Lleoa, la f!lladel silenci

Text de Marcelo PanguanaIl·lustracions de Luís Cardoso

1

Lleoa, la f!lladel silenci

Text de Marcelo PanguanaIl·lustracions de Luís Cardoso

3

Vivien en un lloc que tenia mil encants. Hi havia un riuon el cel es mirava cada dia. Arbres frondosos que aixíque bufava una mica de vent transformaven el terra enuna catifa de colors.!"#"$%&'"()*(%(%&+,$&-./0&+,$&#,'-1-&,)-&2.3-&*$&1$)4 4

"-)%'("2-

1$)&$5&4$""-&$)&,)

-&3-4.'-&*$&3(5("%

4

6)&55(3&()&$

5%&(3$55%&.)1$)4-1$)&

3-)7()%&2$"-1

$55(%$%&

*$%&*$5&2-40&'.)%&+,

$&$%&8().-&$

5

Un lloc on els ocells inventaven cançons meravelloses des del matí fins que es ponia el sol, enllà de l’horitzó. Un lloc com no n’hi havia cap altre. Era en aquesta harmonia de natura on vivia la Lleoa, filla del senyor Lleó i de la senyora Lleona. Tenia el cos esvelt i prim. Els ulls li brillaven com brillen els estels les nits sense lluna. La seva pell era suau com una bola de cotó fluix. La llarga cabellera li queia per les espatlles com si fos aigua baixant per una cascada.

*$%&*$5&2-40&'.)%&+,

$&$%&8().-&$5&%(5

6)&55(3&3(2&

)(&)9:.&:-1.-&3-8&-54"$

6

Quan la miraven, tots els animals quedaven encisats davant de tanta bellesa!

La Lleoa, asseguda per racons exquisits, s’estava silenciosa i distant, amb la mirada perduda a l’horitzó. No li interessava res. Ni la seducció vertiginosa de l’amor. Ni l’alegria de la rialla. I encara menys el confort d’una conversa.

-Si la Lleoa havia decidit deixar de parlar, arribaria algun dia a casar-se? –es preguntaven els habitants del bosc.

;(&5.&.)4$"$%

%-1-&"$%<

-%%$=,*-&8$"&"-3()%&$/+,.%.4%&%9$%4-1-&%.5$)3.(%-

;.&5-&%$*,33.>&1$"4.=.)(%-&*$

&59-2("<

7

8

,)&#-%4>&8$"

%,8("4-"&$5&3-)%-2$)4&*$&5-&3-2.)-*-

?5&8-%4("&*,.-&,)-&=(""-&*$&8$55&*$&:.$)-@&,)&%-"">&-2#&8"(1.%.()%@

$)4"$4$./.)

4&$5%&'.5%&*$5&%$,&',4,"

9

Un bon dia, el senyor Lleó i la senyora Lleona van viatjar per terres llunyanes i van tornar amb un vestit de núvia. Qui fos capaç de tornar la parla a la seva filla podria portar-la a l’altar. El vestit va ser exposat davant dels habitants del bosc durant dies i dies. Tenia diamants brodats. Perles de reconegut valor. Fils d’or. I era tan blanc com la neu. Cada vegada que la Lleoa mirava el vestit, dues llàgrimes furtives li sortien dels ulls, lliscaven per la seva pell suau i mullaven el terra. Aleshores es posava a pensar en el seu pastor.

Va ser ja fa molt de temps. A la vora del riu. Sota l’ombra on la Lleoa descansava entreteixint els fils del seu futur. El pastor duia una gorra de pell de hiena, un sarró amb provisions, un bastó per suportar el cansament de la caminada, i les sabates gastades i guarnides de pols. Però, sobretot, tenia uns ulls blaus, tan blaus com el riu que passava pel bosc.

-D’on véns?-De lluny. D’una terra sense nom. Busco el meu boc amb les banyes d’or, que es va perdre un dia de tempesta. He recorregut moltes terres. He dormit sota els estels i sota la pluja. M’he trobat mala gent i bona gent. He parlat amb tots els animals. Però ningú no sap on és el meu boc.

-$)4"$

10

A-&8-%%-"&-&%$"&5-

&'.55-&*$5&%.5

$)3.<

A-&*$./-"&*

$&8-%%$B-"&8$"&