LLOSETA - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · ges, tornam començar aquesta tasca de dir...

12
LLOSETA Revista independiente De Información Locai AÑO III - NUMERO 35 - SETIEMBRE 1986

Transcript of LLOSETA - UIBibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · ges, tornam començar aquesta tasca de dir...

LLOSETARevista independiente De Información Locai

AÑO III - NUMERO 35 - SETIEMBRE 1986

LLOSETA 2 (169)

LLOSETA G*e»fif«/níe7fnrfl«nff De In/ormoclon local

Apartado de Correosnúmero 6

Teléfono 514164LLOSETA

(Malloica)******

DEPOSITO LEGAL:

P. M. 747-1983

******

REDACTORES YCOLABORADORES :Jaime Morro Ripoll,Marlano Medina Ripoll ,Jaime Servera Coll,Gabriel Pieras Salom,José MS Escudero,Barto-lomé Bestard Bestard,Joan Guasp,Ant2 San-tandreu Ripoll, JoanParets Serra,SebastiàSalom.

******FOTÓGRAFOS:Antonio Mulet RamónLorenzo Ramón Borras

******COMPOSICIÓN TEXTOS:Antonia Massanet Fer-nandez

******MONTAJE :Francesc VillalongaBeltran, Llorenç Ra-món Borras y Pau Rey^nés Villalonga.

******DIRECTOR:Pablo Reynés Villaloriga." K ******

PRECIO EJEMPLAR: 75 RSUSCRIPCIÓN ANUAL :900 ptas.

******

IMPRIME :Apóstol y CivilizadorPETRA (Mallorca)

******

Publicación miembrode:

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANAOE MALLORCA

SalutacióUn altre any, la població de Lloseta vol retre un sentit

i carinyós homenatge a aquestes persones, entrenyables per-sones, que han passades moltes primaveres i han sofert moltsd'hiverns. I més que un homenatge, creim vol ser un testimo-niatge d'amor a la seva entrega diària i anyal a la nostracultura, al nostre treball i a tot el que suposa la seva,sempre agradable presència. Simplement perquè el seu treballel recullim nosaltres, habitadors actuals de la vila de Llo-seta.En que caiguem dins els típics tòpics, volem dir que el

seu treball és la millor riquesa nostrada; que les sevesdedicacions són les novelles realitats de nostra contrada;que els seus esforços, són, ara i avui, el nostre sentir-nosbé; que els seus sufriments, són les actuals alegries i queel seu testimoni d'antany, és, avui, un arbre ple i mesellde fruita a punt de collir, madura i plena de saba jove inovella. Nosaltres en som els rebrots verds d'aquestes so-ques dures i amb talls sagnants i profunts i plens de na-fres, convertides avui amb pell rosada, suau i jove.Lloseta els ha retut ja vint-i-cinc homenatges alegres.

Enguany, traspassades les "Bodes d'argent" de tais homenat-ges, tornam començar aquesta tasca de dir als vells de nos-tre poble que estam contents d'ells, que sense ells nosal-tres no seríem nosaltres, ni Lloseta, Lloseta, ni Mallorca,Mallorca. Ells són pedres mestres on s'aguanten les crisisactuals, els problemes diaris i les incomprensions d'un Móndifícil i complicat. Ells, els homenetjats, aguanten el panòfamiliar i del poble. Ells, els dits vells, aguanten, ambla seva soca ben arrelada i rauda, el nostre tarannà, lanostra manera de ser i suavitzen aquestes crisis, amoixonenles nostres desgràcies i calmen els esperits cansats i nir-viosos dels temps que ens ha tocat viure. Gràcies a ellsl'equilibri és quasi perfecte; sense ells, tal volta el Mónja no seria el mateix Món i les bombes, la pol·lució i ladesintegració, serien més ràpits i més agresius. Com deiaun famós sociòleg: "La vejez es el mejor pararrayos actual.Con la vejez, el joven puede caminar tranquilo. Sin la ve-jez, la juventud pierde el ritmo, la calma y la seguridad".Creim que, de veritat, aquí hi ha una gran raó de viure.Però viure amb la seguretat de que els, de vegades mal ditvells, ens ajudaran a no perdre el timó de nostres vides,economies i cultures nostrades. Puix ells, els nostres ve-llets, han servat amorosidament allò, tot allò que ens iden-tifica com a poble que som, com a Llosetins que som. Elsvellets ens han conservat la nostra manera de ser, les nos-tres tradicions, tot el que suposa dir-nos i sentir-nos po-ble viu i esponerós.La revista LLOSETA s'honora de donar aquest testimoniatge

