JUN

Y

200

3

ANY I Núm 4

Llegiu-me!

Hello friends! Com anem? Ja tornem a estar ambvosaltres... per últim cop. L’equip de redacció uscomunica que aquest és l’últim número, ja que s’haacabat el curs.Aquí trobareu la visita dels suecs, viatges, activitats detutoria, entrevistes, premis, enquestes, lecturesrecomanades...Una vegada més, volem donar les gràcies a tots aquellsque han col·laborat, i us recordem que LA PUÇAtornarà a estar amb vosaltres el mes de setembre.BON ESTIU!!!

Els nervis de l’aeroport

SUMARIIntercanvis

Suècia ........................ 1

Ardales ........................ 4

Viatges

Galícia ........................ 6

Madrid ........................ 8

Carcassonne ..................... 9

Diada de Sant Jordi ..................... 10

Teatre ........................ 12

Premis. ........................ 14

Instinotícies ........................ 16

VÉNEN ELSSUECS!

Alberto Izquierdo i Albert PuigEl passat dia 29 de maig, 23 alumnessuecs ens varen visitar. Això va ser possible gràcies a l’ intercanvique es va iniciar el desembre quanalumnes de 3r i 4t del nostre institut vanvisitar Suècia.Els alumnes suecs varen passar unasetmana intensa i molt divertida, cadascú acasa d’una família acollidora

A l’institutDurant la seva estada varen podercomprovar la diferència entre l’organitzacióa l’institut suec i al nostre.Ells alternen 40 minuts de treball i 20 dedescans, o 50 minuts de treball i 10 dedescans, mentre que aquí es treballa 60minuts i, a part del pati, quasi bé no hi hadescans. Per aquesta raó, els alumnessuecs van deixar d’ assistir a les nostresclasses. No tenien l’hàbit d’estar una horaseguida en una aula, sense poder sortir,.Al seu institut, no sona cap timbre permarcar el canvi de classe. Això també elsva sorprende.

A la platja

Després de les classes, els alumnes suecsanaven a la platja, a vegades acompanyatsdels alumnes de l’intercanvi.Per a alguns, la platja era una experièncianova, ja que a Suècia no en poden gaudir,perquè les condicions ambientals no sónles més adients. A la platja, es van banyar,van jugar a voleibol, i a futbol, van llogarpatins...i també es van posar ben vermells.

El temps lliure i les festesTothom va disposar de temps lliure.Cadascú el va aprofitar com va poder:anant a la platja, a la discoteca, a fer unavolta , estudiant, quedant-se a casa...

Les activitatsEls professors que varen participar i ferpossible l’intercanvi, varen prepararalgunes activitats per als alumnes. Unad’elles va ser la visita a la biblioteca , on unrepresentant de l’ Ajuntament de Blanes vadesitjar als alumnes suecs una bonaestada, i on es va fer el lliurament de regalsentre les escoles i els Ajuntaments blanenci suec.Una altra activitat va ser el sopar decloenda, la darrera nit, al menjador del’institut.

2

A Barcelona

Després de la trobada dijous 29 al matí, suecs i blrealitzar una mini ruta turística amb l’autocar p(Camp Nou, Montjuïc, Sagrada Família), però vaquan realment els nòrdics varen poder explorar la Aquell dia varen tenir temps lliure per descobrir la cla ciutat... i fer compres. Tothom s’ho va passar movaren acabar esgotats.

QUÈ ÉS COMENIUS?

COMENIUS és un projecte en el que hi participen països de la UE (Unió Europea), dels quals un fa de cooi els altres, d’associats. La durada del projecte és de tresEl nostre institut va iniciar la seva participació el curs com a país coordinador amb un projecte que es deia “Cimatges”, i al qual es van afegir Suècia, Finlàndia i DinamEl curs 2001-02, el nostre IES es va apuntar a un projecoordinat per Finlàndia, que duu el nom de “Joves eurque finalitzarà el 2004. Els temes de què tracta són: la als centres educatius, el temps de lleure de pares i tribus urbanes.

Edita: IES Serrallarga DL: GI-1579-2002Coordinació: Lourdes Domènech Col·laboració: Fra

Equip de redacció (Alumnes de 3r d’ESO):David Caurel, Jèssica Fernández, Sergio Fernández, AlejandOlivera, Daniel Puerto, Albert Puig, Raquel Rodríguez, Mònica

Vénen els suecs!

anencs vàremer Barcelona ser dissabteciutat comtal.ultura, visitarlt bé... però

El comiat

L’ adéu va ser molt emotiu i dur, ja que aquells dies varenservir per enfortir els llaços entre dos països.Com s’esperava, algunes persones no varen podercontenir les llàgrimes mentre deien adéu a uns amics quesempre tindran en el record.

atxi

llera

at

diversosrdinador anys.1998-99onstruïmarca.cte nou,

opeus”, iviolènciafills i les

Pass

ejan

t per

Bar

celo

na

SA KAN MAN SAGA… (COM ES DIU?)

A

l’aul

a de

b

RedaccióDilluns dia 26 de maig, 17 alumnes de 2n de batxillerat de l’institut deNorrköping (Suècia) van visitar el nostre centre. Al llarg del matí, van assistira les classes de castellà, anglès i tutoria dels alumnes de 1r de batxillerat.Els suecs estudien l’espanyol com a matèria optativa, i estaven a SantaSusanna de viatge d’estudis. Durant la seva estada a Catalunya, tenienprevist visitar Cadaqués, Figueres i Barcelona.

Hola Hej!Bon dia God dagFins ara Vi ses sanrt¿Com estàs? Hur mar Ni?Moltes gràcies Tack sa mycketPerdó FörlatHo sento Jag beklagarNo ho entenc Jag förstar inte

D’acord Överenskommet¿Què? Vad sade du?M’agrada Jag tycker omQuè guay Vad häftigt!Sí, sisplau Ja, tackEspera VäntaAnem Kom sa gar vi!Fixa’t Tänk dig!

ncesc Estragués

ro Figueroa, Irene GSánchez, Alfonso Se

René Améztegui Rosales, profesor de Stora Sätraskolan

Del 29 de mayo al 5 de junio, 23 alumnos de Stora Sätraskolan (Suecia)juntamente con 4 profesores visitamos Blanes y el IES Serrallarga. Endiciembre del año pasado, los alumnos españoles visitaron Suecia. Ahoranos tocó devolver la visita.En las evaluaciones sobre la visita, nuestros alumnos quieren destacar lavisita a Barcelona, las tardes de playa, pero principalmente el contacto consus amigos españoles y con las familias que les brindaron sus hogares. Losalumnos suecos dicen haber aprendido mucho sobre la cultura española, laforma de vivir de las familias, y cómo funciona la enseñanza en el instituto.Las diferencias que han notado son en el horario de las comidas, lascomidas, la disciplina en las clases que han visitado, el trato alumnos –profesores, la cafetería y los lavabos para alumnos. Gracias al intercambiomuchos alumnos ahora tienen amigos en Blanes y muchos quieren volverpronto.De parte de los profesores, podemos decir que la experiencia ha sido positivaen todos los sentidos, pues nuestros alumnos han mejorado susconocimientos de español y han podido comparar los dos sistemaseducativos, han adquirido nuevos amigos y han convivido con una familiaespañola.Los profesores que hemos tenido la dicha de poder estar en Blanes, estamosmuy agradecidos por todas las atenciones que nos han brindado y nosllevamos un grato recuerdo de nuestra visita, por lo que deseamos que larelación entre nuestros centros educativos continúe.

an

Subvenciona: APAAssessoria lingüística: Assumpció Vaquer

rcia F., Irene García S., Cristina Gómez, Alberto Izquierdo, Melissadra, Mónica Tapia, Laura Vilà, Jiajia Wang

Mercedes Centrich, coordinadora del projecte

Els professorsAquest curs, ha estat el nostre institut on s’ha realitzat latrobada dels professors europeus que treballem en elprojecte COMENIUS “Els joves europeus”. Els professorsque han estat amb nosaltres durant l'última setmana del 2ntrimestre ( del 7 a l’11 d’abril) són els professors italians del’ “Istituto d’istruziones A. Motti” de Reggio Emilia (Itàlia),en Giuliano, la Silvia i l’Umberto, i les professoresfinlandeses de l’escola “HyokkälänYläaste” de Tuusula, laMarja i la Mirjam. Suposo que ja sabeu que els professors

A Barcelona, al Parc Güell

Famílies acollidoresAmb els professors finlandesos van venir 4 alumnes de8è grau, 3r d'ESO per a nosaltres, que van ser acollidesper les famílies de l'Anna Hansen, l'Alba Lupiáñez, laMercedes López i l'Ada González, alumnes de 2n d’ESOdel nostre institut. La veritat és que va anar molt bé,aquest petit intercanvi. Van aprendre unes de les altres:costums, menjars, clima. Les noies finlandeses vanveure "el dia a dia" d'una noia de la seva edat i els vanpoder explicar com és a Finlàndia: un país amb poqueshores de sol i molt fred a l'hivern, i molt clar i fresc al'estiu. Vull agrair a les famílies de les noies del nostreinstitut l'esforç que van fer perquè tot sortís bé.

PROJECTE COMENIUS

Comenius

ActivitatsEl dia 9 d’abril, a la Sala de Plens de l’Ajuntament, es va fer unarecepció oficial a les dues delegacions de l’intercanvi.També vam anar un dia a Barcelona i els va agradar molt. Vamfer part de la ruta de Gaudí, Montjuïc... i evidentment vam anarde compres.

: "Els joves europeus"

que participen en el projectesom en Salvador Sagrera, enVirgili Fernández i jo mateixa.

La feinaEl nostre treball, durant laseva estada, va consistir aavaluar les activitats fetes pelsalumnes dels tres països iprogramar-ne de noves. Lesactivitats que vam programarsón molt diferents en cadapaís, ja que no hem d'oblidarque Finlàndia és un paísnòrdic i la gent jove témaneres molt diferents de"funcionar".

Davant, assegudes, hi ha les finlandeses; da

Bé, com vegeu, vampoder fer una micade tot, però allò mésimportant és veurecom treballen elsprofessors i elsalumnes d'altresescoles europees.Som molt diferents,però la gent jove ésjove a tot arreu. Téles seves il·lusions,té un futur en quèpensar...

