POEMESLA NINA

Àlex Costa 

Hi havia una nina molt divertida que reia sense parar cada dia.

No es movia del calaix per cap tonteria

La nina ja no es reia perquè s’avorria

La nina estava trista amb la nena d’aquella cadira

La nena ja no plorava perquè feia tonteries

Perquè explicava les coses a la seva amiga

La nina plorava amb la veu desesperada

Perquè la seva amiga ja no estava

Plorava, plorava ,  plorava cada dia sense parar.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 1

TONTERIESMARC GRANERO MEDEL

Cada nen a la seva vida sempre fa alguna tonteria .Un nen cada nit es

reia s'enfadava per una tonteria i de la causa no s’adonava .Quin

poder te aquesta paraula que ens fa riure o enfadar i no la podem

controlar .Tu la tries i no saps que passa .

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 2

Poema de Sant JordiJosé Palomas

Hi havia una vegada un cavaller molt valent que  la seva espasa la bufava el vent . Però el drac un cop de foc li va llençar però Sant Jordi va resistir i la llança li va clavar,  al cor li  va començar a rajar sang. Gràcies a això la ciutat va salvar amb un cop de mà i a la princesa uns rams de flors li va regalar.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 3

EL CAPPaula Ramírez Fuentes

El mar em reflexa els meus ulls.L’oxigen purifica el meu nas.

El menjar desperta la meva boca.El soroll entra a les meves orelles.Les tisores canvien el meu cabell.

Amb ulls,nas,boca,orelles i cabell,tinc un bon cap.

ROSAEloi Torné Nebot

Rosa roseta que nets de boniqueta,

Amb aquet color roig que en fas de goix

I amb les teves fulles verdes decoren el meu cor

Rosa roseta que nets de boniqueta.

Sara Ruiz 23/04/2010

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 4

PRIMAVERAPrimavera, primavera

ets una era

de flors i d’amor

que mai fas por.

En Abril

fas pluges mil...

Però després

ja no fa res.

Si t' agradat aquest poema

es que est un poeta,

i si no, ets un paleta.

Kevin Tarriño

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 5

POEMAEls arbres es mudenDe roig i de grocLes fulles tremolenSota un sol de focEl vent les fa caure

Les du fins el portQuan surtis de casaTrepitja-les fort

20/4/10

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 6

LA DIFERèNCIA ENTRE PERSONESHi han persones que són afortunades,

i també ni han que no són ni recordades.

Hi ha gent què té sort d’anar a l’escola,

per fer una excursió i trobar-se una caracola.

Encanvi hi han persones que treballen al camp,

treballen en ple dia amb el sol radiant.

Per això se, que no sé res,

de la situació dels de més.

Marta Teruel 5è

POEMA

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 7

David Rodriguez LopezBbranya

Hi havia una vegadaUna noia estressada

Que li agradava el pa amb mermeladaI estava part del dia adormidaTambé estava molt espantada

I per això es va menjar una bona cebadaI així ja no estava ni espantada ni estressada.

Les estacions

Ainoa Velasco

La primavera ha arribat

Que bé

les Flors florejaran i

Quan arribi la festa de Sant Jordi

Rosas i llibres regalaran.

Després ve l'estiu

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 8

Carrer i amb nenas i piscines amb aigua i plenas

De persones banyant-se.

Després ve la tardor

Que bé, el meu aniversari ha arribat, fulles al terra de color taronja, vermelles, grogues, i jo paso a 6è.

I l'ultima de totes, l'hivern

Els reis mags i el para Noel arriben els dos amb regals.