als vellets de l'aimada vila nostrada, qui amb el suportde l'Ajuntament i La Caixa de Balears "Sa Nostra", tendráncontents i alegres a totes aquestes persones que són, cadauna d'elles, vertaders símbols de pau i de germanor. I dema-naríem a nostra Mare-de-Déu de Lloseta que l'any que ve nohi falti ningú i hi siem tots. També volem pegar aquell crittan mallorquí de MOLTS D'ANYS i que s'escampi per tot elMón; demostrant que a Lloseta encare estimam als vellets,pares nostres i padrins.Idò, altra volta, MOLTS D'ANYS IENHORABONA!

LLOSETA 3 (170)

XXVI Homenaje a la Vejez

8 setiembre 1986 Programa de actos

A LAS 6 DE LA TARDE:*** Pasacalles por la Banda Municipal de Llo-

seta de Cornetas y Tambores.

A LAS 6.3Q DE LA TARDE:*** Concentración de Ancianos y madrinas acom-

pañantes en la Plaza de España.*** Actuación de la Rondalla "Estel del Coco"*** Proclamación del XXVI Homenaje a la Vejez.*** Acto de Acción de Gracias.*** Actuación de la Agrupación "Estel del Co-

co".*** Breves Parlamentos.*** Entrega de obsequios.

* # ty #*»

Este XXVI Homenaje a la Vejez, ha sido organizado y patro-cinado por el Magnífico Ayuntamiento de Lloseta y la Cajade Baleares "Sa Nostra", con la colaboración de la Parro-quia de Lloseta y la Agrupación local "Estel del Coco".

*.#>$*>}>**

NOTA.- Los ancianos homenajeados que, por circunstanciasde impedimentos físicos, no hayan podido asistir a losACTOS, serán visitados en su domicilio, haciéndoles en-trega de los obsequios.

L

LLOSETA .4 (171)

SR2Î'¿»XäHC^ 4»«?=»4C5 4C53>«C55» *»«C^ «5* «C > 4» «A* «3»>«C?s» «2 «»

y

5

«

«íî5Üî5î5î»558íÜIîîüfi

Relación de los HomenajeadosFranciscà Coll Vives 95 añosMaria Vich Guasp 94Franciscà Gelabert Parets 93Antònia Payeras Ramis 91Catalina Ramón Pou 90Antonia Reus Ramón 90Antonia Ramón Amengual 90Catalina Pou Català 90Francisca Villalonga Pons 90Magdalena Amer Martorell 90Juana Ana Beltran Suau 89Felio Llabrés Perelló 89Juan Comas Fiol 89Bartolomé Abrines Ramón 89Manuel Muñoz Aranda 88Francisca Ramón Ramón 88Maria Ramón Comas 87Catalina Jaume Cañellas 87Guillermo Crespi Crespi 87Guillermo Coll Mut 87Catalina Coll Pou 87Bárbara Villalonga Català 86Juan Estrany Morro 86Bàrbara Pons Ripoll 8SMicaela Pons Coll 85Franciscà Crespi Crespi 85Lorenzo Català Fiol 85Franciscà Pol Mateu 85Catalina Ferragut Pons 85Francisca Reynés Ramón 85Margarita Fiol Mut 85Jaime Coll Llabrés 85Antonio Ramis Ripoll 85Margarita Borràs Coll 84Magdalena Ramón Comas 84Franciscà Amengual Ferrer 84Miguel Abrines Ramón 84Catalina Truyols Marti 84Rosario Vazquez Esquivia 84Catalina Florit Pou 84Margarita Bestard Bestard 84Franciscà Bestard Abrines 84Antonio Coll Pons 84Miguel Reynés Vicens 84Bernardo Pons Rotger 84Pedró Coll Bennasar 84Rosa Ramón Cátala 84Maria Real Mut 84Franciscà Amengual Amengual 84

