Manual de continguts i normes d’emplenament del ...sidat.gencat.net/ebdml/379/Emplenament.pdf ·...

Manual de contingutsi normes d’emplenament

del qüestionarid’accidents

Índex

RESUM 117

1 INTRODUCCIÓ 119

2 DEFINICIÓ DE CADASCUNA DE LES VARIABLES 130

3 QÜESTIONARIS D’ACCIDENTS EN PAPER 199

Sistema Integral de recollida de dades d’accidents de trànsit SIDAT

117

Resum

Aquest manual conté la descripció específi ca dels continguts de les dades d’accidents de trànsit que cada unitat policial ha de remetre al Servei Català de Trànsit per al seu estudi, fonamentats en el projecte SIDAT (sistema in-tegral de recollida de dades d’accidents a Catalunya), fi nançat pel Servei Català de Trànsit.

Aquests continguts apareixen representats en variables, les quals s’han or-ganitzat en diferents apartats segons la informació a què fan referència.

Així doncs, en aquest document trobem un apartat relatiu a les caracterís-tiques de l’accident, un segon apartat relatiu a les característiques de les unitats implicades i conductors, un tercer relatiu a les persones que s’han vist implicades en l’accident i, per acabar, la seqüenciació d’aquest.

També s’inclouen dos documents que refl ecteixen tota la informació comen-tada de forma estructurada. Aquests documents, que es diferencien per la gravetat de l’accident, fan la funció de plec estadístic d’accidents en paper, ja que reuneixen tota la informació acordada al llarg del projecte SIDAT

CAPÍTOL 1

Introducció

1.1 Fonamentació del Sistema Integral de Re-collida de Dades i a qui afecta

1.2 Implementació i procés que cal seguir des del moment en què es produeix l’accident fi ns que les dades arriben al SCT

1.3 Característiques que han de tenir els acci-dents que requereixen l’emplenament de les dades

1.4 Diccionari de termes utilitzats

1.5 Informació que recull la descripció de cada variable


121

1.1 Fonamentació del sistema integral de recollida de dades d’accidents i a qui afecta

És objecte del Servei Català de Trànsit el desenvolupament i implementació d’un sistema integral de recollida de dades d’accidents de trànsit (AT) que pugui donar resposta a les diferents problemàtiques que hi ha actualment respecte a la recollida de dades d’accidents.

Aquest sistema ha estat consensuat amb els representants dels diversos organismes i institucions implicades en la recollida de dades d’accidents a Catalunya.

El projecte a partir del qual s’elabora el sistema s’anomena SIDAT (nou siste-ma integral de recollida de dades d’accidents de trànsit a Catalunya) i està dirigit pel Servei Català de Trànsit.

El Servei Català de Trànsit especifi ca que l’objectiu d’aquest projecte és la utilització d’un sistema de recollida de dades d’accidents de trànsit integral per a tot Catalunya.

Els agents implicats en la utilització d’aquest sistema són:

— Policia de la Generalitat — Mossos d’Esquadra— Policies locals— Departament de Política Territorial i Obres Públiques— Departament d’Interior (Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil) — Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca— Servei Català de Trànsit

1.2 Implementació i procés que cal seguir des del moment en què es produeix l’accident fi ns que les dades arriben al SCT

El SCT proposa diversos tipus de mètodes perquè cada cos policial empleni la informació que compon el plec. Així, cadascun dels cossos policials en-carregats d’emplenar les dades relatives a l’accident pot utilitzar el mètode que més li interessi per recollir la informació.

En principi, el sistema integral de recollida de dades d’accidents pretén, com a objectiu fonamental, aconseguir que els diferents cossos policials utilitzin un mateix programari informàtic per registrar les dades. Aquest pro-gramari permetrà preveure tant la informació necessària de l’atestat com la informació administrativa i la necessària per a la investigació estadística. Una de les fi nalitats que es persegueix és aconseguir totes aquestes dades a partir d’una entrada única de la informació, sense que calgui duplicar les dades introduïdes.

122

No obstant això, i tenint en compte que hi ha cossos policials que tenen el seu propi programari informàtic efi caç que utilitzen actualment i que resulta-ria molt complex canviar, el Servei Català de Trànsit apunta com a alternativa un ajust del sistema del cos policial en qüestió perquè sigui compatible amb la informació necessària especifi cada al SIDAT.

A més a més, es disposa d’un document en paper amb totes les variables es-tructurades, que permet als cossos policials, en cas que no es puguin ajustar a cap de les dues alternatives anteriors, tenir un document que els permeti emplenar la informació i remetre-la al SCT.

Una vegada cada cos policial decideixi quina forma ha de ser la més ade-quada per recollir la informació, el pas següent ha de ser pactar amb el SCT l’enviament de les dades assíduament: setmanalment, mensualment o anualment.

1.3 Característiques que han de tenir els accidents que requereixen l’emplenament de les dades

Aquest sistema abasta els accidents de trànsit amb víctimes que es produ-eixen a Cata lunya.

Segons la gravetat de l’accident, s’haurà d’emplenar una sèrie de variables o una altra.

Quan els accidents són lleus (considerant com a accident lleu la descripció que apareix a l’apartat següent) caldrà emplenar cert nombre de variables amb unes característiques concretes.

Quan els accidents són greus o mortals (considerant com a accident greu o mortal la descripció que apareix a l’apartat següent), caldrà emplenar un nombre de variables superior, ja que en aquests casos hi ha una investigació més detinguda de l’accident i es pot aconseguir molta més informació i més real.

Així doncs, el primer pas a l’hora d’emplenar les dades ha de ser la identifi -cació d’un accident segons la seva gravetat.

1.4 Diccionari de termes utilitzats• Accident amb víctimes: un accident amb víctimes es considera un

esdeveniment fortuït de causes atribuïbles a un conductor o un vianant, un vehicle o una via i el seu entorn, generalment violent, que es produeix o té el seu origen en una via pública o en un terreny objecte de la legis-lació del trànsit, en el qual està implicat com a mínim un vehicle de motor


123

o un ciclomotor en moviment, i que produeix víctimes que com a mínim necessiten algun tipus d’atenció mèdica.

• Unitat implicada en l’accident: fa referència als vehicles i vianants que han participat en l’accident, tant sigui com elements actius com pas-sius.

• Persona implicada en l’accident:

— Tots els ocupants del vehicles implicats en l’accident, independent-ment que tinguin o no alguna lesió.

— Vianants que s’hagin vist implicats en l’accident independentment que hagin estat atropellats o no.

• Infl uència en l’accident: fa referència a un factor determinat que l’agent, basant-se en la investigació de l’accident, consideri que pot ha-ver infl uït en el fet que s’hagi pro duït.

S’ha d’intentar localitzar aquells factors que han pogut infl uir en l’acci-dent: condicions del ferm de la calçada, solcs o rases, objectes a la calçada, lluminositat, condicions atmosfèriques, vent, boira, visibilitat restringida, tipus de circulació, circulació sota mesures especials, ano-malies del vehicle, efectes de substàncies tòxiques, inatenció a la con-ducció, errades del conductor i infraccions.

• Zona: la variable “zona” es compon de dues alternatives, les quals agrupen diferents tipus de vies:

• La zona urbana es compon de diversos tipus de vies: vies urbanes, calçades laterals, vies de servei i totes aquelles vies que estan dins de l’entorn urbà i que serveixen per transitar o desplaçar-se per dintre del municipi.

• La zona carretera es compon dels tipus de vies següents: carreteres convencionals, autopistes, autovies, ramals d’enllaç i totes aquelles vies que estan fora de l’entorn urbà.

En aquells casos en què per les característiques de la via sigui complicat decidir si aquesta pertany a zona carretera o zona urbana, caldrà pren-dre la determinació a criteri de l’agent considerant com a referència l’ús i l’estructura de la via.

· Tipus d’accident segons la gravetat:

· Accident lleu: un accident es considera lleu quan almenys una de les persones implicades en l’accident rep assistència sanitària d’ambulàn-cia o SAMU, atenció en urgències o roman hospitalitzada fi ns a 24 hores com a màxim a conseqüència de l’accident, sent el seu estat favorable.

124

· Accident greu: un accident es considera greu quan almenys una de les persones implicades en l’accident roman hospitalitzada més de 24 hores en un centre assistencial o hospital a conseqüència de l’accident.

· Accident mortal: un accident es considera mortal quan almenys una de les persones implicades mor a causa de l’accident dins de les 24 hores posteriors al moment en què s’ha produït o dins dels 30 dies següents.

1.5 Informació que recull la descripció de cada variable

Cadascuna de les variables conté la informació necessària per saber a què fa referència i quan s’ha d’emplenar.

Així, d’una banda, se’n fa (1) la descripció específi ca i l’explicació dels con-tinguts als quals fa referència.

D’altra banda, es determinen (2) quines condicions ha de tenir l’accident, conductor o vehicle per procedir a emplenar la variable. Aquestes condici-ons formen part del títol de la variable i es representen mitjançant la utilització de combinacions de tres a cinc símbols gràfi cs que apareixen entre punts. Aquests símbols ordenats per la posició que ocupen són els següents:

El primer símbol indica quan s’ha d’emplenar l’ítem considerant la gravetat de l’accident. En aquesta posició es poden trobar els símbols següents:

, d,d— El símbol “ ” indica:

que l’ítem s’ha d’emplenar per a tots els accidents de trànsit amb víctimes que es produeixen, independentment de la gravetat que tinguin.

— El símbol “d” indica:

que l’ítem s’ha d’emplenar únicament quan l’accident és greu o mortal, con-siderant com a greu i mortal les defi nicions que hi ha en aquest manual.

— El símbol “d” indica:

que l’ítem s’ha d’emplenar únicament quan l’accident és lleu, considerant com a lleu un accident en què les víctimes com a molt hagin rebut una hos-pitalització de fi ns a 24 hores.


125

El segon símbol indica les normatives d’obligatorietat d’emple-nament de la variable. Els símbols que es poden trobar en aques-ta posició són els següents:

, , ,

— El símbol “ ” indica:

que la variable s’ha d’emplenar obligatòriament. És a dir, és necessari dis-posar d’aquesta informació i l’agent l’ha d’emplenar obligatòriament sempre que l’accident reuneixi les característiques marcades per la resta de sím-bols.


que la variable pot deixar-se en blanc si l’agent desconeix la informació re-lativa i no en pot disposar.

— El símbol “ " indica:

que la variable només s’ha d’emplenar quan és present la condició, situació o factor a què fa referència la variable.


que en la variable s’ha d’indicar si és present la condició, situació o factor a què es fa referència i el tipus (segons les alternatives), o si per contra no és present. Si la dada es desconeix no s’haurà d’emplenar.

126

El tercer símbol fa referència a si la variable s’ha d’emplenar ma-nualment o de forma automatitzada. Els símbols que es poden trobar en aquesta posició són els següents:

, ,— El símbol “ ” indica:

que la variable s’ha d’emplenar manualment. És a dir, l’agent ha d’incorporar la informació a la casella adequada d’aquesta variable.


que la variable és automatitzada. És a dir, l’agent no ha d’emplenar la case-lla manualment, sinó que mitjançant procediments de programació i relació amb altres variables, l’ordinador s’encarregarà d’emplenar-la.


que depenent de les unitats i recursos de què disposin els diferents cossos policials, la variable serà automatitzada o no.

El quart i cinquè símbols fan referència a característiques molt particulars de l’accident i delimiten els únics casos en què s’ha d’emplenar la variable.

Els símbols que es poden trobar en aquesta posició són els se-güents:

, , ,,, , , ,


que la variable s’ha d’emplenar únicament quan l’accident s’ha produït just en una intersecció o en el cas que es produeixi en carretera també arribant o sortint de la intersecció fi ns a 50 m.


127


que la variable s’ha d’emplenar únicament quan l’accident s’ha produït en carretera.

— El símbol “ " aquest indica:

que la variable s’ha d’emplenar únicament quan l’accident s’ha produït en zona o via urbana, depenent de les característiques de la variable.

— El símbol “,” indica:

que la variable s’ha d’emplenar únicament quan s’està i parlant del conduc-tor del vehicle implicat.


que la variable s’ha d’emplenar únicament quan el conductor del vehicle implicat és minusvàlid.


que la variable s’ha d’emplenar únicament quan, segons la normativa, el ve-hicle implicat en l’accident ha de portar disc tacògraf d’acord amb les seves característiques.


que la variable s’ha d’emplenar únicament quan el tipus de transport que fa el vehicle implicat és professional.


que la variable s’ha d’emplenar únicament quan hi ha com a mínim dos ve-hicles implicats en l’accident.

128

EXEMPLES DE SIMBOLOGIA:

Exemple 1: Variable: Data de l’accident

Aquest ítem s’ha d’emplenar segons la seva simbologia en tots els accidents obligatòriament. L’agent ha d’introduir aquesta informació.

Exemple 2: Variable: Sentits de la via dAquest ítem s’ha d’emplenar només quan els accidents són greus o mortals i de forma obligatòria. L’agent ha d’introduir la informació.

Exemple 3: Variable: Província

Aquest ítem s’ha d’emplenar per a tots els accidents de forma obligatòria. La informació s’inclou automàticament per programació, l’agent no ha d’in-troduir-la.