3

rrere, les blanenques

Intercanvi Blanes-Ardales ESTUDIANTS DE BLANES VISITEN ARDALES

Jiajia WangDimecres 26 de març, a les 8.15h, 26 alumnes de2n d’ESO, acompanyats de 4 professores (laMercè Chaler, l’Àngels Gallego, la Mercè Torroella ila Rosa Oliveras) van sortir de l’estació de Blanescap a Ardales (Málaga), amb la intenció de passar-hi tres dies intensius.El viatge era la segona part de l’intercanvi Blanes-Ardales que es va iniciar el setembre de 2002, apartir d’una proposta d’agermanament entre elsajuntaments de les dues poblacions.

Durant el matí van poder visitar la casa de la cultura i el museud’Ardales. A la tarda, van anar fins a Ronda. Tot i la pluja que vacaure, el poble els va agradar molt. El paisatge era molt bonic.

Intercanvi Blanes-Ardales

Una mica d’història

La relació entre Blanes i Ardales ve de lluny. Durantels anys 30, 40 i 50, molts ardalencs van venir aBlanes a treballar. La SAFA (avui Nylstar) viviamoments d’expansió i necesitava mà d’obra queanava a buscar a Andalusia. Després, als anys 60,amb el “boom” turístic, la immigració va continuar. Avuihi ha a Blanes tants ardalencs com ardalencs hi ha aArdales, uns 3.000 aproximadament.

Divendres, 28 de març

Divendres va ser un dia molt complet. Van començar amb lavisita a Málaga. Allà van poder contemplar diferents vistes dela ciutat (des del centre, des del punt més alt...) Van passejarper les muralles, l’Alcazaba, el port , la catedral i el barri antic.A migdia, van dinar a la Universitat Laboral.A la tarda, van visitar alguns pobles de la Costa del Sol: al’interior, Mijas i a la costa, Benalmádena.Al vespre hi havia un sopar entre tots els participants del’intercanvi. Els alumnes van fer el joc de l’amic invisible i vanintercanviar regals.I per acabar la jornada, van anar a la discoteca.

Crònica del viatgeDimecres, 26 de març

A les 18.15h van sortir de l’estació de tren cap aBarcelona. A Sants van agafar el Talgo fins aBobadilla.L’experiència de viatjar en tren va ser molt divertida ieducativa. Tots van aprendre a tenir cura del’equipatge i a respectar els altres viatgers. Els nervisno els van deixar dormir bé. Ja se sap!

Dijous, 27 de març

A les 8.30h aproximadament, una representaciód’Ardales els va anar a recollir a l’estació de Bobadilla.Després de deixar les coses a l’hostal i d’instal·lar-sea les habitacions en grups de 3 o 4, van anar a visitarel CEIP Ardales, i allà els van donar una benvingudaben cordial. El moment de la retrobada entre elsalumnes va ser molt emotiu.

4

El moment de la retrobada entre elsalumnes va ser molt emotiu.

Dissabte, 29 de març

Dissabte, com que plovia molt, no vanpoder anar a visitar les coves. Elsprofessors van improvisar la projecció depel·lícula Spiderman a la Casa de laCultura.Aquest dia van tenir molt de temps lliureper poder estar amb els amics.A l’hora de berenar, els ardalencs vanpreparar la festa de comiat. A les 20.00h,els esperava l’autocar per anar a l’estació aagafar el tren. A l’hora de la despedida,molts van plorar.

Diumenge, 30 de març

Tots estaven molt cansats. Al matí, en eltren els van servir un esmorzar depel·lícula. No s’ho esperaven, guai!!!A Sants, van agafar el tren cap a Blanes.Van arribar a quarts de dues, amb molt deretard. Els pares estaven impacients!!!

Ardquiel nEl mimpL’odemromArdva o ti

DADES D’INTERÈS

Superfície: 110,10 Km2Habitants: 2948Monuments: Castillo de la Peña, Iglesia Nuestra

Señora de los Remedios, Museo, Desfiladero de los

Gaitanes, Cueva de Doña Trinidad Grund

Situació geogràfica: Comarca de Guadalteba

Intercanvi Blanes-Ardales

Algunes alumnes en un moment de descans

ARDALES

5

ales està situada a la comarca de Guadalteba, a 62,5lòmetres de Málaga i a uns 454 metres d’altitud sobreivell del mar.unicipi té un conjunt arquitectònic medieval

ortant, situat al voltant del castell i l’església.rigen del poble es remunta al Paleolític, com ho

ostren les restes trobades a la cova. Més tard, elsans van fortificar el nucli urbà entorn al castell.ales fou conquerida per l’emir Alhur al Tagafi, el 716 iser qui li donà el nom Ard- Allah, que significa “jardínerra de Dios”.

7 dies a SadaEl novembre del 2002 el Prestige s’enfonsava i provocavaun desastre ecològic sense precedents. D’aquí va sorgir la

idea de fer el viatge a Galícia.

Irene García F. Raquel RodríguezEl dia 3 d’abril, els alumnes de 3r ESO vam emprendre un viatje de 7 dies a Galícia. Laprimera nit, la vam passar en uns bungalous a Santillana del Mar, els 5 dies següents en unalberg a Sada (A Coruña) i l’última nit, en un hotel a Burgos.

1r dia (dijous 3)Vam sortir de Blanes a les 8:30h. Érem el conductor, 49 alumnes i 4 profesors (La SílviaMoreno, la Conxita Berney, en José Luis Miguel i en Jordi Molina). Vam parar a esmorzar i adinar en estacions de servei. A l’hora de dinar, vam descobrir que en José Luis es l’home que fa“un país en la mochila”. Vam arribar a Santillana del Mar a les 7:30h de la tarda. Ens vaminstal·lar als bungalous del càmping. Aquella nit vam estar de gresca i quasi no vam dormir.

2n dia (divendres 4)De bon matí vamtornar a agafar elbus per acabar elviatge, fins aGalícia. Vam arribara l’alberg de Sadacap a les 7.00h iens vam instal·lar,les noies en unpavelló i els nois enun altre, enhabitacions de 8.Després de sopar,vam visitar Sada.

3r dia (dissabte 5)Aquell dia tocavavisitar A Coruña.Primer de tot vam veure la torre d’Hèrcules. Des de dalt, la Silvia ens va fer una foto mentrenosaltres dibuixàvem a l’herba el símbol de la pau. Després vam tenir mitja hora per passejarpel centre. Vam dinar a l’alberg, i com que feia molta calor, vam anar a la platja. Més tard, vamagafar l’autocar per visitar Betanzos. Ens va acompanyar una guia, la Mª Jesús, que semblavala gravació d’un casset. Després d’un recorregut pel poble vampassejar pel parc del Passatemps on hi havia coves, grutes, laberints i llacs.

4t dia (diumenge 6)Al matí vam tornar a A Coruña i vam visitar l’Aquarium Finisterrae, un aquari gran on hi haviamoltes coses per fer (tocar animals, veure les foques...) Vam dinar a l’alberg i a la tarda vamvisitar Ferrol. Després de sopar vam fer teatre. En una hora vam muntar unes curtesrepresentacions sobre el “xapapote”, i les vam interpretar en un amfiteatre que hi havia darrerade l’alberg. Vam riure molt, ja que algunes eren molt diveritdes.

La trouppe

Galícia

5è dia (dilluns 7)El dilluns vam anar a l’institut de Muxía on ens vam trobaramb nois i noies de la nostra edat que ens van ensenyar elpoble. Vam veure voluntaris i roques plenes de “xapapote”.Vam dinar un pícnic a la platja. Després, una companya vatenir una reacció al·lèrgica i la vam portar a l’hospitalcomarcal. Ella es va quedar a passar la nit a l’hospital ambdos professors i nosaltres vam dormir a l’alberg.

6è dia ( dimarts 8)Abans de marxar cap a Santiago, vam fer les maletes.Aquell dia vam passar a la ciutat passejant i comprantrecords. Vam tornar a dinar de pícnic. Vam visitar lacatedral. Un grup va trobarl’actor de la sèrie “Un PasoAdelante”, en Cristóbal. Vamsopar ràpid per poder veure elpartit de futbol. Després, unsenyor galllec es va oferir perpreparar-nos una queimada:una beguda feta d’aiguardentcremat, amb sucre desfet.Mentre la feia havia de recitarun conjur i havíem d’estar ensilenci total. Va ser unespectacle bonic i interessant.

7è dia (dimecres 9)A les 9:30h vam sortir cap aBurgos. Ens vam passar el diaa l’autocar i vam tornar a dinarde pícnic, ja ens estàvemcansant dels bocates.

Ens vam instal·lar a l’hotel als afores de Burgos enhabitacions de 2, 3 i 4. També hi havia una sala de jocs onmolts vam veure el partit del Barça. A la nit, vam aprofitarper fer trucades als amics.

8è dia ( dijous 10)Abans de sortir cap a Blanes, vam visitar la catedral deBurgos. Vam arribar a casa a les 8:30h. A l’autobús, ensavorríem i vam inventar una cançó per a totes les parellesdel viatge. A l‘arribar, un alumne es va adonar que s’haviadeixat les maletes a la recepció de l’hotel. Les hi van haverd’enviar per correu. Tot va quedar en una simpàticaanècdota.

OBJECTIUS

• Viure la realitat d’un desastre ecològic, per comprovar laimportància de l’equilibri mediambiental.

• Desenvolupar una actitud crítica i de recercad’informació davant la situació de la Costa da Morte.

• Apostar per un futur sostenible.

• Intercanviar opinions amb adolescents gallecs delsinstituts de Muxia i Malpica, i desenvolupar actitudssolidàries.

Fent el signe de la pau

ANÈCDOTESEn el viatge en José Luis feia de guia i ens deia per quinspobles passàvem. Sempre acabava amb la mateixa frase:”A esta ciudad tenéis que volver cuando tengáis un novio ouna novia formal.”

Durant les hores que vam passar al bus, alguns alumnesvam començar a aprendre a tocar acords amb la guitarra iaixí cantàvem i ens distrèiem.

