del mas d’Olives,
parròquia de Lladó, protesta que no vol remetre a dit prior la pena
incorreguda per haver jurat en l’escriptura corresponent.
ADG, G-4, fol. 41v.
303
1324 (1323). 5 de gener.
El bisbe commuta a Ramon de Pompià la penitència de reclusió al castell de la
Bisbal per reclusió al seu monestir de Lladó.
ADG, G-4, fol. 84.
87
304
1324 (1323). 8 de gener.
Els abats Bernat de Banyoles, Ferrer d’Amer i Bernat de Sant Llorenç del Mont, i
Simó de Sexà, canonge de la seu, procurador de Ramon, prior de Lladó,
atès que Eiximèn, arquebisbe de Tarragona, ha convocat concili provincial
per ajudar l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons, fan procura a Ramon
de Coll, sagristà de Banyoles, i Bernat d’Abadia, cambrer de Sant Feliu de
Guíxols, per acudir al mateix concili.
ADG, G-4, fol. 84rv.
305
1324. 11 d’abril.
El bisbe, atès que Ramon de Biure, sagristà de Lladó, havia posat en visita una
pena a Bernat Roger, domer de Fortià, per tenir dos fills a casa seva, lleva
la pena i autoritza el domer a conviure amb els seus fills.
ADG, G-4, fol. 105v-106.
306
1326. 14 de març.
Als guardians dels convents de framenors de Barcelona i a fra Ramon de Puig
franciscà, Gispert Fulcarà, sots-col·lector de la dècima de dos anys
concedida pel papa al rei d’Aragó. Ja que Ramon de Biure, sagristà del
monestir de Lladó, dubta si és incurs en excomunió per no haver pagat
dècima de certes rendes de la seva sagristia, es comissiona per absoldre’l.
ADG, U-2, fol. 44.
307
1326. 11 de juny.
A Ramon, prior de Santa Maria de Lladó. Vacant un lloc canonical de provisió del
bisbe, l’invita a presentar tres o quatre persones idònies.
ADG, U-2, fol. 100.
88
308
1326. 15 de setembre.
Dimissòria de Ramon de Biure, sagristà de Lladó i vicari general del bisbe de Vic
a favor de Pere de Serres.
ADG, U-2, fol. 195.
309
1326. 23 de setembre.
A Berenguer Ballester, oficial, Bernat de Socarrats cabiscol, Ramon Mur,
Bartomeu de Puig i Castelló Font, procuradors de Santa Maria de Castelló.
L’església té una constitució donada per Ramon de Biure, sagristà de Lladó
i visitador del bisbe Pere de Rocabertí que prescriu que els clergues que
falten a l’ofici diví no puguin participar en els aniversaris, excepte en cas
de malaltia; s’observi.
ADG, U-2, fol. 5.
310
1326. 16 d’octubre.
Als clergues de Molló. Ramon de Biure, sagristà de Lladó i visitador, va disposar
que es taqués el cementiri, es fessin obres a l’església i s’adquirissin llibres.
Els parroquians han comprat un breviari per 23 lliures; atesa la seva
pobresa, se’ls prorroga el termini per als altres manaments.
ADG, U-2, fol. 19.
311
1327. 5 de setembre.
A tots els rectors. Bernat, abat de Sant Llorenç del Mont i Ramon, prior de Lladó,
exposen que Arnau de Masó, Arnau Codinach i Arnau d’Aulina, saigs de la
cort de Besalú, per ordre de Pere de Sancliment, veguer de Girona i
Ramon Estrader, sotsveguer de Besalú, prengueren penyores a diversos
homes seus. Citin dits oficials a justificar-se.
ADG, U-3, fol. 3rv.
89
312
1327. 25 de setembre.
Als clergues de Molló. Els parroquians han exposat que, en visita practicada en
temps del bisbe Pere de Rocabertí per Ramon de Biure, sagristà de Lladó,
els excomunicà per diverses deficiències trobades. Es concedeix pròrroga
del termini per fer un breviari amb cant, que costa 23 lliures, durant un
any.
ADG, U-3, fol. 8.
313
1327. 21 d’octubre.
Als parroquians de Borrassà. Vacant la sagristia per renúncia de Bernat de Costa,
s’accepta la presentació feta per Ramon, prior de Lladó i capellà de
Borrassà, de Ramon de Terrades.
ADG, U-3, fol. 19v.
314
1327. 7 de novembre.
A Roderic Sabata, canonge de València i oficial del bisbe. A instància de l’abat de
Sant Llorenç del Mont i del prior de Lladó s’ha donat lletra. El veguer,
sotsveguer i saigs han comparegut davant del bisbe; es comissiona l’oficial
per seguir la causa.
ADG, U-3, fol. 17.
315
1327. 3 de desembre.
Als parroquians de Santa Maria de l’Estela. Vacant el benefici curat de Sant
Cristòfol de l’Estela per entrada en religió de Berenguer Miquel, s’aprova la
presentació de Guillem de Serra, feta per Ramon, prior de Lladó.
ADG, U-3, fol. 23.
90
316
1328. 21 de gener.
A Ramon, prior de Lladó. Empresoni Bernat de Palana, canonge acusat de crims i
el trameti.
ADG, U-3, fol. 55.
317
1328. 15 de març.
Als clergues de Lladó i Borrassà. Guillem de Riera, canonge de Lladó, i Jaume de
Llampaies, beneficiat del mateix lloc, donaren a manlleuta Pere de Pols,
canonge que el bisbe predecessor Pere de Rocabertí tenia a la presó. El
facin tornar a la presó.
ADG, U-3, fol. 88v-89.
318
1328. 17 de març.
A Ramon prior de Lladó. Credencial a Berenguer de Palau, ardiaca d’Empordà,
que va a Lladó.
ADG, U-3, fol. 92v.
319
1328. 17 de març.
El monestir de Lladó nomena Berenguer de Masó, canonge del mateix, per a la
pabordia de Sant Tomàs de Riudeperes, bisbat de Vic.
ADG, G-6, fol. 164v-165.
320
1328. 26 de març.
Als domers de Lladó. Borrassà, Cabanelles, Cistella i Navata. Guillem de Socarrats
féu enqüesta sobre crims de Pere de Pols, canonge de Lladó, que resultà
ésser excomunicat per haver sortit de nits del monestir amb armes i ser
absent de l’ofici. Publiquin l’excomunió.
ADG, U-3, fol. 95v-96.
91
321
1328. 6 i 12 d’abril.
Per ordre del bisbe Berenguer de Riera, cambrer del monestir de Lladó, lliura
Pere de Pols, canonge del lloc, en presó al bisbe, que és donat a manlleuta
dins certs límits de la ciutat de Girona, i després, al seu monestir. Al final
del G-6 hi ha un full solt amb notes sobre la manlleuta de Pere de Pols
(num. 2837).
ADG, G-6, fol. 171v-172.
322
1328. 6 de juny.
Als clergues de Lladó. S’havia manat denunciar com a excomunicat Arnau de
Romanyà, canonge de Lladó. Havent presentat lletres del penitencier
papal, es suspengui la denuncia.
ADG, U-3, fol. 140.
323
1329. 18 de desembre.
Ramon de Pompià, sagristà del monestir de Lladó, promet pagar a Guillem Rei,
escrivà de Girona, 20 sous per despeses d’una enqüesta feta contra ell.
ADG, G-7, fol. 11.
324
1330 (1329). 4 de febrer.
Berenguer de Riera, cambrer del monestir de Lladó, promet pagar a Guillem Rei,
escrivà, tot el que li deu per un procés d’enqüesta, i és absolt per Pere
Capmany.
ADG, G-7, fol. 21.
325
1330. 28 de febrer.
A Ramon, prior de Lladó. En la talla sobre perjudicis del bovatge, Ramon de
Pompià, almoiner del monestir, fou excomunicat per ocultació; l’absolgui.
ADG, U-4, fol. 75rv.
92
326
1331. 19 de juliol.
A Ramon, prior de Lladó i Ramon Porcell canonge d’Osca i oficial. Vacant el
benefici de la capella de Santa Maria de les Puelles de Girona per mort de
Pere de Riba, Guillem Batlle de Fontclara presenta Guillem, fill de
Bartomeu Batlle, jurista de Castelló. Atesa la presentació feta per Arnau de
Terrades (num. 2250), es comissiona per jutjar la causa.
ADG, U-4, fol. 173v.
327
1331. 13 de setembre.
A Ramon, prior de Lladó. Bernat de Santmiquel, rector de l’església de Santa
Maria de Jonqueres, es proposa fundar un benefici, i a aquest fi, donar
terres ermes en emfiteusi; comissió per informar.
ADG, U-4, fol. 195rv.
328
1331. 25 de setembre.
A Berenguer Ballester. Ramon de Biure, sagristà de Lladó, va excomunicar els
que orinaven al cementiri de Santa Maria. Atès que el vici sembla
incorregible, es lleva l’excomunió.
ADG, U-4, fol. 197v.
329
1331. 11 de novembre.
El bisbe fa procura a Pere Ros, ciutadà de Girona, i altres, per intimar a Bernat de
Palol, canonge de Lladó i paborde del Vilar, bisbat d’Elna, lletres
d’excomunió.
ADG, G-8, fol. 2v.
93
330
1332. 18 d’agost.
A Seguí de Palol, sagristà del monestir de Lladó. Ramon, prior de Lladó, denuncia
que dit Seguí ha rebut per gràcia papal la sagristia i ha estat traslladat de
Vilabertran a Lladó; no obstant no fa residència ni ha prestat obediència; el
cita a comparèixer davant Hug de Cruïlles, abat de Sant Feliu, per
justificar-se.
ADG, U-5, fol. 49rv.
331
1332. 26 d’agost.
Al prior de Lladó. Vacant el benefici de Sant Miquel del monestir per renúncia de
Joan de Bosch, el bisbe nomena Pere Joan.
ADG, U-5, fol. 50v.
332
1332. 30 de novembre.
El bisbe, executor de gràcia papal a favor de Joan de Riera, d’un benefici a
col·lació del prior de Lladó. Vacant el benefici de Santa Maria de Palau a la
parròquia de Sant Llorenç de la Muga, per mort d’en Castellet, clergue,
Abril Aibrand, capellà del monestir de Sant Quirze de Colera, procurador
de dit Riera, acceptà el benefici.
ADG, U-5, fol. 12rv.
333
1332. 2 de desembre.
A Ramon, prior de Santa Maria de Lladó. Se li comissionà la causa entre
Berenguer Ricard de Fortià, clergue, i Guillem Poc, clergue de Fortià pel
benefici de Santa Maria de Fortià; se li urgeix de dur a terme la comissió.
ADG, U-5, fol. 12v-13.
94
334
1333. 28 de desembre.
El bisbe, atès que el patriarca Joan de Tarragona, a requesta del bisbe i capítol
d’Urgell, ha convocat concili provincial, fa procura a Ramon de Biure,
prior de Santa Maria de Lladó, Berenguer de Portella, ardiaca de Berga i
Arnau de Mont-rodon, canonge, per al mateix concili.
ADG, G-8, fol. 129rv.
335
1335. 13 de setembre.
El bisbe, atès que Seguí de Palol, que havia estat admès com a canonge de
Vilabertran per Guillem de Sexà, abat, després havia estat traslladat a
Lladó, i s’havia completat el nombre de quinze canonges, intentava tornar
a Vilabertran, declara que és canonge d’aquest lloc, però mana que es
conservi el nombre de quinze canonges.
ADG, G-10, fol. 74v-75v.
336
1337 (1336). 24 de març.
El bisbe, a precs de Ramon de Biure, prior del monestir de Lladó, cedeix a Jaume
de Canelles, clergue fill de Guillem de Canelles, cavaller, i nebot de dit
prior, els foriscapis del delme de Tregorà que li deuen Mateu Corona i
altres; el beneficiari jurà no fer composicions sense firma del bisbe f 93rv i
96rv.
ADG, G-12, fol. 69rv.
337
1338 (1337). 16 de gener.
Berenguer de Maià, sagristà de Lladó, firma debitori a Francesc de Savarrés,
pellicer de Girona, de 50 sous per una pell d’anyell destinada a
Ermessenda d’Hortal, monja de Sant Daniel, amb dibuix d’animals
fantàstics.
ADG, G-13, fol. 3.
95
338
1338. 10 de març.
Al sotsveguer de Camprodon, Ramon, prior de Lladó i vicari general. Pere
Toralles, de Santa Maria de Cot, a la Valldelbac, és excomunicat per no
haver obeït la sentència de Bernat de Xesa, sagristà d’Ullà i oficial en causa
contra Guillem Vileta, rector de Santa Maria de la Cot sobre pagament de
delmes, blat de vigílies i altres; requisitòria de braç secular.
ADG, U-6, fol. 44v-45.
339
Sense Data (1338?). 10 de juliol.
Prec al braç secular d’obligar al prior de Lladó a pagar 3.300 sous de costes
processals en causa contra Bernat de Palol.
ADG, U-8, fol. 83v-84v.
340
1338 (1337). 23 de març.
Ramon, prior de Lladó i vicari general, aprova als marmessors de Pere Gaufred,
draper de Banyoles, els comptes de la marmessoria, en els quals s’inclou
llista de deutors en català.
ADG, G-13, fol. 20-21v.
341
1338. 6 d’abril.
Ramon, prior de Lladó i vicari general, a Pere Arnau, batlle de Canet (TC).
Bonanat de Garrigoles, home propi del bisbe veí d’Ullà ha denunciat que el
batlle li ha pres dues eugues que tenia a pasturar al bosc de Canet. Atès el
dret de pastura el requereix que restitueixi les eugues.
ADG, U-6, fol. 46v-47.
342
1338. 8 d’octubre.
A Ramon de Biure, prior de Lladó. Nomenament de vicari general.
ADG, U-6, fol. 57v.
96
343
1339. 30 d’abril.
El bisbe, atès que havia nomenat vicari general Ramon, prior de Santa Maria de
Lladó, i més tard havia conferit el mateix càrrec a Pere de Sala, prior de
Flix, acte amb el qual entenia revocar el primer nomenament, declara
explícitament revocat el nomenament de dit prior com a vicari general.
ADG, G-14, fol. 10.
344
1340 (1339). 20 de gener.
Pere Corder, clergue de la seu, procurador de Seguí de Palol, sagristà de Lladó i
canonge de Vilabertran, demana testimoni de certes escriptures i
processos que es ressenyen, en vista a causes que el seu principal té amb
el prior de Lladó i altres.
ADG, G-14, fol. 84v-90v.
345
1342. 14 d’octubre.
Vidal de Blanes, abat de Sant Feliu, i altres, amenaçats d’excomunió per
Berenguer de Cruïlles, cabiscol de la seu, sotsdelegat de gràcia papal feta a
Seguí de Palol, canonge de Vilabertran, de la sagristia de Lladó, fan
procura a favor d’Antoni de Colell i Arnau de Camós, clergues de Girona
que es troben a la cúria romana, per apel·lar de la mesura.
ADG, G-16, fol. 115v-117.
346
1344. 28 de juny.
A tots els veguers i sotsveguers. En la causa de Pere de Sala, prior dels
predicadors de Manresa i jutge apostòlic de la causa de Bernat de Palol,
prepòsit del Vilar, bisbat d’Elna, contra Ramon, prior de Lladó, aquest ha
estat excomunicat per deutes; donin auxili de braç secular.
ADG, U-8, fol. 67v-68.
97
347
1344. 30 de setembre.
A Ramon de Sala, prior dominic de Manresa i altres jutges de la causa de Bernat
de Palol, rector del Vilar, bisbat d’Elna, contra Ramon, prior de Lladó. S’ha
fet execució contra béns del monestir de Lladó, les càrregues del qual es
descriuen amb detall.
ADG, U-8, fol. 135v-136v.
348
1345. 3 de novembre.
Causa contra el prior de Lladó.
ADG, U-9, fol. 115-116v.
349
1347. 17 de març.
El bisbe fa donació a Ramon, prior de Lladó, de 500 sous, part del deute de
2.800 sous del que li té firmat debitori en 1339 Guillem de Rabós, senyor
de Rabós i fill de Perpinyà de Puig, draper de Peralada; a continuació el
prior es dona per ben pagat del salari de vicari general f 53rv.
ADG, G-19, fol. 52v-53.
350
1347. 20 de març.
El bisbe, a fi de compensar els treballs de Ramon, prior de Lladó, a favor de la
seu de Girona, li remet els salaris de notari que pogués deure a la cúria
eclesiàstica.