CAPÍTOL 2

Defi nició de cadascunade les variables

CARACTERÍSTIQUES DE L’ACCIDENT 135

VARIABLES IDENTIFICADORES DE L’ACCIDENT 135

1. Identifi cador de l’accident 135

2. Altres variables identifi cadores i gravetat 135

3. Cos policial 135

VARIABLES TEMPORALS DE L’ACCIDENT 135

4. Data de l’accident 135

5. Hora de l’accident 136

6. Data de la trucada d 136

7. Hora de la trucada d 136

8. Data de la intervenció 136

9. Hora de la intervenció 136

10. Nom del dia de l’accident 136

130

11. Tipus de dia de l’accident 136

LOCALITZACIÓ DE L’ACCIDENT 137

12. Província 137

13. Zona 137

14. Tipus de via 137

15. Funció especial de la via 138

16. Intersecció o secció 139

17. Tipus d’intersecció 139

18. Prioritat en la intersecció 139

19. Nom i número de la carretera 140

20. PK+HM 140

21. Límit de velocitat 140

22. Nom i número de la segona carretera 140

23. Municipi 141

24. Nom del carrer 141

25. Número del carrer 141

26. Nom del segon carrer 141

27. Districte 141

28. Coordenades geogràfi ques. Punt de primer impacte. (X Y) 141

CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA 141

29. Tipus de xarxa de carreteres 142

30. Nombre de calçades d 142

31. Sentits de la via d 142

32. Carrils aptes per a la circulació en sentit ascendent d 142

33. Carrils aptes per a la circulació en sentit descendent d 143

PARTICULARITATS DE LA CALÇADA I CARRIL ON S’UBICA L’ACCIDENT 143

34. Amplada de la calçada d 143

35. Amplada del carril d 143

36. Amplada del voral d 143


131

37. Sentit de l’accident d 144

38. Traçat planimètric d 144

39. Traçat altimètric d 144

40. Localització en carril especial d 144

41. Barrera de seguretat lateral ascendent d 145

42. Barrera de seguretat lateral descendent d 145

43. Barrera de seguretat a la mitjana d 145

44. Característiques de l’entorn d 146

45. Han infl uït en l’accident les característiques de l’entorn? 146

SUPERFÍCIE, LLUMINOSITAT I CLIMATOLOGIA 146

46. Condició del ferm de la calçada 146

47. Ha infl uït en l’accident la condició del ferm de la calçada? 147

48. Ha infl uït en l’accident la presència de solcs o rases a la calçada? 147

49. Ha infl uït en l’accident la presència d’objectes a la calçada? 147

50. Lluminositat 147

51. Han infl uït en l’accident les condicions de lluminositat? 148

52. Estat climatològic 148

53. Ha infl uït en l’accident l’estat climatològic? 148

54. Estat del vent 148

55. Ha infl uït en l’accident la intensitat del vent? 149

56. Boira 149

57. Ha infl uït en l’accident la presència de boira? 149

58. Visibilitat d 149

59. Ha infl uït en l’accident la visibilitat restringida? 150

60. Circulació d 150

61. Ha infl uït en l’accident el tipus de circulació? 151

62. Circulació sota mesures especials d 151

63. Ha infl uït en l’accident la circulació sota mesures especials? 151

PERSONES IMPLICADES I LESIONS 152

64. Nombre de persones implicades 152

132

65. Nombre de víctimes mortals d 152

66. Nombre de víctimes mortals a 30 dies d 152

67. Nombre de víctimes greus d 152

68. Nombre de víctimes lleus 152

69. Nombre d’il·lesos 152

70. Nombre d’unitats implicades 152

71. Tipus d’accidentd 152

72. Posició dels vehiclesd 154

73. Accident amb fuga 155

CARACTERÍSTIQUES DE LES UNITATS IMPLICADES I CONDUCTORS 156

ASPECTES DE LES UNITATS IMPLICADES 156

74. ID unitat implicada 156

75. Identifi cació de la unitat — matrícula d 157

76. Data primera matriculació d 157

77. Tipus d’unitat 157

78. Remolc 163

79. Disc tacògraf obligatori d 163

80. Titularitat del vehicled 165

81. Adaptacions per a minusvàlid d 166

82. ITV d 166

83. Assegurança d 166

84. Anomalies del vehicle identifi cades d 166

85. Han infl uït en l’accident les anomalies del vehicle? 167

86. Airbag disparat del conductor d 167

87. Airbag davanter disparat d 167

88. Airbag lateral davanter disparat d 167

89. Airbag lateral posterior disparat d 168

90. Airbag de cortina disparat d 168

91. Altres airbags disparats d 168

92. Motiu de desplaçament de la unitat d 169

93. Nombre d’ocupants de la unitat 171


133

ASPECTES DELS CONDUCTORS, VIANANTS I CICLISTES 171

94. Hores de conducció continuada d 171

95. Professional del transport d 172

96. Acció prèvia del conductor o vianant d 172

97. Factors que poden afectar l’atenció d 175

98. Ha infl uït en l’accident un factor que pot afectar l’atenció? 176

99. Errades del conductor / vianant d 176

100. Ha infl uït en l’accident una errada del conductor? 177

101. Infraccions de circulació d 177

102. Ha infl uït en l’accident una infracció a la circulació del conductor? 179

103. Ha infl uït en l’accident una infracció a la circulació del vianant o ciclista? 179

104. Infraccions de velocitat d 179

105. Ha infl uït en l’accident la infracció de velocitat? 179

106. Prova d’alcoholèmia 179

107. Prova de drogues 180

108. Taxa d’alcoholèmia 180

109. Grau de drogues obtingut en l’anàlisi 181

110. Efectes de l’alcohol / drogues 181

111. Ha infl uït en l’accident la presència d’efectes de substàncies tòxiques? 183

112. Classe de permís de conduir del conductor 183

113. Permís inadequat del conductor 183

114. Data d’expedició del permís de conduir i nombre de punts en el permís 183

115. Probable responsable de l’accident 183

INFORMACIÓ RELATIVA A LES PERSONES IMPLICADES EN L’ACCIDENT 184

116. Identifi cador de cada persona implicada 184

117. Document identifi catiu personal 184

118. Data de naixement 184

119. Sexe 184

134

120. Posició 185

121. País de residència 185

122. Província de residència 186

123. Lesivitat 186

124. Ha mort després de 24 hores i fi ns a 30 dies després de l’accidentd 187

125. Accessoris de seguretat 187

SEQÜENCIACIÓ DE L’ACCIDENT 188

126. Succés amb víctimes més greusd 189

127. Unitats implicades en el succés d 189

128. Successosd 190

129. Succés amb víctimes més greusd 195

130. Nombre de successosd 196

131. Ordre del succésd 196

CAMP GLOBAL 196

132. Observacions 196


135

Característiques de l’accident

Variables identifi cadores de l’accident

1. Identifi cador de l’accident

Permet la identifi cació única per a cadascun dels accidents registrats. Es compon de fi ns a deu dígits. Els quatre primers fan referència a l’any de l’accident. Els sis següents a un nombre ordenat ascendentment segons l’ordre d’introducció de les dades d’accidents a la base de dades del SCT. Així doncs, únicament el SCT emplena aquest codi.

2. Altres variables identifi cadores i gravetat

Aquest apartat es subdivideix en dues variables:

2.a Fa referència a una variable identifi cadora pròpia de caràcter intern de cada cos policial. Aquesta variable serà sempre igual al llarg del temps. Per als Mossos d’Esquadra s’ha d’utilitzar el NAT.

L’objectiu és poder reconèixer i localitzar un accident a les bases de dades policials específi ques en cas que sigui necessari.

2.b Fa referència a la gravetat de l’accident. S’ha d’indicar si l’accident és lleu, greu o mortal, seguint els criteris ja comentats abans. Segons la gravetat de l’accident, s’han d’emplenar unes variables o unes altres. En el cas que es faci en paper, cal decidir quina de les dues plantilles emplenar, ja que hi ha una plantilla específi ca per als accidents lleus i un altra per als accidents greus i mortals.

3. Cos policial

Aquesta variable ha de contenir el codi del cos policial que s’ha encarregat de recollir les dades de l’accident. Per a les policies locals cal utilitzar el codi INE i per als Mossos d’Esquadra, l’ART.

Variables temporals de l’accident

4. Data de l’accident

En aquesta variable s’ha d’indicar el dia, el mes i l’any de l’accident.

El format de la data ha de tenir les característiques següents: DD/MM/AAAA

136

5. Hora de l’accident

En aquesta variable s’ha de fer constar l’hora i el minut més aproximat pos-sible en què ha succeït l’accident.

El format de l’hora de l’accident ha de ser el següent: HH.MM

6. Data de la trucada d En aquesta variable s’ha d’introduir la data completa en què el cos policial rep la trucada que l’avisa que s’ha produït l’accident. S’ha d’utilitzar el mateix format de data anterior.

7. Hora de la trucada dEn aquesta variable s’ha d’introduir l’hora completa en què el cos policial rep la trucada que l’avisa que s’ha produït l’accident. S’ha d’utilitzar el mateix format de data anterior.

8. Data de la intervenció

En aquesta variable s’ha d’indicar la data d’intervenció de la patrulla que emplena el document en el lloc de l’accident o, en el cas que sigui la mateixa que la data de l’accident, s’ha de marcar a la casella adequada. Cal utilitzar el mateix format de data anterior.

9. Hora de la intervenció

En aquesta variable s’ha d’indicar l’hora d’intervenció de la patrulla que em-plena el document en el lloc de l’accident. S’ha d’utilitzar el mateix format d’hora anterior.

10. Nom del dia de l’accident

En aquesta variable apareix el nom del dia en què ha succeït l’accident (di-lluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge).

11. Tipus de dia de l’accident

Aquesta variable informa del tipus de dia de l’accident: laborable, festiu, anterior o posterior a festiu i pont.

Es considera “laborable”: de dimarts a divendres, sempre que no es com-pleixi cap de les categories posteriors.

Es considera “anterior a festiu”: el dissabte i quan el dia en què s’ha produït l’accident és abans d’un festiu o pont.


137

Es considera “posterior a festiu”: el dilluns i quan el dia en què s’ha produït l’accident és posterior a un festiu o pont.

Es considera “festiu”: el diumenge i quan el dia en què ha tingut lloc l’acci-dent es considera festiu a escala nacional o provincial, sempre que no formi part d’un pont.

Es considera “pont”: quan entre festius hi ha un dia o dos que no són festius i que, en general, es converteixen en festius, considerant els tres dies o els que siguin com a “pont”.

Hi haurà una programació prèvia de cada any on s’assignarà un tipus de dia per a cadascun dels dies de l’any.

Localització de l’accident

12. Província

Indica la província on ha tingut lloc l’accident: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

13. Zona

S’ha d’indicar la zona on s’ha produït l’accident.

Cal marcar si el lloc on ha s’ha produït l’accident pertany a “carretera” o “zona urbana” considerant, de forma orientativa, les descripcions següents:· Carretera: es compon dels tipus de vies següents: carreteres conven-

cionals, autopistes, autovies, ramals d’enllaç i totes aquelles vies que estan fora de l’entorn urbà.

· Zona urbana: es compon de diferents tipus de vies: vies urbanes, calça-des laterals, vies de servei i totes aquelles vies que estan dins de l’entorn urbà i que serveixen per transitar o desplaçar-se per dintre del terme d’un municipi.

En aquells casos en què, per les característiques de la via, sigui complicat decidir si aquesta pertany a zona carretera o zona urbana, caldrà prendre la determinació a criteri de l’agent considerant com a referència l’ús, la situació i els elements estructurals de la via.

14. Tipus de via

Cal indicar el tipus de via on ha tingut lloc l’accident considerant les descrip-cions següents:

138

· Via urbana: dins de la població, entre els senyals de començament i fi nal de municipi. Inclou fonamentalment els carrers, urbanitzacions i vies residencials.

· Carretera convencional: via de domini i ús públic, projectada i constru-ïda per a la circulació de vehicles, situada fora del nucli de les poblaci-ons, proveïda de ferm i amb organització regular de la seva explanació i calçada. No reuneix les característiques pròpies d’una autopista, autovia ni via ràpida.

· Autopista: carretera que està especialment projectada, construïda i se-nyalitzada com a tal per a l’exclusiva circulació d’automòbils i reuneix les característiques següents:

— No hi tenen accés les propietats confrontants. — No creua a nivell cap altra senda, via, línia de ferrocarril o tramvia, ni

és creuada a nivell per cap senda, via de comunicació ni servitud de pas.

— Consta de diverses calçades per a cada sentit de circulació, separa-des entre elles, excepte en punts singulars o amb caràcter temporal, per una franja de terreny no destinada a la circulació o, en casos excepcionals, per altres mitjans.

· Autovia: carretera que, no reunint tots els requisits d’autopista, té cal-çades separades per a cada sentit de circulació i limitació d’accessos a propietats confrontants. No creua a nivell cap altra senda, via, línia de ferrocarril o tramvia, ni és creuada a nivell per cap senda, via de comu-nicació ni servitud de pas.

· Altres (via de servei i calçada lateral, ramal d’enllaç...):

Calçada lateral i via de servei: via paral·lela a una carretera, d’accés limitat, que té per objecte conduir el trànsit als accessos i servir els edifi cis i fi nques confrontants.

Ramal d’enllaç: en enginyeria de trànsit, és aquella calçada que permet pas-sar d’una via a una altra. No es pot aplicar aquest nom a qualsevol connexió entre vies si no hi ha, entre elles, una longitud de calçada determinada.

15. Funció especial de la via

Aquesta variable s’emplena quan la via fa funció de variant, travessera, circumval·lació o ronda, considerant les descripcions següents:

Si la variable no fa cap d’aquestes funcions es passa a la variable següent. · Variant: obra de modernització d’una carretera que afecta el seu traçat, per-

metent deixar en servei el tram antic. Condicionament d’una carretera. · Travessera: tram de via interurbana que discorre per sòl urbà, on hi ha

edifi cacions consolidades almenys en les dues terceres parts de la seva longitud i un entramat de carrers, almenys en un dels marges. Correspon


139

a l’ajuntament l’atorgament de tota mena de llicències i autoritzacions sobre els terrenys i edifi cacions confrontants o situades en les zones de servitud o afecció.

· Ronda, cinturó o circumval·lació: via urbana o interurbana que envolta una població o una part tot enllaçant les vies que hi afl ueixen i que té per objecte desviar la circulació del centre urbà.

16. Intersecció o secció Segons la situació i considerant aquestes descripcions com a orientatives es determina si l’accident ha tingut lloc:· En secció.· Dintre de la intersecció: es considera una circulació en intersecció

quan l’accident es produeix en una intersecció, un accés d’una altra via o un carril d’acceleració o desceleració.

· Arribant o sortint de la intersecció fi ns a 50 m: aquesta alternativa s’utilitza només en via interurbana tret que es consideri convenient utilit-zar-la en zona urbana en alguna situació que ho requereixi. En general, si es produeix un accident arribant o sortint de la intersecció fi ns a 50 metres en zona urbana, es considera un accident en secció.

17. Tipus d’intersecció

Aquesta variable s’emplena quan l’accident s’ha produït dins d’una intersec-ció, o arribant o sortint de la intersecció.

El tipus d’intersecció que es pot determinar és el següent: · Encreuament o intersecció en X o +· Intersecció en T o Y· Giratòria, glorieta· Giratòria, en rotonda partida· Enllaç d’entrada o sortida· Pas a nivell

18. Prioritat en la intersecció

Aquesta variable fa referència a la senyalització que apareix en una intersec-ció. S’emplena quan l’accident ha tingut lloc dintre d’una intersecció, o quan s’ha produït arribant o sortint de la intersecció.

Cal marcar aquella senyalització més restrictiva que hi havia en la intersec-ció en el sentit en què viatjava la unitat o unitats implicades en l’accident. En el cas d’unitats que abans de l’accident circulen per calçades diferents s’ha d’anotar la senyalització de la calçada per la qual circulava el primer vehicle actiu en l’accident o el que probablement tingui culpabilitat.

140

Les opcions de què es disposa en aquesta variable són les següents: · Sols norma de prioritat de pas· Senyal d'STOP o “cedeix el pas”· Sols marques viàries (inclou pas per a vianants)· Semàfor· Persona autoritzada· Panell o senyalització variable

19. Nom i número de la carretera En aquest apartat s’ha d’assenyalar la lletra i el número que identifi ca la car-retera on ha tingut lloc l’accident.

Quan l’accident es produeix en una intersecció i els vehicles circulen per carreteres diferents es considera el nom i el número de la carretera per on circula el vehicle actiu. Si no es pot determinar quin és el vehicle actiu, l’agent ha de prendre la decisió sota el seu criteri.

Aquesta variable té fi ns a 9 caràcters. En cas que calguin més caràcters per anotar aquesta informació, s’ha d’utilitzar el camp relatiu al ‘nom del carrer’.

20. PK+HM

En aquest camp s’ha d’anotar el número de quilòmetre on s’ha produït l’ac-cident.

Variable numèrica amb un decimal i fi ns a sis dígits, per tal d’assenyalar l’hectòmetre. “1323,9”.

21. Límit de velocitat

S’ha d’assenyalar el límit de velocitat de la via en el lloc de l’accident, sigui el genèric o, en el seu cas, el que determina la senyalització.

En el primer cas s’ha de marcar l’alternativa “velocitat genèrica de la via”, en el segon cas s’ha d’indicar, a més, la velocitat que indica el senyal.

22. Nom i númerode la segona carretera

En aquest apartat s’ha d’assenyalar la lletra i el número que identifi ca la se-gona carretera on s’ha produït l’accident.

En els casos d’interseccions de més de dues carreteres, cal tenir en compte per quines circulaven els vehicles abans de tenir l’accident.

Es considera nom i número de la segona carretera aquella per on circulava el vehicle no actiu. Si no es pot determinar, s’ha d’assignar segons el criteri de l’agent.


141

23. Municipi

Codi INE del municipi on s’ha produït l’accident.

24. Nom del carrer

En aquesta variable s’ha de fer constar el nom del carrer on ha tingut lloc l’accident.

En cas d’intersecció, es considera el nom del carrer per on circula el vehicle actiu. Si no es pot determinar, s’ha d’assignar segons el criteri de l’agent.

25. Número del carrer

En aquesta variable s’ha de fer constar el número del carrer on ha tingut lloc l’accident o si no hi ha número.

26. Nom del segon carrer Aquest camp indica entre quins carrers s’ha produït l’accident.

En els casos d’interseccions de més de dos carrers, s’ha de tenir en compte per quins carrers circulaven els vehicles abans de tenir l’accident.

Es considera nom del segon carrer aquell per on circula el vehicle no actiu. Si no es pot determinar, s’ha d’assignar segons el criteri de l’agent.

27. Districte

Aquest camp indica en quin districte ha tingut lloc l’accident. Es tracta que pugui ser una variable automàtica, però en principi s’ha d’emplenar manual-ment tenint en compte la seva complexitat.

28. Coordenades geogràfi ques.Punt de primer impacte. (X Y)

En aquest camp s’han d’indicar les coordenades geogràfi ques del primer suc-cés de l’accident. Cadascun dels cossos policials decideix emplenar aquesta variable amb un format independent de la resta dels cossos policials.

Característiques de la viaNota: quan l’accident s’ha produït en intersecció (just en la intersecció o arribant-hi o sortint-ne fi ns a 50 m en carretera, o just en la intersecció en zona urbana), les característiques són les de la via per on circula el primer

142

vehicle actiu en l’ocurrència de l’accident en cas que es pugui establir o bé a criteri de l’agent.

29. Tipus de xarxa de carreteres

Cal assenyalar el tipus de xarxa de carreteres a què pertany la via on s’ha produït l’accident.

Per prendre una decisió sobre el tipus de xarxa cal considerar els aspectes de cadascuna de les xarxes:· Xarxa a càrrec de l’estat (estatal): són les carreteres estatals integra-

des en un itinerari d’interès general i la funció de les quals en el sistema de transport afecta més d’una comunitat. (Itinerari europeu, autopistes, carreteres nacionals).

· Xarxa a càrrec de les comunitats autònomes (autonòmica): són les carreteres que afecten una sola comunitat i la seva gestió administrativa depèn de les comunitats. Per les seves característiques, poden ser de primer nivell (amb placa d’identifi cació de fons taronja), de segon nivell (verd) i de tercer nivell (groc).

