Llei d’Infància de Catalunya

Llei d’Infànciade Catalunya

Què pensen els nois iles noies dels seus drets?

Katy Carreras-Moysi,diputada de Benestar

Social de la Diputacióde Barcelona

Consellers Escolars

núm. 362,50 € IVA inclòs

octubre-novembre 2006

Llei d’Infànciade Catalunya

Què pensen els nois iles noies dels seus drets?

Katy Carreras-Moysi,diputada de Benestar

Social de la Diputacióde Barcelona

Consellers Escolars

S U M A R I

3PROTAGONISTES, JA!

Edita: Associació DIOMIRA

Director: Josep M. Villena

Assessorament:Ferran Casas

Consell de redacció: Josep M. Villena, Ferran Casas, Lídia Marimon,Laura Valls, Mònica Cobos, Paloma Herrera

Coordinació:Paloma Herrera

Col·laboracions: Mònica González, Cristina Figuer, Sara Malo,Ferran Casas, FEDAIA, José Luis Regojo,Regidoria d’Infància del Masnou, Jaume Funes,Carlos Villagrasa, Jordi Cots

València: Balears: Jesús Martí Manel CruzFrancesc Guillem

Perpinyà: Nicolàs Caudeville

Relacions externes: Lídia Marimon

Fotografia: Joplin Hendrix da Silva Cruz, Luc Sesselle,Griszla Niewiadomski, Àrea de Benestar Socialde la Diputació de Barcelona, FEDAIA,Regidoria d’Infància del Masnou, Diomira,Michael i Raina, Hidden, Irineu i Degasperi,Viviane Stonoga, Mark Monciardini, BrianStrevens, Isaac Joo

Foto portada: Meral Akbulut

Disseny i Portada: Diomira

Correcció: Vanesa Alsina

Subscripcions: Maria Jesús de la Viuda

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 [email protected]

Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitzade les opinions expressades als articlesfirmatsImprès sobre paper ecològic

Núm. 36 octubre - novembre 2006

EDITORIAL

Una llei per a tots els infants i adolescents de Catalunya

DRETS

Què pensen els nois i les noies dels seus drets?Mònica González, Cristina Figuer, Sara Malo i Ferran Casas. Institut de Recerca

sobre Qualitat de Vida (IRQV). Universitat de Girona

ENTREVISTA

Katy Carreras-Moysi, diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona:

‘La nostra prioritat és la prevenció de les situacions derisc i d’exclusió social’

INICIATIVES CÍVIQUES

‘Una mirada a Europa en el marc de la Prevenció i laProtecció’, 10è Fòrum FEDAIAFEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència

EDUCACIÓ

‘Una postal, una vida’, proposta del grup d’Educaciód’Amnistia Internacional CatalunyaJosé Luis Regojo, grup d’educació d’Amnistia Internacional-Catalunya

POLÍTIQUES LOCALS

Intercanvi de joguines i llibres al Masnou percommemorar el Dia dels InfantsRegidoria d’Infància del Masnou

VALORS

‘Construïm la pau’, proposta educativa per a alumnes deprimària

L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTES

Consellers escolars

INFORMACIONS

EINES CULTURALS

LLEI D’INFÀNCIA DE CATALUNYA

Les claus de la futura llei d’atenció als infants i adoles-cents i de l’exercici dels seus drets i responsabilitatsJaume Funes i Artiaga, secretari de Famílies i d’Infància. Departament de Benes-

tar i Família Generalitat de Catalunya

Fonaments i plantejament jurídic de la futura lleid’infància de CatalunyaCarlos Villagrasa Alcaide, professor titulat de Dret Civil de la Universitat de Barce-

lona. Membre del Comitè de Persones Expertes de la Llei d’Infància de Catalunya

La Convenció i les lleis nacionalsJordi Cots i Moner, ex adjunt al Síndic de Greuges per als infants. Membre del

Comitè de Persones Expertes de la Llei d’Infància de Catalunya

Procés participatiu per a l’elaboració de la llei d’infànciade Catalunya

4

5

8

10

12

15

14

16

1918

21

24

27

30

22

En col·laboració amb:Membre de: En conveni amb:

El passat 9 d’octubre, la consellera de Benestar i Família, Carme Fi-

gueras, presentava públicament l’anomenat Document de síntesiper a la redacció de la Llei d’atenció als infants i adolescents i de l’e-xercici dels seus drets i responsabilitats. Darrera d’aquest títol es

troben les línies estratègiques que han de guiar la redacció del projecte de llei

d’infància de Catalunya i un intens treball d’un any, en què han participat ex-

perts i professionals de l’àmbit de la infància i l’adolescència a Catalunya; els

ens locals -municipis, consells comarcals i diputacions-, així com les entitats,

col·legis professionals i associacions que es dediquen a aquest sector i els

ciutadans a títol individual.

Per primera vegada en l’elaboració d’una llei sobre la infància i l’ado-

lescència a Catalunya, s’ha comptat amb un procés participatiu previ que ha

permès recollir les propostes dels diferents agents socials implicats. Tot i algu-

nes carències i limitacions, sobretot pel que fa a la difusió de les sessions o al

temps limitat per debatre àmpliament els continguts, el procés participatiu de

la llei d’infància de Catalunya ha suposat una aportació imprescindible per la

redacció del futur text legislatiu. La participació dels diferents agents vinculats

amb infància i adolescència al territori ha suposat donar un important pas en-

davant respecte les lleis existents en aquesta matèria. D’una banda, no es

tracta d’una altra llei de protecció, sinó que pretén esdevenir una veritable llei

d’infància i adolescència, que tingui per destinataris tots els infants i adoles-

cents. Així, la nova norma evitarà definir la infància a partir de la desprotecció i

deixarà clar que els infants han de rebre la resposta adequada en tant que in-

fants, i no en tant que desemparats, transgressors o amb dificultats de con-

vivència. A aquesta voluntat explícita d’integralitat, se suma l’anomenada

perspectiva d’infància, que implica reconèixer l’infant i l’adolescent en la seva

globalitat i com a ciutadà de ple dret. La nova llei ha de permetre reconèixer al-

guns drets de la infància i l’adolescència que encara avui no han rebut les ga-

ranties necessàries per poder ser exercits de forma efectiva, amb la perspecti-

va de la Convenció sobre els Drets de l’infant com a text de referència.

Des de Protagonistes, ja! valorem positivament la iniciativa endegada pel

Departament de Benestar i Família, que ha de culminar en l’aprovació de la

llei d’infància de Catalunya. Pensem que una llei tan important i necessària

com aquesta, àmpliament demandada pels diferents sectors socials, ha de

comptar amb el màxim de consens possible. Esperem que amb el canvi de le-

gislatura, el nou govern demostri la sensibilitat necessària vers la infància i l’a-

dolescència i sigui capaç de culminar l’esforç de tants mesos de treball amb

l’aprovació el més aviat possible de la Llei d’atenció dels infants i adolescentsi de l’exercici dels seus drets i responsabilitats. La nova llei ha de permetre fer

visibles els infants i adolescents a tots els àmbits de la nostra societat i consi-

derar-los d’una vegada ciutadans de ple dret des d’una perspectiva integral i

transversal. I per això, no només cal la bona voluntat, sinó una dotació pressu-

postària adequada per poder fer front a les necessitats d’aquest sector.

4 PROTAGONISTES, JA!

E D I T O R I A L

Una llei per a tots els infantsi adolescents de Catalunya

Esperem que amb el canvi de

legislatura, el nou govern

reprodueixi aquesta sensibilitat

vers la infància i l’adolescència i

sigui capaç de culminar l’esforç de

tants mesos de treball amb

l’aprovació el més aviat possible

de la Llei d’atenció dels infants i

adolescents i de l’exercici dels

seus drets i responsabilitats

5PROTAGONISTES, JA!

D R E T S

Què pensen els nois i les noiesdels seus DRETS?

TEXT: Mònica González, Cristina Figuer, Sara Malo i Ferran

Casas. Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV). Universi-

tat de Girona

FOTOS: Joplin Hendrix da Silva Cruz, Luc Sesselle, Griszla Nie-

wiadomski

L'aprovació de la Convenció de Nacions Unides sobre

els Drets dels Infants l'any 1989 va suposar una fita

històrica pel què fa al reconeixement i defensa dels

drets dels ciutadans més joves. I no només perquè

en aquest document es contemplen els drets a la provisió (dret

a l'alimentació i a la salut, per exemple) i a la protecció (de situa-

cions perjudicials com els maltractaments, la negligència i qual-

sevol forma d'explotació), sinó perquè s'estableixen també els

anomenats drets de participació social, és a dir, aquells relacio-

nats amb ser tinguts en compte en la vida social (ser escoltats

en tots aquells assumptes que els puguin afectar, llibertat de

pensament, d'expressió, d'associació i de reunió, entre d'altres).

Malgrat les importants implicacions pràctiques que era d'es-

perar que es derivessin d'aquest assoliment, no sempre els i les

investigadores interessats per la temàtica dels drets dels in-

fants, fins i tot amb posterioritat a aquesta data, hem tingut prou

en compte la perspectiva d'un dels "protagonistes" més impor-

tants en aquesta "història": els propis nens i nenes. Per culpa

d'haver-los considerat gairebé de forma sistemàtica els "enca-

ra-no" adults i, per tant, a mig fer en el camí d'adquirir la suficient

maduresa intel·lectual per poder jutjar aquestes i d'altres qües-

tions, s'ha legitimitat durant un bon grapat d'anys una pràctica

investigadora, tant habitual com esbiaixada, consistent a pensar

que per conèixer l'opinió dels més petits és millor fer-ho a través

de la visió dels adults que els envolten (pares, mares, mestres,

educadors/es, etc.), sense preguntar-los directament a ells.

A aquesta visió, que ha contribuït de forma important a res-

tringir l'estudi dels drets dels infants, cal afegir-hi encara un altre

condicionant no menys rellevant: el fet que des de la comunitat

Què pensen els nens i nenes d’entre

9 i 13 anys dels seus drets? I els seus

progenitors? I els seus mestres?

científica s'ha tendit a pensar que la comprensió de nenes i nens

sobre els drets humans depèn exclusivament de la seva capaci-

tat d'abstracció, competència que se suposa que no està total-

ment desenvolupada fins, com a mínim, arribada l'adolescència.

Com a conseqüència més directa de tot això, d'altres variables

que amb el temps s'ha vist que poden tenir igual o més pes, com

ara el context sociocultural en què viu cada nen i nena i, sobre-

tot, la seva pròpia experiència en l'exercici de determinats drets,

s'han mantingut en un segon i, fins i tot, tercer pla.

Amb aquestes consideracions en ment, un grup d'investiga-

dors de la Universitat de Girona juntament amb un altre de la

Universitat del Molise (Itàlia), varem portar a terme una recerca

que tenia com a punt de partida el convenciment que el respec-

te pels drets humans en general i pels drets dels infants en parti-

cular és un fenomen que no depèn només del nivell de desenvo-

lupament cognitiu i/o moral de la persona, sinó que també està

influenciat per l'entorn i pels esdeveniments que s'han viscut.

Partíem així de la base que el fet d'haver exercit o no un deter-

minat dret i la manera com això hagi succeït té una gran influèn-

cia en la capacitat que cada nena i nen té per comprendre i ex-

plicar aquest dret.