A les nits, els professors passaven per les habitacions pervigilar que no féssim merder. Per això els hi vam posar unsmotius: Sergent Rubio i Teniente O’neill per lesprofessores i Coronel i Cipote musical als professors. Tot iaixí hi va haver molt bon rotllo entre profes i alumnes.

7

Madriz, Madriz, MadrizUn viatge d’oci i cultura

Els dies 7, 8, 9, 10 i 11 d’abril, alumnes de 1rde batxillerat i de CFGM Gestió Administrativai CFGM Manteniment Elèctric van marxar aMadrid de viatge de fi de curs. Elsacompanyaven la Neus Coll, en RafelMaresme, en Joan Rincón i la Mercè Torroella.En total sumaven 78. Quina colla!!!

Jéssica González / 1r batxilleratSe ha de reconocer que fue un trayecto largo. Ala ida, teníamos muchas ganas de llegar y a lavuelta nos queríamos quedar y es que, aunque alprincipio no nos conocíamos mucho, con los díasnos íbamos cogiendo confianza y surgieronamistades que espero que nunca se pierdan.Fueron cinco días. Cinco días que pasaronvolando. Visitamos el Escorial, donde pudimospasear por unos hermosos jardines y ver obrasespectaculares.En Toledo, pudimos gozar de una magnífica vistae incluso llegamos a presenciar unamanifestación a favor de la paz, con actuacionesen directo: break-dance, hip-hop, malabares, etc.En el Prado, coincidiendo con otra escuela deBarcelona, vimos obras de Velázquez, Goya y elGreco. Y por último, ¡Warner Bros Park! Paraalgunos fue el día más esperado del viaje. Allípudimos experimentar subidones de adrenalina,pasear y ver espectáculos.Por las noches, algunos, bien, casi todos,salíamos de marcha un ratito. Los locales a losque íbamos no eran gran cosa, pero nosconformábamos con un poco de música y buenagente. Al llegar al hotel, la juerga seguía. Tambiénhubo algún incidente: gripe, dolores de cabeza,dolores de alcohol,... por ser algunos un pocoinconscientes o muy despistados. A pesar de todo, los buenos momentossuperaron a los malos.

De viatge a...

VOYAGE À CARCASSONNEGemma Gimeno, professora de francèsEls dies 29 i 30 d’abril, la cité de Carcassonne, petita joiamedieval que guarda en els seus murs més de 2.500anys d’història va resistir victoriosa la invasió de 94alumnes de francès dels tres IES de Blanes. L’objectiud’aquest grup de nois i noies era clar: “voulez-vousparler en français avec moi?”Trenta-set d’aquests blanencs eren de l’IES Serrallarga iestaven capitanejats pels següents professors: MercèChaler, Gemma Gimeno, Jordi Molina i Josep Sánchez.Tots pensem que l’objectiu es va assolir i que la sortidava ser molt profitosa.És una visió unànime que la visita al Château Fort deSalses va ser la més fàcil d’entendre. El “ganso” del guiava jugar un paper molt important.Però la cité médiévale no va deixar indiferent ningú, ambels seus carrerons, les seves muralles i pontsllevadissos és sens dubte un indret com de pel·lícula.La passejada en barca pel Canal du Midi va resultarrelaxant, alguns van aprofitar per “desconnectar” id’altres més interessats no paraven de fer preguntes.Finalment, ens vam endinsar a la terra per veure unavenc de 270 metres de fondària. Impressionant, oi?El temps no ens va acompanyar gaire, va ser plujós,però un magnífic arc de Sant Martí ens va acomiadar deFrança.

ELS TRES INSTITUS DEBLANES COL·LABORENLes àrees de francès dels IES Sa Palomera, S’Agulla iSerrallarga es van coordinar per poder fer aquest viatgeconjuntament. L’experiència va resultar molt positiva,tant per als alumnes com per als professors, i esperempoder repetir aquesta experiència en el futur.L’Ajuntament de Blanes, com ja és habitual, també vacol·laborar amb una subvenció del 20% del preu total delviatge.

1

9

Diada

10

L’speaker

El públic

t JordiMelissa Olivera i Jia jia WangEl 23 d’abril, dia de Sant Jordi, va ser una micaespecial. Vam fer tres hores seguides de classe iquan vam acabar, vam baixar al bar-menjador onl’APA ens havia preparat un esmorzar.Aquest dia es va instal·lar un escenari al gimnàs ones va fer el lliurament de premis del concurs literari iun miniconcert amb actuacions d’alumnes del’institut. Aquestes activitats es van fer amb el suportde Ràdio Activa, la més exclusiva, l’emissoraitinerant del centre.A la pista hi va haver competicions esportives(futbol, ping-pong, etc.)Vam tenir la tarda lliure per poder passejar per lesparades de llibres.

La ràdioEls que vam organitzar la ràdio vam ser els alumnesdel crèdit variable “Gabinet de premsa”. Entre totsens repartírem les feines. Mentre uns estaven en elcontrol, els altres feien les feines de locució, i unalumne del crèdit, l’Alejandro Figueroa, va ferd’speaker de totes les actuacions.L’emissió es va iniciar a les 12.00h i va finalitzar ales 13.30h.

Les actuacionsEl miniconcert va tenir dues alumnes deprotagonistes: la Gemma Sola de 4t d’ESO i laMarina kaudasch de CF de Gestió Administrativa.La Gemma era la segona vegada que ens oferiauna actuació, ja que havia participat en la festa deNadal. Les cançons que va triar van ser Like aprayer de Madonna i Sin ti no soy nada d’Amaral. LaMarina acostuma a cantar amb un grup i fa bolos.Ella va fer instal·lar un ordinador per baixard’internet l’acompanyament musical. Ens va oferirles cançons: Lucía de Joan Manel Serrat , Contigoen la distancia de Cristina Aguilera i ElGuardaespaldas de Whitney Houston.Per finalitzar les actuacions, van fer un duet totesdues amb la cançó Like a prayer.Durant les actuacions l’ambient al gimnàs era similaral d’un concert de professionals. Tothom s’ho vapassar molt bé.

23 d’abril de San

Les cantants

Els alumnes del CV “Gabinet de premsa” durant l’emissió

ALUMNES GUANYADORS DELCONCURS LITERARI SANT JORDI

2003

POESIANúria Valls 1r ESOAda García 4t ESO

Patricia García 4t ESO

PROSAIrene Garcia F. 3r ESO

Iris Grimal 4t ESOJesús Casals 2n batxillerat

Que paren mi tiempoque sin mí todo gire,

que fallezca mi cuerpoque mi reloj ya no sirve,que el llanto hipócrita

sin pensar desaparezca,sin dolor, en la gloria

quiero una vida eterna.Ada García

Mostra de teatre

12

X MOSTRA DE TEATRE DELS IES PÚBLICS DE LES

COMARQUES DE GIRONABlanes, 7, 8 i 9 de maig de 2003

Mercè Torroella, coordinadora d’activitatsextraescolarsAquesta mostra l’organitzem un grup de professorsde diferents instituts de Girona que, des de fa 10anys, intentem agrupar, durant 3 dies, totes lesactivitats vinculades al teatre que es fan en elscentres de secundària, i mostrar la feina feta duranttot l’any.

Enguany han participat 13 centres i s’hanrepresentat 16 obres, de diferents gèneres teatrals:drames, comèdies, musicals, i fins i tot dansa, fentús de 3 espais: l’Esbarjo, el teatre municipal dePalafolls i el teatre Clavé, de Tordera.

Col·laboren, en aquesta activitat, diferentsestaments: l’Ajuntament de Blanes, el Departamentd’Ensenyament, l’AMPA, la Diputació, els ConsellsComarcals, la Caixa de Girona i aquest any hemtingut uns tècnics de luxe: el professor MiquelPumarola i els alumnes del CFGS Regulació iManteniment de Sistemes Automàtics: Sergi, Jordi,Àngel i Toni, que varen ser els responsables delmaterial d’àudio i so, cedit per l’Esbart JoaquimRuyra.

Cada any s’intenta que la cloenda de la mostra, lafaci un grup ja considerat “quasi” professional i queestigui format, si no tot, per joves que han participaten anys anteriors a la Mostra de Teatre. Aquest anyel fermall de la mostra va anar a càrrec d’un grupde l’Escola Municipal de Dansa de Celrà, amb l’obraCamins i també hi va haver una nit de Jazz, amb laJazz Band de Blanes .

El passat mes de maig es vacelebrar la X Mostra de Teatre delsIES de secundària de les comarquesgironines.

Car

tell

de

la m

ostr

a

El actors i les actriusdel SerrallargaEl nostre institut fa 4 anys que s’ha enganxat enaquest món ple d’imaginació i d’il·lusió,Aquests joves de la faràndula ens sorprenen a tots(professors i companys) en veure’ls actuar:seriosos, imaginatius, decidits, sorprenents.

I com cada any, les obres que representen elsalumnes del nostre insitutut són les més (per què nodir-ho?) aclamades, les més vitorejades ientretingudes.Es nota el treball i les ganes de fer una bonafeina!

Mostra de teatre

Grup: A mig camíObra: L’edat del pavoDirector: Alfred MorenoActors: Vlàdic Petrushichev, Rebeca Pesado, JaumePagès, Ada Sala, Laura Cabrelles, Soledad Core,Marina Sáez, Yolanda Hebles, Elisenda Reynaldos,Silvana Hechedo, Beatriz González, Míriam González,Noelia Silva

Sinopsi:L’edat del pavo és una còmica història que reflecteix elspros i els contres de l’adolescència. Tracta temes coml’amor, els somnis i la mort.

L’EDAT DEL PAVO I FFS (Fast Food síndrome)

Grup. Els convidatsObra: FFSDirector: Josep AlumActors: Romanella Fossatti, Jordi Casas, Isolda VilaDiana Diabi, Georgina de Korte, Mireia Pérez , ÀlexMíriam Domènech, Jesús Casals, David Pérez, Júlia Àlex Dumont, Gemma Sola

Sinopsi:FFS (Fast Food Síndrome) tracta d’un grup de jovesgreument afectat per la síndrome del fast food que esrecuperen en una clínica, seguint una teràpia queconsisteix a dramatitzar escenes psicoalimentàries.