· Xarxa a càrrec de les diputacions o “cabildos” (provincial): són les car-reteres que afecten una província o “cabildo” i la seva gestió administrativa depèn de les diputacions provincials o dels “cabildos” respectivament.

· Xarxa a càrrec dels ajuntaments (municipal): es consideren els viaris municipals interurbans. La gestió administrativa depèn dels ens locals i tenen com a funció la mobilitat de les persones i mercaderies que té lloc dins de la delimitació territorial pròpia de cada municipi.

· Altres: inclou la resta de vies públiques excepte els viaris municipals urbans.

30. Nombre de calçades dS’ha d’indicar el nombre de calçades que té la via on ha succeït l’accident. · Calçada única· Doble calçada · Més de dues calçades

31. Sentits de la via dS’ha d’anotar si la via té un sentit de circulació o si té doble sentit.

32. Carrils aptes per a lacirculació en sentit ascendent d

El sentit ascendent fa referència a la posició ascendent seguint l’ordre dels punts quilomètrics en la via en un sentit de circulació determinat. Cal anotar


143

el nombre de carrils que hi ha per circular seguint els punts quilomètrics en ordre ascendent o bé si no hi ha cap carril apte per a la circulació en sentit ascendent.

33. Carrils aptes per a lacirculació en sentit descendent d

El sentit descendent fa referència a la posició descendent seguint l’ordre dels punts quilomètrics en la via en un sentit de circulació determinat. Cal anotar el nombre de carrils que hi ha per circular seguint els punts quilomè-trics en ordre descendent o bé si no hi ha cap carril apte per a la circulació en aquest sentit.

Particularitats de la calçada i carril on s’ubica l’accidentNota: la calçada a què es fa referència és aquella on s’ha desenvolupat el primer succés de l’accident.

34. Amplada de la calçada dS’ha de marcar, de totes les alternatives que hi ha, la que indica l’amplada exacta de la calçada.· Menys de 6 metres · Entre 6 i 6,99 metres· 7 metres o més

35. Amplada del carril dAquesta variable indica l’amplada del carril on s’ha produït l’accident:· Inferior a 3,25 metres· Entre 3,25 metres i 3,75 metres · Més de 3,75 metres

36. Amplada del voral dS’ha d’assenyalar si el voral de la calçada on ha tingut lloc l’accident (el més proper) és impracticable, inferior a 1,5 m o superior a aquesta mida.

Aquesta variable indica l’amplada del carril on ha tingut lloc l’accident:· No hi ha voral o és impracticable· Voral inferior a 1,5 metres· 1,5 metres o superior

144

37. Sentit de l’accident dMitjançant les alternatives que es presenten en aquesta variable cal asse-nyalar el sentit en què s’ha produït l’accident segons l’ordre ascendent o descendent dels punts quilomètrics i la posició dels vehicles en el moment previ a l’accident:· De menys a més km· De més a menys km· En els dos sentits: per exemple, quan hi ha una col·lisió frontal i els

vehicles circulaven en sentits diferents.

38. Traçat planimètric dEl traçat planimètric té tres alternatives:· Recta· Revolt· Revolt fort (senyalitzat): només s’ha d’assenyalar revolt fort en el cas

que sigui molt evident o estigui senyalitzat.

39. Traçat altimètric d El traçat altimètric té quatre alternatives:· Pla· Canvi de rasant· Rampa o pendent· Gual

40. Localització en carril especial dSempre que hi ha un carril especial per on circula algun dels vehicles impli-cats en l’accident, cal assenyalar alguna de les alternatives obligatòriament. Hi ha fi ns a onze possibilitats. L’agent ha d’emplenar la més adequada.· Carril reversible · Carril lent· Carril bus· Carril bici· Habilitació voral / carril addicional· Carril d’acceleració· Carril d’alentiment· Carril d’avançament· Carril central


145

· Carril habilitat en sentit contrari a l’habitual · Un altre tipus de carril especial

Nota: l’alternativa ‘carril central’ només s’ha de marcar quan el tipus de carril especial no és cap altra de les alternatives que es presenten.

41. Barrera deseguretat lateral ascendent d

Mitjançant categories s’ha d’indicar el tipus de barrera de seguretat que hi ha a la part dreta de la via considerant el sentit de la circulació, on estan ubicats els punts quilomètrics en ordre ascendent, o si no hi ha barrera de seguretat.

· Metàl·lica: barrera metàl·lica formada per una sèrie continua d’elements longitudinals (tanques), uns suports (pals) que els mantenen a certa al-tura i uns elements intermedis (separadors) que connecten els dos ante-riors.

· New Jersey: aquest tipus de barrera està formada per peces de formigó de dos a sis metres de longitud unides entre elles per una ròtula metàl-lica que permet la rotació de les peces. Davant un impacte, la barrera es deforma, però els blocs es mantenen units per efecte de la ròtula metàl-lica. Es consideren dins d’aquestes també les barreres plenes d’aigua.

· Semirígida: muntada en pals d’acer o fusta.

· Altres

· No n'hi ha: s’ha de marcar quan no hi ha barrera lateral ascendent.

42. Barrera deseguretat lateral descendent d

En aquest cas s’ha d’indicar el tipus de barrera de seguretat que hi ha a la part dreta de la via considerant el sentit de la circulació, on estan ubicats els punts quilomètrics en ordre descendent, o si no hi ha barrera de seguretat.

Les condicions i categories que hi ha en aquesta variable són les mateixes que les de l’anterior.

43. Barrera de seguretat a la mitjana dEn aquest cas s’ha d’indicar el tipus de barrera de seguretat que hi ha a la mitjana o si no hi ha barrera de seguretat.

Les característiques de la variable i categories són les mateixes que les es-pecifi cades per a la resta de barreres de seguretat.

146

44. Característiques de l’entorn dCal assenyalar si l’accident es produeix a nivell, en un desmunt, en un terra-plè o en terreny mixt.

Les característiques de l’entorn s’han d’especifi car tenint en compte les des-cripcions següents:· A nivell: terreny original sense variació.· Desmunt: part de l’explanació situada sota el terreny original.· Terraplè: part de l’explanació situada sobre el terreny original.· Mixt: quan per un costat de la via hi ha desmunt i per l’altre terraplè i

estan implicats en l’accident dos vehicles que circulaven en sentits dife-rents.

45. Han infl uït en l’accidentles característiques de l’entorn?

Aquesta variable indica si les característiques de l’entorn revisades en la variable anterior, a criteri de l’agent, poden haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

Quan el ferm de la calçada és sec i net, cal passar a la variable següent.

Superfície, lluminositat i climatologia

46. Condició del ferm de la calçada

En aquesta variable s’han d’indicar les condicions en què es troba el ferm de la calçada en el moment de l’accident independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

Les categories i defi nicions que s’han de tenir en compte per emplenar aquesta variable són les següents:

· Sec i net: s’utilitza quan el ferm, a més d’estar sec, no té cap resta de sorra, oli o altres substàncies.

· Mullat: quan el ferm de la calçada està banyat però l’aigua no supera els cinc centímetres d’espessor sobre la calçada.

· Inundat: quan l’aigua supera els cinc centímetres d’espessor sobre la calçada.

· Relliscós (inclou: amb sorra, grava solta, barb, oli): quan el ferm de


147

la calçada es veu afectat per qualsevol d’aquestes substàncies però no està banyat.

· Gelat: quan en el tram de la calçada on ha succeït l’accident hi ha gel.· Nevat: quan en el tram de la calçada on ha succeït l’accident hi ha neu.

47. Ha infl uït en l’accidentla condició del ferm de la calçada?

Aquesta variable indica si la condició del ferm de la calçada, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’acci-dent. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

Quan el ferm de la calçada és sec i net, es passa a la variable següent.

48. Ha infl uït en l’accident lapresència de solcs o rases a la calçada?

Aquesta variable indica si hi ha solcs o rases a la calçada que, a criteri de l’agent, poden haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’ac-cident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

49. Ha infl uït en l’accident lapresència d’objectes a la calçada?

Aquesta variable indica si hi ha presència d’objectes a la calçada que, a cri-teri de l’agent, poden haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi pro-duït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

50. Lluminositat

S’ha d’identifi car la lluminositat que hi havia en el moment de l’accident dis-tingint entre diferents alternatives. Aquesta variable s’ha d’emplenar inde-pendentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.· De dia, dia clar: fa referència a un accident que succeeix en un dia as-

solellat i en hores de llum (després de l’alba i abans de la posta de sol).· De dia, dia fosc: fa referència a un accident que succeeix en un dia nuvolós

o gris i en hores de llum (després de l’alba i abans de la posta de sol).· Alba o capvespre: fa referència al moment en què comença a fer-se de

dia o comença a fer-se de nit i es pon el sol.

148

· De nit, il·luminació artifi cial sufi cient: s’ha de marcar aquesta alterna-tiva quan l’agent considera que la llum que hi ha a la via és sufi cient per veure els vianants caminar per la via.

· De nit, il·luminació artifi cial insufi cient: quan la il·luminació de la via no permet veure els vianants caminant per la via.

· De nit, sense llum artifi cial: la via on succeix l’accident no té il·luminació i és de nit.

51. Han infl uït en l’accidentles condicions de lluminositat?

Aquesta variable indica si les condicions de lluminositat, a criteri de l’agent, poden haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

52. Estat climatològic

Cal assenyalar si fa:· Bon temps· Pluja dèbil· Pluja forta· Nevant· Calamarsa

Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir al-gun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

53. Ha infl uït en l’accident l’estat climatològic?

Aquesta variable indica si l’estat climatològic, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

54. Estat del vent

A banda de l’estat climatològic s’ha d’anotar l’estat del vent en el moment de l’accident considerant els criteris objectius següents:· Calma, vent molt suau: no hi ha vent o, si n’hi ha, com a molt mou les

fulles dels arbres i branquetes menudes.· Vent moderat: mou arbres menuts, fulles i branques gruixudes. Les ban-

deroles estan ben esteses. El vent xiula al voltant dels objectes fi xos.


149

· Vent fort: agita fortament els arbres mitjans; és molest caminar contra el vent; pot esgarrar o no branques mitjanes i produir danys lleugers a cases, edifi cis i anuncis.


55. Ha infl uït en l’accident la intensitat del vent?

Aquesta variable indica si la intensitat del vent, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

56. Boira

Aquesta variable només s’ha d’assenyalar quan hi ha boira en el moment de l’accident. Si no hi ha boira l’agent ha de passar a la variable següent.

No hi ha la possibilitat de desconèixer la presència d’aquest factor. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra varia-ble.

57. Ha infl uït enl’accident la presència de boira?

Aquesta variable indica si la presència de boira, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

58. Visibilitat dS’ha d’indicar si en el lloc on s’ha produït l’accident hi havia bona visibi-litat o si estava restringida per alguna circumstància de les presentades. Es considera algun tipus de restricció quan el conductor expressa falta de visibilitat per algun motiu o l’agent veu clarament l’existència de restricció en la visibilitat encara que el conductor no assenyali res. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.· Bona visibilitat: quan el conductor no comunica cap restricció de visi-

bilitat o l’agent observa que en principi no hi ha cap element que pugui entorpir la bona visibilitat de la via o de la circulació.

150

· Restringida per edifi cis: quan un element arquitectònic no permet la visibilitat de la via o de la circulació al conductor.

· Restringida per confi guració del terreny: quan la confi guració del ter-reny, un revolt, gual... no permet la visibilitat de la via o de la circulació al conductor.

· Restringida per factors atmosfèrics: quan un element atmosfèric —pluja, neu, calamarsa, boira o vent— no permet una bona visibilitat de la via o de la circulació.

· Restringida per sol de cara: quan la posició del sol de cara al conduc-tor no permet una visibilitat adequada de la via o de la circulació.

· Restringida per enlluernament de far: quan la posició d’un vehicle produeix enlluernament al conductor i, com a conseqüència, una mala visibilitat de la via o de la circulació.

· Restringida per vegetació: quan la vegetació no permet la visibilitat de la via o de la circulació al conductor independentment del lloc on estigui situada.

· Restringida per vehicles: quan la posició d’un vehicle impedeix la visi-bilitat de la via o de la circulació al conductor.

· Restringida per obres: quan la realització d’obres impedeix la visibilitat de la via o de la circulació al conductor independentment de la localitza-ció d’aquestes.

· Restringida per objectes a la via: quan hi ha objectes a la via que en-torpeixen la visibilitat i no són vehicles o vegetació.

· Restringida per panells i publicitat: quan la posició d’un panell de pu-blicitat difi culta la visibilitat de la via o de la circulació.

· Altres restriccions de visibilitat: aquesta alternativa apareix per si hi ha algun cas de restricció de visibilitat excepcional no previst en les ca-tegories anteriors, però l’agent ha d’evitar emplenar-la si la causa es pot especifi car amb les anteriors.

59. Ha infl uït enl’accident la visibilitat restringida?

Aquesta variable indica si hi ha alguna restricció de visibilitat que, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’acci-dent. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

60. Circulació dEn aquesta variable cal marcar el tipus de circulació que hi havia a la via l’instant previ al moment en què s’ha produït l’accident, tenint en compte les defi nicions que apareixen a continuació per a cadascuna de les alternati-


151

ves. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.· Circulació escassa: quan tot just hi ha circulació a la via.· Circulació fl uida: quan els vehicles circulen lleugers per la via, sense

acumulació del trànsit.· Circulació densa o molt intensa: quan hi ha molta circulació, que fi ns i

tot podria causar una reducció de la velocitat en la via d’una forma con-siderable sense arribar a haver-hi retencions.

· Circulació aturada o retencions: quan hi ha una circulació molt con-gestionada i arriba a haver-hi retencions del trànsit.

· Carretera tallada: quan per alguna circumstància la carretera s’ha tallat i els vehicles no poden continuar circulant-hi.

61. Ha infl uït enl’accident el tipus de circulació?

Aquesta variable indica si la quantitat de circulació (escassa, fl uida, densa o congestionada), a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

62. Circulació sota mesures especials d· Obres· Cons · Serveis de neteja o manteniment· Control policial· Esdeveniment extraordinari· Accident de trànsit anterior

No hi ha la possibilitat de desconèixer l’existència d’aquest factor. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

63. Ha infl uït en l’accidentla circulació sota mesures especials?

Aquesta variable indica si la circulació sota mesures especials, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’acci-dent. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

152

Persones implicades i lesions

64. Nombre de persones implicades

Indica el nombre de persones que s’han vist implicades en l’accident.

65. Nombre de víctimes mortals d

Indica el nombre de víctimes mortals a conseqüència de l’accident (a 24 hores).

66. Nombre de víctimes mortals a 30 dies dIndica el nombre de víctimes mortals a conseqüència de l’accident (a 30 dies).

67. Nombre de víctimes greus dIndica el nombre de víctimes greus a conseqüència de l’accident (a 24 hores).

68. Nombre de víctimes lleus

Indica el nombre de víctimes lleus a conseqüència de l’accident (a 24 hores).

69. Nombre d’il·lesos

Aquesta variable és automàtica i la seva funció és indicar el nombre de víc-times il·leses en l’accident (a 24 hores).

70. Nombre d’unitats implicades

Aquesta variable és automàtica i la seva funció és indicar el nombre d’unitats implicades en l’accident (a 24 hores).

71. Tipus d’accident dA partir de les categories que es presenten, l’agent ha d’escollir la més ade-quada, tenint en compte el primer succés que s’ha produït, independent-ment de la gravetat que tingui la resta del que succeeix. Per exemple, si hi ha una sortida de via i després una col·lisió s’ha d’anotar la sortida de via amb xoc com a tipus d’accident.

Aquesta variable només s’ha d’emplenar per als accidents lleus i és obliga-tòria, ja que en el cas dels greus i mortals s’emplena automàticament a partir de la variable “successos” que s’explica en un altre apartat, mitjançant una transformació de les categories.


153

A continuació s’expliquen cadascuna de les alternatives que fan referència a la tipologia de l’accident:

COL·LISIÓ ENTRE VEHICLES:

· Col·lisió frontal: quan en el primer succés es veuen afectats els fronts de dos vehicles.

· Envestida (frontolateral): quan en el primer succés es veu afectat el front d’un vehicle i la part lateral de l’altre.

· Fregament o col·lisió lateral: quan en el primer succés es veuen afecta-des les parts laterals de dos vehicles, sigui per fregament o per col·lisió.

· Encalç: quan en el primer succés es veu afectada la part de darrere d’un vehicle i la part frontal de l’altre.

XOCS CONTRA OBSTACLES:· Xoc contra objecte / obstacle sense sortida prèvia de la via: quan el

primer succés és una col·lisió d’un vehicle contra un objecte, obstacle o animal sense existir prèviament una sortida de via.