L'objectiu principal va ser explorar les percepcions i opinions

que dues mostres de nens i nenes d'edats semblants i de dues

regions comparables des d'un punt de vista sociodemogràfic

(concretament, de les províncies de Girona i Lleida a Catalunya

i de la regió del Molise a Itàlia), tenen d'alguns dels seus propis

drets en relació amb les actituds de respecte i promoció dels

drets humans que els ofereixen les persones del seu entorn

més proper: família i escola. És per aquest motiu que també es


D R E T S

va establir com a objectiu paral·lel explorar les percepcions que

tant els progenitors d'aquestes nenes i nens com alguns dels

seus mestres tenen sobre els drets dels infants.

A continuació presentem una síntesi dels resultats més re-

llevants obtinguts mitjançant l'aplicació de tres qüestionaris: un

dirigit a nens i nenes, un altre als seus progenitors i un tercer als

seus mestres.

Alguns resultatsEn aquest estudi van participar un total de 1614 nens i ne-

nes d'entre 9 i 13 anys (645 catalans i 969 molisians), 1214 pro-

genitors (401 de Catalunya i 813 de Molise) i 258 mestres (66 i

192 respectivament).

La primera dada que val la pena destacar pel que fa al qües-

tionari per nens i nenes és que la majoria d'ells, tant catalans

com molisians, van expressar els seu convenciment que els in-

fants tenen drets. No obstant això, quan els preguntem si saben

què és un dret i quins són els drets dels infants, el percentatge

de respostes és considerablement inferior. Apart d'aquestes

preguntes més genèriques, els varem plantejar també una sèrie

de dilemes de drets que tenen lloc en situacions quotidianes, tot

evitant preguntes amb un nivell d'abstracció molt alt i, per tant,

poc connectades amb les realitats dels nens i nenes enques-

tats. A tall d'exemple, aquests són dos dels dilemes que se'ls

van plantejar: (1) Anna és una companya de classe estrangera

que no parla massa bé el català. Ella farà un paper en una obra

de teatre del col·legi. Vosaltres penseu que, per això, l'obra no

sortirà com us agradaria. Creus que hauria de participar igual-

ment? Per què? i (2): Has rebut una carta d'un amic o una ami-

ga i els teus pares l'han llegida? T'has enfadat? Per què?

Els dilemes utilitzats tenen a veure amb alguns dels drets

enunciats en la Convenció, tals com el dret a la inclusió (art. 2),

a la no separació dels pares en contra de la seva voluntat (art.

9), el de llibertat de pensament, consciència i religió (art. 14), el

dret a la intimitat i la protecció a la vida privada (art. 16), a què

es tingui en compte la seva opinió en assumptes que els afectin

(art. 12), el de llibertat de reunió i associació (art. 15), el dret a

l'educació (art. 28), etc.

Vam observar que el grau de similitud entre les respostes

dels nens/es catalans i els molisians era força elevat i que nens

i nenes aportaven molts matisos a l'hora de justificar el perquè

de les seves respostes. És a dir, els drets dels infants no són

vistos moltes vegades pels propis nens i nenes com un feno-

men universal sinó que el seu exercici o no pot dependre de les

situacions concretes en les quals aquests drets estan en joc.

Per exemple, bona part d'ells/es consideren que el seu dret a

l'educació hauria de quedar a un segon pla per ajudar a la seva

família en cas que aquesta estigués passant per dificultats

econòmiques. D'altres consideren també que la tasca educati-

va dels seus pares i mares pot justificar la invasió de la seva in-

timitat i, per tant, no s'enfadarien perquè els obrissin una carta

dirigida a ells/es.

Si entrem en el detall d'alguns dels drets implicats en

aquests dilemes veiem que, per exemple, els drets lligats a l'e-

ducació i l'aprenentatge, aquells vinculats a la cobertura de ne-

cessitats bàsiques i els relacionats amb el fet de tenir voluntat

pròpia, figuren entre els drets que les nenes i nens d'ambdues

mostres diuen conèixer amb més freqüència. Contràriament,

els que tenen a veure amb el joc i l'oci i amb el bon tracte són els

que obtenen els percentatges menys elevats.

Hem vist també que algunes de les respostes són diferents

en funció de si qui respon el qüestionari és un nen o una nena.

Per citar un exemple, els nens de les dues mostres estudiades

es mostren més partidaris que les noies d'incloure una persona

estrangera en l'obra de teatre del col·legi, malgrat això pugui

afectar la seva qualitat, mentre que les noies diuen saber més

que els nois quins són els seus drets. Pel que fa a l'edat, a me-

sura que aquesta augmenta, més consideren les nenes i nens

enquestats que són subjectes de drets, sobretot del dret a opi-

nar i participar, amb independència del que puguin pensar els

seus pares i mares.

Pel que fa a mestres i progenitors, destaca que en pregun-

tar-los de manera genèrica sobre quins són els drets infantils,

s'obtenen uns percentatges elevats de reconeixement que con-

trasten amb els percentatges menys elevats que s'obtenen en

estudiar el seu reflex en la vida familiar i escolar. Per exemple,

quan els preguntem directament fins a quin punt deixen que el

seu fill/a tingui les amistats que ell/a esculli, vagi a comprar les

seves sabates, digui la seva opinió sobre temes familiars, llegei-

xi els llibres, còmics i revistes que prefereixi, pugui parlar per

telèfon en privat i tingui un diari personal que els adults no pu-

guin llegir.

El fet d'haver utilitzat tres qüestionaris diferents ens ha

permès poder comparar algunes de les dades obtingudes de

nens i nenes, progenitors i mestres. Per exemple, hem vist que

nenes i nens defensen més que els seus progenitors el dret a

què la seva opinió sigui tinguda en compte en temes que els

7PROTAGONISTES, JA!

D R E T S

afecten de forma important com poden ser la qüestió sobre amb

qui volen anar a viure en cas de separació del pares, les activi-

tats que volen fer en el temps lliure, etc. Progenitors i mestres

difereixen, entre d'altres coses, en la freqüència amb la què els

nens i les nenes haurien de poder desenvolupar les activitats

abans esmentades de forma autònoma. Tot coincidint en amb-

dues mostres, s'observa que l'activitat que els progenitors ex-

pressen que permeten amb més freqüència als seus fills i filles

és l'elecció del tipus de lectura, mentre que la que menys per-

meten és la de comprar les seves sabates. Els mestres enques-

tats coincideixen amb els progenitors que l'activitat que menys

permetrien que fessin de manera autònoma és comprar les sa-

bates i donen respostes més restrictives que els progenitors en

les altres tres activitats.

Una altra font de discrepàncies important entre progenitors i

mestres té a veure amb el tractament que es fa des de la família

i des de l'escola de certes temàtiques com ara l'educació en la

solidaritat i en els drets humans. Els mestres d'ambdues mos-

tres avaluen la tasca educativa dels progenitors molt per sota

del què els progenitors avaluen la dels docents. Al mateix

temps, els mestres valoren la seva pròpia tasca bastant per so-

bre de com ho fan pares i mares. Però només un terç de mes-

tres manifesten haver participat en activitats relacionades amb

els drets dels infants.

Algunes reflexionsMalgrat les limitacions que tot estudi d'aquestes caracte-

rístiques té (no ha estat fàcil, per exemple, comparar les res-

postes de persones que no només parlen una llengua diferent

sinó que funcionen també sota esquemes culturals que po-

den no coincidir exactament), les dades que hem obtingut

pensem que ens poden donar pistes sobre com s'ha d'orien-

tar la intervenció dirigida a potenciar els drets dels infants.

Aquestes dades contribueixen en el fons a "monitoritzar" el

grau d'implantació de la Convenció en els entorns més quoti-

dians de nenes i nens i això és una de les coses que es de-

fensen des de la mateixa Convenció. Hem vist també que la

utilització de dilemes ha estat especialment productiva per

poder accedir a les visions que nens i nenes tenen sobre

aquest tema d'una manera que ha resultat ser amena i, fins i

tot, divertida per ells/es.

Una altra de les conclusions que en podem extreure és que

el fet que sovint els nens i nenes enquestats considerin revoca-

bles els seus drets davant de certes situacions reforça encara

més la importància de tenir en compte els contextos de socialit-

zació i els valors imperants en aquests contextos a l'hora d'estu-

diar i potenciar els drets dels més joves.

Tal com promulga la Convenció, la promoció dels drets dels

infants és responsabilitat de tota la societat en conjunt i, com a

conseqüència, és important conèixer la influència exercida pels

diferents agents socials implicats (progenitors, educadors/es,

mestres, etc.). El fet d'haver preguntat tant a nenes i nens, com

a progenitors, com a mestres, constitueix una aportació singular

del nostre estudi i ens ha permès plantejar les coincidències i

discrepàncies entre uns i altres. Les divergències entre progeni-

tors i mestres ens suggereixen, per exemple, la necessitat d'es-

tablir vincles més estrets de comunicació entre la família i l'esco-

la si és que volem seguir avançant en la implementació de la

Convenció. Per altra banda, els percentatges tan poc elevats de

participació tant de mestres com de progenitors en activitats re-

lacionades amb els drets dels infants fan recomanable propo-

sar-ne la promoció.

Més enllà dels percentatges i dels grans números que els i

les investigadors ens afanyem a interpretar, la nostra presència

a les aules demanant a nens i nenes de diferents centres esco-

lars la seva col·laboració per emplenar un qüestionari, va gene-

rar en algunes ocasions un efecte en principi no esperat: que al

llarg d'uns dies alumnes i mestres debatessin sobre el tema. No

cal dir quina va ser la nostra sorpresa però sobretot satisfacció

en saber-ho!!!!

Aquest treball constitueix una síntesi i reflexió de l'article de Ca-

sas, F.; Saporiti, A.; González, M.; Figuer, C.; Rostan, C.; Sadurní, M.;

Alsinet, C.; Gusó, M.; Grignoli, D.; Mancini, A.; Ferrucci, F. i Rago, M.

(2006). Els drets dels infants des de la perspectiva dels mateixosnens i nenes, dels seus progenitors i dels seus mestres: un estudicomparatiu entre Catalunya (Espanya) i Molise (Itàlia). Dins F. Casas;

C. Figuer i M. González (ed.). Infants, drets dels infants i la seva qua-litat de vida: algunes aportacions des de la recerca psicològica a Ca-talunya, 29-48. Girona: Documenta Universitaria. L'estudi complert es

pot consultar a Casas, F.; Saporiti, A.; González, M.; Figuer, C.; Ros-

tan, C.; Sadurní, M.; Alsinet, C.; Gusó, M.; Grignoli, D.; Mancini, A.;

Ferrucci, F. i Rago, M. (2005). Tres miradas a los derechos de la in-fancia: Estudio comparativo entre Cataluña (España) y Molise (Italia).Madrid: Plataforma de Organizaciones de Infancia.


E N T R E V I S T A

Quina és la prioritat de treball de l'Àrea de Benestar So-cial de la Diputació de Barcelona en matèria d'infància iadolescència?

La prioritat de treball en matèria d'infància i adolescència

és la prevenció de les situacions de risc i d'exclusió social.

Una prevenció que hem d'exercir des del món local, perquè

és la nostra competència i perquè la proximitat ens permet el

coneixement directe de les necessitats dels infants, dels ado-

lescents i de les seves famílies. Una prevenció que és clau

per evitar situacions de risc i també per garantir en un futur la

cohesió social i la convivència dels nostres pobles i ciutats.