Catalina Mateu VicensPaula Pou CatalàGuillermo Ramón VichFrancisca Bestard RieraMaria Ferragut FiolAntònia Ferragut RamónPedro Villalonga CañellasBernardo Real MutAntonia Riera AbrinesJuan Colom MayolFrancisco Pons SalomCatalina Bonafé FerrerCatalina Torrens RigoPedrona Morro RossellóAntonia Jiménez RomeraJosé Munar BestardRosa Morell SalvaAntonia Amengual AmengualJuan Moya CarbonellCatalina Monserrat JuanLorenzo Ramis RipollJuan Bautista Borras CollJuana Ana Bestard AbrinesJuana Ana Jaume LlabrésMargarita Capó PerellóJaime Ramón CátalaGabriel Coll Pou

838383838383838383838383838282828282828282828282828282

Sor Catalina Servera Llabrés82Bartolomé Bibiloni Cañellas 82Antonia Pons Segui 82Isabel Ruiz Chamizo 82Carmen Perelló Ibañez 81Teresa Muñoz Aranda 81Margarita Ramón Villalonga 81Francisca Cátala Fiol 81Magdalena Bestard Ferragut 81Margarita Ferragut Guardiola81Maria Ramón Moya 81Francisco Ramón Fiol 81Maciana Torrens Rigo 81Francisca Pou Català 81Catalina Niell Bonafé 81Miguel Coll Mut 81Eugenia Real Bibiloni 81Miguel Truyol Martí 81Antonia Nicolau Bonafé 81Margarita Amengual Rotger 81Maria Pons Salom 81Francisco Ripoll Martorell 81

¿y

5

QÍAJH«»*SS> V¿¿>*A» <A» tí¿»t£»¿» fe£>t;£> t¿j»iA» *£»*£» <A»rr> «aí 'Ar «^ >^>a

LLOSETA ,(172)

Els nous homenatjats, un per un(notes biogràfiques)

ANTÒNIA PONS SEGUI

y*l TÍJ*r j .;fr» f

H:i

K8$?&£

'****>:*•*'.Í3»» VI •"

^ m ftM ^áíwSS»* >$¿Sa»-i«.lïr»*-* „- «v-:diLluís i Antònia, nomíen els

seus pares. Germana de set. Vanéixer a Biniamar el 29 de novem-bre de 1904.

De fet l'any passat ja haviade prende part al XXV Homenatgea la Vellesa, però el fet de noadonar-sen conta va fer que pa-ssàs per alt ja que feia poctemps que vivia a Lloseta, vivintabans a Biniamar amb una germanai que quan es va morir aqueixaha passat a viure amb s'únicaque li queda viva a Lloseta.

Madó Antònia, fa uns 56 anysque es cega, fet que es va pro-duir degut a una malaltia. A pe-sar d'aquest defecte físic ésadmirable la seva enteresa i re-signació.

Vivint a Biniamar ja va parti-cipar a la festa d'homenatge alsvells que duen a terme al veinatpoble.

CARMEN PERELLÓ IBAÑEZ

Llubinera de neixament, fetocurrit el dia de Cap d'Any de1905, filla de Joan i Esperança.El seu malnom és de "Ca'n Bo-

ter".Té 8 germans.

Madò Carme, com es conegudaa dins Lloseta, ja fa molts d'a-nys que es considera com a Ilo-set ina. Actualment es viuda i téquatre fills.Recorda que aprengué a llegir

i escriure a "Ses Monges Francis-canes de Llubí" i que feia feinaa caseva envassant tàperes, compertoca a una bona llubinera.Mos diu aquest glosât:

"Jo festejava a les fosquessense llum i foc colgat,s'estimat a n'es costati per testimoni ses mosques."

MARGALIDA RAMON VILLA-LONGADia 7 de març de 1905 Lloseta

va veure néixer Na Margalida Ra-mon Villalonga. A ca seva erenquatre germanes i dos germans.Va anar a "Ca Ses Monges" peraprende les quatre lletres i es-criure un poc.La seva professió va ésser sem-

pre de modista i està casada ambEn Gabriel Florit Ripoll que té79 anys. Tenen tres filles i unfill. Ens conta coses de tempspassats, principalment d'aquells

irar«

temps tan difícils: "Quan la gue-rra del 36, varen cridar al meuhome a files i ja teníem les tresnines. Jo estava desesperada.Me'n vaig anar a xerrar amb l'amoN'Antoni Ordinas a demanar-lique intersedigués perquè el meuhome tornas a casa. Li vaig dir:"No ho facis per mi, féu per Déu""Demà estarà a ca teva",em con-testà. I així va ser, el dia se-güent tots estàvem junts."