SORTIDES DE VIA:

Nota: es considera una sortida de via a efectes del plec sempre que el vehicle surti de la plataforma (calçada + voral). Per exemple: si un vehicle col·lideix contra una barrera de seguretat, obligatòriament, ha d’ha-ver sortit prèviament de la via, ja que la barrera de seguretat està situada on fi nalitza el voral. En zona urbana es considera “sortida de via” quan el vehicle surt de la calçada (en aquells llocs on no hi ha voral) o surt de la plataforma (en aquells casos en què hi ha voral). Un xoc contra la vorada implica prèviament una sortida de via.

· Sortida de via amb xoc o col·lisió: quan el primer succés és una sor-tida de via i posteriorment es produeix un xoc contra obstacle, vehicle, arbre, animal, mur o edifi ci.

· Sortida de via amb bolcada: quan el primer succés és una sortida de via i després es produeix una bolcada del vehicle.

· Sortida de via amb atropellament: quan el primer succés és una sorti-da de via i després es produeix un atropellament a un vianant o ciclista.

· Resta de sortides de via: quan el primer succés és una sortida de via i després no es produeix un xoc ni una bolcada.

Nota: cal tenir en compte que es considera “sortida de via” a la carretera quan el vehicle surt de la plataforma. En canvi, en zona urbana es considera “sortida de via” quan el vehicle surt de la calçada.

154

CAIGUDES DE VIA:· Caiguda a la via o bolcada: quan el primer succés és una caiguda a la

via en el cas d’un vehicle de dues rodes o una bolcada en el cas d’un vehicle de quatre rodes o més.

ATROPELLAMENTS:· Atropellament: quan el primer succés que es produeix en l’accident és

un atropellament d’un vianant o un ciclista i abans no hi ha hagut una sortida de via.

ALTRES:· Altres (incendi, explosió...): quan el que ha succeït no es pot conside-

rar dins de cap de les categories anteriors.

72. Posició dels vehicles dAquestes variables només s’han d’emplenar quan hi ha almenys dos vehi-cles implicats en l’accident i quan l’accident és greu o mortal.

Quan hi ha més de dos vehicles implicats en l’accident cal considerar els dos primers que han participat en l’accident.

72a. Posició dels vehicles respecte a la via

dEn aquesta variable cal indicar les posicions respectives dels vehicles en relació amb la via:

• Els dos vehicles circulen per la mateixa via

• Els dos vehicles circulen per vies diferents

• Es desconeix

72b. Posició dels vehicles respecte a la calçada:

dCal indicar les posicions respectives dels vehicles en relació amb la calçada:

• Els dos vehicles circulen per la mateixa calçada

• Els dos vehicles circulen per calçades diferents

• Es desconeix

Quan els vehicles van per vies diferents cal passar directament a la variable “sentit de circulació d’un vehicle respecte a l’altre”.


155

72c. Posició dels vehicles respecte al carril:

dEn aquesta variable cal indicar les posicions dels vehicles en relació amb si els dos circulen pel mateix carril o per carrils diferents:

• Els dos vehicles circulen pel mateix carril

• Els dos vehicles circulen per carrils diferents

• Es desconeix

Quan els vehicles van per vies o calçades diferents es passa directament a la variable “sentit de circulació d’un vehicle respecte a l’altre”

72d. Sentit de circulació d’un vehicle respecte a l’altre:

dEn aquesta variable cal indicar les posicions dels vehicles pel que fa a si els dos circulen en el mateix sentit o en sentit de circulació diferent:

• Els dos vehicles circulen en el mateix sentit

• Els dos vehicles circulen en sentits diferents

• Es desconeix

Si els vehicles circulen en direccions diferents com pot ser en una intersec-ció, aleshores es considera mateix sentit o diferent segons les trajectòries dels vehicles, seguint l’esquema següent:

73. Accident amb fuga

En aquesta variable cal indicar si alguna de les unitats implicades en l’acci-dent s’ha fugat.

El terme “fuga” indica intencionalitat per part de la persona implicada en

156

l’accident de no prendre part en el que ha succeït, abandonant el lloc de l’accident voluntàriament i intencionadament amb l’objectiu d’ocultar la seva identitat.

No es considera “fuga” quan hi ha acord entre les parts que es pot abando-nar el lloc de l’accident pel motiu que sigui.

Característiques de les unitats implicades i conductors

Aspectes de les unitats implicades

74. ID unitat implicada

A cadascuna de les unitats implicades en l’accident s’ha d’adjudicar una lletra que la diferenciï de la resta d’unitats.

Per determinar la unitat “A” s’utilitzen de forma ordenada els tres criteris se-güents:

1) La unitat “A” és la que desencadena el primer succés de l’accident, independentment del responsable de l’accident.

Exemple: en el cas d’una sortida de via i posteriorment una col·lisió fron-tal entre dos vehicles, el vehicle actiu o unitat “A” és aquell que ha sortit de la via. (La sortida de via és el primer succés de l’accident.)

Exemple: en el cas d’un camió que fa una frenada brusca sense cap motiu i el turisme que el segueix xoca contra ell, el turisme és la unitat A, perquè és el que desencadena el primer succés de l’accident.

2) Sols en el cas que sobre la base del criteri anterior no es pugui deter-minar el vehicle actiu o si ho són les dues unitats actives (p. ex. algunes col·lisions frontals), es considera com “A” la unitat causant principal de l’accident.

Exemple: es produeix una col·lisió frontal de dos vehicles i no es pot sa-ber, segons els criteris (1) i (2), quin d’ells és l’element actiu. Un d’aquests vehicles ha comès una infracció avançant en línea contínua mentre que l’altre no ha comès cap infracció. Aleshores el vehicle que ha comès la infracció es considera unitat “A”.

3) Si no es pot establir cap dels punts anteriors, es deixa la decisió a criteri de l’agent.

La resta d’unitats reben el nom de “B”, “C”, “D”... segons el moment en què tinguin presència en l’accident. Tal com vagin incorporant-se a l’accident, s’assigna una lletra a cadascuna de les unitats.


157

75. Identifi cació de la unitat — matrícula dEn aquesta variable, si la unitat és un vehicle motoritzat, s’ha de registrar la matrícula.Si la unitat és un vehicle motoritzat sense matrícula s’ha d’indicar que no porta matrícula.Si la unitat no és un vehicle motoritzat cal assenyalar si és un vianant, una bicicleta... Si es desconeix la identifi cació de la unitat perquè s’ha fugat i no es pot de-terminar, aleshores s’ha d’emplenar l’alternativa “es desconeix”.

76. Data primera matriculació dCal anotar la primera data de matriculació del vehicle que es troba a la do-cumentació del vehicle.

Quan la unitat no és un vehicle motoritzat, es passa a la variable següent.

77. Tipus d’unitat

En aquesta variable cal indicar a quin tipus pertany la unitat implicada en l’accident. · Turisme: automòbil que té almenys quatre rodes, destinat al transport

de persones i amb una capacitat igual o inferior a nou places, inclòs el conductor. A més dels turismes tradicionals, s’inclouen dins d’aquesta categoria els vehicles següents:

— Els monovolums: són aquells vehicles automòbils que integren l’es-pai que ocupa el motor, l’habitacle i el maleter en una carrosseria que forma un únic volum sense volada anterior ni posterior. La de-nominació s’utilitza especialment per designar un vehicle automòbil amb aquestes característiques i que, a més, disposa d’un gran espai interior, normalment de més de cinc places, i amb seients que poden adoptar diferents posicions i confi guracions, encara que també n’hi ha de només cinc places.

Exemples de monovolums:

158

— Els vehicles de cinc places que s’utilitzen moltes vegades per portar càrrega.

Exemples:

No s’inclouen dins de la categoria de turismes els tot terrenys, ja que hi ha una categoria específi ca per a ells.

· Furgoneta (mercaderies i passatgers): automòbil destinat al transport de mercaderies en què la part destinada al conductor i els acompa-nyants no forma un compartiment independent del destinat a la càrrega, i que té normalment una porta posterior i, de vegades, portes laterals corredisses. No formen part d’aquesta categoria els turismes de cinc places que moltes vegades s’utilitzen per a càrrega i que ja s’han expo-sat en l’apartat pertinent.

Exemples de furgonetes:


159

· Tot terreny: la seva defi nició diu que són vehicles particularment disse-nyats per circular per tota mena de terrenys. Inclou tots aquells vehicles que tenim clar que pertanyen a aquesta categoria i que sempre s’han qualifi cat com a 4x4 o tot terrenys. A més, cal incloure-hi aquells vehicles que es proposen en l’actualitat i que son híbrids de tot terreny, sempre que tinguin clarament l’estructura d’un tot terreny.

Exemples:

· Bicicleta: velocípede de dues rodes de la mateixa grandària, amb pe-dals que transmeten el moviment a la roda posterior mitjançant dos pi-nyons i una cadena.

· Ciclomotor: vehicle de dues o tres rodes, amb un motor de cilindrada no superior a 50 cc, si és de combustió interna, i amb una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h.

· Motocicleta: vehicle de dues rodes, amb sidecar o sense, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, de més de 50 cc, i que pot transportar un motociclista o dos.

· Quadricicle < 75 cc: inclou els quadricicles lleugers: vehicles de qua-tre rodes amb una massa en buit inferior a 350 kg, una velocitat màxima per construcció no superior als 45 km per hora i amb un motor de cilin-drada inferior o igual a 50 cc per als motors d’explosió o una potència

160

màxima neta no superior a 4 kW per a la resta de motors. També inclou els quadricicles fi ns a 75 cc, com poden ser els quads fi ns a aquesta cilindrada.

· Quadricicle > 75 cc: automòbil de quatre rodes amb una massa en buit inferior o igual a 400 kg, o a 500 kg si és un vehicle destinat al transport de mercaderies. En el cas dels quads, poden arribar fi ns a 250 cc.

· Microbús <= 17: autobús de dimensions reduïdes, amb una capacitat de fi ns a disset places, inclòs el conductor.

· Autobús: automòbil destinat al transport de persones, amb capacitat per a més de disset persones.

· Camió rígid = < 3,5 tones: automòbil de quatre rodes o més, concebut i construït per al transport de mercaderies, amb la cabina no integrada en la resta de la carrosseria i amb una capacitat màxima de nou places inclòs el conductor. Dins d’aquesta categoria s’ha d’incloure:

Camió agrícola: vehicle especial automòbil, de dos o més eixos, con-cebut per al transport en el camp de productes agrícoles.

Camió cisterna: camió proveït d’un dipòsit condicionat per transpor-tar líquids o gasos.

Camió de trabuc: camió proveït d’una caixa basculant que es pot fer trabucar per buidar-ne el contingut.

Camió formigonera: camió que porta muntada sobre el bastidor una cisterna rotativa, apta per transportar formigó en estat pastós.

Camió gàbia: camió ramader. Camió proveït d’una caixa en forma de gàbia especialment condicionada per al transport de bestiar.


161

Camió grua: camió o camioneta proveït d’una grua per remolcar vehi-cles o per facilitar la càrrega i descàrrega del camió o la camioneta.

El pes del camió ha de ser inferior o igual a 3,5 tones.

· Camió rígid > 3.5 tones: les mateixes característiques que l’anterior però amb un pes del camió superior a 3,5 tones.

· Tractor camió: camió curt, sense caixa, concebut i construït per arros-segar principalment un semiremolc.

· Maquinària agrícola: vehicle especialment construït per a ús agrícola o forestal.

Tractor agrícola: vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, concebut i construït per arrossegar o empènyer eines, màquines o remolcs destinats a l’explotació agrícola o forestal.

Tractocarro: vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, es-pecialment concebut per al transport en camp de productes agríco-les.

Motocultor: vehicle especial autopropulsat, d’un eix, dirigible per un conductor que va a peu mitjançant un manillar. Certs motocultors poden, també, ser dirigits des d’un seient incorporat a un remolc o màquina agrícola o bastidor auxiliar amb rodes.

Màquina agrícola automotriu: vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, concebut i construït per efectuar treballs agrícoles.

Màquina agrícola remolcada: vehicle especial concebut i construït per efectuar treballs agrícoles que, per traslladar-se i maniobrar, ha de ser arrossegat o empès per un tractor agrícola, motocultor, por-tador o màquina agrícola automotriu. S’exclouen d’aquesta defi nició els útils o instruments agrícoles, sense motor, concebuts i construïts per efectuar treballs de preparació de terreny que, a més, no es con-sideren vehicles als efectes d’aquest reglament, així com la resta de maquinària agrícola remolcada de menys de 750 kg de massa.

162

· Maquinària d’obres i serveis: Formen part d’aquesta categoria:

Maquinària d’obres automotriu: vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, concebut i construït per efectuar treballs d’obres.

Màquina d’obres remolcada: vehicle especial concebut i construït per efectuar treballs d’obres i que, per traslladar-se i maniobrar, ha de ser arrossegat o empès per un tractor d’obres o una màquina d’obres automotriu.

Màquina de serveis automotriu: vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, concebut i construït per efectuar serveis determi-nats.

Màquina de serveis remolcada: vehicle especial concebut i construït per efectuar serveis determinats i que, per traslladar-se i maniobrar, ha de ser arrossegat o empès per un tractor de serveis o una màqui-na de servis automotriu.

I la resta de maquinària d’obres i serveis. · Autocaravana: vehicle automòbil condicionat per ser utilitzat com a ha-

bitatge. Vehicle construït amb propòsit especial, que inclou allotjament habitatge.

· Altres vehicles de motor: altres vehicles de motor amb una caracte-rització diferent de les anteriors. Aquesta categoria s’emplena el mínim de vegades. L’agent ha de procurar incloure el vehicle en alguna de les categories especifi cades abans. Si no pot categoritzar-lo ha d’utilitzar aquesta categoria.

· Altres vehicles sense motor: altres vehicles sense motor que no tenen una categoria específi ca. S’emplena quan l’agent no pot categoritzar el vehicle en alguna de les defi nicions anteriors.

· Vianant: persona que circula a peu per una via pública, que empeny un cotxet o una cadira de rodes, que guia a peu un vehicle sense motor o un ciclomotor, o que va amb cadira de rodes amb motor o sense.

· Tren o tramvia:

Tramvia: vehicle de transport públic de passatgers que circula mogut per electricitat sobre rails muntats en una via pública, generalment una via urbana.

Tren: vehicle de transport públic que, mitjançant un seguit de com-posicions acoblades les unes amb les altres i remolcades per una locomotora o un automotor, condueix viatgers o mercaderies d’un punt a un altre per una via fèrria.


163

78. Remolc Aquesta variable preveu si les unitats implicades en l’accident porten re-molc. El remolc és un vehicle concebut i construït per circular arrossegat per un vehicle de motor i n’hi ha de diversos tipus.

S’ha d’emplenar quan el vehicle implicat en l’accident porta remolc, incloent-hi els camions que porten semiremolc.

Així, si el vehicle porta remolc, s’ha de marcar el tipus de remolc que porta, diferenciant entre els següents:· Remolc: vehicle no autopropulsat, dissenyat i concebut per ser remolcat

per un vehicle de motor. No es marquen dins d’aquesta categoria les caravanes, cisternes, autobusos articulats, ja que aquests tenen la seva categoria específi ca. Dins d’aquesta categoria es considera també el remolc d’enganxall o remolc complet i el remolc amb eix central.

El remolc d’enganxall o remolc complet: remolc d’almenys dos eixos i un eix de direcció com a mínim, proveït d’un dispositiu de remolc que pot desplaçar-se verticalment (en relació amb el remolc), que no transmet al vehicle de tracció una càrrega signifi cativa (menys de 100 kg).

El remolc amb eix central: és un remolc proveït d’un dispositiu d’en-caix (enganxall) que no pot desplaçar-se verticalment (en relació amb el remolc) i l’eix del qual està situat prop del centre de gravetat del vehicle (quan la càrrega està repartida uniformement), de forma que sols es transmet al vehicle de tracció una petita càrrega estàtica vertical.

· Semiremolc: remolc construït per ser acoblat a un automòbil de manera que la part davantera, que no disposa de rodes, descansa sobre l’auto-mòbil, el qual suporta part del pes del remolc i de la càrrega que duu.

· Cisterna: vehicle destinat al transport a granel de líquids o de gasos liquats. Inclou la cisterna isoterma, refrigerant, frigorífi ca, calorífi ca.

· Bus articulat: el bus compost per dues seccions rígides unides per una altra d’articulada que les comunica.

· Caravana: remolc o semiremolc concebut i condicionat per ser utilitzat com a habitatge mòbil. Es permet l’ús del seu habitacle quan el vehicle està estacionat.

· Altres: resta de remolcs que no es poden incloure en les categories anteriors.

79. Disc tacògraf obligatori dAquesta variable només s’ha d’emplenar en aquells casos en què obligatò-riament el vehicle, per les seves característiques i d’acord amb la normativa, ha de dur disc tacògraf i l’accident és greu o mortal.