Quin suport dóna l'Àrea als ajuntaments perquè puguinfer realitat aquesta prevenció?

Tenim en marxa diverses iniciatives que desenvolupem

amb la col·laboració d'entitats que treballen en l'àmbit de la

prevenció i l’atenció a la infància. Per exemple, estem donant

suport als municipis perquè elaborin Plans Locals d'Infància.

Aquests plans volen impulsar el treball transversal dels ajun-

taments amb les àrees implicades en la prevenció, com són

els serveis socials, els educatius, els sanitaris, els de joven-

tut, etc, per tal de poder planificar a mig i llarg termini les ac-

tuacions que duen a terme els ajuntaments per a la infància.

Una altra línia d'actuació que també vull destacar és el treball

que hem fet amb la col·laboració de la FEDAIA (Federació

d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència)

i de la Fundació Pere Tarrés per elaborar un “Model per a la

intervenció i la gestió dels serveis de centres oberts per a in-

fants i adolescents". Els centres oberts són uns espais de

competència municipal que poden desenvolupar un paper

clau en la prevenció i en l'atenció a les situacions de risc. Ac-

tualment ens trobem amb que els municipis han anat configu-

rant models molt diferenciats de centres oberts i per tant exis-

teix una demanda dels propis municipis d'avançar en la

construcció i l'impuls d'un model comú.

“La nostra prioritat és la prevenció de lessituacions de risc i d’exclusió social”

Katy Carreras-Moysi, diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

“Tenim en marxa diverses iniciatives que

desenvolupem amb la col·laboració d'entitats

que treballen en l'àmbit de la prevenció i

l’atenció a la infància. Estem donant suport

als municipis perquè elaborin Plans Locals

d’Infància. També estem col·laborant en

l’elaboració d’un model per a la intervenció i

la gestió dels serveis de centres oberts per a

infants i adolescents”

ENTREVISTA: Redacció Protagonistes, ja!FOTOS: Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

9PROTAGONISTES, JA!

E N T R E V I S T A

Per què és tan important el treball en xarxa quan parlemde prevenció?

El treball en xarxa és la model de treball de la Diputació de

Barcelona i tinc el convenciment que és una metodologia clau

en la prevenció. Les xarxes permeten crear un espai comú de

trobada i de reflexió de tots els professionals de les diferents

administracions i àmbits que treballen en la prevenció, i, alho-

ra, faciliten la coordinació i l'optimització de tots els recursos

existents. Recentment hem realitzat un viatge d'estudi a

Escòcia i hem pogut comprovar com el treball en xarxa de les

diferents administracions i el suport a les famílies és clau en

la prevenció.

Quines actuacions es desenvolupen des de l’Àrea de Be-nestar Social de la Diputació de Barcelona per donar su-port a les famílies?

El suport a les famílies és un eix central de la nostra ac-

tuació durant aquest mandat, en especial en tot allò que fa re-

ferència a donar suport a les famílies en la seva funció de cu-

ra. Actualment estem parlant molt dels ajuts que han de rebre

les persones que cuiden a persones grans o a persones de-

pendents, i també hem de prestar atenció als pares i mares i

donar-los suport en l'exercici del seu rol, perquè aquesta és

una funció clarament preventiva. Per això, des de fa més de

deu anys, estem desenvolupant un “Programa de reforç del

rol de pares i mares”, que consisteix a organitzar xerrades, ta-

llers i dinàmiques de grup per a mares i pares amb fills me-

nors de 18 anys, que pretén facilitar estratègies per a la reso-

lució de conflictes, així com contribuir a millorar les relacions

familiars.

La Diputació de Barcelona ha impulsat recentment unapre-Xarxa d'Espais Familiars per a la Petita Infància. Qui-na és la seva finalitat? Es preveu que tingui continuïtat?

La pre-Xarxa d'Espais Familiars per a la Petita Infància es

va impulsar entre finals de l’any 2005 i l’abril de 2006, que és

quan es va presentar el resultat del treball realitzat. Aquest

treball es va plasmar en un document de referència, consen-

suat per professionals i entitats, respecte el que han de ser

els espais familiars per a la petita infància. La pre-Xarxa va

comptar amb la participació de professionals de 25 municipis

i de tres entitats. Quan parlem d'espais familiars per a la peti-

ta infància fem referència a uns equipaments que s'estan de-

senvolupant a molt ajuntaments i que tenen com a finalitat do-

nar suport a les famílies amb fills de 0-3 anys. Actualment, hi

ha prop de 54 experiències a diferents municipis de la provín-

cia i la xarxa ens ha permès donar a conèixer i promocionar

aquests serveis.

Un dels serveis més importants amb què compta l’Àreaés el servei Respir? En què consisteix?

El servei de Respir és una altra de les actuacions que de-

senvolupem per donar suport a les famílies. Aquest servei vol

permetre que les famílies cuidadores tinguin un espai de des-

cans que el puguin dedicar a ells mateixos, a l'oci o per fer

front a necessitats derivades de malalties pròpies o d'altres

familiars. És un servei que ofereix estades temporals a perso-

nes dependents. Aquest servei l'estem prestant en diferents

modalitats. A Mundet disposem de dos centres que ofereixen

estades residencials per a persones grans i per a persones

amb discapacitat psíquica. També estem oferint una modali-

tat que és el respir en famílies acollidores per a persones amb

discapacitat psíquica. Aquest servei s'ofereix a quatre comar-

ques amb la col·laboració de quatre entitats. Per últim estem

donant suport a entitats com la Fundació Nexe o la FECA-

FAMM, que estan desenvolupant estades de respir de cap de

setmana per a nens i nenes pluridiscapacitats i persones amb

malalties mentals.

“El suport a les famílies és un eix central de la

nostra actuació durant aquest mandat, en

especial en tot allò que fa referència a donar

suport a les famílies en la seva funció de cura,

perquè aquesta és una funció clarament

preventiva”

E D U C A C I Ó

PROTAGONISTES, JA!10

TEXT: José Luis Regojo, Grup d’Educació d’AI-Catalunya

FOTOS: Diomira

Una postal és com un gra de sorra. Centenars i milers

juntes són una força importantíssima, capaç de treure

de l'anonimat casos concrets de violacions dels drets

humans d'una o més persones; capaç fins i tot d'atu-

rar les violacions i forçar la compareixença davant la justícia dels

responsables.

Des d'Amnistia Internacional us volem proposar una senzilla i

efectiva activitat: "Una postal, una vida". El seu objectiu és sensi-

bilitzar l'alumnat en relació a la importància del valors continguts

a la Declaració Universal dels Drets Humans.

EdatsPrimària, ESO i Batxillerat

Activitat proposada Organització en un centre educatiu d'un enviament massiu

de postals als dirigents d'un país amb la finalitat de forçar-los a

aclarir o evitar un cas de violació dels drets humans d'un menor.

Material- Paper, cartolines, postals, sobres, segells...

- Cas concret per a fer servir:

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/4p/casos-post-06-guatemala.html.

Homicidis de dones i nenes a Guatemala. L'any 2005 van

ser assassinades 665 dones i nenes a Guatemala. Pràcticament

en cap cas s'han dictat sentències condemnatòries.

Data suggeridaEls dies al voltant del 10 de desembre, Dia Internacional dels

Drets Humans. També es pot fer coincidir amb alguna altra data

assenyalada en relació als drets humans:

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/dates.htmlSi l'any passat ja vareu participar en aquesta activitat i no la

voleu repetir exactament, us proposem l'activitat Regala les

A través d’una senzilla activitat per fer a l’aula se sensibilitza l’alumnat de

primària, ESO i Batxillerat respecte a la importància dels valors continguts

a la Declaració Universal dels Drets Humans

‘Una postal, una vida’, proposta del Grupd'Educació d'Amnistia Internacional-Catalunya

E D U C A C I Ó

11PROTAGONISTES, JA!

teves paraules, basada també en la redacció i enviament de car-

tes, en aquest cas adreçades directament a persones que estan

a la presó a causa de les seves idees, religió, origen ètnic...

http://www.ai-cat.org/educadors/4p/cat/desc-peroque.html

Organització-Introducció. Es pot fer una petita introducció a la història dels

drets humans:

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/historia/index.html

I també a la Declaració Universal dels Drets Humans (neces-

sitat històrica, orígens i contingut general de la Declaració):

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/historia/dh-index.html

A l'apartat anterior el pot seguir un breu resum sobre les vul-

neracions que es produeixen d'aquesta Declaració als diferents

països del món. Qualsevol diari, malauradament, us pot facilitar

notícies adequades. Si ho preferiu, també podeu consultar les

webs d'Amnistia Internacional:

www.amnistiacatalunya.org /es.amnesty.org Tot seguit, cal explicar, si voleu aprofundir, la forma d'actuar

d'Amnistia Internacional, les Accions Urgents (els enviaments

massius de cartes als governs de diferents països demanant l'a-

clariment de casos concrets de violacions de drets humans):

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/au/cat/xarxa-present.html

-Desenvolupament. Exposició del cas concret escollit o realit-

zació de les postals per part dels/les alumnes, tant de la il·lustra-

ció com del text, redactat a partir de la informació facilitada prè-

viament sobre el cas, i seguint-ne les recomanacions. També es

pot fer l’enviament de les postals.

- Altres possibilitats. Si és possible, es poden lliurar personal-

ment les postals al cònsol o a l'ambaixador. Segons els països,

cal escriure les postals en anglès o francès. Si s'escriuen en ca-

talà, és recomanable afegir-hi la traducció en castellà.

SeguimentSi realitzeu l'activitat, ens agradaria molt que ens ho digués-

siu a:

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/contacte.html.

I encara més si ens expliqueu com us ha anat. Un cop acaba-

da l'activitat, també és molt interessant fer un petit seguiment del

cas a favor del qual s'ha apel·lat, mantenint-se en contacte amb

Amnistia Internacional.

En alguns casos, els governs es posen en contacte amb els

apel·lants. Si això arriba a passar, òbviament és molt estimulant

per a tots els participants en l'activitat. D'aquests casos even-

tuals, a més, Amnistia Internacional està interessada en tenir-ne

coneixement.

Dubtes i suport presencial Us podeu posar en contacte amb el grup local d'Amnistia In-

ternacional més proper; us pot resoldre eventuals dubtes o oferir-

vos alguna forma de participació presencial.

Relació de grups locals d'Amnistia Internacional a Catalunya:

www.amnistiacatalunya.org/pages/contacto.php Si els dubtes que teniu estan relacionats amb els recursos

virtuals que us oferim des d'aquesta pàgina, llavors podeu posar-

vos en contacte directament amb nosaltres:

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/contacte.html

Seguiment posterior Si aquesta proposta us sembla interessant, un cop realitzada

us suggerim que consulteu les altres propostes i materials que

oferim a la web. Especialment:

- La Guia d'educació en drets humans (de moment només

disponible en castellà):

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/guia/es/index.html

- El projecte Escoles pels drets humans:

http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/cat/escoles/index.html


I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S

TEXT I FOTO: FEDAIA, Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educa-

ció a la Infància i a l’Adolescència

Katy Carreras; el regidor Ponent de l'Ajuntament de Barcelona,

Ricard Gomà; el secretari de Famílies i d’Infància, Jaume Fu-

nes, i el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó.

