En aquesta divuitena edició de la campan-ya Som Comerç Just i Banca Ètica, les enti-tats participants us emplacem a sumar-vos a la revolució quotidiana del consum res-ponsable. Cadascun dels actes de consum de productes i serveis que fem en el nostre dia a dia poden convertir-se, si els sumem i escollim les alternatives de l’economia so-lidària, en una revolució a favor dels drets socials i medioambientals al món.

Les grans multinacionals actuen impunement arreu del món vulnerant els drets humans, mentre que lleis i tractats internacionals com el CETA o el TTIP pro-tegeixen aquestes vulneracions, que afecten majori-tàriament els països empobrits. Aquest sistema d’or-ganització del mercat global capitalista genera 830 milions de treballadores pobres, 21 milions de perso-nes sota treball forçat, 1500 milions de treballadores sense condicions dignes i segures o 168 milions de nens i nenes abocats al treball infantil, segons les Na-cions Unides i l’Organització Internacional del Treball. També provoca que les dones guanyin un 24% menys que els homes mentre concentren el 70% de la pobre-sa mundial, la destrucció del medi natural en molts països, guerres pels recursos naturals, etc. Aquests im-pactes es donen principalment a països empobrits i del Sud, on és més difícil defensar els drets humans i laborals a causa de la situació de dependència i do-minació dels països occidentals i les transnacionals a través de la coerció legal, militar, econòmica, etc.

Per citar només alguns exemples concrets, a partir d’un informe del centre d’investigació independent DanWatch del 2016, Nestlé es va veure obligada a ac-ceptar públicament que no pot descartar situacions similars a l’esclavitud en la seva cadena de subminis-trament al Brasil. La Campanya Banca Armada ha xi-frat en més de 2.700 milions d’euros la participació del BBVA a la indústria armamentista des del 2011. Inspeccions de la Campanya Roba Neta han revelat que a les fàbriques de Bangladesh que treballen per H&M es continua violant les condicions de seguretat bàsiques. Un informe d’Amnistia Internacional rela-ciona directament Apple amb l’ús del treball infantil en el seu procés de fabricació.

Optar per les alternatives de l’economia solidària com el Comerç Just i la Banca Ètica ens garanteix un 0% de vulneració dels Drets Humans i un impacte social i medioambiental positiu als països on opera. Per exemple, el Comerç Just garanteix treball digne i esta-ble a més de dos milions de treballadores i producto-res a països empobrits, les seves famílies i comunitats.

Et proposem revolucionar les nostres butxaques i re-vertir les injustícies socials i medioambientals que ge-neren les multinacionals d’una manera senzilla, amb el nostre acte quotidià de consum, a través de les al-ternatives de l’economia solidària que trobaràs per exemple al web de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica o del mapa Pam a Pam.

MANIFEST XVIII SOM COMERÇ JUST I BANCA ÈTICA Suma’t a la revolució de les butxaques!

Hi col·laboren:Organitza:

13 de maig:Ruta guiada pels horrors del comerç internacional

Pg. de Gràcia amb c/ València a les 21.00h (Barcelona)

Busca els actes del teu municipi a:

www.comercjustibancaetica.org

SETEM Catalunya

Monica Vargas Collazos "Una empresa ha de tenir obligacions i ha de ser sancionada si les incompleix"

La Campanya Global és una xarxa de més de 200 moviments socials, xarxes, organitzacions i comunitats afectades per les transnacionals que resisteixen l’expoli de les terres, la mineria extractiva, els salaris d’explotació i la destrucció del medi ambient, dels quals són responsables les empreses transnacionals a diferents regions del món, especialment a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. La Campanya és una resposta estructural global dels pobles per fer front al poder corporatiu.

Quan parles de les causes de l’empobriment global, assenyales el paper de les transnacionals. Com expliques aquest vincle?

