L'Upir, issue 43

7/23/2019 L'Upir, issue 43

http://slidepdf.com/reader/full/lupir-issue-43 1/20

1

Núm. 43 Març de 2015

www.cercle-v.org

REVISTA DE FOLKLORE

ISSN: 2014-2846

7/23/2019 L'Upir, issue 43


2

Fragment de la Primera Crònica dins de la Crònica de Radziwi łł . Campanya

d'Oleg de Nóvgorod contra Constantinoble, any 907.

Una cacera de revinguts de l’any 1092

recollida a la

Primera Crònica

Claude Lecouteux, dins de la seva extensa bibliografia sobre el folklorede les entitats sobrenaturals a l’Edat Mitjana, publicà l’any 1999 Chasesfantastiques et cohortes de la nuit au Moyen Age. El llibre està dedicata la llegenda de La Caça salvatge, un mite antic freqüent a tota Europaoccidental, central i nòrdica.Una característica força general d’aquesta fantàstica creença és que

tracta d’un grup fantasmal de caçadors –abillats amb la indumentàriaescaient i acompanyats de cavalls i gossos– que practiquen unadesenfrenada persecució per terra o pel cel. Els protagonistes se’lsha considerat habitualment morts, ànimes perdudes i, fins i tot, fades,sovint connectades amb el folklore dels difunts.Lecouteux ofereix en aquest estudi una àmplia selecció d’exemplesde fonts diverses, dels qual s’ha seleccionat aquí un que presentaalgun tret particular. D’una banda ofereix la possibilitat d’observar, ni

que sigui tímidament, la transformació del text per part dels cronistesamb l’objectiu d’adaptar les antigues creences a la realitat cristianautilitzant els conceptes de fantasma (il·lusió) i de mers somnis,introduïts per Tertulià i Agustí d’Hipona. Els successos descrits tambéens mostren el perill que suposa el retorn de morts, la seva vinculacióamb efectes perversos sobre el desenvolupament del cicle natural deles estacions; i, la presència de fets prodigiosos que ens evoca unparadigma endevinatori.

El fragment que aquí versa procedeix de La Primera Crònica o Crònicade Néstor (Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, literalment Relat d’anys passats)1, un text sobre l’estat Rus de Kíev (el primer estat eslauoriental, entre el 850 i el 1110 aproximadament) originalment escritaa Kíev vers el 1113 en antic eslau eclesiàstic.

7/23/2019 L'Upir, issue 43


3

Durant molt temps es cregué que la redacció havia estat obra d’unmonjo anomenat Néstor (vers 1056- vers 1114) i d’aquí el nom deCrònica de Néstor . Les fonts d’informació són molt diverses i inclouencròniques eslaves anteriors també perdudes, la Cronografia de Joan

Malalas (s. VI), La Crònica de Jordi Hamàrtol (s. IX), llegendestradicionals, sagues nòrdiques, diversos textos religiosos grecs, etc.Néstor s’establí a la cort de Sviatopolk II de Kíev (1050-1113).No es conserva el text original, i ens han arribat dos manuscrits, elCòdex Lauretià (1377) i el Còdex d’Ipatiev (s. XV). A més, la Crònicade Radziwiłł –o Crònica de Königsberg– (còpia del s XV de l’originaldel XIII) també incorpora la Primera Crònica.La narració que reproduïm es centra a la ciutat de Polotsk –avui en dia

Polatsk, a Bielorússia– l’any 1092. Les versions que existeixen estand’acord amb els esdeveniments, però difereixen en alguns detalls, fetque mostraria com l’església intentà modificar la interpretació dels fets.Lecouteux reprodueix un text basat en el còdex Lauretià proporcionatper l’eslavista Jean-Paul Sémon, que li traduí al francès, a més deproporcionar-li una anàlisi filològica.

«L’any 6600 [des de la creació del món] una cosa bastant

estranya succeí a Polotsk. Es produí a la imaginació. A lanit s’escoltà sobtadament un fort soroll als carrers: diablesgalopaven com si ells fossin ésser humans. Si algú tractavade sortir de casa per tal de veure-ho millor, els diablesel ferien de manera fatal immediatament i de manerainvisible. La gent no s’atrevia a sortir de les seves cases.Posteriorment, aquests diables començaren a aparèixer acavall durant el dia i no hi havia cap manera de veure’ls.