Al llarg del desenvolupament del Fòrum es van dur a terme

diferents sessions plenàries, taules rodones i grups de treball

per tal de tractar els temes que ens ocupaven així com unes

simpàtiques cownclusions que van esdevenir de nou tot un èxit.

ConclusionsFruit d’aquest treball, hem tret algunes conclusions:

- Malgrat les transformacions que comencen a aparèixer a

finals del segle XX, les problemàtiques a què hem de respon-

dre els diversos països de la Unió Europea són les mateixes:

l'increment dels processos d'exclusió social, els canvis en l'es-

tructura demogràfica, les relacions i dinàmiques familiars o la

doble presència de les dones en l'àmbit laboral i familiar.

- A Espanya i Catalunya tenim bons sistemes universals,

però no hi ha bon suport a les famílies ni a les persones interde-

pendents. La despesa pública en polítiques socials i de suport a

les famílies és molt inferior a la de la resta de països europeus,

tot i que aquest tema està present en l'agenda política dels dife-

rents governs i partits polítics del nostre país i s’observa un petit

creixement. Per millorar les polítiques familiars, cal proveir de

serveis universals per reduir les desigualtats, incrementar pro-

gressivament la despesa pública en política social i de suport a

la família, major coordinació entre la iniciativa pública i la priva-

da i més inversió econòmica davant els nous reptes socials, do-

nar resposta al nou sistema familiar i abordar el tema de la im-

migració. El dèficit quant als recursos que destina l’Estat

Espanyol a Política Social és més gran en els Serveis Socials.

El sistema adoptat en la transferència de les competències en-

tre l'Estat i les CCAA no va ser l'adequat i encara avui arrosse-

guem les conseqüències, al no haver-se actualitzat. Existeix un

nivell baix de valoració i mobilització en pro dels drets dels

col·lectius vulnerables o amb especials necessitats, a diferència

d'altres països europeus. Per tal de superar aquesta greu situa-

ció, les diferents CCAA han de garantir uns sistemes de Serveis

Socials de garantia de dret universal, subjectiu i exigibles a uns

serveis de qualitat.

- És molt important que totes les prestacions i els serveis in-

tegrats a la Xarxa Pública de Serveis Socials siguin gratuïts per

als seus beneficiaris i familiars. Els països escandinaus tenen

un model de benestar i de polítiques socials destinats a tota la

‘Una mirada a Europa en el marc de laPrevenció i la Protecció’, 10è Fòrum FEDAIA

Els dies 19 i 20 d'octubre passats, la FEDAIA va dur a

terme el 10è Fòrum a CosmoCaixa de Barcelona,

amb el títol Una mirada a Europa en el marc de laPrevenció i la Protecció. Durant dos dies, es van ana-

litzar i debatre sobre els diferents sistemes de prevenció i pro-

tecció d'infància i adolescència en risc i desemparament de di-

versos països de la Unió Europea, i es va fer una aproximació a

la nova llei de Serveis Socials i a la futura llei d'infància, per aca-

bar amb la visió de la protecció des de diferents Comunitats

Autònomes. Vam analitzar les mancances existents i les pro-

postes de millora establint espais que permetessin l'intercanvi

de coneixements i la reflexió entre els diferents professionals.

El Fòrum va esdevenir tot un èxit de participació, amb l’as-

sistència de 220 professionals de l'àmbit de l'educació social,

tant d'entitats o de l’administració pública com d'entitats de la ini-

ciativa social sense afany de lucre d'arreu de Catalunya i d'altres

Comunitats Autònomes. Vam reunir onze persones de renom

en aquest àmbit vinguts de diversos Països de la Unió Europea,

i vam comptar amb la participació de diferents personalitats de

l'administració pública de Catalunya: la consellera del Departa-

ment de Benestar i Família, Carme Figueras; la presidenta dele-

gada de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona,


I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S

societat i no només al col·lectiu que es troba en risc d'exclusió.

En aquesta societat destaquen quatre aspectes: la globalitza-

ció, la individualització, la pluralització i la destradicionalització.

- El Document per a l'elaboració d'una Llei d'atenció als in-fants i adolescents i de l'exercici dels seus drets i responsabili-tats, presentat per la consellera del Departament de Benestar i

Família en un acte públic el passat 9 de novembre del 2006, in-

corpora molts dels principis i propostes que la FEDAIA argu-

mentava en el seu Document de Propostes de Bases per a unaNova Llei d'Infància a Catalunya del 2005 i ha conservat bona

part dels escrits que han resultat del treball dels professionals.

Cal donar continuïtat al procés engegat per elaborar una nova

llei d'infància a Catalunya, ja que cal reformar les lleis actuals,

que són insuficients, i incorporar noves competències públiques

i noves dinàmiques de treball. Els eixos fonamentals de la nova

llei d'infància són: la infància com a eix vertebrador de la llei, l'in-

terès superior de la infància i l'adolescència com a principi del

sistema, la concepció de la perspectiva de gènere com a princi-

pi transversal i la clàusula de difusió. Alguns dels principis gene-

rals de la nova llei d'infància que marquen el context actual són

la incorporació de la perspectiva de la infància i primar els drets

dels infants, la subsidiarietat i protecció, posar fi a la insuficièn-

cia econòmica i a la manca de recursos públics, un nou model

de competències municipals i autonòmiques coordinades i ma-

jor coordinació entre l'administració i la fiscalia de menors, po-

tenciar l'acolliment familiar i aclarir la diferenciació entre risc so-

cial i desemparament.

- La concepció del model de centre de protecció a Anglate-

rra, en general, és un model molt diferent del català i l'edat pe-

nal també és diferent, encara que el model de centres de set

places s'apropa molt al model de ràtio pel que aposta la FE-

DAIA. Constatem a Anglaterra l'elevat cost d'aquest recurs, la

posada en dubte de la seva efectivitat quant a la capacitat de

produir canvis de conducta dels menors, la problemàtica cada

cop més greu d’aquests menors i la diferent edat d'acollida dels

menors en els centres. Per tal que els menors tinguin una edu-

cació de qualitat cal: posar límits, l’estabilitat en les seves vides

i processos, el treball conjunt i coordinat dels professionals, el

reconeixement de la pròpia identitat per part dels nens/es d'un

altre origen, la importància de triar i tenir amics lleials, i la planifi-

cació de la vida dels nens/es quan marxin dels centres. Un cop

analitzades les diferències, similituds i el funcionament de l'aco-

lliment i l'adopció a la regió del Veneto, podem concloure que

estem bastant propers quant al sistema d'acolliment familiar

d’aquesta regió d'Itàlia i a les dificultats més rellevats amb què

es troben (sobretot manca de famílies d'acollida i campanyes

d'acolliment familiar poc efectives). Cal treballar en projectes

destinats a joves immigrants de 16 a 18 anys, aprenent d'una

experiència de treball a Roma, Escola de Vól, iniciada l'any

2004 i finançada pel municipi de Roma. Constatem la importàn-

cia de donar l’oportunitat a aquest col·lectiu perquè faci un reco-

rregut des de la protecció legal a una semiautonomia comparti-

da, donant suport als joves desprotegits en aspectes socials i

psicològics fins que tinguin autonomia per viure i tenint molta

cura en realitzar una bona tasca de coordinació entre professio-

nals dels diferents serveis públics implicats i els de la iniciativa

social, un seguiment exhaustiu del nen/a que és detectat, una

revisió del projecte adequant-lo a les necessitats i la demanda

de compromís i implicació del noi/a en el projecte, tutories i

acompanyaments.

- Cal prestar especial atenció a les queixes més freqüents

que arriben al Síndic de Greuges de Catalunya per tal de donar

resposta a: la sobreocupació dels centres, la fugida de menors,

la lentitud entre l'acolliment d'urgències i definitius i la lentitud en

els processos d'adopcions, entre d'altres. Els aspectes que cal

corregir de forma immediata són: els mecanismes de detecció

de casos de maltractaments a menors, el desbordament dels

equips, la millora de la coordinació interinstitucional, augmentar

i millorar els recursos d'atenció a la infància en risc i millorar el

sistemes d'intervenció per fer possible el retorn a les famílies

d'origen. Destaquem les diferents accions que es duen o duran

a terme des del Síndic de Greuges de Catalunya: el Protocol

marc, una nova web d'infants, la previsió de creació d'un consell

d'infants, la visita regular a centres, actuacions d'ofici en els àm-

bits del sistema protector i els procediments d'adopció i la decla-

ració conjunta sobre la responsabilitat de les administracions

sobre l'atenció de menors estrangers no acompanyats.

- La Defensora del Menor en funcions de Madrid constata

que entre la societat i l'administració no es manté una homoge-

neïtat en el tractament a la infància, fet que dificulta la participa-

ció dels infants degut a la diferència de tractament jurídic. La

Defensora apunta també noves formes de desprotecció: l'ex-

cessiu consum dels mitjans audiovisuals, els trastorns del com-

portament alimentari, les malalties mentals i els menors estran-

gers no acompanyats són les noves formes de desprotecció.

- Cal tenir en compte l'apreciació del Defensor del Poble An-

dalús en el fet que l'actual sistema de protecció no serveix per-

què ha quedat antiquat. Han de ser els professionals qui diguin

cap a on s'ha d'anar.

- Els menors amb addicions i els menors amb trastorn de

comportament són alguns dels grups que preocupen molt en la

actualitat.

- Com venim apuntant des de la FEDAIA, els programes

preventius per evitar situacions de risc han de tenir mes força

de la que tenen actualment.


P O L Í T I Q U E S L O C A L S

TEXT I FOTO: Regidoria d’Infància del Masnou

També al mes de novembre, entre els dies 10 i 19, se cele-

bra la Setmana de la Ciència, una altra convocatòria que, amb

un programa divers i multidisciplinari com el proposat per la Re-

gidoria d'Infància de l'Ajuntament del Masnou, no podia passar

desapercebuda.

Un descobriment important va ser el dels germans Lumière,

que amb el cinema van obrir tot un món de possibilitats per a la

imaginació. Una mostra de la màgia d'aquest fenomen s’ha po-

gut obtenir el 20 de novembre amb l'activitat Fasmenuts, una

sessió de curtmetratges d'animació per a nens i nenes que ha

comptat amb la col·laboració de l'associació Akonga. Fa dos

anys es va dur a terme per primera vegada aquesta iniciativa,

amb un important èxit d'assistència.

I de la màgia del cinema a la de l'il·lusionisme. Dissabte 25,

el cicle dedicat a commemorar els drets dels infants es tanca

amb l'actuació d'un dels mags més originals i reconeguts del pa-

norama escènic català, Enric Maggo, que porta al Masnou el

seu espectacle. Sota l'aparença d'un mag tradicional, vestit amb

frac i amb barret de copa, Enric Magoo acostarà els assistents a

la part més fascinant i esbojarrada de l'il·lusionisme. Serà a Ca

n'Humet, a partir de les 18 h.

La regidora delegada d'Infància, Alícia Nieto, ha explicat que

"aquest ambiciós programa d'actes és important per nosaltres,

perquè precisament commemorem una data important: l'apro-

vació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants; per la

qual cosa hem volgut abraçar molts dels àmbits del lleure i la for-

mació que poden contribuir a un benestar més gran i un desen-

volupament òptim dels nostres infants".

