Llar d’Infants municipal de Sort AJUNTAMENT DE SORT

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL DE SORT ELS MALFARGATSNormes d’organització

i funcionament del centre

AJUNTAMENT DE SORT

2018-2019

// PAG. 3

1. INTRODUCCIÓ 4

Què som 4Qui som 4

2. ORGANITZACIÓ DE LA LLAR D’INFANTS 6Professionals 6

DIRECCIÓ DE LA LLAR 6PERSONAL EDUCADOR 6

Llar d’Infants i família 7Administració 7Horari 8Calendari escolar 9Autoritzacions 9Informació i norma de les malalties 9Material que cal portar 10Adaptació 11

3. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE EDUCATIU 12Què pretenem 12Metodologia 12

LA CONVIVÈNCIA I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES 17Activitats extraescolars 18

ÍNDEX

PAG. 4 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

1. INTRODUCCIÓ

Què som

La Llar d’Infants els Malfargats de sort és un equipament de l’Ajuntament de Sort, capital de comarca del Pallars Sobirà.

La Llar d’Infants municipal de Sort, “Els Malfargats”, es crea el curs 1997/1998 a recer d’un col•lectiu de pares que, junta-ment amb l’Ajuntament de Sort, van ende-gar el projecte de la seva creació.

Al curs 2003/04 es va fer una ampliació que va implicar el canvi d’ubicació del centre i passar del núm. 20 al 24 de l’av. Diputació, amb una millora considerable de les instal•lacions.

Al curs 2004/05 es va tornar ha fer una ampliació, i es van crear dos noves aules a l’antic edifici, el núm. 20, amb una reforma de les instal•lacions.

Al curs 2013/2014 es van tancar les aules del núm. 20 i la llar d’ infants està ubicada només al núm.24

Amb l’esforç de tots s’ha aconseguit una llar d’ infants que cobreix les necessitats de la zona.

Sovint es creu que una llar d’ infants és aquell centre on es poden deixar els nens ben atesos mentre els membres de la família treballen, però és més que tot això. El seu objectiu principal és educar els nens i nenes i que ells, alhora, aprenguin hàbits de comportament, d’higiene, ali-mentaris, etc.

La Llar d’Infants de Sort compta amb 3 aules. Cada aula tindrà una persona a càrrec del grup-classe, la responsable de cada aula serà com a mínim una tècnica de Grau Superior d’Educació Infantil i la directora, una mestra d’Educació Infantil.

L’objectiu de la Llar d’Infants és compartir

amb les famílies l’educació dels infants de 4 mesos a 3 anys, satisfent les seves necessitats i que els infants siguin autòn-oms.

Tot infant té uns drets que són els següent:

• Rebre una educació que els permeti créixer com a infants feliços, responsables i autònoms, cosa que els ajudarà a poder conviure, participar i realitzar-se plena-ment com a persones en la societat i en el seu entorn.

• Poder disposar del material i espais ade-quats als seus interessos i necessitats, per tal de poder desenvolupar adequadament les activitats pròpies a la seva edat, tant d’ordre psicològic com biològic.

• Ser respectat tant per les seves carac-terístiques personals com pel seu ritme evolutiu.

• Poder gaudir de les activitats pro-gramades per l’escola, d’un clima alegre, motivador, relaxat,... per estimular bé el desenvolupament.

• No ser discriminat per cap motiu.

Qui som

L’equip del personal educador està format per 4 tècniques i 1 mestra responsables dels 3 grups-classe que hi ha al centre aquest curs. La mestra exerceix les fun-cions de Direcció i totes quatre gaudeixen de la titulació exigible legalment per a desenvolupar les tasques pròpies de la Llar.

El personal educador segueix cada any els cursos de reciclatge que són necessaris per a l’ampliació de la seva formació.

El personal educador seguirà amb el seu grup tot el cicle de P-0 a P-2 ja que és una etapa molt important per als infants que tinguin la mateixa educadora.

// PAG. 5

L’equip docent per al curs 2016-17 és el següent:

Sílvia Canal (direcció)

Teresa Jové (P-1)

Irene Vàzquez (P-2)

Marta Llauradó (P-0)

M. Tere Villalta (P-1)

PAG. 6 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

2. ORGANITZACIÓ DE LA LLAR D’INFANTS

Professionals

La Llar d’Infants està format per educa-dores tutores d’aula, que són les persones que es faran càrrec dels vostres fills, i les que aniran fent el seguiment de la seva evolució. A la Llar també hi ha una direc-tora que vetlla pel bon funcionament de la llar. Encara que tots els infants tenen una educadora i una aula de referència, estaran atesos per qualsevol membre de l’equip educatiu.

DIRECCIÓ DE LA LLAR

A proposta de l’equip de cada llar d’ in-fants, que ha de garantir l’adequació de la proposta a les tasques pròpies del lloc de treball a proveir, amb l’ informe favorable de la Inspecció d’Educació, s’ha de pro-cedir a fer el nomenament corresponent. Aquest nomenament té caràcter transito-ri i no pot excedir un període de quatre anys.

Funcions del director/a:

1. La gestió, organització i planificació de la llar, que té com a finalitat bàsica afa-vorir el desenvolupament integral de cada infant atès.

2. La direcció, la coordinació i el control del personal que tingui assignat la llar, i la distribució de les tasques, a fi de garantir el bon funcionament de la llar d’ infants. A més, actuarà com a dinamitzador/a i ani-mador/a de l’equip educatiu, d’acord amb els programes formatius que s’estableixin.

3. El manteniment de les relacions necessàries amb els familiars dels infants atesos, i amb altres professionals i serveis en relació amb l’educació i el desenvo-lupament dels infants.

