Lluites compartides Campanya · català després de la Guerra Civil, i el 4 de setembre ... dedica...
1
“Els Aiguamolls de l’Empordà formen part del paisatge que estimo: els tamarius i els joncars, els collverds i els martinets, les llaunes (la Rogera, la Llarga…) on anàvem a pescar cloïsses amb el pare, els lliris blaus i les flors liles de la petarra, la llum transparent reflectida en l’aigua i el silenci que s’enduu la tramuntana els dies freds d’hivern. Salvar els aiguamolls era salvar aquest paisatge.” M. Rosa Font Campanya en defensa dels Aiguamolls de l’Empordà Els aiguamolls empordanesos ocupaven, antigament, gairebé tota la plana de la badia de Roses i el baix Ter. Tota aquesta zona de maresmes va estar a punt de desaparèixer, primer amb la dessecació de l’espai per raons de sanejament, d’interès agrícola i ramader, i des del 1960 per l’especulació urbanística present des de l’inici del boom turístic. A partir del 1960, es va iniciar la transformació del litoral de la badia de Roses i el baix Ter amb un seguit d’urbanitzacions. A la primeria dels anys seixanta es va començar a construir l’actual urbanització de Santa Margarida, a Roses, seguida per la marina residencial d’Empuriabrava, a Castelló d’Empúries, el 1965. I després es van posar en marxa els projectes de Port Llevant, el 1974; el de Fluvià Marina, a la gola del Fluvià; el d’AjuriaBrava, a la Rubina; el de Cinc Claus Marina Residencial, a tocar a Sant Martí d’Empúries; la Platera i les Basses d’en Coll, al baix Ter; etc. Per evitar la destrucció total d’aquestes zones humides, el 1976, amb l’arribada de la democràcia, un grup de joves empordanesos (Lluïsa Carles, Jordi Coll, M. Rosa Font i el seus germans Lluís i Anna, Francesc Giró, Jordi Gratacós, Francesc Guillamet, Manel Huguet, Rosa Llinàs, Jordi Sargatal, Toni Strubell i Joan Tibau) van crear el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE) i van lluitar, juntament amb entitats i molta més gent que s’hi va adherir, per salvar el aiguamolls de ser urbanitzats. 17 de juliol de 1976 1977 Juliol del 1976 - octubre del 1983 El suport internacional La difusió de la campanya Pocs mesos després de l’article, el setembre del 1976, la protecció dels Aiguamolls obté suport internacional. El Centre Europeu per a la Conservació de la Natura, organisme que depèn del Consell d’Europa, decideix dedicar la campanya del 1976 a la conservació de les zones humides. Per aquest motiu, la Societat Ornitològica Belga Aves organitza un col·loqui internacional sobre zones humides a Lieja (Bèlgica), on es presenta una ponència sobre els Aiguamolls de l’Empordà, a càrrec de Martí Boada i Jordi Sargatal. Allà, els 400 representants d’onze estats europeus signen i tramiten un document adreçat al Govern espanyol per demanar la protecció dels Aiguamolls de l’Empordà. Animats per aquest suport internacional, el GDAE prepara una exposició sobre la protecció dels Aiguamolls, que s’estrena el desembre del 1976 en el “Debat Costa Brava”, unes jornades centrades en el medi ambient i l’urbanisme, a Torroella de Montgrí. A més, s’hi presenta una comunicació titulada “Els Aiguamolls de l’Empordà, reserva necessària”. Durant el primer trimestre del 1977, el GDAE duu a terme una activitat intensa de difusió de la campanya de defensa, portant l’exposició sobre la protecció dels Aiguamolls de l’Empordà i fent xerrades i debats a tots els pobles de la zona, i també a Girona, a Sant Feliu de Guíxols, a la Universitat de Barcelona i al Palau d’Esports de Barcelona, en el marc de la campanya “Salvem Catalunya per la democràcia”, de l’Assemblea de Catalunya. El febrer del 1977, el Congrés de Cultura Catalana, en el marc de la campanya de preservació de la natura, va editar un pòster i un adhesiu sobre els Aiguamolls. 