La Regidoria d’Infància del Masnou

organitza un complet programa

d’activitats el mes de novembre

per commemorar l’aniversari de la

Declaració dels Drets dels Infants

Intercanvi de joguines i llibres al Masnou percommemorar el Dia dels Infants

La Regidoria d’Infància del Masnou ha organitzat al llarg

d’aquest mes de novembre multitud d’activitats per ce-

lebrar el Dia Mundial de la Infància, declarat per les Na-

cions Unides el 20 de novembre, amb la intenció que

esdevingui el Mes dels Drets dels Infants. Així, a les activitats

que es realitzen cada any, com les sessions de l’hora del conte o

espectacles musicals per als nens i les nenes, se n’han afegit

d’altres més novedoses, com un intercanvi de joguines i llibres

infantils. En aquesta activitat, adreçada especialment als nens i

nenes de 3 a 12 anys, la Regidoria compta amb el suport de les

Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), la Colla Ge-

gantera i l'escola Bergantí, que va voler completar la jornada

amb un acostament a la cultura catalana i a les seves tradicions,

prestant una atenció especial als ritus i actes més directament

relacionats amb els nois i les noies.

Música, ciència, cinema i màgia

Durant la infància és quan s'adquireixen alguns dels apre-

nentatges més transcendents de tota la vida, perquè ajuden a

configurar la identitat i el caràcter. Un dels actes destacats d’a-

quest cicle ha estat l’actuació de l'Orquestra de Cambra del

Masnou, que ha presentat al municipi la Sinfonia de les jogui-

nes, un espectacle participatiu per introduir els més menuts, es-

pecialment els nens i nenes d'entre 3 i 8 anys, en els fonaments

de la música d'una manera lúdica i il·lustrativa, on l'exercici de

sentir música es transforma en una experiència de descoberta

en què tots els sentits hi estan involucrats.


V A L O R S

‘Construïm la pau’,

proposta educativa per a alumnes de primària

Através de jocs en grup, en què es promou la reflexió

i la participació dels nois i de les noies, el taller

Construïm la pau vol fomentar la cooperació, el su-

port mutu i la col·laboració, mostrant als alumnes

que els conflictes es poden resoldre de manera positiva, cre-

ativa i no violenta. Es tracta d’una nova proposta educativa de

l’Obra Social “la Caixa”, un taller que s’emmarca en la nova lí-

nia de treball Societat i Cooperació. El taller arranca amb l’ex-

plicació d’un conte que convida a la reflexió i la participació

dels alumnes. A partir de la història que es narra es mostra

TEXT: Redacció Protagonistes, ja!FOTO: Diomira

Mitjançant jocs en grup, el taller convida els nens i les nenes a actuar per

transformar el seu entorn, tot fomentant la cooperació i la no violència

que hi ha diferents maneres d’entendre una mateixa realitat.

Posteriorment, els nois i les noies han de definir individual-

ment el concepte de pau. A partir de les diferents definicions

de pau i amb l’ajuda d’un puzzle, en què es comparen els di-

ferents aspectes que conformen la pau amb els trets definito-

ris de diferents animals, els alumnes van construint la pau.

Aquest taller es realitza del 2 de novembre a l’1 de de-

sembre i del 22 de gener al 2 de març a CaixaFòrum, de di-

lluns a divendres a les 10 hores, i la seva durada és d’una ho-

ra i mitja. El taller Construïm la pau està recomanat per a

alumnes de cicle mitjà i superior de primària. Per a més infor-

mació i fer inscripcions consulteu www.lacaixa.es/obrasocialo truqueu al telèfon 934768630.

PROTAGONISTES, JA!16

Consellers escolars

Al taller ens han explicaten què consisteixen elsconsells escolars, a tra-vés d’un joc de rol enquè n’hem simulat un.Crec que és bo que hihagi un bon intermediariper defensar els interes-sos dels alumnesdavant del consell esco-lar i així poder aconse-guir les nostres peti-cions i que hi hagi unarelació més fluïda entretothom al centre.Maria Ruiz, 17 anys

Hem fet un taller perveure en què consisteixser conseller al consellescolar i el seu funciona-ment. És un òrgan delcentre format per repre-sentants dels alumnes,del professorat, delspares i mares, del perso-nal no docent, de l’equipdirectiu i de l’Ajuntament.Jo animaré als meuscompanys perquè es pre-sentin a les eleccions. Gerson Rodríguez,15 anys

Sóc conseller del con-sell escolar i l’experièn-cia la veig molt positiva,perquè tens més relacióamb els professors i lagent de l’institut que hiparticipa. Al consellsents que t’escolten ique tens poder pertransmetre les propostesdels alumnes. És impor-tant triar un bon conse-ller perquè representiels alumnes, no ha desentir vergonya ni por.Abel Ferris, 17 anys

L ’ O P I N I Ó D E L S P R O T A G O N I S T E S

Al consell escolar estracten els temes queinteressen al centre i al’alumnat, es fan propos-tes i tots els membress’han de posar d’acord.El consell escolar ésimportant perquè és unamanera que tothom esti-gui representat i elsalumnes veuen el que lipassa als altres. Es boperquè parles de tu a tuals pares, als profes-sors...Carla Palencia, 15 anys

Laciotubes

Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions als consells escolars. Per tal de fomentar la

participació de l’alumnat dels IES de Catalunya en aquestes eleccions, la Secretaria General de Joventut

impulsa una campanya que contempla un programa de xerrades, intervencions i recursos informàtics

diversos, així com la divulgació i distribució de material informatiu, i que gestiona el Centre d’Informació i

Serveis a l’Estudiant de Catalunya, CISEC. El tret de sortida d’aquesta campanya va ser un taller

participatiu el 19 d’octubre passat a l’IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona per a delegats i

delegades de classe, alumnes que seran els encarregats d’explicar als seus companys en què consisteix

aquest òrgan i d’animar-los a participar en les eleccions al consell escolar de centre. FOTOS: DIOMIRA


La funció del conseller ésla de representar elsinteressos dels com-panys. Jo no voldria serconsellera al consellescolar perquè suposatenir molta responsabili-tat. Un bon conseller hade ser una persona res-ponsable, que sigui defiar, que sigui bon com-pany i que sigui bo. Crecque aquesta campanyaper informar del consellescolar és molt positiva.Andrea Nuez, 14 anys

M’agradaria ser repre-sentant dels alumnes alconsell escolar perquècrec que estic preparadaper exposar les propos-tes de la meva classe ide l’escola. Al centretenim necessitats impor-tants i necessitem unrepresentant que ho pro-clami al consell escolar.Al consell tots els temess’han de discutir i tothomha d’estar d’acord perarribar a acords.Haonua Sun, 13 anys

El consell escolar fa unafunció molt important,perquè si no hi haguésrepresentant dels alum-nes al consell no podrí-em reivindicar els nos-tres drets. A mi perso-nalment no m’agradariaser representant delsalumnes al consell esco-lar perquè crec que s’hade ser molt responsablei jo crec que no ho sócprou.Dani Fernández,14 anys

Com a delegat de classeinformaré als meus com-panys de la funció delconsell escolar perquèes puguin presentar coma consellers i conselle-res. Crec que fa una fun-ció molt important perquèse suposa que els alum-nes hem de fer un paperi aquesta és una formade prendre part en lesdecisions que es prenensobre el centre.Eduardo Mendive,17 anys

a campanya de promoció de la participació a les elec-ons als consells escolars es va presentar el 19 d’oc-bre a l’IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona, onva dur a terme un taller participatiu amb alumnes.

I N F O R M A C I O N S

Programa d’informació i

dinamització als instituts

La Diputació de Barcelona ha posat en

marxa aquest curs 2006-2007 un nou Pro-

grama d'informació i dinamització als centres

d'ensenyament secundari (PIDCES), per tal

d'arribar a més municipis i instituts i crear un

xarxa que possibiliti l'intercanvi d'experièn-

cies i la formació dels professionals implicats.

El programa PIDCES, encapçalat per l'O-

ficina del Pla Jove de l'Àrea d'Igualtat i Ciuta-

dania de la Diputació, té l'objectiu de descen-

tralitzar la informació juvenil allà on majorità-

riament s'hi troben els joves d'entre 12 i 18

anys; així com de dinamitzar activitats munici-

pals, acostar i difondre recursos locals i pro-

moure la participació i l'associacionisme entre

els estudiants. En aquests punts d'informació

juvenil els nois i les noies poden trobar infor-

mació sobre ensenyament, treball, lleure,

turisme, habitatge, participació, salut, etc.

Actualment, participen al programa PID-

CES 213 instituts de 66 municipis de la pro-

víncia de Barcelona.

Premi Apel·les Mestres per a Gabriela

Keselman i Claudia Ranucci

L’escriptora Gabriela Keselman ila il·lustradora Claudia Ranucci hanguanyat el XXVI premi Destino In-fantil Apel·les Mestres de literaturail·lustrada, amb l’obra Te lo he dicho100 veces. El jurat del premi, queestà dotat amb 4.500 euros, ha estatformat per Cesc, Daniel Giralt-Mira-cle, Fernando Krahn, Núria Ventura iMarta Vilagut. El protagonista de la

història és Kif Kif, un tendre peresós que viu molt temps penjatdels arbres i, per aquesta raó, el seu pèl creix des de l’abdomenfins a l’esquena. La seva mare li ha dit una cosa important i li harepetit 100 vegades. No obstant això, ell dona voltes i voltes,però no aconsegueix recordar-lo. Què serà això que la seva ma-re li ha dit 100 vegades? L’autora tracta amb molta tendresa i hu-mor la ràfega de demandes, ordres, límits i instruccions que elspares donen a diari als seus fills i que, a vegades, els deixen ma-rejats. Te lo he dicho 100 veces és una història que mostra coml’amor és el verdaderament fonamental, però a més és una pro-posta original en la qual el lector tindrà que donar la volta al llibreen diferents moments.

La Fundació Catalana Jazz Clàssic ha organitzat el 21 d'octubre a l'Ho-tel Icària de Barcelona el 1er. Festival Jazz Class Non Stop, un certamenque ha acollit diferents actuacions al llarg de 12 hores de forma ininterrom-puda. El programa ha girat al voltant del gènere jazz clàssic i afins, i hacomptat amb un concert matinal, conferències, presentació de sessionsdidàctiques a escoles, projeccions de pel·lícules i, com a plat fort, concertsdels intèrprets i dels grups de jazz clàssic catalans més importants.

Així, el festival ha comptat amb la participació de músics i grups tant re-presentatius del panorama jazzístic català com La Vella Dixieland, La Loco-motora Negra, la Barcelona Jazz Orquestra amb la cantant Susana Shei-man, el Raynald Colom Quartet, la cantant de blues Big Mama, l'IgnasiTerraza Trio amb Josep Ma. Farràs, el Lluís Coloma Trio, Oriol Romaní amb els Barcelona Swing Serenaders, el Biel BallesterGypsy Jazz Trio, el grup vocal The Lord's Messengers, l'Ivanow Jazz Grup, el Pere Ferré Trio, el grup Swing 7, el Tòfol TrepatTrio, i la Sant Andreu Junior Jazz Band.