4. L’atenció directa als infants.

Les hores destinades a les tres primeres tasques es determinaran en funció del nombre de grups que tingui la llar d’ in-fants. Es comptabilitzaran normalment 3 hores setmanals per a cada grup d’ infants, amb un mínim de 15 hores per setmana.

PERSONAL EDUCADOR

LLes funcions corresponents als educa-dors i educadores de llar d’ infants són les següents:

1. Atendre directament els infants, sent el o la responsable del grup assignat, en el seu desenvolupament de la personalitat individual i social, tant en el camp físic com psíquic i social i de la seva higiene personal, vestit i alimentació. Atendre, així mateix, la vigilància i custòdia dels infants en el cas de sortides programades pel centre.

2. Formar part de l’equip educatiu partic-ipant en l’elaboració, l’execució i l’avalu-ació dels projectes que s’estableixin en el pla general de funcionament del centre.

3. Programar, desenvolupar i avaluar els processos educatius i d’atenció als infants.

4. Mantenir una relació periòdica amb els familiars dels infants, proporcionant-los orientació i suport, així com amb altres professionals i serveis educatius relacio-nats amb l’educació i el desenvolupament dels infant.

5. Supervisar i avaluar el personal en pràc-tiques adscrits a l’aula.

6. Omplir full d’ incidència si li ha passat alguna cosa al nen/a.

El personal educador està obligat a as-sistir a les reunions de l’equip educatiu i a totes les reunions convocades per la Direcció.

Els criteris d’assignació dels educadors i educadores als diferents grups els decid-

// PAG. 7

irà la directora, havent consultat prèvia-ment l’equip educatiu. L’assignació es farà d’acord amb els criteris pedagògics establerts en el projecte educatiu, espe-cialment dels aspectes lingüístic, l’atenció de la diversitat, les característiques dels diferents grups classe i la continuïtat en el mateix grup.

Cada grup d’ infants tindrà un tutor o tutora, que formarà part de l’equip educa-tiu i tindrà la responsabilitat de la classe assignada.

L’educador o educadora que no sigui tutor o tutora d’un grup d’ infants s’encarregarà d’aquelles tasques que estiguin esta-blertes en el projecte del centre i de dur a terme aquelles suplències que es pro-dueixin i de les quals no es derivin substi-tució: baixes curtes, permisos, etc.

La disponibilitat total de l’equip educatiu de la llar d’ infants, juntament amb alguns elements de flexibilitat en l’organització dels grups d’ infants, ha de permetre de fer les tasques de coordinació i pro-gramació del centre.

Llar d’Infants i família

És necessària una relació constant entre famílies i equip educatiu, per aconseguir els objectius que el centre proposa. És im-portant que hi hagi una unitat de criteris per part dels adults que se’n responsabil-itzen. Aquest intercanvi es fa mitjançant:

- Entrevista personal abans de començar i tutories durant el curs. Els pares/mares podran demanar sempre que vulguin una tutoria durant el curs a part de les entrev-istes.

- Reunions informatives que es realitzaran a l’ inici de curs i durant el curs amb la resta de famílies. A cada reunió es real-itzarà l’acta.

- Diàriament, en les arribades i sortides dels infants al centre, amb breus convers-es.

- Al llarg del curs es donaran tres informes escrits que registrin el procés d’aprenen-tatge dels nens/es.

- Cada nen/a tindrà una agenda que serà el mitjà de comunicació educadores - família, on s’anotarà cada dia com ha estat el nen/a i l’activitat que han real-itzat. És importat que les famílies les mirin cada dia. Entenem que us agradaria que a l’agenda anotéssim moltes mes coses però heu d’entendre que si estem per els infants i cobrin les seves necessitats no podem estar molta estona escrivint a l’agenda. Creiem que el que podem posar a l’agenda, podeu tenir una conversació amb els vostres fills. A nosaltres també ens agrada tenir informació de com ha passat la nit o com s’ha llevat, però també entenem que de vegades no hi ha temps.

Administració

Les quotes es pagaran per mesos avançats i mitjançant domiciliació bancària, al inici de mes. La falta d’assistència al centre no eximeix del pagament de la mensualitat. Els rebuts tornats tenen un recàrrec de 10 euros en concepte de comissió.

L’ impagament de dues mensualitats se-guides donarà lloc a un avís als pares. La persistència en l’ impagament durant un mes més serà causa de la rescissió de la matrícula. El cobrament dels rebuts serà exigible per via executiva.

La família ha de satisfer la quota de servei de l’escola mensualment mentre estigui inscrit al centre però també tenen un mes com de vacances que no se’ls i passarà la quota si ho diuen abans. Pels mesos de juliol i agost es passarà al segon trimestre, un full per que els pares apuntin els in-fants a l’estiu o no. Si han dit que vindran

PAG. 8 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

i desprès no venen doncs se’ls i passarà la quota igualment.

Si la recollida dels nens/es passa de l’hora de tancar la llar, suposarà 10 euros de multa si passen de les 18h de la tarda o 20euros si passa de les 17h ja que es con-taria com a hora extra, sempre i quan hi hagi aquest servei, sinó seria a les 17h. En els mesos d’estiu juliol i agost, l’hora de tancar serà a les 17h si algú sense previ avis arriba mes tard se li cobrarà els 10 euros. (Si la cosa es repeteix molt sovint, encara que hi hagi un previ avist se li co-brarà sino es una cosa majo).

Al juny/juliol es cobrarà 60 euros de tots els infants matriculats per al nou curs de setembre a juny. Si un infant no està matriculat i vol anar a la llar a mitjans de curs haurà de pagar 120 euros (al juny és més barat perquè hi ha una bonificació). Així que si els pares estan interessats en portar els seus infants a la llar durant el curs que facin la matricula al juny, i quan l’ infant tingui 16 setmanes ja podrà entrar a la llar. Si no es vulgues entrar llavors si hagués infants que volguessin entrar es perdria la plaça. Si les famílies volen guardar la plaça haurà de pagar la mensu-alitat.

