CURS 2010-11

JOCS TRADICIONALS a L’ESCOLA LLUÇANÈS

JOCS DE SALTAR

XARRANCA

Amb un dibuix a terra amb diferents quadres que es toquen, damunt dels

quals s’ha de saltar a peu coix sense tocar la línea dels quadres. Des de fora

de la figura s’ha de llençar una pedra al primer requadre, saltar a tots els

quadres a peu coix, recollir la pedra a peu coix i llançar- la a fora . Quan

s’ha llençat la pedra a l’últim requadre, aleshores s’ha d’anar a buscar amb

els ulls tapats . Pel camí no es pot trepitjar cap línia ni deixar-se cap

requadre per passar. Finalment, col·locats d’esquena a la xarranca es llença

la pedra per sobre les espatlles i a la casella a on cau passa a ser ocupada.

Es va jugant fins que no queden més caselles per ocupar.

SALTS AMB CORDA

LA BARQUETA : Es canta: si la barqueta es tomba, nena no tinguis por, tira la

canya a l’aigua i agafa’t al timó. Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por,alça

la cama enlairei fes un saltiró.

REINA DE LOS MARES: Es canta : " Soy la reina de los mares, y ustedes lo van a

ver,tiro mi pañuelo al suelo (deixa el mocador al terra) y lo vuelvo a recoger (el

recull). Pañuelo, pañuelito, ¿quién te pudriera tener? guardadito en el bolsillo (el

guarda) como un pliego de papel"

EL COCHERITO LERÉ : Es canta: El cocherito leré, Me dijo anoche, leré .Que si

quería, leré. Montar en coche, leré. Y yo le dije, leré. Con gran salero, leré. No

quiero coche, leré. Que me mareo, leré. Aleshores es lletrejava: “El nombre de

María que cinco letras tiene

La M/ la A/ la R/ la I/la A/ María”.

EL RELLOTGE - Cada persona ha de fer un salt, després dos, etc. Si alguna entra

abans d’hora o s’entrebancava, queda eliminada o passa a rodar la corda. De mica

en mica, es poden eliminar, si es creu.

LA BARQUETA: consistia en fer oscilar la corda només fins a la meitat, i anar

alternant els salts, ara a un cantó a l’altre. Cantant una cançó que diu:

XULIT: consisteix en fer rodar la corda molt de pressa, i com és natural, saltar

molt ràpid.

BARREJADA: Es començava rodant i cantant aquesta cançó:

“A la barrejada qui no entre para, a la barrejada qui no surt ha perdut”

Quan es deia “qui no entre para”, ha d’entrar la nenao nen que l’hi toqui, i quan es

diu “qui no surt ha perdut”, ha de sortir la primera que ha entrat. Al final de la

cançó no ha de quedar ningú a la corda. Si hi queda algú, o s’entrebanca i talla el

ritme, para.

UN ESQUIMAL

Per parelles un davant de l’altre. Un obre les cames i l’altre entra el peu

entre les seves cames i la inversa. Mentre fan aquest moviment canten la

cançó: Un esquimal perdut en el desert, entonava cançona del seu país, i

recordava el seu país, allà on ell era feliç. Bada, badum, badum, bada ,

badaum (2).

SALTAR AMB GOMES

Saltar a les gomes és un joc de saltar que consisteix en, per torns, fer

saltirons per sobre unes gomes al ritme d’una cançó i amb diferents nivells

de dificultat.

Es recomana que siguin un mínim de tres persones per jugar (dues per

subjectar la goma entre les cames i una per saltar). Els dos jugadors que

subjecten la goma, en primer lloc se la col·loquen entre les cames (obertes) a

l’alçada dels turmells. A mida que avança el joc i tots els jugadors han saltat

amb les gomes en aquesta alçada, s’apugen fins als genolls, malucs, cintura,

pit, coll i el cap (la goma agafada amb les mans a l’alçada del front). Per

posar més dificultat, a la primera posició (turmells) els jugadors que salten

no poden tocar la goma.

SALTAR LA GOMA A DIFERENTS ALÇADES : Els jugadors que salten

comencen a jugar fent una sèrie de passos, a dreta i esquerra, per sobre les

gomes al ritme d’una cançó que canten entre tots. Una de les cançons que

es canten en aquest joc:

“Don Melitón tenía tres gatos,

que los hacía bailar en un plato,

y por la noche les daba turrón,

que viva los gatos de Don Melitón”.

Un altre cançó: “ Anclas clas, patanclas, clas, Azules, les y blancas cas,

anclas patanclas azules y blancas”.

POSAR I TREURE ELS PEUS: Posar i treure un o els dos peus dins l’espai

delimitat per les gomes, saltar de manera que la goma quedi lligada a un

turmell i tornar-la a deslligar. Si el jugador que salta s’equivoca, perd el seu

torn i passa a substituir a un dels jugadors que subjecten la goma.