ADG, U-10, fol. 186.
351
1348. 11 d’abril.
Pere Carrera de Cistella reconeix ser home propi de Ramon, prior de Lladó.
ADG, G-21, fol. 7v.
98
352
1349. 27 de març.
El bisbe confirma la rectoria de Santa Maria d’Ermedàs a Pere Moner, a qui ha
estat conferida pel prior de Lladó
ADG, D-158, fol. 12.
353
1352. 5 de març.
El bisbe fa procura a favor de Guillem de Torrelles i Bonanat Sahugueda per a la
causa que té a la cúria papal contra Ramon, prior de Lladó; altra semblant
i anterior en data f 175v-176.
ADG, G-24, fol. 136.
354
1353. 22 de maig.
Ramon de Biure, prior de Lladó, presenta lletres de l’auditor de la cambra papal
que ordenen absoldre’l d’excomunió incorreguda per deute de 400 florins
que devia a Feraldo i Nicolau Doni, mercaders florentins de la cúria papal.
ADG, G-29, fol. 23rv.
355
1353. 16 de setembre.
Al prior i convent de Lladó. Tenint relíquies de Sant Llambert, s’autoritza a fer-ne
festa el dia 17 de setembre, i l’indulgencia. Redacció qualificada de
“pulcherrima forma” al títol.
ADG, U-22, fol. 103v-104
356
1355. 14 de juny.
En Jaume Riera, prepòsit de Riudeperes, presta la canònica obediència al seu
prelat el reverend Ramon de Biure, prior del monestir de Lladó.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 43.
99
357
1355. 24 de setembre.
Galceran de Montcorb, vicari general, atès que Ramon, prior de Lladó, ha estat
donat com a tutor per la cort de Besalú a Arnau de Lladrera pubill,
l’autoritza a fer-ne.
ADG, G-33, fol. 6rv.
358
1357. 24 de febrer.
A Bernat d’Olives, canonge de Lladó que es troba a Avinyó. Li agraeix còpia del
que proposà en consistori l’arquebisbe d’Armagh, i està convençut que la
cúria no despatxa res sense diners.
ADG, U-32, fol. 103.
359
1360. 1 de febrer.
A Berenguer d’Abella, procurador reial al ducat de Girona. El bisbe té en poder
seu Pere de Coll, canonge de Lladó, que fou bannit per dit procurador; el
prega de revocar processos contra el canonge i el bisbe farà justícia.
ADG, U-37, fol. 147v.
360
1361. 4 de novembre.
A Guillem Clar. S’accepta la seva presentació, feta pel prior de Lladó per al
benefici de la capella de Santa Maria de Palau, situada al terme de Sant
Llorenç de la Muga, fundat per Guillem de Castellet, clergue de Santa
Maria de Palau i per alguns confrares de la confraria de la mateixa capella.
ADG, U-43, fol. 14.
100
361
1360. 1 de febrer.
A Berenguer d’Abella, procurador reial al ducat de Girona. El bisbe té en poder
seu Pere de Coll, canonge de Lladó, que fou bannit per dit procurador; el
prega de revocar processos contra el canonge i el bisbe farà justícia.
ADG, U-37, fol. 147v.
362
1363. 29 d’abril.
A Guillem de Galliners, infermer i Guillem de Garrigàs, canonge de Lladó,
compradors de les rendes del prior. Paguin les 33 lliures 6 sous que han de
satisfer cada mig any del preu de la compra; són excomunicats per no
haver pagat.
ADG, U-48, fol. 46.
363
1363. 10 de juny.
A Bernat Miquel, canonge de Santa Maria de Lladó. Comissió per recuperar
escriptures de les marmessories d’Arnau Compte de Vilanant i Jaume
Cabot de Taravaus, furtades de l’església de Vilanant.
ADG, U-48, fol. 90v.
364
1363. 13 de desembre.
Capítols entre Bernat Miquel, canonge de Lladó i almoiner, i Bernat Maguessa,
també canonge, sobre l’hospital de Lladó i la distribució d’ofrenes fetes a
l’església de Sant Feliu del lloc.
ADG, U-49, fol. 238v-239.
101
365
1379. 9 d’agost.
Pere Verdaguer, canonge i candeler major del monestir de Lladó, comissionat per
reconèixer les reparacions necessàries a la casa que el prior de Lladó té a
la ciutat de Girona, traspassa la comissió a Guillem Ramon, prevere que ha
rebut concessió de la casa per 20 anys, per 40 lliures.
ADG, D-166, fol. 23.
366
1379. 23 d’agost.
Comissió per informar a fi de posar un estatut a Lladó sobre el nombre de
canonges.
ADG, U-70, fol. 343v-344.
367
1383. 30 de juny.
El bisbe convoca els abats de Roses, Colera, Vilabertran, Amer, Sant Miquel de
Fluvià i el prior de Lladó, l’abadessa de Cadins i els convents de Sant Pere
de Rodes i Santa Maria de Roses per tractar matèries d’interès comú.
ADG, U-72, fol. 40 D.
368
1385. 30 de juny.
Als clergues de Lladó. Vacant el benefici unit a la confraria de Santa Bàrbara, es
confirma la provisió feta pel prior del monestir.
ADG, U-73, fol. 39 (segona numeració).
369
1400. 30 de desembre.
A Pere Plassa, canonge, i Pere Pascol, prevere de Lladó. Comissió per informar
sobre la inversió de 4.000 sous de la cambreria que Pere de Coll, cambrer,
vol fer a Navata i Canelles, liquidant béns situats al bisbat d’Elna.
ADG, U-89, fol 2 (segona numeració).
102
370
1401. 14 d’abril.
Als clergues de Cabanelles. Possessòria del benefici de Sant Jaume de la Garriga,
vacant per òbit de Guillem Casadellà, conferit a Antoni Eimeric, clergue de
Castelló, a presentació de Berenguer, prior de Lladó.
ADG, U-101, fol. 18v (segona numeració).
371
1402. 2 d’octubre.
A Bernat Guixar i Pere d’Amer, preveres de Sant Feliu de Girona. Comissió per
informar sobre la venda d’uns drets que el prior de Lladó rep a Sant
Gregori.
ADG, U-102, fol. 48v-49.
372
1403. 19 de desembre.
A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó. Dispensa per poder obtenir el
benefici de Santa Maria de Lladó fundat pel prior Berenguer.
ADG, U-103, fol. 97.
373
1403. 19 de desembre.
Als clergues de Santa Maria de Lladó. Possessòria del benefici fundat pel prior
Berenguer, vacant per òbit de Pere d’Amer, a favor de Bernat Ponç, a
presentació del prior Berenguer.
ADG, U-103, fol. 96v-97.
374
1407.
A Bernat Pere, canonge de Lladó. Llicència d’elegir confessor.
ADG, U-107, fol. 9 (segona numeració).
103
375
1407. 27 de maig.
A Pere Torrent, canonge de Santa Maria del Vilar (Elna), subjecte a Santa Maria
de Lladó. Llicència de fer la cura d’Esprac i Baussitges.
ADG, U-107, fol. 34v.
376
1457. 14 de juny.
Llicència a un canonge de Santa Maria de Lladó de prendre oficis de clergue
secular mantenint l’hàbit regular.
ADG, U-158, fol. 49.
377
1497. 16 de setembre.
Bartomeu Fuster, prior de Lladó, nomena a en Jaume Fuster prepòsit de Sant
Tomàs de Riudeperes.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 50.
378
1497. 6 de novembre.
Declaracions que aportaren Jaume Fuster, cambrer del monestir de Lladó; Felip
Riber, prevere i Felicià Riera familiar del Prior, a la causa incoada per
robatori a l’església de dit monestir.
Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 51.
379
1520. 16 de juliol.
Francesc Comte, donzell de Castelló, diposita 100 lliures a lluïció d'un censal del
priorat de Lladó; foren prestades a Miquel Miralles, de Sant Daniel.
ADG, U-325, fol. 143v.
104
340
1537. 27 de maig.
Joan Caselles Mitjanes de Cabanelles i Miquel Burgo, de Lladó, dipositen 10
lliures a lluïció d'un censal del prior de Lladó; foren prestades a Bartomeu
de Montagut, donzell d'Olot.
ADG, U-326, fol. 54.
341
1538. 26 d’abril.
Francesc Oliveres, pagès de Pontós, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del
prior de Lladó; foren prestades a Francesc de Sagarriga, donzell, senyor del
castell de Pontós.
ADG, U-326, fol. 76v.
342
1541. 19 de desembre.
La vila de Riumors diposita 203 lliures a lluïció d'un censal del priorat de Lladó;
foren prestades a Francesc de Sagarriga, senyor de Pontós, Romanyà i
Borrassà.
ADG, U-326, fol. 187v.
343
1543. 9 de febrer.
Antoni Prat, mercader de Figueres, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del
priorat de Lladó; foren prestades a Francesc Sagarriga, donzell de Pontós.
ADG, U-326, fol 222.
344
1545. 16 d’abril.
Pere Subirats, de Vilarig, diposita 30 lliures a lluïció d'un censal del prior de
Lladó.
ADG, U-326, fol. 287v.
105
345
1559. 21 de novembre.
El bisbe absol en Canadell, canonge de Lladó, d’haver fet violència al vicari del
monestir
ADG, D-231, fol. 94v-95.
346
1579. 26 de juny.
El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Santa Maria
de Lladó, a Domènec Pardos, clergue, del benefici de Santa Maria de
Creixell, parròquia de Borrassà.
ADG, D-239, fol. 150.
347
1579. 1 d’octubre.
Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renúncia del benefici
de Santa Maria de Navata.
ADG, D-239, fol. 172v.
348
1580. 8 d’agost.
El bisbe nomena vicari general i comissiona per a visites pastorals Jeroni Garbí,
prior comanador de Santa Maria de Lladó.
ADG, G-78, fol. 59v.
349
1581. 19 de maig.
Jeroni Garbí, prior comanador de Lladó, confereix la doma de Borrassà vacant
per òbit d’Antoni Pasqual a Jeroni Brascó, prevere de Borrassà
ADG, D-240, fol. 135.
106
350
1582. 2 de juny.
El bisbe nomena Jeroni Garbí, prior de Lladó, auditor de causes pies, i Francesc
Planes, notari
ADG, D-241, fol. 71.
351
1582. 21 de juny.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la sagristia de Lladó, vacant per òbit de
Guerau Feixes, a Antoni Quer, clergue d’Esponellà
ADG, D-241, fol. 75v.
352
1582. 9 de setembre.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la sagristia de Lladó, vacant per òbit de
Pere Quer, a Pere Palau, clergue
ADG, D-241, fol. 93.
353
1583. 3 de març.
Jeroni Garbí, prior comanador de Lladó, confereix la sagristia de Lladó, vacant
per òbit d’Antoni Quer, a Francesc Estadella, clergue de Vic.
ADG, D-241, fol. 140v.
354
1584. 10 de gener.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, consenteix a la resignació de la sagristia de
Borrassà.
ADG, D-242, fol. 58v.
107
355
1584. 6 d’abril.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, consenteix a la resignació de Santa Caterina de
Lladó.
ADG, D-242, fol. 78v.
356
1584. 7 d’abril.
Pere Olivet, pagès de Borrassà, fa procura a Jeroni Garbí, prior de Lladó.
ADG, D-242, fol. 78.
357
1584. 2 de juliol.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici de Santa Maria de Creixell a
Antoni Trias, clergue.
ADG, D-242, fol. 116v.
358
1584. 5 de novembre.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici de Creixell, resignat per Narcís
Girgós, canonge de la seu, a Miquel Delriu, clergue.
ADG, D-243, fol. 1.
359
1586. 11 de juny.
Jeroni Garbí, comanador de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació de
la sagristia de Borrassà.
ADG, D-245, fol. 48v.
360
1586. 26 de juny.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici de Sant Jaume de la Garriga de
Cabanelles a Miquel Pou, clergue de Borrassà.
ADG, D-245, fol. 53v.
108
361
1587. 19 de maig.
Benet Miquel, canonge i candeler de Santa Maria de Lladó, i Miquel Maura, de
Cistella, pabordes de la confraria de Sant Sadurní de Cistella, junt amb
altres de l’Estela, fan procura a Joan Pasqual, prevere, per presentar per al
seu benefici.
ADG, D-245, fol. 145.
362
1587.
Benet Miquel, canonge i cambrer de Santa Maria de Lladó, institueix a aquesta
església el benefici de l’orgue
ADG, D-9, fol. 244-249.
363
1591. 8 de març.
Jeroni Garbí confereix el diaconil de Lladó a Magí Milà, clergue de Lladó.
ADG, D-247, fol. 35.
364
1591. 21 de desembre.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la sagristia de Sant Feliu de Lladó a
Llorenç Font, clergue de Lladó.
ADG, D-247, fol. 130.
365
1592. 10 d’abril.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici dels sants Pere i Pau del
monestir a Jaume Garbí, prevere.
ADG, D-247, fol. 178.
109
366
1592. 24 d’abril.
El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Lladó, a
Baldiri Miquel, clergue, de la sagristia simple de Sant Feliu de Lladó.
ADG, D-247, fol. 183.
367
1592. 24 d’abril.
El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Lladó, del
benefici de Santa Maria del Palau de Sant Llorenç de la Muga a Bartomeu
Prats, clergue.
ADG, D-247, fol. 183v.
368
1592. 2 de setembre.
El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Lladó, del
benefici de Santa Maria de Creixell a Antoni Feliu Casamor.
ADG, D-248, fol. 30.
369
1593. 10 de setembre.
El vicari general confirma la col·lació del benefici de Santa Maria de Sant Llorenç
de la Muga a favor de Domènec de la Baixera, clergue de Mieres, feta pel
prior comanador de Lladó, Jeroni Garbí.
ADG, D-248, fol. 142.
370
1594. 30 de març.
El vicari general confirma la col·lació del benefici de Santa Caterina de Lladó,
feta pel prior Jeroni Garbí a Baldiri Pasqual, clergue de Lladó.
ADG, D-249, fol. 14.
110
371
1596. 25 de març.
Jeroni Garbí, prior comanador de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de
la Trinitat de Lladó vacant per òbit de Joan Juany, a Jaume Garbí, prevere.
ADG, D-250, fol. 55.
372
1596. 26 de març.
Execució de lletres papals que confereixen a Sebastià Bernada, clergue, una
canongia i la sagristia de Santa Maria de Lladó; la possessió, f 38v.
ADG, G-91, fol. 26.
373
1596. 5 de novembre.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la doma de Sant Feliu de Lladó, vacant per
òbit de Bernat Colomer, a Francesc Coromines.
ADG, D-250, fol. 142.
374
1598. 30 de novembre.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, fa procura a Jaume Garbí, beneficiat de la seu.
ADG, D-252, fol. 89.
375
1601.
El procurador de Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, confereix la doma
de Borrassà, vacant per òbit de Bernat Cosma, a Pere Benet Marçal, que és
confirmat i fa professió de fe.
ADG, D-254, fol. 89.
111
376
1604. 11 de maig.
Execució de lletres papals que confereixen a Antoni Caselles la canongia i
cambreria de Lladó vacant per òbit de Benet Miquel; la possessió, f 195.
ADG, G-99, fol. 192.
377
1605.
Antoni Casellas, cambrer de Santa Maria de Lladó, reconeix deure a Francesc
Vilar, botiguer de Figueres “una pota de unya de la gran bestia”, per altra
que li fou encomanada a Roma per portar-la a Pau Vilar, a Espanya.
ADG, D-258, fol. 69.
378
1605.
Miquel Amar i Joan Rodríguez, argenters de Girona, cridats per Antoni Casellas,
cambrer de Santa Maria de Lladó per peritar “una unya de la gran bestia”,
l’aproven, amb desfalc de 25 lliures.
ADG, D-258, fol. 190.
379
1606.
Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, confereix a Francesc Bas, clergue, el
benefici de Santa Maria de Creixell, parròquia de Borrassà, vacant per òbit
de Pere Casamor, clergue.
ADG, D-259, fol. 43v.
380
1606.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, consenteix a la resignació del benefici de Santa
Maria de Creixell per part de Francesc Bas.
ADG, D-259, fol. 47.
112
381
1606.
Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, i Joan Pau, blanquer de Figueres,
que pledegen, prenen el bisbe com a àrbitre.
ADG, D-259, fol. 198v.
382
1606.
Diversos basters de Girona firmen rebut a Pere Garau, fiscal de la cúria, de 4
lliures pel transport de béns de Jeroni Garbí, prior de Lladó.
