LÍPIDS - WordPress.com · 1. Àcids grassos = Acils •No es solen trobar lliures a la cèl·lula...
Transcript of LÍPIDS - WordPress.com · 1. Àcids grassos = Acils •No es solen trobar lliures a la cèl·lula...
LÍPIDS
Biomolècules formades per C, H, O + N, S i Psimples
complexes• Grup molt heterogeni (estructura i funcions)
• Insolubles en aigua (hidròfobs) i altres dissolvents polars
• Llargues cadenes de C i H (O en poca quantitat)
• Solubles en dissolvents no polars (èter, benzè...)
• Untosos al tacte
• Poc densos
• Substàncies bastant reduïdes al oxidar-se alliberen molta energia
Classificació
1. Àcids grassos = Acils
• No es solen trobar lliures a la cèl·lula formen els lípids saponificables
Cadena llarga de C units a H + grup carboxílic –COOH
(nº parell entre 12-24) (àcid)
Molècula anfipàtica
Cadena hidrocarbonada (cola apolar) Cap polar
Enllaços de Forces de Van derWaals (dèbils) angle
En dissolució es pot
dissociar: R-COO- + H+
• Propietats conferides per la cadena:
– Punt de fusió depèn de la llargària de la cadena + llarga + enllaços + punt fusió
– Solubilitatmolècules amfipàtiques (bipolars) la cua és responsable de la insolubilitat en l’aigua
Monocapa Bicapa
Micela
• ÀC. GRASSOS SATURATS
NO tenen dobles enllaços (insaturacions)
Les cadenes són lineals
S’estableixen enllaços de Van der Waals entre cadenes contigües major empaquetament
Punt fusió ↑↑ sòlids a Tª ambient
Ponts d’H entre els caps (grups –COOH)
16 C
18 C
• ÀC GRASSOS INSATURATS
– Tenen algun doble enllaç (insaturació)
– Provoca un “colze” en la cadena no lineals
– És més difícil establir enllaços entre cadenes menys empaquetats
– ↓punt de fusió líquids a Tª ambient
COOH
Monoinsaturats Poliinsaturats
• De forma natural els = dels àcids grassos adopten disposició CIS
• De forma artificial (hidrogenació) es poden crear àcgrassos en disposició TRANS aconseguim:– Subst sòlides o semi-sòlides a Tª ambient
– No es posen rancis
• El procés requereix Ní i Al que poden deixar traces als aliments
Els H al mateix costat
Nomenclatura àcids grassos
22 : 2 Δ 4,7
Nº de carbonos
Nº de dobles enlaces
Posición de los dobles enlaces
Reacció d’esterificació
Unió del grup -COOH de l’àcid gras amb el grup –OH de l’alcohol per a formar un enllaç ester (-COO-) amb la pèrdua d’una molècula de d’aigua
Durant la digestió els EZ lipases hidrolitzen els greixos en ac. grassos i alcohol hidròlisi enzimàtica
Hidròlisi
Reacció de saponificació
Els àcids grassos reaccionen en bases fortes (com el NaOH o el KOH) per a donar la sal de l'àcid gras (SABÓ) i l’alcohol hidròlisi química (no intervé l’aigua)
2. Lípids: saponificables
Contenen àcids grassos poden saponificar
1. Acilglicèrids o greixos (sòlids o líquids)– Es formen per esterificació d’1, 2 o 3 AG mono-
, di- o triacilglicèrids o triglicèrids (apolars cap -OH de la glicerina està lliure insoluble en aigua)
– Si: - tots els àcids grassos iguals simples
- àcids grassos diferents mixtes
– Si: - àcids grassos saturats sòlids -> animals
- àcids grassos insaturats líquids ->vegetals
• Funció dels acilglicèrids:
– Reserva energètica les cèl·lules els oxiden per a obtindre energia 9Kcal/g S’emmagatzemen de forma anhidra (sense aigua, a diferència del glucógen que ho fa hidratat)
• En animals en els adipòcits
• En vegetals en vacúols de fruits i llavors
– Aïllament tèrmic i físic
2. Lípids de membrana
• CLASSIFICACIÓ:
– En funció del tipus d’alcohol:
1) Glicerolípids: contenen glicerina:
- gliceroglucolípids
- fosfolípids
2) Esfingolípids: contenen esfingosina
- Esfingomielines
- (Esfingo)glucolípids:
- Cerebròsids
- GangliòsidsEsfingosina
1) Glicerolípids• GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) +el tercer grup
alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:
1.1) Gliceroglucolípids
GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS + OSA
En membranes de bacteries i vegetals
1) Glicerolípids• GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS (saturats o insaturats) +el tercer grup
alcohol pot unir-se a diferents coses. En funció d’açò tindrem:
1.2) Glicerofosfolípids =Fosfolípids
GLICERINA + 2 ÁC. GRASSOS + ÀC. FOSFÒRIC + ALCOHOL
Àcids grassosGlicerinaàc. fosfòric
FUNCIÓ DELS FOSFOLÍPIDS:
• FormEn la BICAPA de las membranEs ceL·lulars:
o Caps polars en contacte amb medi aquos exterior i interior
(citoplasma). Interaccionen amb l’aigua, formant ponts d’hidrógen.