ENROTLLAR I DESENROTLLAR LA GOMA A LA CAMA: Agafar la goma

elástica amb el peu dret, saltar i fer mitja volta i desplaçar-la de manera

que la goma quedi entre els dos peus. Fer un salt alt i desfer-se de la goma.

TREPITJAR LA GOMA A DIFERENTS ALÇADES AMB UN PEU O DOS.

PASSAR EL PEU O LA CAMA PER SOBRE DE LA GOMA

PASSAR PER ENTRE LES GOMES: “ Pim, pam, fora”. Diferents gomes

entrellaçades. Han de passar per entre les gomes sense tocar-les.

MAR I TERRA

Es dibuixa una ratlla a terra. Un costat és el mar i l’altre la terra. Es posen

a un costat de la ratlla i el que “para”, va dient mar, terra, mar, mar,

mar, terra, o com l’hi sembli per tal d’enganyar els altres i fer que

s’equivoquin de costat. La persona que s’equivoca tres vegades, queda

eliminada. I així anar fent fins que només en queda una, que és la que

guanya.

JOCS DE LLANÇAMENT I ENCERT

BALDUFA

LLANÇAR LA BALDUFA I CANTAR: “ Roda, roda, baldirona perquè surti

ben rodonaben rodona i saltirona”. Perquè ballli recte, cam embolicar-la

amb un cordill i llançar-la d’una estrebada.

LLANÇAR LA BALDUFA I MIRAR QUINA GIRA MÉS ESTONA.

FER SALTAR LA BALDUFA: Mentre la baldufa s’envolta amb un cordill, que

es va estrenyent poc a poc fins que la punta de la baldufa queda subjecte.

Aleshores es llança la baldufa cap a munt i es deixa caure a terra perquè

continuï ballant. Els més traçuts la recullen a la mà sense que deixi de ballar

o fins i tot la mantenen girant uns segons a sobre del cordill.

AGAFAR-LA AMB LA MÀ: Mentre la baldufa balla, s'obre la mà amb els

dits ben separats, es col·loca a terra, amb el palmell mirant amunt, i es va

apropant a poc a poc a la baldufa fins que aquesta s'enfila al palmell. Si

balla amb prou força es pot passar a la mà d'un altre jugador.

ESQUERDAR: És un joc força brusc que consisteix a llançar la pròpia baldufa

contre qualsevol altre que estigui ballant amb la intenció d'esquerdar-la

amb un cop de punta.

FLENDI DE BALDUFES: Es marca un cercle a terra i tothom fa ballar la

seva baldufa adins. Quan una baldufa surt del cercle tot ballant, l'amo

l'agafa i la torna a llança una altre vegada intentant treure una de les que

hi ha dins el cercle. Les que s'aturen a dins el cercle no es poden retirar fins

que algú no les treu amb la seva. Si un jugador aconsegueix treure'n una, se

la queda. De vegades, només es pot llançar la baldufa si abans ha estat

recollida amb la mà mentre balla.

PATACONS AMB CARTES

PILA DE PATACONS: Es posen una ppilot de patacons un sobre l’altre, amb

la cara del patacó mirant cap avall. Cada jugador té un altre patacó que fa

servir per llençar. Es tracta de llençar el patacó i tocar els que hi ha a la

pila i girar-los. Els que es giren són del jugador que ha llençat.

PATACÓ CONTRA LA PARET: Es tracta de deixar uns quants patacons a

prop de la paret, ben repartits, amb la cara mirant cap avall. Els jugadors

fan una fila a una certa distància de la paret. Es tracta de llençar un

patacó contra la paret i que quan caigui toqui als que hi ha a terra. Els

patacons que són tocats se’ls queda el jugador que ha llençat.

El joc pot ser més difícil, si enlloc de tocar-lo, s’ha de girar.

PICAR CROMOS Existien (i existeixen) uns cromos que estaven troquelats i en relleu, als que

s’hi donaven diversos valors: 1,2,3,4,5,10 punts, segons la grandària que

tenien. El joc consisteix en posar tants cromos com persones hi prenguin

part (com és, millor: 8 o 9 és ideal), apilats i del revés, i picar al damunt

amb la mà còncava i aixecar-la tot seguit, ja que l’aire que es produeix fa

que, si es té sort, es girin de cara amunt. Tots els cromos que es giren

queden de la persona que ha picat. Després ho van fent les persones

següents fins que no queda cap cromo per girar.

XAPES

SEGUIR EL CAMÍ: Es tracta de marcar un recorregut a terra i conduir amb

els dits les xapes, evitant que surtin del recorregut marcat.

LA GRANOTA : Els jugadors han de llençar les seves fitxes metàl·liques o

xapes per ficar-les pels forats del joc i així anar guanyant punts, si una

xapa queda davant la boca de la granota, molinet, ponts, o forats,el punt

no és vàlid fins que el mateix jugador la introdueixi en una altra xapa. La

taula de joc té

un total de nou orificis per on poden entrar les fitxes. Cada jugador llençarà

10 fitxes per tirada i es sumaran tots els punts obtinguts segons el lloc on

s’han ficat les fitxes:

Granota 50 punts

Molinet 25 punts

Ponts 10 punts

Forats 05 punts

PETANCA

Juguen dos jugadors o dos equips i han de fer rodar unes boles fins a situar-

les el més a prop possible del bolig (bola petita).