13

Més teatre, ArdalesDavid Caurel i Mónica TàpiaEls dies 15, 16, 17 I 18 de maig, set alumnes del nostre IESvan anar a Ardales a representar l’obra Sang i fetge, basadaen la vida de F. García Lorca.Els ajuntaments de Blanes i Ardales van organitzar unintercanvi entre centres i grups culturals dels dos pobles.Els alumnes de l’institut, Georgina De korte, Diana Diaby,Júlia i Àlex Dumont, Romanella Fossati, Irene Sáez i GemmaSola, formen part del grup de teatre El Mirall, dirigit perJosep Alum.

José Luis Carballedo, Sergi Fontdeglòria i Toni Santiago,tècnics de llum i so de la Mostra de Teatre

Premiats

14

Jesús Casals GUANYAEL PREMI JOSEP PLA DE NARRACIÓ

Jesús Casals, estudiant de 2n de batxillerat, de l’IESSerrallarga de Blanes, va guanyar, dissabte dia 26 d’abril,el primer premi de narració en el 28è concurs de narracióJosep Pla que convoca l’IES Frederic Martí de Palafrugell.El relat premiat que hi va presentar s’anomena “L’altraforça centrípeta”.

Irene G. Ferrer i Laura VilàÉs la primera vegada que participes en un concurs?Bé, sí, és el primer cop que participo en un concurs amb uncert nivell, que no és de l’institut.Com és que et vas decidir de presentar-te en aquestconcurs?La nostra professora, l’Assumpció, em va entregar lesbases del concurs perquè sap que escric i li havia donatalgun text perquè me’l mirés, i bé, vaig provar sort i vaigenviar-lo.El relat que hi vas presentar, ja el tenies fet o el vascomençar a escriure en saber que es convocavaaquest concurs?La veritat és que no me’n recordo, jo diria que aquest relat,el vaig escriure el febrer d’aquest any i al concurs emsembla que el vaig enviar el maig, així que possiblement jael tenia escrit.Quant de temps vas trigar a escriure la narració?Bé, jo fins que ho tinc ben pensat tot no em poso aescriure. Posem que una primera redacció poden ser entreuna hora i dues i els dies següents vaig polint, perquè cadadia que passa hi trobo algun error o alguna paraula que nom’agrada, i a poc a poc... Tampoc tinc excessiva pressa enacabar ràpid.De què tracta?Bé, com diu un amic meu, en David Pérez, tracta dels egos,tot aquest tema de l’egocentrisme, egoisme, etc., queneguitegen i fan incerta la condició humana.

T’has inspirat en alguna cosa per escriure’l?Per fer el text no, però per decidir el títol m’he inspirat en eld’un conte de Quim Monzó que es diu “La força centrípeta”i jo hi he posat “L’altra” davant.Pensaves que tenies alguna possibilitat de guanyar?La veritat és que no, potser era com una prova perquè joestava incert davant la possibilitat de guanyar. Realment nom’ho esperava.Quan et van dir que havies guanyat el primer premi,com et vas sentir?Home, evidentment, em vaig sentir molt content, no m’hopodia prendre d’una altra manera. Va ser realment unasorpresa. Ja havien passat tants dies des que l’havia enviatque tampoc pensava ni me’n recordava que havia participaten aquest concurs.Aquest primer premi et servirà per participar en altresconcursos literaris més importants?Sí, possiblement, passet a passet, a poc a poc. No fa gairetambé vaig presentar-me a un altre concurs del qual encarano sé el resultat. Però si va bé i donen peles, doncsendavant.Què t’agrada més, escriure narració o poesia?Narració, evidentment. De poesia n’he escrit, però moltpoca. Em sembla més difícil. A mi m’agraden els contistes iels narradors, i jo en sóc un altre... o espero ser-ho.Quin llibre estàs llegint actualment?Jo vaig llegint llibres alhora, uns quants. Ara, aquest dia,dilluns dia 12 de maig, estic llegint una novel·la de FerranTorrent que es diu No emprenyeu el comissari.Vols ser escriptor?Escriptor no se n’és, se’n neix.

Premiats

UNA FUTURATRADUCTORA

Melissa Olivera, Mònica Sánchez, Jiajia WangEl dia 29 de març, l'Ada Sala, l'Elisenda Reynaldos i laGemma Sola, alumnes de 4t d'ESO, van participar en elconcurs de traducció de la llengua francesa a la facultat detraducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra(UPF), a iniciativa de la Gemma Gimeno, professora defrancès. Aquest és el tercer any que aquesta facultat de laUPF organitza un concurs de traducció per als alumnesd'ESO, de batxillerat i de les Escoles Oficilas d'Idiomes

(EOI). La finalitat del concurs és animar els alumnes a estudiar les llengüesestrangeres (alemany, francès i italià).

La Gemma va guanyar el segon premi d'aquest concurs, i el dia 10 de maig el vaanar a recollir. L’hi va entregar l’agregat cultural de l'Institut Francès de Barcelona,en nom del cònsul de França. El premi consistia en un diploma, un llibre, un bolígraf iun portaCD's. A l'Ada i a l'Elisenda els van entregar un diploma de participació.Quan van comunicar a la Gemma que era la guanyadora del concurs, ni ella mateixas'ho creia, estava molt sorpresa i a la vegada contenta. Des de petita ja li agradavaaprendre idiomes, però quan va començar a escoltar música en anglès, va ser quanes va interessar per traduir textos.

La Gemma recollint el premi

VIII concursIrene G. Salguero, Raquel RodríguezAquest any s’ha fet el VIII concursd’ecopropostes organitzat per Ràdio Marina ambel suport de “La Caixa” i en conveni amb elsConsells Comarcals de La Selva i El Maresme.El concurs, segons diu la convocatòria, té com aobjectiu “fer créixer el respecte del coneixementdel medi ambient”.El nostre IES va presentar diversos treballs, delsquals se’n van premiar dos. El d’en Miquel Toll iJosep Sola de 1r d’ESO, amb el tema “La netejade les platges”, i el de l’Aïda González de 2nd’ESO, sobre la recuperació de l’espai de ladesembocadura de la Tordera.

15

ECOPROPOSTES

Els premiats: L’Aïda, en Miquel i en Josep

Instinotícies

16

“ETS LLIURE DE DECIDIR PER TU MATEIX”Xerrades sobre l’hàbit de fumar

Jiajia WangEl dia 4 d’abril, els alumnes de 1r d’ESO van assistir a unaxerrada sobre l’hàbit de fumar i les seves conseqüències, al’aula de música.Aquesta xerrada s’inclou en les activitats del PAT (Plad’Acció Tutorial) de 1r cicle d’ESO. L’objectiu és que elsalumnes decideixin si volen fumar o no, que puguinconèixer les greus conseqüències de l’hàbit de fumar i queentenguin la veritable realitat del fumador. Van venir deconvidats l’Eulàlia Romera i en Jesús Vieytes, membres dela Lliga Catalana d’Ajuda al Malalt de Càncer de Girona icomarques, i en Francisco Magí, exfumador que pateixcàncer de coll.

El contingutLa xerrada va començar amb una introducció de l’Eulàlia.Va demanar als alumnes que fessin una llista de lesdrogues que coneixien. Quan va sortir el nom del tabac,l’Eulàlia va centrar el tema. Amb l’ajut d’un retroprojector iuna pantalla, va anar donant dades sobre el nombre demorts que provoca el consum del tabac a Espanya i arreu.Després de l’explicació es va iniciar un petit debat.L’Eulàlia i en Jesús anaven fent preguntes i els alumnesles anaven responent. Les preguntes tractaven sobre elsavantatges i els inconvenients del tabac i sobre els anuncisdels fabricants de tabac. Per acabar, van ensenyar unesfotografies en què es veien dos joves: en una hi havia unjove lliure de l’addicció al tabac i en l’altra un jove“enganxat”. Els alumnes van poder opinar sobre lesimatges.

Un testimoniDesprés, l’Eulàlia i en Jesús van donar la paraula a enFrancisco Magí perquè expliqués la seva experiènciapersonal com a malalt de càncer. A pesar de l’esforç quehavia de fer per parlar, va dir que estava molt content depoder explicar-los la seva vivència. Mentre parlava, tothomva estar molt atent i molt interessat pel que deia. I així vaacabar la xerrada amb un fort aplaudiment.Segur que molts alumnes tindran una altra visió del tabac ipodran prendre decisions per si mateixos.

A la tutoriaDies després de la xerrada informativa, els alumnes vancrear eslògans i cartells que representen els efectesnocius del tabac, i van escriure cartes a fumadors amb laintenció de convènce’ls dels perills del consum del tabac.

L’Eulàlia Romera en un moment de la xerrada

En Francisco Magí, l’Eulàlia Romera i en Jesús Vieytes (d’esquerra a dreta)

Els cartells van estar exposats al passadís de l’aulari i als localsdel Centre Juvenil de Blanes.Aquestes activitats, les organitza la Lliga Catalana D’Ajuda alMalalt de Càncer i formen part del Programa de Prevenció deconsum de tabac entre els joves que es fa a diverses poblacions,entre les quals hi ha Blanes, Lloret de Mar, Santa Coloma deFarners, Palafrugell, Llagostera, La Bisbal, Arbúcies, Cassà de laSelva, Hostalric, Torroella de Montgrí, Osor, Banyoles, Maçanetde la Selva, Girona i Salt.En total, hi han participat uns 2.800 joves de les comarquesgironines.