Ara bé, les persones podien veure les ferradures de llurscavalls. Ells també devoraven2 la gent de Polotsk i de lesrodalies, de manera que es deia que “els habitants dePolotsk, ateses les evidències, estan sent assassinats”.

Aquest fenomen primer ocorregué a Drutsk3. Durant aquesttemps es veié un senyal al cel, com una gran roda enmigdel cel. Aquell estiu el temps fou tan sec que la terra esconsumí i molts boscos estellaren en flames de manera

espontània a l’igual que les torberes4

. Hi hagué molts

7/23/2019 L'Upir, issue 43


4

Mapa de la zona on s'han identificat en verd les poblacions de

Polatsk (emmarcada) Minsk i Kíev.

7/23/2019 L'Upir, issue 43


5

senyals aquí i allà5 i hi havia una important invasió depolovtsians6 i prengueren tres ciutats: Pesočen, Perevolokai Priluk7; i, atacaren moltes poblacions. El mateix any moríRurik8, el fill de Rotislav. També llavors, molta gent morí de

diverses malalties. En moriren tants que alguns enterradorsdigueren: “Des del dia de Sant Felip9 fins el diumengede dejuni de carn10 hem venut 7.000 taüts”. Aquests fetspassaren car els nostres pecats s’havien multiplicat aixícom les iniquitats. Déu ens infligí aquests fets per tal queféssim penitència i ens allunyessin del pecat, de l’envejai tota altra empresa perversa del Maligne».

Lecouteux (2011: 30) indica que les diferents versions dels textosaccentuen al principi que les tropes de diables és el fruit de laimaginació. Utilitzen termes que corresponen a fantasma/fantasia ienigma. Ara bé, divergeixen en l’estampida diabòlica. El còdex d’Ipatievdiu «gemegaven com a éssers humans». I en el text de Radziwiłł utilitzael terme nave (nekroi) per referir-se a allò que extermina els residentsde Polotsk i suggereix que els «habitants de Polotsk foren devoratspels morts». Lecotuteux observa que els compiladors vacil·len entre

dimonis i els morts, però afirma que podem prendre partit pels mortsbasant-nos en un element filològic i en el context. La paraula nave sembla ser que era relativament rara i no tenia un ús literari. Així queel copista del Còdex Lauretià l’hauria substituït. Igualment reemplaçàper «imaginació» una expressió adverbial que significa «no en el somni,sinó a la realitat, a la vista». És a dir que es cregué que l’esdevenimentenregistrat per La Primera Crònica havia ocorregut realment i no ensomnis o a la imaginació; i, que eren revinguts (morts corporis) els que

havien causat tan massives fatalitats. En qualsevol cas, la modificaciódel cronista cristià que escriu «es produí a la imaginació» per adaptar-lo a les seves creences, deixa el text amb un redactat força absurd:- vols que el lector pensi que tot fou una fantasia? Igualment es potobservar encara una altra vacil·lació entre les criatures que gemeguen:diables o éssers humans? El text deixa clar que el fenomen s’atribuía una manifestació de la ira divina pels nombrosos pecats comesospels habitants de Polotsk. Però això, segons el parer de Lecotuteux

fa palesa la cristianització d’elements l’origen dels quals són creences

7/23/2019 L'Upir, issue 43


6

més antigues, com s’observa en certs detalls tals com la invisibilitatdels diables, les ferides que infligeixen i la visibilitat parcial de les sevesmuntures, puix es podien veure les ferradures dels cavalls.

Jordi Ardanuy

Notes

1 Es tracta d’una crònica sobre l’estat Rus de Kíev (entre 850 i 1110aproximadament) originalment escrita a Kíev cap a 1113 en antic eslaueclesiàstic.2 El significat de menjar o devorar probablement sigui completamentmetafòric.3 Situat a la ruta de Polotsk a Kiev, pertanyia al Principat de Polotsk.Bielorrússia, no gaire lluny de Minsk.4 El folklorista finès Viljo Johannes Mansikka (1884-1947) atribueixla creença popular a les activitats perilloses dels mals esperits a lamanifestació de la plaga esmentada més endavant, especialment laseva sobtada aparició individual. La sequera i l’epidèmia podrien haver

estat relacionats (Mansikka 1922: 92-94. Citat a Cross; Sherbowitz-Wetzor 1953: 275).5 En la versió de Cross i Sherbowitz-Wetzor (1953: 173) queda mésclar el text: «Hi hagueren molts portents en diverses localitats». Calentendre llavors aquests senyals com fets extraordinaris, que causenmeravella.6 Es tracta dels Cumans, una horda turca que va emigrar des de lesestepes del mar d’Aral cap a l’oest al segle X i dominaren Ucraïna. El

