Llengües

Seminari primària - Secundaria Àrea de llengua

SEMINARI COORDINACIÓPRIMARIA - SECUNDARIA LLUÇANÈS.

LlengüesDocument recull 2008-2011


INDEX

1. Introducció

2. Esquema currículum de llengües

3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura.

3.1. Acords

3.2. Recull llibres de lectura primària - secundària.

3.3. Ortografia

3.4. Tipologies textuals

3.5. Gramàtica

3.6. Lèxic.

4. Revisió Materials seminaris anteriors

4.1. Estructures lingüístiques comunes

4.2. Llengua estrangera.

4.3. Revisió de sortides


1. INTRODUCCIÓ

Aquest dossier recull els acords i el treball realitzat, en el seminari de

coordinació primària secundaria del Lluçanès, des del curs 2008-2009 al

2010-2011.

Durant aquests tres cursos s'han elaborat materials i arribat a acords de

llengua catalana, castellana i estructures lingüístiques comunes.

També s'ha revisat el treball fet en el seminari de coordinació primària

secundaria el curs 2007-2008 de llengua estrangera: Anglès. I s'ha fet una

revisió/actualització de les sortides del document del seminari de primària

secundaria curs 2006-2007. I de les tècniques d'estudi del, àmbit organització,

seminari curs 2006-2007.

Podeu trobar aquest material a l'espai moodle: http://phobos.xtec.cat/crp-

osona/ seminari de coordinació primària - secundària del Lluçanès.


2. ESQUEMA CURRICULUM DE LLENGÜES

Àrea: Àmbit de llengües

Competències pròpies de l'àrea

• Competència comunicativa:

Competència Oral

Competència escrita

Competència audiovisual

• Competència plurilingüe i intercultural

• Competència literària.

Estructura dels continguts

• Dimensió comunicativa

Parlar i conversa

Escoltar i comprendre

Llegir i comprendre

Escriure

Coneixement del funcionament de la llengua.

• Dimensió literària.

• Dimensió plurilingüe i intercultural .

Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura.

Estructures lingüístiques comunes.

Llengua estrangera .


3. Llengua catalana i literatura. Llengua castellan a iliteratura.

3.1 Acords.

3.2 Recull llibres de lectura primària - secundària.

3.3 Ortografia

3.4 Tipologies textuals

3.5 Gramàtica

3.6 Lèxic.

3.1 Recull d'acords 2008-2011

3.1.1 Acords Generals

• Saber quins llibres es llegeixen a les escoles de la comarca a Cicle

Superior de primària i a primer cicle de secundària, amb la finalitat, de tenir

per una banda un llistat de llibres de lectura, recomanables, (que agraden i

funcionen amb els alumnes de primària) i per l'altra saber quins llibres es

llegeixen a secundaria per tal de respectar-los i no llegir-los a primària. S'ha

elaborat el recull de llibres lectura.

• Fer una seqüenciació dels continguts d’ortografia de Cicle Superior de

primària i primer cicle d'ESO.

• Fer un recull de diferents propostes de treballar i corregir els dictats, a nivell

de millora ortogràfica i textual.

• Sequenciació de les tipologies textuals, a nivell de Cicle Superior de

primària i primer cicle d'ESO.

• Elaborar uns mínims de què es treballa i s'exigeix a cada curs de cicle

superior i primer cicle d'ESO pel que fa a gramàtica i lèxic.

• Realitzar un llistat, recull de materials i recursos per treballar les

competències lingüístiques.

• Revisar el document de les sortides que es fan a primària i Secundària

(seminari 2006-2007) per tal de no repetir.


• Revisar el document de llengua anglesa (seminari 2007-2008) per tal de

veure si és vigent.

• Revisar altres materials elaborats ens els seminaris de cursos anteriors com

2002-2003 i 2006-2007.

• Els materials elaborats en el seminari i el recull de recursos aconsellables

està a l'espai moodle: http://phobos.xtec.cat/crp-osona/ seminari de

coordinació primària - secundària del Lluçanès.

3.1.2 Acords específics dimensió comunicativa i lit erària ( Llegir i

comprendre. Escoltar i comprendre. )

Comprensió lectora

• Els alumnes de CS de primària cada curs, s'han de llegir com a mínim tres

llibres (un per trimestre), aquests poden ser en llengua catalana o

castellana. Un, dels llibres, ha de ser de lectura obligatòria, l'han de llegir

tots els alumnes, (ha de permetre un treball col·lectiu) i els altres poden ser

comuns o lliures segons l’organització de cada escola.

• A primer d'ESO, n'han de llegir tres llibres de català i tres de castellà.

D'aquests sis llibres un és de lectura obligatòria, el mateix llibre per a tots

els alumnes, es fa un treball sobre el llibre i una lectura col·lectiva. La resta

de llibres els escull el lector i el treball a fer és més una recomanació, carta

amic, consell.

• Els llibres obligatoris sovint els compren els alumnes, alguna escola intenta

fer un bossa de llibres comuns. Els de lliure elecció els alumnes els agafen

de la biblioteca del centre.

• Realitzar un treball sistemàtic de la comprensió lectora:

• Lectura en veu alta mínim dos cops per setmana.

• Sistematitzar les tècniques d’estudi. ( Revisar que es fa fer el curs 2006-

2007)

• Treballar la velocitat i la comprensió lectora a través de diferents

estratègies metodològiques.

• Treballar diferents tipologies textuals.


• Mirar el nivell de comprensió lectora dels alumnes per mitjà de proves.

Els centres manifesten què ja ho fan i que utilitzen les proves ACL.

Avaluació de la comprensió lectora Volum II (Cicle Mitjà i Superior) de

l'editorial Graó.

• A l'institut Castell del Quer es continuarà el treball realitzat per les

escoles de Primària i s' avaluarà la comprensió lectora i la velocitat

lectora a nivell de tota l' ESO, principalment a primer cicle.

• Continuar el treball de la comprensió lectora, de manera transversal ales diferents àrees del currículum.

Velocitat Lectora

• Passar una prova de velocitat lectora a primers de octubre i repetir-la a

finals de maig.

• El nombre mínim de paraules per minut serà:

cinquè sisè primer d'ESO segon d'ESO tercer d'ESO quart d'ESO

120 140 150 170 190 210

• La prova es passa a nivell individual i fora del grup classe.

• Els alumnes no coneixen el text.

• El text ha de ser adequat a l'edat. Tenir un mínim de 500 paraules a cinquè i

ampliables a sisè i primer cicle d'ESO, en funció del nivell dels alumnes.

També ha de tenir riquesa de vocabulari i d'estructures. La lletra ha ser

d'impremta ,clara i entenedora.

• Es comença a comptabilitzar el minut a partir de la segona línia.

• Les paraules que no es llegeixin correctament, es descomptaran.

• El text que es passi als alumnes serà al mateix a totes les escoles de

primària de la comarca.

• A secundària el text és del llibre : Proves Psicopedagògiques

d'aprenentatges instrumentals secundaria. R.Canals. Editorial Onda

• A secundaria es passarà la mateixa lectura, al llarg dels quatre cursos però

fragments diferents. La graella d'avaluació recull el procés al llarg dels

quatre cursos, i que ens permet fer un seguiment de l'alumne.


Bibliografia a tenir present :

• Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals (cicle inicial i

mitjà EGB). R.Canals. Editorial Onda.

• Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals 6è Primària .

R.Canals. Editorial Onda.

• Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria.

R.Canals. Editorial Onda.

• Avaluació de la comprensió lectora. Proves ACL . Volum I . Glòria Català,

Gabriel comas, Jordi Renom. Editorial Graó.

• L'eficiència lectora. Rafael Bisquerra. Editorial Adams.

• Eines de comprensió de textos. Lectura intensiva a secundaria. Joaquim

Genover, M.Alba Pozo, Joaquim Vilar. Editorial Graó.

• T.A.L.E.C.: TEST D´ANALISI DE LECTURA I ESCRIPTURA EN CATALA.Montserrat Cervera. Editorial Visor distribuciones S.A.

• Lectogrups. Quaderns d'eficàcia lectora Ed. Text. La Galera

• Test de Raonament verbal. J Riart. Ed. TEA.

3.1.3 Acords dimensió comunicativa i literària ( Es criure. Llegir

comprendre,…)

Ortografia

• Transversalitat a totes les àrees a nivell d’ortografia treballada. Corregir a

totes les àrees les faltes amb uns criteris més o menys amplis.

A sisè i primer d’ESO a totes les proves de totes les àrees restem -0,1 per

falta, com a màxim restem un punt, excepte alumnes d'atenció a la

diversitat. No és obligatori però i si recomanable

• Mirar com corregim.

Aquest és un punt fonamental, en el curs que fem de llengua vam acordar

que potser no cal corregir-ho TOT (treballs, ...) el més important és corregir,

de tant en tant amb els nens al costat per tal que siguin conscients dels

errors.