Per tal de formalitzar la matrícula els pares hauran de portar la documentació següent:

• Fotocòpia de la targeta sanitària del nen/a

• Fotocòpia del carnet de vacunes

• Fotocòpia del DNI o Passaport dels pares

• Fotocòpia del llibre de família

• Fotocòpia de les dades bancàries

• Foto de carnet del nen/a

Abans de les dates de preinscripció, es farà o un matí o una tarda portes obertes del centre, perquè les famílies puguin

veure les instal•lacions.

Es donarà la màxima publicitat possible al període de preinscripció, per tal que tots els possibles usuaris en siguin coneixe-dors.

No ens fem càrrec de les joguines que portin els infants de casa ni de les coses o objectes que no estiguin marcats.

HORARI

La Llar d’Infants obre les seves portes a les 8.30 del matí fins les 17h de la tarda, de dilluns a divendres. Els mesos de Juliol i Agost serà de 9 a 17h.

Les activitats d’aula es realitzaran de les 10h a les 11h i se sortirà al pati fins a l’hora de marxar els nens cap a casa o a dinar a la Llar, durant el hivern es sortirà al pati sempre que es pugui, s’ informa a les famílies que portin roba d’abric i roba de recanvi. Els mesos de calor se sortirà al sorral entre les 9.15h fins les 10:30h o 11h, es faran activitats d’aigua tots els dies si no es que plogui o fagi fresca.

Tots els nens podran quedar-se a dinar a la Llar. L’horari de dinar serà de 12h a 12:45h i la migdiada de 13.h a 15.15h. Els nens que es vulguin quedar a dinar hau-ran de ser a la Llar amb el dinar abans de les 12h, si no, no es podran quedar ( si el motiu es justificat si que podrà quedar). El dinar el portaran els respectius pares amb carmanyoles de vidre per escalfar el men-jar al microones i marcades amb el nom si pot ser amb etiqueta ja que el retola-dor marxa al rentar-lo. També les famílies poden portar el dinar amb termos. Si es vol menjar de càtering doncs només hau-ran de portar el pitet i el berenar.

El berenar l’han de portar de casa els pares, l’horari del berenar serà de 16h a 16.30h. Els nens que no es quedin ha berenar hauran de ser recollits abans de les 16h, i els que es queden a berenar no podran ser recollits abans de les 16.45h,

// PAG. 9

sense un previ avís.

Els infants que no es quedin a dinar els hauran de recollir a les 12h ja que hora de sortir de la llar es a les 12h. Si no es queden a dormir hauran de ser recollits abans de 13.30.

Es pot venir a recollir a l’ infant a l’hora que es vulgui però prèviament informant la tutora.

CALENDARI ESCOLAR

La Llar estarà oberta tots els mesos de l’any, romandrà tancada durant els dissabtes, els diumenges i els dies de festa local, estatal i autonòmic i els quatre dies de lliure disposició que el centre de-cideixi. Al setembre també estarà tancada des del dia 1 fins a l’ iniciï del curs.

L’ iniciï del curs escolar serà el dia 12 de setembre, al 28 de juny. Els mesos de juliol i Agost la llar és no lectiva. Tancarà el dia 30 d’agost i no obrirà fins al inici del nou curs.

La Llar romandrà tancada durant les fes-tes de Nadal i Setmana Santa. El dilluns de carnaval aquest any el 4 de març la llar tancarà a la 13h i no donarà dinar.

Dies de lliure disposició: 2/11/18, 7/12/18, 23/4/19.

Vacances Nadal: 22 de desembre 2018 al 7 de gener 2019 ambos inclosos.

Vacances Setmana Santa: del 15 al 22 d’abril 2019, ambos inclosos.

AUTORITZACIONS

El centre disposa de diferents autori-tzacions que els pares hauran de presen-tar signades:

- Sortida del centre: El centre disposa d’autoritzacions per recollida de l’ infant que no sigui el pare o la mare. Al principi de curs s’entrega a les famílies un full amb

tres autoritzacions que han d’omplir en cas que no vinguin ells a recollir a l’ infant. En cas de necessitar més autoritzacions es poden demanar a la tutora sense cap problema. No deixarem marxar l’ infant del centre amb cap persona desconeguda i sense un previs avís.

- Dret d’imatge: El centre disposar d’un blog on les educadores pengen fotos de les activitats dels infants, sempre i quan els pares ho hagin autoritzat, si no hi ha autorització de l’ infant, no es penjarà cap foto on surti aquell infant. També es po-sen les imatges de les diferents activitats realitzades en el drive on nomes poden accedir els pares del grup-classe corre-sponent a l’ infant.

- Desplaçament: La llar d’ infants durant el curs fa sortides com un cop per setma-na al poliesportiu a fer psicomotricitat, passejades pel poble anar a mercat, veure el riu i els caiacs,... Sortida als bombers, a l’escola,... Les sortides es fan més ens infants de p2 però al poliesportiu també i van els de P1 quan ja caminen.

- Medicació: No es donarà cap medica-ment a un infant sense autorització i petició escrita dels pares, avalada amb el document de la prescripció facultativa. En el full d’autorització s’haurà de fer constar el nom de l’ infant, el nom del medica-ment, la quantitat que se li ha de donar, l’hora que se l’ha de prendre. Aquesta autorització les famílies les han de dema-nar prèviament a les educadores i entre-gar-la a l’educadora de l’ infant junt amb el medicament corresponent. També s’ha de signar per medicació homeopàtica.

