Mapa de Patrimoni Cultural Sant Pere de Vilamajor Virgínia...

Mapa de Patrimoni Cultural

Sant Pere de Vilamajor

Redacció: Virgínia CeperoAgost 2016

barbadomp

Placed Image

MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL SANT PERE DE VILAMAJOR Memòria Tècnica

0

Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Pere de Vilamajor Memòria tècnica Redacció Virgínia Cepero González

Abril 2016


1

FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa de Patrimoni

Població i comarca Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental

Promoció Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona)

Coordinació i supervisió Pedro Barbado Mariscal (OPC)

Redacció Virgínia Cepero, historiadora i arqueòloga

Dates d’execució setembre 2015 – abril 2016


2

SUMARI 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................3

2. AGRAÏMENTS..........................................................................................................4

3. MARC TERRITORIAL..............................................................................................5

3.1. MEDI FÍSIC........................................................................................................5

3.2. SÍNTESI HISTÒRICA........................................................................................9

3.3. INTRODUCCIÓ TOPONÍMICA, L’ESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA.....19

3.4. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT............................................................20

3.5. EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI.............................22

4. METODOLOGIA......................................................................................................25

4.1. MARC TEÒRIC................................................................................................25

4.2. PROCÉS DE TREBALL...................................................................................27

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ.................................................27

4.2.2. TREBALL DE CAMP.............................................................................29

4.2.3. TREBALL DE GABINET........................................................................29

5. RESULTATS DE L’ESTUDI....................................................................................31

5.1. ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS........................................31

5.2. PATRIMONI IMMOBLE...................................................................................33

5.3. PATRIMONI MOBLE.......................................................................................34

5.4. PATRIMONI DOCUMENTAL..........................................................................35

5.5. PATRIMONI IMMATERIAL..............................................................................36

5.6. PATRIMONI NATURAL...................................................................................37

5.7. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS...............................................38

5.7.1. ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ.........................................................38

5.7.2. TITULARITAT........................................................................................43

5.7.3. ESTAT DE CONSERVACIÓ.................................................................43

5.7.4. CRONOLOGIA......................................................................................44

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA...............................................................................45

7. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS.......................................................................62


3

1. INTRODUCCIÓ L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local, que s'organitza a partir de l'articulació d'un seguit de xarxes sectorials i/o territorials (Xarxa d'Arxius Municipals, Xarxa de Museus Locals, Programa d'Estudis del Patrimoni) que posen a l'abast dels municipis, un conjunt de serveis i accions de suport a l'organització, gestió, conservació, tractament, difusió i comunicació del conjunt de béns patrimonials presents en el territori i, sobretot, als equipaments culturals especialitzats que actuen des de l'àmbit municipal.

Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les polítiques i estratègies dels ajuntaments en relació amb la conservació, la recerca, la difusió i la dinamització dels béns patrimonials del seu territori. El programa pretén facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest, mitjançant diferents actuacions, entre les quals es troba la promoció de la realització dels Mapes de Patrimoni Cultural Local, abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural. L’objectiu d’aquests inventaris és la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d'un municipi concret i la seva valoració.

L’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, interessat en desenvolupar un programa d’actuació global, per tal de disposar d’una eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal, va signar l’any 2015 un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal d’inventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestió i conservació; la difusió als ciutadans, la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de rutes didàctiques i turístiques, la planificació de la senyalització, etc.

La redacció del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueòloga Virgínia Cepero González, sota la supervisió tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a través del seus serveis tècnics.


