OPINIO HEMEROTECA ~ - hcm explicat les seves deries guanvi. la vida escrivint en ca- d'extreurede la parla del carrer. d'anti-ca talanitat. Araancm per tali. Qur potspr rl diari madri- Esveuqueiiocal tenir cncompte al titular d e les segones. Ieny qiie hem citat que al carrer es fa servir iin re-

noelv"l?E1quenocomprenem gistrecol.loquiaI,noadequatper Per tan~cn de fet a una perso- esqueel vulgui un diar¡ d'aquí, naquetambédestacaperlaseva ,+, presumeix dc catali, a la majoria d e programes i tex- anti-catalanitat i, a fi d e fer-la tos,niquealcarrerparlen cata15 con5ixcr. ha trobat un altaveu • • • • • . moltes persones q u r trnrn al- (un mitjiesrrit)en llenguacata- tres llenpiies com a Ilengües lana. Sempre que pot "es carre- EL CATALA matemes i habituals. O que s'lia ga" tot el que fa olor dc catala i d e ser democritic i s'han d e de- també a tothom qui defensi Ca- DEL FUTUR ridir solucions Iingüistiques a taluny.3. En el seu últim llibre partir d e I'opinió dels periodis- Dissirlt*Ifl Irorin hodcmostra molt tes actuals. No hi fa res que ha- abastament. ' Cnrmc Vi'i i Comnl*nn ginparlatitreballatgaireL>t:sem-

No farE una ressenya del Ili- bre. Només faré refertncia a la seva introduccióondiu, (escriu), que els c a t a l ~ n s que volen éssrr ~atalans~ónunsintegristt.siuns lonamentalistes. Davant aixo fem la segiient rrflcxió:

Si el1 que (no sé si és catala o

Article publicat al diari "El 9 Nou" al 14desetembrede1990.

A,vraihi siricerarrient n "El Y Noii" rl seri ariirii collnborndor.

Ilesde fa unsquantsdiesestic rurniant si entendré el que di- guinelsmeus fills, quesónde la ~eneracióquerebramésmissat-

preen castelli i quesiguin anal- fabetsencatali (recordeu lafilla prodiga del periodisme catala que feia Dijuns, dijuns, tamh6 anomenat Diuns, diuns?). He d r confessar que hi vaigveure una part positiva, en aquelles opi- nions. Jo, que parlo anglPs com mol ts locutors parlen catala, em

k.

espanyo¡ o totes dues coses al- gesdelsmi\unsdecomunicaciú animar. V a i ~ Pensar qLie si hora) acusa els catalans qiic vo- que no p s directament d e les per dia anava a viu- len ser-ho d'integristes, n o se r i persones. De moment, tot i q u r lea Londres, Per exem~lc que vol que els catalans sigiiin el gran només fa frasessrnzillcs fOssin del Parer que espanyols indefugiblcment i de anib un vocabulari reduit i que Ivan Tubau, no des- manera impositiva sense opció la petita diu tres o quatre coses vagada: se'm a escollir? Si aixb no és integris- que valen per a tot, els entenc, fib"Jrlant. llogaria com ' me i fonamentalisme ¡a e m di- pe ro... i ni& endavant. quan ja locutora pera t r c b a l l a r a la BBC reu qu1' 6s. Passa, pero, que el haginadquiritplenamentelllen- i, a farien lina enqi'rsta seii integrisme Es I'únic que pot guatge d'alguns mitjans de co- ~ ~ ~ q ~ ~ l ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ q ~ ~ ~ ~ ~ I u existir (segons ell). 1 aquest se- nlunicació? perqu+ jo ja InCVa parla (encara que no ha- nyor es pcrmct d e jutjar els al- quelrsIlengüesevolucionkn (si gués canviat gens d e I'actual) tres (potser perqueno rsvegi el no, encara pariaríem Iiati), pero fos"n d'a'itoritat seu taranni) . Aquella paribola no ern pensava que ho fessin a lingüística i servissin per a re- d e la busca en I'ull de l'altrr i la un ritme tan frcnetic. forniar I'anglCs dcls rnitjans d e biga en el propi esveu quenose cornunicació,prrqu~,sóndemo- lraplica. potser rnassacapficata Aqi~ella meva prcocupacióno criticsdeveritat ono,rlsangle-