- Grup whatssapp: Arrel d’una reunió que es va fer de pares i mares es va quedar en obrir un grup de whatssapp per aules i així es passarien les fotos que fan al dia a dia.

PAG. 10 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

INFORMACIÓ I NORMA DE LES MALALTIES

És normal que durant els primers anys de vida del nadó, es posi malalt sovint a cau-sa del procés de maduració immunològica que tots els infants han d’assumir. Pel seu bé i el dels altres alumnes, si un infant està malalt cal que no assisteixi a la Llar d’ infants. En el cas que l’ infant es posi malalt mentre és a l’escola, les educa-dores avisaran immediatament la família per tal que l’ infant malalt no hagi de que-dar-se a l’escola més temps del necessari fins que la família el reculli. Un infant no pot assistir a la Llar sempre que presenti:

1. Qualsevol malaltia febril (Temperatura axil·lar de +37º en les darreres 24 hores sense antitèrmics)

2. Faringitis bacteriana fins 24h després d’ iniciar antibiòtic (inclosa l’escarlatina).

3. Parotiditis (galteres), fins que estigui asimptomàtic o 9 dies de l’ inici.

4. Xarampió, fins 4 dies després de l’ inici de l’exantema.

5. Rubèola, fins 7 dies després de l’ inici exantema.

6. Varicel·la, fins 6 dies després de l’ inici de l’exantema o quan tot siguin crostes.

7. Tosferina, fins 5 dies després d’ iniciar antibiòtic

8. Hepatitis A, fins 7 dies després d’ inici, i no icterícia

9. Vòmits i/o diarrees (en el cas d’almone-losi, fins tenir 3 coprocultius negatius)

10. Impetigen (lesions sobreinfectades a la pell), fins 24h després d’ iniciar antibiòtic.

11. Gingivoestomatitis herpètica (múltiples aftes a mucosa oral), fins que estigui curat.

12. Pediculosis capitis (polls), fins 24h de-sprés del tractament.

13. Conjuntivitis fins mínim 2 dies després d’ iniciar antibiòtic i desaparició lleganyes.

En cas que es reculli l’infant de la Llar amb febre o amb algun símptoma citat ante-riorment, aquest haurà de romandre a casa com a mínim 24h en observació. L’escola podrà exigir que la família lliuri al centre un informe del pediatre que porta a l’in-fant, en què consti el diagnòstic i la garan-tia que la malaltia no és contagiosa.

MATERIAL QUE CAL PORTAR

• Bolquers d’un sol ús (si n’utilitza)

• 1 Crema antiirritant. (si n’utilitza)

• 1 paquet de tovalloletes humides.

• 1 caixa de mocadors de paper (si porta el seu mocador de roba a la bata no caldrà que la porti.

• El xumet (marcat ) dins d’una bosseta (qui el necessiti) o bé l’objecte que faci servir l’ infant per dormir.

• 1 biberó o got amb nansa. (marcat amb etiqueta)

• Un recanvi de totes les peces de roba que habitualment porti posades l’ in-fant. Si no porta bolquer caldrà posar unes sabates també. Tot dins d’una bossa de roba amb el nom de l’ infant, igual que tota la roba.

• 1 llençolet (mida petita) per abrigar-se (marcat amb nom i cognoms), si dorm al matí.

• 2 tovalloles de lavabo petita (30cm x 50 cm aproximadament), una amb una veta per poder-la penjar i les dues amb nom i cognoms.

• Si és el seu primer any, una fotografia

// PAG. 11

de carnet (si aneu a la fotògrafa del carrer Major digueu que és per a la llar d’ infants)

• Una motxilla per poder portar les co-ses de l’ infant al dia a dia.

• Una bata, amb nom i cognoms i veta per penjar al penjador.

• Les jaquetes o jerseis que els nens deixin al penjador marcats nom i cog-noms i amb veta.

Que cal portar si es queden a dinar i dormir.

• El dinar amb carmanyoles de vidre o en un recipient que mantingui el menjar calent. Tot s’ha de marcar amb etique-ta.

• Un pitet per a cada dia, marcats amb el nom i cognoms.

• Un llençolet petit per abrigar-se (es donarà cada 15 dies per poder-lo rent-ar). Marcat amb nom i cognoms.

• El xumet i/o objecte per dormir, mar-cats amb nom i cognoms.

És important que escolliu roba pràctica i còmoda per vestir l’ infant.

Eviteu posar-los «petos» sempre que pu-gueu. Per al dia que es fa psicomotricitat els infants han d’anar amb xandall i calçat esportiu per poder-se moure millor.

Reiterem la importància que tot estigui marcat amb nom i cognoms o només cognoms per no perdre cap objecte ni peça. Si és per alguna cosa, nosaltres no tindrem la culpa, ja que heu de pensar que tenim molts nens i nenes i no podem saber les coses de tots.

ADAPTACIÓ

Per a una bona adaptació us recomanem el següent:

• Abans de començar seguir els mateixos horaris d’alimentació i descans que l’escola.

• No enganyar l’ infant i explicar-li la nova situació amb raonaments senzills.

• Es recomana fer un horari curt durant els primers dies.

• Procurar que l’ infant assisteixi amb regularitat.

• Els comiats han de ser curts, decidits i ràpids. Això no vol dir que els pares no puguin estar-se una estona dins de l’aula, però com més estona estiguin amb els infants el moment de l’adéu serà més dur.

• Ser puntual a l’hora de recollir-lo a la sortida.

• Fer els mínims canvis possibles a casa.

• Davant qualsevol neguit o cosa, infor-mar a l’educadora.