text anota a continuació alguns d’aquets atacs.7 Rurik Rostislavich (1063-1092), príncep de Przemyśl, al sud-est del’actual Polònia.7 Tres poblacions del princiat de Pereiàslav, a la frontera amb lesestepes.9 Segons el calendari bizantí és el 14 de novembre.10 Lecoteux diu «inici de la quaresma». Sembla que pot datar-se entre

el 25 de gener i el 28 de febrer (Casas Olea 2003).

7/23/2019 L'Upir, issue 43


7

Referències

- Matilde Casas Olea (2004).«Aproximación al calendario litúrgico eslavoortodoxo. El cómputo del ciclo pascual a través de las fuentes literarias».

Ilu. Revista de Ciencias de las Religiones, Anejo XIII, p. 43-61- Samuel Hazzard Cross; Olgerd P. Sherbowitz-Wetzor (trad. i ed.) (1953).The Russian Primary Chronicle, Laurentian Text . Cambridge, MA: TheMediaeval Academy of America.

- Viljo Johannes Mansikka (1922). Religion der Ostslaven. Helsinki:Suomalainen tiedeakatemia.

- Claude Lecouteux (2011). Phantom Armies of the nights. The wild hunt

and the ghostly processions of the undead. Rochester: Inner Traditions.(Edició original de 1999, Chases fantastiques et cohortes de la nuit auMoyen Age).

7/23/2019 L'Upir, issue 43


8

La carta de Plini el jove sobre la casa

encantada d’Atenes

La carta de Plini el Jove descrivint un cas de casa encantada a causade la presència d’un espectre, ha configurat els moderns relats sobreaparicions fantasmals. Per tant, constitueix una referència obligada ino mítica en el món clàssic per conèixer les creences convencionalssobre el retorn dels morts.Un teòric i pràctic com Lovecraft ja era conscient de la importànciad’aquests textos clàssics que en bona part han configurat la literaturamoderna fantàstica (García Jurado 2000; 2002) i els relats de

fantasmes associats a edifici entre les narracions de temes ocultistesi paranormals. L’autor de Providence diu:

«Així com la literatura troba la seva primera materialització en lapoesia, també és en ella on trobem per primera vegada accéspermanent a l’estrany en la literatura clàssica. No obstant això, lamajor part dels casos antics es troben a la prosa. Com l’incidentde l’home llop a Petroni, els passatges truculents a Apulei, la

breu però cèlebre carta de Plini el jove a Sura. I l’estranyacompilació titulada De les coses meravelloses de Flegó, llibertde l’emperador Adrià. És a Flegó on trobem per primera vegada Iahistòria horrible de l’esposa cadàver, Filinió i Macates, explicadaposteriorment per Procle, i que en període modern serví a Goethed’inspiració per a la seva Núvia de Corint i a Washington Irvingper a L’aventura de l’estudiant alemany » (Lovecraft 2009).

La carta de Plini

Gai Plini Cecili Segon (Como, 61 o 62 – Nicomèdia, 113) fou unpolític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo del seuoncle homònim Plini el Vell. Amic de Tàcit ha passat a la història de laliteratura llatina pels deu llibres de cartes, on tracta sobre els temesmés diversos i el panegíric a Trajà.

El relat de Plini el Jove sobre la casa ocupada per un fantasma, que

7/23/2019 L'Upir, issue 43


9

alguns han considerat el primer relat d’espectres amb componentsobrenatural (González 1999) es troba en la carta vint-i-setena delllibre VII, destinada a Luci Licini Sura, llegat de Trajà, i que s’interrogasobre la naturalesa de les aparicions fantasmals com palesa l’inici de

la carta:«El nostre desvagament m’ofereix l’avinentesa d’aprendre, i atu l’avinentesa d’instruir-me. Vet ací, doncs, el que desitjo engran manera de conèixer: si creus que hi ha fantasmes, dotatsd’alguna figura pròpia i d’algun poder diví, o bé si creus que aixòsón coses sense fonament i vanes, a les quals dóna aparençala nostra mateixa por» (Plini 7, 27, 1).

