línies addicionals Són unes ratlletes paral·leles al pentagrama que ens permeten escriure notes...
15
Transcript of línies addicionals Són unes ratlletes paral·leles al pentagrama que ens permeten escriure notes...
������� �
�� �������
LA_MUSICA_IESO_CAT_830045.indd 1 10/02/11 17:18
Attacca• L’altura
Les notes musicals i el pentagrama
Les línies addicionals
Les escales
El to i el semitò
La melodia
Escoltem i analitzem
• Simfonia núm. 1, de L. van Beethoven
(«4t moviment»)
Relacionem
• Billie Jean (Michael Jackson)
Zona Play
• El cinema i Beethoven
Sóc compositor
• L’editor de partitures:
MuseScore (I)
Interpretem
• «Oda a l’alegria» de la Novena Simfonia, de L. van Beethoven
Gaudeix amb la música de dues grans figuresartístiques d’èpoques i estils diferents: Beethoven i Michael Jackson.
2
1. Escriu els noms de les notes o posa en el pentagrama les notes indicades segons correspongui.
2. Completa la partitura d’aquesta cançó posant en el pentagrama les notes indicades. I escriu, sota les notes ja col·locades,
els seus noms.
— Escolta la cançó seguint la partitura d’aquesta melodia.
24
Atta
cca
AC
TIVITA
TS
ATTACCA
Les notes musicals i el pentagramaRecorda que el so té quatre qualitats: la durada, l’altura, la intensitat i el tim-
bre. L’altura ens permet reconèixer si un so és greu o agut.
Per representar gràficament l’altura fem servir les notes musicals, que són els
signes que donen nom als sons.
Les notes se situen dins el pentagrama, un conjunt de cinc línies paral·leles amb
els seus espais corresponents.
A l’inici del pentagrama es col·loca la clau musical, el signe que determina el nom
de les notes.
La clau de sol és la que coneixes i s’utilitza per a les notes agudes.
La clau de fa es fa servir per a les notes greus.
La clau de sol indica que la nota sol se situa a la segona línia del pentagrama.
Les notes restants es dedueixen per l’ordre en el qual sempre se succeeixen.
L’altura
Clau de sol
Clau de fa
�
Activitat interactiva
· Notes musicals �
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les línies addicionalsSón unes ratlletes paral·leles al pentagrama que ens permeten escriure notes per
sota de la primera línia o per sobre de la cinquena.
25
Atta
cca
3. Escriu els noms de les notes.
4. Escriu aquests motius a partir de les notes indicades, utilitzant les línies addicionals.
AC
TIVITA
TS
Línies addicionals
superiors
Línies addicionals
inferiors
Curiositats
• Els noms de les notes varien d’uns països a d’altres. Així, als països lla-
tins reben els següents noms: do, re, mi, fa, sol, la, si. En canvi, als paï-
sos de parla anglesa i de parla alemanya s’anomenen utilitzant les lle-
tres de l’abecedari: A, B, C, D, E, F, G. La lletra A correspon a la nostra nota
la. De manera que és ben fàcil deduir-ne les restants: B és la nota si, C
és la nota do…
• Guido d’Arezzo, un monjo benedictí del segle XI, va establir els noms de
les set notes musicals basant-se en un himne dedicat a sant Joan. L’him-
ne tenia la particularitat que cada vers i motiu musical començava
una nota més amunt de la que el precedia.
• Antigament les notes musicals s’escrivien en una sola línia. Amb el
pas del temps i a causa de l’evident necessitat s’hi van anar afegint
línies, fins a arribar a les cinc del pentagrama que avui nosaltres
coneixem.
• El dibuix de les claus ha anat
evolucionant des de la lle-
tra original de la nota a la
que representen: la clau de
sol era una G.Partitura d’un himne eclesiàstic medieval escrita sobre un tetragrama o conjunt de quatre línies.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
Atta
cca
Les escalesUna escala és la successió ordenada de les notes musicals.