PAG. 12 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

3. INTRODUCCIÓ AL PROJECTE EDUCATIU

Què pretenem

L’educació infantil està constitutuïda per dos cicles de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys. La Llar d’ infants comprèn el 1r cicle d’edu-cació infantil, de 0 a 3 anys.

Les àrees curriculars que es treballen en aquest cicle es divideixen en tres grans blocs:

1. Descoberta d’un mateix

• El cos i la pròpia imatge• Joc i moviment• L’activitat i la vida quotidiana• Cura d’un mateix

2. Descoberta de l’entorn natural i social

• Els primers grups socials• La vida en societat• Els objectes• Animals i plantes

3. Intercomunicació i llenguatge

• Llenguatge verbal• Llenguatge musical• Llenguatge plàstic• Llenguatge matemàtic

Aquests blocs es treballen adaptant-los a l’edat del nen/a i al seu moment evolutiu.

L’escola infantil ha d’arribar a ser un con-text de la vida del nen/a. En cap moment pretén substituir la família, sinó en tot cas complementar-la.

Les finalitats de l’escola infantil són les següents:

• Potenciar la creativitat, l’ interès i la curiositat per la descoberta.

• Garantir la seva seguretat i cobrir les seves necessitats fisiològiques.

• Transmetre, amb l’activitat diària, uns hàbits que els permetin aconseguir autonomia i seguretat i que els facilitin l’adquisició de nous aprenentatges en els seu progrés personal.

• Potenciar la convivència, atès que afavoreix la igualtat entre persones de diferents sexes, cultures i capacitats físiques i psicològiques

METODOLOGIA

A la Llar d’Infants els Malfargats es trebal-la sempre des del joc i tenint en compte el component lúdic de les activitats. Cada responsable de grup es prepara la seva programació tenint el compte els nens i nenes que configuren el grup i el moment evolutiu en què es troben.

Partint de la base que els primers anys de vida de l’ infant són de vital importància, volem posar especial interès a satisfer les seves necessitats bàsiques: higiene, alimentació, afecte, seguretat, confiança, però també les afectives, emocionals, personals, intel·lectuals i socials dels in-fants, per incidir de manera positiva en el seu aprenentatge i desenvolupament, per aconseguir que cada cop sigui un infant més autònom.

Les propostes de joc i activitats es tro-ben en consonància amb aquest principi, posant especial atenció a la vivencialitat. En aquesta edat és molt important trebal-lar la psicomotricitat lliure, així a l’aula apart d’haver-hi alguns espais com el dels contes, el del descans, hi ha tot d’estímuls per motivar-los a moure’s.

// PAG. 13

A partir del gener del 2017 han desenvo-lupat un projecte basat en la pedagogia dels espais i materials com a element ed-ucatiu. L’organització i disposició dels dif-erents espais i la selecció dels materials de la llar d’ infants responen a la diversitat d’ interessos i ales necessitats dels infants.

La llar d’ infants distribueix les aules amb els diferents espais de la teoria de les intel·ligències múltiples. Els infants des de molt petits adquireixen uns aprenen-tatges. Tot i això, cada infant relaciona el seu aprenentatge amb alguns tipus d’ in-tel·ligències en concret, és a dir, tot i que totes són importants i necessàries, cadas-cú en desenvolupa alguna més que una altra.

Avui dia, a les escoles, s’està començant a implantar aquest nou mètode d’aprenen-tatge, en què es dóna més importància a les capacitats individuals de la persona, ja que tots no tenim les mateixes habilitats en segons quines activitats. Amb aquest nou mètode d’aprenentatge, es propicia la creativitat i la col·laboració a partir del joc.

Per identificar aquestes capacitats, el professorat les ha de valorar amb l’obser-vació i la documentació.[

Segons la Unesco, “cada nen té unes característiques pròpies, per això s’ha de dissenyar un sistema educatiu que tingui en compte les diferents habilitats i neces-sitats d’aquests”.

Aquest mètode dissenya una educació més personal i necessita un material edu-catiu més ampli per tal que el nen o nena pugui desenvolupar totes les seves habil-itats, i un professorat format específica-ment amb aquest objectiu.

La teoria de les intel·ligències múltiples va ser proposada per Howard Gardner el 1983. Aquest model proposa que totes les persones tenen vuit tipus d’ intel·ligèn-cia que, si bé poden estar relacionats,

determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre d’altres, el món que les envolta. Gardner argumenta que hi ha una gran varietat d’habilitats cognitives, però que hi ha molt poca relació entre elles. Per exemple, la seva teoria postula que una criatura que aprengui fàcilment a multiplicar no és necessàriament més intel·ligent que una altra a qui li costi més adquirir aques-ta habilitat. La criatura que trigui més a aprendre’n pot ser que n’aprengui més fàcilment amb una altra aproximació do-cent, que excel·leixi en camps diferents a les matemàtiques o que observi i entengui el procés de la multiplicació a un nivell més profund. Defineix la intel·ligència com una capacitat i, per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha un com-ponent genètic, però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l’ambient, les experiències viscudes, l’educació, la motivació...

Fins ara la manera d’avaluar la intel·ligèn-cia feia pensar en una frase cèlebre d’Al-bert Einstein: “Tots som genis. Però si jutges a un peix per la seva habilitat de grimpar arbres, viurà tota la seva vida pensant que és un inútil”

Així com hi ha molts tipus de problemes, també hi ha molts tipus d’ intel·ligència. A la llar d’ infants es treballen:

Intel·ligència musical: facilitat en la com-posició, la interpretació, la transformació i la valoració de tot tipus de música i sons. Es distingeix pel plaer de sentir la música, els sons i els ritmes. Per tal de potenciar-ne l’expressió es pot assistir a concerts, cantar, fer música, introduir música de fons durant la pràctica d’altres activitats, començar a escriure cançons, aprendre a tocar instruments, etc. Aques-ta intel·ligència és molt útil per aprendre idiomes. A més, permet desenvolupar-se adequadament a cantants, compositors i músics com són: Pau Casals, Lluís Llach o Serrat.