• Elaborar criteris de correcció i avaluació, prenent com a punt de partida els

barems de competències bàsiques, a nivell ortogràfic i en el treball del text.

• Els alumnes poden escriure amb lletra d'impremta, lligada, segons estil

propi però el que si cal és que sigui clara entenedora i amb una correcte

separació de les paraules.

Primària.

• A primària l'ortografia que ja s'ha treballat , es té en compte a totes les

àrees. Tranversalitat.

Criteris:

• Quan la falta es repeteix varies vegades en la mateixa paraula, es compta

un sol cop.

• Quan en una paraula hi ha més d'una falta, es compta un sol cop.

• En els dictats preparats es treu un punt per falta.

• En els text i exàmens es treu 0,10 per falta.

• Si es fan moltes faltes baixa la nota un grau (exemple: nen/a que té un

notable en l'examen, o en un text , passa a tenir un bé), A l'examen o text i

figuren les dues notes. No es baixa més d'un punt.

• L'ortografia treballada s'aplica a totes les àrees. Però només es baixa nota a

les faltes relacionades amb l'ortografia treballada.

• Plans individuals i nouvinguts, es fa una adaptació.

• Es dedica una hora setmanal a treballar l' ortografia d'una manera

sistemàtica.

Secundaria

• A Secundaria el treball d'ortografia a nivell transversal se'n està parlant.

A català les faltes baixen nota segons criteris:


• A secundaria també es tenen en compte les faltes en els treballs.

Dictats

• En tots els dictats preparats comptarem un punt per falta, però només una

per falta per paraula i les faltes repetides es compten un cop.


• A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. La resta

del text no s'avaluarà.

Text

Primària

Cada text val 10 punts

Competència discursiva: Màxim 3 punts.

Correcció lingüística: Màxim 3 punts.

Aspectes formals: Màxim 2 punts.

Aspectes personals: Màxim 2 punts.

• L' ortografia es valora es valorarà segons els criteris ja establerts.

• Es valora a llengua , en els diferents text, i tipologies textuals.

• La valoració d'un text seguint aquests criteris , a primària, es fa un cop per

trimestre.

Bibliografia:

Com valorar textos. Rosa Sensat

Secundaria• Coherència

El conjunt de les idees està organitzat de manera clara i entenedora. Cada

paràgraf desenvolupa un únic tema, amb unes idees principals i unes de

secundàries que la complementen.

• Cohesió.

Les paraules estan ben enllaçades (mitjançant preposicions, conjuncions,..

anomenats connectors) i s'usen sinònims per evitar la repetició de mots.

Exemples de connectors:

D'ordre: en primer lloc, d'entrada, d'una banda, d'altra banda…

Per introduir conceptes nous: pel que fa a, quant a, en relació a….

Per aclariments: és a dir, en efecte, per cert, de fet, en realitat…

Per exemplificar: per exemple, com ara…

Per resumir: en resum, en conclusió, per acabar, recapitulant,…

Per reprendre idees ja exposades: tornant al primer punt, fins ara hem dit.


tornant al nostre tema,…

Com a conclusió: finalment, en definitiva, per acabar, així doncs,..

• Adequació

S'ha de fer una bona selecció del lèxic, s'ha d' usar un tractament adient a la

situació comunicativa i ha de tenir una estructura adequada (per exemple,

l'estructura d'una carta no és la mateixa que la d'un currículum,..) També tenir

cura de la presentació.

• Correcció

Cal tenir cura de les normes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques.

3.1.4 Acords Específics dimensió comunicativa i lit erària (coneixement del

funcionament de la llengua)

Gramàtica - lèxic.

• Elaborar i pactar uns mínims de gramàtica i lèxic a nivell de cicle superior de

primària i primer cicle de secundaria.

• Procurar no repetir els continguts any rera any, cosa que comporta la

pèrdua d'interès i desmotivació dels alumnes.

• Treballar els mínims establerts en profunditat i de manera que quedin ben

assolits a cada curs.

Proposta de fer material d’ampliació d’aquests mínims establerts, o donar

indicacions d’on trobar-ne.

Mirar material a la Carta de comprensió lectora, editorial Àlber.

• Algunes escoles treballen el lèxic i la gramàtica com un bloc, (tota seguida,

al llarg d'una part molt concreta del curs) altres ho fan cada setmana un dia

cada cosa , (exemple: dilluns ortografia, dimarts text, dimecres

gramàtica,…)

• Es proposa elaborar un diccionari bàsic d’aula, paraula dibuix, frase amb el

significat,,, a l'estil de cadascú. (és un proposta interessant i dóna pistes als

cursos posteriors de quin lèxic s’ha treballat i com s’ha treballat).


3.1.5 Revisió altres acords

Sortides ( seminari curs 2006-2007)

• S'acorda que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages es farà a

primària i no a Secundària.

• La sortida del Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa i Sant Pere de

Casserres, es faran a secundària.

• Es procurarà no realitzar les sortides de secundaria a primària i a la

inversa.

• S'acorda que la resta d'escoles enviaran les sortides que fan ara, per tal

d'actualitzar el recull que es va fer en aquest seminari de coordinació el curs

2006-2007.

Altres

• Fer extensible els acords als claustres de les escoles. I tenir present que

encara hi ha gent aferrada a seguir el llibre de text al peu de la lletra.

3.1.6 Annexes

• Proves velocitat lectora. Texts alumnes primària. (seminari educació

especial) .

• ves velocitat lectora. Texts alumnes secundària. (llibre: proves

psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals secundaria. R. Canals.

Editorial Onda )

• Graella control velocitat lectora. Secundària.

• Graella control velocitat lectora. Primària.


GRAELLA CONTROL VELOCITAT LECTORA . SECUNDÂRIA.( Cu rs 2010-2011)

1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO

Nom de l’alumna/e 1set 1maig 2set 2maig 3set 3maig 4 set 4maig

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.


GRAELLA CONTROL DE VELOCITAT LECTORA PRIMARIA (C URS 2010-2011)

cinquè sisè

Nom de l’alumna/e 1 setembre 1 maig 2 setembre 2 maig

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.


3.2 Recull de Llibres de lectura. Primària i secun dària

Es tracta d'un recull de llibres de lectura, de català i castellà, de cicle superior

de primària i de primer cicle de secundaria, que llegeixen els nens i nenes de

a les escoles del Lluçanès. Llibres recomanats: son bons, interessants i han

agradat als alumnes.

Llistat de llibres de lectura CS recomanats

PRIMÀRIA

Presentació de la Mare de Déu.Títol Autor Editorial

Llengua catalanaLa ciclista Caterina Joaquim Carbó Masllorens CruïllaEl drac de Bagastrà Dolors Garcia i Cornellà CruïllaHola, Pep! Jaime Cela CruïllaEn Griset Pere Martí i Bertran AlfaguaraQui fa ballar la geganta Anna Vila CruïllaEl forat de les coses perdudes Joan Armangué i Herrero CruïllaEls dracs a la terra dels cocos Salvador Comellas CruïllaLa biblioteca dels llibres buits Jordi Sierra i Fabra CruïllaNosaltres els de Vilaximpleta Olfried Preusler CruïllaEl panda de l’emperador David Day CruïllaLa por Enric Larreula i Vidal CruïllaTanit Núria Albó SM

Llengua castellanaEncuéntrame un tesoro Joles Senell AnayaLa cazadora de Indiana Jones Asun Balzola SMEl pirata Garrapata Juan Muñoz Martín SM

ZER Alt LluçanèsLlengua catalanaTina superbruixa”,“l’animalari” Enric LarreulaLa penya dels tigres”La casa sota la sorra. Joaquim Carbó. La GaleraLa casa sota el gel Joaquim Carbó. La GaleraContes per a un món millor. Enric Larreula.La formiga Piga es deslloriga. Emili Teixidor CruïllaAlba. Enric Larreula. Enric Larreula. Editorial LarreulaEl zoo d’en Pitus. Sebastià Sorribas La Galera.El viatge d’en Nicolau. Editorial Bruñó.Sadako vol viure. Karl bruckner. La GaleraEl col.lecionista d’estrelles. Editorial Bruño

El faraó Totun-nas . Editorial BruñoL’album d’en Benet. Editorial Bruño


L’Otto ha desaparegut. Editorial Bruño

Llengua castellana

ZER GavarresaLlengua catalanaAristòtil entre les escombraries. (molt curtperò interessant pel tema del mediambient i reciclatge)

Desclot, Miquel. La Galera.

La volta al món en 80 dies”. (llibre detapes forta, lectures adaptades aPrimària).

Jules Verne. Biblioteca escolar 7. Ed. Teide

Silvestre Malasang. Dalmases, Antoni Ed. Cruïlla. El vaixell de vapor.

