Nivell Superior

Lo Somni, de Bernat Metge

Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, poc després de sortir de la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Bernat Metge, el rei i d'altres personatges que se li vant apareixent) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

Context i objectiu

Lo somni va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de sortir de la presó, un cop absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien sigut sotmesos. Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria sigut causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Bernat Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de qualsevol dubte. Un altre objectiu de l'obra era guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.

Parts de l'obra

Primer llibre

Durant aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Dels quatre llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, i on es posa en dubte totes les coses, que es van argumentant racionalment.

Segon llibre

Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els personatges de la mitologia clàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.

Tercer llibre

Orfeu fa una explicació de la seva vida, per després descriure l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, en què usa gairebé literalment fragments traduïts d’ Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre

Bernat Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para especial atenció en la reina Maria de Luna, per guanyar el seu el favor. Critica els homes i més tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

Nivell Superior

L’HUMANISME En un sentit general el terme HUMANISME s’utilitza per referir-se al moviment cultural i intel·lectual que deixà empremtes en el món dels estudis bíblics, el pensament polític, l’art, la ciència, la filosofia i la literatura en llengües vernacles.

Tradicionalment en el nostre àmbit el terme humanisme s’ha utilitzat en aquest sentit per caracteritzar la literatura catalana classicitzant sorgida de la nova situació sociopolítica i religiosa de les dues darreres dècades del segle XIV i de la primera meitat del segle XV, durant els regnats de Joan I, Martí l’Humà i Alfons el Magnànim, i de les constants relacions que s’establiren amb els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria i amb el regne de Nàpols. Aquest conjunt de factors haurien propiciat un interès més intens i més ampli per la cultura grecollatina que no pas el representat per la pervivència medieval de les lletres humanes, i haurien caracteritzat una nova època cultural que, tot i no significar una ruptura total amb l’edat mitjana, hi introduïa algunes novetats.

Del nou interès pel món clàssic en derivarien la influència de Ciceró en la prosa llatinitzant de caràcter jurídic i administratiu que emergia de la Cancelleria reial, el conjunt de traduccions al català de clàssics com Tucídides, Plutarc, Aristòtil, Isop, Virgili, Horaci, Lucà, Ovidi o Sèneca i, per damunt de tot, l’obra de dos autors originals, situats als dos extrems del període, el català Bernat Metge i el valencià Joan Roís de Corella. De fet, en Bernat Metge conflueixen tots tres aspectes i el seu diàleg Lo somni ha estat considerat la millor obra de l’humanisme català.

Un altre aspecte essencial de l’humanisme i dels studia humanitatis és la potenciació d’un llatí ric i elegant, que imita el dels autors clàssics i elimina les paraules i expressions corruptes del llatí vulgar. El 1475 s’editaren a Barcelona els Rudimenta grammatices, de Niccolò Perotti, amb un pròleg on es considera que el manual farà canviar la rusticitat catalana per la cultura i l’elegància clàssiques, però a l’àmbit català la línia dominant de la llatinitat cinccentista arriba a través de l’humanista sevillà Elio Antonio de Nebrija, amb les Introductiones latinae. També cal considerarJeroni Pau, jurista a la cancelleria apostòlica, historiador de les antiguitats romanes i autor d’epístoles retoricades i de poesies influïdes per Marcial i Prudenci. D’altra banda, la pléiade d’intel·lectuals que exerciren la docència d’humanitats a la Universitat de València contribuïren a la difusió de la poètica i la retòrica clàssiques amb tractats teòrics i amb exercicis literaris i difongueren l’obra i el pensament de Joan Lluís Vives, l’humanista valencià resident al centre d’Europa.

[Extret del Nou diccionari 62 de la literatura catalana]