ADG, D-259, fol. 201v.
383
1607.
Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, fa procura a Joan Gispert per
querellar-se d’un penyorament que li féu Pere Garau, fiscal.
ADG, D-260, fol. 35v.
384
1609. 5 de febrer.
Execució de lletres papals que confereixen la coadjutoria del priorat de Lladó que
obté Jeroni Garbí, a Francesc Bas, beneficiat de Borrassà i mestre principal
del seminari.
ADG, G-105, fol. 122.
385
1609.
Ponç Terrer, clergue procurador de Jeroni Pau i Abrich, subroga en la procura
Llorenç Font, canonge de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-262, fol. 150v.
113
386
1609.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, renuncia el benefici de Santa Maria
de Creixell, de Borrassà.
ADG, D-262, fol. 154.
387
1609.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Creixell a
Tomàs Montserrat Robau, clergue de Begur.
ADG, D-262, fol. 191v.
388
1612.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, presenta per al benefici de Sant
Miquel d’Ordis, vacant per òbit de Miquel Pou, Galceran Bas, clergue de
Barcelona.
ADG, D-265, fol. 293v.
389
1612.
Galceran Bas, clergue de Barcelona, exhibeix la col·lació que Francesc Bas, prior
de Santa Maria de Lladó, li ha fet del benefici de Santa Caterina de Lladó.
ADG, D-265., fol. 325.
390
1613.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, fa procura a Narcís Garreta,
beneficiat de la seu.
ADG, D-266, fol. 175.
114
391
1613.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Santa
Caterina a Miquel Guillaumes, clergue.
ADG, D-266, fol. 186v.
392
1615.
Miquel Guillaumes insta la confirmació de la col·lació que Francesc Bas, prior de
Santa Maria de Lladó, li ha fet del benefici de Santa Maria de Creixell,
vacant per òbit d’Antoni Feliu Casamor.
ADG, D-268, fol. 427.
393
1616.
El vicari general dona territori a Llorenç Font, canonge de Santa Maria de Lladó,
jutge emfitèutic de Francesc Bas, prior d’aquesta església.
ADG, D-269, fol. 471.
394
1617.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renuncia del benefici
de Santa Maria de Navata que es proposa de fer Sebastià Valls.
ADG, D-270, fol. 150v.
395
1619.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renuncia del benefici
de Santa Caterina de la seva església i del de Santa Maria de Creixell per
part de Miquel Guilleumes.
ADG, D-272, fol. 347.
115
396
1620.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renuncia de la
sagristia de Sant Feliu de Lladó per part de Narcís Pla.
ADG, D-273, fol. 169.
397
1621.
Nicolau Cabedo, prior de Sant Pere Cercada, confereix la rectoria de Vallcanera,
vacant per òbit de Francesc Ballell, a Felip Cases, clergue de Lladó.
ADG, D-276, fol. 9.
398
1622.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del
diaconil de Sant Feliu de Lladó per part de Francesc Torres.
ADG, D-277, fol. 56v.
399
1622.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renuncia del benefici
de Santa Maria de Navata per part de Pere Quadrós.
ADG, D-277, fol. 101.
400
1623.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del
benefici de Santa Maria de Creixell per part d’Honorat Transfort.
ADG, D-278, fol. 138v.
116
401
1623.
Miquel Guilleumas, rector de Sant Pol de la Bisbal, insta la confirmació de la
col·lació que li ha fet Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, del
benefici de Santa Maria de Pontós, vacant per òbit de Joan Gifre.
ADG, D-278, fol. 188v.
402
1624.
Jeroni Mallol, rector de Cornellà, insta la confirmació del benefici de Sant
Llambert de Santa Maria de Lladó que li ha conferit Francesc Bas, prior de
la casa.
ADG, D-279, fol. 91v.
403
1625.
Jeroni Mallol, clergue de Cornellà, insta la confirmació de la col·lació del benefici
de Santa Caterina de Santa Maria de Lladó, que ha rebut de Francesc Bas,
prior.
ADG, D-280, fol. 71v.
404
1625.
Jeroni Mallol, clergue de Cornellà, insta la confirmació de la sagristia de Sant
Feliu de Lladó, vacant per òbit de Narcís Pla, clergue, que li ha conferit
Francesc Bas, prior de Lladó.
ADG, D-280, fol. 108.
405
1626.
Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, i altres, fan procura a favor de
Bartomeu Pons, sagristà de Fortià, per a un possible arrendament de la
cúria.
ADG, D-281, fol. 4.
117
406
1628.
Antic Ballart, rector de l’Estela, institueix un personat a convertir en misses a
celebrar a Sant Feliu de Lladó, dotat amb 200 lliures.
ADG, D-283, fol. 189v.
407
1629.
Antic Ballart, sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe, 1629.
ADG, D-284, fol. f 23.
408
1629.
Magí Quintana, canonge de Santa Maria de Lladó, fa procura a Josep Juallar.
ADG, D-284, fol. 56.
409
1631.
Francesc Bas, prior de Lladó, consenteix a la resignació del benefici de Sant
Llambert de la seva església per part de Jeroni Mallol, rector de Cornellà.
ADG, D-286, fol. 3.
410
1631.
El vicari general confirma a Baldiri Pasqual una canongia de Santa Maria de
Lladó, vacant per òbit de Llorenç Font, que li ha conferit Francesc Bas,
prior de la referida església.
ADG, D-286, fol. 158v.
411
1632.
Francesc Bas, prior de Lladó, consenteix a la resignació del benefici de Sant
Miquel d’Ordis per part de Josep de Puigmarí, prevere.
ADG, D-287, fol. 54.
118
412
1636.
Francesc Bas, prior de Lladó, confereix la doma de Borrassà, vacant per òbit de
Sebastià Ferrarons, a Joan Coll, clergue d’Avinyonet.
ADG, D-291, fol. 154v.
413
1637.
Joan B. Prats, familiar del bisbe, segrestador del priorat de Lladó, per òbit de
Francesc Bas, fa procura a Pere Joan Pasqual, rector de Sant Feliu de
Lladó.
ADG, D-292, fol. 103.
414
1637.
El vicari general confirma la translació d’un personat de 20 lliures de pensió,
fundat per Pere Puig, sagristà de Navata, llegat per Francesc Bas, prior de
Lladó, a favor de Jeroni Caus, clergue de Barcelona resident a Roma.
ADG, D-292, fol. 140v.
415
1637. 4 de maig.
Joan Baptista Jordà, clergue, infermer de Santa Maria de Lladó, fa procura a Joan
Miquel, canonge d’Elna, per a plets a Roma.
ADG, G-124, fol. 133.
416
1638.
Antoni Jordana, beneficiat de Sant Feliu de Girona, marmessor de Francesc Bas,
prior de Santa Maria de Lladó, funda un personat de quinze lliures de
renda, a convertir en aniversaris a celebrar a Santa Maria de Lladó.
ADG, D-293, fol. 150.
119
417
1638.
Antoni Jordana, beneficiat de Sant Feliu de Girona, institueix de la marmessoria
de Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, uns ciris perpetus dotats a
Santa Maria de Lladó, amb 70 lliures.
ADG, D-293, fol. 152v.
418
1640. Joan B.
Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Santa Maria de
Borrassà, vacant per òbit de Joan Nadal, al que ha estat presentat per
Benet Simon, sagristà de Borrassà.
ADG, D-295, fol. 1v.
419
1642.
Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Sant Sadurní de
Cistella, al qual ha estat presentat per Jeroni Puig, cònsol de Cistella.
ADG, D-297, fol. 50v.
420
1644. 28 de juliol.
Francesc Riera, prior de Lladó, jura fidelitat a la Santa seu.
ADG, G-127, fol. 177.
421
1645.
Bartomeu Matacàs, sagristà de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-300, fol. 33.
120
422
1648.
Francesc Riera, prior de Lladó, confereix el benefici de Santa Maria de la Vall de
la capella del Palau (Sant Llorenç de la Muga), vacant per òbit de
Domènec Vaixeras, a Joan Coll Vilar, clergue de Cistella.
ADG, D-303, fol. 248v.
423
1649.
Joan B. Jordà, canonge infermer de Lladó, renuncia la capellania de Pujals dels
Cavallers.
ADG, D-304, fol. 230.
424
1649.
Francesc Riera, prior de Lladó, confereix el benefici de Santa Caterina de la seva
església a Pacià Vidal, clergue de Barcelona.
ADG, D-304, fol. 299.
425
1652.
Joan B. Jordà, canonge de Lladó, renuncia el benefici dels sants Pere i Pau de la
seva església.
ADG, D-307, fol. 4v.
426
1652.
Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la confirmació del benefici de Santa
Caterina de la seva església, que li ha conferit Bernat Bosser, prior.
ADG, D-307, fol. 5.
121
427
1652.
Andreu Busquets, cambrer de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-307, fol. 49v.
428
1653.
Francesc Nebot, clergue de Figueres, insta la col·lació del benefici de la sagristia
de Lladó, vacant per òbit de Francesc Galí, al que ha estat presentat per
Bernat Bosser, prior de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-308, fol. 132v.
429
1653.
Antoni Miquel clergue, insta la confirmació del diaconil de Sant Feliu de Lladó,
que li ha conferit Bernat Bosser, prior de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-308, fol. 154.
430
1653.
Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Sant Miquel de
Sant Llorenç de la Muga, vacant per òbit de Bartomeu Gelabert, al que ha
estat presentat per Gabriel de Llupià, procurador de Joan Figueres, domer
de Sant Llorenç i de Francesc Gayolà, notari del mateix lloc.
ADG, D-308, fol. 161.
431
1654.
Bernat Bosser, prior de Lladó, confereix la sagristia de Borrassà, vacant per òbit
de Jaume Bordas, a Miquel Serra, clergue d’Argelaguer.
ADG, D-309, fol. 13v.
122
432
1654.
Bartomeu Matacàs, sagristà de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del
benefici de Santa Maria del Palau de Sant Llorenç de la Muga, vacant per
òbit d’Isidre Bellvilar, que li ha conferit Bernat Bosser, prior de Lladó.
ADG, D-309, fol. 27.
433
1654.
Antoni Jordà, canonge de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del benefici
dels sants Pere i Pau de la seva col·legiata, que li ha conferit Bernat Bosser.
ADG, D-309, fol. 53v.
434
1654.
Bernat Bosser, prior de Lladó, confereix la rectoria d’Ermedàs, vacant per òbit de
Blai Colomer, a Joan Maimí, prevere de Cassà de la Selva.
ADG, D-309, fol. 263v.
435
1658.
Bernat Bosser, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Sant Jaume
de la Garriga, parròquia de Cabanelles, vacant per òbit de Pere Coderch i
Colom, a Josep Rovira, clergue de Lladó.
ADG, D-313, fol. 20.
436
1659.
Salvi Estanyol Batlle, canonge de la seu, insta la confirmació de la doma simple
de Santa Maria de Castelló, vacant per òbit de Bernat Bosser, prior de
Santa Maria de Lladó, que li ha conferit Narcís Frigola, canonge, paborde
de febrer de la seu.
ADG, D-314, fol. 104.
123
437
1661.
Josep Rovira, clergue de Lladó, insta la confirmació del benefici de Sant Miquel
de Sant Feliu de Lladó, vacant per renuncia d’Antoni Miquel, prevere i
organista, que li ha conferit Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-316, fol. 134.
438
1662. 13 de febrer.
Joan Lleopart, prior de Lladó, pren possessió del benefici dels sants Bernat i
Antoni de la seu.
ADG, G-129, fol. 280.
439
1663.
Bartomeu Matacàs, canonge de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del
benefici de Santa Maria del Palau de Sant Llorenç de la Muga que li ha
conferit Joan Lleopart, prior de Lladó.
ADG, D-318, fol. 37v.
440
1666.
El bisbe remet tota mena de culpes a Joan Lleopart, prior de Santa Maria de
Lladó.
ADG, D-321, fol. 65.
441
1666.
Andreu Busquets, cambrer de Santa Maria de Lladó, insta la col·lació del benefici
de Santa Caterina de Lladó, vacant per òbit de Francesc Xicardo, al qual
ha estat presentat per Joan Lleopart, prior de Santa Maria.
ADG, D-321, fol. 189.
124
442
1667.
Andreu Busquets, cambrer de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del
benefici de Santa Caterina, vacant per òbit de Francesc Xicardo, que li ha
conferit Joan Lleopart, prior de Lladó.
ADG, D-322, fol. 48.
443
1667.
El bisbe confirma la col·lació de la doma de Borrassà, vacant per òbit de Miquel
Olivet, feta a Joan Maliant, clergue, per Joan Lleopart, prior de Santa
Maria de Lladó.
ADG, D-322, fol. 146v.
444
1668.
El vicari general aprova una causa pia fundada per Baldiri Miquel, actualment
canonge de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-323, fol. 26v.
445
1671.
Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó, confereix les domes unides de Sant
Feliu de Lladó, vacant per òbit de Pere Joan Pasqual, a Francesc Duran,
clergue de Miralles (Vic).
ADG, D-326, fol. 192.
446
1672.
Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó, permuta el benefici dels sants
Antoni i Bernat de la seu amb Jaume Sampsó, obtentor d’un personat
fundat per ell mateix.
ADG, D-327, fol. 32v.
125
447
1672.
Joan Lleopart, prior de Lladó, atès que el seu predecessor, Francesc Bas, havia
fundat una servitud per netejar les estovalles dels altars, el cedeix el dret
de patronat al capítol de canonges de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-327, fol. 295.
448
1675.
Josep Torrecabota, prior de Lladó, fa procura a Onofre Melcion, canonge de la
seu.
ADG, D-330, fol. 243.
449
1677.
Josep Torracabota, prior de Lladó, permuta el benefici dit porteria de la seu amb
Jaume Puig, obtentor del benefici de Santa Elena de la seu.
ADG, D-332, fol. 5v.
450
1677.
El vicari general aprova una concòrdia passada entre Francesc Bas, prior de
Lladó, i els canonges de la col·legiata.
ADG, D-332, fol. 222.
451
1678.
Jaume Calderó, procurador de Josep Torrecabota, prior de Lladó, confereix una
canongia de Lladó, vacant per òbit de Baldiri Miquel, a Jaume Puig,
prevere de Malla (Vic).
ADG, D-333, fol. 63v.
126
452
1678.
Jaume Puig, canonge de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-333, fol. 126v.
453
1679.
Josep Torracabota, prior de Lladó, consenteix a la resignació de la sagristia
simple de la seva església per part de Francesc Nabot.
ADG, D-334, fol. 177.
454
1681.
Josep Torrecabota, prior de Lladó, insta la col·lació d’una servitud dita de Sant
Isidre fundada per Francesc de Bas, antic prior de Lladó.
ADG, D-336, fol. 240v.
455
1682.
Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Santa Maria de
Cos de Montagut, vacant per matrimoni de Jaume Llavanera, al qual ha
estat presentat per Agustín Bernardo Pérez de Pomar, comte de Montagut.
ADG, D-337, fol. 263.
456
1682. 17 d’agost.
Execució de lletres papals que confereixen la sagristia de Santa Maria de Lladó a
Jaume Cases.
ADG, G-138, fol. 27.
127
457
1685.
Miquel Santamans, clergue de Sant Vicenç de Calders, insta la col·lació de la
sagristia simple de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Jaume Font, al
qual ha estat presentat per Josep Torracabota, prior de Santa Maria de
Lladó.
ADG, D-340, fol. 255v.
458
1688.
Llorenç Creixell, cambrer de Santa Maria de Lladó, fa procura a Josep Cellera,
jurista de Girona.
ADG, D-343, fol. 89.
459
1688. 7 d’agost.
El bisbe i el vicari general apel·len de lletres del nunci que els ordena
comparèixer en causa introduïda pel prior de Lladó sobre el Subsidi.
ADG, G-140, fol. 73.
460
1689.
Gabriel de Montenegro, prevere, insta la col·lació del benefici de Santa Caterina
de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Felicià Pi, al qual ha estat
presentat per Josep Torracabota, prior de Lladó.
ADG, D-344, fol. 142v.
461
1689.
Rafael Torrecabota, clergue de Vic, insta la col·lació del benefici dels sants Pere i
Pau de Lladó, vacant per òbit de Salvador Pujades, al qual ha estat
presentat per Josep Torrecabota, prior de Lladó.
ADG, D-344, fol. 213v.
128
462
1690.