PAG. 14 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

Intel·ligència lingüística: es distingeix pel plaer en el llenguatge i la parla. Per tal de potenciar-la s’ha de dedicar temps a la lectura, els elements per escriure, els debats, els diàlegs, les discussions, els contes. Aquesta intel·ligència la tenen les persones que els agrada llegir, escriure, jugar amb les paraules, explicar històries, etc. Com la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors com són: Miquel Martí Pol o Josep Pla.

Intel·ligència lògica-matemàtica: es dis-tingeix per les elevades  habilitats en la resolució de problemes lògics i en les matemàtiques. Aquells que la posseeix-en, es fa les preguntes del “per què” i el “com”, raonen sobre les coses, volen saber “què passarà després d’allò” i pensen de forma seqüencial. Aquesta és utilitza-da per a resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l’hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha con-siderat com l’única intel·ligència. Per tal de potenciar-la es poden resoldre tren-caclosques lògics, fer càlculs, classificació d’objectes o visitar museus.

Intel·ligència interpersonal: és la capacitat de comprendre i entendre altres persones i treballar eficientment amb elles. Podem potenciar-la amb debats, treballs cooper-atius, reunions socials, aprenentatge tipus mestre - aprenent... Es troba en venedors, mestres, polítics, psicòlegs, actors i líders religiosos.

Intel·ligència intrapersonal: és la capacitat per comprendre’s a un mateix que con-tingui els propis desitjos i pors i, utilitzar aquesta informació en la pròpia vida. La podem potenciar escrivint un diari, pensar sobre les pròpies habilitats i emocions, dur a terme projectes individuals, estar sol... Es sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes.

Intel·ligència naturalista: és la capacitat que tenim per distingir, classificar i util-

itzar elements naturals. La podem poten-ciar a partir de la jardineria, l’observació i l’anàlisi de la fauna i la flora, la investi-gació de fenòmens de la natura... És la que demostren tenir els biòlegs o els herbolar-is. Aquest espai esta situat a fora de l’aula o sigui a l’entrada.

La manipulació i l’experimentació són bàsiques per a l’ infant en el seu procés de descoberta.

Presentant diferents propostes per ma-nipular i experimentar pretenem estimular els sentits, oferir diferents possibilitats de descoberta, facilitar el coneixement de les qualitats més evidents dels elements del nostre entorn, i gaudir del plaer de jugar.

La llibertat, el desig d’ investigar, la ne-cessitat de conèixer l’entorn, de tocar, de sentir, farà que sigui una experiència única per a cada un dels infants.

Els infants fan servir tots els sentits, ob-serven els resultat de les seves accions sobre el material, experimenten el plaer i exploren les sensacions que produeix el contacte amb diferents materials. Desco-breixen qualitats dels diferents elements: suau, fred, brillant, dolç, salat, llefiscós, sec, humit, calent,... Aprenen a coordinar les mans i utilitzen els dits, així serà més fàcil aprendre a agafar bé el llapis (mo-tricitat fina).

Les educadores també posem especial èmfasi en tots aquells aspectes psico-motrius i posturals, ens comprometem a donar un suport específic a aquells infants i famílies que així ho requereixin, per tal de garantir la formació integral del nen/a. Respectem el moment evolutiu i ens ajust-em a les diferents necessitats d’aprenen-tatge de cada nen/a i grup.

Des del moment de néixer, l’ infant es mou i amb el moviment s’expressa, aprèn i es relaciona, coneix l’entorn que l’envolta i es coneix a si mateix, els seus límits i les seves possibilitats. El coneixement del propi cos és la base de la primitiva estruc-

// PAG. 15

tura psíquica del “jo” infantil. El desenvo-lupament de l’ infant segueix unes etapes preprogramades en l’herència genètica de la nostra espècie. Cadascuna d’aquestes etapes compleix uns objectius en la mad-uració de l’organisme: en el terreny físic, el sensorial i el psíquic.

L’espai exterior també té valor educatiu i és ric oferint experiències sensorials, cor-porals, socials, creatives, emotives,...

Al pati poden conèixer aspectes relacio-nats amb el temps atmosfèric, les plantes, les bestioles, el cel...També podem presen-tar propostes d’experimentació, motrius,..

Potenciem l’aprenentatge dels hàbits per poder afavorir l’autonomia person-al, la creació d’una autoimatge positiva i d’aquesta manera la convivència, comp-tant també amb el suport de la família.

Volem donar valor i importància a les “rutines” (hàbits de neteja, àpats, descans, arribades i comiats). Volem que aquestes atencions siguin de qualitat perquè tin-guin més contingut pedagògic i realitzar aquestes rutines amb respecte i empatia cap als infants.

Tenim en compte que és en aquests mo-ments que els infants prenen consciència de si mateixos i del món que els envolta. Si els tractem amb respecte, atenció i comprensió, ells també es relacionaran de manera respectuosa, confiada i compren-siva amb el seu entorn.

Mitjançant les rutines establim una relació de complicitat amb els infants. Aprofitem les rutines per establir relacions càlides i afectuoses, per comunicar-nos amb els infants, per estimular la seva participació i cooperació.

Quan donem respostes adequades, quan aprenem a escoltar els infants, quan do-nem més valor al que fem amb ells, quan aprofitem més els moments de relació individual, l’ambient és més tranquil, més amable per a tots, on el valor fonamental

serà el respecte vers l’ infant actiu i com-petent.