Instinotícies

CARTELLS CARTES

NO SM

LA

Carta a BenjamínHola, sóc en Miquel. Potser et sorprèn que t’escrigui, però m’heassabentat que comences a fumar i, com que t’aprecio i ets el meuamic, això em preocupa perquè sé que el tabac és molt nociu per a lasalut. Altres amics meus que fumen m’han explicat que els primerscigars són horrorosos i que et fan marejar, però t’aguantes per fer-te elgran i quan te n’adones, ja hi estàs enganxat.Tu, que ets una persona esportista i t’agrada tant anar a competicionsde ping-pong, aniràs notant que cada vegada et canses més i et costaarribar a les pilotes, això acabarà fent-ho deixar. Als hiverns, quan etrefredis i comencis a tossir, el tabac serà encara més el teu enemic.Passaràs moltes nits sense poder dormir, amb mal de cap, mal decostelles i amb una sensació d’ofec insuportable.En el pitjor dels casos, quan siguis més gran, et pot donar la cara uncàncer. No creguis que són exageracions, en conec alguns casos. Ambun càncer no hi ha marxa enrera. Si és de laringe et trauran les cordesvocals i tindràs molta dificultat per parlar, tant que t’agrada a tu dexerrar! I si és de pulmó, tant se val no parlar.I tot aquest futur tan negre per uns maleïts cigars que creus que et fansentir més gran i important.Desitjo que les meves paraules et facin rumiar.

Miquel Toll, 1r C

¡NO TE CONSUMAS, NOMERECE LA PENA!

SI TE QUIERES MORIR,SIGUE FUMANDO

Carta a AntonioAntonio: ya sé que no tengo que intervenir en tu vida, pero megustaría que no fumaras porque te puedes morir. Estaría bienque dejaras de fumar, porque a las personas que fuman se les

OKING, ES TU VIDA, DEPENDE DE TI

VIDA ÉS CURTA, VIU-LA!

17

quedan los pulmones negros.Unas personas que saben muchas cosas del tabaco vinieron alinstituto y nos explicaron qué les pasa a los fumadores. Yoentendí que tienen muchos problemas, que fumando no sehacen más amigos, que no te hace sentir más grande, tampocomás chulo, que tienes problemas en la faringe, en la lengua, enlos labios, en las cuerdas vocales...Había un señor que se llamaba Francisco que nos explicó que élfumaba, y que por culpa del tabaco le tuvieron que operar de lascuerdas vocales y quitárselas. Ahora tiene que hablar con laayuda de un agujero en la garganta haciendo eructos.Por todo esto te pido que no fumes.

Raquel Puigvert, 1r CMOLT DE FUM, POCA VIDA

Instinotícies

18

COM SÓN LES DROGUES?RedaccióDimarts dia 20 de maig, diversos professors del nostre IES van assistir a unaxerrada sobre drogues i substàncies addictives.Els encarregats de la sessió informativa eren un membre de la policia científica iun mosso d’esquadra que fa les tasques d’interlocutor de la policia. Tots dos vanexplicar diferents sistemes d’identificació de subtàncies estupefaents i vanremarcar les diferents simptomatologies. A més, van completar la informacióensenyant una maleta amb mostres de diferents drogues.

OPINIONS D’ARCADI OLIVERESXERRADA

INFORMATIVASOBRE GUERRA I

PAU AL MÓNJudith Díaz i Marc Roger / 2n batxilleratEl 25 d’abril, alumnes de 2n de batxillerat delstres IES de Blanes van anar al Centre D’EstudisAvançats de Blanes (CEAB) a sentir unaxerrada d’Arcadi Oliveres, professor titulard’economia aplicada de la UniversitatAutònoma de Barcelona, vicepresident deJustícia i Pau i membre de Fundació per la Pau.La conferència s’inclou dins les activitats queorganitza la Comissió D’Activitats EducativesSolidàries (CAES) amb col·laboració amb elDepartament d’Ensenyament de l’Ajuntamentde Blanes.Amb un coneixement profund de dades, noms ixifres, l’Arcadi va explicar les tres guerres delpetroli originades pels Estats Units, la del GolfPèrsic, la de l’Afganistan i la de l’Iraq, i vaexplicar detalls de la família Bush, de la políticabel·licista a l’Iraq i de diversos règims islàmics.Al finalitzar, va exposar la seva opinió sobrel’actual govern d’Aznar.

IES SERRALLARGA, AMBULATORIO POR UN DÍAJéssica FernándezEl día 6 de mayo, miembros del equipo médico del Institut Català de la Salut vinieron aadministrar la vacuna de la Meningitis C a los alumnos de 1º, 3º y 4º de ESO,bachillerato y ciclos formativos. La biblioteca del instituto se convirtió, por unas horas,en un ambulatorio improvisado.

Instinotícies

XERRADES D’ORIENTACIÓ: cicles, batxillerat, món laboral

BLANES REVELATIrene G. Ferrer i Laura VilàA principis de curs, la tutora del nostre grup 3r C,l’Assumpció Vaquer, va arribar a classe amb la propostade fer alguna activitat original i creativa a les classes detutoria. Consistia a fer fotos de racons de Blanes, rètolsde botigues, bancs, brutícia, escales, pilones, plaquesde carrers, descampats... La idea era fer una exposicióacompanyada de textos graciosos i representatius. A talld’exemple, en el mural dels bancs hi vam escriure: perals dormilegues, per als xerraires, per als enamorats...El muntatge va costar més del que ens pensàvem,perquè s’havien de fer les fotografíes, reunir-les, fer elstextos... En dues sessions de tutoria i alguna de laclasse de català, el vam acabar.

TutoriUn bode la cde treque vaelectopartitsUn dicandidmapa diferen

En total vam exposar al bar 23 cartolines que mostravendiferents temes. L’exposició va tenir bastant èxit, sobretot entreels professors, cosa que ens ha alegrat i ha recompensat lafeina feta.

Alumnes de 3r C

ESLÒGANS ELECTORALSDEL 25M

a 4t An dia la nostra tutora, la Lourdes, ens va proposar fer el seguimentampanya electoral. En primer lloc, vam dividir la classe en grups

ball. Cada un tenia assignat un grup polític. Des del mes de març començar la pre-campanya, vam anar recollint tota la publicitat

ral i ens vam posar en contacte amb representants dels diferents.a vam anar a fer un reportatge fotogràfic dels cartells delsats i dels eslògans. Després, a classe vam situar les seus en unde Blanes i vam analitzar els recursos lingüístics que utilitzen elsts eslògans.

Jéssica Fernández, Dani Puerto i Alfonso SendraDurant tres divendres consecutius, i a l’hora de tutoria, elsalumnes de 4t d’ESO han assistit de les xerrades d’orientació.El dia 16 de maig, tres alumnes de cicles formatius , el SergiFontdeglòria, la Marina Kaudasch i la Miereia Pujol, van explicarla seva experiència com a estudiants. Van completar la xerradados professors, la Susanna Castilla i el coordinador de laformació professional, en Joan Gratovill.El dia 23, es van fer les xerrades d’orientació al batxillerat. Elsconvidats van ser la Irene Sáez, en Jesús Casals i la CaterinaGómez, alumnes de 2n, i en Jordi Suy, el coordinador debatxillerat.El diia 30, la Montse Fors, professora del nostre IES, va parlardels cursos de garantia social i de l’escola d’adults.

19

Instinotícies

2n d’ESO, COMPETÈNCIES BÀSIQUESIrene G. Salguero, Cristina Gómez, RaquelRodríguezLa setmana del 5 al 9 de maig els alumnes de2n d’ESO van fer les proves de lescompetències bàsiques. La Generalitatestableix a tot Catalunya uns objectius mínimsque pretén que siguin superats per tots elsalumnes de 2n d’ESO. Les proves tenen aveure amb totes les assignatres del currículumde primer cicle. La seva finalitat és veure enquè fallen les programacions dels centres i aixípoder fer les modificacions necessàries.Cap a mitjan maig, van arribar a l’institut elsresultats de les proves de l’any passat. Mirantles estadístiques, ens vam adonar que haviensuprimit alguns resultats "per motiusdesconeguts".

CURSO DE PROTOCOLO YBUENAS MANERAS

ALUMNES ALEMANYS

Melissa Olivera, Jiajia WangEl 26 de maig, una quinzena d’alumnes alemanys de

Iren

e G

arci

a F.

20

Imma Leiva y Vanesa Paredes / 2º CFGS AdministraciónEl pasado día 14 de mayo, los alumnos de 2º curso de CFGSde Administración y Finanzas, acompañados de Santi Trallero,asistimos a un curso de protocolo y buenas maneras en lamesa, en el IES Bisbe Sivilla de Calella.Las explicaciones fueron muy interesantes y nos serán de granutilidad a la hora de preparar comidas de empresa, actospúblicos, conferencias, etc.Los alumnos de los ciclos formativos de hostelería nosprepararon un break-coffee a media mañana y un coktail dedespedida , al final de la jornada.

Braunschweig va visitar el nostre institut. Un dels professorsque els acompanyava parlava perfectament el castellà. Vanvenir a visitar-nos amb l’objectiu de conèixer com estàorganitzat l’ensenyament i preparar un intercanvi pel propercurs, amb alumnes dels cicles formatius d’Administració iEmpreses. També volen valorar la possibilitat que elsalumnes de Blanes puguin fer pràctiques a empresesd’Alemanya i que alumnes alemanys puguin fer-les aBlanes o a Lloret.

L’aula al carrer

Visita a la firaHISPACK 2003

Jordi Casas / 2n batxilleratEl passat dia 3 d’abril, uns quants alumnes de l’IES vamanar al teatre Capitol de Barcelona a veure Rubianes

Rubianes SolamenteTeatre CapitolBarcelona

RedaccióEl dia 1 d’abril, els alumnes del Cicle Superiord’Administració i Finances i del Cicle Superior deSistemes de Regulació i Control Automàtic van anarde visita al saló internacional de l’embalatge,HISPACK 2003. Els acompanyaven en Joan Gratovil,la Glòria Martínez, en Josep Masnou i en SantiTrallero.La fira, instal·lada a la Zona Franca, oferia lapossibilitat de veure diferents tipus de màquinesd’empaquetar, etiquetar i embalar. També van poderveure el procés d’embalatge de productes tandiferents com la llet i els perfums, entre d’altres.