164

En els casos en què el vehicle no té obligatorietat de dur disc tacògraf se-gons la normativa, es passa a la variable següent.

Les alternatives que apareixen en aquesta variable són les següents:· Sí porta disc tacògraf i correcte· Sí porta disc tacògraf però manipulat · Sí porta disc tacògraf no manipulat, però incorrecte· No en porta i hauria de portar-ne

A continuació apareixen les excepcions d’us del tacògraf per determinar quins vehicles destinats al transport estan exempts d’utilitzar-lo:

No estan sotmesos a l’àmbit d’aplicació dels reglaments de la CE 3820/85 i 3821/85 (és a dir, no estan obligats a complir els temps de descans i con-ducció, ni a instal·lar l’aparell de control o tacògraf) els transports realitzats per mitjà de:

— Vehicles destinats al transport de mercaderies inclòs el de remolcs o semiremolcs, sempre que el PMA no superi les 3,5 tm.

— Vehicles destinats al transport de viatgers que, pel seu tipus de cons-trucció i el seu personal, puguin transportar nou persones com a màxim inclòs el conductor i que s’utilitzi per a aquest fi .

— Vehicles amb velocitat màxima autoritzada no superior als 30 km/h.

— Vehicles destinats al transport de viatgers en serveis regulars amb un recorregut inferior als 50 km.

— Vehicles destinats als serveis de les forces armades, protecció civil, bombers o forces responsables del manteniment de l’ordre públic, o sota el seu control.

— Vehicles destinats als serveis del clavegueram, protecció contra inundacions, aigua, gas, electricitat, xarxa viària, retirada de fems, telègrafs, telèfons, enviaments postals, radiodifusió, televisió, i de-tecció d’emissors o receptors de ràdio o televisió.

— Vehicles especialitzats destinats a tasques mèdiques.

— Vehicles utilitzats en casos d’urgència o destinats a missions de sal-vament.

— Vehicles que transporten material de circ o de fi ra.

— Vehicles especialitzats per a reparacions.

— Vehicles que es sotmeten a proves de carretera amb fi ns de millora tècnica, reparació o conservació i vehicles nous o transformats que encara no s’hagin posat en circulació.

— Vehicles utilitzats per al transport no comercial de béns amb fi ns pri-vats.

— Vehicles utilitzats per a la recollida de llet a les granges, o que hi


165

porten bidons de llet o productes lactis destinats a l’alimentació del bestiar.

— Vehicles utilitzats per les autoritats públiques per a serveis públics que no competeixin amb els transportistes professionals.

— Vehicles utilitzats per al transport de mercaderies d’empreses agríco-les, hortícoles, forestals o de pesca, en un radi d’acció de 50 km al voltant del lloc de permanència habitual, inclòs el territori dels muni-cipis amb el centre situat en aquest radi.

— Vehicles utilitzats per al transport d’animals vius des de les granges fi ns als mercats locals i a l’inrevés, o des dels mercats fi ns als escor-xadors locals.

— Vehicles utilitzats com a botigues per a l’abastiment dels mercats locals o per a operacions de venda domiciliària, o utilitzats per a operacions ambulants bancàries, de canvi o estalvi, per a l’exercici del culte, per a operacions de préstecs de llibres, discos, CD, o per a manifestacions culturals o exposicions, i que estiguin especialment equipats a l’efecte.

— Vehicles que transporten material o equips per al seu ús en l’exercici de la professió del conductor, en un radi d’acció de 50 km al voltant del seu lloc de permanència habitual, sempre que la conducció del vehicle no representi l’activitat principal del conductor i que l’excep-ció no perjudiqui greument els objectius del Reglament CE 3820/85 i s’obtingui l’autorització individual corresponent.

— Vehicles que circulen exclusivament en illes de superfície inferior als 2.300 km2 i que no estiguin unides a la resta del territori nacional per cap pont, gual o túnel obert als vehicles de motor.

— Vehicles destinats a classes per a l’obtenció d’un permís de conduir.

— Tractors destinats exclusivament a treballs agrícoles i forestals.

80. Titularitat del vehicle dEn aquesta variable cal indicar de qui és propietat el vehicle que s’ha vist implicat en l’accident escollint entre: vehicle propi, d’empresa, de lloguer o de familiars o amics. · Propi· D’empresa· Lloguer· Familiars o amics

166

81. Adaptacions per a minusvàlid dEn aquesta variable s’ha d’indicar si el vehicle té adaptacions per a minus-vàlid o no.· Si té adaptacions per a minusvàlid· No en té

A continuació s’assenyalen algunes de les adaptacions per a minusvàlid que es poden trobar:

Accelerador de cercle sota el volant, accelerador de cercle electrònic, acce-lerador i fre en la mateixa palanca, accelerador i fre de lleva, accelerador i fre electrònic, accelerador inversor, accionador de fre de mà, seient amb base elevada, seient giratori i sortint, base d’accés al vehicle, transport de cadires (chairbox), elevador de persones, elevador de cadires chairbasket, elevador de cadires grues, embragament automàtic, joc de llums automàtics, esglaó d’accés al vehicle, plataformes, porta retràctil, porta automatitzada, progra-mador de velocitat, rampes, telecomandament control de comandaments, transformat de vehicles, verticalitzador...

82. ITV dCal indicar si el vehicle implicat en l’accident ha passat la ITV o no. · ITV correcta· ITV caducada

83. Assegurança dCal indicar si el vehicle implicat en l’accident té l’assegurança en vigor o no.

84. Anomalies del vehicle identifi cades dEn aquesta variable s’ha d’assenyalar si el vehicle té alguna anomalia prèvia a l’accident que s’hagi pogut identifi car o si fent l’exploració que es sol rea-litzar no s’identifi ca cap anomalia en el vehicle.

Quan un vehicle presenta diverses anomalies es considera la que, a criteri de l’agent, pot tenir més importància des del punt de vista de la seguretat.· Cap anomalia identifi cada· Pneumàtics desgastats / defectuosos· Pneumàtic punxat o rebentat· Frens o direcció· Altres

En el cas que s’identifi qui una anomalia diferent de la dels pneumàtics o frens i que l’agent consideri important tenir-la en compte, l’ha d’escriure en format


167

“text” a l’apartat destinat a “observacions”. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

85. Han infl uït en l’accidentles anomalies del vehicle?

Aquesta variable indica si les anomalies del vehicle, a criteri de l’agent, po-den haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”.

86. Airbag disparat del conductor dEn aquesta variable s’ha d’indicar si a conseqüència de l’accident s’ha dis-parat el coixí de seguretat (airbag) del conductor:· Airbag disparatLa senyalització del coixí de seguretat (airbag) del conductor sol ser al centre del triangle del volant de forma que resulta fàcil determinar si s’ha disparat. No es considera “airbag disparat” quan l’airbag s’ha disparat amb posterio-ritat a l’accident durant les tasques de rescat o fent altres accions.

87. Airbag davanter disparat d· Airbag disparatAquesta variable ha de tenir les mateixes característiques que l’anterior, però en aquest cas fa referència al coixí de seguretat (airbag) situat en el quadre de comandament i que protegeix el passatger davanter.

88. Airbag lateral davanter disparat d· Airbag disparatAquesta variable ha de tenir les mateixes característiques que l’anterior, però en aquest cas fa referència al coixí de seguretat (airbag) lateral que prote-geix el passatger davanter. Els airbags laterals solen ser a la zona lateral exterior del respatller de cada butaca tant a les davanteres com a les darreres. Pot trobar-se també una eti-queta de tela cosida en el mateix lateral. S’instal·la al seient o a les portes del vehicle. La seva missió és protegir el cap o malucs de l’ocupant, en mantenir la distància entre el cos i el lateral del vehicle.

Airbags lateralsinstal·lats a les portes.

Airbags lateralsinstal·lats als seients.

168

89. Airbag lateral posterior disparat d· Airbag disparat

Aquesta variable ha de tenir les mateixes característiques que l’anterior, però en aquest cas fa referència al coixí de seguretat (airbag) lateral que prote-geix els passatgers de darrere. Quan un dels airbags laterals de darrere s’ha disparat o tots dos, cal marcar “sí”.

90. Airbag de cortina disparat d· Airbag disparat

Aquesta variable ha de tenir les mateixes característiques que l’anterior, però en aquest cas fa referència al coixí de seguretat (airbag) de cortina.

L’airbag de cortina és un tipus d’airbag que es col·loca a la part interior del marc de l’automòbil. Protegeix el cap de forma controlada i impedeix que aquest xoqui contra la fi nestra o el marc de la porta. El seu temps d’infl at és de 25 mil·lisegons i recobreix el lateral del vehicle a l’altura de les fi nestres, des de la part davantera fi ns als muntants posteriors, protegint tant els ocu-pants de la part davantera com posterior.

91. Altres airbags disparats d· Airbag disparat

Aquesta variable ha de tenir les mateixes característiques que l’anterior, però en aquest cas fa referència a altres coixins de seguretat (airbags) que tingui el vehicle i que no estiguin representats en els anteriors, com per exemple:

— Posterior: l’airbag posterior persegueix reduir l’impacte sobre la cara i el cap dels passatgers que ocupen el seient posterior en cas de xoc frontal. Aquest airbag va instal·lat en la part superior del respatller del seient davanter.

— Air belt: es tracta d’un cinturó de seguretat que en la zona que va des de la cintura fi ns al muscle es converteix en un airbag.

— Airbag sota el quadre de comandaments: protegeix la pelvis i les cames en cas de col·lisió frontal.


169

— Airbag al sostre: es munta en alguns cotxes esportius i protegeix en cas de bolcada.

— Airbag al capó: en cas d’atropellament protegeix la persona atrope-llada.

92. Motiu de desplaçament de la unitat dCal indicar el motiu de desplaçament de les unitats, tant dels vehicles com dels vianants i dels ciclistes.

En els casos en què hi ha diferents motius de desplaçament dels ocupants del vehicle es considera el motiu de desplaçament del conductor. Si el con-ductor té distints motius de desplaçament, com ara deixar els fi lls a l’escola i anar a la feina, es considera el primer lloc on es destina el seu trasllat, en el cas de l’exemple “portar els fi lls a l’escola”.

Hi ha un ampli desplegament de possibilitats en aquesta variable. S’ha d’in-dicar la que més s’aproximi al motiu de desplaçament real de la unitat. Les alternatives es divideixen en diversos apartats depenent de si el motiu de desplaçament és laboral o no: transport de mercaderies, transport de perso-nes, serveis de manteniment, en servei d’urgència.

LABORAL: A) EN JORNADA LABORAL: TRANSPORT DE MERCADERIES· Transport o lliurament de mercaderies no perilloses / missatgeria:

transport destinat a dur mercaderies d’un lloc a un altre i missatgeria. També s’inclouen dins d’aquesta categoria els repartidors. No s’hi inclou el transport de mercaderies perilloses.

· Mercaderies perilloses: transport especial destinat a dur mercaderies perilloses d’un lloc a un altre.

· Transport especial: transport que, a causa de les dimensions o el pes de la càrrega, està sotmès a normes administratives especials i per al qual és exigible una autorització específi ca. Per exemple, transport de bigues. No s’hi inclou el transport de mercaderies perilloses.

B) EN JORNADA LABORAL: TRANSPORT DE PERSONES· Bus en servei de línia regular: transport que s’efectua per un itinerari

establert i d’acord amb calendaris i horaris prefi xats.· Bus en servei de línia discrecional: transport que no està subjecte a

cap itinerari, calendari o horari establert.· Bus en servei urbà: transport que té lloc dins del nucli urbà de les po-

blacions.· Bus en servei escolar: transport reiterat i discrecional, urbà o interurbà,

públic o de servei privat complementari, d’estudiants amb origen o des-

170

tinació a un centre d’ensenyament, quan l’edat d’un terç dels quals és inferior a catorze anys a principis del curs escolar. També es considera transport escolar el transport en línies regulars de transport de viatgers, si hi ha un mínim del 50% de places reservades a menors de 16 anys amb origen o destinació a un centre d’ensenyament.

· Bus en transport de menors: transport urbà o interurbà ocasional d’es-colars, tres quartes parts dels quals almenys són menors de setze anys, en vehicles d’ús públic o privat de més de nou places, amb una fi nali-tat extraescolar i que no té l’origen o la destinació al centre d’ensenya-ment.

· Taxi en servei: cal emplenar aquesta alternativa quan el taxi està dins de la seva jornada laboral, en servei, independentment de si porta cli-ents o no.

C) EN JORNADA LABORAL: SERVEIS DE MANTENIMENT· Servei de neteja, recollida d’escombraries: vehicles encarregats de

netejar els carrers de la ciutat. Si és un camió cisterna el que està fent aquesta tasca, cal marcar aquesta alternativa.

· Vehicle de manteniment viari:

Vehicles que tallen la vegetació arrimada a la via, netegen la via, pinten les línies de la calçada, reparen els solcs... Per marcar aquesta alternativa, aquests vehicles han d’estar fent aquesta funció en el moment de l’acci-dent.

D) EN JORNADA LABORAL: EN SERVEI D’URGÈNCIA· Bombers, policia, ambulància: bombers, policia, ambulància, protec-

ció civil i d’altres en servei d’urgència: vehicles ofi cials quan estan en


171

servei d’urgència. Són vehicles que tenen preferència de pas a les vies públiques quan circulen en servei d’urgència i ho indiquen amb els llums prioritaris i la sirena.

E) ALTRES TIPUS DE DESPLAÇAMENT DINS DE L’ÀMBIT LABORAL· Anant o tornant de la feina: si l’accident es produeix anant o tornant de

la feina. · Desplaçament entre diferents llocs durant l’activitat laboral: aquesta

alternativa fa referència al desplaçament dins de la jornada laboral. Per exemple, l’electricista que es desplaça d’una casa a un altra per arreglar un avaria o que visita una botiga en horari laboral per reposar material que li faltava. No s’ha d’emplenar aquesta categoria quan el desplaça-ment sigui la feina del conductor, per exemple: un repartidor de pizza, ja que el seu deure és repartir.

NO LABORAL: · Transport particular de menors a escola: es marca aquesta categoria

quan el motiu de desplaçament de la unitat és el transport particular de menors a escola. Per exemple: els pares que agafen el cotxe per portar els fi lls a l’escola.

· Estudiant que va o torna de classe: s’emplena quan el motiu de des-plaçament de la unitat és anar o tornar de classe: escola, institut, univer-sitat, conservatori, acadèmia...

· Anada/tornada de ponts, festius, sortida o tornada de vacances.· Altres activitats particulars i deures quotidians o oci: quan el motiu

de desplaçament és diferent dels comentats en les alternatives anteriors i tampoc es tracta de sortida o tornada de ponts o festius o sortida i tor-nada de vacances, motius per als quals hi ha una categoria específi ca. També s’hi inclouen els vehicles d’autoescola quan hi ha un estudiant fent l’ensenyament pràctic de conduir.

93. Nombre d’ocupants de la unitat

Cal anotar el nombre d’ocupants que té cadascuna de les unitats o si es desconeix, excepte en el cas dels vianants i les bicicletes, casos en què es passa a la variable següent.

Aspectes dels conductors, vianants i ciclistes

94. Hores de conducció continuada dEn aquesta variable s’ha d’indicar el nombre d’hores de conducció que porta el conductor en marxa sense aturar-se a descansar. S’ha d’anotar al quadre

172

el nombre d’hores que porta conduint, considerant també el minut més apro-ximat.

L’agent ha d’intentar recollir sempre aquesta variable, però és fonamental per als casos de conductors professionals quan estan en jornada laboral.

95. Professional del transport dAquesta variable s’ha d’emplenar només per al cas de conductors que efec-tuen transport professional de mercaderies o de persones (furgoneta, micro-bús, autobús, camió).

Cal indicar si el conductor és professional del transport o no:· Sí· No

96. Acció prèvia del conductor o vianant dAquesta variable informa de l’acció prèvia que feia el conductor o vianant just abans de tenir l’accident. Hi ha un nombre important d’alternatives que permeten de forma molt específi ca determinar exactament l’acció prèvia del conductor.

Hi ha una sèrie d’alternatives per al conductor i un altra de relatives al via-nant:

ACCIÓ PRÈVIA DEL CONDUCTOR:· Trajectòria recta: el vehicle segueix la trajectòria recta de la via sense

canviar de carril ni fer cap altra maniobra. · Circulant en o just després d’un revolt a la dreta: considerant el sen-

tit de circulació del vehicle, aquest circulava per la via en un revolt o just després d’un revolt a la dreta. El vehicle no feia cap altra maniobra: avançaments, girs, incorporacions, parada...

· Circulant en o just després d’un revolt a l’esquerra: considerant el sentit de circulació del vehicle, aquest circulava per la via en un revolt o just després d’un revolt a l’esquerra. El vehicle no feia cap altra manio-bra: avançaments, girs, incorporacions, parada...