els problemes dels al . és nova. Ja la un quant ternps sos? Pero ja he dcixat córrer tres rlomira d e resoldre elsseus. vaigcomen~ara pensar-hi quan aquestes il.lusions pcrqut em 1 aix6 que presumeix drésser vaig llegir un parell de llibres sembla que aixo només passa persona intel.ligent i amb del Dr. lvan Tubau que conte- aquí. del futur. nen algunes afirmacions -PO-

ques- q u e comparte ixo i Darr~rament~hetornatapen- En el fonsé5eimateix discurs d'altres -amb el respecte que sar si entendré el q u ~ diguin els

que de les 'ltres si~les.Cera mareiuel nniist.nvnrrlrn.dnr- meus fillsñrran d e la nri,hibició . . . .. . . . . . -. . . . - . . . . I r que se l i poden aplicar 'Otes q u r considero fal.l;icies. Per d e dir 543 paraulcs en els pocs dues?Noensestranyaria.Elque cxcmplc, que la llengua dels programesencatali de lcana l9 no veiem ciar és que es ,itjans d e comunicació s'ha dcla Comunitat Valenciana i d e

20 LLENGUA NACIONAL / jvny de 1994/Númem 14

HEMEROTECA l legir I 'op in ió favorable de Ri- n o els havia sentit m a i a dir e l un anunci cnregistrat "sobre el card Fité a aquel la prohibició. >iit9ir rini o la i1i1.7ia iioia i un mit ja c in~n in l i i l tn tot"). D i r a n q u e v a n

de comunicaci6 ja h o havia re- a fer els deures encara que n o es DiutambéenFitéícapd'edició c o l l i t ! A q u e s t a t r o b a l l a ja mogu in de l l loc o n són i que la