Solamente. Aquesta obra és un llarguíssim monòleg d’unesdues hores en què l’únic que fa en “Pepe” és presentar-se,vull dir informar-nos d’algunes dades de la seva vida com aactor professional. I doncs, pensareu com s’ho va fer perpresentar-se durant dues hores? Molt senzill: pels qui haginvist i coneguin en Rubianes ja no cal explicar-ho, però pelsqui no, intentaré fer-me entendre. Ho podria resumir en unasola frase: quasi tot el monòleg consta de parèntesis i mésparèntesis en els quals fa referència al volum i al pes delsseus collons, a la permanent obsessió que té pel fet de sersolter, a la vida dels altres, dels seus familiars, dels seusveïns, hipoteques, crèdits a La Caixa, etc.Sobretot, cal dir que Rubianes és una persona que mai estalla la llengua. En tota la representació es va estar caganten la mare que va parir els futbolistes, els fatxes, elscapellans i l’Aznar. Curiosament, diuen que en aquella sessióhi havia el conegudíssim jugador del F.C. Barcelona, OleguerPresses, que potser no va sortir gaire convençut del teatre...En definitiva, el Pepe Rubianes de sempre, el que coneixtothom i al qual més d’un problema li pot portar el fet de sertan crític amb les seves paraules.

Curs de seguretat isalut laboralRedaccióDurant la setmana del 8 a l’11 d’abril, de 9.00h a13.30h, els alumnes de segon curs del Cicle Superiord’Administració i Finances i del Cicle Superior deSistemes de Regulació i Control Automàtic van assistira un curs organitzat pel Centre de Seguretat iCondicions de Salut en el Treball de Girona.Els continguts del curs estaven repartits en cincàmbits temàtics, que són: conceptes generals deseguretat i salut laboral, higiene i soroll en el treball,incendis i plans d’emergència, protecció maquinària ipersonal i primers auxilis.Els professors dels departaments Tecnològic IndustrialI Tecnològic Serveis van valorar molt positivament laparticipació dels alumnes en aquest curs.

VISITA A LA DEPURADORAAlbert Puig i Alberto IzquierdoEl passat dia 25 d’abril, de 10.00h a 12.30h, els grups de 1r i 2nresiduals de Blanes. El professor responsable de la sortida va que intervenen en els diferents processos i també la sala de ctecnologies, es reciclen més productes que abans . També els permeti regar els camps amb l’aigua bruta de la depuradora. Undel fang de les aigües residuals, amb el qual s’obté el biogas. elèctrica al cremar el biogas. També varen seguir el procés d’ob

Una nit ambPEPE RUBIANES

21

del CFGSS varen fer una visita a la depuradora d’aigüesser en Josep Masnou. Van poder observar les màquinesontrol de planta. Els varen ensenyar com, amb les novesvan explicar que tenen previst instal·lar un tractament que altre procés que es duu a terme és el de la recuperació

Però a la depuradora de Blanes no es pot obtenir energiatenció d’un compost sòlid que s'utilitza com a adob.

L’aula al carrer

2

ANEM AL PORT!!!

EL VERTEDEROAlejandro FigueroaEl dia 8 de mayo, trece alumnos del crédito variable “Conservaciódel Medi” de 1º de ESO fueron al antiguo vertedero de Valldorig,acompañados por la profesora Àngels Gallego, con el objetivo dehacer un estudio sobre el volumen de residuos que se recogen enBlanes.Allí les recibió el gerente. Éste les explicó cómo se desarrolla larecogida de residuos (materia orgánica, papel, vidrio y plástico)en Blanes. Como dato curioso, les comentó que los plásticos sonlos que más reciclados.

2

EL

AnnaCom un taque creacsortit difereA para expnostreEl diaanar al find’escLa pconte

Sergio FernándezEl dia 25 d'abril, 55 alumnes de 2n d' ESO van anaral port per estudiar el litoral. Els professorsacompanyants eren: l’Àlex Cugota, la CristinaVerdaguer i l’Àngels Gallego.L'objectiu de la sortida era estudiar el litoral, enconcret, la fauna i la flora del Mediterrani. Elsalumnes van fer una pràctica de 4 hores, ambl'assesorament de tres monitors d'un grup debiòlegs, que es diu ÍTACA.

CONTACONTES(2a part)

Granados i Anna Rodríguez / 2n ESOja sabeu, els alumnes de 2n d’ESO hem participat enller de contes que tenia com a objectiu elaborar-ne untingués un contingur ètic i solidari. El procés deió ha estat llarg i complicat, però al final ens n’hemi ha donat els seus fruits: tres contes de temàticant escrits per cadascuna de les classes.tir d’aquí, uns quants alumnes ens vam comprometrelicar-los en públic, vam assajar-los i ens els vam fers. 13 de maig, no ens podíem fer enrere, així que vamtots cap a l’Esbarjo. Malgrat la vergonya i els nervis,al tot va sortir força bé. També vam tenir l’ocasióoltar els contes dels altres instituts.rimera setmana de juny, vam anar a explicar elss al CEE El Ventijol i al CEIP Carles Faust.

VISITA SORPRESADE UNINSTITUTOITALIANO

Mónica Tapia y David CaurelEl 19 de mayo, un grupo de alumnos del IstitutoTecnico Industial de Piazza Armerina (Italia)realizaron una inesperada visita a nuestro instituto.Sin previo aviso, se presentaron con la intención dever un centro similar al suyo. El director los recibió enla biblioteca y les explicó las ofertas de ciclos, ycompletó la visita con un itinerario por todos lostalleres y salas de ordenadores. Ellos lo agradecieronmucho y a cambio obsequiaron al centro con doslibros: uno con fotografias de Sicilia y otro conimágenes de su pueblo, Piazza Armerina.

L’aula al carrer

Alumnos del crédito“Introducción al comentario detextos”El día 30 de abril, los alumnosdel CV “Introducción alcomentario de textos” de 4º deESO visitaron en Barcelona lasinstalaciones del diario “ElPeródico”, acompañados porlas profesoras Núria Martínez yLourdes Domènech.Aprovecharon la mañana parair al “Skating” a patinar.Después, fueron a laUniversidad de Barcelona ytuvieron tiempo libre para darun paseo y comer.

Visita a la redacción de ElPeriódicoNada más llegar, llamó la atenciónel hecho de que apareciera unguardia de seguridad e impidierahacer fotos, tanto del exteriorcomo del interior, así como elhecho de tener que someterse aun detector de metales y de pasarlas mochilas por un aparato derayos x.A continuación, un agradablemonitor les acompañó a una salallamada, en la jerga del diario, “elbunker”, que se utiliza para laformación de futuros periodistas.Allí les dio unas instruccionespara que la visita fuera másprovechosa y amena. Una vez enla redacción, Oscar, el monitor,informó de cómo funciona y cómoes una jornada de trabajo en elperiódico. He aquí algunos datosde interés: el periódico cuenta conuna plantilla de más de doscientosperiodistas, distribuidos encatorce secciones.

La actividad de la redacción seinicia a las 9:00h, hora en que unperiodista elabora una lista deprevisiones, es decir, una lista conlas posibles noticias de la jornadaque a medida que transcurra eldía se actualizarán y seránredactadas. La jornada laboral sedivide en don turnos: mañana(10:00h-18:00) y tarde (18:00-03:00). Los periodistas que seincorporan por la tarde continúany acaban el trabajo de la mañana.El diario tiene una tirada de225.000 ejemplares diarios, deellos, el 65% se edita encastellano y el resto en catalán.Para traducir los textos delcastellano al catalán y viceversase utiliza un programa informático.Luego, la traducción es revisadapor los traductores y loscorrectores, si bien de vez encuando es inevitable que se cuelealgún gazapo (alguna vez hanaparecido expresiones como,“Museu del Prat” o “Comencen lesrebaixes en el Tall Anglès”).

El SkatingUna vez fuera de la redacción delperiódico, se dirigieron al “Skating”, unode los palacios de hielo de Barcelona. Ahídisfrutaron de lo lindo durante hora ymedia. Incluso las profesoras patinaroncon gran entusiasmo y ahínco yprotagonizaron alguna que otra caída sinconsecuencias, que fue celebrada con lasrisas de todos.

La Universidad CentralDespués del patinaje, visitaron el edificiode la Universidad Central, en la cualpueden cursarse las carreras de Filologíay Ciencias Exactas.Recorrieron los patios de las dosfacultades y vieron las aulas. Después,los alumnos tuvieron tiempo libre, queaprovecharon para pasear por losalrededores y comer. A las 16:15hcogieron el tren de regreso a Blanes.

En definitiva, la salida resultóinteresante y divertida.

CO

VISITA A EL PERIÓDI

23

I tu què en penses?

24

DOS PUNTS DE VISTA OPOSATS:Resultats d’una enquesta entre alumnes i

professorsAlberto Izquierdo i Albert PuigAquesta és una enquesta que hem realitzat entre 45 alumnes i 8 professors de 3r d’ ESO.L’objectiu és saber l’opinió que tenen dos punts de vista tan diferents. L’enquesta l'hem fet al’atzar entre els alumnes de 3r d’ESO de manera informal i anònima. Amb les opinionsexpressades no pretenem que ningú se senti ni al·ludit, ni ofès. Tampoc hem volgut excloureningú a l’hora de fer el qüestionari.

Quina és l'assignatura que t'agrada més?

Castellà4%

Tutoria34%

Cap2%

Anglès9%E. Física

23%

Natus2%

Música13%

CV11%

Tecno2%

Què canviaries de la teva clase?Tutora

4%

Espai4%

Ordre11%

Res11%

Material16% Gent

54%

Quina és l'assignatura que t'agrada menys?

Català18%

Natus16%Tecno

2%Música

2% Anglès9%

Mates46%

Socials7%

Què hi afegiries, a l'institut?

Piscina31%

Sala lectura

2%

Més càmares

2%

Discoteca13%

Parc per passar l'estona

4%

Més pati16%

Ins. Esportives

32%

Què és el que agrada més dels professors?

Ajuda9% Res

44%

No ho sap11%

Simpatia36%

Què és el que agrada menys dels professors?

Que són avorrits

4%

Caràcter49%

Que són passotes7

%

Tot18%

Res4%

Molts deures18%

Quan acabis l'ESO, estudiaràs o treballaràs?

Món laboral

9%

Mòduls7%

Batxillerat73%

No ho sap11%

Estàs a favor de la nova nomativa de repetició?

Sí9%

No91%

I tu què en penses?

25

Creus que hi ha un bon ambient a les classes?

Sí58%No

22%

A vegades20%

Estàs a favor de posar una màquina de preservatius als lavabos?