Plini relata llavors el succés meravellós de l’historiador Quin Curci Ruf(o Rufus, segle I):

«A mi, m’indueix, en primer lloc, a creure-hi, el que sento contarcom ha esdevingut a Curci Rufus. Aquest, essent encara unpersonatge insignificant i obscur, s’havia posat al servei d’unmagistrat d’Àfrica. Un dia, al caient de la tarda, es passejava per

un pòrtic, quan se li ofereix a l’esguard una dona de grandària i debeutat sobrehumanes. Amb gran esverament per part d’ell, ella lidiu que era a l’Àfrica, i que anava a predir-li el que li esdevindria:que havia d’anar a Roma, i que obtindria diverses honors, i àdhucque havia de tornar amb el càrrec més alt a la mateixa província, ique hi havia de morir. Tot va acomplir-se. A més, quan se n’anavaa Cartago, al salpar la nau, hom conta que la mateixa figurase li aparegué a la platja. El cert és que ell, atacat de malaltia,

augurant pel passat l’esdevenidor, les adversitats per les cosesfavorables, perdé tota esperança de salut quan ningú dels seusno en desesperava» (Plini 7, 27, 2-3).

A continuació l’autor descriu els fets de la casa encantada d’Atenesque pot dividir-se (García Jurado 2002) segons el plantejament d’unaobra dramàtica: plantejament (4-6); nus (7-10) i desenllaç (11).

«Digues-me si no és més paorós i no menys astorador això

7/23/2019 L'Upir, issue 43


10

que vaig a contar-te tal com ho he sentit dir. Hi havia a Atenesuna casa espaiosa i gran, però de mal nom i nefasta. Hom

deia que en la quietud de la nit s’hi sentia soroll de ferro, isi hi paraves més atentament l’orella, estrèpit de cadenes,llunyà a la primeria, després de la vora. Apareixia tot seguit unespectre acabat de magror i sutzura, llarga la barba, la cabelleraeriçada. Portava grillons als turmells; a les mans cadenes, lesquals agitava. Els estadants, a causa de la por, es passaven envetlla unes nits basardoses i horribles. Del desvetllament veniala malaltia i, augmentant l’espaordiment, aquesta era seguida

de la mort. Perquè també de dia, encara que la imatge hagués

Imatge de Plini el

Jove a la façana

de la Catedral de

Santa Maria la

Major a Como de

Tommaso i JacoboRodari.

Fotografia:

Wolfgang Sauber

(CC BY-SA 3.0).

7/23/2019 L'Upir, issue 43


11

desaparegut, el seu record flotava davant dels ulls, i l’esveramentes perllongava més enllà de les seves causes. Per raó d’això lacasa fou deshabitada i condemnada a la solitud, i deixada totasencera a aquell misteri. Amb tot, hom hi havia posat un cartell,

per si algú, ignorant d’aquella malaurança, volgués adquirir-la ollogar-la» (Plini 7, 27, 4-6).

Ara bé, el filòsof Atenodor Cananita1 no accedeix a l’habitatge perignorància sinó amb coneixement de les causes per les quals es trobabuit, situació que de fet l’anima:

«El filòsof Atenodor ve a Atenes; llegeix el cartell i, assabentat

del preu, la facilitat de les condicions (semblant-li sospitosa)n’inquireix la causa. Hom l’informa de tot, i ell, amb més motiuencara, la lloga» (Plini 7, 27, 8-10).

Atenodor actua amb la fredor que predica la seva causa estoica i acabacomprenent els motius pels quals el fantasma vaga per la casa.

«Quan va començar a fer-se fosc es fa fer el llit a la part davantera

de la casa, i es fa portar les tauletes, l’estilet i el llum; fa entrartots els seus a l’interior, i ell reconcentra l’esperit, els ulls, la mà,en l’escriptura, per tal que la ment, desvagada, no li representésles ombres de què havia sentit parlar i no li engendrés porsimmotivades. D’antuvi, com pertot arreu, el silenci de la nit,després drings de ferro i ròssec de cadenes. Ell, no aixecavaels ulls ni deixava l’estilet, sinó que aferrissava tant com podial’esperit, i procurava fer les orelles sordes. Aleshores, el soroll es