Qualsevol nota pot iniciar una escala, sempre que es respecti l’ordre de la resta
de les notes. A més a més, les escales tant poden ser ascendents com descen-
dents.
Observa aquesta imatge d’un teclat. Al teclat d’un piano podem veure-hi suc-
cessions de notes o escales.
El to i el semitòLa distància entre dues notes pot ser gran o bé petita.
Ara fixem-nos en les distàncies que hi ha entre les notes de l’escala de do.
La distància més petita que podem trobar entre dues notes és la d’un semitò
o mig to.
Un to equival a dos semitons.5. Al teclat hi ha assenyalades to-
tes les notes do que té un pia-
no. Quantes escales de do «en-
tren» en un piano?
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
AC
TIVITA
TS
DO DO DO
SILA
SOL
FA
MI
RE
DO
DO DO DO DO DO
Escala ascendent de do Escala descendent de do
SILASOL
FA
MI
RE
DO
1 semitò1 semitò
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
27
Atta
cca
La melodiaLa melodia és una successió de sons i ritmes que conté una idea musical. Tam-
bé és l’expressió de la sensibilitat humana i de tots els seus estats d’ànim. Segons
el seu caràcter, podem trobar melodies líriques (sentimentals i emotives), cò-
miques, expressives, etc.
6. Tenint en compte la relació de tons i semitons de l’escala de do que acabes
d’aprendre, mira aquest teclat i assenyala l’opció correcta (S per semitò,
T per to).
AC
TIVITA
TS
7. Escolta les melodies següents. Com les definiries segons el seu caràcter?
8. Aquestes són tres melodies de temes coneguts del pop espanyol. Primer, observa la partitura de cada fragment, llegint
els noms de les notes; després, escolta-les i relaciona cadascuna d’elles amb el títol que li correspon.
Bon dia Hijo de la luna Depende
AC
TIVITA
TS
Lament d’Ariadna
El cant dels ocells
Els fòssils
DODO RE MI FA SOL LA SI DO
�
�
�
�
�
�
1
2
3
Entre dues tecles blanques separades per una tecla negra.
Entre dues tecles blanques sense tecla negra entremig.TS
TS
…
…
…
28
Ludwig van Beethoven(1770-1827)
Beethoven va néixer a Bonn (Alema-
nya) el 1770, i se’l considera un dels
grans genis de tota la història de la
música. De jove va destacar com a pia-
nista virtuós, sobretot quan impro-
visava. Es va traslladar a Viena (Àustria),
on va tenir com a mestre a un altre gran
músic, Haydn, però la relació entre tots
dos no va ser gaire bona. Beethoven
tenia un gran desig de superació que
el va dur a no ajustar-se a les regles mu-
sicals de la seva època.
Aviat va adquirir fama com a pianista
i compositor, i va poder viure sense es-
tretors. La seva música era revolucionà-
ria a l’època, doncs va ser dels primers
a considerar la composició com un
mitjà per expressar els seus senti-
ments i emocions. Per això, l’estil pot
ser apassionat, rebel, trist, malenconiós
o alegre, i les seves obres mostren can-
vis i contrastos musicals. La sordesa,
que va anar adquirint a poc a poc, el va
convertir en una persona aïllada i
turmentada.
ESCOLTEM I ANALITZEM
L’obra
Beethoven va compondre nou simfonies.
La Simfonia núm. 1 és una de les obres de joventut de Beethoven. Imita l’estil
de compositors clàssics, com ara Haydn o Mozart, que més tard abandonaria per
crear-ne un de més personal.
Una simfonia és una obra escrita per a orquestra simfònica i formada per dife-
rents parts o moviments. Habitualment en són quatre.
Simfonia núm. 1
AC
TIVITA
TS
9. A continuació, escoltaràs l’inici de l’últim moviment. Comença amb una introducció lenta en la qual van sorgint grups de no-
tes fins a formar una escala.
— Escriu els noms de les notes d’aquesta escala.
�
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Edificis del nucli antic de Bonn, pròxims a la casa nadiua de Beethoven.