El material necessari per jugar està format per 3 boles metàl·liques amb

unes estries en el seu exterior que dibuixen el seu contorn i un bolig o bola

petita feta de fusta. Les pistes de joc han d’estar situades en superfícies

planes i de terra.

Per començar el joc es llença el bolig a la pista. Tot seguit, cada jugador

llença, per torns, tres boles (si es juga a la modalitat individual) i dues boles

(si es juga per equips).

Aquests llançaments poden ser de tres tipus: d’aproximació (per tirar la

bola el més a prop possible del bolig), de tir (per intentar allunyar una bola

d’un jugador contrari colpejant-la) i d’empenta (fer rodar la bola per

apropar més una bola pròpia al bolig o per allunyar-ne una bola contraria).

El joc continua així fins que tots els jugadors han tirat totes les seves boles.

Un cop acabada la partida, la bola que es trobi més a prop del bolig

s’apunta un punt.

Al final del joc, guanya el jugador o l’equip que primer aconsegueixi

acumular tretze punts.

BITLLES CATALANES

Les bitlles catalanes són un esport consistent en llençar unes boles (bitllots)

contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de derribar-

les. El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots.

Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3

tirades. A cada tirada es poden llençar de un a 3 bitllots. Plantarem les

bitlles en dues fileres de tres columnes, separades entre elles tenint en

compte que ha de poder passar el bitllot més gros sense tocar-les. La

distància de tir serà de 11,5 metres pels homes i 9,5 metres per a les

dones, a partir de 15 anys. Els més petits poden fer-ho de més a prop,

segons la seva força. Recordeu que l’objectiu principal és fer "Bitlla", és a dir,

tombar cinc de les sis bitlles.

En cas d’empat a punts, guanyarà el jugador que hagi fet més "BITLLES". Si

seguim empatats farem una altra ronda de tres tirades.

Puntuació:

Cap bitlla tombada: 0 punts.

1 bitlla tombada: 1 punt

2 bitlles tombades: 2 punts

3 bitlles tombades: 3 punts

4 bitlles tombades: 4 punts

5 bitlles tombades: 10 punts BITLLA

6 bitlles tombades: 6 punts LLENYA

BALES

Les bales poden fer-se amb molts materials diferents, com fang cuit,

marbre, vidre, hacer, o fins i tot aprofitant elements de la natura. Abans

de qualsevol joc amb bales cal saber en quin ordre es participarà i repartir

el número de bales que indica cada joc.

TREURE LES BALES : Els jugadors dibuixen a terra un triangle o un cercle,

d’uns dos pams de costat. Després cada jugador hi col·loca unes 6 bales a

dins, una mica separades. A 1,5 m de distància es dibuixa una línea des

d’on es llençarà. Cada jugador tira 1 bala cal a la ratlla per veure qui la

deixa més a prop i juga el primer. Es tracta d’intentar treure el màxim

número de bales de dins el cercle o triangle. Cada jugador guanya les bales

que treu. Qui en treu més guanya. Cada jugador rep cinc bales per

començar a jugar. Si s’aconsegueix treure una bala del cercle o triangle, es

continua jugant.Si en llançar una bala es queda a dins del cercle, s’ha de

deixar i jugar amb una altre.

CAP AL FORAT : Es fa un forat a terra d’uns 10 cm de diàmetre. Dibuixem

un cercle d’un metre de diàmetre al voltant de forat. Es reparteixen a

l’atzar 24 bales al voltant del cercle. Per torans amb una bala més gran o

truca, i des de fora del cercle, s’intenta tocar una de les bales. La bala que

hem tocat s’intenta llançar al forat des d’on ha quedat parada. Si un

jugador no toca cap bala, es deixa la truca a on ha quedat i no pot llençar

fina que un altre jugador el toca. Si la truca ha anat a fora del cercle , pot

seguir llençant quan sigui el seu torn. Si una truca cau dins del forat, per

recuperar-la es treuen les diferents bales que hi ha a dins del forat i es

posen al voltant del forat i amb la truca s’ha d’entrar una bala a dins.

JOCS DE FORÇA

Com a mínim han de ser 5 o 6 jugadors. Generalment hi juguen asseguts a

terra, un al damunt de la falda de l’altre i agafats per la cintura, bé

repenjats a un arbre o a la paret. El que queda és el que ha de començar a

ARRENCAR CEBES

arrencar les “cebes” agafant les mans a la persona que queda asseguda en

primer lloc. Cada vegada que s’arrenca una ceba, la persona ha de posar-se

darrera de la que estira per tal d’ajudar-la.

CAVALL FORT

Es pot dir mentre es juga : “ Ten-te fort. Quan cauràs. Fava diràs. Veies que

vinc.”