Jacint Marquet, clergue de Barcelona, insta la col·lació del benefici de Sant
Miquel d’Ordis, vacant per òbit de Salvador Pujades, al qual ha estat
presentat per Josep Torracabota, prior de Lladó.
ADG, D-345, fol. 30v.
463
1694.
Aleix Garau, clergue d’Ordis, insta la col·lació del benefici de Santa Maria del
recó de Navata, al qual ha estat presentat per Josep Torracabota, prior de
Lladó.
ADG, D-349, fol. 163v.
464
1696.
Germà Forcades, clergue de Perpinyà, insta la col·lació de la canongia i cambreria
de Lladó, vacant per òbit de Llorenç Creixell, al qual ha estat presentat per
Josep Torracabota, prior de la col·legiata.
ADG, D-351, fol. 116.
465
1699.
Miquel Santamans, prior de Santa Maria de Lladó, confereix la sagristia de Sant
Feliu de Lladó, vacant per renúncia, a Josep Osona, clergue de Caldes de
Montbui.
ADG, D-353, fol. 220v.
466
1700.
Ignasi Martí i Pou, clergue d’Hostalric, insta la col·lació del benefici de Santa
Caterina de Lladó, vacant per òbit de Gabriel Montenegro, al qual ha estat
presentat per Miquel Santamans, prior de la col·legiata.
ADG, D-354, fol. 94.
129
467
1701.
Josep Cros, clergue de Lladó, insta la col·lació del diaconil de Sant Feliu de Lladó,
vacant per renuncia de Josep Miquel, cambrer de la col·legiata, al qual ha
estat presentat per Miquel Santamans, prior de la mateixa col·legiata.
ADG, D-355, fol. 60.
468
1701.
Josep Roura, prevere resident a Barcelona, insta la col·lació del benefici de Sant
Miquel d’Ordis, al qual ha estat presentat per Miquel Santamans, prior de
Lladó.
ADG, D-355, fol. 141v.
469
1702.
Ignasi Costa, clergue de Besalú, insta la col·lació del benefici de Santa Maria
Antiga de Navata, al qual ha estat presentat per Miquel Santamans, prior
de Lladó.
ADG, D-356, fol. 107.
470
1706.
Francesc Falgàs, clergue de Segueró, permuta un personat fundat per ell mateix
amb Antoni Sivilla, obtentor de la cambreria de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-360, fol. 81v.
471
1706.
Gaspar Casadevall, segrestador del priorat de Lladó, promet al vicari general
donar comptes del segrest.
ADG, D-360, fol. 176.
130
472
1723. 31 de març.
Hom alça el segrest del priorat de Lladó i del benefici de Sant Andreu de la seu
que obté Joan de Roquer.
ADG, G-150, fol. 130.
473
1727.
Pere Masgrau permuta un personat fundat per ell mateix amb Joan Fàbrega,
canonge sagristà de Lladó, obtentor del benefici de la Santa Creu de la seu.
ADG, D-381, fol. 168.
474
1729. 27 de setembre.
Execució de lletres papals que confereixen la coadjutoria del priorat de Santa
Maria de Lladó que obté Joan Roquer i Codina a Miquel de Duran i
Muxiga, clergue de Barcelona.
ADG, G-152, fol. 142-144.
475
1732.
Antoni Vernich, clergue de Serinyà, insta la col·lació del benefici de Santa Maria
Antiga de Navata, al qual ha estat presentat per Joan de Roquer i Codina,
prior de Lladó.
ADG, D-386, fol. 151v.
476
1738.
Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, confereix una canongia i la
sagristia de la seva església, vacant per òbit de Joan Fàbrega, prevere, a
Carles Bensi, familiar del bisbe.
ADG, D-392, fol. 63v.
131
477
1738.
Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació de la
rectoria de Sant Feliu de Lladó per part de Pere Roca.
ADG, D-392, fol. 89v.
478
1739.
Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del
benefici de Sant Miquel d’Ordis per part de Salvador Mateu, clergue.
ADG, D-393, fol. 63v.
479
1739.
El bisbe nomena vicari general Tomàs Verdaguer, prior de Lladó.
ADG, D-393, fol. 243v.
480
1740.
Isidre Horteu i Bertran, ardiaca major, fa procura a Tomàs Verdaguer, prior de
Santa Maria de Lladó, vicari general.
ADG, D-394, fol. 84.
481
1741.
Tomàs Verdaguer, prior de Lladó, fa procura a Domènec Buixons, notari de
Girona.
ADG, D-395, fol. 72v.
132
482
1742.
Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, confereix una canongia
d’aquesta col·legiata, vacant per òbit de Joan Vinyes, prevere, a Mateu
Massanet, prevere.
ADG, D-396, fol. 125.
483
1743.
Salvador Cros, escolar de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.
ADG, D-397, fol. 25.
484
1743.
El prior de Lladó, Tomàs Verdaguer [vicari general] confereix la sagristia de
Borrassà, vacant per òbit de Salvi Frigola, a Ponç Torras, prevere.
ADG, D-397, fol. 37v.
485
1743.
Narcís Sabater, canonge de Santa Maria de Lladó, fa procura a Sebastià Puig,
escolar de Girona.
ADG, D-397, fol. 55v.
486
1743.
Els examinadors sinodals declaren hàbil Salvador Cros, clergue de Lladó, per a la
sagristia de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-397, fol. 84v.
133
487
1743.
Salvador Cros, clergue de Lladó, augmenta amb 585 lliures l’anterior personat.
ADG, D-397, fol. 93.
488
1743.
Salvador Cros permuta l’anterior personat i un altre fundat per ell mateix amb
Narcís Sabater, obtentor d’una canongia i de la sagristia curada de Santa
Maria de Lladó.
ADG, D-397, fol. 93v.
489
1743. 19 d’abril.
Execució de lletres papals que confereixen el benefici de Sant Antoni de Palamós
a Narcís Sabater, canonge de Lladó.
ADG, G-156, fol. 17v.
490
1746.
Tomàs Verdaguer, prior de Lladó, fa procura a Martirià Claramunt, prevere.
ADG, D-400, fol. 163v.
491
1748.
El vicari general confirma la col·lació feta per Tomàs Verdaguer, prior de Santa
Maria de Lladó, del benefici de Sant Jaume de la Garriga (Cabanelles),
vacant per òbit de Pere Vilar, prevere, a favor de Pau Isart i Fons, clergue
de Barcelona.
ADG, D-402, fol. 156v.
134
492
1749.
Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del
benefici de Sant Llambert de la seva col·legiata.
ADG, D-403, fol. 91v.
493
1753.
Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Santa
Maria del castell de Pontós, traslladat a la parroquial de Pontós, vacant per
òbit de Mateu Massanet, a Miquel Planellas, clergue de Sant Martí Vell.
ADG, D-407, fol. 46.
494
1754.
Tomàs Planell, prevere resident a Madrid, insta la col·lació de la cambreria de
Lladó, vacant per òbit de Francesc Martí, a la qual ha estat nomenat pel
rei.
ADG, D-408, fol. 83v.
495
1754.
Francesc Vueltaflores, resident a Girona, procurador de Tomàs Planell,
substitueix en la procura Narcís Ros, canonge de Lladó.
ADG, D-408, fol. 84v.
496
1754.
Tomàs Planell, prevere resident a Madrid, insta la col·lació d’una canongia i la
cambreria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Francesc Martí, a la
qual ha estat nomenat pel rei.
ADG, D-408, fol. 111.
135
497
1756.
Vilademires. Miquel. Narcís Ros i Caner, canonge de Lladó, presentat pels obrers.
ADG, A-77, fol. f 15.
498
1756.
Narcís Ros i Caner, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Sant
Miquel de Vilademires, vacant per òbit de Jeroni Parrot, al qual ha estat
presentat pels obrers de la parròquia.
ADG, D-410, fol. 101.
499
1758.
Joan Torrà, prevere, insta la col·lació d’una canongia i de la sagristia de Lladó,
vacant per òbit de Salvador Cros, a la qual ha estat nomenat pel rei.
ADG, D-412, fol. 270v.
500
1759.
Joan Torrà, canonge sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-413, fol. 8.
501
1760.
Joan Vilardell, sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-414, fol. 201v.
502
1761.
El vicari general confirma la col·lació de la rectoria de l’Estela feta per Tomàs
Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, a favor de Jaume Carreres.
ADG, D-415, fol. 7v.
136
503
1762. 21 d’abril.
Certificació de la llista de persones elegides com a jutges sinodals, tots canonges
de la seu excepte Tomàs Verdaguer, prior de Lladó, i Marian Pou, vicari
general.
ADG, G-160, fol. 196v.
504
1763.
Tomàs Llavanera, Frigola i Verdaguer, escolar de Lladó, insta la col·lació del
benefici reduït a pius llegat de Sant Miquel d’Ordis, vacant per òbit de
Bartomeu Torrent, clergue, al qual ha estat presentat per Tomàs
Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-417, fol. 145v.
505
1763.
Ordis. Miquel, fundat per Arnau d'Ordis. Tomàs Frigola i Verdaguer, estudiant de
Lladó, presentat per Tomàs Verdaguer, prior de Lladó.
ADG, A-84, fol. 169.
506
1765.
Joan Vilardell, canonge estat de Lladó, insta la col·lació de la rectoria de Darnius,
vacant per òbit d’Agustí Mas, a la qual ha estat nomenat pel rei.
ADG, D-419, fol. 442.
507
1766.
Pere Barraca insta la col·lació de la sagristia de Santa Maria de Lladó, vacant per
promoció de Joan Vilardell, a la qual ha estat nomenat pel rei.
ADG, D-420, fol. 29.
137
508
1766.
Pere Barraca, sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-420, fol. 33.
509
1782.
Francesc Figueres, fuster de Lladó, fa patrimoni a Miquel Figueres.
ADG, D-437, fol. 201.
510
1785.
El vicari general confirma la col·lació d’una canongia de Santa Maria de Lladó,
vacant per òbit de Pere Lliurella, feta pel capítol a Narcís Ros i Caner.
ADG, D-353, fol. 107.
511
1788.
El vicari general confereix el priorat de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de
Tomàs Verdaguer, a Narcís Ros i Caner, a presentació reial.
ADG, D-443, fol. 45.
512
1788.
Narcís Ros, prior de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-443, fol. 117.
513
1790.
Joan Cortada, clergue de Vilademires, insta la col·lació del benefici de Sant
Miquel de Vilademires, reduit a pius llegat, vacant per òbit de Narcís Ros i
Caner, prior de Santa Maria de Lladó, a presentació dels obrers de la
parròquia.
ADG, D-445, fol. 30.
138
514
1790.
El vicari general confereix el priorat de Lladó, vacant per òbit de Narcís Ros i
Caner, a Pere Barraca, sagristà de la mateixa col·legiata, a presentació
reial.
ADG, D-445, fol. 180.
515
1791.
Joan Serrallés, sagristà de Lladó, fa professió de fe.
ADG, D-446, fol. 150v.
516
1791.
El vicari general confereix la cambreria de Lladó, vacant per òbit de Francesc
Solsona, a Ignasi Ros i Perpinyà, prevere, a presentació reial.
ADG, D-446, fol. 237.
517
1800.
Col·lació de la sagristia de Lladó, vacant per promoció de Joan Serrallés, a favor
de Francesc Barceló, prevere de Vilallonga.
ADG, D-455, fol. 250.
139
Censals de Santa Maria
518
1394. 13 de febrer.
Als confrares de la confraria de Sant Llambert de Lladó. Llicència de comprar 80
sous de renda censal.
ADG, U-83, fol. 13rv.
519
1500. 17 de juliol.
El comú de Siurana diposita 20 lliures a lluïció d'un censal del benefici de Sant
Llambert de Lladó.
ADG, U-324, fol. 224.
520
1504. 9 de novembre.
Miquel Ros i Joan Creixell, de Cabanelles, dipositen 6 lliures a lluïció d'un censal
dels Aniversaris i la sagristia de Santa Maria de Lladó.
ADG, U-325, fol. 6v.
521
1506. 15 de gener.
Gaufred diposita 27 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris de Lladó; foren
prestades a Pere de Foixà, senyor del castell de Romanyà d'Empordà.
ADG, U-325, fol. 21.
522
1509. 19 d’abril.
Pere Escanat, prevere de Cistella, diposita 4 lliures a lluïció d'un censal de
l'almoina de Lladó.
ADG, U-325, fol. 54.
140
523
1520. 16 de juliol.
Francesc Comte, donzell de Castelló, diposita 100 lliures a lluïció d'un censal del
priorat de Lladó; foren prestades a Miquel Miralles, de Sant Daniel.
ADG, U-325, fol. 143v.
524
1521. 11 d’abril.
Antoni Pasqual, prohom de Lladó, diposita 17'5 lliures a lluïció d'un censal de la
sagristia de Sant Feliu de Lladó; foren prestades a Bartomeu Serra, de
Lladó.
ADG, U-325, fol. 153.
525
1523. 8 de juliol.
Pere Escanat, prevere de Cistella, diposita 10 lliures a lluïció d'un censal dels
aniversaris de Cistella; foren prestades a Antoni Ceravosa, de Lladó.
ADG, U-32, fol. 164v.
526
1537. 27 de maig.
Joan Caselles Mitjanes de Cabanelles i Miquel Burgo, de Lladó, dipositen 10
lliures a lluïció d'un censal del prior de Lladó; foren prestades a Bartomeu
de Montagut, donzell d'Olot.
ADG, U-326, fol. 54.
527
1537. 2 de juny.
Antoni Costa, de Ventajol, i Baldiri Albussà, de Lligordà, dipositen 12 lliures a
lluïció d'un censal dels aniversaris de Lladó.
ADG, U-326, fol. 54v.
141
528
1537. 27 de novembre.
Pere Jonquer i Jaume Ferrer, de Vilanant, dipositen 4 lliures a lluïció d'un censal
del diaconil de Lladó.
ADG, U-326, fol. 66v.
529
1538. 26 d’abril.
Francesc Oliveres, pagès de Pontós, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del
prior de Lladó; foren prestades a Francesc de Sagarriga, donzell, senyor del
castell de Pontós.
ADG, U-326, fol. 76v.
530
1539. 16 d’abril.
Pere Estany àlies Rovira, de Lladó, diposita 20 lliures a lluïció d'un censal del
benefici de Santa Maria de Cabanelles; foren prestades a Esteve Agustí, de
Sords.
ADG, U-326, fol. 107.
531
1540. 26 de gener.
Antoni Sorrellat d'Orfes diposita 10 lliures a lluïció d'un censal del benefici de
Sant Llambert de Lladó; foren prestades a Antoni Torrent, de Canet d'Adri.
ADG, U-326, fol. 136v.
532
1540. 6 de novembre.
Antoni Argelich, de Figueres, diposita 25 lliures a lluïció d'un censal dels
aniversaris de Figueres; foren prestades a Guillem Llavanera i altres de
Lladó.
ADG, U-326, fol. 160v.
142
533
1541. 19 de desembre.
La vila de Riumors diposita 203 lliures a lluïció d'un censal del priorat de Lladó;
foren prestades a Francesc de Sagarriga, senyor de Pontós, Romanyà i
Borrassà.
ADG, U-326, fol. 187v.
534
1543. 9 de febrer.
Antoni Prat, mercader de Figueres, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del
priorat de Lladó; foren prestades a Francesc Sagarriga, donzell de Pontós.
ADG, U-326, fol 222.
535
1543. 5 de setembre.
La vila de Sant Llorenç de la Muga diposita 100 lliures a lluïció d'un censal dels
aniversaris de la seva parròquia; foren prestades a Guillem Llavanera,
Sebastià Segols i Joan Oliver, tots de Lladó.
ADG, U-326, fol. 243v.
536
1543. 21 de novembre.
Miquel Brujó, de Lladó, diposita 7 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris
d'Avinyonet i Vilanant; foren prestades a Esteve Vilanova, de Navata.
ADG, U-326, fol. 248.
537
1544. 26 de maig.
Pere Carbonell, calsater de Figueres, diposita 11 lliures a lluïció d'un censal del
benefici de Sant Llambert de Lladó; foren prestades a Joan Codonyer,
d'Anglès.
ADG, U-326, fol. 267.
143
538
1545. 16 d’abril.
Pere Subirats, de Vilarig, diposita 30 lliures a lluïció d'un censal del prior de
Lladó.
ADG, U-326, fol. 287v.
539
1547. 2 de juny.
La vila de Lladó diposita 172 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris de Sant
Llorenç de la Muga; foren prestades a Bartomeu Padrola, estudiant
d'Albons.