de I'Aviri, Per cert) que una l ' l i a v i e m sen t i da e n les roba suada n o eIs fa p u d o r sinó les tasques deis assessors lin- pel.licules dob lades(pcrcxcm- olor. Quan s'engreixin n o els güisticsdelsmitjansdecomuni- a ~ r l l u t blnir) i, n o pa t i u , sort iran sacsons s inó que quar i cació la de recollir paraules a v i a t ja la t r oba rem e n les engreixinelssortiranmitxelins. de l carrer i, certament,siqueen catalanes, Noan i ran a la feina e l m a t i o a la recuilen. U n cas que recordo 4s tarda sin6 que ani ran a l trebal l el d'uns articles sobre si els fut - Si v u l l preparar-me pe r en- 'prl matioprr la tarda. ~l~~~~~~ bolistes I iav ien de viat jar a les tendreelsmeusfills,doncs,hau- (qU+ dic, jo, en diran concentracions a m b les seves r t d'aprendre una m r n a (clls n o /nrdil.rijt) no diran br,,la llit doncs. (Aquestsarticles.pelseu d i ran m a i aquesta i i l t ima pa- sin6bi,li vvsrrvo potser Iliolt bnli c o n t i n g u t , n o r m a l m e n t s ó n raula) de nova Ilengua. Perqu6 7resyrr, t r i t .~uan,oestiguicapfi- d'antologia de l masclisme més si escolten i Ilegeixen alguns ,da runlianl q u ~ volen dir i tronat perque els futbolistes h i mit jans de comunicació, ells no pensin no els cento, no scilen serconsiderats uns éssers es rentaran e l cap o cs respalla- acabaran una fraseambr,i? sin6 a m b inst ints primaris. i r repr i - ran els cabclls sin6 rentaran i es ,,b ,,,? o v,,irnt? 1 com que inibles i indiscriminats, i les se- rcspallaran elcabel l (jo, que dec estiu quan diiiaven es- ves dones, uns objectes sexuals par lar c o m s i fos del segle pass- coltaven un programa de radio passius scnsc cap desig ni cap at, només h o d i r ia si e m quedés sobre viatges en el qual la locu- més feina que l a de servir els un sol cabell). No e m faran pe- torapronunciavamoltb+-apa- seus posseidors.) I Iexicament, tons ni fotos sin6 que me'n do- rentmrnt, si a q u e l l s a r t i c l es e r e n m o l t naranime'ntrauranrespectiva- c s t r a n g c r ~ variablement i l . lust rat iusde la recol.leccióde ment. N o sabrc ma i si tenen catalans,elsestrangerscln,~tra- paraules que fan r l s assessors mo l ta son, volen fer u n son o hé d i c i ó de prl,n,íncia lingüistics. Perqu6,totiqiietrac- han t ingu t unsomni (ca ld raque un bull per saber si taven d e l mateix tema, yerta- I io conlonguin sobretot s i són ,,olen de a les pi- nyienalmateixregish-clingi;ís- locutorsques'hanpreparatmolt o a ll,jltim raci, de t i c imo i t sa ima te i x mit j i ,conte- b6 tina entrevista sobre e l tema &landa. n ien gairebé totes les parai i les de la son. dels sons o dels som- que es poden referir a l a relació nis). Nn estriparan els papers o siamiemcostarjenil.ndre'ls* que dcscrivien: pro,tii.slproniccn, renyi ran arnb el xicot s inó que imagineu-vosalsscu5avis.Peri7. ni,nio/niivin, riirriilriiivin (es veu trencaran els papers i amb el Pe" quedar-hi bé, els meus f i l ls q i i r els futbolistes aprof i tcn I r s xicot oxicota. Pero, que hedit?, podran dir que estan "par- concentracions pe r a casar-se), dr xicot o xicota n o en tindran, Iant-lis amb m o l t de Pst" (puc rsphs/csposa, ~tiari:/i>iullc~r, coiii- t indran nuv io o novia (aixR r n - estar tranquil.la, se'n re- poii!,/conipn,iy i, en menys pro- cara h o entenc; a través del cas- cordaran pe rqu t hr> han senti t porc ió perque n o h o d i i i n i n g ú t r l l i , ésclar) o n u v i onúvia (no mol tcops: e rae lco lo f6ambque alcarrer,xicol~~icoln,il~oi~ic/oir~~in. e l d i a del casament, no, sin" S""c"a"a aql lel l Programa de Pero hi faltava I 'úl t ima troballa, potser duran t anys). N o para- "i"tpes). PerqllP el5 meus fills, u n calc d e I'anglPs segurament r a n rnai taula ni d i ran que l e cll lan s igu in rnés grandets ( o passatpelcastelli,iini/,ioin,d'un gallines ponenouss inó que ells 1'"ri"e dir ll ialflrds o Xriis- ari ic le d'un per ibdic comarcal posaran la taula i l es~a l l i nese l s * ' . t ~ ? ) " o t ' a c t a r a n d e v ó s ~ l ~ ~ ~ ~ ~ que tractava d e la roba interior ous. N o menjaran pafates per aviS sinó que parlaran la Ilen- de dones que els homes r rga lcn sopar s inó que, directament, Rus del CarrercontemF'orania i a "les seves noics" (que n o vo l soparan patates. D i ran els dos i tractaran Mhom de voste o de dir les "seves filles", que Es e1 i i o 101s dos i jo encara estaré es- que e m va ig pensar). Jo que per perant una paraula després de ""xtin~ir fa segles. la mcva feina estic n io l t e11 coii- dos quan ja m'hauran d i t Hi 1in tacte a m b adolescents, encara lo1 (en un programa de radio és

~ -

Númem 14 / juny de 1994 LLENGUA NACIONAL 21

HEMEROTECA ENSENYAMENT Perb no vull ser tan pessimis- 1 - La qüestió social i legal les Ilengües que anomenava

ta. Hi ha aspectes queem facili- de la catalanització escolar; "nativas". tnran la fcina. Gricies a alguns mitjans d e comunicació, cn cl futur la llengua s 'hauri simpli- f ica t considerablement . D'algunes paraules i cxpressio- ns que ara conec, puc oblidar- me'n (ai!,que hauriad'haverdit ~b/ki~r-~l l t*) perquPels meus fills no les diran mai: vagar, tenir tcmps; oicrtnr, esbojir-se ... Ja ho veieu, lii Iia ~ I I P reciclar-se dolics el catali del futur ser i m& bé evolucionat, especialment quan Irngi el Canal 9 i tot. Qui ho diu que el catali, I'aparcnt si m t s no, desapareixeri? . . . . . . .