No2%

M'és igual?29%

Sí69%

Creus que hi ha un bon servei de neteja?

No93%

Sí7%

Quan sents la paraula "institut", què és el primer que et ve al cap?

Estudi27%

"Profes"7%

Rebuig24%

"Depre"18%

Exàmens24%

T'hi trobes a gust, en aquest institut?

No9%

A vegades9%

Sí82%

Creus que els "profes" exigeixen massa?

No7%

Alguns16%

Sí77%

Les conclusions principals i més destacadesque s’obtenen després de llegir els resultats del’enquesta realitzada als alumnes són lessegüents: Les assignatures que més agradensón aquelles que tenen menys dedicació fora del’horari escolar. I per contra, matemàtiquessegueix sent la menys preferida. L’actitud delsprofessors és l’aspecte que més valoren elsalumnes per mantenir una bona relació ambells. En general, els alumnes se senten a gust al’institut i creuen que hi ha un bon ambient,

encara que hi canviarien alguna gent. Lamajoria pensa seguir estudiant un cop acabatsels estudis de l'ESO. Majoritàriament estan afavor d’instal·lar una màquina de preservatiusals lavabos, i també una piscina. També fanreferència a millorar les infrastructures. Encanvi, estan en contra de la nova normativa derepetició. A més, creuen que els professorsexigeixen massa i que l’institut no disposa d’unbon servei de neteja.

Un grup d’alumnes treballant en equip Els lavabos són un punt de reunió

I tu què en penses?

26

QUÈ PENSEN ELS PROFESSORS?Quant a l’enquesta efectuada als 8 professors, les conclusionsprincipals que en podem treure són les següents:Tot i que alguns tenen preferències per un curs, a la majoria li ésigual, sempre que els alumnes mantinguin el respecte, tinguinganes de treballar i estiguin predisposats al diàleg.No suporten la poca predisposició i les poques ganes d’ algunsalumnesSi poguessin tenir poder de decisió sobre l’institut, la majoriamilloraria les instal·lacions i el material.Al 50% dels professors no li faria res impartir qualsevolassignatura, altres prefereixen la seva especialitat.

La majoria està a favor de la col·locació d’una màquina depreservatius als lavabos.Tres quartes parts dels professors no creuen que els alumnesexigeixin massa, encara que pensin que en ocasions no hi ha unbon ambient a classe, ja que una bona part ha contestat que“depèn” a la pregunta “creus que hi ha un bon ambient aclasse?”Una majoria pensa que és justa la nova norma de repetició.En general es troben a gust en aquest institut, tot i que opinenque no hi ha un bon servei de neteja.

Quin és el curs al qual t'agrada més ensenyar?

Batxillerat24%

CV13%

M'és igual37%

3rD i 3rC13%

3rD13%

Quin és el curs al qual t'agrada menys ensenyar?

3rA37%

3rB38%

El que no té respecte

25%

Què és el que t'agrada més dels alumnes?

Diàleg49%

Joventut13%

Ganes38%

Què és el que t'agrada menys?

Passivitat37%

No ganes25%

Poc respecte

25%

Crits13%

Què és el que canviaries a la classe?

Res57%

Material43%

Què hi afegiries, a l'institut?

Més aules24%

Sala d'actes

13%

Piscina13%Millor

material13%

Ins. Esportives

37%

Quina assignatura no faries mai?

Cap37%Història

13%

No tinc preparació

13%

Anglès13%

Mates24%

T'hi trobes a gust, en aquest institut?

Sí74%

NS/NC13%

No13%

I tu què en penses?

Creus que hi ha un bon ambient a les classes?

Depèn50%

No25%

Sí25%

Creus que hi ha un bon servei de neteja?

No75%

Sí25%

Creus que els alumnes exigeixen massa?

No75%

Sí25%

Estàs a favor de posar una màquina de preservatius als lavabos?

Sí62% No

25%

M'és igual13%

Quan sents la paraula institut, què és el primer que et ve al cap?

Alumnes44%

Serrallarga14%

Nens14%

Llevar-me aviat14%

Joves14%

Estàs a favor de la nova norma de repetició?

Sí62%

No38%

L’HILARIO ES JUBILA

RedaccióL’Hilario Pastor, professor d’història, es jubila. Aquestmes de juny tanca una pàgina de la seva vida. Hanestat molts anys dedicats a la docència.A l’hora de les despedides i dels homenatges éscorrent caure en els tòpics i en les frases fàcils, peraixò intentarem evitar-ho. Tanmateix, parlar de l’Hilarioés senzill. És un dels professors veterans de l’antigaescola de formació professional i ha estat desd’aleshores al peu del canó. Sempre amb humor ibona cara.Ha estat el contrapunt amable en moments d’encesesdiscussions, a peu d’escenari ha animat amb la sevapeculiar veu les festes del nostre institut, ens haamenitzat tertúlies amb els acords de la seva guitarra iha posat per davant sempre el sentit comú.A partir del mes de setembre, l’Hilario ja no serà al’institut com a professor, però sí com a alumne, ja ques’ha inscrit a un cicle formatiu.Ens alegrem que segueixi entre nosaltres.

Gaudeamos igiturIubilati dum sumus

27

Jo sí que llegeixo

28

Dar de leerLourdes Domènech, profesora de lenguaComo profesora de lengua, ando siempre buscando lafórmula mágica que me permita infundir en los alumnos elgusto por la lectura. A mano tengo algunas técnicas queexplicadas en multitud de libros pretenden ser la panaceadel asunto: que si la narración oral, que si el libro-forum,que si el panel de lecturas, que si las guías de lectura...Aun habiendo tanto donde elegir, transmitir el placer de lalectura es todos los años un reto que se perfila nuevo.A menudo, me siento como el héroe de las historiasmaravillosas que debe superar varias pruebas, queentrañan no pocos peligros. En la gran aventura de formarlectores, me enfrento a seres tan influyentes como latelevisión y sus ídolos, el ordenador y la red, losvideojuegos, la mini-cadena, el mini-disc... y la calle; deboluchar contra el monstruo del aburrimiento y contra el maldu siècle, la falta de tiempo.¿Y todo para qué? Pensaréis que con qué fin meinvolucro en tamaña empresa. Pues, sencillamente,porque creo que enseñar a leer es abrir puertas alsentimiento, a la emoción, a la fantasía, a la transgresión,a los sueños, al miedo, a la magia de la palabra, alconocimiento; porque creo que la lectura es un senderoparalelo a nuestra trayectoria vital; porque creo en lacapacidad de recreación y reinvención de todo lector;porque... Como veis, me sobran razones.Aunque mi deseo es contagiar a todos y cada uno de misalumnos mi pasión por la lectura, debo estar en guardiaante enemigos tales como las lecturas obligatorias y elpoco prestigio que tienen los alumnos que leen. Sé quepretender que todos los alumnos sean forofos de la lecturaes una utopía. Por ello, en ocasiones, pienso que miprofesión tiene un barniz quijotesco.Pese a todo, ahora que se acaba el curso y hago balance,me reconforta pensar que algo queda. Sobre todo cuandoleo y recuerdo con gusto reflexiones sobre la lectura demis alumnos. Valgan como ejemplos el texto de IllenThomas o el comentario de Miguel Ángel Rincón, ambosalumnos de 4º de ESO: “Leer es adentrarse en unmundo de sueños, algunos conocidos, otros aún porconocer; todos dispares, todos desiguales, pero todossorprendentes. “

Libros y librosIllen Thomas / 4º ESOHay libros que no tratan sobre temas de interés, libros enlos cuales el autor no fue capaz de explicarse bien, librosque no nos dejan nada, libros que permanecerán, pordiversas razones, bajo una especie de fracaso por partedel autor, ya que para un escritor no debe de haber nadamás duro que el que no se lean los sentimientos que haimpreso para compartir y ser escuchado. Son libros que

quedarán bajo latristeza y la

soledad,cubiertos depolvo yabandonados enun lúgubreestante.Hay libros quecomienzas aleer, continúas

leyendo,comprendes queno te interesan yaun así lees

hasta la última página. Quizá son esos que aunque no teencanten, por razones de tiempo, nunca acabes de leer,pero aunque pasen los días, las semanas y los meses, soncapaces de seguir en tu lista de cosas pendientes porhacer.Hay libros que se convierten en tu mejor amigo, los visitasuna vez por semana, te identificas con sus personajes, losconviertes en tu única escapatoria, en un mundo paralelode fantasía. Son aquellos libros que guardas en elcorazón, aquellos que logran tocar tus sentimientos,aquellos que ganan tu admiración y devoción. Son esoslibros que guardas en tu memoria, que marcaron unaépoca en tu vida y que más de una vez lograron que losapreciaras hasta el punto de preguntarte ¿y si no lohubiese leído, todo sería igual?Parece una exageración, pero los libros nos llenan, nostransmiten un sinfín de sentimientos, nos ven y nos hacencrecer.

Jo sí que llegeixo

29

Federico García LorcaLa casa de Bernarda AlbaCastalia

Ricard Reixach / 2n batxilleratEsta obra de Federico García Lorca es un dramarural ambientado en los años treinta, justo antesde la Guerra Civil. La historia trata de la opresiónque Bernarda ejerce sobre sus hijas, después dela muerte de su marido.Para los amantes de obras cuyos personajestienen una personalidad muy marcada, para todosaquellos que se interesen por su pasado y paraincondicionales de obras cuya víctima principal esla mujer, para todos estos, recomiendo esta obra.

Susan E. HintonRebeldesAlfaguara

Rebeca Pesado / 4t ESORebeldes es una historia basada endos bandas juveniles. Losprotagonistas son dos jóvenes queviven en un barrio pobre de NuevaYork. Uno de ellos es huérfano yvive con sus dos hermanosmayores, el otro es un chicomaltratado. Juntos viven muchasaventuras.Creo que es una novela realista ymuy emocionante.

Ángel Rodríguez / 4t ESORebeldes es un libro que trata de dos chicos, Ponyboy y JonnyCake. La situación de estos chicos no es buena, ya que uno deellos es huérfano y vive con sus hermanos y el otro, con suspadres, pero lo maltratan. Toda la historia se desencadena a causade los problemas familiares.La opinión que tengo yo es buena, ya que la autora escribió el librocuando sólo tenía dieciséis años y eso es admirable.