· Avançant per la dreta: independentment de si el vehicle circulava per trajectòria recta o en un revolt, feia un avançament per la dreta. Si es produeix aquesta circumstància amb l’objectiu d’incorporar-se immedi-atament a una altra via, s’ha de marcar l’alternativa específi ca d’accés a una altra via i no aquesta opció.

· Avançant per l’esquerra: independentment de si el vehicle circulava per trajectòria recta o en un revolt, feia un avançament per l’esquerra. Si es produeix aquesta circumstància amb l’objectiu d’incorporar-se imme-


173

diatament a una altra via, s’ha de marcar l’alternativa específi ca d’accés a una altra via i no aquesta opció.

· Esperant en una senyalització de prioritat: el vehicle està parat a la via cedint la prioritat de pas, sigui aquesta amb senyalització específi ca o norma genèrica de prioritat.

· Incorporant-se a una altra via o accés que queda a la dreta: quan la via a la qual el vehicle s’està incorporant és de més nivell o importància que aquella per on circulava. Per exemple: entrada a una autopista, au-tovia... El vehicle s’incorpora cap a una altra via que queda a la dreta de la via per on circulava el vehicle tenint en compte el sentit de circulació. No es considera aquesta alternativa quan el vehicle vol efectuar un gir de 180º o un canvi de sentit, ja que per a aquesta maniobra hi ha una catego-ria específi ca.

· Incorporant-se a una altra via o accés que queda a l’esquerra: quan la via a la qual el vehicle s’està incorporant és de més nivell o importàn-cia que aquella per on circulava. Per exemple: entrada a una autopista, autovia... El vehicle s’incorpora cap a una altra via que queda a l’esquer-ra de la via per on circulava el vehicle tenint en compte el sentit de cir-culació. No es considera aquesta alternativa quan el vehicle vol efectuar un gir de 180º o un canvi de sentit, ja que per a aquesta maniobra hi ha una categoria específi ca.

· Girant o sortint cap a una altra via o accés que queda a la dreta: quan les dues vies són del mateix nivell o importància o quan la via per la qual circulava el vehicle abans d’efectuar la maniobra és de més importància que aquella a la qual s’incorpora. Per exemple: sortida d’una autopista, autovia... El vehicle gira o surt cap a una altra via que queda a la dreta de la via per on circulava el vehicle tenint en compte el sentit de circulació. No es considera aquesta alternativa quan el vehicle vol efectuar un gir de 180º o un canvi de sentit, ja que per a aquesta maniobra hi ha una categoria específi ca.

· Girant o sortint cap a una altra via o accés que queda a l’esquerra: quan les dues vies són del mateix nivell o importància o quan la via per on circula el vehicle abans d’efectuar la maniobra és més important que aquella a la qual s’incorpora. Per exemple: sortida d’una autopista, auto-via... El vehicle gira o surt cap a una altra via que queda a l’esquerra de la via per on circulava el vehicle tenint en compte el sentit de circulació. No es considera aquesta alternativa quan el vehicle vol efectuar un gir de 180º o un canvi de sentit, ja que per a aquesta maniobra hi ha una categoria específi ca.

· Girant en U, 180º o canvi de sentit: el vehicle ha fet un gir de 180º o un canvi de sentit.

· Estacionant o sortint d’estacionament: el vehicle està estacionant o sortint de l’estacionament específi cament.

174

· Circulant cap enrere: el vehicle circula cap enrere per la via. La seva intenció no ha de ser la d’estacionar o sortir de l’estacionament ja que aquest cas té una alternativa específi ca.

· Maniobra sobtada per salvar obstacle, vehicle o animal: el vehicle que circula per la via ha fet una maniobra precipitadament per salvar un obstacle, vehicle o animal que estigui a la via.

· Maniobra sobtada per salvar vianant aïllat o en grup: el vehicle que circula per la via ha fet una maniobra precipitadament per salvar un via-nant o grup de vianants.

· Retenció per imperatiu de la circulació: el vehicle en qüestió està re-tingut a la via per imperatiu de la circulació.

· Parat o estacionat a la dreta: el vehicle en qüestió està parat o estacionat a la dreta de la calçada considerant el sentit de circulació d’aquest vehi-cle. Aquesta parada no és a conseqüència d’una retenció per imperatiu de la circulació, ja que aquesta condició té una alternativa específi ca.

· Parat o estacionat a l’esquerra: el vehicle en qüestió està parat o es-tacionat a l’esquerra de la calçada considerant el sentit de circulació d’aquest vehicle. Aquesta parada no és a conseqüència d’una retenció per imperatiu de la circulació, ja que aquesta condició té una alternativa específi ca.

· Canviant al carril de la dreta sense avançar, salvar un obstacle, ni sortir cap a una altra via: el vehicle canvia a un carril que queda a la dreta. No s’ha d’emplenar aquesta alternativa quan hi ha un avança-ment, sortida cap a una altra via o maniobra per salvar un obstacle.

· Canviant al carril de l’esquerra sense avançar, salvar un obstacle ni sortir cap a una altra via: el vehicle canvia a un carril que queda a l’esquerra. No s’ha d’emplenar aquesta alternativa quan hi ha un avan-çament, sortida cap a una altra via o maniobra per salvar un obstacle.

ACCIÓ PRÈVIA DEL VIANANT O CICLISTA:· Sortint entre vehicles aparcats: quan l’implicat surt entre vehicles apar-

cats per travessar la calçada, independentment de si el succés té lloc en secció o intersecció, o prop de la intersecció.

· A la calçada davant de la parada del bus: quan el vianant és a la calça-da davant de la parada del bus, independentment que el succés tingui lloc en secció o intersecció. Si el vianant està situat a la vorera o refugi i no n’ha baixat no s’ha de marcar aquesta alternativa sinó la que indica “caminant o parat a la vorera o refugi” .

· Travessant la calçada just abans d’una intersecció: l’implicat travessa just abans de la intersecció o accés. Per aclarir quan és abans d’una in-tersecció o després cal tenir en compte el sentit de circulació del vehicle que l’hagi atropellat. No es considera aquesta alternativa quan l’implicat


175

surt entre vehicles aparcats o és a prop de la parada del bus, ja que hi ha alternatives específi ques per a aquests casos.

· Travessant la calçada just després d’una intersecció: l’implicat tra-vessa just després de la intersecció o accés. Per aclarir quan és abans d’una intersecció o després cal tenir en compte el sentit de circulació del vehicle que l’hagi atropellat. No es considera aquesta alternativa quan l’implicat surt entre vehicles aparcats o és a prop de la parada del bus, ja que hi ha alternatives específi ques per a aquests casos.

· Travessant la calçada en intersecció: l’implicat travessa per la part interior de la intersecció o accés. No es considera aquesta alternativa quan l’implicat surt entre vehicles aparcats o és a prop de la parada del bus, ja que hi ha alternatives específi ques per a aquests casos.

· Travessant calçada en secció: l’implicat travessa la calçada en secció, considerant en secció quan, com a mínim, hi ha més de 20 m de longi-tud des del lloc des d’on travessa fi ns a la intersecció més pròxima. És indiferent si és en carretera o zona urbana.

· Circulant o caminant per la calçada o voral: quan l’implicat circula o camina per la calçada o voral. No es considera aquesta alternativa quan l’implicat està parat, baixa del vehicle, arregla el vehicle o treballa a la calçada o voral o circula pel carril bici, ja que hi ha una alternativa espe-cífi ca per a aquests casos.

· Parat a la calçada o voral: quan l’implicat està parat a la calçada o vo-ral, però no està treballant, reparant el vehicle ni baixant-ne.

· Treballant a la calçada o voral: quan el vianant està treballant a la cal-çada o voral. No es considera dins d’aquesta alternativa quan el vianant està arreglant un vehicle, independentment de qui en sigui el propietari.

· Vianant reparant el vehicle: quan el vianant està reparant un vehicle a la calçada o voral.

· Baixant o pujant del vehicle: quan el vianant està baixant del vehicle o pujant-hi a la calçada o voral.

· Caminant o parat a la vorera o refugi: quan l’implicat està a la vorera o refugi.

· Circulant o caminant pel carril bici: quan l’implicat circula o camina per un carril bici.

97. Factors que poden afectar l’atenció dAquesta variable implica una valoració acurada de la situació de l’accident, segons la informació disponible a partir de la investigació d’aquest. Fa refe-rència a la presumible presència de distraccions, son o malaltia sobtada en el conductor o vianant implicat en l’accident, en opinió de l’agent actuant. Això es tindrà en consideració independentment que pugui ser la causant de l’accident o no. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de

176

si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

S’ha d’emplenar l’alternativa que millor identifi qui el tipus d’inatenció a la conducció.

Si no hi ha cap indici de l’existència d’inatenció a la conducció, cal marcar “no n’hi ha”.· Ús telèfon mòbil (mans lliures o no): quan l’agent valora que el con-

ductor està parlant, mirant, buscant o intentant trucar pel mòbil, just abans de l’accident. No s’ha de tenir en compte si tenia mans lliures o no, anotant-ho igualment com a tal.

· Ús instrumentació (GPS / vídeo / DVD / ràdio): quan l’agent pot identi-fi car la utilització d’algun d’aquests aparells per part del conductor, just abans de l’accident.

· Interacció amb els ocupants del vehicle: aquesta alternativa s’ha de tenir en compte quan l’agent pot identifi car aquesta circumstància.

· Preocupació o pensament propi: l’agent ho ha d’anotar així quan sigui el conductor qui li ho digui.

· Presència d’un accident anterior o de vehicles en urgència: en opinió de l’agent, si hi ha presència policial, ambulàncies o algun accident anterior.

· Realització d’activitats simultànies a la conducció (menjant, bevent, llegint, fumant...): s’ha d’emplenar quan l’agent pot valorar aquesta cir-cumstància.

· Son, cansament: quan l’implicat ho digui a l’agent o aquest tingui pro-ves sufi cients per pensar que el conductor patia cansament, son o ha arribat a adormir-se al volant abans de tenir l’accident.

· Malaltia o indisposició sobtada: en la mesura que es pugui valorar aquesta circumstància.

· Altres factors: quan l’agent pot corroborar que hi ha hagut inatenció o li ho diu l’afectat, però no pot especifi car cap dels anteriors.

· No n'hi ha o es desconeix

98. Ha infl uït en l’accidentun factor que pot afectar l’atenció?

Aquesta variable indica si la inatenció a la conducció del conductor, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’ac-cident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

99. Errades del conductor / vianant dQuan l’agent actuant valora que el conductor o vianant no ha percebut o no ha entès algun senyal, ha fet una maniobra inadequadament o ha oblidat


177

utilitzar els elements indicadors del vehicle..., cal emplenar el tipus d’errada que s’ha produït a partir d’un seguit d’alternatives. Es tindrà en compte inde-pendentment que pugui ser la causant de l’accident o no i independentment del que es marqui en la variable “tipus d’infracció”. Aquesta variable tracta de poder identifi car les errades dels conductors. Es pot prendre com a punt de referència els comentaris que facin, com ara: “no he vist el senyal” o “volia frenar i he accelerat”, per posar un exemple.

Si no s’identifi ca cap d’errada de conducció, l’agent ha de marcar “no n’hi ha”. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir algun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.· No veure o no percebre un senyal· No veure un vehicle / vianant / obstacle...· No entendre un senyal o confondre’l amb un altre· Indecisió, demora o retràs en prendre una decisió· Execució incorrecta de maniobra o maniobra inadequada· Oblits (intermitents, llums...)· No n'hi ha

100. Ha infl uït en l’accidentuna errada del conductor?

Aquesta variable indica si l’errada del conductor, a criteri de l’agent, presu-miblement ha tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

101. Infraccions de circulació dAquesta variable preveu totes les infraccions de circulació, excepte les de velocitat. Fa referència a aquelles infraccions que tenen directament impli-cació en la circulació. No es tenen en compte les infraccions administratives com poden ser la ITV o l’assegurança incorrecta, aspectes que es preveuen en altres variables.

S’ha d’indicar la infracció de circulació que ha fet el conductor o vianant en els moments previs a l’accident o si, per contra, no hi ha hagut cap infracció. S’ha de valorar independentment que la realització de la infracció pugui ser la causant de l’accident o no. Aquesta variable és independent de les erra-des del conductor.

Per exemple: un conductor es passa un semàfor en vermell. Es produeix un acci-dent i li diu a l’agent que no se n’ha adonat, no ha vist la senyalització. Aleshores s’ha d’emplenar aquest cas com una infracció a la circulació, i si l’agent conside-ra que diu la veritat, també s’ha d’emplenar com una errada del conductor.

178

No es preveuen en aquesta variable les infraccions de velocitat, ja que hi ha una variable específi ca per a aquest tipus d’infraccions.


Hi ha un sèrie d’infraccions per als conductors i una altra per als vianants.

En el cas que es produeixin dues infraccions a la vegada, s’ha de decidir per aquella infracció que hagi pogut tenir més relació en el fet que s’hagi produït l’accident.

Infraccions del conductor o ciclista:· Circular en sentit contrari o prohibit· Envair parcialment el sentit contrari· Circular sense llum · Circular enlluernant· Girar o canviar de sentit incorrectament· Avançar antireglamentàriament· No mantenir interval de seguretat· No respectar STOP · No respectar “cedeix el pas”· No respectar semàfor· No respectar norma genèrica de prioritat· No respectar pas de vianants· No respectar les indicacions de prioritat d’un agent· No respectar altres senyals de prioritat de pas· Parat o en estacionament prohibit o perillós· Competicions o carreres· Excés d’ocupants· Circular en ziga-zaga· Frenar sense causa justifi cada· No indicar o indicar malament una maniobra· Obertura de portes sense precaució· Altres infraccions· No hi ha cap infracció de circulació

Infraccions del vianant:· No respecta semàfor de vianants· No utilitza pas per a vianants, pont habilitat o soterrani.· És o camina per la calçada o voral de forma antireglamentària· Altres infraccions· No hi ha cap infracció de circulació


179

102. Ha infl uït en l’accidentuna infracció a la circulació del conductor?

Aquesta variable indica si una infracció a la circulació del conductor, sense considerar les infraccions de velocitat, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

103. Ha infl uït en l’accident una infraccióa la circulació del vianant o ciclista?

Aquesta variable indica si una infracció a la circulació del vianant, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’acci-dent. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

104. Infraccions de velocitat dEn aquesta variable s’ha d’indicar si hi ha, o no, alguna infracció de velocitat per part del conductor implicat en l’accident.


Hi ha un seguit d’alternatives de les quals cal marcar la que més s’aproximi al tipus d’infracció de velocitat o si no hi ha cap infracció de velocitat.· Velocitat inadequada per les condicions existents· Sobrepassar la velocitat establerta· Marxa lenta entorpint la circulació· Cap infracció de velocitat

105. Ha infl uït enl’accident la infracció de velocitat?

Aquesta variable indica si una infracció de velocitat, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, cal marcar l’alternativa “sí”. Si l’agent considera que no hi ha hagut infl u-ència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

106. Prova d’alcoholèmia

Aquesta variable s’ha d’emplenar per al conductor, vianants o ciclistes im-plicats en l’accident.

180


Les alternatives que ens trobem són les següents:· Negativa: quan la taxa d’alcoholèmia és 0.0.· Positiva: quan la taxa d’alcoholèmia és superior a 0.0.· No realitzada perquè s’hi nega: quan hi ha voluntat de fer la prova d’al-

coholèmia per part de l’agent i l’implicat s’hi nega. · No realitzada per assistència sanitària urgent: quan hi ha voluntat de

fer la prova d’alcoholèmia i no es pot fer perquè estan assistint l’implicat sanitàriament.

· No realitzada per altres motius: quan hi ha voluntat de fer la prova d’alcoholèmia per part de l’agent, però hi ha algun motiu diferent dels esmentats per no poder-la fer.

Si la prova no es fa perquè l’agent no ho considera necessari, no s’ha d’em-plenar la variable. En canvi, cal insistir que si la prova no es fa per assistèn-cia sanitària urgent, negació de l’implicat o altres motius aliens a l’agent, cal indicar l’alternativa adequada.

107. Prova de drogues

Aquesta variable fa referència a cadascuna de les proves d’AMP/METH (am-fetamines/metamfetamines), cocaïna, benzodiazepines/feniclidina, opi, THC (cànnabis). S’ha de marcar cadascuna de les drogues quan el resultat sigui positiu.

Si no es fa prova de drogues, s’ha de marcar en la primera droga “AMP / METH” que no s’ha fet. Això és sufi cient per determinar que no s’ha fet cap més prova de drogues. Aleshores no cal marcar en cap altra droga que no s’ha fet la prova.

Si la prova és negativa no cal indicar res, el sistema ho preveu de forma automàtica.