Conferencia sobre la IMMERSIÓ al Casal Independentista de Sants el 6 d'octubre del 1993.

Els atacs a la immersió lin- güística que recentmcnt han patit directamenl algiines esco- les del Principat de Catalunya que I'apliquen com tambt la demagDgia confusionhria que alguns mitjans d e comiinicació han fct del tema, reclamen ex- plicacions clarificadores que permetin destriar els elements de rigor quesustenten la catnla- nització cscolar, d'aquells qui prctenen crear desorientació i hostilitat. Aqucsta confertncia que transcrivim s'emmarca de plc cn aquesta línia; d'aquí que hagim vist la conveniencia d'oferir-vos-la.

els precedents.

Durante1 franquisme perdura la resistencia lingüistica en di- versos sectors d e la societat. El nucli familiar assegurava la transmissió generacional del catali i d'aquí s'expandi el'mo- vinient resistent progressiva- mcnt i d'una forma imparahle a tot el teixit social. Els professio- nalsdr I'ensenyamentmtscons- cients s'aplcgaven a I'entorn d ' insti tucions ron1 la UEC d'bmniiim Ciilhiral i Rosa Ccn- a t peraprendre la llengua cata- lana proscrita del sistema esco-

El Real Decreto d e 1978 esta- blia les tres hores d e catali set- manals i obria la permissió d e fer I'cnsenyament en catala.

Fou precisament a r r a n d'aquest decret qiie les primc- rcsescolespúbliquess'afegiena la catalanització, entesa aqiiesta coma Ilcngua vrliiculadora dels aprrnrntatgesacadtmics, i pas- saveii a autodenominar-se Es- coles Catalanes, nom que ha- vien encunyat les escoles priva- despionerrsen lacatalanització escolar.

lar i perseguida a nivel1 social. Elsaspectcsmés destacables i ., El tardofranquismc es carac-

teritzi per la implantacióefecti- va -que no legal- d'unes hores d e catal;i a I P S C C C ~ I C S on pares i mestresliavienvist la necessitat derestituir-hi l'ensenyament d e la Ilengiia prOpia d e la comuni- tat. Alguncs cscoles privades, primer, i unes altres d e públi- qucs desprésesposaveii d'acord per actuar cn aquest sentit. Naixia el moviment d'Escola Catalana que va anar obtenint progressivament suport social en diversrs rumpanyes com la dcl "Catali a I'escola".

l a s Ileis, corn sol passar en casos corn aquest, anaren a re- molc dcls fcts acomplerts, pri- mer encetant la via pcrmissiva i després la del'obligatorietat d e l 'ensenyan~a de la llengua cata- lana i eii la llcngua catalana quan, de fet, des d r feia temps l'escola havia iniciat la via cata- lanitzadora.

El 1970 es promulgi la Ley GeneraldeEducaciónqued'una forma vaga i imprecisa admetia I'ensenyament "en su caso" d e

rellevants d e la cronologia dcl prríode 1961-1981 ens I'il.lustra el Ilihre "Del catali a I'escola a I'Escola Catalana", que arnb el suhtitol "La visi6 i la tasca d e la DEC d'omniiim Cultural" edi- cions d c 1.a Magrana pohlicava I'octuhrcdcl1982.Elsautorsens diuenqueel llihre"vol nferirels testimonis directes dcl que va ser la lluita aferrissada per la introducciOdel catala a lesesco- les a partir d e la nova Llei d'educació duta a terme pels professors d r catalh d e la DEC d 'dmnium Cultural i qiir va desembocar en I'adhesió d c I'opinió pública i en el suport - en alguns cops- dels Aitinta- nients i mr's tard en el Decret d'ensenyamcnt del catala".

Sintetitzant, doncs, la societat anava materialitzant aquest moviment-procts irreversible d ' im~lantació del cataii corn a llengua ohjecte d'cnsenyament 41 catali una assignatura més-i delcatalicom a Ilenguavehicu- ladora delesaltresmat~riesedu- catives.

22 LLENGUA NACIONAL /juny de 1994/NÚmem 14