«4t moviment»
29
AC
TIVITA
TS10. Després d’aquesta introducció apareix el tema principal, que es va repetint al llarg de l’obra. En primer lloc, l’escoltarem inter-
pretat per un piano per tal de poder distingir-lo bé i, després, dins la simfonia.
— Escolta tot el moviment. Quantes vegades es repeteix el tema principal?
.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11. Escriu C (cert) o F (fals), i rectifica les afirmacions incorrectes.
Al llarg de l’obra hi ha canvis d’intensitat.
La introducció comença amb una intensitat fluixa i continua amb intensitat forta.
Habitualment, el tema principal s’interpreta amb instruments de vent.
La introducció és més lenta que la resta de l’obra.
12. Escriu els noms de les notes del tema principal. Senyala amb una línia les notes que formen una escala.
13. Comenta el significat d’aquesta afirmació de Beethoven:
«El que duc al cor ha de sortir fora; componc per a això».
Curiositats
• Beethoven no va ser un bon estudiant a l’escola i, per aquest motiu, en les
seves cartes hi ha faltes d’ortografia; també se sap que no dominava les mul-
tiplicacions. D’adult es va preocupar més per aprendre.
• La famosa bagatel·la Per a Elisa, composta per a piano, sembla que estava de-
dicada a una tal Teresa, però els copistes es van equivocar en copiar la de-
dicatòria a causa de la mala lletra de Beethoven.
• El músic tenia fama d’estrany, deixat i de tenir mal caràcter. Czerny, un pia-
nista i pedagog de l’època, utilitzava aquestes paraules quan parlava d’ell:
«Aquest jovenet eixut, lleig i de caràcter violent…».
• Sovint, als concerts, deixava de tocar si notava que la gent no prestava
atenció o bé parlava.
• Era un gran amant de la naturalesa, fins al punt d’afirmar: «Prefereixo mil
vegades els arbres que qualsevol persona».
• No va poder escoltar la Novena Simfonia perquè quan es va estrenar ja era
totalment sord.
• La sonda espacial Voyager llançada a l’espai conté un disc amb la Novena Sim-fonia.
Esco
ltem
i an
alit
zem
Dibuix de Ludwig van Beethoven realitzatper J.P. Lyser l’any 1800.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
�
�
30
Rela
cion
em
Michael JacksonAra escoltaràs una de les cançons de l’àlbum Thriller (1982) de Michael Jackson.
Billie Jean RELACIONEM
14. Escolta la cançó, formada per tres parts diferenciades (A, B i C), mentre segueixes el musicograma. Omple les caselles
buides.
15. Comprova la solució de l’activitat anterior visionant el DVD.
16. Para atenció a la partitura de la tornada (C).
— Escolta un altre cop la cançó i completa les notes del fragment final de la partitura.
— Situa en el pentagrama les notes que apareixen en la melodia i ordena-les d’aguda a greu. Escriu a sota els seus noms.
— Quina és la nota que es repeteix més en la melodia? Situa-la en el pentagrama.
— En la partitura, envolta amb un cercle les notes que estan a la distància d’un semitò.
AC
TIVITA
TS
A … … … C tornada C
…… …… ……Billie
Jean…
(amb caràcter de coda)
Billie Jean…
A A B (+ aguda) C tornada
Billie Jean…
�
INT
RO
DU
CC
IÓ
INS
TR
UM
EN
TA
L
PA
RT
INS
TR
UM
EN
TA
L A
MB
FR
AG
ME
NT
S D
E C
�
ZONA PLAYEl cinema i Beethoven
17. Et proposem analitzar dos fragments de pel·lícules en què hi trobem diferents obres de Beethoven. Respon a les qües-
tions i indica la funció de la música en cada cas. Utilitza els termes i les frases que acabes d’aprendre.
Fragment 1: Band of Brothers (2001)
Fragment musical: Quartet de corda Op. 131.