Habitualment s’associen les pràctiques de les transnacionals i de les seves inversions en un país empobrit a la millora de les con-dicions de vida de la població. Això no està comprovat, ni tan sols que creïn llocs de feina dignes: en canvi, sí que està compro-vat que generen més precarització de les condicions de treball i que vulneren Drets Humans (DH) de forma sistemàtica.

Destacaries algun sector econòmic en què es detectin més vulneracions?

És difícil destacar un sector en particular: és tota una cadena de valor basada en l’ex-plotació del territori i de la mà d’obra. Per exemple, amb SETEM vam treballar el cas d’unes preses a l’Amazonia brasileño-boli-viana, al Río Madera, on hi havia una inversió del Banco Santander. Tot i que esperàvem constatar vulneracions mediambientals, el pitjor que ens vam trobar van ser vulnera-cions de drets laborals: 45000 treballadors tancats a les preses, i fins i tot casos d’escla-vatge. Un banc inverteix en una presa que crearà electricitat i ningú pensa en la mà d’obra de la construcció que està implica-da en el projecte.

Les transnacionals disposen de més drets que la ciutadania?

Nosaltres parlem d’una assimetria de drets: els drets humans associats al sistema inter-nacional de DH –ratificat per la majoria de països del món– són drets tous. En canvi, el dret de les empreses transnacionals és un dret dur. Les empreses ho aprofiten per fer pressió sobre els governs on tenen les seus perquè facin pressió sobre els governs de països tercers (la majoria empobrits) per signar acords de lliure comerç i de protec-ció de les inversions que asseguren la seva presència en aquells territoris i amb clàu-sules vinculants.

Si alguna inversió està amenaçada per la política pública d’un país o per una queixa de la població local (mesures legítimes i sobiranes), l’empresa pot apel·lar un tri-bunal d’arbitratge –format per advocats de comerç, no per jutges– i el sistema l’em-para. El sistema empara inversions i no drets humans: i aquí entra en joc la Cam-panya Global!

Monica Vargas Collazos és investigadora del Programa de Justícia Econòmica del Transnational Institute i portaveu de la Campanya Global per la Sobirania dels pobles, desmantellar el poder de les transacionals i posar fi a la seva impunitat.

Activitats amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just

Montcada i Reixac 7 de maig de 10h a 14h Plaça Bosc (Can Sant Joan)

Mataró13 de maig de 10h a 13h Al mercat del Pla d’en Boet

Sant Boi de Llobregat13 de maig al matí Plaça Catalunya

Banyoles13 de maig d’11h a 20:30h Plaça Major

Àger13 de maig de 18 a 20h A la Plaça

Molins de Rei19 de maig a partir de les 18h Plaça del Palau

20 de maig de 17h a 20h Plaça del Palau

Tarragona19 de maig a les 20h Rambla Nova amb el Carrer Unió

20 de maig d'11h a 21h Rambla Nova

Calella20 de maig

Sabadell27 de maig a la Fira d’Economia Social i Solidària

Sant Andreu (Barcelona)27 de maig a la tarda

Manresa3 de juny d'11h a 21h Plaça Sant Domènec

El Prat de Llobregat10 de juny de 18h a 21h Plaça Catalunya

Sant Adrià de Besòs10 de juny 10h a 13h Plaça del Mercat 17:30h a 21h Plaça de la Vila

La Pobla de Segur17 de juny, tot el dia al Recinte Firal

Tremp6 de juliol, tot el dia al Recinte Firal

Quin és el vincle entre la Campanya Global i les lluites recents contra el TTIP i el CETA?

La Campanya Global neix per denunciar pràctiques transnacionals i acords de lliu-re comerç que emparen la seva impuni-tat l’any 2004. La campanya contra el TTIP neix més tard, l’any 2013, específicament per l’acord entre EUA i Europa. Ara hem es-tablert relacions més fortes entre les dues campanyes, per treballar per un tractat vin-culant en el marc de les Nacions Unides, al Consell de DH, que obligui les empreses transnacionals i les que estan al seu voltant (subsidiàries, filials…) a respectar DH.