FRANCISCÀ CATALÀ FIOL

Al seu pare li deien de "CasCabassó" i la seva mare de "CaNa Lava" i ella es quedà amb elmalnom de sa mare, això és NaFranciscà Català Fiol que nasquéa Lloseta el 13 d'abril de 1905.A ca seva eren sis germans, cincnines i un nin. Ella era la ninaque feia cinc.

Va aprendre les primeres lle-tres però de ben joveneta es posàa fer feina: collir oliva i al-tres fruits, per les possessionsi també a fer tela per bossesde plata a Ca Na Salada. Era 1919i tenia 14 anys.La seva germanamajor Catalina, j'havia casat

LLOSETA (173)

amb un sellerie i estava a Fran-ça, a Orange, a on tenien un ne-goci de fruita. Ella sen va anara ajudar-li. Ens conta que allòera un altre mon. Aviat va teniruna bicicleta i als 18 anys jamanava cotxe. Quan en va tenir21 tornà a Lloseta i va conèixeral que seria el seu marit, enJosep Morro Rosselló,"En Pep Ca-setes". Va eátar tres anys peraqui i al dos de casats, amb uninfant al braços, varen partircap a França, a Le Creusot, aon posaren un negoci de fruitesi llegums que dugueren fins al'any 1968. Amb el seu marit,que va morir a 1980, varen tenirquatre fills, dos nins i duesnines, tots résidons a Françai que algun d'ells segueix elnegoci.Avui viu entre Lloseta i França

i està molt satisfeta de poderassistir a "l'homenatge a la ve-llesa" al poble que va veure néi-xer.

MAGDALENA BESTARD FE-RRAGUT

Madò Magdalena "des Cine" vanéixer un 28 d'abril de 1905.Vaésser la primera, i única nina,de quatre germans. El carrer deSant Llorenç, davant l'Ajunta-ment, la va veure néixer i vaanar a costura a "Ca Ses Monges"que estaven al mateix carrer.Primer va anar amb Sor Mecàriai després amb Sor Maria Cristi-na fins que tengué 12 ó 13 anys.

Com que el seus pares tenienvàries finquetes ella anava ambaltres dones llogades a cuidar-les. Recorda molt bé com el seuspares a 1922, varen posar el pri-mer Cinema que va tenir Lloseta:el Victòria, al mateix edificique vivien. La gent acudia masi-vament a veure el nou fenomen,més el diumenges que el dissabtesperquè aquest dia la gent feiafeina fins tard. També feien fun-cions de varietés i de comèdiesen dies assenyalats que, quasisempre amplien el local.

A 1930 es va cas r amb N'AntoniColl Pons que també assisteixa l'Homenatge a la Vellesa. Comque el seu marit era camper varenpassar a "S'Hort de Ca'n Sec"a on esta ren molts d'anys finsque compraren finques per ellsmateixos. Tenen un fill que elsna dat dos nets, un nin i unanina.

MARGALIDA FERRAGUTGUARDIOLA

Li diuen de "Ca Na Lita" i vanéixer al carrer Nou el 6 de maigde 1905. El seus pares eren eNJosep i Na Maria i domés tengue-ren una germana que nomia Magda-lena.A "ratos" va anar a escola amb

la Mestra donya Aurora Arnicai als dotze anys va començar atraballar de sabatera a "Ca'nCurt" fins als desset per passara "Can Pepe" fins el seu casament

amb eN Guillem Coll Morro delque enviuda fa un parell d'anys.Varen tenir tres fills: Guillem,Josep i Miquel.Recorda molt bé que quan es

va casar, ella i el seu maritfeien sabates de nin a ca sevai els dissabtes les entregaven.a Palma. Al seu home, juntamentamb el seus fills va crear unaimportant fàbrica de sabates aLloseta que encara avui funciona:"Calzados Coll S.A.".