Poesia

Alba Hidalgo

A l’Àfrica tots son pobres però , una vegada el pare d’una nena que es diu Clarin va anar a Barcelona i va veure a un pare i dos nenes que eren riques. Anaven molt ven vestits. Tota la gent mirava al pare de la Clarin, per que a l’Africa no tenen gaire roba. La Clarin tenia cinc anys i s’havia ficat a una motxilla màgica que li havia regalat un follet màgic. Quan el pare li anava a dir hola al ric ,la Clarin va sortir de la

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 9

NarracióAinhoa Navarro Abril

La veritable historia de Sant Jordi

Hi havia una vegada un noi que és dia Marc i també hi havia un drac, els dos eren molts amics; jugaven junts, volaven junts, en resum que ho fèiem tot junts...Un dia van arribar a una ciutat, on hi havia un cavaller que es deia Jordi, i es va fer a mics dels dos.I un dia van trobar-se amb una ciutat vikinga , i els tres es van fer guerrers víkings, eren els millors arrasaven tot, no deixaven res per el seu camí...Fins que un dia en Jordi va veure a una princesa, i en Jordi es va enamorar de la princesa; el drac es va donar conte, així que els tres van fer un pla per a que la princesa s’enamorarà d’en Jordi.Aquest es el pla:1r:El drac tenia que donar por al poble2n:Llavors en Jordi havia de matar al drac (però fingir que ho matava).3r:En Marc que tenia que anar a buscar a la princesa i contar-li la historia que ara sabem de Sant Jordi.

Així ho van fer i els dos (la princesa i en Jordi) es vacances.

En Jordi a veure al Rei i va pensar que ho quèria assassinar, però el Rei va fingir per a que en Jordi no es dones conte de res . Però aquella mateixa nit el Rei va suïcidar-se, així que al final en Jordi es el Rei.

Fi

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 10

L'AMOR PROHIBITJudith OrozcoHi havia una vegada, fa tres anys en una caseta molt petita hi vivien uns fullets verds com l’enciam. Menjaven cargols i baldufes. El cap de la tribu del fullets, es deia Pere i el seu Fill Marcos. La llei dels follets verds com l’enciam, els prohibia enamorar-se. Un dia en Marcos, es va enamorar d'una fulleta. I la fulleta també. La fulleta era de la tribu dels caps pelats. El seu pare també era cap de la seva tribú, i eren rivals. En Marcos sen va adonar i li va dir a la Laura, que així es deia la fulleta:-Laura, jo t’estimo molt però la meva llei m’ho prohibeix i els pares son rivals! Estan fent una guerra!La Laura es va sorprendre durant un moment però després es va calmar. Tot seguit la Laura va contestar-li:-Tranquil home. Tot això de la guerra es molt mala idea, però segur que si els seus fills que son l’alegria de la vida de tots els pares i mares li demanen, la deixaran de fer perquè estiguem feliços!En Marcos va dir:primer amor. Però el pare de en Marcos com que era de aquella llei dels fullets verds com l’enciam no els deixava. Però el seu amor guanyava tota mena de critiques i -Per intentar-ho no es perd res!I així ho van fer. Xino xano i camina que caminaràs van arribar a casa dels seus pares. Li van demanar que vinguessin els dos pares. Li van explicar lo de la guerra, no era pas bona idea ni molt menys! Ells ho van comprendre i el Marcos i la Laura van estar molt feliços. Però encara els hi quedava el pitjor, dir-los que estaven enamorats. Al pare de la Laura com la seva llei no els hi prohibia ja que era de la dels caps pelats, no va tenir cap tipus de inconvenient. Es més es va alegrar de que la seva filla Laura per fí hagués trobat al seu així nit rere nit, es veien a amagades en un lloc molt espacial. Aquell lloc era on els seus pares s’havien fet les paus.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 11

LES DUES VORERES

Anna Ortiz

23-4-10

Aquesta es l'historia d'un noi que es deia Ivan. Aquell noi era molt llest però poruc.A ell l'agradava molt una noia , molt bonica i simpàtica. Però no l’hi agradaven els nois porucs. L'Ivan vivia al costat d´un riu que entravessava el poble on hi vivia. L´escola estava justament a l’altre costat del riu. Ell no sabia nedar , per tant  tenia una por  horrible al riu. La seva por, va arribar a ser tant forta, que va deixar d'anar a l'escola.