va fer més insistent; s’apropava i es sentia com si ja fos al llindar;com si ja l’hagués passat. Esguarda, i veu i reconeix la imatgeque hom li havia dit: estava dreta i amb el dit li feia signes, comsi el cridés. Ell, en canvi, li assenyala amb la mà que s’esperi unaestona, i de bell nou s’aplica a la cera i l’estilet. L’ombra eixordavael cap del que escrivia amb la fressa de les seves cadenes. Tornaa esguardar i la troba com abans, en actitud de cridar-lo. Sensepensar-s’hi més, pren el llum i la segueix. Ella anava amb passa

lenta, com si els vincles li pesessin. Quan hagué trencat vers la

7/23/2019 L'Upir, issue 43


12

clastra de la casa, de sobte, desapareixent, deixà tot sol el seuacompanyant. Aquest, un cop hagué romàs sol, assenyala ellloc amb herbes i fullaraca» (Plini 7, 27, 8-10).

Un cop assabentat dels motius de la infestació, demana un enterramentadequat per a les despulles amb la qual cosa la casa queda alliberadade l’ocupant espectral:

«L’endemà es presenta al magistrat i l’aconsella de fer cavar enaquell indret. Hom hi troba una ossada, encerclada i embolcadaen cadenes, que el cos, podrit pel temps i per la terra, haviadeixat, descarnada i corroïda; els lligams. Hom l’enterrà adespeses públiques. Tan bon punt els manes foren sebollits

ritualment, la casa en fou alliberada» (Plini 7, 27, 11).

Plini acaba el seu escrit fent referència a uns la naturalesa dels qualsno queda clara, i que interpreta en clau premonitòria.

«I encara, en això no faig més que creure els que ho afirmen. Elque segueix, sóc jo mateix que puc assegurar-ho als altres. Tincun llibert que no és pas una persona illetrada. Un germà seu, més

jove, dormia amb ell en un mateix llit. Una vegada li semblà veurecom algú que seia al llit acostava al seu cap unes tisores, i àdhuctallava els cabells de la seva pròpia testa. Quan va fer-se clar,ell mateix va trobar tos el cim del seu cap, i els cabells per terra.

Al cap de poc temps, alguna cosa de semblant va confirmar elfet anterior. Un noi dormia al pedagogi en mig de molts d’altres.Dues persones abillades de túniques blanques entraren per lesfinestres –així ho diu ell–, el tongueren mentre jeia, i se n’anaren

per on havien vingut. L’endemà aparegué també tos i amb elscabells escampats al voltant. No va seguir res de remarcable,si no és, tal vegada, que no vaig ésser reu; ho hauria estat, siDomicià, en temps del qual aquests fets s’esdevingueren, haguéscontinuat vivint. Car en el seu escriny fou trobat un libel d’acusaciócontra mi que li havia donat Carus. D’on pot conjecturar-se, per talcom és costum dels reus de mort de deixar-se créixer els cabells,perquè els cabells tallats significaven que havia d’esquivar aquell

perill que se m’apropava» (Plini 7, 27, 12-14).

7/23/2019 L'Upir, issue 43


13

Narració i espai literari de la casa encantada d’Atenes

Centrem-nos en el fragment principal de la carta, és a dir, en el relatsobre la casa encantada d’Atenes. D’acord amb l’especialista de

filologia llatina de la Universitat Complutense de Madrid, FranciscoGarcía Jurado (2002), les dues característiques que defineixen elrelat són la narració de l’aparició fantasma, i l’espai literari on esdesenvolupa la trama.

A la narració intervenen només dos personatges, el filòsof Atenodori l’espectre. El fantasma es manifesta inicialment a través de sorolls,però naturalment el punt àlgid és la presència visual. El professor SotoRoland (1997) assenyalà tres aspectes crucials sobre aquest punt.

En primer lloc, la preeminència que s’atorga al sentit de la vista. Ensegon lloc, els requeriments que poden acabar amb l’aparició. Plinidescriu un fantasma preocupat per la disposició inadequada de lesseves despulles. I Atenodor aconsegueix interpretar la voluntat de

Atenodor i el fantasma, segons

Henry Justice Ford (1860–1941),

vers 1900.