MARIA RAMON MOYA

Madò Maria "Pelala" viu al ca-rrer "des Sol" i és molt conegu-da a Lloseta. Fa un parell d'anysés viuda den Poncet Ramis Fiol,que va fer de sabater, va serregidor i Escolà Major de l'es-glésia de Lloseta.

LLOSETA ( 174 )

Va néixer el 7 de juny de 1905;va anar a costura a "Ca Ses Mon-ges" i de molt jovenete va veuremorir el seus pares passant aviure amb un tios seus. No técap germà i es va casar als 18anys. Ha tengut quatre fills iara ja te nets i renets.Ens conta que una de les més

groses alegries que ha tengutva ser quan va tenir la ditxade celebrar les Bodes d'Or matri-monials.

FRANCESC RAMON FIOL

Parlar "d'En Xesc Sal" és bode fer. Qui no el coneix? I notan sols a Lloseta, sinó que pertot arreu de la nostra Illa. Pernosaltres, els lloset ins, en"Xesc" és un home simpàtic,alegre(llevat dels moments que perdel seu equip de futbol), balluga-dis i sincer.

Va néixer a Lloseta el 22 dejuny de l'any 1905. Ell sempremos havia dit que va néixer eltemps dels albercocs. Es fadrí.

Va fer feina molts d'anys ales mines de carbó. I quan hihavia el tren de mercancies cui-dava de carregar els vagons decarbó. Hi ho feia d'una maneratan alegre que l'esforç físicpareixia falaguer. I fins i totlla gent que viatjava amb el tren,s'entretenia escoltant la sevacanterella, fent famós allò de:"Aquí Radio Molleto" (per allò

del lloc que era anomenat "esmollet des tren"). I també alsseus ànims al seu equip, ja sia:"¡Ala blaquitos!, ó ¡Altureta!".També, encara avui, se'l pot

veure pels carrers del nostrepoble, fent cas a tothom i expli-cant el resultat del seu equipde futbol, sobre tot si ha gua-nyat i en cas contrari en parlapoc; i si lempipen un poc soldir; "En acabar hem parlarem".

En "Xesc" està molt contentde prende part per primera vegadaen aquest XXVI Homenatge a laVellesa.

"Ala Curritoj".

MACIANA TORRENS RIGO

Madò Maciana de "Ca'n Búger"fa ben pocs dies que ha cumplitels 81 anys, ja que nesqué a Bi-nissalem el dia 27 d'agost del'any 1905.Casada amb N'Antoni Reynés Vi-

cens de "Ca'n Xalet", no tingue-ren fills, i va quedar viuda fauns quants anys.

Els seus pares nomien Mateui Maciana. El treball que féual transcurs de la seva vida,era dedicat a les seves pròpiesfinques. Aprengué a llegir i es-criure a Lloseta amb la MestraDonya Aurora.Els seus més grats records pro-

venen de la seva joventut, jaque tenia un caràcter desenfedati alegre.A la temporada d'estiu s'insta-

lava a "es figueral" que reuniaun bon grup de joves i al·lotes

per collir figues i qualque anys'organitzava "el ball de figue-ral".Ella no era balladora, peròsortia a ballar encara que nomésfossin dues voltes per complau-reels figuerelers, ja que les fin-ques a on s'hi treballava erande son pare.

FRANCISCÀ POU CATALÀ

Va viure al camp fins a l'edatde sis anys, per això no és es-trany que nasqués el 22 de setem-bre de 1905, a S'Hort de Ca'nPoteco a Lloseta.Els seus pareseren eN Llorenç i Na Franciscà.Madò Franciscà "Cabassona" és

germana de cinc i està casadaamb N'Antoni Jaume Nicolau. Tédues filles.Ens conta que va anar poc esco-

la i ho va fer amb la Mestra Do-nya Aurora. Al set anys començàa fer feina a la fàbrica de saba-tes de Ca'n Curt d'Alt. Desprésde tres anys passà a treballara la fàbrica d'Inca de Ca'n Pi-quero a on va fer feina per espaide 24 anys. Abans de jubilar-setornà a Lloseta a Ca'n Curt d'A-baix. D'aquests temps de sabaterarecorda com cada setmana se lidescontava 5 cèntims per pagarunes estidores que tenia per ferfeina i que tenien un preu de7 pessetes.