Llengua castellanaMi abuelo el presunto. Bordons, Paloma. Ed. Edebé.Quieres ser el novio de mi hermana. ”Carranza, Maite. Ed. Edebé.

Escola Terra NostraLlengua catalanaEl geperut al tres contes de “les mil i unanits”

Anònim Vicens Vives

La tele boja Mary Rodger La MagranaLa cinquena gràcia de Collpelat Sebastià Sorribas La Galera“Les presoneres de Tabriz” Maria Novell La GaleraJames i el préssec gegant Roald Dahl La MagranaViatge al país dels Lacets Sebastià Sorribas La GaleraLa colla dels deu Joaquim Carbó La GaleraEl nen que jugava amb les Balenes Josep Lorman CruïllaQuè farem, què direm? Pep Coll CruïllaEls gossos salvatges Joaquim Carbó La GaleraLes aventures extraordinàries d'enMassagran

Josep m. Folch i Torres Casals

L'home de Sau Jaume Cabré La GaleraLes vacances del petit Nicolàs Goscinny La GaleraI tu, què hi fas aquí? Joaquim Carbó La GaleraL'home del bosc Pilar Garriga Barcanova

Llengua castellanaLa noria de Gloria Glòria Fuentes MagisterioEl Principito Antoine de ,Saint-Exupery Alianza - EmecéLetras para armar poemas Ana Pelegrín AlfagramaEl secreto del ordenador Maria Aymerich MagisterioLos cinco en peligro Enid Blyton JoventudAsesinato en el “Canadian Express” Eric Wilson CruïllaLa canción de Amina Sigrid HeuckEl ruiseñor y otros cuentos H.C Andersen Vicens VivesMatilda Roald Dahl AlfagramaManolito Gafotas Elvira LindoCharlie y la fábrica de chocolate Roald Dahl AlfagramaLa guerra de los chicles J. Folk La Galera

Escola Lluçanès.Llengua catalanaLa colla dels deu. Joaquim Carbó La Galera


Konrad, el nen que va sortir d’una llaunade conserves.

Christine Nöstlinger Alfaguara

La bicicleta de Sumkhi Amos Oz CruïllaEls 4 minyons de Vallairosa. Enric Larreula CruïllaLa Christie i la caçadora de l’IndianaJones.

Asun de Balzola Cruïlla

El diari d’en Marcel. Gabriel comes La Galera

Llengua castellanaXXL y el capitan Isòbara. Eduard Marquez CruïllaCon la cabeza pájaros José Antonio del Cañizo Ediciones SMEl maestro y el robot José Antonio del Cañizo Ediciones SM

SECUNDARIA

INS Castell del QuerPrimer d'ESOLlengua catalanaMecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo Edicions 62 A 1R D’ESOMecanoscrit del segon origen. (Lecturafàcil)Alumnes de diversitat

Manuel de Pedrolo Eumo

Llengua castellanaLa biblioteca de los libros vacíos. J.Sierra i Fabra Algar Editorial. Col: Calcetín AzulSegon ESOLlengua catalanaL'assassinat del professor de matemàtiques, J.Sierra i Fabra Barcanova

Llengua castellanaEl Lazarillo de Tormes Anònim Edicions Vicens VivesManolito Gafotas. Elvira Lindo Alfaguara

Tercer ESOLlengua catalanaCom un miratge M.Mercè Roca Barcanova

Llengua castellanaRebeldes Susan E. Hinton. Punto de lectura

Quart ESOLlengua catalanaMar i cel, Àngel Guimerà. Ed. 62.

Llengua castellanaMartes con mi viejo profesor, Mitch Albom Ed. Maeva.

DEPARTAMENT DE LLENGÜES. LECTURES OBLIGATÒRIES DE B ATXILLERAT

Primer BatxilleratLlengua catalanaTirant lo Blanc (versió actualitzada), Joanot Martorell. Proa


Antologia de poesia catalana. Proa

Llengua CastellanaNada, Carmen Laforet Ed. Destino. CCC.Poesía española, Clásicos hispánicos. Vicens Vives.

Segon BatxilleratLlengua catalanaLa bogeria Narcís Oller. Proa.Mirall trencat Mercè Rodoreda. Proa

Llengua CastellanaNada, Carmen Laforet Ed. Destino. CCC.Poesía española, Clásicos hispánicos. Vicens Vives.

LITERATURA CASTELLANA DE MODALITATAntología poética del Siglo de Oro. OctaedroEl Quijote, M. De Cervantes. La Galera.El burlador de Sevilla Tirso de Molina La Galera.Antología poética. Rosalía de Castro La Galera.Cinco horas con Mario Miguel Delibes. Espasa Calpe.Eloísa está debajo de un almendro Enrique Jardiel Poncela. Espasa Calpe.

• Recordar que els llibres de primària son recomanats i els de Secundaria sonllibres que no s'haurien de llegir a primària per tal de no repetir.


3.3 Ortografia

Aquest apartat conté:

3.3.1 Una selecció/sequenciació dels continguts d'ortografia a treballar a cicle

superior de primària i a primer nivell de secundaria. Criteris i pautes

d'avaluació.

3.3.2 Un recull de diferents metodologies per treballar els dictats a l'aula .

3.3.3 Un recull de normes d'ortografia, que pot ser útil als mestres, i també

com a dossier dels alumnes.

3.3.1 Sequenciació de continguts d'ortografia

CINQUÈ SISÈ PRIMER d' ESOLa vocal neutra (Iniciació) La vocal neutra La vocal neutraO/u àtones (Iniciació) O/u àtones O/u àtonesSeparació de síl·labes Síl·labes diftongs (Iniciació) DiftongsAccentuació Accentuació

Exemple: Aguda (demà),plana (mòbil) i esdrúixola (majúscula).(Iniciació)

Accentuació

Dièresis güe – güi - qüeExemple: ( qüestió, aigües ipingüí)(Iniciació)

Dièresis

Contraccions, l’apòstrof.(Iniciació)

Contraccions i ApòstrofExemple: L’amic del Carlesd’Oristà.

Contraccions i Apòstrof

Punt i final. Punt i final.Exemple: Avui és dilluns.

Punt i final.

Signes d’admiració iinterrogació. Guió en undiàleg

Exemple: ? ! -

Signes d’admiració iinterrogació.

Guió en un diàlegExemple: ? ! -

Majúscules: després depunt, noms propis i inicide frase.

Majúscules: després de punti noms propis, i inici defrase.

Exemple: Arnau, Vic, Prats,Canigó, Ter ...

Majúscules

Plurals -es Plurals –esExemple: Cases, mestres...

Plurals –esVocal neutre terminacionsdels verbs

Plurals -os Plurals –osExemple: pastissos

Plurals –os


Hi ha, hi havia ...Exemple: Hi havia una

vegada...Hi ha un gat ala teulada.

Hi ha, hi havia ...Exemple: Hi havia unavegada...Hi ha un gat a lateulada.

Hi ha, hi havia ... (Assolides)

H (ús quotidià)Exemple: Hora, ahir...

H (ús quotidià)Exemple: Hora, ahir...

H

Final de verbs en - ava Finals de verbs en –avaExemple: somniava.

Finals de verbs en –avaExemple: somniava.

Br - blExemple: Abr il i bloc.

Br – blExemple: Abr il i bloc.

Br – blExemple: Abr il i bloc.(Assolides)

T, r i d muda a final deparaula.

(Iniciació)


Exemple: color, sord i sant.


Exemple: color, sord i sant.

B-V(ús quotidià)Exemple: Boca – vaca

B-V . B-VExemple: Boca – vaca.(Assolides)

El so d'essa: sonora, sorda(Iniciació)

El so d'essa: sonora (s – z) sorda (c, ç, ss i s) (úsquotidià)Sonora: casa i zebra.Sorda: cendra, llaç, massa isopa.

El so d'essa: sonora (s –z)sorda (c, ç, ss i s)

G/JExemple: gelat i jaqueta.

G/JExemple: gelat i jaqueta.

G/J

Ig – tx (ús quotidià)Exemple: Esquitx i Maig

Ig – tx

X - IX X – IX (ús quotidià)Exemple: Peix i xocolata.

X – IX

R - RR R – RRExemple: carro i cara.

R – RR

Sons nasals N -M Sons nasals N -M Sons nasals N -MSons fricatius Sons fricatius Sons fricatius

EM – AMB – HEMExemple: Em dic Pere.Hem quedat amb la Laia.(Iniciació)

EM – AMB – HEMExemple: Em dic Pere.Hem quedat amb la Laia.

A L’HORA – ALHORAExemple: A l’hora de dinar.No pots fer dues cosesalhora.

A L’HORA – ALHORAExemple: A l’hora de dinar.No pots fer dues cosesalhora.

A – HAExemple: Ha arribat tard al’escola.