La seva mare ja estava farta i va anar a l'ajuntament del poble, per demanar a l'alcalde que fes un pont d'un costat del riu a l'altre.  Al dia següent l'alcalde va dir als obrers que el fessin. Gràcies a això l'Ivan va poder anar a l'escola. A l'escola, van dir de fer un treball en parelles. A ell li va tocar la noia que li agradava tant. Ells dos van quedar a casa per fer el treball - A les 5? - deia l'Ivan- Si!-Li va contestar la companya.Quan van ser les cinc, l'Ivan va mirar per la finestra, per veure si venia. La noia estava creuant el pont quan PLAAAFFFF! el pont es va trencar i va caure a l'aigua . L'Ivan, quan ho va veure, va sortir cap a fora, estava molt nerviós i no sabia que fer. Va fer el cor fort i va saltar a l'aigua . No se'n recordava de que no sabia nedar. Els dos s’estaven enfocant. Mentrestant pensava que fer, va obtar per agafar impuls i va sortir a la superfície a agafar aire, va anar-se'n un altre cop cap a  vall i va agafar la mà a la seva amiga,  la va treure de l'aigua  i la va portar a casa seva. Des de aquell dia, la noia i l'Ivan van ser molt bons amics.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 12

Fa molt de temps hi havia un drac , molt perillós que es menjava tot. Un dia que no va haver-hi aliments, per alimentar al drac, van decidir que es tindria que menjar a la princesa, al rei no li agradava la idea i va decidir portar,A en Jordi perquè mates el drac. Van portar a la princesa al drac, i va aparèixer Sant Jordi que va matar el drac. I de la sang va brotar una rosa que va donar a la princesa.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 13

HISTÒRIA DE SANT JORDI

AVENTURES JORDIALSCristina Valiente Garcia

Hi havia una vegada un noi que es deia Jordi i tenia 7 anys. Li agradava molt passejar pel camp, tots els dies ho feia amb la seva germana Stella que tenia 10 anys. Un dia va anar sol al camp i va veure una papallona amb un got que dins hi havia un líquid que tenia una etiqueta que posava:ESTIC BONÍSSIM.Ell com era petit no savia el que feia i se’l va veure. Ell deia que no pasava res però si que pasava, ho va descubrir al dia següent.Veia coses imposibles com:

Un ull flotant, els animals parlant, una vaca lila i groga…Ell deia que era imposible però ho veia. De sobte es va trobar un cavaller negre i un blanc, el blanc li va dir:-Has d’anar al metge a punxar-te. Així no recordaràs res. I el negre li va dir:-No! Has d’agafar un tresor que esta amagat en una cova amb lleons.Jordi estaba confús, no savia que fer, aleshores va arribar un cavaller blau que li va dir:-Jo et dic una cosa i tu tries. Ves a casa i li dius a l’Stella:-Hola, hola Stella el que he sufrit!!Per el camí et surtiran monstres , ara fes el que vulguis…-Vale, vaig amb la Stella.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 14

-Dacord, pero tens de matar uns monstres tu sol, d’acord? – Si, va dir.-Respira, inspira, tu pots.-Gràcies!!Tens dues espasses i una serra. Així t’ajudaran a matar els monstres.I així ho va fer:Plam, plum, rash…Li va dir a l’Stella allò. Aleshores una veu molt aguda va dir:-Jordi, aixecat que has d’anar al col·legi!-Oh, era tot un mal son.

ELS POBRES I ELS RICSEric de la Maza 21/04/2010

Hi havia un noi tant ric que podia fins a banyar-se amb bitllets.