LLOSETA (175)

CATALINA NIELL BONAFE

Madò Catalina de "Cas Vaquer",va néixer a Biniamar el dia 26de setembre de l'any 1905, fillade N'Antoni i Na Catalina. Técinc germans.

Es va casar amb l'amon MiquelRamón tenint dos fills: Franciscài Joan; els que viuen i li handonat un bon grapat de nets.Vaquedar viuda fa un parell d'anys.

Va aprende d'escriurà i llegira "Ca Ses Monges" Franciscanesde Biniamar; de petita va ferfeina al camp, per després apren-de l'ofici de "pantalonera" acaseva mateix.

Uns del seus millors fets querecorda amb més alegria és l'ha-ver pogut festejar les Bodes d'Ormatrimonials.

Madò Catalina enguany va perprimera vegada a la festa dels"vells" i Déu faci que hi puguiahar molts d'anys.

Mos dedica aquesta glosa:"Ja ho va dir el Pare Fiol,que es predicar és de bades,si en el cel no hi voleu lla-

dres,/Bon Jesús sereu tot-sol."

MIQUEL COLL MUT

Mos conta l'amon Miquel "Colo-meta", que quan tenia 11 anysi havia de començar a collir oli-ves, son pare el sen va manara Inca per comprar-li unes saba-

tes de "Ca'n Nas". El sen demàmati se posaren en camí de capa "Solleric", es possa a plourei les sabates se començaren adesfer perquè el pis no era desola sino de cartó, fins que que-dà amb "so corte" de la sabatafermada al peu, i així tota lasetmana fins que va tornar a ca-seva.

L'amon Miquel es germà de qua-tre.Fill de Miquel i Margalida,va néixer dia 15 d'octubre del'any 1905.Va aprende a llegir i escriu-

re començant als sis anys a "CaSes Monges Franciscanes de Llose-ta", després amb el Mestre PereAntoni Rosselló, i als deu anysa l'Escola Pública.Casat amb Antònia Coll, que

té avui 75 anys, tengueren tresfills: Miquel, Margalida i Gui-llem.El seu millor record sucseit

fa manco temps, és l'haver pogutfestejar amb tota la familia lesBodes d'Or matrimonials.

La seva glosa, diu així:"En Pere Joan, mumare,una musica em va fer,la vaig escoltar tan bé,que sé ses cançons encara."

ANTÒNIA NICOLAU BONAFE

Uns dies abans de les festesde Nadal, el dia 21 de décembrede l'any 1905, nesqué a Biniamarla filla de Joan i Esperança,Madò Antònia de "Ca'n Gall".

Germana de 9, es casà amb enPere Coll, que actualment té 84anys i també participa en aques-jtes festes d'homenatge a la ve-llesa.Tengueren dos fills: Pere i

Franciscà.El seu ofici és de "sastressa" '

i aprengué a llegir i escriurea "Ses Monges Franciscanes" deBiniamar.Unes desgraciades i recens cir-

cunstàmcies familiars impedeixenel que, per enguany, l'alegriad'haver arribat als 81 anys noes pugui celebrar tal com toca.

MARGALIDA AMENGUALROTGER

El carrer "des Sol" va veurenéixer a madò Margalida "Tacone-

LLOSETA (176)

ra" el 24 de febrer de 1905.Ens conta que la seva mare va

quedar viuda quan ella tan solstenia uns mesos i les seves ger-manes majors estaven malaltes;una morí als 25 anys i l'altraals 30. Quan tenia un any totala família passà a viure a Binia-mar i per això es sent també Bi-ni amera.Recorda que sempre ha hagut

de fer molta feina des de moltpetita: de campera, de brodadora,bosses de plata, etc. Domés vaanar a escola fins al 10 anysa "Ca Ses Monges". Està casadaamb En Guillem Coll Amengua1 iha tengut quatre fills.

Al traneu rs de la seva vidaté dues fites 6 records agrada-bles: quan la seva mare li compràuna tumbaga d'or i de casada quanvaren comprar la seva casa.