1976 L’inici de la campanya Cronologia d’un estira - i - arronsa. Manifestacions i ocupacions L’any 1976, quan totes les maresmes empordaneses estaven en perill, es va iniciar la campanya de defensa dels Aiguamolls per aturar Port Llevant, una urbanització de 525 ha amb capacitat per a 64.600 persones. La primera veu d’alarma, la va donar Jordi Sargatal, amb un article publicat a Presència. Començava una lluita de set anys que culminaria el 1983 amb la Llei del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El 1976 va ser crucial pels canvis que es van produir i per un seguit de moviments i lluites compartides que van tenir lloc a l’Empordà. El 24 de gener d’aquell any es va fer a Figueres la primera marxa democràtica des del 1939, que va aplegar uns 500 manifestants que reclamaven amnistia. El mateix dia, Josep Pallach presentava el llibre La democràcia, per fer què?, que marcava l’inici del debat dels partits polítics al marge de l’Assemblea de Catalunya. Per Sant Jordi va sortir al carrer el primer número de l’ Avui, el primer diari en català després de la Guerra Civil, i el 4 de setembre es va fer el primer míting convocat per l’Assemblea Democràtica de l’Alt Empordà. La comarca va viure mobilitzacions com el Congrés de Cultura Catalana o la Marxa de la Llibertat, reprimida brutalment per la Guàrdia Civil a l’Escala. Era l’any del debat de la Costa Brava, en què es començava a qüestionar el model turístic, i els Aiguamolls hi van ser presents. Va ser la lluita de David contra Goliat. L’empresa promotora Port Llevant, no va valorar que es trobaven davant la primera reivindicació ambiental d’un Estat en declivi, en un moment de canvi de règim. Els dies 21 i 22 de maig de 1977, com a final de campanya de difusió i conscienciació, el GDAE, amb el suport de l’Assemblea de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana i DEPANA (lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), convoca una festa popular a Castelló d’Empúries per reivindicar el parc natural. Es recullen 10.000 signatures que es trameten a la CIMA (Comissió Interministerial del Medi Ambient). El 6 juny de 1977, la CIMA, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, acorda que és urgent la conservació dels Aiguamolls de l’Empordà i sol·licita al Ministeri de l’Habitatge que els inclogui en el catàleg previst a la Llei del sòl, i que ICONA iniciï els estudis necessaris per declarar la zona espai natural protegit. El juliol del 1977, malgrat els acords de la CIMA, es comencen les tasques d’urbanització a Port Llevant. La Direcció General de Patrimoni Artístic i Cultural (Ministeri de Cultura), para les obres el dia 12, perquè es porten a terme en un paratge pintoresc. Poc després, el 30 de juliol, la mateixa institució fa marxa enrere i dona permís per reprendre la construcció, argumentant que la urbanització no afectaria el paratge pintoresc. El setembre del 1977, com a resultat de les pressions, el Ministeri de Cultura atura novament les obres. Però al novembre, contestant un recurs de l’empresa Port Llevant, torna a autoritzar que es reprenguin. Immediatament, DEPANA interposa un recurs d’alçada contra aquesta decisió, que és desestimat pel Ministeri de Cultura el maig del 1978. En aquella època, les zones humides no es valoraven gens. Al contrari, molta gent deia que eren llocs d’aigües malsanes i nius de paparres i de mosquits. Manifestació per donar suport a l’ocupació dels Aiguamolls, recorrent la Rambla de Figueres. Diumenge 14 d’agost de 1977. El 17 de juliol de 1976, al núm. 431 del setmanari Presència, apareix l’article que marca l’inici de la campanya: “Els Aiguamolls de l’Empordà, amenaçats”, signat per Jordi Sargatal. Una colla de joves inexperts inicia la campanya de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, que va anar creixent i va aconseguir mobilitzar, per la defensa del medi, una societat amb fam de llibertat i uns polítics novells amb ganes de canviar-ho tot, aleshores sense lligams amb els poders econòmics. Mostra de l’exposició itinerant que el GDAE fa servir per a la campanya de defensa: consta de 21 plafons on explica la importància dels aiguamolls empordanesos i la importància de protegir-los. Al principi de l’any 1977 es presenta la primera exposició de la campanya de defensa dels Aiguamolls, a Sant Pere Pescador. El 4 de desembre de 1976 apareix el