ADG, U-326, fol. 322.
540
1669.
Els marmessors de Pere Lliurella, pagès de Lladó, venen a Joan Castellar, domer
de Vilanant, un censal de 110 lliures.
ADG, D-324, fol. 108.
541
1669.
Joan Castellar, domer de Vilanant, funda misses a Sant Feliu de Lladó dotades
amb un censal de 110 lliures.
ADG, D-324, fol. 109v.
542
1671.
El vicari general aprova un censal de 5 lliures venut per Miquel Prats, paraire de
Lladó, als administradors de les entorxes dels combregars d’aquest lloc.
ADG, D-326, fol. 154.
144
543
1671.
El vicari general aprova un censal de 10 lliures venut per Miquel Prats, dit, als
administradors de la caritat comú de Lladó.
ADG, D-326, fol. 154v.
544
1675.
El vicari general aprova un censal de 80 lliures venut per Llambert Cros, paraire
de Lladó, als aniversaris de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-330, fol. 96.
145
Beneficis de Santa Maria de Lladó Advocació desconeguda
545
1331. 17 d’agost.
A Hug de Cruïlles, abat de Sant Feliu. A instància de Guillem Caragol, obtentor
del benefici que Bernat de Lladó, cavaller, instituí a Santa Maria de Lladó,
es requerí Jaume de Llampaies, rector de Premià (Barcelona) que no
difamés dit Caragol, dient que no tenir dret al benefici. Comissió per
procedir judicialment.
ADG, U-4, fol. 179.
Sant Miquel
546
1332. 26 d’agost.
Al prior de Lladó. Vacant el benefici de Sant Miquel del monestir per renúncia de
Joan de Bosch, el bisbe nomena Pere Joan.
ADG, U-5, fol. 50v.
547
1430. 4 de maig.
Als clergues de Sant Feliu de Lladó i Cabanelles. Dolça, viuda de Bartomeu Pastor
de Lladó, deixà tots els béns en testament en tres parts iguals; 1) altar de
Sant Llambert de Lladó, 2) altar de Sant Miquel de Sant Feliu de Lladó i
Santa Bàrbara, a construir en aquesta església i 3) per dotar noies de la
família o del poble. Preses informacions, s’assenyalen les noies a dotar.
ADG, U-130, fol. 83.
146
1385. Santa Bàrbara
548
1385. 30 de juny.
Als clergues de Lladó. Vacant el benefici unit a la confraria de Santa Bàrbara, es
confirma la provisió feta pel prior del monestir.
ADG, U-73, fol. 39 (segona numeració).
549
1710.
Josep Brujó permuta un personat fundat per ell mateix amb Pau Boadella, prevere
natural de Salitja, obtentor del benefici diaconil de Santa Bàrbara de Lladó.
ADG, D-364, fol. 168.
1400. Santa Caterina
550
1400. 8 de novembre.
A Francesc Clar, beneficiat de Santa Caterina de Santa Maria de Lladó. Llicència
d’absentar-se durant un any.
ADG, U-89, fol. 78 (segona numeració).
551
1760. 18 de juliol.
Unió de dos beneficis, de Sant Llambert i de Santa Caterina, al de l’organista de
Lladó.
ADG, G-159, fol. 274v.
147
1403. Santa Maria, fundat pel prior
552
1403. 19 de desembre.
A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó. Dispensa per poder obtenir el
benefici de Santa Maria de Lladó fundat pel prior Berenguer.
ADG, U-103, fol. 97.
1353. Sant Llambert
553
1353. 16 de setembre.
Al prior i convent de Lladó. Tenint relíquies de Sant Llambert, s’autoritza a fer-ne
festa el dia 17 de setembre, i l’indulgencia. Redacció qualificada de
“pulcherrima forma” al títol.
ADG, U-22, fol. 103v-104
554
1430. 4 de maig.
Als clergues de Sant Feliu de Lladó i Cabanelles. Dolça, viuda de Bartomeu Pastor
de Lladó, deixà tots els béns en testament en tres parts iguals; 1) altar de
Sant Llambert de Lladó, 2) altar de Sant Miquel de Sant Feliu de Lladó i
Santa Bàrbara, a construir en aquesta església i 3) per dotar noies de la
família o del poble. Preses informacions, s’assenyalen les noies a dotar.
ADG, U-130, fol. 83.
555
1676. 4 d’agost.
Jubileu a Santa Maria de Lladó, per l'altar de Sant Llambert.
ADG, U-265, fol. 136v.
148
556
1760. 18 de juliol.
Unió de dos beneficis, de Sant Llambert i de Santa Caterina, al de l’organista de
Lladó.
ADG, G-159, fol. 274v.
1587. De l’orgue
557
1587.
Benet Miquel, canonge i cambrer de Santa Maria de Lladó, institueix a aquesta
església el benefici de l’orgue
ADG, D-9, fol. 244-249.
558
1603.
Sobre dotació de l’organista de Lladó.
ADG, U-217, fol. 66v.
559
1672.
Josep Balla, organista de Lladó, procurador de la seva mare Teresa Matacàs i
Balla, firma rebut a Jaume Matacás, domer de Peralada de 4 dobles, part
del dot de dita Teresa.
ADG, D-327, fol. 203v.
149
1592. Sant Pere i Pau
560
1592. 10 d’abril.
Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici dels sants Pere i Pau del
monestir a Jaume Garbí, prevere.
ADG, D-247, fol. 178.
561
1799. 15 de novembre.
Definició de comptes del benefici dels sants Pere i Pau de Lladó.
ADG, G-169, fol. 93.
1595. La Trinitat
562
1595. 18 d’agost.
Miquel Rovira, domer de Santa Maria dels Turers, permuta el benefici porcioner
de la Trinitat de Lladó i de Sant Pere d’Ordis amb Joan Joani, clergue,
obtentor del benefici de Santa Anna de Ravós.
ADG, D-249, fol. 179v.
563
1772.
El vicari general confereix el benefici de la Trinitat de Santa Maria de Lladó,
vacant per òbit de Benet Alabori, a Jaume Bassó i Pardàs, clergue de Santa
Eugènia de Ter, a presentació reial.
ADG, D-426, fol. 168v.
150
1612. Santa Magdalena
564
1612.
Antoni Sabater, rector de Sant Cebrià dels Alls, insta la col·lació del benefici de
Santa Magdalena de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit d’Antoni
Andreu, prevere de Sant Feliu de Guíxols, al que ha estat presentat per
Paula Cors i de Camós, de Torroella de Montgrí.
ADG, D-265, fol. 198.
1610. Puríssima Sang (dins capella de Sant Agustí).
565
1610. 2 d’abril.
Llicència d’erigir confraria de la Puríssima Sang a la capella de Sant Agustí del
temple de Sta Maria de Lladó.
ADG, U-220, fol. 71v.
566
1680. 22 de març.
Indulgència papal a favor de la confraria de la Puríssima Sang de Lladó, amb altra
per l'altar del sant Crist, f 189.
ADG, U-266, fol. 187.
1681. Sant Isidre, fundat per Francesc de Bas, prior.
567
1681.
Josep Torrecabota, prior de Lladó, insta la col·lació d’una servitud dita de Sant
Isidre fundada per Francesc de Bas, antic prior de Lladó.
ADG, D-336, fol. 240v.
151
Apèndix ADG 1800-1940
568
1803.
Lladó. Trinitat (porció). Antoni Pujol i Barraca, estudiant, presentat per Pere
Barraca, prior.
ADG, A-119, fol. f 89.
569
1803.
Jaume Pardàs, domer de Sant Gregori, renuncia el benefici de la Trinitat de
Lladó.
ADG, D-458, fol. 335.
570
1804.
Joan Olivas i Ferraró, pagès de Lladó, funda el benefici de San Felix a la seva
parroquial, dotat amb 3.600 lliures.
ADG, D-31, fol. 95.
571
1804.
Pere Barraca, prior de Santa Maria de Lladó, presenta Antoni Pujol, estudiant de
Besalú, per al benefici porcioner de la Trinitat de la mateixa església,
renunciat per Jaume Pardàs, domer de Sant Gregori.
ADG, D-459, fol. 15.
572
1804.
El vicari general confereix el benefici de Sant Feliu de l’església de Sant Feliu de
Lladó, de recent fundació, a Pere Olivas, clergue.
ADG, D-459, fol. 130.
152
573
1805.
El capítol de Lladó presenta Joan Olivas, vicari de Darnius, per a la candela,
vacant per òbit de Josep Masmitjà.
ADG, D-460, fol. 157.
574
1805.
El capítol de Santa Maria de Lladó confereix l’almoineria, vacant per òbit de
Josep Masmitjà, a Miquel Figueres, canonge candeler.
ADG, D-460, fol. 339.
575
1806.
Col·lació de la sagristia de Santa Maria de Lladó, vacant per promoció de
Francesc Barceló, a presentació reial.
ADG, D-461, fol. 1.
576
1806.
Col·lació de la canongia de Santa Maria de Lladó, vacant per promoció de Miquel
Figueres, a favor de Joan Olivas, a presentació reial.
ADG, D-461, fol. 190.
577
1807.
El vicari general confereix la doma de Terrades, vacant per promoció de Pere
Vila, a Pere Puigagut, prevere de Lladó.
ADG, D-462, fol. 134.
153
578
1813.
Lladó. Llambert i Caterina, o de l'orgue. Francesc Armadà i Guïbas, mestre de
Lladó, presentat pel prior.
ADG, A-128, fol. f 378.
579
1813.
Pau Llorens, beneficiat de Figueres renuncia el benefici de Sant Llambert i
Caterina, dit de l’orgue de Lladó.
ADG, D-468, fol. 55.
580
1813.
El capítol de canonges de Santa Maria de Lladó presenta Francesc Armadà,
mestre de minyons de Lladó, per al benefici dels sants Llambert i Caterina
o de l’orgue, renunciat per Pau Llorens.
ADG, D-468, fol. 69.
581
1814.
Col·lació de la rectoria de Lladó, vacant per òbit d’Antoni Manca, a favor de
Jaume Batlle, a presentació reial.
ADG, D-469, fol. 391.
582
1815.
Col·lació del priorat de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Pere Barraca, a
favor de Tomàs Rovira, a presentació reial.
ADG, D-470, fol. 396.
154
583
1815.
Joaquim de Ros i Perpinyà, de les Olives, presenta Salvador de Ros i Perpinyà
carmelita de Peralada, per al benefici de Sant Joan de Sant Jordi Desvalls,
vacant per òbit d’Ignasi de Ros i Perpinyà, cambrer de Santa Maria de
Lladó.
ADG, D-470, fol. 446.
584
1816.
Col·lació de la cambreria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit d’Ignasi Ros, a
favor de Bonaventura Rovira, a presentació reial.
ADG, D-471, fol. 47.
585
1819. 25 de gener.
Aprovació de consueta per a l'església de Santa Maria de Lladó.
ADG, U-287, fol. 385-396.
586
1820.
Sant Martí de Campmajor. Santíssim i Àngel Custodi. Bonaventura Rovira,
canonge de Lladó, presentat per Miquel Rovira, pagès.
ADG, A-133, fol. f 199.
587
1820.
Miquel Rovira presenta Bonaventura Rovira, cambrer de Santa Maria de Lladó,
per al benefici dels Santíssim i l’Àngel Custdi de Sant Martí de Campmajor,
vacant per òbit de Francesc Rovira, ardiaca de València.
ADG, D-475, fol. 105.
155
588
1820.
Col·lació de la sagristia de Lladó, vacant per promoció de Salvador Carreres, a
favor de Francesc Olivas, a presentació reial.
ADG, D-475, fol. 425.
589
1821.
Col·lació de la rectoria de Lladó, vacant per òbit de Jaume Batlle, a favor de
Francesc Olivas, sagristà curat de Santa Maria de Lladó, a presentació
reial.
ADG, D-476, fol. 165.
590
1821.
Col·lació de la sagristia curada de Santa Maria de Lladó, vacant per promoció de
Francesc Olivas, a favor de Mateu Bassols, a presentació reial.
ADG, D-476, fol. 314.
591
1823.
Lladó. Trinitat (porció). Bartomeu Bach, estudiant de Peralada, presentat per
Tomàs Rovira, prior.
ADG, A-133, fol. 1529.
592
1823.
Pere Coromines, pagès de Vilademires, presenta Miquel Cels, estudiant de Lladó,
per al benefici del Roser de Vilademires, vacant per òbit de Lluís
Coromines.
ADG, D-477, fol. 151.
156
593
1823.
Tomàs Rovira, prior de Santa Maria de Lladó, presenta Bartomeu Bach, estudiant
de Peralada, per al benefici de la Trinitat de la seva església, vacant per
òbit d’Antoni Pujol.
ADG, D-477, fol. 186.
594
1825.
Col·lació de la canongia d’infermer de Lladó, vacant per òbit de Miquel Figueres,
a favor de Joan Olivas, a presentació reial.
ADG, D-479, fol. 356.
595
1826.
Llicència per disposar dels seus béns a Josep Rovira, natural de Lladó, monjo de
Sant Pere de Galligants.
ADG, U-288, fol. 179v-180.
596
1829.
Tomàs Rovira prior de Santa Maria de Lladó, presenta Ignasi Bellapart, prevere de
Garrigoles, per a la rectoria de l’Estela, vacant per promoció de Manuel
Torroella.
ADG, D-483, fol. 94.
597
1830.
Col·lació de la canongia de Santa Maria de Lladó vacant per promoció de Joan
Olivas, renunciada per Antonio Llanes, Antoni Pujol i Isidre Perarnau, a
favor de Domènec Miralles, a presentació reial.
ADG, D-484, fol. 12.
157
598
1831.
Lladó. Esperança del mas Llavanera. Francesc Llavanera i de Solà, estudiant,
presentat per Josep Llavanera i Senan, propietari.
ADG, A-139, fol. 716.
599
1831.
L’ajuntament de Tor presenta Narcís Boris, prevere de Lladó, vicari del Pont
Major, per al benefici de Sant Climent de Tor, vacant per òbit de Josep de
Carreres.
ADG, D-485, fol. 43.
600
1831.
Josep Llavanera presenta Francesc Llavanera i de Solà, estudiant, per al benefici
de l’Esperança de la capella del mas Llavanera de Lladó, vacant per òbit de
Narcís Llavanera, rector de Vilarnadal.
ADG, D-485, fol. 167.
601
1834.
Col·lació de la doma d’Anglès, vacant per òbit de Miquel Comta, a favor de Mateu
Bassols, sagristà de Santa Maria de Lladó, a presentació reial.
ADG, D-488, fol. 226.
602
1835.
Sant Miquel de Campmajor. Noms de Jesús i Maria i Climent, fundat per Climent
Rovira. Bonaventura Rovira, cambrer de Lladó, presentat per Miquel
Rovira i Ramon Rovira.
ADG, A-143, fol. 83.
158
603
1835.
Col·lació de la canongia de Lladó vacant per promoció de Mateu Bassols, a favor
de Salvador Cases, a presentació reial.
ADG, D-489, fol. 79.
604
1835.
Miquel Rovira presenta Bonaventura Rovira, cambrer de Lladó, per al benefici del
Nom de Jesús i Maria de Taialà, vacant per òbit de Tomàs Rovira, prior de
Lladó.
ADG, D-489, fol. 207.
605
1848.
Aprovació de censal de l’organista de Lladó.
ADG, G-175
606
1849.
Dispensa per celebrar missa de memòria a favor de Bonaventura Rovira, de Lladó.
ADG, G-175.
607
1851.
Economat i comptes del benefici de Sant Pere de Lladó.
ADG, G-175.
608
1853.
Lladó. Esperança del mas Llavanera. Joan Llavanera, presentat per Tomàs
Llavanera.
ADG, A-145, fol. 630.
159
609
1858.
Col·lació de la rectoria d’Esponellà, vacant per òbit de Fèlix Bosch, a favor de
Miquel Ferrer, ecònom de Lladó, a presentació reial.
ADG, D-493, fol. 544.
610
1860.
Girona, seu. Miquel vuitè, fundat per Miquel Alrà. Llàtzer de Batlle i Descals,
prevere de Lladó, presentat per Ramon de Batlle i Alrà, de Parets
d'Empordà.
ADG, A-149, fol. 225.
611
1860.
Ramon de Batlle i Alrà presenta Llàtzer de Batlle i Descals, vicari de Lladó, per al
benefici de Sant Miquel de la seu, vacant per òbit d’Esteve de Batlle.