Un dia pel carrer hi va veure una noia tan bonica que donaria

tots els diner que tenia per ella. Ell no sabia que ella era pobre i

els pares del noi no suportaven els pobres. El noi es deia Àlex i

la noia es deia Sandra. Un dia quan acaben el institut l’ Àlex li va

pregunta pots quedar alguna nit per dinar. La Sandra va dir que

si però en la casa del Àlex li va dir això perquè la seva casa era

molt pobre. L’ Àlex li va dir –quedem en el institut. La Sandra va

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 15

dir que si. A les 7 i cinquanta-cinc l’ Àlex estava en el institut uns

amics que passejaven per allà li van dir si quedes amb la

Sandra no seràs el nostre amic. Quan va arribar li va dir –e

perdut uns amics per tu- da igual. Anem a la meva casa va

anem. Quan van arribar van dinar la Sandra es va anar. Quan

eren grans es van casar i van tenir dos fills un es deia Carles i el

altre Marçal.

El drac deTres caps

Daniel CastañoHi havia una vegada una princesa que vivia solaen un castell.Un dia va arribar un monstre terrorífic al castellI va dir: princesa si no voleu ser cendres deixa queet mengi!!

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 16

Quan la princesa estava davant del drac de tres caps, va arribar un príncep, la va agafar i se la va emportar molt lluny.El princep va dir:-no tinguis por perquè jo et salvaré! Quan el princepva matar el drac, se’n va anar fins al bosc,però el drac no va morir,es va apoderar delCastell,li va llençar una flama i el va convertir enun castell terrorific que es podia moure.Quan van tornar ,van veure que el castell l’haviaApoderat el drac.Van obrir la porta del castell van pujar les escales.Quan van arribar a daltVan veure al drac!El príncep va estar lluitant fins que la princesa va veure una màquina,la va apagar i el castell va explotar.El drac

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 17

havia sigue vençut pel cavaller i la princesa.Van construir un castell més bonic que l’altrei es van enamorar i van viure feliços!!

FINatalia Amo García

EL DIA DE SANT JORDI

Hi havia una vegada, una noia que es deia Maria, i vivía molt, molt lluny d’aquí. La Maria, tenia 19 anys, i era molt i molt pobre, vivint a l’Àfrica, la Maria això ho veia normal. A ella, li agradava molt un noi, que vivía en un castell, a prop de casa seva, era ros, tenia els ulls blaus, i era realment prim. Malgrat, el noi tenia 29 anys, i la Maria ho veia una mica gran per, però sempre deia què l’edat no importa, el què importa realment es l’amor. El noi és deia Jordi, i venia duna família riquíssima, al Jordi, la Maria no li agradava gens ni mica, perquè ell deia, que s’havia de casar amb una princesa, guapa, prima, cavallerosa..., i no amb una noia regordeta, lletja, amb el cabell súper enredat i amb bràquets. La Maria va decidir, que el dia que li diria que l’estima, seria el dia de Sant Jordi. Va anar caminant cap al castell d’en Jordi, i mentres caminava, va veure a un noi, amb molt bona planta, què estava trotant amb el seu cavall, i de sobte... Cata plaf!!!!

S’ha caigut el noi!!! – va dir la Maria. Crideu a algú!!! La Maria portava un mocador, en el coll, i s’ho va posar. A l’escoltar els crits de la Maria, en Jordi, va sortir corrents del seu castell, i li va dir: -Què et passa noia ? -Doncs mira, jo anava caminant pel carrer, i m’he trobat a aquest caballer, estirat a terra, sagnant del seu coll, i aleshores li he posat el meu mocador. –D’acord, mira aquest noi és el meu germà Ferran, que fa 9 anys què no ens parlem, i a més a més és cavaller, però al mateix temps, és el criat de casa meva. –Ah, no ho sabia. Bé

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 18

però el més important, no podem deixar què el teu germà Ferran és dessangri aquí, en mig del carrer !!! – va dir la Maria. Aleshores va dir en Jordi: - Jo abans era metge, hi ho podem portar a la sala d’infermeria del meu castell. Acompanya’m. – va dir. Però desprès d’una llarguíssima setmana intentant salvar a en Ferran el mateix va morir. Durant aquesta setmana, en Jordi i la Maria es van anant coneixent, van anar fent amistat, i al final això què semblava un amor impossible, es va fer realitat i finalment és van casar.