El primer jugador es posa amb les cames semiflexionades, les mans al genoll

i el cap ajupit, ve el segon amb cursa i recolzant les mans a l’esquena del

que està ajupit ha de saltar-lo amb les cames obertes. Desprès al cap d’uns

metres es posa també amb les cames semiflexionades, les mans als genolls i

el cap ajupit. El tercer jugador ve salta els dos i s’hi fica ell, i així

successivament. Quan l’últim ja ha saltat a tothom, llavors el primer que ha

començat salta als altres i s’hi torna a ficar. I així successivament.

TRIS-TRAS

Dues nenes s’agafen de les mans i la resta fa un “tren”, agafant-se per la

cintura. Es canta: “Tris-tras, tris-tras, el de delante corre mucho y el de

detrás se quedará, patris-patrás”.

Quan s’acaba la cançó. Les dues nenes o nens agafats de les mans, fan

quedar entremig a un nen/a que li toca estar passant en aquell moment.

Aleshores li demanen “Taronja o llimona”. Segons el que contesta, es posa

darrera d’un o de l’altre. El joc continua, fins que no queda cap nen/a al

“tren”. Aleshores es dibuixa una ratlla entremig dels dos nens/es. Les dues

fileres s’agafaven per la cintura i han de fer força per estirar a les de l’altre

cantó.

Guanya el grup que aconsegueix fer trepitjar la ratlla a l’altre.

SOGATIRA

Dos equips amb el mateix nombre de participants. Es lliga un mocador al

mig de la corda. Es pinten tres ratlles perpendiculars a la corda. Un nen/a

que no estira la corda, fa coincidir el mocador amb la ratlla central i a la

senyal d’aquest nen, els equips comencen estirar la corda. Estiren la corda

cadascú cap al seu costat. Guanya l’equip que aconsegueix que el mocador

traspassi la ratlla del seucostat.

JOCS DE CÓRRER, AMAGAR-SE…

LA CADENA Un jugador para. Quan atrapa algú, s’agafen de les mans i junts decideixen

a qui van a atrapar. Quan en són quatre, es deixen 2 i 2. El joc va

continuant fins que els han atrapat a tots.

STOP/PLANTATS

Un jugador para. La resta s’escapen i quan són a punt de ser atrapats ,

diuen “Stop” o “ Plantats” i resten quiets amb les cames i braços oberts. Un

jugador plantat no pot ser tocat per qui para, però tampoc pot moure’s fins

que no el salvin, passant-li algú per sota de les cames. Qui està passant per

sota d’un plantat no pot ser tocat. Quan qui para toca algú abans no es

planti, deixa de parar i para qui ha sigut tocat.

CUIT AMAGAR

Un dels que juguen ha de parar. Aquest es posa de cara a un arbre o una

paret per no veure res del què fan els altres companys de joc, que busquen

un amagatall. Compta fins a 30 a poc a poc, i quan acaba diu: “cuit!”.

Llavors ell surt del lloc on parava i comença a buscar els altres. Si en veu

algun, se’n va al lloc a on ha comptat i diu: “1,2,3 ,…” i el nom de qui ha

vist. El primer que veu, serà el que pararà en la pròxima jugada. Els que

s’amaguen el què han de fer, a més de fugir de qui para perquè no els agafi,

és intentar arribar al lloc on era el que parava, ja que si hi arriben i diuen:

“1,2,3 salvat”,estan salvats .

EL MOCADOR

El mocador es juga amb dos grups iguals numerats els seus participants.

En la línea central es col·loca el qui subjecta el mocador, 9 metres a la dreta

un equip darrera de la seva línea, i a 9 metres a l'esquerra l'altre equip

darrera de la seva línea.

Qui subjecta el mocador diu un nº, i surten un de cada equip amb el nº

corresponent.

Davant el mocador es paren procurant agafar-lo sense passar la línia i

emportar-se el mocador al seu camp sense ser tocat pel jugador contrari.

Així es continuará fins que un equip es quedi sense jugadors.

Quan un equip ha perdut diferents jugadors es reajusten els números, a

l'equip que té menys jugadors un jugador pot tenir diferents números.

MOROS O CRISTIANS

Els jugadors es reparteixen en dos grups, uns seran moros i els altres

cristians. Es limita una línea i un grup es posa a un costat de la línea i

l’altre grup a l’altre costat, mirant-se de cara i amb el braç estirat i el

palmell mirant cap amunt. Quan senten el nom del seu grup, han de picar

el palmell del de davant i córrer fins a la línea de fons i evitar ser atrapats.

EL BANDERÍ

Els jugadors es reparteixen en dos equips i marquen una línea al terra per

dividir el camp. Cada equip deixa un objecte el final del camp que serà el

banderí. Cada equip es col·loca al seu camp.Els equips intenten arribar fins el

banderí. Si a un jugador el toquen a camp contrari es queda immòbil fins

que algú del seu equip travessi la línea i el salvi. El jugador salvat a d’anar el

seu camp abans de tocar el banderí. L’equip que arriba abans al banderí ,

sense ser tocat, guanya.