4

2. AGRAÏMENTS La realització d’aquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable col·laboració de diverses persones que, des dels seus coneixements i experiències, han facilitat la seva documentació i redacció. Agraeixo la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor pel seu interès i les gestions realitzades. Però d’una manera molt específica a l’alcaldessa, Pamela Isús, que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina, i a Josep Illa, cap dels serveis municipals, que és el millor coneixedor del territori de Sant Pere de Vilamajor, per haver-nos ensenyat molts dels indrets del municipi desconeguts i per haver-nos desvelat alguns secrets de la muntanya. Una especial menció a Higini Herrero, responsable de La Mongia (Punt d'Informació del Parc Natural del Montseny) per totes les atencions rebudes, la informació que tan amablement m’ha facilitat i per haver-me acompanyat a bona part de les visites. Ha estat el millor col·laborador que he tingut a Sant Pere de Vilamajor. També a Enric-Garcia Pey, per compartir els seus coneixements sobre onomàstica i la seva companyia en algunes de les visites pel municipi. Tanmateix, les atencions rebudes per part de Josep Muntal del Museu de Granollers, Gemma Font del Museu de La Gabella, Xavier Pérez, de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, i Marta Núñez del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Una especial menció a Mercè Jordà, directora del Centre d’Art La Rectoria, i a l’artista Glòria Ortega per totes les informacions facilitades. D’altra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva. El treball de camp que s’ha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memòria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada. A tots ells, el més sincer agraïment.


5

3. EL MARC TERRITORIAL 3.1. EL MEDI FÍSIC

Situació geogràfica:

Mapa topogràfic de Sant Pere de Vilamajor, Institut Cartogràfic de Catalunya, E: 1/50.000.

- Municipi: Sant Pere de Vilamajor. - Comarca: Vallès Oriental. - Coordenades UTM: 448726.0 m, 4619041.0 m. - Alçada: 250 a 1272 msnm. - Extensió: 34,7 km 2. - Població: 3.123 h (2013).


6

Medi físic:

Fotografia: autora El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, es troba situat en els vessants meridionals del sector de llevant del massís del Montseny. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Amb un territori de 34,7 km 2, és un dels municipis més extensos de la comarca, però alhora amb una de les densitats de població més baixes. El terme passa, en pocs quilòmetres, dels 250 m d’altitud al seu extrem sud, on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor, als 1.272 m al turó del Samon, a l’extrem nord. El municipi té una forma allargada, amb la dimensió nord-sud predominant. La part nord del terme, aproximadament dues terceres parts del territori, és força muntanyosa i es troba dins del Parc Natural del Montseny. A més del turó del Samon, hi destaquen el turó d’en Cuc (1.235 m), el turó de Pi Novell (1.272 m) i el turó de Sant Elies (1.003 m). A la part inferior, que coincideix amb el pla, es troben les zones urbanes i les infraestructures. La població és dispersa i es concentra en els diversos barris, nuclis i urbanitzacions. Consta de set veïnats: Santa Susanna, Canyes, el Sot de l'Om, el Pla, els Boscassos i Vallserena, les Brugueres i el Bruguer. Alguns dels veïnats comprenen barris urbans: al veïnat dels Boscassos hi ha els barris de Can Ram, Can Vila i Vallserena; al veïnat de Brugueres, el barri de Les Faldes; al veïnat del Bruguer, els barris de Les Pungoles i Can Miret; al veïnat del Pla, els barris de Can Derrocada, Can Llobera i l'Eixample; i al veïnat de Muntanya es troba la zona dels Refugis del Montseny.


7

Sant Pere de Vilamajor limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l'est, amb Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord, amb Montseny i a l'oest, amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