Tres capsHi havia una vegada una princesa que vivia solaen un castell.Un dia va arribar un monstre terroríficI va dir:princesa si no voleu ser cendres deixa queet mengi!!Quan la princesa estava davant del drac de tres caps, va arribar un príncep, la va agafar i se la va emportar molt lluny.El princep va dir:-No has de tenir por perquè jo et salvarè!Quan el princep va matar el drac, se’n va anar fins al bosc, però

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 19

el drac no va morir i aprofitant que el prìncep no hi era es va apoderar delCastell, li va llençar una flama i el va convertir enun castell terrorific que es podia moure.Quan van tornar ,van veure que el castell l’haviaApoderat el drac.Van obrir la porta del castell van pujar les escales. Quan van arribar a daltVan veure al drac! El príncep va estar lluitant fins que la princesa va veure una màquina.la va apagar i el castell va explotar. El drachavia estat vençut pel cavaller i la princesa.Van construir un castell més bonic que l’altrei es van enamorar i van viure feliços!!

Nadia Rustichelli 21/4/010

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 20

CONTE DE SAN JORDI

TOT ALLÒ QUE ENS FA PENSAR

Hi havia una vegada una nena que estava pensant:Tot això que està passant en el món:els terratrèmols,mareomotors i l’explosió del volca,etc...Tot això que esta pasan ho vaig veure en una pel·lícula de ciencia ficció.Jo vaig pensar que això no passaria mai de la vida.Van surgir aquells terratrèmols i maremotos, i llavors vaig comprendre que tot el que pasa no es soluciona ni plorant ni pegan, ni pegan, sinó que em de lluitar a la vida per el que i els somnis que tenim.El dia 16i17 d’abril, va explotar el volca.Per la gent que estava allà quina sorpresa es van emportar . No se si algú s’ha parat a pensar alguna vegada tota aquella pobre gent no te casa, alguns no tenen família,no tenen res, hi han de començar de nou la seva vida.Llavors vaig entendre que la vida es divertida i trista a la vegada.I que hi han algunes coses que si no les sapigessim ara mateix estaríem mes feliços. No?

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 21

Hi ha coses a la vida que per molt dures que siguin, molt tristes , doloroses ,etc..per el nostre be les em d’acceptar,per viure millor i no tenir una vida trista.La nena se estava despertant i va sentir a la seva mare que cridava:-Vinga Ginna, afanyat que arribarme tard a la festa.

FI

Kilian sanchez fernandez

historia

Hi havia una vegada un drac molt dolent.Ningú s’atrevia a desafiar-lo,perquè era molt gran i dolent.Tot el

poble tenia molta por.Fins que van arribar uns caballers,però ningú d’ells s’atrevia a

desafiar-lo.Cada setmana havia de sacrificar a una persona femenina.Van pasar tres mesos i ya no quedaven persones i tenien que sacrificar a la filla

a del rei.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 22

Quan l’anaven a donar al drac va arrivar un caballer que es deia Cone.

Anaba amb una espasa,un escut,una armadura i un caball.Va anar a la cova d’el drac.En drac li va tirar foc i en Cone va resistir amb el seu escut i li va clavar l’espasa al coll.i en drac es va morir.