7/23/2019 L'Upir, issue 43


14

l’aparegut, trobar els seus ossos, que els desenterrin i que sigui inhumatde manera convenient. És un malmort abandonat de manera anònima.El relat mostra un interès pels ossos, una diferència fonamental amb lespràctiques funeràries medievals plenament cristianes, com s’observa

en l’ús d’osseres i fosses comunes, llocs col·lectius i ben anònims;indrets on es barrejaven de manera indiferenciada multitud de cossos,en coherència amb el fet que l’interès cap els morts només es dirigiavers les ànimes dels difunts. En tercer lloc, l’absència de qualsevolreferència a éssers malignes o d’altres agents sobrenaturals ens deixadavant d’un procés «natural».D’altra banda, és fonamental l’actitud tranquil·la i fins i tot una micacòmica del filòsof que no es mostra gens atemorit. Gràcies a la seva

fredor i habilitats intel·lectuals infereix les raons per les quals elfantasma apareix.Pel que fa a l’espai literari, el relat exigeix que esdevingui en unhabitatge suficientment espaiós2. La casa disposa d’una part davanterai una altra posterior, havent-hi una porta que separa ambdós costats

–el germen dels desplaçaments fantasmals al llarg dels interminablespassadissos de les novel·les gòtiques. La mida de l’edifici ha depermetre jugar amb la sensació de misteri, com en l’època moderna

succeirà als castells i als monestirs. Finalment, els esdeveniments sesituen a la nit, espai temporal gairebé invariable a la literatura antigai a la moderna.

Altres testimonis literaris

Si bé des de la comoditat i la farsa, el motiu de la casa encantada

ja era present dins la literatura llatina anterior a Plini. Així trobem elmotiu a la comèdia Mostellaria (La [casa] encantada) de Plaute (251-184 aec)3.L’acció té lloc a Atenes. El jove Filòlaques aprofita l’absència del seupare durant tres anys per dilapidar la fortuna familiar. Un dia, mentrecelebra una festa, el seu esclau Tranió anuncia l’arribada imprevistadel pare. Enmig del pànic, Tranió té una solució, tancar Filòlaques iels seus amics dins la casa mentre fa creure a l’autèntic senyor de la

casa que està encantada i resulta perillós entrar-hi.

7/23/2019 L'Upir, issue 43


15

L’aparició del fantasma, que per qüestions argumentals sabem noexisteix, es produeix durant un somni a Filòlaques. Un tret interessantés que no es descriu en cap moment. Filòlaques ha estat vivint des defa temps a la casa sense que hi hagin hagut sorolls o visions prèvies,

ni cap altra notícia prèvia del difunt, diferència important amb el casd’Atenodor 4. En canvi, igual que en el relat de Plini, el fantasma erraper manca d’una sepultura convenient. Però és el propi fantasma quiexplica que fou assassinat i que és un malmort.Respecte a l’espai, no hi a una descripció de la casa, però l’aparicióés nocturna.Un altre testimoni literari significatiu l’ofereix Llucià de Samòsata (vers125 – després del 180), un escriptor grec amb arrels sirianes amb fortes

influències escèptiques i cíniques. Se’l recorda per les seves sàtires iper obres imaginatives que consisteixen un precedent del gènere deciència-ficció, inclòs un viatge a la Lluna i la descripció dels selenites,la primera d’éssers extraterrestres.El relat que ens interessa es troba a El mentider o l’incrèdul , un diàlegsatíric sobre supersticions escrit cap a l’any 165 i que resulta ser unaversió satírica del relat de Plini.

«Llavors, si alguna vegada vas a Corint —digué Arignotus5

,pregunta per la casa d’Eubàtides, i quan te l’assenyalin, no gairelluny del Crani6 ves-hi i digues al porter Tibius que vols veure

Arignot el pitagòric. Excavant el terra, va aconseguir expulsarl’esperit i va fer que des d’aquell moment es pogués habitar lacasa.Com va anar això, Arignotus? preguntà Èucrates.La casa —va replicar l’altre, duia molt de temps sense habitar-se

a causa d’unes aparicions formidablement espantoses, i cadavegada que algú s’hi instal·lava, al poc fugia aterrit, perseguitper un espectre terrible i turbulent. Finalment, la casa s’haviapràcticament arruïnat, el sostre mig ensorrat; en resum, ningúno s’atrevia a entrar-hi. Quan vaig sentir això, vaig agafar elsmeus llibres (tinc molts tractats egipcis sobre aquests temes) iem vaig dirigir a la casa a l’hora d’anar a dormir, encara que elmeu amfitrió va tractar de dissuadir-me només saber-ho perquè

considerava que m’estava ficant a la boca del llop, i gairebé em va

7/23/2019 L'Upir, issue 43


16

aturar per la força quan es va assabentar del meu destí. Ara bé, jo vaig mantenir la meva intenció i amb una torxa vaig entrar sol idesprés de deixar el llum a la sala principal, em vaig posar a llegirtranquil·lament a terra. L’esperit va fer la seva aparició creient