La comissió europea diu que el TTIP ajudarà a mantenir la seguretat alimentària, la protecció mediambiental i els drets laborals. Què li contestaries?

Aquestes afirmacions són totalment con-tradictòries amb el seu objectiu, que és esborrar les barreres al lliure comerç, re-duir-les per facilitar inversions i obrir la porta a la lliure competència. Hi ha una di-ferència de models molt important entre EUA i Canadà i la UE i aquí sí que trobem diferències entre sectors. Per exemple, els petits productors d’aquí no poden compe-tir amb les grans explotacions agrícoles i ramaderes dels EUA.

Aquests tipus de tractats afectarien de manera diferent la ciutadania europea que la dels països del Sud?

I tant, la UE és un soci comercial molt im-portant a l’Amèrica Llatina, que té una economia basada en un model primari exportador molt dirigida cap a l’exportació de minerals o productes alimentaris. Si ha de competir amb gegants com els Estats Units, es veurà molt afectada.

El Parlament de Catalunya va aprovar una resolució d’oposició al CETA i al TIPP. Quin paper tenen els governs locals en aquestes negociacions?

Els governs locals no tenen competències directes sobre el tractat però, per exem-ple, el govern de Balònia –per pressió de la pagesia– ha posat en perill l’aprovació del CETA. Quan parlem d’aquests tractats hem de recordar que els pobles tenim memòria i victòries a les nostres lluites. Quan un go-vern com el de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona es declara lliure de CETA és perquè hi ha una mobilització social al da-rrere, no ho fan de manera proactiva.

Podries destacar alguna lluita ciutadana que hagi estat una victòria?

N’hi ha moltes! Una victòria clau va ser l’AL-CA (Àrea de Lliure Comerç de les Amèri-ques), un acord imposat per Bush pare a l’Amèrica Llatina. Es va poder aturar no només per la voluntat dels governs de Ve-neçuela, Brasil i Argentina, sinó sobretot per les mobilitzacions i les consultes po-pulars. La Campanya Global treballa amb comunitats afectades per les transacionals, amb la Vía Campesina, la Marxa mundial de dones, grans sindicats, etc. Ens hem d’apropar a les lluites locals d’altres llocs per comprendre què està passant a nivell global. Ens hem d’apoderar i tenim molt a aprendre de poblacions més vulnerables que lluiten dia rere dia.

Què entens per mobilització?

Els ciutadans han d’exercir els drets dels ciutadans: ens han convertit en consumi-dors, fent-nos creure que la nostra ciuta-dania ha quedat reduïda a l’esfera del con-sum. Mitjançant el consum podem canviar moltes coses, però no tot. L’acció individual és molt important però sense la col·lectiva no arribem enlloc i cal participar en cam-panyes com aquestes, informar-se i exigir responsabilitats als nostres governs i que duguin a terme una compra pública ètica.

Si castiguem les empreses únicament des del consum, seguiran vulnerant drets humans i no aconseguirem canvis en l’ar-quitectura de la seva impunitat blindada pels tractats de lliure comerç o el suport a la seva internacionalització sense tenir en compte que haurien de respectar DH allà on actuen. Una empresa ha de tenir obligacions i ha de ser sancionada si les in-compleix. Les víctimes de Rana Plaza van ser indemnitzades però les empreses im-plicades no han estat jutjades per la seva responsabilitat en la tragèdia. Queda mol-ta feina a fer!

El sistema empara inversions i no drets humans: i aquí entra en joc la campanya global!

Ens hem d’apropar a les lluites locals d’altres llocs per comprendre què està passant a nivell global

Ens han convertit en consumidors, fent-nos creure que la nostra ciutadania ha quedat reduïda a l’esfera del consum

Ruta guiada pels horrors del comerç internacional

La Ruta!