El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se

situa el bòlit al terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dóna un cop per

la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores,

una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a mode de raqueta,

intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els

BÈLIT o BÒLIT

altres jugadors tracten d'agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden

tocar. El jugador que colpeja repeteix aquesta acció tres vegades, partint des

d'on ha arribat el bòlit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el

bòlit mentre vola, passa ell a colpejar.

Si després de les tres vegades de ventar-li cop, no l'ha agafat ningú, el

jugador següent tira el bòlit des d'on ha caigut la darrera vegada contra la

paleta, que ha estat col·locada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a

ser qui colpeja si no, ho prova el següent, i així fins que algun jugador toca

la paleta.

Si després de provar-ho tots no l'ha tocada ningú, torna a colpejar el

mateix que ho ha fet abans, perquè no s'ha aconseguit desplaçar-lo.

CONILLETS A AMAGAR

Es diu : “Conillets a amagar, a amagar,que la llebre és a caçar,de nit i de

dia,posa foc a la masia,cala foc al forn. Quantes hores són? Conillets, que

esteu ben amagadets? Amagueu-vos bé, que la llebre ja ve!”

Un nen/a para i canta aquesta cançó amb els ulls tapats mentre la resta

s’amaguen.

QUI S’HA PIXAT AL LLIT

El joc consisteix en seure en forma de rotllana. Hi ha una nen/a que fa de

mare o pare i la resta de fills/es. S’estableix aquest diàleg: Nen/a: Mare/

pare, tinc set. Mare/pare: Beu aigua. Nen/a: No, que hi ha una mosca.

Mare/pare: Beu vi. Nen/a: No, que hi ha un mosquit. Mare/pare: Beu vi bo.

Nen/a: Ai! Que és bo!... A quina hora passaran els reis?. El nen/a que fa de

mare/pare, deia un número, i la resta començava a comptar, amb els ulls

tancats. Mentrestant, la mare/pare posava una penyora al darrera d’una

dels nens/es. Quan acaben de comptar, tots miren a veure si hi tenen la

penyora. Qui la té s’aixeca, i persegueix a la mare/pare per atrapar-lo. Si

arriba abans al lloc que ha deixat buit el nen/a, s’asseu i una nova mare o

pare comença de nou el joc.

ELS QUATRE CANTONS

Hi juguen 5 nens/es. S’han de marcar quatre cantons, que poden ser 4

arbres, o 4 columnes, etc.. Cada nen/a es posa en un dels cantons , menys

un que era el que para i es queda al mig. Ha de comptar fins a tres, i els

altres 4 nens/es han de canviar d’arbre. El del mig ha d’aconseguir

col·locar-se en un dels cantons i el que queda fora, ocupa el seu lloc al mig. I

així anar fent. S’ha d’anar amb l’ull viu, per tal de no perdre el lloc.

TOCAR I PARAR

Era molt divertit si hi jugaven moltes persones. El joc consisteix en

designar-ne un que “parés”. Els altres es posen a córrer per tal que no els

agafin. Quan això passa, la que para diu: “pares”, i és la manera de canviar

la persona que para. S’acabava quan ja en tenen prou.

TRENCAR FILS: és una variant del joc tocar i parar, però en aquest cas un

jugador al que no persegueixen el que para, podia passar entremig del

perseguidor i perseguit, tallant el fil invisible que s’estableix entre les dues.

Aleshores la que para, persegueix al que havia tallat el fil. És molt més

descansat pels perseguits.

LLADRES I POLICIES Hi ha un camp-refugi de lladres i una presó. Els nens es divideixen en igual

nombre entre policies i lladres. Al començament del joc els policies són a la vora

de la presó i els lladres a la seva casa-refugi.

Al senyal, els lladres surten del seu camp i els policies intenten atrapar-los i

portar-los la presó. Els qui aconsegueixen eludir-los tornen al seu cau. El primer

que és fet presoner es col·loca amb un peu a la presó i l'altre fora, estenent el

braç. El següent li dóna la mà i així successivament. Els altres lladres poden

rescatar el darrer presoner de la cadena picant-li a la mà.

Passats uns minuts de joc, s'emet un altre senyal per tal que tots els lladres tornin

a abandonar el seu recinte.

El joc acaba quan tots els lladres són presoners o quan tots els presoners han

quedat en llibertat.

Si s'allarga massa cal fixar un temps.

1,2,3 PICA PARET

Un nen/a es posa de cara a la paret o aun arbre i la resta a certa distància

fent una filera. El nen/a que està a la paret ha de dir en veu alta: “ 1,2,3

pica paret “ i girar-se. Mentre la resta del grup avança fin son pugui sense

ser vist pel que atrapa. Si el nen quan es gira veu algú a bellugar-se, el fa

recular fins a la línea. Quan un del grup toca el nen/a que està d’esquena

tots corren a la sortida perseguits pel que atrapa.

L’ARANYA PELUDA Es pot cantar : Aranya, peluda, el cul a la basura, et rentes amb sabó, i

encara et fa pudor”.