Per a nosaltres la música constitueix un punt de partida privilegiat en l’educació infantil, a través del qual els nens i les nenes poden iniciar el descobriment del seu cos, del llenguatge oral, de la dansa, del ritme, del moviment, de la música.

Els infants viuen la melodia, l’estructura musical i la pulsació de la música i les cançons.

Es crea un vincle afectiu i comunicatiu entre l’ infant i l’educadora.

Amb la música, les cançons, les moixaines els infants aprenen a sentir, a percebre i, a poc a poc, a expressar-se.

La música afavoreix el desenvolupament de la memòria, la concentració, l’atenció, la imaginació, l’observació, la creació,... i despertem el plaer de sentir-la i viure-la.

Podem escoltar, ballar, expressar, sentir, interpretar, cantar, imitar, disfressar-nos ... i crear música.

Per altra banda aquest curs ens inicia-rem amb el mètode Padovan. El mètode Padovan és un mètode de reorganització neurològica basat en els mètodes de Fay i del treball de Rudolf Steiner, evolucionat i perfeccionat per Beatriz Padovan. Beatriz Padovan, de formació pedagoga i fonoad-iologa treballava en una escola de la met-odologia Waldorf, en aquest tipus d’es-cola l’educació ha de dur-se a terme com una obra artística, en un ambient lliure i creador. En aquest entorn va observar i estudiar que existien nens que no podien per si mateixos, malgrat rebre els suports terapèutics necessaris, desbloquejar determinats processos cognitius. Beatriz Padovan va necessitar aprofundir en diferents disciplines per ajudar aquests nens i aquestes nenes a superar les barre-res d’una manera respectuosa.

Per poder seguir correctament en aquest mètode en aquest període d’edat que es

PAG. 16 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

tant important, sobretot de 0 a 15 mesos, contem amb l’Ester Reche i Bassa (mestra d’educació especial i logopeda). Ella és la directora d’”Educ’Art” que és un centre ed-ucatiu per infants i adolescents on trebal-la el mètode Padovan. Arrel d’aquest curs hi ha canvis a les aules per que els infant puguin tenir un bon desenvolupament. Cada aula té una hamaca per poder-se gronxar. Contem amb un triangle Pikler i també un arc estic al triangle Pikler.

JUSTIFICACIÓ PROJECTE D’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Sempre es van treballant les emocions però aquest any hem decidit fer un pro-jecte on ens centrarem en les emocions bàsiques, ja que hem considerat que eren les adequades per tractar durant el prim-er cicle d’educació infantil. Hem observat que, en general, hi ha una necessitat de tractar l’educació emocional amb els in-fants, ja que moltes vegades a les escoles les emocions no es treballen adequada-ment. La possibilitat de reconèixer les emocions pròpies i dels altres i la capaci-tat d’expressar-les ens ajuden en la nostra relació amb els altres, en la nostra salut psíquica i ens dóna seguretat per afrontar nous reptes, entre d’altres coses, i aquest és el motiu per el qual creiem de gran importància planificar una unitat de pro-gramació amb aquest contingut.

En aquesta unitat didàctica treballarem per tal d’assolir els objectius descrits en el primer cicle d’educació infantil, recollits en les tres àrees del segon nivell de con-creció descrits en el currículum:

• Descoberta d’un mateix i dels altres

• Descoberta de l’entorn

• Comunicació i llenguatge.

Volem treballar, com a primer nivell de concreció, el reconeixement i expressió de les emocions bàsiques diàriament, de for-ma continuada i amb l’objectiu que l’ in-fant se senti còmode i segur amb l’exper-

imentació d’aquestes emocions. L’ infant ha de ser capaç d’experimentar, detectar i reconèixer les diverses emocions bàsiques que ens afecten, i aprendre a identifi-car-les i a identificar les causes que les provoquen. D’aquesta manera, l’ infant assoleix una seguretat sobre ell mateix i un control sobre els seus actes, essent capaç de decidir i expressar correcta-ment cada una d’aquestes emocions, per tal d’assolir gradualment un creixement emocional saludable que serà un pilar fonamental per afrontar els conflictes que sorgeixin al llarg de la seva vida. Pretenem que l’ infant comenci a aprendre a iden-tificar, a anomenar i a acceptar les seves emocions, estats d’ànim i sentiments com a part d’ell mateix. En la mesura que som capaços d’anar expressant i descobrint les nostres emocions, començarem a ser capaços també d’anar escoltant i obser-vant les emocions dels altres. D’aquesta manera podem iniciar l’acostament afectiu envers els altres per tal de treballar si-multàniament també l’empatia. Les emo-cions bàsiques que volem treballar són les següents:

• Alegria

• Tristesa

• Por

• Vergonya

No tan sols pretenem que l’ infant iden-tifiqui aquestes emocions i sentiments, sinó que també en pugui definir les causes i conseqüències d’aquestes i com reac-ciona ell envers aquestes emocions. Si els infants arriben a entendre les pròpies emocions i sentiments, i saben reconèixer els seus estats d’ànim, també seran més capaços de poder comprendre als altres. El fet de poder compartir amb els altres les emocions pròpies, pensem que també facilita la integració i el sentiment de per-tinença al grup. 4 Per tal d’assolir aquesta fita, l’equip d’educadores ha realitzat una programació amb activitats expressa-

// PAG. 17

ment dirigides al treball de les emocions bàsiques. Un dels recursos principals, i a través del qual es treballaran moltes de les activitats d’aquesta Unitat Didàctica serà la Papallona Mariona. La Mariona ens permetrà presentar les emocions bàsiques que volem treballar mitjançant l’explicació de contes i la realització d’activitats con-cretes, així com també acompanyar-nos en diferents rutines i activitats quotidi-anes que es realitzaran al llarg del curs en les quals també es realitzarà un treball de les emocions.