El propòsit d'aquest acte ha estat donar a conèixer al públic català la Fundació Catalana Jazz Clàssic, entitat que va néixerel passat mes de març sota l'impuls de músics i aficionats vinculats al veterà grup La Locomotora Negra. El seu repte és difon-dre el gènere jazz clàssic, a través de concerts, conferències, llibres, audicions de discs o activitats didàctiques a centres d'en-senyament; així com preservar el patrimoni jazzístic, posant a l'abast de tothom un fons creat amb el llegat donat pels col·lec-cionistes en forma de discs, llibres, fotografies, cartells o instruments. Aquest fons, en procés de formació i catalogació, estroba a la seu de la fundació, ubicada al centre cultural Nau Ivanow (Carrer Hondures, 30 de Barcelona).

1r Festival Jazz Class Non Stop

El projecte pedagògic de la Fundació Catalana Jazz Clàssicanirà a càrrec del quartet Barcelona Swing Serenaders



E INES CULTURALS

Metàl·lics

L’Auditori - Benecé

Primer volum de la col·lecció de DVDs Mira i Escolta l’Auditori, una producció audiovisual dels

Concerts en família, dissenyats pel Servei Educatiu de L’Auditori. El material s’adreça a infants, fa-

mílies i comunitat educativa, i la seva intenció és entretenir i educar alhora, perquè petits i grans

descobreixin la música d’una manera màgica, divertida, didàctica i emocionant. Metàl·lics és un

concert interpretat pel quintet de metall Spanish Brass Luur Metals i coreografiat per Toni Jodar. A

partir de la interpretació d’un repertori variat, que inclou música popular, de cinema, clàssica i con-

temporània, es donen a conèixer els instruments de metall, tant sonorament com visualment, amb

divertides coreografies que insinuen les estructures i les formes de cada música. El pack inclou un

CD àudio amb tot el repertori interpretat i un DVD en alta definició amb el concert i nombrosos ex-

tres per aprofundir en el coneixement dels instruments de metall, així com de la música en general,

més un diccionari de termes musicals. El material, recomanat per a nens i nenes a partir de 6 anys,

està disponible en català, castellà i anglès, i el seu preu de venda és de 24 euros.

Las crónicas de Narnia

C. S. Lewis - Destino

Obra completa

de les Cròniquesde Nàrnia, que re-

cull els set relats

fantàstics de C.S.

Lewis que han cap-

tivat milions de lec-

tors de tot el món:

El nebot del mag;El lleó, la bruixa il'armari; El cavall iel noi; El príncepCaspian; La traves-sia del navegant de l'Alba; El tron de plata i L'Últi-ma batalla. Per primera vegada es reuneixen en

un únic volum les set cròniques, en una edició de

luxe editada per Destino que compta, a més, amb

les il·lustracions originals de Pauline Baynes i una

introducció de Douglas Gresham. L’autor, Clive

Staples Lewis (Gran Bretanya, 1898-1963), crític,

acadèmic i novel·lista, està considerat, junt amb el

seu amic J.R.R. Tolkien, un dels referents de la li-

teratura infantil i juvenil fantàstica en llengua an-

glesa. A Les cròniques de Nàrnia, que va escriure

l’any 1950, transporta el lector a un univers

fantàstic, ple d’éssers màgics, d’aventures i de

misteri, amb l’eterna lluita entre el be i el mal com

a tema de fons.

Un osset ha caigut del llit

Julia Donaldson i Anna Currey - Editorial Joventut

Conte amb rimes perquè els nens i

les nenes aprenguin a comptar d’una for-

ma divertida. Els textos són de Julia Do-

naldson i les il·lustracions d’Anna Currey.

El protagonista de la història és un osset

de peluix: “A mitjanit, un osset ha caigut

del llit. Estira els llençols desesperat,

però el nen els dos ulls ja ha tancat.

L’osset no para de saltar i cridar, fins que

trens ratolins el conviden a jugar...”

Guia pràctica per a infants i joves que

mostra com treure el màxim partit a la fo-

tografia digital. Amb un llenguatge fàcil i

proper, s’expliquen les principals tècni-

ques, d’una manera clara i simple, pas a

pas. Des del funcionament de la càmera,

fins a l’elecció de què fotografiar, passant

pel tractament de les imatges a través de

l’ordinador (manipulació, efectes, etc.)

Una divertida manera perquè els més jo-

ves s’endinsin en la fotografia digital.

Fotografia digital

Alan Buckingham - RBA Molino


El Departament de Benestar i Famíliade la Generalitat de Catalunya estàimpulsant al llarg d’aquest any 2006la redacció del Projecte de llei

d'infància de Catalunya. Amb aquesta llei espretén assolir un doble objectiu. D'una banda,es vol comptar amb un norma que abasti totala legislació catalana sobre infància, ara ma-teix dispersa, que reguli tant l'àmbit de lainfància desprotegida o en risc, com el de laresta d'infants. D’altra banda, es pretén intro-duir innovacions en la normativa com, perexemple, la creació de la figura de l'acollimentpermanent.

El punt de partida d’aquest treball ha estatun document de bases elaborat per un grupd’experts per encàrrec del Departament deBenestar i Família. El procés de redacció delProjecte de llei d'infància de Catalunya s’hanodrit, així mateix, de les aportacions delsprofessionals que treballen en l’àmbit de lainfància i l’adolescència arreu de Catalunyaque han pogut dir la seva als diferents tallersparticipatius que s’han organitzat al llarg delterritori. Han participat en aquest procés elsens locals de Catalunya (municipis, consellscomarcals i diputacions), representats a tra-vés dels seus càrrecs electius i dels tècnicsque treballen en l'àmbit de la infància; les enti-tats, col·legis professionals i associacions quetreballen en aquest àmbit, així com la ciutada-nia a títol individual, que ha fet arribar les se-ves aportacions a través de correu electrònic,correu postal i fax.

En aquest monogràfic ens aproximem alsprincipals eixos que han de guiar l’elaboracióde la futura llei d’infància de Catalunya se-gons es desprèn d’aquest procés participatiu,i ho fem a través de la Secretaria d’Infància iFamília i d’alguns dels experts que hi han par-ticipat.

L L E I D ’ I N F À N C I A

Llei d’infància de Catalunya



TEXT: Jaume Funes i Artiaga, Secretari de Famílies i d'Infància.

Departament de Benestar i Família Generalitat de Catalunya

FOTOS: Michael i Raina, Hidden

Al llarg de tot aquest any nombrosos professionals i

entitats han fet aportacions i han participat en el de-

bats per a l'elaboració d'una nova llei d'infància.

Fruit i resum d'aquesta feina ha estat el "Document

de síntesi per a la redacció de la Llei d'atenció als infants i

adolescents i de l'exercici dels seus drets i responsabilitats".

En aquest text es proposa la redacció una veritable llei

d'infància i adolescència que tingui com a destinataris a tots

els infants i els adolescents, i que es refereixi a la globalitat de

la seva vida.

Seguint els criteris establerts pels experts, la futura llei

s'estructurarà al voltant de set grans grups temàtics o títols fo-

namentals:

1. Els principis i criteris d'actuació per garantir i per exercir

els drets. Els criteris i principis per rebre l'atenció adequada.

2. Els drets bàsics de la infància i l'adolescència i les situa-

cions de vulneració.

3. Mecanismes per a la defensa efectiva dels drets dels in-

fants.

4. Les polítiques d'infància i el treball conjunt de les dife-

rents administracions i de les entitats.

5. Diferents recursos, serveis, dispositius per atendre els

infants i adolescents i les seves famílies.

6. Procediments i actuacions en les situacions de risc.

7. Procediments i actuacions en les situacions de desem-

parament.

Caldrà deixar clar que els infants han de rebre la resposta

adequada en tant que infants i no en tant que desemparats,

transgressors o amb dificultats de convivència. La nova llei ha

de garantir els drets de tots els infants evitant que la infància

sigui definida a partir de la desprotecció, com ha succeït en

les anteriors lleis de Catalunya.

La nova llei haurà de recollir un seguit de principis i criteris

d'atenció. Entre ells, destaquen els següents:

- L'anomenat "principi d'infància" i "perspectiva d'infància"

“Caldrà deixar clar que els infants han de

rebre la resposta adequada en tant que infants

i no en tant que desemparats, transgressors o

amb dificultats de convivència. La nova llei ha

de garantir els drets de tots els infants, evitant

que la infància sigui definida a partir de la

desprotecció”

Les claus de la futura llei d’atenció alsinfants i adolescents i de l’exercici delsseus drets i responsabilitats


implica tractar a l'infant com una persona sencera i no pas

com un projecte amb futur però sense present. La Constitu-

ció, l'Estatut i la Convenció dels Drets dels Infants ens obli-

guen a donar respostes adequades i diferenciades a qui està

vivint en la infància. A més, caldrà incloure en la llei un orga-

nisme especialitzat, que elabori un dictamen previ de les dife-

rents normes que s'elaborin perquè tinguin en compte la pers-

pectiva dels infants.

- El nucli familiar ha de ser reconegut com el context edu-

catiu primordial i això implicarà treballar, en primer lloc, per a

que les famílies puguin educar els seus fills o filles i tinguin al

seu abast els estímuls educatius que siguin necessaris.

- La gestió de l'atenció als infants s'ha de basar en un tre-

ball en xarxa, i això vol dir potenciar xarxes integrades de re-

cursos i professionals en cada territori i no pas generar recur-

sos desconnectats o parcials.

- La planificació i l'avaluació s'introdueix per primera ve-

gada en una llei. Neix l'obligació d'elaborar Plans d'Infància i

Adolescència o Plans de suport a les famílies, que permetin

veure si els dispositius i l'atenció rebuda estan esdevenint

útils.

Finalment, cal destacar que per poder planificar adequa-

dament la nova llei haurà d'aclarir dos grans aspectes: de qui-

na manera han de prestar atenció a la infància el conjunt de

les administracions; fitxar les bases per definir quins i com

han de ser els diferents recursos i serveis per a la infància en

el conjunt del país.

L'atenció a la infància només té sentit en clau de comuni-

tat, en clau local. És a partir dels ajuntaments i de les adminis-

tracions comarcals, incorporant els recursos públics i les enti-

tats compromeses amb la infància, que han d'estructurar-se

les polítiques d'infància. Per això, la llei proposarà un sistema

d'atenció estructurat en xarxa, a partir dels recursos locals,

que prestin atenció als infants i adolescents d'una manera in-

tegrada.

(El conjunt de documents sobre la futura llei es poden

consultar a http://www.gencat.net/benestar/actualitat/lleinf/in-

dex.htm).




TEXT: Carlos Villagrasa Alcaide, professor titular de Dret Civil de la

Universitat de Barcelona (UB). Membre del Comitè de Persones

Expertes de la Llei d'Infància de Catalunya

FOTOS: Irineu i Degasperi, Griszla Niewiadomski, Viviane Stonoga

Antecedents i treballs preparatoris

L'existència d'una normativa abundant, però dispersa, so-

bre infància i adolescència a Catalunya, justifica l'elaboració

d'una llei, actualitzada i sistematitzada, que doni una resposta

directa i adequada, no només als professionals que treballen

en aquests temes, sinó també als seus destinataris, per tal

que coneguin, de primera mà, els seus drets i responsabilitats.

Al mes de setembre de 2005 es va encetar una iniciativa

prelegislativa, per part de les responsables del Departament

de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, la Con-

sellera Anna Simó, i la Secretària de Famílies i Infància, la Sra.