A – HAExemple: Ha arribat tard al’escola.

– HOExemple: Ho fas o no?

– HOExemple: Ho fas o no?

I – HIExemple: Hi havia tres gats i

I – HIExemple: Hi havia tres gats i


quatre gossos. quatre gossos.HI HA – JAExemple: Ja n’hi ha prou

HI HA – JAExemple: Ja n’hi ha prou

Quan/quant, tan/tantExemple: Quan vinguis hofarem.Quant val?És tan gros com un elefant.Hi ha tants barrets compersones.

Quan/quant, tan/tantExemple: Quan vinguis hofarem.Quant val?És tan gros com un elefant.Hi ha tants barrets compersones.

Gerundis -t Gerundis –tExemple: Treballant

Gerundis –tExemple: Treballant

Infinitius - r Infinitius – rExemple: Estudiar, dormir,córrer...

Infinitius – rExemple: Estudiar, dormir,córrer...

Ordinals - cardinals Ordinals – cardinalsOrdinals: vint-i-quatreCardinals: segon, tercer...

Ordinals – cardinalsOrdinals: vint-i-quatreCardinals: segon, tercer...

Avaluació

Primària

• A primària l' ortografia que ja s'ha treballat, es té en compte a totes les

àrees. Transversalitat.

Criteris.

• Quan la falta es repeteix varies vegades en la mateixa paraula , es compta

un sol cop.

• Quan en una paraula hi ha més d'una falta , es compta un sol cop.

• En els dictats preparats es treu un punt per falta.


• Si es fan moltes faltes baixa la nota un grau ( exemple nen/a a té un notable

en l'examen o text passa a tenir un bé). A l'examen o text apareixen les

dues notes la del text i o examen i la que queda a causa de les faltes

d'ortografia. No és baixa més d'un punt.

• L'ortografia treballada s'aplica a totes les àrees. Però només es baixa nota

de les faltes relacionades amb l'ortografia treballada.

• Plans individuals i nouvinguts, es fa una adaptació.

• Es dedica una hora setmanal a treballar la ortografia de manera sistemàtica.


Secundaria

• A català les faltes baixen nota segons criteris

• En els text i exàmens es treu 0,10 per falta

• A secundaria també es tenen en compte les faltes en els treballs .

3.3.2 Recull de dictats

Recull de diferents propostes per treballar i corregir els dictats. Millora

ortogràfica i textual.

El telèfon • Hem preparat el dictat a casa.

• Fem una llista en un full de les paraules difícils.

• Juguem al joc del telèfon tot apuntant en un full les

paraules que ens van dient els companys.

• Variant: El company ens diu la paraula que hem

d’escriure i la norma més important que la caracteritza.

Exemple: Avió .V i accent tancat a la o.

• Un cop acabat el joc, fem el dictat.

Running Dictation • Repartim tires de cartolines.

• Cada parella escriu una frase del dictat, amb bona

lletra i sense faltes a la tira de cartolina.

• Amb blue-tack enganxem per tota l’aula i pel passadís

les frases.

• En parelles fan el dictat, un es queda a l’aula esperant

que l’altre li digui la frase, el que surt ha de recordar

que diu la frase i com s’escriu.

• Van fent torns.

• Tenen un temps determinat i finalitzat aquest temps

han de donar el dictat a la mestra.

• Corregim el dictat i observem quantes faltes s’han fet.

Joc amb les paraules

complicades

• Hem preparat el dictat a casa i han subratllat les

paraules difícils.


• Cada infant copia una d’aquestes paraules en una tira

de cartolina amb lletra grossa, entenedora i sense

faltes.

• La mestra es queda totes les tires de cartolina i fem

diferents jocs amb les paraules. Per exemple: Agafem

quatre cartolines i les mostrem als infants, preguntant

quina de les paraules que heu vist s’escriu amb b?

Agafem quatre cartolines més, les mostrem als infants

i en canviem una, un cop tornades a passar han

d’escriure quina és la que hi falta.

• Fem el dictat normalment, el corregim i analitzem

quantes faltes hem fet.

Dictat a la pissarra • Quan arriben els infants es troben el dictat escrit a la

pissarra amb moltes faltes, es posen en fila, cadascú

té un guix i al seu torn corregeixen una falta, fins que

ells creuen que ja no n’hi ha més.

• Esborrem la pissarra i fem el dictat.

Dictat consulta • Dictat no preparat.

• Es dicta el text.

• Tenen un temps que poden fer consulta (uns 10

minuts a l’aula) del què vulguin per corregir-lo

(diccionari, preguntes als companys...)

• Un cop corregit comentem els dubtes i les formes com

s’han resolt.

• L’endemà tornes a fer el dictat per comprovar què

recorden.

Magnetòfon • Dictat fet amb magnetòfon i auriculars.

• Motivador per si mateix.

• Adaptat al ritme de cada infant (se’l poden passar

tantes vegades com sigui necessari).

• Els mateixos alumnes es poden gravar (així aprofites

per fer una activitat de lectura expressiva).

Dictat de paraules • Per repassar les paraules més freqüents que creiem


importants de memoritzar.

• Elaborem una caixa de paraules, dins hi desem les

paraules que freqüentment escriuen erròniament les

podem fer servir tant pel dictat com per consultar-les

quan sigui necessari.

Dictat mut • Llegim la frase que es vol dictar. El nen l’ha de

memoritzar. A la pissarra fem un esquema que

representa les paraules de la frase amb tantes ratlles

com paraules hi ha i el nen a la llibreta ha d’escriure la

frase sencera. Exemple: El gos borda

__ _____ ________

Dictat improvisat • Dictat d’un text lliure fet pels propis infants.

• Construir una història entre tots i fer-ne un dictat.

Frases més usuals.

Autodictat • El nen s’aprèn un petit text, i ell mateix quan arriba a

l’escola se’l dicta, és a dir l’escriu de memòria, fet que

afavoreix la memòria visual centrada en contextos més

amplis, no només la paraula.

Dictat caminat • Agrupem els alumnes per parelles. En diferents punts

de la classe hi pengem un text escrit per ser dictat.

• Un membre de la parella ha d’aixecar-se i anar a llegir

el text, ha de fixar-se en com s'escriu i tornar al costat

de la seva parella per dictar-li.

• Si la seva parella s'equivoca o té dubtes, ha d’indicar-li

com s'escriu la paraula. Si no n’està segur, pot tornar a

caminar fins al dictat per comprovar-ho.

• El dictat s’autocorregeix entre els dos mirant el full

inicial.

• Els alumnes han d’informar el docent del resultat del

treball; d’aquesta manera, el control és immediat.

• Després es canvien els papers en la parella.

Dictat preparat

tradicional

• Es dóna un text i se suggereix a l'alumnat que n’estudiï

només les paraules que ignora.


• Es fa el dictat i es corregeix.

Dictat preparat breu • Es dóna un text i se suggereix a l'alumnat que n’estudiï

només les paraules que ignora. Però el professor o la

professora, en fer el dictat, encara que llegeix tot el

text, només demana que s'escriguin determinades

paraules.

• Així focalitzem l'atenció en les paraules amb dificultat i,

al seu torn, el dictat és més ràpid i àgil. Per exemple:

Donat un text llegiríem tot el text, però el nostre

alumnat només escriuria els mots en negreta.

Dictats amb

correcció creuada

• En qualsevol dels dictats anteriors es demana a altres

alumnes que corregeixin el dictat dels seus companys i

companyes. Posteriorment els autors del dictat han de

comprovar que la correcció ha estat correcta.

Dictats sobre

vocabularis

personals

• Estudiar, dictar i corregir els vocabularis personals

cacogràfics (d'errors) de cada alumne/a afegint-hi o no

una correcció creuada. També pot fer-se amb el

vocabulari cacogràfic d’aula si se’n fa un en un cartell,

fitxer o similar.

• Els vocabularis personals s'expliquen a continuació.

• Quan hem de corregir un text d'un alumne, li podem

demanar que escrigui en un full o en fitxes les paraules

que li hem corregit i que hauria d’estudiar durant la

setmana: és el seu vocabulari personal

Avaluació

• En tots els dictats preparats comptarem un punt per falta, però només una

falta per paraula i les faltes repetides es compten un cop.

• A cinquè s'avaluaran set ratlles a sisè deu i a primer d'ESO tretze. La resta

de text no s’avaluarà.


3.3.3 Normes d'ortografia

ORTOGRAFIA DE LA H

La lletra H no representa en català cap so, excepte en el cas de les onomatopeies o de mots procedents d’altres llengües: ha, ha!, ehem!, handicap, handbol,etc.