Això és perquè l’aparell recull a la vegada totes les proves de drogues es-mentades. Aleshores si la prova d’una droga no s’ha fet, la resta tampoc.

108. Taxa d’alcoholèmia

Cal anotar la taxa exacta d’alcoholèmia del conductor, vianant o ciclista que marqui l’aparell. Si no es fa la medició s’ha de passar a la variable següent. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir al-gun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

· Taxa: — — — ,— —


181

109. Grau de drogues obtingut en l’anàlisi

Cal anotar el grau de cadascuna de les drogues que marca l’aparell. Aquesta informació s’ha de prendre per al conductor, vianant o ciclista:

AMP / METH: fa referència a les substàncies amfetamina i metamfetamina.

COCAÏNA

BENZ / PCP: fa referència a les substàncies benzodiazepina i feniclidina.

OPIACIS: per exemple, s’inclouen en aquesta categoria la morfi na, codeïna, heroïna, metadona, pentazocina.

THC: fa referència al cànnabis.


· Grau: — — — ,— —

110. Efectes de l’alcohol / drogues

Aquest apartat és independent de les variables anteriors objectives “taxa d’alcoholèmia, grau de drogues, prova d’alcoholèmia i prova de drogues”. Aquesta variable s’ha d’emplenar independentment de si ha pogut tenir al-gun tipus d’infl uència en l’accident o no, aspecte que es tractarà en una altra variable.

L’apartat “efectes de l’alcohol i drogues” tracta de buscar una valoració per part de l’agent segons els símptomes que mostra l’implicat, independent-ment que s’hagin fet les proves o del resultat obtingut.

Permet indicar si hi ha o no efectes observables de l’alcohol, drogues o me-dicaments en conductors, vianants i ciclistes.

Hi ha fi ns a tres variables que fan referència a cadascuna de les substàncies anteriors.

A continuació hi ha algunes característiques que poden servir de guia per ajudar l’agent a prendre la decisió de si el conductor o vianant implicat està sota l’efecte de substàncies:

Sota l’efecte de l’alcohol: l’implicat ha de tenir alè alcohòlic o algun símptoma principal de l’alcohol com pot ser: desinhibició, eufòria, relaxació, increment de la sociabilitat, difi cultats per parlar, difi cultat per associar idees o desco-ordinació motora.· Sí (1)· No n'hi ha (0)

182

Sota l’efecte de drogues: l’implicat ha de mostrar algun símptoma d’a-quests:

— Dilatació pupil·lar, característica que presenten les persones que han près cocaïna o èxtasi.

— Atonia de la mandíbula inferior, símptoma característic d’haver con-sumit cocaïna.

— Algun símptoma diferent dels anteriors que denoti clarament que l’im-plicat ha près drogues:

CÀNNABIS: relaxació, desinhibició, somnolència, alteracions sensorials, no pot expressar-se amb claredat, poca capacitat de concentració, sequedat de boca, ulls brillants i vermells, taquicàrdia, sudoració, descoordinació de moviments.

COCAÏNA: eufòria, increment de la sociabilitat, acceleració mental, hiperac-tivitat, desig sexual incrementat, disminució de la fatiga, reducció de la son, inhibició de la fam, increment de la pressió arterial.

ÈXTASI: sociabilitat, eufòria, sensació d’autoestima incrementada, desinhi-bició, desig sexual incrementat, inquietud, confusió, aclaparament, taqui-càrdia, arítmia i hipertensió, sequedat de boca, sudoració, contracció de la mandíbula, tremolors, deshidratació, increment de la temperatura corporal, convulsions, increment sever de la temperatura corporal, hemorràgies, trom-bosi i infarts cerebrals.

AMFETAMINES: agitació, eufòria, sensació d’autoestima incrementada, ver-borrea (parla molt i molt ràpid), alerta i vigilància constants, agressivitat, ta-quicàrdia, sequedat de boca, suor, increment de la tensió arterial, contracció de la mandíbula.

AL·LUCINÒGENS (LSD): alteració de la percepció, incloent-hi la pròpia imat-ge, hipersensibilitat sensorial, deformació de la percepció del temps i l’es-pai, al·lucinacions, idees delirants, eufòria, confusió mental, verborrea, hipe-ractivitat, experiència mística, taquicàrdia, hipertèrmia, hipotensió, dilatació de la pupil·la, descoordinació motora.

HEROÏNA: eufòria, sensació de benestar, plaer, analgèsia, falta de sensibili-tat al dolor, en els primers consums no són rars els vòmits i nàusees, altera-cions de la personalitat, alteracions cognitives com problemes de memòria, trastorn d’ansietat i depressió, dependència psicològica. · Sí (1)· No n'hi ha (0)

Sota l’efecte de medicaments:· Sí (1)· No n'hi ha (0)


183

111. Ha infl uït en l’accident la presència d’efectes de substàncies tòxiques?

Aquesta variable indica si la presència d’algun efecte de substàncies tò-xiques, a criteri de l’agent, pot haver tingut alguna infl uència en el fet que s’hagi produït l’accident. Si és així, marcarà l’alternativa “sí”. Si l’agent con-sidera que no hi ha hagut infl uència d’aquest factor cal passar a la variable següent.

112. Classe de permís de conduir del conductor

Cal anotar la classe de permís de conduir del conductor escollint d’una am-pla llista. A més, cal marcar si el conductor no té permís de conduir.

113. Permís inadequat del conductor

Cal anotar si la classe de permís de conduir del conductor és inadequada o no per al tipus de vehicle que condueix en el moment de l’accident:· Sí· No

114. Data d’expedició de permísde conduir i nombre de punts en el permís

Aquest apartat està subdividit en dues variables.

En la primera variable (114a) cal indicar la data d’expedició del permís de conduir del conductor. Si es desconeix, es passa a la variable següent.

En la segona variable (114b) cal indicar el nombre de punts que el conduc-tor té en el permís de conduir. Es considera el nombre de punts que tenia abans de patir l’accident, independentment de si ha comès una infracció en el moment previ a l’accident.

115. Probable responsable de l’accident

Aquesta variable s’emplena per als conductors, ciclistes i vianants implicats en l’accident, no per a la resta dels implicats. S’ha d’indicar si l’implicat és presumpte responsable de l’accident o no, o si té una responsabilitat com-partida amb els altres implicats, sempre basant-se en les dades obtingudes en la investigació de l’accident:· No· Responsabilitat compartida· Sí

184

Informació relativa a les persones implicades en l’accident

116. Identifi cador de cada persona implicada

Cadascuna de les persones implicades en l’accident s’identifi ca mitjançant un codi, començant pel número 1 i utilitzant la resta de números segons les persones implicades que hi ha per vehicle.

Cal tenir identifi cat en quin vehicle viatjava cadascuna de les persones impli-cades començant pel número 1 per a cada unitat.

117. Document identifi catiu personal

La variable “document identifi catiu personal” fa referència al DNI en el cas de persones espanyoles i al número del permís de conduir en el cas de les estrangeres. En el cas de les estrangeres, si es desconeix aquesta dada s’ha d’anotar el número del passaport. És convenient recollir aquesta variable ja que és un identifi cador únic de cada persona. S’ha d’anotar per a totes les persones implicades en l’accident, principalment les que han sofert lesions. Seria interessant poder-la tenir almenys per als accidents greus o mortals.

118. Data de naixement

S’ha de recollir la data de naixement de cadascun dels implicats, princi-palment la data de naixement dels que han sofert alguna lesió. En cas de desconeixement es passa a la variable següent.

· Format data — — ,— — ,— — — —

119. Sexe

S’ha de recollir el sexe de cadascun dels implicats, principalment dels que han sofert alguna lesió.· Home

· Dona

· Es desconeix


185

120. Posició

Mitjançant unes categories cal indicar la posició que ocupa cadascuna de les persones implicades en l’accident i que circulen en un mateix vehicle. També es té en compte si hi ha algun vianant. En cas de desconeixement cal indicar l’alternativa corresponent.· Vianant· Conductor (de qualsevol tipus de vehicle)· Passatger davanter· Passatger posterior dret· Passatger posterior esquerre· Passatger posterior central (a més dels passatgers posteriors centrals

dels vehicles de quatre o més rodes, inclou els passatgers de vehicles de dues rodes)

· Altres

· Es desconeix

121. País de residència

S’ha d’indicar el país de residencia de l’implicat mitjançant un llistat. En cas de desconeixement s’ha d’indicar l’alternativa corresponent.· Espanya (1)· Andorra (2)· França (3)· Alemanya (4)· Portugal (5)· Itàlia (6)· Gran Bretanya (7)· Holanda (8)· Bèlgica (9)· Marroc (10)· Altres (Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Luxemburg,

Suècia, Noruega, Suïssa) (11)· Altres Magrib (12)· Altres no anomenat (66)· Es desconeix (77)

186

122. Província de residència

La província indica la residència habitual de l’implicat. S’ha d’anotar la provín-cia de residència de la persona implicada sempre que pertanyi a Espanya. En cas de desconeixement s’ha d’indicar l’alternativa corresponent.· Àlaba (1)· Albacete (2)· Alacant (3)· Almeria (4)· Àvila (5)· Badajoz (6)· Balears (7)· Barcelona (8)· Burgos (9)· Càceres (10)· Cadis (11)· Castelló (12)· Ciudad Real (13)· Còrdova (14)· Coruña, A (15)· Conca (16)· Girona (17)· Granada (18)· Guadalajara (19)

123. Lesivitat En aquesta variable s’ha d’indicar la gravetat de la lesió de cadascuna de les persones implicades en l’accident en relació amb l’assistència sanitària. En cas de desconeixement s’ha d’indicar l’alternativa corresponent.

Les opcions que es determinen en aquesta variable són les següents:· Il·lés: l’implicat no té cap de ferida.· Rebutja assistència sanitària: l’implicat té alguna ferida o lesió però

rebutja l’assistència sanitària.· Amb assistència sanitària d’ambulància o SAMU en el lloc de l’acci-

dent i sense trasllat a hospital o centre sanitari: l’implicat rep assis-tència sanitària d’ambulància o SAMU en el lloc de l’accident però no hi ha assistència hospitalària.

· Guipúscoa (20)· Huelva (21)· Osca (22)· Jaén (23)· Lleó (24)· Lleida (25)· La Rioja (26)· Lugo (27)· Madrid (28)· Màlaga (29)· Múrcia (30)· Navarra (31)· Orense (32)· Astúries (33)· Palència (34)· Palmes, les (35)· Pontevedra (36)· Salamanca (37)· Santa Creu (38)

· Cantàbria (39)· Segòvia (40)· Sevilla (41)· Sòria (42)· Tarragona (43)· Terol (44)· Toledo (45)· València (46)· Valladolid (47)· Biscaia (48)· Zamora (49)· Saragossa (50)· Ceuta (51)· Melilla (52)· Es desconeix (77)


187

· Hospitalització fi ns a 24 hores: l’implicat rep atenció en urgències hos-pitalàries i/o roman hospitalitzat fi ns a 24 hores com a màxim sent el seu estat favorable.

· Ferit greu: hospitalització superior a 24 hores: l’implicat roman hos-pitalitzat més de 24 hores en un centre mèdic o hospital i no mor dins d’aquest interval. Aquesta alternativa només s’ha d’utilitzar quan l’acci-dent és greu o mortal.

· Mort a 24 hores: l’implicat mor a causa de l’accident en l’acte o com a màxim dins de les 24 hores posteriors al moment de l’accident. Aquesta alternativa només s’ha d’utilitzar quan l’accident és greu o mortal.

· Es desconeix

124. Ha mort després de 24 horesi fi ns a 30 dies després de l’accident d

Aquesta variable s’ha d’emplenar quan la persona implicada mor després de les 24 hores posteriors a l’accident i dins dels 30 dies posteriors a l’acci-dent a causa d’aquest.

125. Accessoris de seguretat

S’ha d’indicar l’accessori de seguretat utilitzat o no utilitzat per cadascuna de les persones implicades en l’accident.

S’han d’emplenar unes categories o altres segons el tipus d’unitat i l’edat. Seguint l’esquema següent:

— Si l’implicat viatja en bicicleta, ciclomotor, motocicleta o quad, s’ha d’emplenar l’apartat relatiu a CASC.

· Casc utilitzat correctament· Casc no utilitzat o utilitzat incorrectament — Si l’implicat viatja en un vehicle de quatre rodes o més i té més de

tretze anys i 150 centímetres d’alçada, s’ha d’emplenar l’apartat rela-tiu a CINTURÓ DE SEGURETAT. També s’ha d’emplenar en el cas de les motocicletes que portin cinturó com a sistema de seguretat.

· Cinturó utilitzat correctament· Cinturó no utilitzat o utilitzat incorrectament — Per als menors de 12 anys i menys de 150 cm d’alçada que viatgen

en un vehicle de quatre rodes o més, s’ha d’emplenar l’apartat relatiu al sistema de retenció infantil o cinturó de seguretat, sempre que s’utilitzi algun d’aquests tipus d’accessoris de seguretat.

“SISTEMA DE RETENCIÓ INFANTIL” quan la utilització d’aquest sistema de seguretat sigui correcte. Si no porta sistema de retenció infantil però sí el cinturó de seguretat i el duu ben posat, s’ha d’assenyalar “cinturó de segu-

188

retat utilitzat correctament”. Si no porta cap dels dos accessoris de seguretat o els utilitza incorrectament, s’ha de marcar “ni sistema de retenció infantil correctament ni cinturó de seguretat”.

Quan el sistema de retenció infantil no està homologat o està mal lligat es considera com una utilització incorrecta.· Sistema de retenció infantil utilitzat correctament· Ni sistema de retenció infantil correctament ni cinturó de seguretat· Cinturó utilitzat correctament· Cinturó no utilitzat o utilitzat incorrectament

— Quan la persona és un vianant o ciclista, s’ha d’emplenar l’apartat relatiu a REFLECTORES sempre que la normativa estableixi que en aquestes circumstàncies de l’accident hauria d’haver utilitzat refl ec-tants. És a dir:

Treballadors en la construcció de noves vies, en la realització d’obres i reparacions en vies existents, instal·lació de canalitzacions, electri-citat... a la via, manteniment de vorals, rotondes, neteja de voreres..., reparacions d’automòbils, aigua, gas, serveis de socors i totes les intervencions en o al llarg de la via pública que no tinguin una senya-lització vial ben establida, escombriaires, repartidors, missatgers, carters, etc.

Conductors que durant un viatge per carretera han de baixar del seu vehicle com a conseqüència d’alguna incidència.

D’altra banda, els conductors de turismes, autobusos i camions de més de 3.500 quilos, conjunts de vehicles no agrícoles i els conductors i personal auxiliar dels vehicles pilots d’acompanyament han d’utilitzar-los quan surten del vehicle i ocupen la calçada o el voral de les vies interurbanes.· Refl ectores utilitzades correctament· Refl ectores no utilitzades o utilitzades incorrectament

Seqüenciació de l’accidentLa informació relativa a la seqüenciació de l’accident ha d’emplenar-se in-dicant cadascun dels successos que han tingut lloc al llarg de l’accident, així com quines unitats s’han vist implicades en cada succés seguint l’ordre d’ocurrència dels fets.

S’ha d’emplenar mitjançant una taula que reuneix la informació de:

— les unitats implicades en l’accident — cadascun dels successos que han tingut lloc durant l’accident — quin succés de tots ha resultat ser el que ha comportat víctimes més

greus.


189

Aquest tipus de taula és una forma de representació que aclareix la informa-ció que s’hi ha de posar.

UNITATS SUCCESSOS SUCCÉS AMB VÍCTIMES MÉS GREUS

Les variables que han d’aparèixer a la taula són les següents:

126. Succés amb víctimes més greus dAquesta variable és la mateixa que preveu l’apartat 129, on s’especifi quen les seves característiques.

127. Unitats implicades en el succésdS’han d’anotar les unitats que han participat en cada succés seguint l’ordre cronològic de successos que componen l’accident. S’ha d’utilitzar l’assigna-ció de codis ja establerta en l’emplenament de la variable “unitats”.

La primera columna de la taula conté aquesta variable. Està subdividida en dues columnes més menudes, per a les unitats que han participat en cada succés de l’accident per ordre d’implicació. Cada fi la de la taula fa referèn-cia a un succés, i en cada succés participen fi ns a dues unitats.

Per exemple:

El vehicle A ha sortit de la via, ha xocat contra la barrera de seguretat, ha travessat la mitjana i ha col·lidit amb el vehicle B que venia per la calçada contrària.

En la columna relativa a unitats implicades l’ordre d’implicació és el següent:

EVOLUCIÓ CONTÍNUA DE L’ACCIDENT

UNITATS SUCCESSOS SUCCÉS MÉS GREU

A A A B

D’aquesta manera hi ha tres moments de l’accident identifi cats: una sortida de via amb invasió d’una altra via, un xoc i una col·lisió frontal. Apareixen ordenats segons la seva aparició. També apareix ordenat el vehicle que pro-dueix la col·lisió.