manifest sobre els Aiguamolls signat per vuit personalitats catalanes. A principi de gener del 1977, l’exposició sobre els Aiguamolls s’instal·la a la Rambla de Figueres, i després s’exposa igualment altres llocs de l’Empordà, Girona i Barcelona. Foto: Rosa Llinàs Al principi de la campanya, Prim Fullà, pintor afincat a Sant Pere Pescador, va cedir una litografia que, adaptada, va servir per fer el pòster que el Congrés de Cultura Catalana va imprimir per al GDAE. El 1977, la poetessa M. Àngels Anglada dedica aquest poema al GDAE. Es duen a terme un seguit de manifestacions populars, necessàries per salvar els Aiguamolls de la destrucció. El 20 d’agost de 1977, membres del GDAE són agredits per encarregats de les obres de construcció del complex Fluvià Marina, a Sant Pere Pescador. El 14 d’agost de 1977, el GDAE i DEPANA inicien una primera ocupació pacífica a la zona de Port Llevant, amb la finalitat de parar les obres de la constructora i reivindicar el parc natural. També es convoca una manifestació a Figueres. “La campanya de defensa dels Aiguamolls va esdevenir una reivindicació innovadora en el seu temps que va aconseguir múltiples complicitats amb amplis espais de solidaritat a tots els nivells. Va ser persistent, pacífica, modèlica i precursora de les mobilitzacions i reivindicacions ambientals a Catalunya.” Narcís Genís “La lluita pels Aiguamolls va ser la primera reivindicació social per començar a transformar el país de la dictadura a la democràcia a les comarques gironines. És cert que en aquells moments només era una lluita minoritària, però avui aquelles preocupacions són acceptades per la gran majoria de la població.” Anicet Juncà Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Lluites compartides La Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa. Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots. Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten. Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures. Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.
Transcript of Lluites compartides Campanya · català després de la Guerra Civil, i el 4 de setembre ... dedica...
“Els Aiguamolls de l’Empordà formen part del paisatge que estimo: els tamarius i els joncars, els collverds i els martinets, les llaunes (la Rogera, la Llarga…) on anàvem a pescar cloïsses amb el pare, els lliris blaus i les flors liles de la petarra, la llum transparent reflectida en l’aigua i el silenci que s’enduu la tramuntana els dies freds d’hivern. Salvar els aiguamolls era salvar aquest paisatge.”
M. Rosa Font
Campanya en defensa dels Aiguamolls de l’EmpordàEls aiguamolls empordanesos ocupaven, antigament, gairebé tota la plana de la badia de Roses i el baix Ter. Tota aquesta zona de maresmes va estar a punt de desaparèixer, primer amb la dessecació de l’espai per raons de sanejament, d’interès agrícola i ramader, i des del 1960 per l’especulació urbanística present des de l’inici del boom turístic.
A partir del 1960, es va iniciar la transformació del litoral de la badia de Roses i el baix Ter amb un seguit d’urbanitzacions. A la primeria dels anys seixanta es va començar a construir l’actual urbanització de Santa Margarida, a Roses, seguida per la marina residencial d’Empuriabrava, a Castelló d’Empúries, el 1965. I després es van posar en marxa els projectes de Port Llevant, el 1974; el de Fluvià Marina, a la gola del Fluvià; el d’AjuriaBrava, a la Rubina; el de Cinc Claus Marina Residencial, a tocar a Sant Martí d’Empúries; la Platera i les Basses d’en Coll, al baix Ter; etc.
Per evitar la destrucció total d’aquestes zones humides, el 1976, amb l’arribada de la democràcia, un grup de joves empordanesos (Lluïsa Carles, Jordi Coll, M. Rosa Font i el seus germans Lluís i Anna, Francesc Giró, Jordi Gratacós, Francesc Guillamet, Manel Huguet, Rosa Llinàs, Jordi Sargatal, Toni Strubell i Joan Tibau) van crear el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE) i van lluitar, juntament amb entitats i molta més gent que s’hi va adherir, per salvar el aiguamolls de ser urbanitzats.