No hi ha regles fixes que permetin determinar quan cal escriure aquesta grafia.Es pot recórrer a la correspondència amb el castellà o amb altres llengües, però cal recordar sobretot certs casos.Mots usuals amb H inicial o interior de mot: Hàbil, habitar, hèrnia, historia, honest, horror, hospital, humor, adherir, cohesió, exhaurir, inhumà, prohibir, vehicle

Poden escriure’s amb H o sense : Helena, Esther

Mots amb H sense correspondència amb el castellà: Ham, hissar, hivern, ahir, subhasta

Mots sense H que no es corresponen amb el castellà: Cacauet, coet, orxata, os, ou


ORTOGRAFIA DE LA H

adhesiuahiralcoholaleshoresd’horaexhaurirhabitacióhabitanthamharmoniahaver dehaver-hihectàreaexhibir

hectolitrehectòmetrehelicòpterhemhemiciclehemisferihemoglobinahemorràgiaheptàgonherbaheroihexàgonhidràulichi

hidroaviació hidroelèctrichimnehipòdrom hipopòtam història hivern hoholahomehora horthorthospital

hostal hostilhotelhumitatmalhumoratprohibirtothomvehicle


ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA

El so de la ESSA SONORA s’escriu amb:Z S

A principi de mot: zero, zona, zebra ...

Un petit nombre de mots d’origen grec: amazona, ozó, trapezi ...Els compostos de rizo- (rizoma), zoo- (zoologia), -zoic (paleozoic), -zou

(protozou), -zoide, -zoari

Entre vocals: casa, riquesa, desembre, pisos ...

Exceptuant

Entre consonant i vocal: alzina, esmorzar. Horitzó ...

Exceptuant

� Els derivats o compostos de: fons (enfonsar ...),

dins (endinsar ...), trans- (transistor ...)


ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSAEl so de la ESSA SORDA s’escriu amb:

S SS� A principi de mot: savi, senyor, sona ...� Després dels prefixos: a- (asimetria) ante- (antesala) anti- (antisèptic) bi- (bisectriu) contra- (contrasentit) entre- (entresuat) hendeca- (hendecasíl·lab) mono- (monosíl·lab) sobre- (sobresortir) tetra- (tetrasíl·lab) uni- (unisex)Els compostos: fotosíntesis, homosexual ...Els compostos amb guionet: para-sol, penya-segat ...

Entre vocals: possible, interessant, abadessa, pleníssim...

Exceptuant

A fi de mot: pas, ros, fals, tros, esbós ...Entre consonant i vocal: cansar, dansar, molsa ...

NOTEU LES ALTERNANCESNas, progrés, canyís ...Cabàs, arròs, congrés, pas ...

Nassos, progressos, canyissos ...Cabasset, arrossada, congressista, passera ...


ELS SONS I LES GRAFIES DE LA ESSA

El so de la ESSA SORDA, per raons etimològiques, també s’escriu amb:Ç C

A: caça, Marçal, FrançaDavant O: cançó, feliços, venço U: vençut, forçut

A fi de mto: feliç, venç, arboç ...

E: ceba, cacera, felices, vèncer, francès ...Davant I: civil, edició, anunci ...

NOTEU ELS NEXES:

-cc: accedir, accelerar, acceptar, succeir ...-xc: excedir, excés, excel·lent, excepció, excitar ...-sc: ascensió, conscient, escena, susceptible ...


MOTS USUALS AMB B

badallbadallarbadocbaietabaixbaixadabalabalançabalancesbalcóbaldufabalenaballballarbarretbarretabastantbancbanderabany

banyarbanyerabarbarallar-sebaranabaratbarbabarrabarracabots i barralsbarrejabarrejarbarribassabastóbatabatallabatllebatrebatzegada

bavabebébecbegudabell, -abellugarbenbenabeneitbenzinaberenarbèstiabetumbeurebibliotecabicicletabitllabitllet blanc

blatblaublavablavorbobocbocaboletboigbojaboirabolabolígrafbombabomberbombóbombollabonicbonybordar

boscbossabotabotifarrabotigabotiguerbotóbotzinabouboxabraçbraçabraçadabrancabressolbreubrevetatbrillarbrodar broma

brossabruixabrusabrutbufandabufarbufetadabuidarbuitbullirbunyolburrobuscarbústiabutàbutacabutlletíbutllofabutxaca


MOTS USUALS AMB V

vacavacancesvacunarvagóvaixellvalenciàvalentvallvaretavasvasosvedellvegadavehicleveíveïnaveïnat

velavelervellveloçvelocitatvèncervendrevenedorvenirvenjançavenjarventventadaventiladorventreverbverd

verduravergonyaverinósveritatvermellversvèrtebravesprevestirvestitvetaveuveureviviaviatgeviatger

viatjarvidavidrevigilavigilantvigilarvinagrevintvinyavioletaviolívisitavisitarvistaviuviudoviure

vivavolantvolarvolervoltavoltarvolumvoravoreravosaltresvostèvostrevotvotacióvotarvuitvuitanta


O / U ÀTONESQuan la o s’escau en una síl·laba tònica, es llegeix clarament: cosa, jove, porten, doni ...Quan la o s’escau en una síl·laba àtona, es pronuncia u: coseta, jovent, portem, donés ...NORMES PER ESCRIURE CORRECTAMENT O / U1. BUSCAR L’ARREL O PARAULES DE LA MATEIXA FAMÍLIA EN QUÈ LA O ESTIGUI EN POSICIÓ TÒNICAMoltes paraules deriven d’un altra, més curat (coseta ve de cosa, jovent de jove)Altres paraules les podem relacionar amb mots, també més curtes, de la mateixa família, encara que no siguin pròpiament derivades (donar té la mateixa

arrel que ell dóna)

Amb aquests procediments obtindrem sempre paraules que tenen l’accent o l’arrel i així podem saber exactament quina lletra cal escriure-hi.COM QUE DIEM TAMBÉ ESCRIVIMPontPuntOllaUll

Pontet, pontó, pontarróPuntet, puntós, puntualOller, o lleta, o llassa, olladaUllera, ullet, ullàs, ullada

2. MIRAR EL CASTELLÀEn la majoria de mots, castellà i català coincideixen.CASTELLÀ CATALÀMoralMuralOrejaCucharaHormiga

MoralMuralOrellaCulleraFormiga

3. PLURALS EN -OS


APOSTROFACIÓEL DETERMINANT MASCULÍ EL

S’APOSTROFA NO S’APOSTROFADavant paraules que comencen amb vocal o h: L’avi, l’home, l’u ...Quan el mot següent, encara que literalment no comenci amb vocal, de fet

s’hi pronuncia: L’11, l’1 ...

Quan la i funciona com a consonant: El iaio. El ioga, el iogurt

EL DETERMINANT FEMENÍ LAS’APOSTROFA NO S’APOSTROFA

Davant paraules que comencen amb vocal o h: L’aixeta, l’harmònica ...

Davant el mot una quan no es refereix a l’hora: L’una i l’altre Quina hora és? La una.

Davant de paraules femenines que comencen per i o u en síl·laba àtona: lainstal·lació, la humanitat ....

Per tradició davant les següents paraules: una (referint-se a l’hora), la una dela nit

Davant del nom de les lletres: la a , la essa Quan pot haver-hi una confusió de significat: la ira (es podria confondre amb

la lira); la asimetria (es podria confondre amb la simetria)Quan la i funciona com a consonant: la ionosfera

LA PREPOSICIÓ DES’APOSTROFA NO S’APOSTROFA

Davant de paraules que comencen en vocal o h: D’actualitat, d’història

Quan la i funciona com a consonant: Pintura de iodeDavant de citacions o títols: El conte de El Gegant del Pi

ESL PRONOMSS’APOSTROFA NO S’APOSTROFA

Els pronoms febles (me, te, lo, la se, ne, nos, los) s’apostrofen davant un verbcomençant en vocal o hac:

M’ha dit, l’he vist, m’agradaDarrera un verb acabat en vocal: escolta’m, acosta’tEn les combinacions de dos o més pronoms febles i el verb, l’elisió tendeix a

fer-se en l’últim pronom (per tant, posarem l’apòstrof com més a la dretamillor):

Me n’haig d’anar, te n’has recordat, se’ls emporta

En els casos que es troben el pronom la i la paraula comença en i, u àtones(sinalefa): la inviten, la utilitzen

En les combinacions de dos o més pronoms tampoc s’apostrofa si hi hasinalefa: la hi portaré, què se us ha perdut?


SONS CONSONÀNTICSG / GU – C / QU – J / G – XEIX / ICS – TX / IG

G / GU

La lletra g no representa el mateix so quan és a davant de a, o, u que aun és davant de e, i.Si volem representar davant d’una e o d’una i el mateix so de gat, haurem de fer servir el grup gu . La u dels grups gue, gui , no es pronuncia.

DIÈRESI SOBRE GÜ/ QÜ

Hi ha mots que tenen una u pronunciada entre la g i un altra vocal. En aquests casos, si l’altra vocal és una e o una i, posarem dièresi (¨) sobrela u.Passa el mateix si volem pronunciar una u entre la q i una altra vocal. Llavors haurem de posar dièresi sobre la u si és seguida d’una e o d’unai.