que se les veia amb un home qualsevol i esperant atemorir-mecom als altres, brut i com amb grenyes, i més negre que la foscor.Es va col·locar al meu costat i em temptejava atacant-me per totarreu per si podia vèncer-me d’alguna manera, convertint-se engos, en toro o en lleó. Llavors vaig fer ús del més terrible conjurpronunciat en llengua egípcia7, vaig aconseguir arraconar-lo enuna cantonada de l’habitació fosca, marcant el lloc per on vaigveure que havia desaparegut, i vaig passar la resta de la nit

tranquil·lament. Al matí, quan tots havien perdut tota esperança i creienque anaven a trobar-me mort com als altres, vaig sortirinesperadament per a tots i em vaig acostar a Eubàtides percomunicar-li que a partir d’ara ja podria habitar la casa, neta i lliured’éssers terrorífics. Acompanyat per ell i per molts altres que emseguien per l’estranyesa del succés, vam anar al lloc on haviavist ficar-se l’espectre i els vaig ordenar cavar amb aixades i pics.

Al fer-ho, van trobar, a una braça, un cadàver ja vell, formant laseva figura només pels seus ossos. El vam treure i li vam donarsepultura, i des de llavors la casa va deixar de ser molestadapels fantasmes». (Lucian of Samosata 1905: 246-248).

El relat de Llucià de Samòsata presenta naturalment algunesdiferències amb el de Plini. Tot i que l’estructura és similar (situaciód’abandonament de la casa, arribada d’un filòsof, enterrament de les

despulles l’endemà), no es descriuen sorolls que precedeixin l’aparicióni de fet cap progressió en l’aproximació. El fantasma també és descriten termes de brutícia i foscor, segons la tradició de l’època, però aquíel fantasma sembla comportar-se de manera força més violenta ala vegada que té la capacitat per transformar-se8. A més, fa la sevaaparició l’element teúrgic mitjançant un conjur egipci.Respecte l’espai literari, l’aparició ocorre durant la nit, fet convencional.La casa es troba situada a Corint, no gaire lluny del famós bosc del

Crani, però no hi ha descripció de la casa.

7/23/2019 L'Upir, issue 43


17

Evidentment, al tractar-se d’un escrit satíric, no podem parlar realmentd’una llegenda que és en el que es converteix un relat quan s’adapta auna altra localització, època i protagonistes. No és el cas analitzat perCaro Baroja (1990) a Jardí de flors curioses (Jardín de flores curiosas,

1578), d’Antonio de Torquemada, on es recull el relat de Plini, com sifos un testimoni oral amb nombrosos testimonis, localitzat a Bolonyai on, el protagonista, en lloc d’un filòsof, és l’estudiant Juan Vázquezde Ayala que posteriorment seria un conegut lletrat espanyol9.El relat de Plini experimentarà un notable ressorgiment amb eldesenvolupament de la literatura fantàstica moderna, primeramentdins dels contes gòtics que neixen a Gran Bretanya a finals del segleXVIII; i, posteriorment, en la literatura romàntica.

Roger Majó

Notes

1 Conegut així per ésser el seu pare de Cana, Cilícia (Asia Menor).Naixé a Tars vers el 74 ac per la qual cosa se’l conegué també coma Atenodor de Tars. Probablement fos la mateixa persona que Ciceró

esmenta com Atenodor Calv. Va viure a Rodes on aprengué dePosidoni les doctrines estoiques. Després anà a Apol·lònia d’I·líria iseguí a Octavi a Roma. Fou conseller de l’emperador i segons Zòsim,el govern d’August fou benigne gràcies als consells del filòsof. Moríals 82 anys.2 Schwartz (1969, 675) fins i tot considerà que es tractava d’un lloc benconcret: L’Acadèmia atenenca. El fet que sigui un filòsof qui s’atreveixia enfrontar-se al fantasma podria tenir relació. Schwartz (1969, 672)

assenyala diversos testimonis antics. Ara bé, el mateix episodi es situaen ciutats diferents, ja que no sembla tan important la localitzaciógeogràfica de la casa com les seves característiques, si bé el punt departida podia haver estat Atenes (García Jurado 2002).3 La millor versió en català és la traducció de Marçal Olivar: Plaute.L’Ànima en pena. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1951 (ComèdiesVII). Més popular resulta la versió de Joan Carbonell: Plaute. El vodevildel fantasma. La Magrana, 1999. (L’Esparver clàssic).

