MADRID 2010AMB AQUET VIATGE VAIG CANVIAR

LAURA CEREZO JORDAN

El nostre viatge comença dimecres, quant tots estem asseguts al autocar m’entres des de les finestres ens acomiadem dels pares per últim cop, partim a les 14:30h del clos arqueològic.

La tornada es fa el dissabte a la tarda sobre les 17:00h més o menys. Dimecres va ser el començament del viatge i l’instal·lació a l’alberch, vam acabar les classes a l’hora del pati. Un cop van ser les deu, ens van deixar marxar ja que no podíem fer classe d’anglès. Vam carregar totes les maletes i vam pujar al bus, i després de contar-nos a tots, vam marxar per fi cap a Madrid!

Pel que fa al viatge, primer tothom parlava, escoltava musica, etc, però conforme anava passant l’estona es feia cada cop més avorrit, cansat i ja no sabies de quina manera col·locar-te per estar còmode. Jo com moltes altres companyes miràvem el mòbil constantment com si pel fet de mirar-lo fixament sense apartar la vista de la pantalla fes que s’il·luminés i apareixes un missatge... aquell missatge esperat.

Un cop vam arribar a Madrid vam haver de descarregar l’equipatge, i deixar-lo a fora de l’alberch, perquè ens esperava una xerrada amb els professors de com ens organitzaríem aquells dies tots plegats, a les 11 de la nit ens trobàvem al menjador petit on escoltava el que ens deien. Aleshores ens van donar les instruccions pertinents i ens van enviar per grups a les nostres habitacions. Vam agafar les maletes i les vam portar a dins les habitacions, recordo que el meu grup corríem pel passadís amb la maleta passada per tal de escollir la llitera que volíem... la vaig aconseguir tot i que van haver mals rollos... em sabia greu però tinc pànic a les altures, així que volia la de sota. Tot seguit, ens van fer agafar els llençols i mantes per anar-nos a fer els llits i així poder anar-nos a dormir després d’un llarg viatge.

Museo Nacional del Prado

Dijous quant ens vam reunir al menjador a primera hora per esmorzar podríem dir que realment no érem persones... teníem unes cares inexpressives, de no dormir lo suficient tot i que la majoria de gent com per exemple jo varem agafar el llit ràpidament. Un cop haver esmorzat i arreglar-nos varem reprendré el autocar direcció al museu nacional del PRADO.Un cop dins del museu ens van deixar anar pel nostre conte; varem poder observar obres molt importants com per exemple ‘’les pintures negres de Goya’’, o quadres ‘’de Velázquez com el enano de Morra’’. També hi havia més autors com ‘’Danae de Titziano’’, amb obres igual de detallistes i realistes que Velázquez. El Prado potser va ser el museu que no em va cridar gaire l’atenció, em refereixo a la part històrica, religiosa.

cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu COS NU

cos nu cos nu COS NU cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu

cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu COS NU cos nu cos nu cos nu

cos nu cos nu cos nu COS NU cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu

cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu COS NU cos nu cos nu

Cos nu COS NU cos nu cos nu COS NU cos nu cos nu cos nu cos nu

cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu cos nu COS NU

cos

nu c

os n

u co

s nu

cos

nu

cos

nu c

os n

u co

s nu

CO

S N

U

Te regalo un otoño, un día entre abril y junio, un rayo de ilusiones, un corazón al desnudo.

Juan Luis Guerra

rostres rostres rostres rostres rostres ROSTRES R

OS

TR

ES

ros

tres

ros

tres

ros

tres

ros

tres

ros

tres

La belleza no mira,

sólo es mirada.

Albert Einstein

SA

TU

RN

O C

OM

IÉN

DO

SE

A S

U H

IJO

Museo Nacional Reina Sofía

A la tarda ens tocava visitar el museu nacional centre d’art REINA SOFÍA, aquí vam poder observar obres com ‘’el Guernica’’, de Picasso per exemple, que no m’imaginava pas que fos tant gran. El fet de veure aquest quadre em va agradar molt perquè podies veure tres coses que en una foto no pots veure: la primera, les línies fetes amb llapis que Picasso va deixar allà a sota la pintura, també podíem observar les fases que Picasso va fer per poder construir el Gernica, que per cert en són bastants i més de les que jo m’esperava, i per últim, vaig poder veure que Picasso havia fet molts esbossos previs al quadre de parts que després incorporaria ell al final. Per acabar al dia, vam anar a sopar i menjar alguna cosa i després vam tornar ja cap a l’alberch.

Escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultures

escultureS

COS NU COS NU COS NU cos nu COS NU COS NUC

OS

NU

co

s n

u C

OS

NU

CO

S N

U C

OS

NU

CO

S N

U

‘’Deja llenarme de tu desnudez para vestirme por dentro’’

Ricardo Arjona

Vestuari vestuari V

ES

TU

AR

I vestuari vestuari

vestuari VESTUARI vestuari

Débil

Rabia

Dolor

Culpa

Tristeza

Frágil F

raga

ncia

Textura

Color

I

N

F

A

N

T

S

nfants

abstracte

pablo PICASSO pablo PICASSO p

ablo

PIC

AS

SO

pab

lo P

ICA

SS

O

El fin de tener una mente abierta, como el de una boca abierta, es llenarla con algo valioso.

Gilbert Keith Chesterton

Pablo PICASSO

Guernica

gUernica

guErnica

gueRnica

guerNica

guernIca

guerniCa

guernicA

Museo Thyssen-Bornemisza

Divendres, després de tornar-nos a aixecar aviat i encara més cansats que el dia anterior, vam anar a esmorzar i vam tornar a agafar el autocar per anar al museu THYSSEN, aquet és un museu privat, és a dir, totes aquelles obres pertanyien a algú i ara restaven exposades a canvi d’uns diners. Hi havia obres d’un altre estil, eren unes pinzellades més curtes, i la persona que hagués tingut aquelles obres li agradarien només un tipus d’autor o diferents que bàsicament pintàvem paisatges (paisatges de rius, boscos, postes de Sol...). Després d’estar una estona al Thyssen vam anar cap a Caixafòrum, on hi havia una exposició d’un artista català. Aquí ens vam trobar més art abstracte que no pas paisatges o persones, per exemple, hi havia quadres am molts colors: vermell, blau, groc, verd.. am pinzellades brusques, i tots aquests també estaven texturats. També hi havia obres molt plenes de línies, tot abstracte, sense saber molt bé què era, però amb unes combinacions de color i traç que em van agradar força.

Cos;

SENSUAL

ATREVIT

SUAUDOLÇ

Yvette Guilbert

Per Toulouse-Latrec

FLORS; flors

Durante tiempo y tiempo,mirando a las estrellas, entre dulces muchachas,flores azules, pájaros de colores,y otras circunstancias así de tiernas y conmovedoras,el poeta fue un erguido girasol celeste,deslumbrado en el vivo resplandorde la lejana e impasible belleza.

Eugenio de Nora

ARCOUn cop vam acabar amb aquesta exposició, només quedava ARCO, la que més interessava ja que l’art contemporani a mi se’m fa molt curiós.

Però primer vam anar dinar. Un cop acabat, vam anar finalment a ARCO, on vaig veure moltes coses interessants i estrambòtiques a la vegada, com per exemple un maniquí d’una nena que es donava cops contra una paret amb el cap automàticament i no parava, o una sèrie de peces de fusta posades com un puzle que quan tu et col·locaves a davant, algunes giraven per crear la teva silueta allà.. Podria considerar que ARCO per mi va ser el que em va interessar més perquè hi havia varietat, coses rares, coses interessants, pintures, escultures. Vam estar-nos tota la tarda i després vam tornar cap a l’alberch.

A Arco realment no vaig tenir temps per poder dibuixar, ja que vaig preferir observar aquells gran pavellons.Va ser una experiència única i espero poder tornar-hi a anar, perquè em va agradar molt. Vaig tenir oportunitat de veure diferents maneres de treballar dins l’art.Crec que puc dir que ARCO és el punt de partida de qualsevol projecte.

Dissabte va ser el dia en que el viatge s’acabava i començava la tornada amb el autocar. Vam sortir bastant aviat perquè hi havia gent que volia arribar a casa d’hora. Jo era una de les que volia sortir d’hora ja que volia aprofitar el cap de setmana i no passar-lo en un autocar tancada. El viatge no va ser tant pesat com el d’anada i vam arribar sobre les dues a Mataró, quan havíem sortit a les sis del matí. Després d’això ens van venir a buscar els respectius pares, i vam anar cap a casa.

MADRID a sigut un experiència que a canviat la meva manera de pensar, respecte l’art. M’agrada’t realment no pensava que fos tant espectacular, vull tornar-hi aviat.

FI DEL VIATGESensacions que et posen els pels de punta, aquesta és una