17 de juliol de 1976 1977
Juliol del 1976 - octubre del 1983
El suport internacional
La difusió de la campanya
Pocs mesos després de l’article, el setembre del 1976, la protecció dels Aiguamolls obté suport internacional. El Centre Europeu per a la Conservació de la Natura, organisme que depèn del Consell d’Europa, decideix dedicar la campanya del 1976 a la conservació de les zones humides. Per aquest motiu, la Societat Ornitològica Belga Aves organitza un col·loqui internacional sobre zones humides a Lieja (Bèlgica), on es presenta una ponència sobre els Aiguamolls de l’Empordà, a càrrec de Martí Boada i Jordi Sargatal. Allà, els 400 representants d’onze estats europeus signen i tramiten un document adreçat al Govern espanyol per demanar la protecció dels Aiguamolls de l’Empordà.
Animats per aquest suport internacional, el GDAE prepara una exposició sobre la protecció dels Aiguamolls, que s’estrena el desembre del 1976 en el “Debat Costa Brava”, unes jornades centrades en el medi ambient i l’urbanisme, a Torroella de Montgrí. A més, s’hi presenta una comunicació titulada “Els Aiguamolls de l’Empordà, reserva necessària”.
Durant el primer trimestre del 1977, el GDAE duu a terme una activitat intensa de difusió de la campanya de defensa, portant l’exposició sobre la protecció dels Aiguamolls de l’Empordà i fent xerrades i debats a tots els pobles de la zona, i també a Girona, a Sant Feliu de Guíxols, a la Universitat de Barcelona i al Palau d’Esports de Barcelona, en el marc de la campanya “Salvem Catalunya per la democràcia”, de l’Assemblea de Catalunya.
El febrer del 1977, el Congrés de Cultura Catalana, en el marc de la campanya de preservació de la natura, va editar un pòster i un adhesiu sobre els Aiguamolls.
1976
L’inici de la campanyaCronologia d’un estira-i-arronsa.Manifestacions i ocupacions
L’any 1976, quan totes les maresmes empordaneses estaven en perill, es va iniciar la campanya de defensa dels Aiguamolls per aturar Port Llevant, una urbanització de 525 ha amb capacitat per a 64.600 persones. La primera veu d’alarma, la va donar Jordi Sargatal, amb un article publicat a Presència. Començava una lluita de set anys que culminaria el 1983 amb la Llei del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
El 1976 va ser crucial pels canvis que es van produir i per un seguit de moviments i lluites compartides que van tenir lloc a l’Empordà. El 24 de gener d’aquell any es va fer a Figueres la primera marxa democràtica des del 1939, que va aplegar uns 500 manifestants que reclamaven amnistia. El mateix dia, Josep Pallach presentava el llibre La democràcia, per fer què?, que marcava l’inici del debat dels partits polítics al marge de l’Assemblea de Catalunya. Per Sant Jordi va sortir al carrer el primer número de l’Avui, el primer diari en català després de la Guerra Civil, i el 4 de setembre es va fer el primer míting convocat per l’Assemblea Democràtica de l’Alt Empordà. La comarca va viure mobilitzacions com el Congrés de Cultura Catalana o la Marxa de la Llibertat, reprimida brutalment per la Guàrdia Civil a l’Escala. Era l’any del debat de la Costa Brava, en què es començava a qüestionar el model turístic, i els Aiguamolls hi van ser presents.
Va ser la lluita de David contra Goliat. L’empresa promotora Port Llevant, no va valorar que es trobaven davant la primera reivindicació ambiental d’un Estat en declivi, en un moment de canvi de règim.
Els dies 21 i 22 de maig de 1977, com a final de campanya de difusió i conscienciació, el GDAE, amb el suport de l’Assemblea de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana i DEPANA (lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), convoca una festa popular a Castelló d’Empúries per reivindicar el parc natural. Es recullen 10.000 signatures que es trameten a la CIMA (Comissió Interministerial del Medi Ambient).