ELS POBRES I ELS RICSHi havia un noi tant ric que podia fins a banyar-se amb bitllets. Un dia pel carrer hi va veure una noia tan bonica que donaria tots els diner que tenia per ella. Ell no sabia que ella era pobre i els pares del noi no suportaven els pobres. El noi es deia Àlex i la noia es deia Sandra. Un dia quan acaben el institut l’ Àlex li va pregunta pots quedar alguna nit per dinar. La Sandra va dir que si però en la casa del Àlex li va dir això perquè la seva casa era molt pobre. L’ Àlex li va dir –quedem en el institut. La Sandra va dir que si. A les 7 i cinquanta-cinc l’ Àlex estava en el institut uns amics que passejaven per allà li van dir si quedes amb la Sandra no seràs el nostre amic. Quan va arribar li va dir –e perdut uns amics per tu- da igual. Anem a la meva casa va anem. Quan van arribar van dinar la Sandra es va anar. Quan eren grans es van casar i van tenir dos fills un es deia Carlos i el altre Marçal.

fiNúria Villalba 23/04/10

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 23

L’AMI7STAT DE LES TRIBUS

Havia una vegada dos tribus, una de números i l’ altre de lletres; sempre s’ estaven barallant. Fins que un dia van decidir fer una competició, per veure quina tribu era la millor, però si la feien de números guanyarien els números i de lletres l’altre. Per tant van decidir que la farien neutral, i las dos tribus van decidir que la farien d’ esport. Però van tindre un problema, sempre s’estaven caient. Van veure que el esport no se’ls donava gens bé. I van estar encara més dies enfadats. Després de un mes va vindre una tribu d’ estris de cuina,van intentar ajudar-los però ni els números ni les lletres posaven de la seva part .Així que la tribu d’estris de cuina van decidir truca a una tribu molt amiga seva: d’advocats. Però la tribu dels advocats estaven a les Illes Maurici molt lluny de Cerdanyola. El cas que estaven portant duraria almenys un any i vint-i-tres hores i cinquanta-nou minuts i cinquanta-nou segons. Així que la tribu dels estris de cuina van tenir que espera un any. Al cap de un any i casi un dia la tribu dels números i de les lletres encara estaven enfadades. La tribu dels advocats com es normal van perdre el vaixell per anar al aeroport, agafar l’ avió cap al aeroport del Prat i agar finalment el autobús cap a Cerdanyola. Però havia un altre problema, el vaixell no sortia fins el pròxim dilluns. Encara van tindre que esperar una altre setmana. Finalment el dilluns a les set en punt del matí van agafar el vaixell per anar al

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 24

aeroport i fer tot el trajecte fins Cerdanyola. Els estris de cuina els estaven esperant impacients, perquè ja no aguantaven més la tribu de les lletres ni la dels números. Quan van arribar eren les cinc en punt de la tarda, van veure que tenien més de un any per solucionar el problema. Van començar fent exercicis de l’ amistat que havien funcionat en altres casos semblants. Quan va passar una setmana les lletres es van començar adonar del valor de l’amistat i que cadascú te un do altres més aprofitables i altres de menys. Però els números encara no s’adonaven per molt que l’ expliquessin refranys com “dos no es barallant si un no vol” però si poses de la teva part però els números no posaven de la seva part .Al cap de fer-se les mil i una els números també es van adonar de la valor de l’ amistat i que cadascú te un do. Les altres dos tribus també es van adonar encara més del “tope super valor de la increïble amistat”, les quatre tribus van estar ajudant a totes les tribus que estaven enfadades a comprendre el ”tope super valor de la increïble amistat”. Ara el valor de l’ amistat es diu: “tope super valor de l’amistat.

fiMarçal Canet 20/04/2010

MONSTRESN’hi havia una vegada un monstre que vivia la soterrani. Un dia va sortir al carrer. Però tenia molta por i va tornar a entra al soterrani .

Era un monstre amb un nas verd, una cua d’un mil·límetre i portava uns pantalons amb un cinturó de pinxos.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 25

Un dia va sortir al carrer i va veure que tothom eren monstres. Llavors anava caminant pel carrer i va arribar al port, allí va veure un vaixell amb un cartell que deia “Expedició a una illa desconeguda”. El monstre va pujar i quan va trepitjar el vaixell es va transformar en humà amb un vestit de mariner. I el capità li va dir:

-Quan acabis la missió tornaràs a ser monstre.