ADG, D-494, fol. 153.
612
1861.
Lladó. Esperança del mas Llavanera. Bonaventura Massot i Ferrer, prevere de
Figueres, presentat per Tomàs Llavanera.
ADG, A-149, fol. 257.
613
1861.
Presentació del benefici de Sant Fèlix de Lladó.
ADG, G-177.
160
614
1861.
Tomàs Llavanera presenta Bonaventura Massot i Ferrer, prevere, per al benefici
de l’Esperança de Lladó, renunciat per Joan Llavanera.
ADG, D-494, fol. 208.
615
1862.
Bonaventura Rovira presenta el seu germà Tomàs Rovira per al benefici del
Santíssim i Àngel Custodi de Sant Martí de Campmajor, vacant per òbit de
Bonaventura Rovira, cambrer de Santa Maria de Lladó.
ADG, D-494, fol. 258.
616
1862.
Indult d’oratori privat a favor de Ramon Roure, prevere de Lladó.
ADG, G-177.
617
1863.
Lladó. Esperança del mas Llavanera. Pere Font i Arxer, prevere, presentat per
Tomàs Llavanera i Massanet.
ADG, A-149, fol. 692.
618
1863.
Tomàs Llavanera i Massanet presenta Pere Font i Arxer, prevere, per al benefici
de l’Esperança de Lladó, renunciat per Bonaventura Massot i Ferrer,
prevere.
ADG, D-494, fol. 303.
161
619
1866.
Economat i comptes del benefici de Sant Fèlix, de Lladó, nomenament d’ecònom.
ADG, G-178.
620
1878.
Col·lació de la rectoria de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Francesc Olivas,
a favor de Josep Gener i Carreres, rector de Bàscara, a presentació reial.
ADG, D-496, fol. 273.
621
1878.
Col·lació de la rectoria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Salvador
Cases, a favor de Lluís Roure i Casals, rector d’Avinyonet, a presentació
reial.
ADG, D-496, fol. 393.
622
1882.
Concessió de banc a Santa Maria de Lladó a favor de Josep Porcalla.
ADG, U-291, fol. 46.
623
1882.
Dispensa per celebrar missa de memòria a favor de Miquel Trias, prevere de
Lladó.
ADG, G-179.
624
1884.
Indult d’oratori privat a favor de Rafela Miralles, de Lladó.
ADG, G-179.
162
625
1885.
Exploració de voluntat de Francesca Güell i Boada, de 37 anys, natural de Lladó,
per professar a la Divina Providència de Banyoles.
ADG, U-290, fol. 482.
626
1885.
Concessió de banc a Lladó a favor de Josep de Falgàs i Massanet, veí de Quart.
ADG, U-291, fol. 76.
627
1886.
Lladó. Esperança del mas Llavanera. Josep Maria de Macià, presentat per Jacint
de Macià i Pujol i Mercè Llavanera i de Ros.
ADG, A-150, fol. 111.
628
1887.
Lladó. Fèlix. Joaquim Vayreda i Olivas, presentat per Estanislau Vayreda i Vila,
com a espòs de Josefa Olivas i Noguer.
ADG, A-150, fol. 196.
629
1888.
El vicari general confereix el benefici de l’Esperança de casa Llavanera de Lladó,
vacant per òbit de Pere Font i Arxer, a Josep M. Macià i Llavanera, natural
de Lladó.
ADG, D-498, fol. 95.
163
630
1888.
El vicari general confereix el benefici de Sant Feliu de Lladó a Joaquim Vayreda i
Olivas, a presentació d’Estanislau Vayreda.
ADG, D-498, fol. 161.
631
1889.
Col·lació de la rectoria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Lluís Roure, a
favor de Francesc Trilla i Vila, a presentació reial.
ADG, D-498, fol. 246.
632
1889.
Concessió de banc a Santa Maria de Lladó a favor de Narcisa Ramis i Cros.
ADG, U-291, fol. 114.
633
1890.
Comptes del benefici de l’Esperança, de Lladó.
ADG, U-291, fol. 457.
634
1890.
El vicari general confereix el benefici de Santa Anna de la seu i del tenor, de
recent fundació, a Josep Sala i Sagné, clergue de Lladó.
ADG, D-498, fol. 555.
635
1894.
El vicari general confereix el benefici de Sant Llambert de Lladó, fundat per
Fulgenci de Batlle i Coromines, a Paulí de Batlle i Coromines, clergue.
ADG, D-499, fol. 91.
164
636
1894.
Col·lació de la rectoria de Lladó, vacant per òbit de Francesc Trilla, a favor de
Francesc Coll i Juncà, a presentació reial.
ADG, D-499, fol. 276.
637
1894.
Col·lació de la rectoria de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Josep Gener, a
favor de Salvi Bosch i Oliveres, a presentació reial.
ADG, D-499, fol. 377.
638
1894.
Dispensa per celebrar missa de memòria a favor d’Antoni Gummà, de Lladó.
ADG, G-180.
639
1894.
Fulgenci de Batlle i Coromines, de Lladó, funda el benefici de Sant Llambert a la
parroquial de Lladó, de patronat familiar.
ADG, D-36, fol. 97.
640
1895.
Dispensa per celebrar missa de memòria a favor de Pere Font i Arxé, de Lladó.
ADG, G-180.
641
1908.
Lladó. Fèlix. Joaquim Casellas i Birba, rector de Vilarnadal, presentat per Pere
Vayreda i Olivas.
ADG, A-160, fol. 352.
165
642
1908.
El vicari general confereix el benefici de Sant Feliu de Lladó a Joaquim Caselles i
Birba, rector de Vilarnadal.
ADG, D-501, fol. 554.
643
1908.
Indult d’oratori privat a favor de Fulgenci de Batlle, de Lladó.
ADG, G-181.
644
1917.
Col·lació de la rectoria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Francesc Coll
i Juncà, a favor de Miquel Coll i Salavia, a presentació reial.
ADG, D-503, fol. 204.
645
1918.
Col·lació de la rectoria de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Salvi Bosch i
Oliveres, a favor d’Enric Sureda i Vicens, a presentació reial.
ADG, D-503, fol. 338.
646
1940.
Llicència per venerar relíquies de Sant Llambert a Lladó.
ADG, G-182.
647
Sense Data. 10 de juliol.
Prec al braç secular d’obligar al prior de Lladó a pagar 3.300 sous de costes
processals en causa contra Bernat de Palol.
ADG, U-8, fol. 83v-84v.
166
648
Sense Data. 31 de gener.
A Bernat Guillem, beneficiat de Sant Feliu de Lladó. Comissió per a la cura, atès
que Guillem de Roure, domer de l’església, no és encara prevere.
ADG, U-2, fol. 7v.
649
Sense Data.
A un noble (TC). El bisbe no donarà consell sobre empara dels béns del prior de
Lladó.
ADG, U-8, fol. 94.
650
Sense Data.
Als batlles de Dosquers i Crespià. Ha nomenat notari Guillem ça Pera de Lladó,
dimecres ans de Sant Bartomeu 346.
ADG, U-10, fol. 93rv.
651
Sense Data.
Definicions de comptes del priorat de Lladó.
ADG, G-167, fol. 137.
652
Sense Data.
Definició de comptes del priorat de Lladó, f 167v.
ADG, G-167, fol. 166v.
167
653
Sense Data.
Execució de lletres papals que concedeixen a Jordi Vedruna, beneficiat de Santa
Maria de Lladó, que havia permutat amb Joan Julià, obtentor del diaconil
de les Planes, el benefici de Sant Joan de Lladó.
ADG, G-92, fol. f 165.
654
Sense Data.
Execució de lletres papals que dispensen d’irregularitat Josep Feixas, clergue de
Sant Feliu de Lladó, per agressió física.
ADG, G-97, fol. 83.
655
Sense Data.
Llicències a Montserrat Antoni Palol, de Riumors, perfer ensenyar a Lladó, f 69v.
ADG, U-310, fol. 21v.
656
Sense Data.
Priorat de Lladó.
ADG, U-9, fol. 8 i 11v-12v.
657
Sense Data.
Relació de prebendes de de Santa Maria de Lladó, f 64v-67.
ADG, G-160, fol. 56-60v.
168
658
Sense Data.
Relación de los prebendados de la Santa Iglesia Chatedral de Gerona, con
expresión de la prebenda que cada uno tiene y valor total que se le regula
por el último quinquennio, de donde es natural, el tiempo ha que la sirve y
por quien fue provisto, composada per ordre del rei; igual informació per
Lladó, f 72.
ADG, G-158, fol. 64-69.
169
Annexos de càrrecs eclesiàstics * Hi fem constar només l’any d’assoliment del càrrec, o, en el seu defecte, la
primera referència en l’ADG.
Sant Feliu de Lladó
Rector
1601. Francesc Coromines. ADG, D-254, fol. 152bisv.
1620. Jeroni Coromina. ADG, D-273, fol. 145v.
1632. Pere Joan Pasqual. ADG, D-287, fol. 56v.
1671. Francesc Duran. ADG, D-326, fol. 204v.
1688. Celedoni Valls. ADG, D-343, fol. 99v.
1704. Isidre Des. ADG, D-358, fol. 211v.
1730. Pere Roca. ADG, D-385, fol. 74v.
1738. Prim Serra. ADG, D-392, fol. 155.
1743. Antoni Garrell. ADG, D-397, fol. 174v.
1782. Francesc Miró. ADG, D-437, fol. 533.
1782. Cosme Pujolar. A DG, D-437, fol. 533.
1786. Jeroni Olivas. ADG, D-441, fol. 8 .
1786. Josep Roig. ADG, D-441, fol. 103.
1799. Antoni Manca. ADG, D-454, fol. 274.
1800. Joan Serrallés. ADG, D-455, fol. 111.
1814. Antoni Manca (+). ADG, D-469, fol. 391.
1814. Jaume Batlle. ADG, D-469, fol. 391.
1821. Francesc Olivas. ADG, D-476, fol. 165.
1878. Josep Gener. ADG, D-496, fol. 273.
1894. Salvi Bosch. ADG, D-499, fol. 377.
1918. Enric Sureda. ADG, D-503, fol. 338.
1789-1813. Pere Barraca 193, 514-517, 561.
1813-1835. Tomàs Rovira 582, 591, 593, 596, 604, 615
170
Sagristà
1591. Llorenç Font. A DG, D-247, fol. 130.
1604. Baldiri Miquel. ADG, D-257, fol. 158v.
1618. Jaume Garbí. ADG, D-271, fol. 435.
1620. Narcís Pla. ADG, D-273, fol. 169.
1625. Jeroni Mallol. ADG, D-280, fol. 108.
1685. Jaume Font. ADG, D-340, fol. 255v.
1685. Miquel Santamans. ADG, D-340, fol. 255v.
171
Canònica de Santa Maria
Priors de Santa Maria
1089-1114. Joan 76-100 epitafi.
1119-1136. Grau 103-112.
1136-1196. Arnau de Coll 113-123 epitafi.
1196-1214. Arnau d’Hospital 124-129.
1215-1239. Guillem de Llers 130-135.
1239-1267. Ramon Seguí 136-141 epitafi, 290.
1267-1272. Berenguer de Romanyà. 142.
1272-1305. Berenguer de Pontós. 143-148, 291-294.
1306-1328. Ramon de Palol 149-150, 295-297.
1328-1348. Ramon de Biure 151, 152 epitafi, 298-351.
1348-1377. Ramon De Biure 153-156, 352-364.
1377-1391. Pere de Bancs 365-368, 548.
1391-1409. Berenguer Pellicer 157, 369-375, 518, 550.
1409-1450. Antoni Agullana 158-160, 547, 554.
1451-1472. Pere de Coll 161, 376.
1473-1499. Bartomeu Fuster 162-163, 377, 378.
1500-1515. Miquel de Biure 519-522.
1515-1519. Jordi Joan del Sitjar 379.
1522-1564. Francesc de Vallgornera 340-344, 525-539.
1564-1565. Jaume de Vallgornera.
1566-1593. Jeroni Garbí 164-172, 345-383, 557.
1609-1638. Francesc Bas 173-177, 384-417.
1640-1645. Miquel de Llupià
1645-1649. Francesc Riera 418, 424.
1650-1659. Bernat Bosser 178, 425-436.
1660-1674. Joan Lleopart 179, 437-447, 540-543.
1675-1699. Josep Torrecabota 180-182, 448-464.
1699-1706. Miquel Santamans 465-469.
1706. Gaspar Casadevall 470, 471.
1708-1734. Joan de Roquer 183-186, 472-475, 549.
172
1734-1737. Miquel Duran i Muxiga
1738-1780. Tomàs Verdaguer 187-189, 476-510.
1780-1786. Sense nom 190.
1787-1789. Narcís Ros i Caner 191-192, 511-513.
1789-1813. Pere Barraca 193, 514-517, 561.
1813-1835. Tomàs Rovira
Rector
1878. Salvador Cases (+). ADG, D-496, fol. 273.
1878. Lluís Roure. ADG, D-496, fol. 273.
1889. Francesc Trilla i Vila. ADG, D-498, fol. 246.
1894. Francesc Coll. ADG, D-499, fol. 276.
1917. Miquel Coll. ADG, D-503, fol. 204.
Sagristà
1225. Ramon. Vayreda Doc.29.
1306. Ramon de Palol. ADG, G-2, fol. 34v-39.
1323. Ramon de Biure. ADG, G-4, fol. 38v.
1329. Ramon de Pompià. ADG, G-7, fol. 11.
1332. Seguí de Palol. ADG, U-5, fol. 49rv.
1338. Berenguer de Maià. ADG, G-13, fol. 3.
1582. Guerau Feixes. ADG, D-241, fol. 75v.
1582. Antoni Quer. ADG, D-241, fol. 75v.
1582. Pere Palau. ADG, D-241, fol. 93.
1596. Sebastià Bernada. ADG, G-91, fol. 26.
1629. Antic Ballart. ADG, D-284, fol. f 23.
1645. Bartomeu Matacàs. ADG, D-300, fol. 33.
1682. Jaume Cases. ADG, G-138, fol. 27.
1727. Joan Fàbrega. ADG, D-381, fol. 168.
1738. Carles Bensi. ADG, D-392, fol. 63v.
1743. Salvador Cros. ADG, D-397, fol. 84v. 731
173
1759. Joan Torrà. ADG, D-413, fol. 8.
1760. Joan Vilardell. ADG, D-414, fol. 201v.
1766. Pere Barraca. ADG, D-420, fol. 33.
1791. Joan Serralles. ADG, D-446, fol. 150v.
1800. Francesc Barceló. ADG, D-455, fol. 250.
1820. Salvador Carreres. ADG, D-475, fol. 425.
1820. Francesc Olives. ADG, D-475, fol. 425.
174
Cambrer
1260. En Bernat de Roca. Vayreda Doc.35.
1322. Berenguer de Riera. ADG, G-3, fol. 112v.
1497. Jaume Fuster. Vayreda Doc. 51.
1400. Pere de Coll. ADG, U-89, fol 2 (segona numeració).
1587. Benet Miquel. ADG, D-9, fol. 244-249.
1604. Antoni Caselles. ADG, G-99, fol. 192.
1652. Andreu Busquets. ADG, D-307, fol. 49v.
1688. Llorenç Creixell. ADG, D-343, fol. 89.
1696. Germà Forcades. ADG, D-351, fol. 116.
1701. Josep Miquel. ADG, D-355, fol. 60.
1706. Antoni Sivilla. ADG, D-360, fol. 81v.
1728. Francesc Martí. ADG, D-382. Fol. 217v.
1754. Tomàs Planell. ADG, D-408, fol. 83v.
1791. Francesc Solsona. ADG, D-446, fol. 237.
1791. Ignasi Ros i Perpinyà. ADG, D-446, fol. 237.
1816. Bonaventura Rovira. ADG, D-471, fol. 47.
Candeler
1379. Pere Verdaguer, cand. major. ADG, D-166, fol. 23.
1587. Benet Miquel. ADG, D-245, fol. 145.
1790. Narcís Ros i Caner. ADG, D-445, fol. 6.
1790. Miquel Figueres. ADG, D-445, fol. 6.
175
Infermer
1314. Institució de l’ofici d’Infermeria. Vayreda Doc. 39.
1363. Guillem de Galliners. ADG, U-48, fol. 46.
1637. Joan Baptista Jordà. ADG, G-124, fol. 133.
1663. Baldiri Miquel. ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 22332.
1825. Miquel Figueres (+). ADG, D-479, fol. 356.
1825. Joan Olivas. ADG, D-479, fol. 356.
176
Llicència de Banc
1736. Ramon Llavanera.
1765. Francesc Pasqual.
1882. Josep Porcalla.
1885. Josep de Falgàs i Massanet.
1889. Narcisa Ramis i Cros.
Llicència de sepultura
1745. Ramon Llavanera.
Oratori privat.