El 6 juny de 1977, la CIMA, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, acorda que és urgent la conservació dels Aiguamolls de l’Empordà i sol·licita al Ministeri de l’Habitatge que els inclogui en el catàleg previst a la Llei del sòl, i que ICONA iniciï els estudis necessaris per declarar la zona espai natural protegit.
El juliol del 1977, malgrat els acords de la CIMA, es comencen les tasques d’urbanització a Port Llevant. La Direcció General de Patrimoni Artístic i Cultural (Ministeri de Cultura), para les obres el dia 12, perquè es porten a terme en un paratge pintoresc. Poc després, el 30 de juliol, la mateixa institució fa marxa enrere i dona permís per reprendre la construcció, argumentant que la urbanització no afectaria el paratge pintoresc.
El setembre del 1977, com a resultat de les pressions, el Ministeri de Cultura atura novament les obres. Però al novembre, contestant un recurs de l’empresa Port Llevant, torna a autoritzar que es reprenguin. Immediatament, DEPANA interposa un recurs d’alçada contra aquesta decisió, que és desestimat pel Ministeri de Cultura el maig del 1978.
En aquella època, les zones humides no es valoraven gens. Al contrari, molta gent deia que eren llocs d’aigües malsanes i nius de paparres i de mosquits.
Manifestació per donar suport a l’ocupació dels Aiguamolls, recorrent la Rambla de Figueres. Diumenge 14 d’agost de 1977.
El 17 de juliol de 1976, al núm. 431 del setmanari Presència, apareix l’article que marca l’inici de la campanya: “Els Aiguamolls de l’Empordà, amenaçats”, signat per Jordi Sargatal.
Una colla de joves inexperts inicia la campanya de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, que va anar creixent i va aconseguir mobilitzar, per la defensa del medi, una societat amb fam de llibertat i uns polítics novells amb ganes de canviar-ho tot, aleshores sense lligams amb els poders econòmics.
Mostra de l’exposició itinerant que el GDAE fa servir per a la campanya de defensa: consta de 21 plafons on explica la importància dels aiguamolls empordanesos i la importància de protegir-los.
Al principi de l’any 1977 es presenta la primera exposició de la campanya de defensa dels Aiguamolls, a Sant Pere Pescador.
El 4 de desembre de 1976 apareix el manifest sobre els Aiguamolls signat per vuit personalitats catalanes.
A principi de gener del 1977, l’exposició sobre els Aiguamolls s’instal·la a la Rambla de Figueres, i després s’exposa igualment altres llocs de l’Empordà, Girona i Barcelona. Foto: Rosa Llinàs
Al principi de la campanya, Prim Fullà, pintor afincat a Sant Pere Pescador, va cedir una litografia que, adaptada, va servir per fer el pòster que el Congrés de Cultura Catalana va imprimir per al GDAE.
El 1977, la poetessa M. Àngels Anglada dedica aquest poema al GDAE.
Es duen a terme un seguit de manifestacions populars, necessàries per salvar els Aiguamolls de la destrucció.
El 20 d’agost de 1977, membres del GDAE són agredits per encarregats de les obres de construcció del complex Fluvià Marina, a Sant Pere Pescador.
El 14 d’agost de 1977, el GDAE i DEPANA inicien una primera ocupació pacífica a la zona de Port Llevant, amb la finalitat de parar les obres de la constructora i reivindicar el parc natural. També es convoca una manifestació a Figueres.
“La campanya de defensa dels Aiguamolls va esdevenir una reivindicació innovadora en el seu temps que va aconseguir múltiples complicitats amb amplis espais de solidaritat a tots els nivells. Va ser persistent, pacífica, modèlica i precursora de les mobilitzacions i reivindicacions ambientals a Catalunya.”
Narcís Genís
“La lluita pels Aiguamolls va ser la primera reivindicació social per començar a transformar el país de la dictadura a la democràcia a les comarques gironines. És cert que en aquells moments només era una lluita minoritària, però avui aquelles preocupacions són acceptades per la gran majoria de la població.”
Anicet Juncà
Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu.
Lluites compartidesLa Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa.
Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots.
Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten.
Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures.
Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.