MARIA PONS SALOM

Madò Maria "Patos" és mol po-pular al poble. Va néixer al di-ssabte de Nadal de 1905 a Llose-ta. A ca seva eren tres germanesi un germà. Avui és viuda de'NSebastià Gelabert amb el qui vatenir sis fills, dos de mortsi quatre que viuen: Joan, Pere,Catalina i Magdalena.

De molt petita va aprende qua-tre lletres, poques, a "Ca SesMonges", després va començar a

fer feina pel camp, cosa que hafet tota la vida.Ella diu que "es camp es sa

meva alegria". Va fer feina pertotes les possessions de Llosetai d'aprop de Lloseta: "S'Esto-rell", "Casa d'Amunt", "Son Ordi-,nes", "Ca'n Xalet", etc. Contaque ho passava molt bé però avegades s'enfadava amb els al.lots que ana van a cullir ja queella feia de mejórala. Recordaque el dinar de quan cuien olivaera el "pa brut" que consistiaen posar olives pansides enfila-des a un bastó; les torràvem iescampàvem damunt el pa i ambun poc de sal, ¡i, què ho erende bones!

FRANCESC RIPOLL MARTO-RELL

Va néixer dia 27 de desembrede 1905 a la barriada antiga de"Es Morull" lloc a on viu actual-ment. Casat amb Na Franciscà MoraSantandreu, que té 77 anys.Hantengut tres fills: Maria, Gabrieli Franciscà.Els seus pares foren Gabriel

i Franciscà.El fet de que tinguéssis germans i les necesitáis d'aquell temps feren que al vuitanys, començas a fer feina entreballs agrícols, essent el pri-

mer lloc "S'Estorell" a on cobra-va 35 cèntims la jornada, passantllevors a fer feina a "Solleric"a on hi romenia amb un sou de60 cèntims.Als 12 anys començà l'ofici

de sabater a "Ca'n Cap-Viu" quehi va treballar fins a la jubi-lació. Se considera un home queha fet molta de feina, ja «quenomés s'aturava per dinar i que

. ho feia de dret lo que li repre-sentava un descans, ja que totlo dia feia la feina d'assegutcom "entechador".

En els sis anys va aprende lesprimeres lletres amb el MestreTomàs Moro, seguint més endevantals 16 anys amb el Mestre Vicenç"Muxic" els vespres.S'en recorda de que el primer

viatje que féu a Palma, va serl'any 1910, amb la diligènciade Ca'n Patos. Com també recordael seu primer viatje amb tren,i que llevors es feia amb sosvagons descoberts tenint que a-guantar el sol i les plujes mit-jansant un paraigua.

MOTAEl presente númeroha sido posible gra-cias a todo el equipode

LLOSETA ©Revista Initftntitnte De Información local

y también a:*Maria Bestard Comas*Maria Rosa Pérez*Maria Pons Ferragut*Antonia Llabrés Bes-tard

Fotógrafos:*Lorenzo Ramon Borras*Antonio Mulet Ramón

TIRADA:1700 ejemplares

LLOSETA .10 (177)

D'un homenatge a l'altre,

ens han deixat

Juan Ferragút Ramon(19-1-86)

Ana MB Morro Ramón(21-1-86)

Guillermo Coll Coll(9-3-86)

Maria Ramón Amengual(14-3-86)

Juana Ana Pons Salom(13-4-86)

Gabriel Ramón Ferragut Bartolomé Ramón Bestard(8-5-86) (15-5-86)

Maria Beltran Arbona(23-5-86)

Gabriel Ramón Pou(15-7-86)

Emilia Rodriguez Muñoz(28-7-86)

Maria Comas Fiol(3-8-86)

LLOSETA • 11 (170)

L'Homenatge de l'any passat

La

presente

edición

ha

sido

patrocinada

por

rivista SANT JOAN-incesa^

~>*VN

i«kj*..

-',',7'A^» '*• V---V<— •—-_ '•" . • » \

fvv^\ ? A§fV%>..-1!*-••'

F d -, WJTV , K

fe\ ^Xt IJ.\ '\ W^ JU.-V Vv tj, ,*

-*• v /7fLtér¥

CAIXA DE BALEARS^\SA NOSTRA"

26 años presente en los Homenajes a la Vejez