Montserrat Tur, amb l'objectiu de presentar al Parlament de

Fonaments i plantejament jurídic de lafutura llei d’infància de Catalunya

Catalunya un projecte de llei d'infància per tal que pogués ser

degudament debatut i aprovat com a llei. Els primers passos

van consistir en la signatura d'un conveni entre la responsable

del Departament de Benestar i Família i del rector de la Uni-

versitat de Barcelona, per tal de conformar un equip de redac-

ció, encarregat de presentar un text inicial de debat i de punts

d'interès, i també d'anar incorporant els suggeriments i les

propostes que s'anessin perfilant per dues vies: d'una part, de

les sessions de treball que periòdicament es durien a terme

pel Comitè de Persones Expertes per a una Llei d'Infància de

Catalunya, que es composava de persones de diferents àm-

bits de coneixement en temes d'infància i adolescència, i d'u-

na altra banda, de les jornades de reflexió i debat organitza-

des des del Departament de Participació Ciutadana, amb

totes les persones i entitats públiques i privades que volgues-

sin participar en l'elaboració d'aquest important text legislatiu.

Cap a finals d'any, el procés es va accelerar, en contra del

parer dels membres del Comitè i de la majoria d'implicats en el

procés de participació ciutadana, que es queixaven de la manca



de temps per poder aportar conclusions més madures i treba-

llades. Moltes persones sospitaven que l'anomenat "cas Alba"

-la nena de Montcada que va patir maltractaments- era la cau-

sa d'aquesta pressió, ja que la premsa havia posat el tema

d'actualitat social i havia fet palesa la manca de coordinació

entre els professionals i les entitats encarregades de la protec-

ció de la infància, que feia temps arrossegàvem al nostre país.

La publicació d'un primer document de treball (les Bases per a

un projecte de Llei d'Infància de Catalunya) que es plantejava

expressament com un primer esborrany esquemàtic i com un

text obert amb l'expressa intenció d'afegir tot tipus de suggeri-

ments, idees i contribucions que permetessin millorar aquesta

tasca iniciada, tampoc no va ser entesa per tothom, ja que al-

gunes veus crítiques imaginaven que era una primera decisió

del Departament de Benestar i Família sobre els temes a trac-

tar. Res més lluny de la realitat i afortunadament la participació

va ser molt nombrosa i fructífera, com es pot comprovar als

documents de síntesi publicats al web de la Direcció General

de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Els eixos fonamentals de la llei d’infància

Com a proposta fonamental es presentava la idea d'una

llei global, general o integral, per a tota la infància i l'ado-

lescència del nostre país, una llei que impliqués als diferents

departaments de la Generalitat, ja què les matèries que calia

regular també s'havien d'assumir des d'altres competències

diferents de les pròpies de benestar i família, especialment les

de salut, educació, justícia, entre d'altres.

A la proposta legislativa es plantejava la infància com a eix

vertebral de la normativa, en la qual es garantís els drets dels

infants per sobre dels drets dels adults, i es fes una especial

incorporació també de responsabilitats dels infants com a ciu-

tadans de ple dret.

No calia oblidar, així mateix, la perspectiva de gènere com

a principi transversal de la llei, traslladat a la nostra realitat so-

cial, laboral i educativa, en el seguit de les diverses actuacions

dirigides a la infància i l'adolescència.

La consideració definitiva dels drets dels infants com a

drets subjectius i exigibles també suposaven una especial

prioritat pressupostària quan als recursos econòmics que es

destinin a fer front a les necessitats de la infància, ja què una

llei sense una dotació pressupostària adequada no pot garan-

tir l'acompliment dels drets subjectius mitjançant els correspo-

nents serveis, sobretot amb les mancances que es donen avui

dia en molts àmbits d'infància i que sovint provoquen situa-

cions de maltractament institucional.

Sens dubte, les famílies són les que acompleixen habitual-

ment amb el dret d'atenció als infants i, per tant, han de tenir

una consideració específica dins el principi de subsidiarietat,

en el sentit de desenvolupar polítiques de prevenció i de suport

a les famílies per evitar l'aparició de situacions de risc per a la

infància.

Com s'apuntava, també resulta una qüestió prioritària la

configuració d'un marc competencial ben definit entre les dife-

rents administracions públiques i l'establiment de sistemes de

coordinació entre els diferents serveis i recursos. Una solució

potser seria l'aprovació de protocols ben definits d'actuació

que assignessin no només l'administració o entitat responsa-

ble d'actuar en cada moment, sinó fins i tot el professional o

l'equip d'intervenció. En aquest àmbit la descentralització terri-

torial i la potenciació del món local i de l'atenció primària en la

prestació de serveis de protecció a la infància, mitjançant pro-

grames transversals i sistemes d'intercanvi d'informació entre

els professionals.

Com a garantia de l'aplicació de la llei apareix també la

idea de la creació d'una defensoria dels drets de la infància,

en contacte directe amb els professionals i equips d'interven-

ció, i que fos una persona propera als infants.

No cal oblidar el dret de participació de la infància i l'ado-

lescència en la vida política i social, per la qual cosa caldria



preveure mecanismes que permetin la seva incorporació acti-

va als programes, accions i polítiques del seu interès.

Finalment, la llei hauria d'establir un sistema de valoració

dels seus efectes i del seu impacte, per tal d'avaluar la seva

aplicació en el temps.

El sistema de protecció de la infància i l’adolescèn-cia

Malgrat que la llei s'hauria de plantejar d'una manera glo-

bal, per a tota la infància i adolescència del nostre país, cal de-

finir bé l'aparició del sistema de protecció davant les mancan-

ces en l'acompliment dels seus drets.

En aquest sentit, hi havia unanimitat sobre la necessitat

d'impulsar mesures de suport a les famílies, mitjançant una

tasca proactiva de caire preventiu. El primer objectiu hauria de

ser treballar amb la família per tal de prevenir que les situa-

cions de risc esdevinguin situacions de desemparament i, al

respecte, cal diferenciar aquestes dues situacions, amb indi-

cadors precisos. També cal tenir present que a vegades el tre-

ball en família pot presentar certes limitacions i, en ocasions,

és necessari separar l'infant de la seva família precisament

perquè l'interès d'aquest ha de prevaler per sobre del de la fa-

mília.

En aquest àmbit es fa palès el desconeixement de la po-

blació quant a la figura de l'acolliment, per la qual cosa caldria

una tasca de sensibilització, a més a més de resoldre les man-

cances que es presenten a l'actualitat: tenir més en compte l'o-

pinió dels infants, agilitzar la tramitació i augmentar les mesu-

res de suport a les famílies acollidores, avaluar la seva tasca

periòdicament i preveure noves fórmules d'acolliment davant

la diversitat de situacions que es presenten avui dia (com ara, i

entre d'altres, l'acolliment professional, acolliments d'urgència,

acolliment permanent). En tot cas, la llei hauria d'incloure el

dret dels infants acollits en un CRAE a accedir a un acolliment

familiar.

Les demandes d'atenció especialitzada, tant de centres

com de perfils professionals, han estat una constant en les

aportacions participatives, de manera que s'adaptin els cen-

tres a les necessitats dels infants, i no a la inversa, tal i com

succeeix actualment. Això significa augmentar la dotació pres-

supostària per tal de fer fronts a situacions diverses (per

exemple, davant els infants amb problemes de conducta), es-

pecialment en el cas de l'atenció primària, ja que fins ara el vo-

lum de feina no permet fer tasques de caire preventiu. Aquí

també s'assenyala la necessitat de millorar els programes for-

matius destinats als professionals, adaptats a les diferents

àrees o nivells d'intervenció, i d'afavorir la coordinació i inter-

canvi d'informació entre els diferents equips d'intervenció,

amb una clara definició de les funcions i responsabilitats dels

agents intervinents.

Finalment, es fa esment als fonaments de la llei, a l'organit-

zació de l’EAIA, quant a la necessitat de crear nous equips o

dividir els actuals en dos grups: un encarregat del diagnòstic

(detecció i valoració de les situacions de risc) i una altre del

tractament (treball terapèutic i educatiu amb les famílies), el

que sens dubte implica també un augment dels recursos hu-

mans i la destinació de nous efectius al treball educatiu amb la

família, sense oblidar la necessària incorporació de les noves

tecnologies dins els procediments de treball dels EAIA i l'ava-

luació de la seva tasca a través d'un sistema d'indicadors. En

aquest àmbit, cal preveure especialment protocols i recursos

específics per atendre de manera urgent els infants víctimes

de maltractament.

En conjunt, va ser un clam la necessitat d'adaptar els ter-

minis de treball a la vida dels infants i sobretot d'avançar en la

coordinació i intercanvi d'informació, afavorint un eficient tre-

ball en xarxa, que permeti superar la desconfiança o el desco-

neixement que encara rau a l'hora de compartir informació de

cada cas, la qual cosa perjudica, en definitiva i concretament,

a l'infant o adolescent.

Atès els canvis polítics que es van produir a la passada le-

gislatura, aquest procés encetat cap a una nova llei d'infància i

adolescència de Catalunya, va quedar suspès. L'actual forma-

ció del govern de la Generalitat derivada dels resultats electo-

rals del dia 1 de novembre de 2006, permet reemprendre tota

aquesta tasca, incorporant les últimes aportacions ciutadanes

i institucionals, per tal de presentar al Parlament un projecte

de llei de consens, que doni una resposta global i acurada a

les reivindicacions de la infància i l'adolescència i que torni a

situar la nostra legislació en el lloc capdavanter que li caracte-

ritza, també en aquest àmbit.


TEXT: Jordi Cots i Moner, Ex-Adjunt al Síndic de Greuges per als

infants. Membre del Comitè de Persones Expertes de la Llei d'Infàn-

cia de Catalunya

FOTOS: Mark Monciardini, Brian Strevens, Isaac Joo

Una de les formes més eficaces d'aplicar la Con-

venció de les Nacions Unides dels drets de l'infant

és l'adopció de lleis del Dret intern de cada país

que s'hi inspirin i que recullin el seu contingut. De

fet, aquesta acció és una exigència per a qualsevol país que

hagi ratificat la Convenció; i no sols la legislació general de

l'estat sinó també dels territoris que l'integren. Obliga, per

tant, a Catalunya.

La Convenció és, per la seva universalitat, un text de ve-

gades ambigu o indeterminat. És un text general, però no es

descuida de res. Aleshores cal convertir-la en dret propi.

Alguns exemples d'articles en els quals caldrà posar es-

pecial atenció són aquells que es refereixen a l'exercici dels

drets civils. Així, l'article 12, relatiu a l'opinió de l'infant, del

noi o noia, diu: "Els Estats membres han d'assegurar a l'in-

fant amb capacitat de formar un judici propi el dret a mani-

festar la seva opinió...". I l'article 14, sobre la llibertat de pen-

sament consciència i religió, diu: "Els Estats han de

respectar els drets i deures dels pares a dirigir l'infant en l'e-

xercici del seu dret d'acord amb el desenvolupament de les

seves facultats". Tot això ho haurà de precisar el dret intern,

perquè té molta importància pràctica. Encara hi ha un aspec-

te difícil de precisar: el concepte d'interès superior de l'infant,

tal com demana l'article 3 de la Convenció.