7/23/2019 L'Upir, issue 43


18

4 Potser la justificació d’aquesta característica és el propi fet que a latrama la història del fantasma sigui fraudulenta. Aquesta irregularitatpodria reforçar davant de l’audiència el rebuig còmic a l’engany.5 Aquesta filòsof pitagòric és un personatge inventat per Llucià. La

descripció d’Arignotus, que llueix cabell llarg, mostra una expressiógreu i digna al qual se li atribueix gran saviesa, es basa més en laimatge que al segle II es tenia de Pitàgores, que no pas en una personareal concreta (Dickie 2001: 197).6 Pausànies indica que als afores de Corint hi ha un bosc sagrat dexiprers anomenat Crani. Part d’aquesta fusta es dedicava al recintesagrat de Bel·lerofont. (Ll. II, cap. IV Descripció de Grècia).7 Resulta interessant anotar aquesta referència a la llengua egípcia i l’ús

de la teúrgia en el món filosòfic grec, atès que generalment s’acostumaa associar amb Iàmblic de Calcis, ja al segle III. És evident l’interèspel neopitagorisme d’arrel «egípcia» ja en aquell moment, d’aquí queLlucià pugui ironitzar sobre el fet.8 El que ens evoca Les Metamorfosis d’Apuleu coneguda també comL’ase d’or, i Luci o l’ase d’autor desconegut. O el seu possible precedentdel grec Luci de Patres.9 García Jurado (2002) troba que és fàcil observar en aquest cas una

certa contigüitat temàtica relativa tant a la localització dins d’una ciutatlligada a la cultura —d’Atenes, seu de l’Acadèmia, es passa a Bolonya,seu de la primera universitat; i a la personalització en un personatgevinculat a l’activitat intel·lectual —d’un filòsof a un estudiant.

Referències

- Julio Caro Baroja (1990). «Localización, personificación y personalizaciónde las leyendas». Gazeta de Antropología, núm 7. Disponible a: <http://www.ugr.es/~pwlac/G07_01Julio_Caro_Baroja.html>. Consulta 24d’agost de 2014.

- Matthew W. Dickie (2001). Magic and Magicians in the Greco-RomanWorld . London: Routledge-

- Francisco García Jurado (2000). «Plinio y Virgilio: textos de la literaturalatina en los relatos fantásticos modernos. Una página inusitada de la

7/23/2019 L'Upir, issue 43


19

Tradición Clásica». Cuadernos de Filologia clàssica. Estudios latinos,núm. 18, p. 163-216.

- Francisco García Jurado (2002). «La carta de plinio el joven sobre losfantasmas (Plin. 7, 27, 5-11) releída como relato gótico». Exemplaria:

revista internacional de literatura comparada, vol 6, p. 55-79.

- José Manuel González (1999). «Poesía y cuento: interacción entregéneros». República de las letras, núm. 63, p. 39-66.

- H. P. Lovecraft (2009). Supernatural Horror in Literature [en línia].Hplovecraft.com. Disponible a: <http://www.hplovecraft.com/writings/texts/essays/shil.aspx>. Consulta 24 d’agost de 2014. [Originalmentpublicat el 1927].

- Fernando Jorge Soto Roland (1997). Aproximación al devenir históricode los fantasmas en el imaginario de la Cultura Occidental [En línia]. Marde Plata: Universidad Nacional de Mar del Plata. Disponible a: <http://www.monografias.com/trabajos32/fantasmas/fantasmas.shtml>. Consulta24 d’agost de 2014.

- Lucian of Samosata (1905). «The Works of Lucian of Samosata». H. W.Fowler; F. G. Fowler (trad.). Oxford: The Clarendon Press.

- Jacques Schwartz (1969). «Le fantôme de l’Académie». Dins de:Jacqueline Bibauw. Hommages à Marcel Renard . Vol I. Brussels: Latomus,p. 671-676.

7/23/2019 L'Upir, issue 43


20

Butlletí de Cercle V

Edició: Josep Fígols i Francesc Casanova

Muntatge: JF&A

Correcció lingüística externa: Núria Ribas

Correspondència: [email protected]

www.cercle-v.org

ISSN: 2014-2846

L'Upir, issue 43

Documents

Transcript of L'Upir, issue 43