— On estan ambientades les imatges? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Quants músics hi ha? Quins instruments reconeixes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Descriu l’escena. Creus que es correspon amb el caràcter de la música? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Escriu una paraula que defineixi l’efecte que et produeix aquesta música. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Quina funció té la música? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fragment 2: Pink, Plunk, Plink (The Pink Panter Show, 1966)
Fragment musical: Simfonia núm. 5 de Beethoven i The Pink Panter de Henry Mancini.
En aquest episodi, la Pantera Rosa s’enfada perquè no ha aconseguit un lloc de treball en una orquestra.
— Què decideix fer la Pantera Rosa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Quins instruments toca? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Estableix diferències d’estil i caràcter entre la música que interpreta l’orquestra i la que toca la Pantera Rosa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Has assistit a algun concert d’orquestra? Com es tracta en aquest episodi la idea que es té d’un director d’orquestra i
d’un instrumentista? Els elements (batuta, partitures,...), les actituds, etc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Qui és el personatge que aplaudeix al final? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
— Quina funció té la música? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Zona
Pla
y
El cinema és un art que combina imatge i so. El so d’una pel·lícula el componen la veu,
la música i els efectes sonors, formant el que tots coneixem com a banda sonora.
La música d’una banda sonora es pot compondre expressament per al film, com la mú-
sica cinematogràfica, o bé es poden utilitzar obres musicals ja existents. De vegades, es
combinen les dues coses. En cas de fer servir músiques que ja existeixen, poden ser
d’estils musicals diferents: clàssica, pop, jazz, popular…
La música té diverses funcions en una pel·lícula:
— Realçar el caràcter d’una escena.
— Acompanyar imatges.
— Descriure l’estat d’ànim dels personatges o accentuar certes situacions.
— Crear un estat d’ànim en l’espectador.
— Preparar al públic per a l’escena següent.
31
AC
TIVITA
TS
�
�
32
SÓC COMPOSITOR
MuseScore 0.9.6.1 (I)Un editor de partitures és un programa informàtic que ens permet escriure,
imprimir i escoltar música.
Existeixen molts editors de partitures, però aquí us en presentem un que es
pot aconseguir lliurement a Internet (al lloc web www.musescore.org/ca) o al
DVD que acompanya aquest llibre. Ara anem a conèixer el MuseScore. Quan
l’obris, veuràs que hi apareix una partitura de demostració.
Hauràs d’indicar el títol de l’obra, el subtítol, el compositor, l’autor
de la lletra i si la partitura té copyright. Pots deixar algun d’aquests
camps en blanc si els desconeixes.
A la pantalla següent, has d’indicar-hi els instruments de la partitu-
ra. Anem a configurar un exemple fàcil i després ja podràs compli-
car-la. De la categoria Vocals n’escolliren l’instrument Voice i l’afegi-
rem mitjançant l’opció Afegeix. D’aquesta manera ens quedarà la par-
titura d’una cançó.
A la següent pantalla s’ha de triar la tonalitat de la cançó. N’es-
collirem l’opció per defecte, que no inclou cap alteració.
Per acabar la nostra configuració, només hem de concretar el tipus i
la quantitat de compassos. Seleccionarem senzillament l’opció que
ja apareix per defecte: 12 compassos de .
4
3
2
1
Es mostren quatre pantalles de configuració. Tot seguit, t’indiquem què has de seleccionar en cadascuna d’elles:
Ara anem cap a les barres d’eines. Tanquem la partitura de demos-
tració mitjançant l’aspa vermella i creem una partitura nova, amb el
full en blanc.
L’editor de partitures
Si t’hi fixes, a la part de dalt hi ha les barres d’eines.
A la part central hi ha la partitura.
Quan s’obre el programa, sempre enpresenta una de demostració.
A la part inferior esquerra hi ha unafinestra que et permetrà desplaçar-te
per tota la partitura.
FINESTRA
PARTITURA
BARRES D’EINES
44
Sóc
com
pos
itor
Per tancar aquest primer contacte nostre amb el MuseScore, et proposem crear
la partitura d’una cançó que tu mateix has de compondre.
Aquesta cançó ha de complir les condicions següents:
— Ha de tenir una extensió de 12 compassos.