U QUE ES PRONUNCIALletres Lletres que vandarrera

Com sona Exemples

Amb dièresi Sense dièresig a, o, u com gat gat,

gosgust

aigüessegüentpingüí

aiguallenguaguanyar

g e, i com germà ginestagermà

gu e, i com gat guerra,guix

qüestióaqüeductefreqüentaqüífer

quatrequadratquocientquadre


J / G

Escrivim j davant de a, o, u: platjaEscrivim g davant de e i de la i: girafaHi ha però algunes excepcions:

els grups de lletres –jecc- i –ject- s’escriuen amb j: injecció.el verb jeure s’escriu amb j: jeusalguns mots: jersei, majestat ...

J A, O, U G E, Iplatjajovejuliol

gerragirafa

EXCEPCIONS

-jecc- : injecció-ject- : subjecte

el verb jeuremajestat, jersei, jerarquia


XEIX / ICS , TX / IG

Escrivim x:a principi de mot: xaropdarrera de consonant: punxadarrera i: guixdarrera u que forma diftong amb la vocal de davant: xauxa

Escrivim ix :darrera de a, e, o, u : caixa

Escrivim ig :A final de mot quan enmig d’altres mots de la mateixa família trobem: g, j, tg, tj : raig – rajar

Escrivim tx :A final de mot quan enmig d’altres mots de la mateixa família trobem tx : despatx - despatxar


ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ I LES SEVES FUNCIONS

SIGNES DE PUNTUACIÓ FUNCIÓ

Interrogant ? Expressa preguntes.

Signe d’admiració ! Expressa èmfasis, sorpresa, alegria.

Punt i seguit . Separa oracions.

Punt i a part . Separa paràgrafs.

Coma , Per enumerar. Exagerar o intercalar aclariments.

Punt i coma ; Manté un lligam lògic entre dues frases.

Dos punts : Precedeixen enumeracions i aclariments, i introdueixen citacions textuals.

Cometes “ Assenyalen citacions textuals .

Parèntesis ( ) Expressen informació complementària.

Punts suspensius ... Expressen frases o enumeracions inacabades.

Guió - Expressa aclariments i també s’usa en els diàlegs.


ELS SONS DE LA ERRALa r pot tenir dos sons:

R suau o fluixa : peraR forta: porró

ORTOGRAFIA DE LA R I LA RRR AMB SO FORT R AMB SO FORT

R A començament de paraula: rataEntre vocal i consonant: portaEntre consonant i vocal: Enric

RR Entre vocals : carroR Sempre una sola r: cara

LA ERRA MUDAHi ha `paraules en les quals escrivim la r, però no la pronunciem. Generalment aquestes paraules porten la r final.Hem d' escriure r final muda en terminacions de verbs( infinitius), com per exemple: estimar, témer, venir.Hem d'escriure r final muda en alguns noms d'oficis, com per exemple: cuiner, fuster.Per saber si una paraula porta o no una r muda final,


3.4 Text. Tipologies textuals

Aquest document que conté:

Una selecció/sequenciació de text i tipologies textuals per treball a cicle superior de primària i a primer nivell de secundaria. I els

criteris i pautes d'avaluació.

TIPOLOGIA DE TEXTOS .

Diferents tipus de text a treballar: Narratiu, Descriptiu, Instructiu, conversacional , poètic, expositiu .

El text Expositiu creiem que s'ha de treballar de manera transversal a totes les àrees : Ciències naturals, Socials, etc. I fer

exposicions, conferències, etc.… sobre un tema.

Primer Trimestre Segon trimestre Tercer trimestre Sempre i transversal

Cinquè DESCRIPTIU.Descripció de: Paisatges,

objectes, persones,ambients,…

POÈTICPoesia per mirar, (amagar

paraules, lletres quejuguen,..)

Poesia per jugar (Acròstic,repeticions,..)

Com sonen els pomes(rodolins, versos curts,..)

• Fem poemes (poemes ambmonosíl·labs, , poemesmutilats,..)

CONVERSACIONAL• Diàleg.• Teatre Inici.• Entrevista.• Discurs

EXPOSITIUA totes les àrees.

Sisè NARRATIUNoticia.

POÈTICPoema Sant Jordi

INSTRUCTIUProblema matemàtic.



Autobiografia.• Carta formal: la instància i

la sol·licitud• Carta de reclamació

Continuació NARRATIU (Fem problemes)• Itinerari (Per on hi vaig?)Normes d'un joc. (Juguem? Som-hi!)Instrucció. Feina quotidiana. (com es

plega una camisa)

ESO NARRATIUNarració.• Parts de la narració:

Introducció, nus desenllaç,punt àlgid.

Equilibri entre les parts d'unanarració.

L'autor i el narrador(primerapersona)

Temps intern i temps externd'una narració.

Ressenya.

POÈTICCom sonen els pomes( versos

curts, llargs, rimes,..)• Fem poemes (poemes amb

monosíl·labs, poemesmutilats,..)

• Llenguatge dels poemes (laimatge, la comparació , lametàfora,..)

Poesia per jugar (Acròstic,LimericK, sirventès,…)

CONVERSACIONAL• TeatreMonòleg



Competència escrita, dimensió productiva. Escriptur a. TEXT.

Propietats del text. avaluació

PrimàriaS'ha agafat com a punt de partida els barems de competències bàsiques.

REGISTRE D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA CICLE SUPERIOR

CURS Competència Discursiva Correcció lingüística Aspectes formalsCoherència Cohesió Lèxic Ortografia Estructures morfosintàctiques Presentació Grafia

ALU

MN

ES

Títo

l, in

form

ació

suf

icie

nt i

info

rmac

ió o

rden

ada,

crea

tivita

t.

Est

ruct

urat

cor

rect

amen

tse

gons

el t

ipus

de

text

.

No

excé

s de

i/pe

rò, q

ue h

iha

gi v

arie

tat d

e co

nnec

tors

.

Man

té e

l tem

ps v

erba

l.

Voc

abul

ari p

recí

s i v

aria

t

Inte

rfer

ènci

es a

mb

altr

essi

stem

es li

ngüí

stic

s.

Err

ades

d’o

rtog

rafia

arbi

tràr

ia.

Sig

nes

de p

untu

ació

. , ?

! -

Con

cord

ança

de

la fr

ase

Inte

rfer

ènci

es a

mb

altr

essi

stem

es li

ngüí

stic

s.

Pol

ides

a i a

linea

ció.

Llet

ra e

nten

edor

a i

prop

orci

onad

a.

0-1-2-3: Gens 4-5-6: Poc 7-8: Bastant 9-10: Molt


Avaluació:

Cada text val 10 punts

Competència discursiva: Màxim 3 punts.

Correcció lingüística: Màxim 3 punts.

Aspectes formals: Màxim 2 punts.

Aspectes personals: Màxim 2 punts.

• L' ortografia es valora a part segons els criteris establerts.

• Es posa una nota del text i una nota d'ortografia.

• La nota d'ortografia pot fer baixar màxim una escala de la nota del text (

exemple : si un alumne/a ha fet moltes faltes, la nota de text pot passa de

notable a bé).

• Es valora a llengua, en els diferents text, tipologies textuals

• La valoració d'un text seguint aquests criteris , a primària, es fa un cop per

trimestre.

Bibliografia:

Com valorar textos. Rosa Sensat

Secundaria

Coherència

El conjunt de les idees està organitzat de manera clara i entenedora. Cada

paràgraf desenvolupa un únic tema, amb unes idees principals i unes de

secundàries que la complementen.

Cohesió.

Les paraules estan ben enllaçades (mitjançant preposicions, conjuncions,..

anomenats connectors) i s'usen sinònims per evitar la repetició de mots.

Exemples de connectors:

D'ordre: en primer lloc, d'entrada, d'una banda, d'altra banda…

Per introduir conceptes nous: pel que fa a, quant a, en relació a….

Per aclariments: és a dir, en efecte, per cert, de fet, en realitat…


Per exemplificar: per exemple, com ara…

Per resumir: en resum, en conclusió, per acabar, recapitulant,…

Per reprendre idees ja exposades: tornant al primer punt, fins ara hem dit..

tornant al nostre tema,…

Com a conclusió: finalment, en definitiva, per acabar, així doncs,..

Adequació

S'ha de fer una bona selecció del lèxic, s'ha d' usar un tractament adient a la

situació comunicativa i ha de tenir una estructura adequada (per exemple,

l'estructura d'una carta no és la mateixa que la d'un currículum,..) També tenir

cura de la presentació.

Correcció

Cal tenir cura de les normes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques..