Llavors van pujar al vaixell i van començar el viatge.

Van passar tres mesos, llavors va sortir de la habitació, va veure una illa i va cridar:

-Illa a la vista!

Llavors el vaixell de cop es va començar a enfonsar,i el monstre que ara és humà,es va tirar a l'aigua i va nadar fins a la illa. Llavors va arribar a la illa i es va dormir. Al mati es va despertar i tenia gana,llavors va caminar capa dintre de l'illa. I es va trobar un monstre molt gran i el monstre es va menjar el humà. El monstre es va donar conta de tot això a via sigut un somni. Es va dormi i va mori de vell.

FI

L unicorni dauratNadia Ecube

Hi havia una vegada 3 monstres que es deien trasparentós, verdós i blavós. Es deien així perquè un era trasparent un altre verd i un altre blau. Els montres treballaven en un circ que es deia Circ Monstruos. L´amo era mig pobre perque en un dia guanyava 220 euros. Feien 6 actuacions al dia i només s’omplia 30 persones per actuació i la entrada valía 1euro per persona. L´amo va decidir que hauria de matar els

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 26

monstres per aconseguir mès publicitat. Els mostres menjaven paper,és a dir, que així podrien fer menys publicitat. Era per aixo que no venia tanta gent al circ. L’amo volia matar-los a l´endemà. El malabarista que ho va sentir s´ho va dir als monstres. L´amo es va enfadar i va acomiadar al malabarista. Els monstres van actuar depresa i van telefonar als seus germans que eren bessons. Els germans bessons es van quedar al circ i van dir que els donava igual. Els monstres van dir que els donava igual. Els monstres van surtir i s´en van anar cap al bosc de les 7 meravelles.Alla es van trobar un cervol una miqueta tonto que lis va dir que aquest era el bosc de les 7 meravelles. Els mostres van dir que ya o savien i es van anar. Els mostres es van quedar al.lucinats,i es van anarv cap a la primera meravella.La primera que van veure era cun 100 peus gegants que tenia molta gana i es volia mengar al verdós pero van escapar de seguida. Era la primera meravella!! Van anar cap a la segona a dalt del cim de la muntanya van veure un pilota de futbol gegant firmada per tots els equips del món. El trasparentós va cridar i de cop la pilota va comenzar a anar cap avall o sigui cap a ells i es van anar pitant i van saltar a un riu que havia per allà. Aquesta era la tercera meravella!!AL riu hi havia un peix espasa gegant i al verdós li va punxar el culet i li feia molt de mal. Els mostres van surtir pitant del riu. El seu germa el verdós va saltar i es va trure la punxa del culet. Aquesta era la quarta meravella!!Desde lluny van veure un foc de llum ,els mostres no savien que era que era i van anar cap a la llum. El trasparentós es va quedar ceg de tanta llum que desprenia. I els altres dos germans la van veure i era la mostrua mes bonica del món sencer!!!La mostrua era blaba mes o menys era la nena Avatar. Era la cinquena meravella!! Van pensar aquesta es la millor meravella. El babós es volia qudar amb ella pero els seus germans el van aconseguir que marxesi amb ells. Van caminar una miqueta mes i van veure un bosc cremat. Van veure un gormiti del foc que tiraba boles de foc. Al verdós li va tirar una bola de foc per al cap i li va tocar el cabell i

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 27

es va quedar calb. Aquesta era la sisena meravella!! Solament faltava una meravella igual podien ser unicornis. Van escalar una muntanya i van veure de fons una manada d´unicornis!! Els monstres van baixar i van veure que un dells era el unicorni d´aurat van anar a tocar-lo i al final els va donar or i moltissímes coses mes. Al final l´amo no els va matar perquè els mostres eren molt bons en les acrovacies i venia mes gent que abans i apart no mengavren paper sinó verdura. Al cap d´uns anys l´amo es va deixar al carrec als mostres que eren els propietaris.

Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 28