JUSTIFICACIÓ PROJECTE DE L’HORT

Aprofitant el canvi de línea a la nostra llar d’ infants i els que també em fet al pati on fa poc em canviat els espais per a trebal-lar per a IM en els moments d’esbarjo a l’aire lliure, vàrem deixar un petit apartat per a dedicar-lo a fer un hortet/jardí coma espai naturalista en el qual poder plantar, tenir cura i collir els nostres propis ali-ments, flors i plantes aromàtiques.

Pensem que és important que els nost-res infants visquin des de la seva primera infància l’hort com a part del mon rural en que visquem, tot gaudint i sentint-se part important en les diferents fases del cultiu de l’hort, des de la preparació de la terra fins a la recol•lecció, oferint-los experièn-cies vivencial i manipulatives.

Engegar aquest projecte com a part im-portant en el treball de les Intel•ligències

múltiples ens ha proporcionat un munt de possibilitats tant en el marc de inin-tel•ligència naturalista com el de l’ex-trapersonal i la intrapersonal ja que és important no sols saber cuidar les plantes sinó també aprendre a esperar el torn per a regar o per a collir els fruits, compar-tir-los un cop collits i gaudir de moltes experiències pròpies com ara la satisfac-ció d’haver participat en la cura d’unes plantes que es fan grans i boniques i que ens donen fruits.

PROJECTE PATI

Aprofitant l’espai que tenim com a pati, em decidit dividir-lo per espais o sigui seguir la mateixa metodologia que seguin a l’aula.

Com a part important en el treball de les Intel•ligències múltiples ens ha propor-cionat un munt de possibilitats tant en el marc de inintel•ligència naturalista com el de l’extrapersonal, la intrapersonal, el matemàtic, el lingüístic,... Això fa que es puguin moure i jugar on ells i elles es-tiguin millor a fora a l’aire lliure.

LA CONVIVÈNCIA I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

En tota convivència apareixen conflictes i un dels objectius de la llar d’ infants és educar per a aquesta i afavorir el desen-volupament de les habilitats socials a tots i cadascun dels infants. El primer pas per a portar a terme una resolució de con-flictes eficaç i que alhora permeti inculcar valors positius a tots els infants és iden-tificar el seu origen. Tot seguit, se seguirà una sèrie de pautes que permetran super-ar-los i fomentar un aprenentatge nou als infants que els farà ser cada vegada més autònoms en aquest àmbit. Els conflictes

PAG. 18 // NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE - LLAR D’INFANTS ELS MALFARGATS / SORT

poden plantejar-se de diverses maneres, no hi ha només una sola pauta que gar-anteixi la millor solució en tots els casos, tot i així, hem establert la següent pauta d’actuació:

Normalment els conflictes comencen aproximadament a partir d’un any d’edat, però no vol dir que abans no n’hi pugui haver.

És important mantenir un to de veu suau mentre es parla amb les persones impli-cades així com també posar-se a la seva alçada i escoltar-los atentament a tots/es. D’aquesta manera els infants van apre-nent a resoldre els conflictes de manera més autònoma tot tenint en compte valors com l’escolta, la pau, el diàleg, el respecte pels torns de paraula, el respecte per les emocions d’un i de l’altre, etc. Que hi hagi infants que no s’expressin verbalment no vol dir que no es comuniquin d’altres maneres, se’ls ha de donar l’oportunitat d’expressar-se sempre. La resolució dels conflictes va estretament lligada amb les emocions; és un bon mo-ment per a fer-los conscients de què estan sentint: ràbia, tristesa, por, tranquil·litat, etc. Es pot utilitzar com a fil conductor el

conte del Monstre de Colors per així fer-los identificar de quin color/estat d’ànim estan.

Activitats extraescolars

Com a activitats d’extraescolars la llar d’Infants ofereix :

Natació: per a nadons dels 6 mesos als 3 anys. Aquesta activitat no és perquè aprenguin a nedar, sinó que no tinguin por a l’aigua i que se sàpiguen defensar dins d’aquest element. Es durà a terme un dia al matí i un a la tarda, sempre acompa-nyat per un adult: pare o mare o padrins. El grups serà com a màxim de 6. El preu dependrà dels nens/es que hi vagin. Es començaria a l’octubre fins al desembre i desprès d’abril a juny i es cobraria per quadrimestre. El lloc serà a la piscina SPA de l’hotel Pessets pels matins i per les tardes.

Anglès: a nens i nenes de 2 a 3 anys. Es una hora a la setmana, cada dimarts de 9:30 a 10:30.

Música: per a tots els infants de la llar

// PAG. 19

d’infants. Sempre amb la música com a protagonista, i amb el contrabaix com acompanyant, sentirem la vibració dels instruments en el nostre cos i l’efecte que ens provoquen. Comprovarem com pot condicionar explicar un conte segons

la música que l’acompanya. Sentirem que ens provoca el silenci o absència de so.

Ens comunicarem només amb música.

Amb l’objectiu Parar una estona per sen-tir en el nostre cos, les emocions que ens provoca la música. Reconèixer la nostra part musical intuïtiva. Sobretot sentir la música, i deixar de pensar per connectar amb la nostra part més profunda.

Com activitat nova que ofereix la llar es l’activitat de ioga i exercicis de pares amb els infants. Aquesta activitat s’ intentarà fer a la llar per les tardes després de la recollida.

2018-2019

Dades de contacteLlar d’Infants “Els Malfargats”

Av diputació, 24 baixosmalfargats@gmail.com

Telèfon 973 620 468

Web Llar d’Infants “Els Malfargats”

https://llarinfantselsmalfargats.wordpress.com