Propietats del text puntuació

Graella valoració textos escrits 1r i 2n ESO

COHERÈNCIA PuntsEl text inclou la informació essencial de manera clara i ordenada 1 1/2 0El text presenta una estructura correcta (introducció, desenvolupament,conclusió)

1 1/2 0

COHESIÓ PuntsLes oracions estan enllaçades les unes amb les altres 1 1/2 0La puntuació és correcta. 1 1/2 0S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms. 1 1/2 0ADEQUACIÓ PuntsEl tipus de llenguatge és el que cal. 1 1/2 0La presentació és correcta (marges, cal·ligrafia, polidesa) 1 1/2 0CORRECCIÓ Punts0-1 errors 32-4 errors 25-7 errors 1 0+7 errorsNOTA

Graella valoració textos escrits 3r i 4t ESO

COHERÈNCIA PuntsEl text inclou la informació essencial de manera clara i ordenada 1 1/2 0El text presenta una estructura correcta (introducció, desenvolupament,conclusió)

1 1/2 0

COHESIÓ PuntsLes oracions estan enllaçades mitjançant connectors 1 1/2 0Al llarg del text hi apareixen signes de puntuació 1 1/2 0


S'evita la repetició de mots mitjançant l'ús de sinònims i pronoms. 1 1/2 0ADEQUACIÓ PuntsEl registre i el gènere textual són adequats a la situació comunicativa 1 1/2 0La presentació és correcta (marges, cal·ligrafia, polidesa) 1 1/2 0CORRECCIÓ Punts0-1 errors 32-4 errors 25-7 errors 1 0+7 errorsNOTA

Per aplicar la CORRECCIÓ cal tenir en compte que es consideraran només les

línies especificades a continuació:

Per a 3r. d'ESO 10 línies / 100 mots

Per a 4t. d'ESO 12 línies / 120 mots

A secundaria s'aplica aquest barems en els text de l'àrea de llengua.


3.4 Gramàtica

Continguts

Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO

Primària SecundàriaCinquè Sisè Primer Segon

La frase. El paràgraf El text el paràgraf ,lafrase

Tipus de frases.Confegir frasesLa frase i les sevesmodalitats.Frases afirmatives negatives.La frase gramatical.Elements de la frase:subjecte i predicatEl nom. (iniciació). El nom:.

Classes de noms:Comuns/propis,concrets/abstractes iCol·lectius/individuals.

Nom . (progressió) Nom .(Consolidació)

Gènere i nombre del nomSintagma nominal Sintagma nominal

(Inici)Sintagma nominal. . Sintagma nominal.

(Consolidació)Complement del nom(opcional)

Grups de paraules ifrases amb funcióadjectivaLa preposició La preposició.

S. PreposicionalLes conjuncions

El verb. L'infinitiu Verb (Inici) Verb (Consolidació)El verb dins la frase Sintagma verbal.

(Iniciació)Sintagma verbal . Sintagma verbal

(Consolidació)Els temps verbals: present, passat i futur. (Opcional, )

Els temps verbals:present, passat i futur. (Opcional, )

El mode verbal. (Opcional, )

El mode verbal.(Opcional, )


Formes no personals del verb: infinitiu, participi i gerundi.(Opcional, )

Formes no personals del verb: infinitiu, participi i gerundi.(Opcional, )

El verb auxiliar: haver.(Opcional)Introducció a les frasesatributives. (Opcional,)

Les frases amb verbatributiu.(Opcional.)

Introducció als verbstransitius i intransitius.(Opcional,)

Els verbs impersonals. (Opcional)Conjugacions verbals(Opcional)La persona i el nombredel verb.(Opcional,)

Els verbs transitius i intransitius.(Opcional)Els connectors Els connectors

(iniciació/Consolidació)

Els verbs regulars iirregulars.Els adverbis.(Opcional)

L'adverbi. (Inici) L'adverbi.(Consolidació)

Les locucions adverbials. (Opcional)

Sintagma adverbial.(Inici)

Sintagma adverbial(Consolidació)

Els Pronoms Els Pronoms (inici iConsolidació)

Els pronoms personalsEls pronoms febles(opcional)

Els pronoms feblesque fan de CD

Els pronoms febles

ComplementIndirecte

Altres pronomsEls determinats: articles,demostratius, possessius, numerals i indefinits. (Opcional,)

Els determinats: articles,demostratius,

possessius, numerals i indefinits.

Els determinants(progressió)

Els determinants(Consolidació)

Les interjeccions Les interjeccions


(iniciació/Consolidació)

L'adjectiu L'adjectiuSintagma adjectiu Sintagma adjectiu

El gènere i nombre del'adjectiu

Els verbs regulars iirregulars.El complementcircumstancialEls pronoms que fan deCC.(Opcional)

L'oració simple. (Inici)

L'oració simple. (Consolidació)

L'oració composta(Inici)

L'oració composta.(Consolidació)

Es tracta de no anar repetint continguts any rera any, cosa que comporta la

pèrdua d'interès i desmotivació dels alumnes.

A cada nivell educatiu cal que els continguts s’aprofundeixin i es treballin de

forma sistemàtica i quedin ben assolits, per els aprenentatges posterior.


3.6 Lèxic

Continguts

Que treballem a Cicle Superior i primer cicle d' ESO

Primària SecundàriaCinquè Sisè Primer SegonL' ús del diccionari L' ús del diccionari El significat: Els

diccionarisEl significat: Els

diccionaris (Inicii Consolidació)

Frases fetes i refranysLa comparació

Sinònims iantònims (Inici)

Sinònims iantònims

Els antònimsLa prefixació El significat dels prefixos

Els prefixos que indiquennegació

La sufixació El significat dels sufixos

Les onomatopeiesLes comparacions

lexicalitzadesJocs de llengua:

jeroglífics, palíndroms,acròstic, jocs ambmonosíl·labs

Les paraulespolisèmiques

Famílies de paraules Les paraules homòfones Polisèmia,homonímia…

Polisèmia,homonímia…(Inici)

Els sinònims La sinonímia.El diccionari de sinònims

Ús retòric delsignificat (Inici)

Ús retòric delsignificat(Consolidació)

La formació de mots Derivació i composició(Inici)

Derivació icomposició

Derivació icomposició

Composició de mots,derivació, composició

Els antònims L'antonímia Manlleu ibarbarisme

Manlleu ibarbarisme

La sufixació El significat dels sufixosParaules i frases amb

sentit figuratParaules amb sentit


genèricParaules amb sentit

específicEls nivells de llenguatgeEl llenguatge formalEl llenguatge col·loquialEl llenguatge científicLa composicióSentit figurat

Procurar no repetir els continguts a cada curs, cosa que desmotiva als

alumnes.

Treballar els mínims establerts en profunditat i de manera que quedin ben

assolits a cada curs.


4. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES

Es creu convenient que a primària quedin assolides a nivell de castellà i català les diferents categories gramaticals

• Nom

• Adjectiu

• Conjunció (gramàtica)

• Preposició

• Pronom

• Interjecció

• verb

• Determinat

Cinquè Sisè 1r d’ESO 2n d’ESOOrtografiacatalà castellà català castellà català castellà català castellà

La vocal neutra iniciació - progressió - progressió - - -Plurals iniciació - progressió - progressió - - -O/U àtones iniciació - progressió - progressió - - -Divisió sil·làbica progressió - consolidació - - - - -Diftongs - iniciació iniciació iniciació progressió progressió progressió -L’accentuació - - iniciació iniciació progressió iniciació progressió progressióAccent diacrític - - progressió iniciació Progressió progressió - -Dièresi - - iniciació iniciació Progressió progressió - -L'apòstrof /contracció iniciació iniciació - - Progressió - - -La puntuació - - iniciació iniciació Progressió progressió - progressió


Les oclusives (p/v, b/g,t/d)

iniciació - - - - - iniciació /consolidació

-

El so d’essa iniciació - - - - - progressió -Fricatius i africatspalatals

- - - - - - iniciació -

L·l iniciació - progressió - - - progressió /consolidació

H /hi ha / hi havia progressió progressió progressió - - progressió progressió /consolidació

reforç

Ll-Y-I - iniciació - progressió - progressió - progressió /consolidació

B/V - - progressió progressió - progressió progressió /consolidació

reforç

g/j , x/ix, tg/tj , tx/ig progressió - - progressió - progressió progressió -Sons nasals i laterals - - - - - - iniciació -Les majúscules progressió progressió consolidació consolidació - - - -Correspondència c /zi c/qu /k

- - - progressió - progressió - -

R/RR - - progressió - - progressió progressió /consolidació

-

Paraules d’escripturadubtosa

- - - - - - - iniciació

Escriptura de numerals - - - - - -Interferències cat./cast. - - - - - - - iniciació

Cinquè Sisè 1r d’ESO 2n d’ESOMorfologia i sintaxicatalà castellà català castellà Català castellà català castellà