1761. Josep Llavanera.
1763. Josep i Caterina Llavanera.
1783. Tadeu Joan Olives.
1862. Ramon Roure.
1884. Rafela Miralles, de Lladó.
1908. Fulgenci de Batlle.
177
Glossari
Terminologia jurídica
ALOU: Del mot franc Alôd, que significa domini íntegre, s’entén la plenitud del
domini sobre béns immobles, absolut i lliure, franc de serveis i de prestacions
reals i personals.
ÀPOCA: Escriptura on es fa constar la rebuda d’una quantitat de diners o béns
fungibles. La seva formalitat s’empra per a acreditar el pagament o satisfacció de
tota mena d’obligacions.
CAPBREU: Document on s’anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics
espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos
tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar
memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Com a confessió per
part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel
coneixement de les rendes senyorials i de l'organització de les comunitats agràries
sota règim senyorial, però també pot permetre de conèixer molts aspectes de la
societat agrària.
CENSAL (llat. censualis): Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a
contrapartida d’un capital donat.
COL·LACIÓ: Acte jurídic pel qual l'autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un
benifet a la persona que n'és capaç.
DEFINICIÓ: Ajustament o pagament d’un deute.
FEU: Territori, castell o altra pertinença que un senyor atorga a un home lliure,
per tal que es faci vassall seu i li presti determinats serveis.
INQUISICIÓ: Tràmit judicial per tal d’esbrinar un fet punible.
178
MARMESSOR: Persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat
d'un testador.
ÒBIT: Defunció.
PERSONAT: Benefici eclesiàstic, sense jurisdicció ni ofici.
UNIVERSITAT: Col·lectivitat de les persones d’una població, parròquia o terme
jurisdiccional, formada pels caps de casa, constituint un règim premunicipal.
VIOLARI: Censal de per vida. Obligació de passar una pensió periòdica a una
persona durant la vida d’aquesta, a canvi d’un capital dinerari o de béns que el
beneficiari ha lliurat en el moment de constituir-se l’obligació. A vegades
s’atorgava amb reserva d’usdefruit.
179
Càrrecs eclesiàstics menors
ARDIACA (llat. archidiaconus): Diaca primer o principal d’una església.
BENEFICIAT (llat. beneficiatus): El qui frueix d’un benefici eclesiàstic.
BENEFICI ECLESIÀSTIC (llat. beneficium): Càrrec eclesiàstic erigit a perpetuïtat, amb
els deures i els serveis corresponents, al qual va annexa una renda. Consta d’un
ofici sagrat o eclesiàstic, amb els deures i els serveis corresponents, i del dret a
percebre les rendes que hi van annexes.
CAMBRER: Persona que en les cúries pontificals i diocesanes, i en monestirs o
capítols tenia al seu càrrec la tresoreria i l’administració i conservació dels rèdits i
patrimonis.
CANONGE (llat. canonicus): Membre d’un capítol catedral o d’una col·legiata.
CAPELLÀ (llat. capellanus): Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o
que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. Per extensió es
pot referit a qualsevol eclesiàstic.
CLERGUE (llat. clericus): Home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes
sagrats.
DIACA (llat. diaconus): Cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i el
prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques.
DOMER (llat. hebdomadarĭus ‘setmaner’): Clergue que exercia una doma o càrrec
per setmanes. També cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en
la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels
sagraments.
180
ECÒNOM (llat. oeconomus): Sacerdot que fa les funcions de rector d’una
parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest.
ERMITÀ (llat. eremīta): Persona que té cura d’una ermita o santuari.
OBRER (llat. operarius): Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o
obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica. Els
obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren
presidits per un clergue des del s. XIV. Al s. XVIII, com a conseqüència d’una
centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a
proposta dels rectors.
PABORDE (llat. praepositus): Procurador de confraries religioses.
PREVERE (llat. presbyterus): Cristià que ha rebut l’orde del presbiterat per a
exercir, en comunió amb el bisbe propi, el ministeri eclesial en una comunitat de
creients. Té per missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia. També
li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels
malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —
el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial. Les
principals condicions exigides als preveres són: coneixements de Bíblia i de
teologia, aptituds socials i humanes, obediència al bisbe i, en l’església llatina,
acceptació del celibat.
181
RECTOR (llat. rector): Sacerdot que governa una parròquia. Segons el dret
canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior
competent, i per tant és inamovible. Té com a missió primordial la cura d’ànimes
i totes les obligacions i drets annexos a aquesta; ha de residir a la parròquia i és
administrador dels seus béns. Estan reservats al rector l’administració d’alguns
sagraments i sagramentals (baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni,
funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc). Té obligació de portar
els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans
era el notari nat dintre la parròquia que autoritzava els documents (vendes,
capítols matrimonials, testaments, etc). Té encara la facultat de poder rebre
testaments o últimes voluntats amb l’obligació de fer-los inscriure immediatament
al registre notarial.
SAGRISTÀ -ANA (llat. sacrista): Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia,
de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
VICARI (llat. vicarius): Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del
rector.
182
Index Nominum
ADALBERT, 5
AGULLANA, Antoni, prior, 126, 159
ALABORI, Bernat, 269
ALAMBORS, 5
ALEMANY, Benet d’, 38
ALFONS III, rei, 27
ALFONS IV, rei d’Aragó, 151
ALRÀ, Miquel, 610
ARMADÀ I GUÏBAS, Francesc, 578, 580
ARNAU GAUFRED, 115
ARNAU SUNIFRED, 72
ARNAU, abat de Banyoles, 147
ARNAU, abat de Vilabertran, 22
ARNAU, prior, 80, 122, 123, 124, 125, 127
ARSENDIS, 110, 111, 112
BACH, Bartomeu, 591, 593
BALLART, Antic, 51, 275, 406, 407
BALLART, Francesc, 50
BALLART, Llambert, 51
BARCELÓ, Francesc, 517, 575
BARRACA, Pere, prior, 507, 508, 514- 517, 568, 571, 582
BAS, Francesc, prior, 44, 156, 158, 176, 384-417
BASSOLS, Mateu, 590, 601, 603
BATLLE I ALRÀ, Ramon, 610, 611
BATLLE I COROMINES, Fulgenci de, 635, 639, 643
BATLLE I COROMINES, Paulí, 635
BATLLE I DESCALS, Llàter, 610, 611
BATLLE, Esteve, 611
BATLLE, Jaume, 581, 589
BATLLE, Josep de, notari, 71
BATLLE, Josep, organista, 559
BATLLE, Rafael, clergue, 277
BATLLE, Rafael, notari, 277
BELLAPART, Ignasi, 596
BENET, papa, 2
BENSÍ, Carles, 476
BERENGUER BERNAT, 85
BERENGUER, 106
BERENGUER, abat de Sant Feliu de Girona, 114
BERENGUER, prior, 123, 144, 157, 297, 369-373
BERENGUERA, 126
BERNADA, Sebastià, 372
BERNAT ADALBERT, 87
BERNAT ARNAU, 95
BERNAT GUILLEM, 648
BERNAT JAUME, 25
BERNAT PERE, 374
BERNAT RAMON, 12
BERNAT UMBERT, bisbe de Girona, 11, 92
BIURE, Ramon de, prior, 116, 301, 305, 306, 308-310, 312, 328, 334- 357
BIURE, Sibil·la de, 152
BLAT, Pere, 252
183
BONADONA, 94
BORIS, Narcís, 599
BOSCH I OLIVERES, Salvi, 637, 645
BOSCH, Fèlix, 609
BOSSER, Bernat, prior, 162, 178, 425, 436
BRUJÓ, Francesc, 182
BRUJÓ, Josep, 255, 279, 280, 549
BRUJÓ, Miquel, 340, 526, 536
BUSQUETS, Andreu, cambrer, 427, 441, 442
CABANELLES, Guillem de, bisbe, 19
CAHORS I DE SOLER, Galceran, 36
CALABUIG, Bernat de, 101
CALDES, Arnau Guillem de, 109
CALIXTE, papa, 108
CANADELL, en, 345
CANELLES, Guillem de, 336
CANELLES, Jaume de, 336
CANTELL, Guifred, 6
CARAGOL, Guillem, 197, 545
CARDONA, B. de, bisbe de Girona, 178
CARLOS II, rei d’Espanya, 180
CAROLÀ, Guillem, 201
CARRERA, Bernat de, 297
CARRERES, Jaume, 502
CARRERES, Josep de, 599
CARRERES, Salvador, 588
CASADEVALL, Antoni, 201
CASADEVALL, Gaspar, notari, 52, 183
CASADEVALL, Gaspar, prior, 470, 471
CASAMOR, Antoni Feliu, 203, 273
CASELLAS I BIRBA, Joaquim, 641, 642
CASELLES, Antoni, cambrer, 376, 377
CASELLES, Berenguer de, 300
CASES, Felip, 397
CASES, Jaume, 456
CASES, Salvador, 603, 621
CASTELLNOU, Pere de, bisbe de Girona, 142
CELS, Miquel, 592
CLEMENT, papa, 55
CLIMENT VIII, papa, 170
COLL I JUNCÀ, Francesc, 636, 644
COLL I SALAVIA, Miquel, 644
COLL, Arnau de, prior, 74, 75, 76
COLL, Pere de, cambrer, 359, 369
COLOMER, Bernat, 252, 373
COMA, Ramon, 133
COMTA, Miquel, 601
CORB, Guillem, 6
COROMINES, Francesc, 373
COROMINES, Lluís, 592
COROMINES, Pere, pagès, 592
COSTA, Joan, pagès, 214, 224
COSTA, Josep, pagès, 232
COSTA, Llambert, 232
COSTA, Ramon, 224
CREIXELL, Beatriu de, 16
CREIXELL, Dalmau de, 18, 126, 132
CREIXELL, Guillem de, 16, 20, 21, 22, 139
CREIXELL, Joan, 520
CREIXELL, Llorenç, cambrer, 458, 463
184
CROS, Josep, 64, 285, 467
CROS, Llambert, paraire, 544
CROS, Rafael, paraire, 54, 59, 64, 285
CROS, Salvador, 283, 284, 483, 486-488, 499
CRUÏLLES, Berenguer de, bisbe de Girona, 28
CRUÏLLES, Gilabert de, 146
CRUÏLLES, Hug de, abat, 197
CUGULO, Joan, 195
DALMAU, Guillem, 8
DEZ, Joan Isidre, 278
DOLÇ, Rafael, 251
DOLÇA, 254
DONI, Feraldo, mercader de Florencia, 354
DONI, Nicolo, mercader de Florencia, 354
ELIARDIS, 6
ERMEDÀS, Guillem Berenguer d’, 99
ERMENGARDA, 9
ERMESSENDA, 90, 91
ERMESSENDA, vescomtessa de Besalú, 105
ESPONELLÀ, Ramon Arnau d’, 14
ESTADELLA, Francesc, 353
ESTEFANIA, 8
FÀBREGA, Joan, 473, 476
FÀBREGA, Magdalena, 233
FALGÀS I MASSANET, Josep de, 626
FEIXAS, Josep, 654
FEIXES, Guerau, 351
FELIP II, rei d’Espanya, 170
FERRAN, Ramon, 195
FERRER, Guillem, 6
FERRER, Miquel, 609
FIGUERES, Francesc, fuster, 226
FIGUERES, Miquel, 226, 574, 576, 594
FONT I ARXER, Pere, 617, 618, 629, 640
FONT, Jaume, 457
FONT, Llorenç, 43, 364, 393, 410
FRIGOLA I VERDAGUER, 191
FUSTER, Bartomeu, 162
FUSTER, Jaume, cambrer, 162, 163, 378
GALLINERS, Bernat de, 19
GALLINERS, Ramon de, 19
GARBÍ, Jaume, 365, 371, 374
GARBÍ, Jeroni, prior, 135, 136, 146, 164, 165, 171, 172, 252, 253, 345-383, 560
GARRETA, Narcís, 390
GARRIGÀS, Guillem de, infermer, 362
GARSENDA, 25
GAUSBERT SUNIFRED, 3
GAUSBERT, 93
GAUSFRED, comte d’Empúries, 1
GENER I CARRERES, Josep, 620
GENER, Josep, 637
GRIFOU, Baldiri, 39
GÜELL I BOADA, 625
GUERAU LLOBATÓ, 89
GUERAU, 13, 107
GUILLEM ENGE, 91
GUILLEM SINUFRED, 84, 86
GUILLEM, bisbe de Girona, 25
185
GUILLEM, comte de Besalú, 3
GUILLEM, prior, 84, 88, 130, 134
GUMMÀ, Antoni, 638
HORTAL, Ermessenda d’, 337
ISARN, 6
JAUME II, rei d’Aragó, 24, 147, 149
JOAN, prior, 7, 13, 14, 78, 79, 100
JORDÀ, Antoni, 433
JORDÀ, Joan Baptista, infermer, 181, 415, 418, 419, 423, 425, 426, 430, 455
JULIÀ, Joan, 653
LLADÓ, Arnau de, 19
LLADÓ, Bernat de, 23, 197, 545
LLADÓ, Ponç de, 21
LLADÓ, Ramon Cellera, 128
LLAMPAIES, Jaume de, 299
LLANES, Antoni, 597
LLAVANERA I DE ROS, Mercè, 627
LLAVANERA I DE SOLÀ, Francesc, 598, 600
LLAVANERA I MASSANET, Tomàs, 618
LLAVANERA I SALAMAN, Josep, pagès, 231
LLAVANERA I SENAN, Josep, 598, 600
LLAVANERA, Caterina, 218
LLAVANERA, Jaume, 455
LLAVANERA, Jeroni, pagès, 42
LLAVANERA, Joan, 608, 614
LLAVANERA, Josep, pagès, 58, 217, 218, 222, 235, 237, 269