Jaume Pagès / 4t ESOEs un libro que trata de los conflictos de dos bandas completamentediferentes : los greasers y los socs. Jonny, uno de los protagonistas,mata de un navajazo a un soc, por lo cual debe huir con su amigoPonyboy, para no toparse con la policía y evitar ser detenido. Aquíes donde empieza la emoción. Juntos pasan por un incendio, poruna batalla ...A mí no me gusta leer. No soy una de esas personas que se pasanel día leyendo, pero Rebeldes tenía algo, algo que me gustó.

Emilio PascualDías de Reyes MagosAnaya

Álex Plaza / 4t ESOEste libro me ha gustado porque refleja algunos de los problemas de la adolescencia: laconvivencia con los padres, los novillos en el instituto y los pensamientos de Ulises, elprotagonista.

Marta Cornellà / 4t ESOEs sin duda una lectura entretenida y a la vez enigmática, basada en un adolescente nadamotivado por la vida, que se abre camino hasta encontrar en los libros una nuevamotivación. Se trata de una breve historia que desemboca en un final desesperado.

Jo sí que llegeixo

30

Andreu SotorraEl club dels caps rapatsColumna

Jenny Romera / 3r ESOEl llibre El club dels caps rapats tracta d’ungrafiter que amb el seu pastor alemany i laseva xicota, recorren les vies del metrofent grafits per tot arreu.Al llarg de la història, tenen diversosproblemes als quals s’hauran d’enfrontarjunts.

Mónica Tapia / 3r ESOÉs una novel·la de reflexió i intriga. Tractad’un grafiter que freqüentava els túnels delmetro. Als 16 anys es va rapar el cap iaixò va desencadenar una sèrie de fets.

Mònica Sánchez / 3r ESOEl club dels caps rapats tracta d’un grafiteranomenat Nappi, que a causa de la mortdel seu gos, es rapa el cap. El seu gos vaser assassinat per uns caps rapats ambmala llet , i això, li queda gravat persempre. Els seus grafits sempre tractendel seu gos Tag. EnNapi té una xicota que es diu Rebeca i quesempre l’acompanya en Nappi enqualsevol situació. Es fa d’un clubanomenat “El club dels caps rapats” onconeix un noi, que li diuen Reebok, perquèsempre va amb unes bambes Reebok. Undia els del club decideixen fer un grafit de50 metres de llarg. Quan l’estan fentapareix un grup de caps rapats a la nit ien Nappi hi acudeix. Però el que ell no sapés que acabaran amb la seva vida.

Gemma LienasL’aventura del llac assassíEmpúries

Laura Vilà / 3r ESOAquest llibre tracta d’uns amics que hand’anar a l’Àfrica per fer un reportatge sobreun volcà en el qual hi han mort moltespersones i animals. A partir d’aquestviatge els hi comencen a passar moltesaventures, com per exemple: sobreviureals perills dels boscos i haver-sed’enfrontar amb un grup de mafiosos quevolen acabar amb les seves vides…També hi ha algunes desaparicions..

Fred UhlmanL’amic retrobatColumna

Aarón Luna / 3r ESODos companys alemanys, un d’ells jueu,que mantenen una amistat increïble, esveuen obligats a separar-se per l’arribadaal poder de Hitler. Després de trenta anys,es retroben.

Jaume FusterLes cartes d’Hèrcules PoirotEl cangur

Aarón Luna / 3r ESOUn famós detectiu es troba amb un casd’assassinats. La seva amiga,l’escriptora Ágatha Christie, l’ajuda aresoldre’l.

Andreu MartínZero a l’esquerraLa Magrana

Laura Vilà / 3r ESOAquest llibre tracta de dos nois que sónmolt amics i ben diferents. En acabar elsestudis, se separen. Al cap de molt detemps, a un d’ells l’avisen que el seu amicha desaparegut. Els familiars conegutscreuen que l’han assassinat. El seu amicho investiga pel seu compte i per tot el queli han explicat, sap que en el marró en quèestava posat, ell era innocent, i farà el quesigui per demostrar-ho.

Jo sí que llegeixo

Mireia Martínez / 3r ESOEl llibre intenta explicar una històvista diferents, els dels personaen Mingo.Les dues noies són bessones i de Barcelona, a Sarrià. L’escolaprofessor d’anglès és en Mingoles bessones i fa tot el que potl’altra bessona què? L’EmmaMingo... És un llibre molt entretingut i esmoment eet pots arribar a descoM’ha agradat molt i el recomanels agrada llegir com als que no.

Mònica Sánchez / 3r ESOEl llibre tracta de la història apersones. Es diuen Mingo, PaulaL’Emma i la Paula són germanés el seu professor d’anglès. s’enamora de la Paula, però ellase sent atreta pel professor. UnePaula i uns exercicis d’anglès ami Paula, són una estratègia perque és per a l’Emma. Però la cosobte es veuen tots tres segrestcara tapada. Ho havia preparaamb la Paula. Més tard aconssegrest. La veritat no surt a la fixa en l’Emma i s’enamora d’ella

Màrius SerraTres és massaColumna

M. del Mar Framis 3r ESOÉs una història dedues bessones quevan a l’institut. Unad’elles s’enamora delprofessor d’anglès i, ala vegada, el professors’enamora de la sevagermana. La novel·laté una particularitat,dóna els punts de vistadels tres protagonistesde la història.

ria des de tres punts detges: la Paula, l’Emma i

estudien en un barri “alt” és de monges, i el seu. Ell s’enamora d’una de per aconseguir-la. Però està enamorada d’en

tà molt ben fet. En algunl·locar i perdre’t.o a tothom: tant als que

morosa que viuen tres i Emma.

es bessones i en MingoEs veu que en Mingo l’odia. En canvi, l’Emmas flors que li envien a lab els seus noms, Mingo

aconseguir que semblisa es complica quan de

ats per uns paios amb lat el Mingo per estar solegueixen sortir del falsllum, però en Mingo es.

John GrishamUna navidad diferenteEdiciones B

Irene Garcia F. / 3r ESOUna navidad diferente és unanovel·la que tracta del Nadal i decom pot arribar a ser de difícilsaltar-se aquesta festa. La fillade KranK se’n va a treballar devoluntària a Sudamèrica. El seupare, amb poques ganes decelebrar el Nadal sense ella,compra dos bitllets per fer uncreuer i la parella decideix no

celebrar el Nadal : res de festes, res de regals, res de decorar la casani l’arbre... Però al final, res surt com havien planejat.

M. Mercè RocaCom un miratgeBarcanova

Irene Garcia F. / 3r ESOCom un miratge és unanovel·la que tracta de l’amor.La Salut és una noia de ciutatque va a estiuejar a un petitpoble de muntanya. Elprotagonista, un noi d’unsquinze anys, s’enamora i aixícomença una història d’amor id’enganys.És una novel·la breu ientretinguda, fàcil de llegir enquè algú es pot sentiridentificat.

31

Javier García SánchezLa aventura de correrSantillana

Dani Puerto / 3r ESOEl libro cuenta cómo elprotagonista se mete en elmundo del deporte ydescubre la adolescencia.Explica que los jóvenes noponen límites a nada.También aparece el temadel primer amor, pero todocon humor.

L’APA

La

bibl

iote

ca

L’APA informa:

Abans de res, des de la Junta voldríem felicitar-vos a tots per lafeina desenvolupada i l’interès que heu posat en aquest projecteanomenat “LA PUÇA”. Un cop tens l’exemplar a les mans fa quecanviïs alguns conceptes equivocats. Sempre tenim la idea queno es fa res i que segur que falten coses per fer, però mai, oquasi bé mai, ens parem a valorar les coses que ja tenim; i entenim moltes més de les que ens pensem. Enhorabona! Igràcies a tots per la feina feta i per mostrar-nos totes lesactivitats que es realitzen a l’IES Serrallarga, i per l’interès queheu tingut a fer tan bé del primer a l’últim número de la revista.La Junta de l’APA de l’IES Serrallarga.

Què fa l’APA?Molts de vosaltres us preguntareu què fem i en què invertim elsdiners que cobrem de les quotes que pagueu... Bé, us en faremun breu informe, d’acord?Participa en el/la

• Consell Escolar del centre• Comissió econòmica• Comissió de disciplina• Comissió de festes• Consell Escolar Municipal

I amb els ingressos?Intentem fer inversions en el centre per millorar-ne la vostraestada. Sabíeu que......l’agenda escolar és un obsequi de l’APA?Ja no cal que la compreu cada any. Això ha quedat establertaixí i tots els socis tindran l’agenda a principi de curs....que la reforma de la biblioteca ha estat subvencionadaper l’APA?Creiem que aquest any ha estat més evident la inversió iaquest serà el camí a seguir. La nostra intenció és fercada any una petita obra per millorar els espais comunsdels estudiants d’aquest centre.

C/Passeig de S’Abanell, 1 (Els Pins)

Què més subvencionem?

• una part de les sortides que feu: teatre, viatges de fi decurs, convivències, intercanvis...

• esmorzars de les festes escolars, Nadal, Carnaval, SantJordi, final de curs...

• els miralls del gimnàs• el laboratori de fotografia• material per a les diferents àrees: llengua, ciències,

música...• l’edició de “LA PUÇA”• l’emissora de ràdio• una part del cost dels llibres i de les sortides, a les famílies

amb dificultats econòmiques• la mostra de teatre• l’activitat de teatre

Com podeu veure som aquí, sense que se’ns vegi gaire,intentant col·laborar a la millora de l’educació dels nostres fills,donant suport a tots els projectes de les àrees del centre a fi quetots us en pugueu beneficiar.

Gràcies a tots, especialment al professor, Pedro Martín, perles tasques de gestió i funcionament de la biblioteca.

La Junta de l’APA de l’IES SerrallargaMónica Aldegunde, Ramón Rovira, Mariángeles Quintanilla,Josep Rabassa, Fina Sans, Cristina Ovejero, Neus Vallory, LoliGonzález, Rafa Urbón, Antonio Izquierdo, Josep Sola