— La melodia ha de començar i acabar amb la nota do.
— Al compàs 6 hi ha d’haver la nota sol.
— El tipus de compàs ha de ser .
— L’has d’interpretar amb una flauta.
— La nota més aguda ha de ser un re.
— La nota més greu ha de ser un do.
— Ha de figurar-hi el teu nom com a compositor.
En primer lloc, escriu-la a la teva llibreta i, després, utilitza el MuseScore per
imprimir-la i escoltar-la. Escolta també les composicions que han fet els com-
panys i les companyes.
Sóc
com
pos
itor
33
Seguidament, utilitzarem la barra d’eines de les notes.
Hem de prémer el botó de nota i col·locar-ne una en cada compàs.
Senzillament has de posar la fletxa damunt la nota que hi vulguis situar.
Ara, ja pots escriure la partitura següent:
Si vols escoltar-la, només has de prémer
el botó Inicia . Torna’l a prémer per aturar
la reproducció de la partitura i utilitza el botó
per tornar al començament de la cançó.
Un cop creada la partitura, és el moment d’imprimir-la. Per fer-ho, utilitza el botó de la impressora , que et per-
metrà a més a més decidir el número de còpies que en vols obtenir.
Si ho has fet bé, la teva partitura ha de ser molt semblant a aquesta:
44
34
Inte
rpre
tem
INTERPRETEM
Novena Simfonia, de BeethovenAra interpretarem un arranjament de l’«Oda a l’alegria» que forma part de la
Novena Simfonia de Beethoven. Abans, però, observa els aspectes següents:
Hi ha dos pentagrames que s’han d’interpretar melòdicament i uns altres dos
de rítmics. La línia del carilló podeu fer-la entre dos companys. Un toca la
veu més aguda i l’altre la greu.
Pareu atenció als ritmes que es repeteixen (marcats en color), com també a
l’armadura i a una alteració que hi ha al compàs vuit de la línia del carilló.
2
1
«Oda a l’alegria»
��
35
SÍNTESI
L’altura• Les notes musicals són els signes que donen nom i representen gràficament
els sons.
Se situen en el pentagrama, i a l’inici s’hi col·loca la clau per determinar-ne els
noms.
• Una escala és la successió ordenada de set notes musicals.
Escala de Do
• Una melodia és una successió de sons i ritmes que conté una idea musical.
• La distància entre les notes de diferent
altura es mesura en tons i semitons.
Un semitò és la distància més petita en-
tre dues notes.
1 to = 2 semitons
• Les línies addicionals són unes ratlletes paral·leles al pentagrama que ens permeten escriure notes per sota de la
primera línia o per sobre de la cinquena.
Línies addicionals inferiors Línies addicionals superiors
Música i cinema• Banda sonora: és el conjunt de sons que acompanyen les imatges d’una pel·lí-
cula (la veu, els efectes sonors i la música).
• Funcions de la música en el cinema: realçar el caràcter d’una escena, acompa-
nyar les imatges, descriure l’estat d’ànim dels personatges o bé accentuar determi-
nades situacions.
• L. van Beethoven (1770-
1827) és considerat un dels
grans genis de la història de
la música. Va ser pianista i
compositor, i va compondre
nou simfonies.
Clau de sol
Clau de fa
ascendent descendent
1 semitò1 semitò
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
PO
SA
’T A
PR
OV
AEscriu els noms de les notes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Encercla totes les notes la que trobis.
Ordena aquestes notes perquè formin l’escala de Do en sentit ascendent.
Senyala la parella de notes amb diferent nom.
Quines notes estan a la distància d’un semitò? Indica-les.
Escriu cert (C) o fals (F). Transforma les afirmacions falses en veritables o certes.
La clau de fa s’utilitza per situar notes agudes en el pentagrama.
Beethoven va compondre nou simfonies.
La distància més gran entre una nota i una altra és un semitò.
Entre la nota si i la nota do hi ha una distància d’un to.
6
5
4
3
2
1
36