o Cues apolars: repelides per l’aigua, organizant-se entre elles i formant
un empaquetament en forma de bicapa.
2) EsfingolípidsCERAMIDA + GRUP POLAR (molt variat i complexe)
(ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga)
enllaç amida
ENLACE AMIDA
+ R-COOH
- Esfingomielines- (Esfingo)glucolípids
FUNCIONS-Constitueixen les memb cel animals i vegetals-Molt abundants al teixit nerviòs
2) Esfingolípids
ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR
2.1) Esfingomielines
– GRUP POLAR: fosforilcolina o fosforiletanolamina
(àcid fosfòric + aminoalcohol =colina o etanolamina)
– Presents en las beinas de mielina de las fibres nervioses
(cel. de Schwann)
Colina
2) Esfingolípids
ESFINGOSINA + AC. GRAS cadena llarga + GRUP POLAR
2.2) Esfingoglucolípids
– GRUP POLAR: glúcid
o si glúcid = 1 monosacàrid cerebròsid
o si glúcid = oligosacàrid (>15 oses)gangliòsid
3. Ceres
- Esters ac. grassos + alcohols
(cad llarga 14 a 36 C) (cad llarga 16 a 30 C)
- 2 parts hidròfobes Molt insolubles en aigua
Nº parell
• FUNCIONS
– Recobriment i impermeabilització friutes, fulles, plomes, pèl...
– Estructural rusc d’abelles
3. Lípids NO saponificables
•NO tenen àcids grassos no saponificació
•NO són esters
•Menys abundants que els saponificables
•Importants com a hormones i vitamines.
•Constitueixen una família molt heterogènia.
1. Esteroides- Derivats de l’esterà (ciclopentanoperhidrofenantré)
1.1 Fitoesterols en cels vegetals
1.2 Ergosterols en fongs (precursor de la vit D2)
Precursor d’atres molècules:- Hormones sexuals: progesterona i testosterona-Hormones suprarenals: cortisol i aldosterona-Ac. biliars-Vitamina D3
1.3 Esterols-OH en C3 i cadena hidrocarbonada en C17
• Dóna estabilitat a la membrana xq fixa els fosfolípids
• Disminueix la permeabilitat de la membrana
2. Terpens o isoprenoides
- Es formen per unió de molècules d’isopré
- Estructura lineal o cíclica
- Alguns tenen color per la presència de = conjugats e- deslocalitzats
- Abundants en vegetals
CLASIFICACIÓN DE LOS TERPENOS
Nombrenº de isoprenos
Función Ejemplo
Monoterpenos 2 Aromas y esencias Geraniol, mentol
Sesquiterpenos 3Intermediario en lasíntesis del colesterol
Farnesol
Diterpenos 4Forman pigmentos yvitaminas
Fitol, vitaminaA, E, K
Triterpenos 6Intermediario en lasíntesis del colesterol
Escualeno
Tetraterpenos 8 Pigmentos vegetalesCarotenos,xantofilas
Politerpenos n Aislantes Látex, caucho
3. Prostaglandines
- Descobertes al líquid prostàtic realment són produïdes per quasi tots els teixits
- Deriven de
- Tenen acció local regulant el metab de la cel on es troben:
Fosfolípids de membrana
1) Por su SOLUBILIDAD
• Insolubles en agua
• Solubles en disolventes orgánicos: acetona, éter…
2) Tinción con SUDAN III
• Se colorean selectivamente de rojo-anaranjado
MÉTODOS DE IDENTIFICACIÓN