LLAVANERA, Narcís, 231, 234, 600
LLAVANERA, Pereta na, 129
LLAVANERA, Ramon, oagès, 57, 60, 210, 212
LLAVANERA, Tomàs, 504, 505, 608, 612, 614
LLEOPART, Joan, prior, 263, 437, 447
LLERS, Gaufred de, 102
LLIURELLA, Pere, pagès, 510, 540
LLORENÇ, Miquel, 39
LLORENS, Pau, 579, 580
LUNA, Pere de, papa, 161
MACIÀ I LLAVANERA, Josep, 629
MACIÀ I PUJOL, Jacint, 627
MACIÀ, Josep Maria de, 627
MAIÀ, Berenguer de, 337
MAIÀ, Pere de Benvís, 145
MALLOL, Jeroni, 402-404
MANCA, Antoni, 581
MANICLETA, 103
MANRIQUE, bisbe, 174
MARCA, Francesc, 227
MARCA, Jaume, cònsol de Lladó, 46
MARCA, Josep, 65
MARCA, Llambert, sabater, 63
MARCA, Salvador, 65
MARTÍ, Francesc, cambrer, 282, 494
MASMITJÀ, Josep, 573, 574
MASÓ, Berenguer de, 319
MASSANET, Mateu, 482
MASSOT I FERRER, Bonaventura, 612, 614, 618
MATACÀS, Bartomeu, 421, 432, 439
MILÀ, Margarida, 201
MILANY, Ramon Ponç de, 14
186
MIQUEL, Antoni, organista, 263, 437
MIQUEL, Baldiri, infermer, 179, 276, 366, 444, 451
MIQUEL, Benet, cambrer, 360, 362, 376, 557
MIQUEL, Berenguer, 315
MIQUEL, Bernat, 363, 364
MIQUEL, Josep, cambrer, 467
MIQUEL, Josep, pagès, 53
MIQUEL, Teresa, 53
MIRALLES, Domènec, 597
MIRALLES, Rafela, 624
MORA I CASADEVALL, Victòria, 221
NABOT, Francesc, 453
NAVATA, Bernat Adalbert de, 9
NOGUER, batlle de sac, 178
OGASSA, Bernat Joan d’, 82, 83
OLIVA, Bartomeu, cònsol de Lladó, 46
OLIVA, Pere, 4
OLIVAS I FERRARÓ, Joan, pagès, 570
OLIVAS I NOGUER, Josefa, 628
OLIVAS, Francesc, 588, 589, 590, 620
OLIVAS, Joan, 573, 576, 594, 597
OLIVAS, Joaquim, propietari, 70
OLIVAS, Pere, 572
OLIVES, Bernat d’, 358
OLIVES, Francesc, 230
OLIVES, Jeroni, 289
OLIVES, Pere Jeroni, 230
OLIVES, Tadeu Joan, pagès, 228
OLIVET, Pere, pagès, 356
OSONA, Josep, 465
PAGÈS, 189
PAGÈS, Cristòfor, 42
PALANA, Bernat de, 316
PALAU, Bernat de, 20
PALAU, Pere, 352
PALAU, Sibilia de, 20
PALERA, Arnau de, 16
PALOL, Berenguer de, 143
PALOL, Bernat de, 329, 346, 347, 647
PALOL, Guillema de, 143
PALOL, Jeroni, 37
PALOL, Montserrat Antoni, 202, 655
PALOL, Ramon de, prior, 143, 292, 295, 296
PALOL, Seguí de, 330, 335, 344, 345
PARDÀS, Jaume, 569, 571
PARROT, Josep, peraire, 211
PASCUAL, Francesc, pagès, 50
PASQUAL, Antoni, 524
PASQUAL, Baldiri, 370, 410
PASQUAL, Francesc, 219
PASQUAL, Joan, 271
PASQUAL, Pere Joan, 413, 445
PASQUAL, Pere, 248
PASTOR, Bartomeu, 254, 547, 554
PASTOR, Dolça, 547, 554
PASTOR, Francesc de, abat de Besalú, 52
PASTOR, Jaume, 239
PERA, Guillem ça, 650Vedruna, Jordi, 653
PERARNAU, Isidre, 597
187
PERE ADALBERT, 16
PERE BERNAT, 74
PERE GUILLEM, abat de Vilabertran, 13
PERE I, rei d’Aragó, 17
PERE III, rei d’Aragó, 155
PERE, abat de Vilabertran, 15
PLA, Narcís, 396, 404
PLANELL, Tomàs, 494-496
POLIT, familia, 35
POLS, Pere de, 299, 317, 320, 321
POMPIÀ, Ramon de, 303, 323, 325
PONÇ HUG, comte d’Empúries, 148
PONÇ, Bernat, 246, 247, 250, 372, 373, 552
PONÇ, Dalmau, 88
PONÇ, Guitart, 120
PONS, en, 173
PONTÓS, Arnau de, 113
PONTÓS, Berenguer de, prior, 104, 291-294
PORCALLA, Josep, 622
PORTAS, Bernat de, 296
PRAT, Dolça, 128
PRAT, Miquel, pagès, 34
PRATS, Benet, 223
PRATS, Esperança, 201
PRATS, Josep, pagès, 65, 223
PRATS, Josep, teixidor, 213,
PRATS, Miquel, paraire, 272, 274, 542, 543
PRATS, Paula, 65
PUIG, Jaume, 451, 452
PUIGAGUT, Pere, 577
PUIGCUGOL, Dalmau de, 199
PUIGCUGOL, Guillem de, 199
PUJOL I BARRACA, Antoni, 568
PUJOL, Antoni, 571, 593, 597
PUJOL, Jaume, 281
QUER, Antoni, 351, 353
QUER, Pere, 352
QUINTANA, Magí, 408
QUITERIA, Madó, 33
RAIMUNDA, 195
RAMIS I CROS, Narcisa, 632
RAMON DE BIURE, prior, 152, 153
RAMON GILABERT, 98
RAMON GUERAU, 75
RAMON GUILLEM, 10
RAMON SEGUÍ, prior, 136, 141
RAMON SESMUND, 73, 81
RAMON, prior, 298-333
RIBER, Felip, 163
RIERA, Berenguer de, cambrer, 299, 321, 324
RIERA, Felicià, 163
RIERA, Francesc, prior, 418-424
RIERA, Guillem de, 317
RIERA, Jaume, 356
RIERA, Joan, 41, 268
ROCA, Bernat de, cambrer, 140, 290
ROCA, Pere, 477
ROMANYÀ, Arnau de, 323
ROQUER, Joan de, prior, 171, 173, 177, 183, 184, 185, 472-475
188
ROS I PERPINYÀ, Joaquim de, 583
ROS I PERPINYÀ, Salvador de, 583
ROS, Ignasi, 516, 584
ROS, Miquel, 520
ROS, Narcís, prior, 85, 177, 188, 194, 495, 497, 498, 510-513
ROURE I CASALS, Lluís, 621
ROURE, Baldiri, pagès, 225
ROURE, Guillem de, 196, 240, 242, 243, 648
ROURE, Jeroni, 225
ROURE, Josep, 468
ROURE, Lluís, 631
ROURE, Ramon, 616
ROVIRA, Bonaventura, 584, 586, 587, 602, 604, 606, 615
ROVIRA, Climent, 602
ROVIRA, Francesc, 587
ROVIRA, Josep, 263, 437, 595
ROVIRA, Miquel, pagès, 586, 587, 602, 604
ROVIRA, Ramon, 602
ROVIRA, Tomàs, prior, 582, 591, 593, 596, 604, 615
SABATER, Narcís, 485, 489
SAGOLS, Elena, 246
SAGOLS, Pere, 246
SALA I SAGNÉ, Josep, 634
SANTA CoLoma, Bernat de, 18
SANTAMANS, Miquel, prior, 457, 465-469
SAVARRÉS, Francesc de, pellicer, 337
SEGUÍ, Ramon, prior, 91, 94, 95, 101, 290
SENAN, Antoni, 269
SERENOSA, Sebastià, 270
SERRA, Guillem de, 315
SERRA, Joan, sabater, 61
SERRA, Prim, 286, 287, 288
SERRALLÉS, Joan, 515, 517
SERRALLONGA, Bernat Hug de, 138
SERVOSA, Arnau de, 238
SICARDIS, 4, 93
SIVILLA, Antoni, cambrer, 470
SOLER, Dolça de, 152
SOLER, Roland de, 97, 118
SOLSONA, Francesc, 516
SORD, Ermessenda, 152
SUNIFRED ADALBERT, 6
SUNIFRED, 7, 104, 78, 79
SUREDA I VICENS, Enric, 645
TARASCÓ, Jaume, 243, 244
TEDMUNDI, Pere, 6
TERRADES, Guillem de, 117
TORÓ, Bernat de, 135
TORRÀ, Joan, 499, 500
TORRECABOTA, Josep, prior, 165, 168, 182, 448-464, 567
TORRES, Eulàlia, 48, 49
TORRES, Francesc, 48, 49
TORRES, Llambert, 48, 49
TORROELLA, Manel, 596
TRIAS, Miquel, 623
TRILLA I VILA, Francesc, 631, 636
URBÀ III, papa, 121
189
VAYREDA I OLIVAS, Joaquim, 628, 630
VAYREDA I OLIVAS, Pere, 641
VAYREDA I VILA, Estanislau, 628, 630
VERDAGUER, Pere, candeler, 365
VERDAGUER, prior, 187
VERDAGUER, Tomàs, prior, 179, 476-510
VIDIELLA, Pere, corredor, 159
VILA, Pere, 577
VILABENUT, Pere Ramon de, 15, 96
VILADEMULS, Arnau de, 116
VILAFANT, Arnau Ramon de, 8
VILAMARÍ, Bernat de, bisbe de Girona, 148
VILARDELL, Joan, 501, 506
VINYES, Joan, 482
190
Index Locorum
AGULLANA, 71
ALBONS, 539
AMER, 147, 257, 291, 367
ANGLÈS, 537, 601
ARGELAGUER, 431
ARLES, 12
AULÓ (Vic), 233
AVINYONET, 85, 216, 536, 621
BANYOLES, 2, 45, 61, 64, 66, 147, 155, 274, 291, 298, 304, 340, 625
BARCELONA, 388, 389, 414, 424, 462, 468, 474, 491, 545
Bàscara, 620
BAUSSITGES, 375
BEDÓS, indret de, 6
BERGA, 334
BESALÚ, 52, 61, 66, 110-112, 147, 155, 214, 269, 311, 357, 469, 571
BOADA, vilar de, 122
BOHIGUES, indret de, 130
BORRASSÀ, 13, 74, 75, 91, 99, 253, 313, 317, 320, 342, 346, 349, 354, 356, 359, 360, 375, 379, 384, 386, 412, 418, 431, 443, 484, 533
BREDA, 291
CABANELLES, 9, 20, 118, 216, 250, 254, 320, 370, 340, 360, 435, 491, 520, 526, 530, 547, 554
CABANES, 70
CADAQUÉS, 203, 273
CALELLA, 220
CAMP ADROER, 75
CAMP DE LA TRILLA, 77
CAMPRODON, 1, 291, 338
CANELLES, 369
CANET D’ADRI, 531
CAPMANY, 70
CASSÀ DE LA SELVA, 220, 434
CASTELL DE CREIXELL, 14, 16, 18, 93, 131, 139
CASTELL DE SOLER, 103
CASTELLÓ D’EMPÚRIES, 43, 237, 309, 326, 370, 379, 436, 523
CELRÀ, 210
CERVIÀ, 5, 113, 301
CISTELLA, 8, 57, 90, 103, 104, 118, 271, 320, 351, 361, 419, 422, 522
COGOLELLS, 110, 111, 112, 185
COLERA, 291, 332, 367
CORNELLÀ, 402, 403, 404, 409
COSTOJA, 122
CREIXELL, 137, 346, 357, 358, 368, 379, 380, 386, 387, 392, 395, 400
CRESPIÀ, 181, 650
CRUÏLLES, 147
DARNIUS, 71, 118, 506, 573
DOSQUERS, 56, 50
EL FAR, 81
EL VILAR, 72, 329, 347, 375
ELNA, 329, 346, 347, 369, 375, 415
ELS HORTS, 56, 137, 138
191
ERMEDÀS, 80, 130, 352, 434
ESPINAVESSA, 56
ESPOLLA, 118
ESPONELLÀ, 37, 89, 193, 351
ESPRAC, 375
ESTANYET, 189
ESTAVOL, INDRET D’, 104
ESTERRIOLA, 95
FIGUERES, 12, 24, 25, 27, 34, 35, 51, 81, 89, 98, 102, 119, 201, 226, 343, 377, 381, 428, 430, 509, 532, 534, 537, 579, 612
FLIX, 343
FONTCLARA, 326
FONTFREDA, 19
FORNELLS, 61
FORTIÀ, 305, 333, 405
GALLIGANTS, 10, 291, 298, 595
GARRIGOLES, 60, 596
GIRONA, 5, 10-12, 25, 28, 38, 48, 49, 50, 51, 55, 57, 61, 72, 92, 109, 114, 117, 118, 122, 136, 142, 149, 160, 179, 185, 186, 213, 221, 233, 294, 311, 321, 323, 326, 329, 337, 345, 350, 359, 361, 365, 371, 378, 382, 416, 417, 458, 481, 485, 495, 610, 658
HOSPITAL DE FIGUERES, 25
HOSPITAL DE LLADÓ, 364
HOSPITAL, 12, 25, 102, 113, 118, 132, 364
HOSTALRIC, 466
L’ARMENTERA, 236
L’ESCALA, 220
L’ESTELA, 51, 56, 104, 118, 270, 275, 300, 315, 361, 406, 502
LA BISBAL, 220, 303, 401
LA JONQUERA, 34
LA PERA, 259, 266
LES FONTS, 10
LES OLIVES, 583
LES PLANES, 256, 653
LLAMBILLES, 10
LLAMPAIES, 299, 545
LLANARS, 96
LLERS, 34, 102, 222
LLIGORDÀ, 527
MANRESA, 346, 347
MAS AZEMAR, 186
MAS CASANOVAS, (CUDINA), 59
MAS D’AQUALES, 4, 81
MAS D’OLIVAS, 67, 68, 69, 302
MAS DE BALUZ, 86
MAS DE CANAL, 94, 95
MAS DE CORB, 23
MAS DE CORTIL, 13
MAS DE COSTES, 122
MAS DE MARTLADA, 75
MAS DE MUNTADA, 86
MAS DE PALOMER, 86
MAS DE PRAT, 15
MAS DE SANT VICENS DE MAYÀ, 39
MAS JORDÀ, 68, 69
MAS LLAVANERA, 598, 600, 608, 612, 617, 627
MAS MOLINS, 69
MAS PRATS DE BAIX, 272
192
MAS PUIG, 43
MAS RIBA, 99
MAS RIERA, 137, 138
MAS ROCA I NOVELL, 63
MAS SOBRER, 43
MAS TRULLARS, 8
MAS VALLBOQUERA, 133
MASARAC, 66
MAYÀ, 39, 63, 145
MEDINYÀ, 58
MIERES, 369
MOAS DE COSTES, 122
MOLÍ DE BUDIGA, 122
MOLÍ DE GAUDO, 139
MOLÍ, 35
MOLLÓ, 312
NAVATA, 80, 320, 369, 347, 394, 399, 414, 463, 469, 536
OLOT, 220, 340, 526
ORDIS, 13, 20, 85, 113, 216, 388, 411, 462, 463, 468, 478, 504, 505, 562
ORFES, 531
PALAFRUGELL, 220
PALAMÓS, 489
PALAU SURROCA, 34
PALAU-SAVARDERA, 98
PALOU, 110, 111, 112
PARETS D’EMPORDÀ, 610
PERALADA, 104, 559, 583, 593
PERPINYÀ, 464
PINCARÓ, 137
POLS, 13, 59, 113
PONTONS, 258
PONTÓS, 43, 113, 341, 342, 343, 493, 529, 533, 534
QUART, 626
QUEIXÀS, 9, 20, 63, 179, 216
RABÓS, 349
RASET, 5
RIBERA DE TORRELLAS, 70
RIPOLL, 115
RIU MANOL, 35
RIUDELLOTS DE LA SELVA, 257
RIUDEPERES, 153, 162, 319, 356, 377
RIUMORS, 202, 342, 655
ROMANYÀ, 342, 521, 533
ROSES, 90, 301, 367
SALITJA, 255, 549
SANT CLIMENT SESCEBES, 70
SANT ESTEVE DE BAS, 102, 157
SANT FELIU DE GUÍXOLS, 147, 291, 293, 294, 304, 564
SANT GREGORI, 569, 571
SANT JOAN DE LES ABADESSES, 83
SANT JORDI DESVALLS, 220, 583
SANT LLORENÇ DE LA MUGA, 12, 51, 65, 106, 154, 332, 360, 367, 369, 422, 430, 432, 439, 535, 539
SANT LLORENÇ DEL MONT, 147, 155, 291, 297, 304, 311, 314
SANT MARTÍ SESSERRA, 3, 6, 51
SANT MARTÍ VELL, 237, 493
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR, 586, 587, 602, 615
193
SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, 74, 367
SANT PERE DE RODES, 8, 88, 118, 367
SANT VICENS DE CALDERS, 457
SEGUERÓ, 15, 96, 216, 470
SERINYÀ, 475
SERRA, 20
TAIALÀ, 604
TARAVAUS, 58, 106, 363
TEMPLE, 113, 115, 118, 132, 565
TERRADES, 34, 60, 90, 118, 326, 577
TOR, 599
TORROELLA DE MONTGRÍ, 53, 220, 564
TORTA, INDRET DE, 104
TREGORÀ, 336
ULLÀ, 147, 292, 338, 341
VALÈNCIA, 587
VALLCANERA, 397
VIC, 353, 461
VILABERTRAN,
VILABERTRAN, 4, 6, 8, 9, 12, 13, 15, 22, 23, 73, 75, 81, 84-86, 89, 90, 94-98, 101-104, 106 107, 109-113, 115, 116, 118, 119, 122,
130, 134, 144, 200, 291, 330, 335, 344, 345, 367
VILADAMÍ, 216
VILADECANS, 51
VILADEMIRES, 18, 20, 129, 144, 216, 248, 249, 498, 513, 592
VILAFANT, 73, 103
VILAFRESER, 102
VILALLONGA, 517, 525
VILAMACOLUM, 42
VILAMALLA, 85, 91, 164, 165
VILAMORELL, 91
VILANANT, 103, 110, 185, 363, 528, 536, 540, 541
VILANOVA DE LA MUGA, 8
VILARIG, 34, 106
VILARNADAL, 66, 70, 600, 641, 642
VILATENIM, 89, 94
VILAVENUT, 15, 54, 59, 96, 285
VILERT, 37