Es fa una linia al mig del camp. Tots els nens/es es col·loquen a un extrem

del camp. El mig hi ha un nen/a que para. La resta de nens/es canten la

cançó i surten corrents cap a la linija del mig. El nen/a que para ha

d’aconseguir d’atrapar el màxim de nens/es. Els que són atrapats es queden

al mig i ajuden a agafar.

JOCS AMB PILOTA

MATACONILLS

Es divideix el grup en dos equips del mateix nombre de components ( en cas

de ser un grup senar,un dels jugadors tindrà 2 vides ) . Un equip se

distribueix lliurement pel lloc destinat al joc ( llebres ), mentre que l'ordre es

col-loca en un extrem del lloc, situats en fila i organitzats en un ordre de

sortida (caçadors). A l´ordre, un ''caçador'' surt corrent a buscar una

''llebre'' qualsevol , intentant atrapar-la un cop atrapada la llebre queda

eliminada momentàniament del joc , i el caçador torna el lloc de sortida a

donar la mà a un altre caçador que farà el mateix. Un cop atrapades totes

les llebres, s'intercanvien els papers (els caçadors passen ser llebres i

viceversa) repartint el joc. Es pot cronometrar el temps que triguen els

caçador a atrapar les llebre, i un cop tots dos equips han estat caçador, es

comparen els temps.

EL CEMENTIRI Es divideixen els jugadors en dos equips i cada un d'ells es col·loca al seu camp.

Cada camp té, a més un refugi o cementiri situat precisament a l'altra banda del

camp contrari, de manera que darrera de cada equip hi ha el refugi dels jugadors

de l'equip contrari.

A partir de la primera possessió de pilota s'intenta tocar o matar un jugador de

l'equip contrari. Si la pilota toca el jugador i després cau a dintre del camp de joc,

aquest jugador és mort i es trasllada al seu cementiri. Si la pilota és entomada pel

jugador contrari, aquest pot tirar ràpidament contra els jugadors de l'equip

contrari. Els jugadors que van essent eliminats passen al refugi. Des d'aquest

lloc poden passar la pilota al camp dels seus aliats per despistar als

contraris.Un jugador que des del refugi aconsegueix eliminar un contrari,

ressuscita i torna al camp de joc.

Variants En alguns llocs s'anomena "a matar.

JOCS CANTATS

LA CAMPANETA DE LA

NING NING

Es tria un objecte conegut i un grup de jugadors l'amaguen, vigilant que els

altres no ho vegin.

Quan l'objecte està ben amagat es diu la cantarella:

- Campaneta la ning-ning

jo l'amago, jo l'amago,

campaneta la ning-ning ,"

jo l'amago i no la tinc.

Un cop acabada la cantarella, la resta de jugadors han de buscar l'objecte

amagat. Quan s'hi apropin es dirà:

- Calent! Et cremes!

Quan se n'allunyin:

- Tebi! Fred!

ELS CAVALLERS

Es canta : Som , som som els cavallers, llers, llers,i el que no digui res, no té

dret a carmanyola i el que digui que no, no té dret a alçar el porró.

Atenció, cavallers, la mà dreta entre en acció!(...la mà esquerra, el peu dret,

peu esquerre, tot el cos,...) Tots els participants, posats en rotllana, van

cantant la cançó anterior.

La següent vegada que es canta la cançó, es fa movent la mà dreta.

Cada cop que es torna a cantar la cançó, la part del cos que s'anomena

s'incorpora tot seguit al moviment, fins que es belluga tot el cos.

EN JAN PETIT Es canta : En Jan Petit com balla, balla, balla, balla; Jan Petit com balla,

balla amb el dit. Amb el dit, dit, ditara balla, ara balla. Amb el dit, dit, dit,

ara balla el Jan Petit. Balla amb la mà. Balla amb el puny, Balla amb el

braç. Balla amb el colze. ... Es tracta de fer els moviments que diu la cançó,

situats tots en rotllana.

ESCLOPS D’EN PAU Tots els jugadors es posen en rotllana, al voltant d'una taula, i cadascú té

un objecte a la mà que fa soroll, per exemple: gots, pedres... Seguint la

pulsació de la cançó, i tots alhora, van passant l'objecte al company de la

dreta tot picant a la taula.

- Amb els esclops d'en Pau

fangava Sant Joan,

li anaven grans.

Sant Pere li va al darrere,

amb el tripi tripi trap.

Al final, en dir:

- Amb el tripi - tripi, piquen dues vegades, endavant i endarrere, i en dir:

- Trap, passen l'objecte al company de la seva dreta.

ANELL PICA PEDRELL S'asseuen tots a terra fent una rotllana, amb les mans juntes pels palmells i les

puntes dels dits en direcció al centre de la rotllana. El nen que para es queda al

mig de la rotllana i porta un anell o una pedreta entre els palmells.

Va passant per la rotllana, ficant les mans juntes per entremig de les de cada un

dels companys i deixa caure l'anell a un d'ells, procurant que els altres no se

n'adonin.