Hi ha altres qüestions que tenen transcendència pel que

fa a aplicació de la Convenció, i que han de resoldre les le-

gislacions nacionals. Tal com diu un autor prou conegut en la

nostra realitat, Eugeen Verhellen, no tots els articles de la

Convenció tenen el mateix valor normatiu. Distingeix entre a)

Declaracions vinculants: les que es refereixen a disposicions

directament invocables davant d'un tribunal, i es reconeixen

per expressions tals com "reconèixer", "respectar", "assegu-

rar", "garantir", les quals s'utilitzen principalment per definir

els drets civils; b) Declaracions d'intencions: en les quals tro-

bem les expressions "promoure", "intentar", "animar", "aplicar

els majors esforços", etc., i que són això, declaracions d'in-

tencions, més que disposicions vinculants; i c) Mesures apro-

piades: són aquelles disposicions que demanen "mesures

apropiades", "mesures legislatives, administratives i altres".

“A partir d'iniciatives socials i institucionals

ha sorgit finalment la necessitat d'una llei

catalana d'infància, volgudament integral. Si

no fos així, la resposta dels poders públics

sempre seria insuficient i la societat

continuaria desentenent-se de la infància

veritablement en risc”

La Convenció i les lleis nacionals




Unes disposicions fan referència, ja es veu, als drets de par-

ticipació, en el primer cas, i altres a drets socials, o drets de

primera i segona generació. I les legislacions nacionals han

d'enginyar-se per dur-les a terme.

Curiosament, en el cas dels infants -però també en el

dels adults, per bé que més encara en el dels infants- són

més fàcils de definir i reconèixer els drets civils que els drets

socials. Els drets socials demanen una conducta activa dels

Estats, inversions que els facin efectius. Només que els

drets civils dels infants costen més d'acceptar, ara com ara,

que els drets socials. És més fàcil protegir els infants que ad-

metre la seva participació. Aquesta qüestió s'ha de resoldre

en les legislacions nacionals, tenint en compte que la Con-

venció és un text alhora indivisible i universal, és a dir, que

és per a tots els infants i que no hi ha cap dret prioritari, que

tots els drets recollits valen igual; i que recíprocament contri-

bueixen a la seva satisfacció. Les lleis nacionals, especial-

ment les lleis generals d'infància, han de tenir aquest caràc-

ter. Fins ara, això ha costat molt d'assolir.

L'organisme que, a escala internacional, ha vetllat i vetlla

pel compliment i l'aplicació de la Convenció és el Comitè

dels Drets de l'Infant de Ginebra, establert en compliment de

l'article 43 i següents de la mateixa Convenció. Va començar

a funcionar a penes un any després de la seva entrada en vi-

gor. Els Estats han de presentar periòdicament informes a

aquest Comitè sobre l'estat de l'aplicació de la Convenció en

els respectius països. Una de les coses que demana el Co-

mitè és quina legislació han desplegat per a obtenir aquesta

correspondència. Però, a més, aquest Comitè adopta de tant

en tant unes anomenades Observacions Generals, a través

de les quals formula uns advertiments que ajuden els Estats

a aplicar la Convenció i també a rendir comptes d'aquest

compliment. El Comitè dels Drets de l'Infant de Ginebra no

és un tribunal de justícia, les seves resolucions no són vincu-

lants. Però això no vol dir que la seva "doctrina" no s'hagi de

seguir. És una obligació per als Estats que han ratificat la

Convenció.

Una d'aquestes Observacions Generals (l'Observació

General número 5, de 27 de novembre de 2003), dóna ins-

truccions concretes de cara a l'adopció de lleis nacionals.

Diu, per exemple, que la revisió de tota la legislació interna

és una obligació dels estats; i que aquesta revisió s'ha de fer

article per article i d'una forma global. Ha de ser, insisteix,

una revisió contínua i no única. Ha de fer possible que les



disposicions de la Convenció tinguin efectes davant dels tri-

bunals de justícia. Això és clar per a les lleis generals d'infàn-

cia, però també les lleis "sectorials" (educació, salut, justícia,

etc.) han de reflectir de manera coherent els principis i les

normes de la Convenció. I s'ha de tendir a l'exercici dels drets

pels mateixos infants. Demana, així mateix, que òrgans inde-

pendents vetllin pel compliment d'aquesta obligació de revi-

sar la legislació interna; i cita, en aquest sentit, les comis-

sions parlamentàries, els defensors dels drets dels infants,

les organitzacions no governamentals, els intel·lectuals i els

infants i adolescents afectats. Tot això vol dir que, en l'establi-

ment de qualsevol llei d'infància es tingui en compte el que

se'n diu la "perspectiva d'infància".

Catalunya ha intentat incorporar la Convenció al seu Dret

intern. Primer ho féu d'una manera programàtica, amb l'adop-

ció de la Resolució 194/III del Parlament, de 7 de març de

1991, sobre els drets de la infància. Fou la seva manera d'ad-

herir-s'hi, ja que no té competències per ratificar tractats in-

ternacionals. Amb aquesta resolució es pretenia informar la

nostra legislació interna del contingut de la Convenció. I tan

sols per aquest motiu, ja venia obligada a traspassar la Con-

venció a la seva legislació nacional. Per la mateixa raó, ve ai-

xí mateix obligada a rendir comptes del seu compliment. Això

darrer ho fa indirectament, a través de la contribució que lliu-

ra al govern central perquè aquest confeccioni l'informe glo-

bal de tot l'Estat. Aquesta contribució catalana, per sí sola,

pot i ha de constituir un document important de cara a conèi-

xer la situació de la infància a Catalunya. Altrament, Catalun-

ya podria acudir al Comitè dels Drets de l'Infant sempre que

ho considerés necessari.

L'ocasió per fer una llei general d'infància, és a dir, per a

traslladar la Convenció al nostre Dret intern, d'una manera

vinculant, vingué amb la llei 8/95. Pretenia ser una llei gene-

ral d'infància, però no contenia l'organització de la protecció

de la infància desemparada. La protecció havia estat objecte

de la llei 37/91. Però les dues infàncies havien d'anar juntes.

No es pot aïllar la protecció, perquè, si no, no sabrem què

hem de fer de la infància desemparada. Això pot semblar

massa simplista, però és que fer una llei general d'infància és

difícil. Per arribar-hi, hem hagut de canviar la nostra concep-

ció d'infància en risc (que no és la infància "amb" risc, és a

dir, una infància decantada ja cap a conductes asocials, sinó

"en" risc, en situació de no assolir un ple desenvolupament

personal).

A partir d'iniciatives socials i institucionals ha sorgit final-

ment la necessitat d'una llei catalana d'infància, volgudament

integral. S'hi ha començat a treballar amb la col·laboració

d'experts i amb la participació d'associacions i professionals.

Es deia que cal tenir un concepte universal de la infància, que

la llei havia de ser per a tota la infància, que no s'ha d'estar tan

pendent tan sols de la infància en risc de desemparament,

que una llei com aquesta havia d'aportar un concepte de pro-

tecció més genèric, etc. Sobretot, que la infància d'aquesta

llei no havia de ser únicament l'infant de l'Administració, amb

la qual cosa es volia dir l'infant conflictiu, amb problemes,

marginal. S'havia de pensar en tot infant i l'infant com un tot.

Si no fos així, la resposta dels poders públics sempre seria

insuficient i la societat continuaria desentenent-se de la

infància veritablement en risc.

Els treballs per dissenyar una llei general com aquesta

s'han concretat, per ara, en un document de línies bàsiques,

a les quals s'ha d'adaptar la nova i esperada norma. Haurà

estat la millor forma, en la nostra realitat, d'incorporar el con-

tingut de la Convenció. El Títol de drets i deures ha reproduït

l'esquema recomanat pel Comitè dels Drets de l'Infant, i, a

partir d'aquest esquema, l'organització de la protecció de la

infància en risc neix d'una manera natural. I si els treballs

han quedat interromputs pel procés electoral més recent,

confiem que el nou govern en reprengui l'elaboració; perquè

la necessitem.


TEXT: Paloma Herrera

FOTOS: Arxiu Diomira

L’elaboració d’una norma tan important com és la futu-

ra llei d’infància de Catalunya ha de comptar amb el

màxim de consens possible entre els diferents

agents que arreu del territori català estan vinculats

amb la infància i l’adolescència. La nova llei ha de permetre re-

conèixer alguns drets de la infància i l’adolescència que encara

avui no han rebut les garanties necessàries per poder ser exer-

cits de forma efectiva. Alhora, sistematitzarà en un únic text el

caos legislatiu existent en aquesta matèria i adequarà la legisla-

ció en relació amb la infància i l’adolescència amb el futur Codi

civil de Catalunya. D’altra banda, la nova llei servirà per agilitzar

els procediments de treball i millorar la qualitat dels serveis del

Procés participatiu per a l’elaboració dela llei d’infància de Catalunya

sistema de protecció de la infància i introduirà algunes innova-

cions, com és la creació de la figura de l’acolliment professional.

El punt de partida del procés d’elaboració de la llei d’infància

de Catalunya ha estat el document Bases per a un projecte deLlei d’infància de Catalunya, elaborat per un grup d’experts per

encàrrec del Departament de Benestar de Família, l’ens que im-

pulsa la llei. Paral·lelament, per tal de recollir les propostes dels

diferents agents socials vinculats amb la infància i l’adolescèn-

cia a Catalunya, el Departament de Benestar i Família, en col·la-

boració amb la Direcció General de Participació Ciutadana del

Departament de Relacions Institucionals i Participació, ha orga-

nitzat una sèrie de tallers participatius al llarg del territori per afa-

vorir la participació en la redacció de la llei de dos col·lectius

concrets. D’una banda, dels ens locals de Catalunya (municipis,

consells comarcals i diputacions), representats a través dels

seus càrrecs electius i dels tècnics que treballen en l'àmbit de la

infància. Fruit d’aquest treball, s’han elaborat informes de la par-

ticipació a Girona, Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre i Llei-

da. D’altra banda, s’han organitzat també tallers participatius

per a les entitats, col·legis professionals i associacions que tre-

ballen en l’àmbit de la infància. Les seves propostes han quedat

recollides als respectius informes dels tallers realitzats a Girona,

Barcelona, Tarragona i Lleida.

Així mateix, la ciutadania a títol individual també ha pogut fer

arribar les seves aportacions a través de correu electrònic, co-

rreu postal o fax. El personal dels serveis centrals del Departa-

ment de Benestar i Família també ha participat en un taller, del

qual s’ha elaborat un informe de resultats.

Un cop recollides les aportacions dels experts, dels profes-

sionals i de les persones vinculades amb la infància i l’ado-

lescència des de diferents perspectives, el següent pas ha estat

la realització d’una jornada de posada en comú del treball de

tots aquests actors, el passat 18 de setembre. En aquesta tro-

bada es va presentar una primera síntesi del text que haurà de

servir per articular la futura llei d’infància, elaborat pel grup d’ex-

perts que participen en el procés.

El passat 9 d’octubre, la consellera de Benestar i Família,

Carme Figueras, presentava en una conferència el Documentde síntesi per a la redacció de la Llei d’atenció als infants i ado-lescents i de l’exercici dels seus drets i responsabilitats, un text

que recull la feina desenvolupada fins ara i que, a partir del can-

vi de legislatura, ha servir al nou govern de la Generalitat de Ca-

talunya per redactar el projecte de llei d’infància de Catalunya.


Llei d’Infància de Catalunya

Documents

Transcript of Llei d’Infància de Catalunya