190

En la primera fi la apareix “A”, el vehicle que surt de la via. (Succés primer). A més a més, si hi ha una única unitat implicada en un succés aquesta s’ha d’anotar sempre en la primera columna relativa a “unitats” quedant en blanc la segona columna “unitats” en aquest succés.

En la segona fi la apareix “A”, el vehicle que xoca contra la barrera de segu-retat (succés segon).

En la tercera fi la apareix “A” “B”, una col·lisió frontal entre els dos vehicles, A és el vehicle actiu i per això apareix abans que B.

Un altre exemple:

Dos vehicles implicats en un accident. Els dos circulaven per la mateixa cal-çada i en el mateix sentit. El camió fa una frenada i el turisme no s’adona que el camió ha frenat i hi ha un encalç. A conseqüència d’això el camió atropella un vianant que travessava un pas de vianants.



A B B C

El turisme és el vehicle actiu. És a dir “A”.

I el que hem escrit a la taula signifi ca:

En primer lloc A xoca contra B.

En segon lloc B atropella el vianant (C).

En el cas que es doni un accident amb tres vehicles implicats, com per exemple: tres vehicles implicats que han col·lidit envestint-se els uns als al-tres, s’ha d’emplenar de la manera següent:



A B B C

128. Successos dS’ha d’identifi car cadascun dels successos que han tingut lloc durant l’acci-dent. Això fa referència a tot el que s’ha produït al llarg del desenvolupament de l’accident.

Les cel·les que hi ha a la columna “successos” de la taula indiquen cadas-cun dels fets que han tingut lloc durant l’accident. Això fa referència a tot


191

el que s’ha produït al llarg del desenvolupament de l’accident. Donat que poden passar dues coses o més durant l’accident, s’ha de seguir l’ordre d’ocurrència de l’accident.

Per exemple: un accident en què ha tingut lloc el següent:

— En primer lloc, “una sortida de via”

— En segon lloc, “xoc contra una barrera de seguretat”

— En tercer lloc, “una col·lisió frontal”

A continuació presentem la llista de successos, una vegada explicat com s’ha d’emplenar la taula amb les dades.

Seguint el primer exemple: el vehicle “A” ha sortit de la via, ha xocat contra la barrera de seguretat, ha travessat la mitjana i ha col·lidit amb el vehicle B que venia per la calçada contrària.



A 21 A 24

A B 1

Seguint el segon exemple:

Dos vehicles implicats en un accident. Els dos circulaven per la mateixa calçada i en el mateix sentit. El camió fa una frenada, el turisme no s’adona que el camió ha frenat i l’encalça. A conseqüència d’això el vehicle camió atropella un vianant que travessava un pas de vianants.



A B 7 B C 30

El que hem escrit a la taula signifi ca:

En primer lloc, el vehicle “A” encalça el vehicle “B”.

En segon lloc, el vehicle “B” atropella un vianant “C”.

LLISTAT DE SUCCESSOS

Hi ha un seguit d’alternatives molt específi ques per marcar la que més s’aproximi al que ha succeït, organitzades en apartats. Aquestes alternatives són més descriptives i elaborades que les utilitzades per al tipus d’accident, és a dir, aporten més informació i per això cal fi xar-s’hi abans de decidir l’alternativa.

192

COL·LISIONS ENTRE VEHICLES

Nota: sempre que es produeixi una col·lisió entre vehicles i un dels vehicles estigui avariat detingut a la calçada, aparcat o estacionat, no es considera una col·lisió entre vehicles, sinó una col·lisió contra un vehicle parat, esta-cionat o aparcat (categories 10 i 11). Si el vehicle està parat a la calçada per motius de la circulació aleshores s’ha de considerar la corresponent a col·lisió entre vehicles.· (1) Col·lisió frontal: quan estan afectats els fronts dels vehicles.· (2) Col·lisió frontolateral que afecta la part dreta d’un dels vehi-

cles: quan estan afectats el front d’un dels vehicles i la part dreta de l’altre.

· (3) Col·lisió frontolateral que afecta la part esquerra d’un dels ve-hicles: quan estan afectats el front d’un dels vehicles i la part es-querra de l’altre.

· (4) Col·lisió lateral: col·lisió lateral que afecta els laterals dels vehi-cles.

· (5) Raspat positiu: fregament lateral dels vehicles en sentit contrari.· (6) Raspat negatiu: fregament lateral dels vehicles en el mateix sen-

tit.· (7) Col·lisió en cua o darrera, encalç: quan estan afectats el front

d’un vehicle i la part posterior de l’altre.· (8) Col·lisió posteriorlateral: quan estan afectats la part posterior

d’un vehicle i la part lateral de l’altre.

XOC DEL VEHICLE AMB OBSTACLES DE LA CALÇADA· (9) Xoc contra obres: quan es produeix una col·lisió contra obres in-

dependentment de si aquestes són a la calçada o fora. No entren dins d’aquesta alternativa el xoc contra elements que assenyalen la presència d’obres o delimiten carrils.

· (10) Xoc amb un vehicle detingut, parat, estacionat o avariat a la calçada o voral a la dreta: quan es produeix una col·lisió contra un vehicle detingut, parat, estacionat o avariat a la part dreta de la calçada considerant el sentit de circulació del vehicle actiu. Si el vehicle està parat a la calçada per motius de la circulació no es considera aquesta variable, sinó la corresponent a col·lisió entre vehicles.

· (11) Xoc amb un vehicle detingut, parat, estacionat o avariat a la calçada o voral a l’esquerra: quan es produeix una col·lisió contra un vehicle detingut, parat, estacionat o avariat a la part esquerra de la calçada considerant el sentit de circulació del vehicle actiu. Si el vehicle està parat a la calçada per motius de la circulació


193

no es considera aquesta variable, sinó la corresponent a col·lisió entre vehicles.

· (12) Xoc contra tanca de defensa: quan es produeix una col·lisió con-tra una tanca de defensa de la via, considerant aquesta com un element mòbil, generalment metàl·lic, format per un marc gros amb barrots i uns peus per aguantar-se dret que s’utilitza per barrar el pas a vehicles i a vianants en cas d’obres o quan es tanca una via al trànsit.

· (13) Xoc contra cons o altres elements d'abalisament mòbils: quan es produeix una col·lisió contra cons o altres elements d’abalisa-ment mòbils diferents de la tanca de defensa.

· (14) Xoc amb animals: quan es produeix un xoc o atropellament a un animal o ramat d’animals.

· (15) Xoc amb elements o càrrega d’altres vehicles: quan hi ha una col·lisió o xoc contra elements o càrrega d’altres vehicles que s’han desprès o cauen del vehicle.

· (16) Xoc contra vehicles implicats en accident previ: quan hi ha una col·lisió o xoc contra vehicles que s’han vist implicats en un acci-dent previ. No es considera dins d’aquesta categoria quan hi ha un accident perquè els vehicles de davant han frenat a conseqüència que s’ha produït un accident, el que es consideraria col·lisió en cua o darrere, o encalç. És a dir, només es considera “xoc contra vehicles implicats en accident previ” quan aquests vehicles for-men part d’un accident registrat com a un accident anterior, temporalment independent del que està succeint en aquests mo-ments.

· (17) Xoc amb despreniments de pedra o vegetació: quan el succés ha estat un xoc contra despreniments de pedra, terra o arbres que han caigut a la calçada.

SORTIDES DE VIA

Nota: es considera una sortida de via a efectes del plec sempre que el ve-hicle surti de la plataforma (calçada + voral). Per exemple: si un vehicle col·lideix contra una barrera de seguretat, obligatòriament ha d’haver sortit prèviament de la via, ja que la barrera de seguretat està situada on fi nalitza el voral. En zona urbana es considera “sortida de via” quan el vehicle surt de la calçada (en aquells llocs on no hi ha voral) o surt de la plataforma (en aquells casos en què hi ha voral). Un xoc contra la vorada implica prèviament una sortida de via.· (18) Sortida via dreta sense envair una altra calçada o via: quan el

vehicle ha sortit de la via per la dreta i no ha envaït cap altra calça-da o via.

194

· (19) Sortida de via dreta envaint una altra calçada o via: quan el vehicle ha sortit de la via per la dreta i ha envaït un altra calçada o via.

· (20) Sortida de via esquerra sense envair una altra calçada o via: quan el vehicle ha sortit de la via per l’esquerra i no ha envaït cap altra calçada o via.

· (21) Sortida de via esquerra envaint una altra calçada o via: quan el vehicle ha sortit de la via per l’esquerra i ha envaït un altra calçada o via.

· (22) Retorn a la via: després d’una sortida de via, el vehicle retorna a la via per la qual circulava.

CAIGUDA A LA VIA· (23) Caiguda a la via: quan es produeix una caiguda a la via. Aquesta

variable fa referència fonamentalment als motoristes, encara que també es pot donar el cas en els ciclistes i vianants.

XOC AMB ELEMENTS FIXOS DEL VIARI · (24) Xoc amb barrera de seguretat: quan es produeix un xoc contra

la barrera de seguretat. Una barrera de seguretat es considera un element de protecció, generalment amb refl ectors incorporats, col·locat a la vora d’una carretera per separar calçades de sentit contrari, o en trams perillosos per impedir que els vehicles surtin de la via o puguin xocar amb elements més perillosos que la ma-teixa barrera.

· (25) Xoc amb senyal de trànsit: quan es produeix un xoc contra un senyal de trànsit, semàfor, panells de senyalització ...

· (26) Xoc amb un altre element viari (vorada, pal, fanal, refugi, arbre o vegetació, illeta, rotonda, barrera de pas a nivell, conteni-dors, etc.): quan es produeix un xoc contra un altre element que pertany a la via.

XOC AMB ELEMENTS DE FORA DEL VIARI· (27) Xoc contra cases / murs / parets: quan es produeix un xoc contra

cases, murs o parets.· (28) Xoc amb vegetació: quan es produeix un xoc contra arbres o ar-

bustos que hi ha a les proximitats de la calçada, però que no for-men part del viari i no són allí a conseqüència d’un despreniment.

· (29) Xoc amb altres elements de fora de la via: quan es produeix un xoc contra elements que no pertanyen a la via i que no estan pre-sents en les alternatives anteriors.


195

ATROPELLAMENT· (30) Atropellament vianant: quan es produeix un atropellament a un

vianant.

ROTACIÓ, BOLCADA O INCENDI DEL VEHICLE· (31) Virolla (trompo), gir/girs del vehicle sobre ell mateix· (32) Voltes de tonell o de campana· (33) Bolcada del vehicle en calçada pròpia: quan es produeix una

bolcada del vehicle a la mateixa calçada per on circulava prèvia al primer succés de l’accident.

· (34) Bolcada del vehicle en calçada contrària: quan es produeix una bolcada del vehicle a la calçada contrària per on circulava prèvia al primer succés de l’accident.

· (35) Bolcada del vehicle fora de la via· (36) Incendi del vehicle: quan es produeix un incendi del vehicle.

Nota: quan les unitats implicades en un accident col·lideixen amb diferents elements pertanyents a la mateixa categoria, tots aquests apareixen refl ec-tits dins d’un mateix succés.

Per exemple: un accident en què es produeix una sortida de via seguida d’un xoc contra un arbre, un matoll i un altre arbre està compost únicament per dos successos: un primer succés seria la sortida de via. Un segon suc-cés seria el xoc contra vegetació (28).

129. Succés amb víctimes més greus dCal indicar, de tots els successos que han tingut lloc en l’accident, quin ha ocasionat víctimes més greus, o en el cas de la mateixa gravetat, quin succés ha ocasionat el nombre més alt de víctimes. En el cas que hi hagi en diferents successos un mateix nombre de ferits i amb la mateixa gravetat, cal indicar el primer succés que ha tingut lloc. Si l’agent no pot diferenciar o saber quin succés és el més greu, cal indicar el que ha tingut lloc primer.

Per exemple, al llarg d’un accident esdevenen els successos següents: una sortida de via, una col·lisió frontal, una bolcada del vehicle i l’incendi del vehicle.

De tots els successos esdevinguts la col·lisió frontal és el succés que ha comportat major gravetat en les víctimes i el nombre més alt de víctimes. Aquest succés, doncs, és el que es considera el “succés amb víctimes més greus”.

Cal marcar amb una creu el succés que es considera més greu a la columna relativa a “succés més greu”.

196

Seguint el primer exemple: el vehicle “A” ha sortit de la via, ha xocat contra la barrera de seguretat, ha travessat la mitjana i ha col·lidit amb el vehicle B que venia per la calçada contrària.



A 21 A 24

A B 1 X

Seguint el segon exemple:

Dos vehicles implicats en un accident. Els dos circulaven per la mateixa calçada i en el mateix sentit. El camió fa una frenada, el turisme no s’adona que el camió ha frenat i l’encalça. A conseqüència d’això el camió atropella un vianant que travessava un pas de vianants. Aquest últim succés és el més greu i per això es fa una creu en aquesta cel·la.



A B 7 B C 30 X

130. Nombre de successos dAquesta variable s’emplena de forma automatitzada sumant el nombre de fi les de la taula que contenen informació.

131. Ordre del succés dL’ordre del succés és implícit a la taula, ja que aquesta s’ha d’emplenar se-guint l’ordre d’ocurrència dels fets. Així, en la primera fi la han d’aparèixer les dades referents al primer fet que es produeix en l’accident. En la segona fi la el següent, i així de forma seqüencial.

Camp global

132. Observacions

Aquesta variable fa referència a un camp global en format text, compost per 100 caràcters, que permet anotar alguna observació que es consideri impor-tant en l’accident i que no s’hagi pogut indicar en les variables anteriors.


197

Per exemple, pot passar que el vehicle implicat en l’accident pateixi una anomalia diferent de les que apareixen en la variable “anomalies del vehicle” i que hagi tingut un important paper en el fet que s’hagi produït l’accident.

Així doncs, aquest camp es reserva per a aquelles situacions en què l’agent considera que cal refl ectir informació que no està recollida abans i que pot haver tingut una clara infl uència en l’accident o que és clau i important tenir en compte amb vista a un estudi de l’accidentalitat i que en les variables anteriors no es considera.

CAPÍTOL 3

Qüestionari d’accidents

Qüestionari d’accidents lleus

Qüestionari d’accidents greus i mortals


201

Qüestionaris d’accidents en paperEn aquest apartat del manual, es presenten dos documents que contenen la informació comentada anteriorment en el manual de forma organitzada i estructurada.

Aquests documents permetrien, en cas que fos necessari, poder emplenar la informació demanada pel SCT directament en paper, seguint les normes i característiques que s’han explicat al llarg del manual.

El primer conté totes les variables que cal emplenar quan un accident és lleu i podríem anomenar-lo “estadístic per a accidents lleus (en paper)”.

L’altre conté les variables que cal emplenar quan un accident és greu o mortal i podríem anomenar-lo “estadístic per a accidents greus o mortals (en paper)”.

Qüestionari d’accidents lleusEl plec d’accidents lleus o estadístic per a accidents lleus (en paper) conté la informació estructurada en tres parts: la primera fa referència a les dades i característiques de l’accident; la segona fa referència a les dades de les unitats, conductors i vianants, i la tercera fa referència als aspectes de les persones implicades.

Una característica important del plec és que diferencia les variables que s’han d’emplenar només quan l’accident té lloc en carretera, que apareixen en blau.

Cada estadístic permet incloure dins de la mateixa plantilla informació de fi ns a dues unitats i fi ns a quatre passatgers per a cadascuna d’elles.

En el cas que hi hagi més unitats implicades o més passatgers, cal incloure una nova plantilla per als que no s’han considerat en l’anterior, identifi cant l’accident en la variable que apareix “en gris” en el centre del full on comen-cen les dades de les unitats implicades i identifi cant les noves unitats com a C, D...

En el cas que hi hagi més passatgers, cal fer el mateix procés anterior, em-plenant la variable “en gris” identifi cador accident o NAT i la unitat a què pertanyen aquests passatgers.

Per acabar, cal recordar que és necessari haver llegit el manual per poder emplenar les dades.

Com a material de suport, una vegada llegit el manual sencer, es pot utilitzar l’índex on s’especifi quen de manera resumida les característiques principals de cadascuna de les variables mitjançant símbols. Així s’identifi ca i recorda si una variable és d’emplenament obligatori, en quins casos especials s’ha d’emplenar...

Manual de continguts i normes d’emplenament del ...sidat.gencat.net/ebdml/379/Emplenament.pdf ·...

Documents

Transcript of Manual de continguts i normes d’emplenament del ...sidat.gencat.net/ebdml/379/Emplenament.pdf ·...