El nom i el SN iniciació iniciació progressió progressió Progressió progressió consolidació consolidacióL’adjectiu progressió - - consolidació - - - -L’adjectiu i el SA - - - - Iniciació - consolidació -


El verb i el SV iniciació iniciació progressió progressió Progressió progressió consolidació consolidacióL’adverbi i el Sav - - - - - - Iniciació/cons

olidacióIniciació/consolidació

La preposició - - - iniciació - - - -La preposició i el Sprep - - - - - - Iniciació/cons

olidacióIniciació/consolidació

Els determinants iniciació - - progressió Progressió progressió consolidació -Els connectors - - - - - - iniciació -Els pronoms - - iniciació iniciació - - progressió progressióLes interjeccions - - - - - - - Iniciació/cons

olidacióLa conjunció - - - iniciació - - - -L’oració simple - iniciació progressió - - progressió - Iniciació/cons

olidacióL’oració composta - - - -

Cinquè Sisè 1r d’ESO 2n d’ESOLèxic i semànticacatalà castellà català Castellà català castellà català castellà

El significat: els diccionaris - iniciació - progressió - - - Iniciació/consolidació

Sinònims i antònims - iniciació - progressió progressió - - -Polisèmia, homonímia... iniciació - - progressió progressió - consolidació consolidacióÚs retòric del significat iniciació - - progressió - - - -Derivació i composició iniciació - - progressió - progressió - -Manlleu i barbarisme


Cinquè Sisè 1r d’ESO 2n d’ESOTipologies i gènerestextuals català castellà català castellà català castellà català castellàText narratiu � � � � iniciació - - consolidacióText descriptiu � � � � - iniciació consolidació -Text conversacional � � � � iniciació - - -Text expositiu � � � � - iniciació consolidació -Text instructiu � � � � - - iniciació -Text argumentatiu � � � � - - - iniciacióText predictiu � � � � - - - iniciacióText organitzatiu � � � � iniciació - - consolidacióText retòric - - - - - iniciació consolidació -La ràdio - - - - - iniciació - -

� A primària es treballarà simultàniament en català i castellà

Cinquè Sisè 1r d’ESO 2n d’ESOLiteraturacatalà castellà català castellà català castellà català castellà

Concepte de literatura � � � � Iniciació/consolidació

- - -

Gèneres literaris � � � � Iniciació/consolidació

- - -

Narrativa � � � � - - iniciació -Poesia � � � � - - - iniciacióTeatre � � � � - - - iniciacióRecursos literaris � � � � - - iniciacióLectures literàries � � � � progressió progressió progressió progressió

� A primària es treballarà en els grups de lectura, en les tipologies textuals, en el lèxic ,etc . En els diferents apartats , no de manera especifica.

5. LLENGUA ESTRANGERA.Veure seminari primària secundària 2007-2008


6. REVISIÓ SORTIDES 2006-2007ESCOLES DEL LLUÇANÈS Coordinació Primària Secund ària. RECULL DE SORTIDES

Escola EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMARIAPrimària (Tots) E. Infantil Cicle Inicial Cicle mitjà Cicle Superior

CEIPLluçanès

• Barna: -Auditori • Vic: -Museu de la Pell • Vic :

• Comarca:

-MuseuEpiscopal.

-L’Esquerda.-El 9 Nou.-Oristà:

Museu,cripta,bandolers.

• Altres: -Fabrica galetes • Altres: -Molí Paperer .-Cim d’ Àguiles.

• Colònies: -Viladoms.-Castell Vell i Vilar.-St.. Pere Torelló.…..

• Barcelona: -Museu d’història de Catalunya-IMAX.

• Altres: -St. Mateu deBages.

• Colònies: -Palamós.-Tiana...

• Altres: -Museu Dallí.

ZERGavarresa

• Altres: -Santa Fe Montseny.-Trobada ZER

• Barcelona: -Cosmocaixa.-Copons: Tot Circ

• Bages: -CampAprenentatgeLa Culla.

-CinemesManresa.

• Altres: -Teatre : Prats,-Manresa. .

• Barcelona: -Cosmocaixa.-Palau Robert

• Altres: -Teatre: Prats. Manresa..-Teatre Anglès: Balsareny.-Museu Pell Igualada


ZERAlt Lluçanès

• Barna: -Ruta Modernista.-Museu d’història de

Catalunya.-Mitjans de transport:

(Estació Sants,Port,…)

-Cosmocaixa-AuditoriMuseu de xocolata.

• Vic:

• Comarca:

-Museu Episcopal.-Museu Industrial l

Ter.-El 9 Nou.-Als Munts.-Bicicletada Alpens-Lluçà.-Sta. Llúcia

Sobremunt.-Viladrau CCEN.

• Colònies -La Vall de Bianya(Garrotxa)

-Empúries.-Palamós. (La Fosca)

CEIPTerra Nostra

• Vic:

• Comarca:

-Pista d’atletisme.-Museu Episcopal-Viladrau: CEEN

• Barna: -Zoo.-Fundació Miró.-Obra Gaudí.-Aquari.

• Barna: -Museu Marítim.-Pista de gel.-Museu Ciència.-Poble Espanyol.-Teatre Romea.-Obra Gaudí.-Parlament.-IMAX


• Vic:

• Comarca:

-Museu Pell.-Biblioteca Triadú.-Turisvic.-Bombers de Prats

• Vic:

• Comarca:

-9 Nou,-Llet nostra.-Museu Industrial del Ter.-Radio Manlleu.-Mossos d’esquadra.

• Altres: -Abrera: Tren devapor.-Visita Circ Cric.-El port d’Arenys.-Vilassar: Parc de lesaus.-Quingles. La vinya,Bages. (masia)-Marineland: Zoomarí-Montserrat.-Diferents Cases deNatura

• Altres: -Terrassa: museu de la ciènciai la tècnica.-Les ruïnes d’Empúries.-Girona: visita guiada. museu del cinema.-Núria.-Mines de Cers.-Aiguamolls de l’Empordà.-Palamós : viure la mar.-Moià: coves del Toll.-Els Volcans de la Garrotxa.

PresentacióMare Déu

• Barna: -Parlament deCatalunya.

-Visita Modernista.-Zoo.-Museu d’història de

Catalunya.-Museu Marítim.-Mitjans de transport:

Estació Sants,Port,…

-Cosmocaixa-IMAX-Poble Espanyol.-Aquàrium.


• Vic :• Comarca:

-Museu de la Pell.-Museu Episcopal.-L’Esquerda(les que ofereix elConsell Comarcal)

• Altres: -Les mines de Sal deCardona

-Les mines de Carbóde Fígols.

-Tallers oli Calders.-Casc Antic de

Girona.-Zona Volcànica LaFageda (Garrotxa)

• Casa:Colònies

-Escola del Mar:-Comarruga, Llança,l’Estartit,..-Escola de la Natura:Taradell, St.QuirzeSafaja,..-Escola del Cel:Hostalric


S'han actualitzat les sortides de Secundària

CURS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE

1 ESO • Tutoria a St. Andreu deLlanars

• Museu Egipci i IMAX

• Esquiada

• Treball de síntesi -Gavarresa)

• Ruta pels pobles delLluçanès

• Tarragona

• Tutoria voltants de l’IES

• Cim d’àligues

2 ESO • Tutoria a St. Sebastià

• Món St. Benet

• Terrassa

• Teatre anglès

• Planes de Son

• Vic

3 ESO • Tutoria a St. Andreu deLlanars

• Esquiada

• Petit Liceu i Fundació Miró

• Cosmocaixa

• Museu del Ter (economia)

• Esports d’aventura

IES Castell Quer

4 ESO • Tutoria • Viatge fi d’etapa • Museu història Catalunya +Sagrada Família

• Cursa d’orientació

• Sortida tutoria


1 Batxillerat • Barcelona romana • Esquiada

• Xerrada mates

• Saló d’Ensenyament

• Trobada esportiva

2 Batxillerat • Pedrera + Parlament • Portes obertes UAB

• Londres

• MNAC + Cosmocaixa +teatre

Es revisen les sortides que es fan a primària i ESO, ara per ara es coincideix en:

Sortides que es fan a primària i secundaria

Barcelona: IMAX.

Museu Història de Catalunya.

Cosmocaixa

Vic i Comarca: Museu Episcopal

9 Nou

Museu Industrial del Ter


S'acorda :

• Que ara per ara la sortida a Sant Benet de Bages es farà a primària i no es

farà a Secundaria.

• La sortida del Museu de la ciència i la tècnica de Terrassa es farà a

secundaria.

• Es procurarà no fer les sortides plantejades a secundaria a primària

• Les sortides a primària poden modificar-se en funció dels projectes que es

fan, però cal tenir present de no fer les que estan consolidades a

secundaria.

Llengües

Documents

Transcript of Llengües