Quan ha donat tota la volta, diu la cantarella fent coincidir cada síl·laba amb un

nen i donant-los un copet al cap.

- Pica martell,

qui té la santa i divina anell?

Les tres cues de l'anell.

Pica martell.

El darrer ha d'endevinar qui té l'anell. Diu un nom:

- La Carme!

Si la Carme no la té, ho ha d'endevinar ella. El jugador que ho endevina passa

l'anell.

JOCS TRANQUILS I D’ATENCIÓ

LA CORRENT Tots en rotllana asseguts a terra i es donen les mans. Un jugador es col·loca

al mig i observa per on passa la corrent. El participant que inicia el joc diu:

“ Passo la corrent al … Lluís, per exemple. Aleshores ha d’estrènyer la mà

d’un dels seus companys intentant no ser descobert pels companys. El

jugador que nota que li estrenyen la mà fa el mateix amb el del costat. El

jugador que observa ha de veure per on passa la corrent abans que arribi a

qui l’ha de rebre, que diu : “Rebut”.

PICAMENT DE MANS

S’asseuen tots els jugadors formant un cercle i posen les mans a terra

davant seu amb els palmells cap avall. Cada jugador col·loca el seu braç

esquerra per darrera del braç del company de l’esquerra, i el dret per

davant del braç dret del company de la dreta. Un participant inicia el joc

donant una palmellada contra el terra: la mà que hi hagi a la dreta haurà

de repatir el gest de manera que la palmellada doni tota la volta. Cal ser

ràpid. També es pot canviar i picar amb el puny, picar dos cops,… El

jugador que s’equivoca posa la mà amb la que ha picat a darrere l’esquena.

IO-IO

GOSSET: Es llança el io-io amb força avall I es deixa rodar al final del

cordill sense que torni a pujar. Mentre roda, s’acosta amb cura a terra

perquè rodoli fent petits saltirons. Un cop rodi per terra, es fa tornar a la

mà amb una petita estrebada.

VOLTA: Es llança el io-io cap endavant i quan està tota la corda

desenrotllada fem girar el io-iio cap enrere amb un gir de canell. Quan el

tornem a tenir davant nostre, el recollim amb una lleugera estrebada. Es

pot intentar lligar més d’una volta seguida.

GRONXADOR: Es llança el io-io i es deixa rodar al final del cordill sense que

torni a pujar. Mentre el io-io està rodolant s’agafa la corda de manera que

formi un triangle entre l’índex i el polze de la mà Esquerra ben separats i

l’índex i el polze de la mà dreta ajuntats. Quan ja tenim format el triangle,

fem que el io-io es balencegi al mig. Si ho fem prou de pressa, quan deixem

anar la corda el io-io tornarà a la nostra mà.

GALLINETA CEGA

Es tracta de reconèixer una persona del cercle pel tacte. Tots els nens es

col·loquen en cercle, agafats de les mans menys la “gallineta cega” que es

troba al centre i amb els ulls tapats. Després de tres voltes sobre si mateixa,

es dirigeixcap a qualsevol del cercle i li palpa la cara per tal de reconèixer-

lo. Si ho aconsegueix intercanvien els papers. El grup es pot desplaçar per

tal d’impedir que la gallineta l’atrapi, però no val deixar-se anar les mans.

Cal evitar que estiguin molta estona amb els ulls tapats.

ELS DISBARATS

Amb aquest joc us podeu fer un fart de riure sentint les respostes sense

solta ni volta. Els jugadors seuen a terra fent una rotllana. Un d'ells

pregunta a l'orella alguna cosa al jugador de la seva esquerra i aquest li

respon també a l'orella. Després de respondre la pregunta al següent, i així

successivament fins que s'arriba al final del cercle.

Quan tothom ha sentit una pregunta i una resposta de companys diferents,

les explica dient "Per aquí m'han preguntat..." i "Per aquí m'han contestat..."

per riure amb els disbarats que es creen.

VEIG-VEIG Un dels participants escull un objecte que està a l'habitació o en algun lloc

on es troben els participants i comença el joc dient:

- Veig veig

I els demés contesten:

- Què veus?

El que ha començat el joc diu:

- Una coseta

Els demés li contesten:

- Quina coseta és?

Qui ha començat el joc diu:

- Comença per la lletra ... i diu la lletra inicial de l’objecte que hagi escollit.

Tots els participants intenten encertar l'objecte escollit. Si algú ho

aconsegueix passa a ser el director del joc. Si ningú ho encerta, diu la

paraula que ha pensat i n’escull un altre pel següent joc.

Poden donar-se pistes, dir més lletres de la paraula, per exemple la

primera i l’última o bé la primera i la segona, etc.

PARE CARBASSER

El Pare Carbasser és un joc de rotllana que es pot jugar tant a l’interior

com a l’exterior. El nombre de jugadors és il·limitat.

Un dels jugadors fa de Pare Carbasser.