El dissabte 13 de maig a les 21.00h al Passeig de Gràcia amb C/ València.

Passeig de Gràcia Passeig de Gràcia

Farem una ruta guiada amb parades explicatives i reivindicatives, per denunciar aquesta situació i donar a conèixer les alternatives que ja existeixen per sumar-se a la revolució de les butxaques.

Us mostrarem només alguns exemples concrets dels impactes negatius del comerç internacional i de les pràctiques de les grans multinacionals sobre la societat global, que afecten especialment les persones més desfavorides i els països empobrits. Guerres, explotació humana i de recursos acaben als aparadors dels nostres carrers amb total impunitat, amb la protecció de lleis, tractats internacionals, publicitat, inacció o complicitat política. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior directament o a través de 7.582 filials, en molts casos amb finançament del Govern català, però sense mesures de control de compliment dels drets humans.

Col·laboren i donen suport a aquesta convocatòria:

L'alimentació

Els països occidentals consumim pro-ductes tropicals com el cafè, un pro-ducte que mou quantitats astronòmi-ques al món: només a Espanya, cada any 200 milions de quilos. Les pro-ductores de cafè reben només el 5% del preu de venda final en el marc del comerç convencional, un sistema que condiciona la vida de milions d’agri-cultores ja que genera un 10% de treball infantil a les plantacions, con-tamina les terres i promou l’especula-ció financera sobre les collites futures.

Nestlé ha admès públicament que el seu cafè Nespresso pot contenir mà d’obra esclava de les plantacions del Brasil, on el govern ha rescatat cen-tenars de treballadores els darrers anys. Nestlé acumula altres denún-cies de vulneració de drets humans i dels pobles, com per exemple per promoure el treball infantil a Costa de Marfil i abusos laborals a gran escala a Tàilandia al sector de la pesca, inclòs el treball infantil forçós.

Les finances

El 90% del capital mundial que es mou no compra ni ven res: especula. Així, el 50% de l’augment dels preus dels aliments és fruit de moviments especulatius. Les entitats bancàries són responsables d’aquesta situació i sumen males pràctiques molt varia-des: de les preferents a les clàusules sòl, les targetes black o els paradiscos fiscals, entre d’altres.

Se sap que les empreses de l’IBEX35 tenen 810 filials a paradisos fiscals -encapçalades pel Banco Santander que compta amb 182- i d’aquesta manera l’any 2015 BBVA, el Santander i 18 bancs europeus més van guany 25.000 milions d’euros. Aquests di-ners faciliten que els grans banquers cobrin fins a 370 vegades més que les persones treballadores.

D’altra banda, cada dia, 46 famílies són desnonades a Catalunya a causa de les execucions hipotecàries de les principals entitats financeres: el 15% de desnonaments a Barcelona atesos per la PAH tenen l'hipoteca al BBVA.

Finalment, recordem que tres de cada quatre armes no existirien si no fos pel suport dels bancs. El BBVA ha invertit més de 2.700 milions d’euros en empreses d’armament des del 2011 i encapçala a Espanya el ràn-quing de la banca armada; ha estat denunciat dues vegades al Tribunal Permanent dels Pobles per viola-cions sistemàtiques dels seus drets.

La roba

A Espanya cada persona gasta de mitjana uns 437€ a l’any en roba. Les grans marques subcontracten la pro-ducció a països empobrits per sous miserables (6€ diaris de mitjana) du-rant jornades de fins a 16h diàries en tallers sense condicions de seguretat i higièniques; cap de les 50 marques líders del tèxtil al món garanteix sala-ris dignes. El 80% de les treballadores del sector tèxtil són dones i joves: les violacions, assetjaments, suïcidis, abusos i accidents laborals són cons-tants a les fàbriques tèxtils de l’Àsia. El 2011 es van descobrir al Brasil tallers clandestins amb situació d’es-clavitud produint per a Zara. Un estudi del 2014 relaciona Inditex amb el treball de menors i l’explota-ció laboral a l’Índia. Entre el 2009 i el 2013, l'empresa ha traslladat uns 2.000 milions de dòlars de beneficis a paradisos fiscals estalviant-se 325 milions de dòlars en impostos. El seu president guanya 7,93M€ any, da-vant dels 123€ al mes d’una treballa-dora a Cambodja. L’accionista majo-ritari, Amancio Ortega, té una fortuna personal de 65.000 milions d’euros.