Aquest assigna un número a cada un dels participants començant per l'u.

Cal que tothom recordi bé el seu número.

El Pare Carbasser comença el joc tot dient:

- El Pare Carbasser quan va venir de França va portar... cinc carbasses!

Immediatament el jugador que té el número cinc ha de respondre:

- Què cinc, tres! (qualsevol dels números assignats)

l així es va fent fins que un dels jugadors diu:

- Què dos, el Pare Carbasser!

Llavors es torna a començar el joc.

Si un dels jugadors està distret i no contesta, paga penyora i torna a

començar el Pare Carbasser.

Quan un dels jugadors té tres penyores, queda eliminat i el seu número

queda fora del joc. Si algú diu el número d'un jugador que està fora de joc,

també paga penyora.

EL NUS

Els nens/es s’ajunten agafant-se de les mans amb qualsevol dels seus

companys, formant un nus entre ells. Quan acaben, un altre nen des de

fora ha d’intentar desfer-ho sense deixar-los anar de les mans.

HULA-HOP

L’objectiu és fer girar, amb moviments ondulants i rítmics, el cèrcol amb els

malucs, per la qual cosa serà necessari tenir els dos peus fixats a terra.

Tots els participants han d’introduir-se dintre d’un cèrcol i sostenir-lo

contra els malucs.

Després en deixar-lo anar, comença simultàniament un moviment circular

de malucs que ha de mantenir el cèrcol en la possició horitzontal al voltant

del cos. Un lleuger, ràpid i harmònic balanceig de malucs ha servir a l’expert

per mantenir el cèrcol en moviment. Guanya el que aguanta més temps

sense que li caigui el cèrcol.

LES PEDRETES

EL joc consisteix a intentar, per torns, realitzar cinc proves amb cinc

pedretes. Cada cop que un jugador aconsegueix fer bé una prova passa a la

següent. Quant falla, passa el torn a un altre jugador. Guanya el primer que

aconsegueix fer les cinc proves.

Proves:

1.- Es deixen caure les pedretes a terra. Se n’agafa una i es tira enlaire.

Abans de tornar-la a agafar cal recollir una pedra del terra. Es repeteix fins

que s’han recollit les quatre pedres de terra.

2.- Igual que l’anterior però es recullen de dues en dues.

3.- Igual que els anteriors però primer se’n recull una i després tres.

4.- Igual que els anteriors però s’han de recollir les quatre pedres de cop.

5.- Es tiren les cinc pedres a l’aire i es gira la mà intentant que caiguin

totes sobre el dors de la mà. Si no és així, s’aniran recollint les pedres de

terra amb aquesta mateixa mà sense que en caigui cap de les que hi ha

caigut a sobre.

JOCS I CANÇONS PER TRIAR I COMENÇAR

DALT DEL COTXE

Es canta : “Dalt del cotxe hi ha una nina,que repica els cascavells.Trenta,

quaranta,l’ametlla amarganta,pinyol madur, ves-te’n tu.Si tu te’n vas, nero,

nero, nero.Si tu te’n vas, nero, nero, nas.”

UNA PLATA D’ENCIAM

Es canta: Una plata d’enciam,ben amanida, ben amanida,una plata

d’enciam,ben amanida amb oli i sal. Sucarem un tros de pa,pel que toqui,

pel qui toqui,sucarem un tros de pa pel que toqui anar a pagar.

LA GALLINA PONICANA

Es canta: “La gallina ponicana,pon un ou cada setmana.Pon-n’hi un, pon-

n’hi dos, pon-n’hi tres, pon-n’hi quatre,...pon-n’hi deu,.La gallina de la Seu,

diu que amaguis aquest peu!”.

TRES TRIQUES Es diu : Tres triques, tres troques, que mengen garrofes,les potes del

ruc,catracric, catracruc.

PEDRA PEDRETA Es diu : Pedra, pedreta,ben rodoneta,tiro-liro, là,tiro-liro-leta.

JO SÓC PETITETA

Jo tinc una caseta que és alta, alta, alta,però jo sóc petita, però jo sóc

petiteta, Jo tinc una caseta que és alta, alta, alta,però jo sóc petiteta, i no

puc fer-i res!Jo tinc una pilota, que bota, bota, bota,però jo sóc petiteta,...

OLLES, OLLES DE VI BLANC

Els participants es posen en rotllana i van cantant la cançó següent, mentre

donen voltes:

- Olles, olles de vi blanc,

totes són plenes de fang,

de fang i de maduixa,

gira la carrutxa qui la girarà?

la (Cristina) serà.

Quan s'acaba de cantar, el jugador anomenat es gira d'esquena i continua el

joc girant de cara enfora.

S'acaba el joc quan tots els participants han quedat de cara enfora.

QUINZE SÓN QUINZE

Es canta la següent cançó, mentre s’indica a cada nen seguint les paraules

de la cançó i allà a on es para és el nen/a que li ha tocat:

Quinze són quinze,

quinze, quinze, quinze;

quinze són quinze,

quinze, quinze són.