L’electrònica

Les mesures de flexibilització i preca-rització del treball augmenten dins la indústria electrònica global i les persones migrants pateixen major risc de treball forçós. Els salaris sense hores extres no Cobreixen totes les necessitats vitals de les treballadores. A la Xina es treballa habitualment 12 hores al dia, 6 dies a la setmana per sortir de la pobresa. L’organitza-ció en sindicats està perseguida. Com que no se’ls facilita prou for-mació ni protecció, les persones treballadores s’exposen a productes químics de manera intensiva, fet que els provoca danys al sistema nerviós, reproductiu, càncers i leucèmies. Se sap que material utilitzat per Apple, Sony o Samsung està fabri-cat en condicions de vulneració dels drets humans i laborals: de la mà d’obra infantil a les mines africa-nes fins a les condicions de treball esclaves a les fàbriques asiàtiques.

Incrementa els impactes positius de l’economia solidària al món sumant-te a la revolució de les butxaques!

TROBA EL COMERÇ JUST I L'ECONOMIA SOLIDÀRIA AL COSTAT DE CASA a pamapam.org i a comercjustibancaetica.org

VI Firad’economiasolidàriade Catalunya

20, 21 i 22 d'octubre Fabra i Coats de Barcelona

*Font: Dades provisionals del Baròmetre de les Finances Ètiques 2016.

La banca ètica és totalment transparent i només finança projectes amb impactes positius a la societat, també al Sud. La banca ètica gestiona 1.800 milions d’euros d’estalvi a l’estat espanyol (dades 2016).

1.021.952 milions d’euros de préstecs a projectes socials 231.568 clients 171.241 milions d’euros de capital i augmenta cada any tots els seus indicadors.

A Catalunya operen quatre entitats de banca ètica: Fiare, Coop57,

OikoCrèdit i Triodos Bank.

Quin percentatge del preu de venda final del cafè reben les productores i els productors?

Desenes d’institucions públiques a Europa ja s’han afiliat a la fundació Electronics Watch per tal de monitorar les condicions de treball dels seus proveïdors d’electrònica. Més de 110.000 persones ja fan servir mòbils de Fairphone fabricats amb procediments verificables de responsabilitat social. La mobilització i pressió internacional de campanyes com Roba Neta ha aconseguit que les grans marques indemnitzin les víctimes dels desastres a les fàbriques Rana Plaza i Tazreen (Bangladesh). El sou d’una treballadora de roba de comerç just és un 1.272% superior respecte al de la indústria globalitzada. Només en la producció de cotó certificat de comerç just hi treballen 73.400 persones al món. Actualment hi ha 2.000 organitzacions productores de comerç just. Els beneficiaris directes del comerç just són més de 2 milions de treballadores, les seves famílies i comunitats. El comerç just genera impactes positius econòmics, socials, organitzatius, polítics i ambientals a 75 països empobrits, sobretot a l’Àfrica.

El Parlament de Catalunya va aprovar el novembre del 2016, per unanimitat i a petició de Lafede.cat i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, la proposta de crear un Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior amb mecanismes vinculants que facin obligatori el respecte als drets humans. Demanem al Govern català el compliment d’aquesta resolució.

5%

17%Comerç

convencional

1.021.952 milions d’euros de préstecs a projectes socials 231.568 clients 171.241 milions d’euros de capital