El clima: El clima és mediterrani amb influència marítima de muntanya mitjana. La primavera sol ser curta i humida; l’estiu és molt sec i amb temperatures relativament altes; la tardor és breu i registra el màxim valor de pluja; l’hivern és fred i sec. La temperatura mitjana anual a Sant Pere de Vilamajor és de 12,4ºC. Les més altes es donen als mesos de juliol i agost: les mitjanes mensuals són de 21,9ºC i 21,6ºC respectivament. Les mitjanes màximes d’aquests dos mesos són 28,2ºC i 27,6 ºC respectivament. Les temperatures més baixes es donen als mesos de gener, amb una mitjana de 4,3ºC, i desembre amb 5,3ºC. L’alçada també condiciona les temperatures, de manera que cap al nord del municipi, on s’arriba a alçades properes als 1.000 m, s’assoleixen les temperatures més baixes. La vegetació: Fruit d'aquest relleu i del variat clima, a la zona forestal del terme s'hi troba una vegetació molt diversa, que va des de l’alzinar típic, la sureda i el pi pinyer a les parts baixes de la seva demarcació, fins a l’alzinar muntanyenc i alguna clapa de roure, faig i castanyer a indrets més elevats i obacs. Les aigües: Al terme municipal existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d’aigua que drenen cap al riu Mogent, tributari del Besòs i les que aboquen les seves aigües a la Tordera. La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al territori i la erosió diferencial. La riera de Canyes o de Vilamajor és l’únic curs d’aigua de certa entitat i és tributari del Mogent. Formen part d’aquesta mateixa conca hidrogràfica, a la part més baixa del territori, les rieres de can Volard, del Joncar, de Vallserena, de Ribalta i de Rifà. La carena que conformen els turons de Sant Elies, de Pi Novell, del Pou i el turó d’en Cuc separa les dues conques hidrogràfiques i alguns torrents i rieres del nord de Sant Pere aboquen les seves aigües a la Tordera: els torrents de Santa Susanna, de Vallmanya o la riera de Palau. A la conca del riu Tordera també hi van a parar les aigües dels torrents de la Font Fresca o de la Font Ferrussa. Geologia: Al terme municipal s’hi troben materials paleozoics, sobre els que es superposen dos tipus d’estructures, la herciniana i, posteriorment, l’alpina, causant de la morfologia actual. Es poden diferenciar dues grans zones:


8

- Sud del municipi. Terrasses del nivell II, on es troba una gran plana de conreu formada fonamentalment per materials neògens argilosos, que cobreixen arcoses rogenques i conglomerats amb còdols molt heteromètrics i de naturalesa majoritàriament ígnia, els quals afloren en certs punts. A les rieres de Canyes i Vallserena s’hi han dipositat materials al·luvials del quaternari.

- Nord del municipi. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També es documenten afloraments de calcosquists i calcàries del devonià, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament tan sols apareix a l’oest, sota el turó del Samon. També al nord, es documenten graves del quaternari, concentrades sobretot a la zona de contacte entre les argiles del neogen i les pissarres del cambrià-ordovicià.

Vies de comunicació: El sistema viari s’estructura a la carretera BP-5107, que va des de la Garriga fins a Llinars del Vallès. Entra al terme de Sant Pere de Vilamajor pel seu límit sud i recorre la meitat d’aquest, de est a oest, fins a sortir pel seu límit oest amb Cànoves. En aquesta carretera, dins del terme de Sant Antoni de Vilamajor, neix la carretera BP-5109, que acaba amb cul de sac dins del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. El vial bàsic municipal, que dóna accés a les diferents urbanitzacions, neix de les dues carreteres principals. De oest a est: l’accés a Faldes del Montseny, l’accés a les Pungoles, l’accés a Vallserena i l’accés a Can Vila i Can Ram. Aquests dos últims conflueixen i provenen del terme municipal de Sant Antoni. En els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important, que comunica amb diferents municipis i dona accés a les masies i zones de conreu. Finalment, el municipi és travessat pel Sender del Pi Novell (PR-C 139), de petit recorregut, que uneix el municipi amb la Calma, connectant els senders de gran recorregut: GR-97 i GR-5.

3.2. SÍNTESI HISTÒRICA

El Vallès Oriental és una comarca de poblament antic, on són abundants els jaciments neolítics i de les edats dels metalls, els poblats ibèrics i les restes d’època romana. Al municipi de Sant Pere de Vilamajor no hi ha, de moment, cap jaciment d’aquestes èpoques conegut. Tan sols es tenen notícies de la troballa de ceràmica romana, per Tomàs Balvey, a l’entorn de can Clavell. I l’existència de la “Nena” de can Canal, figura granítica d’època iberoromana (segles II-I aC), que representa un relleu de la deessa Artemisa. Gran part dels topònims compostos amb el mot villa poden indicar uns orígens romans, tardo-romans o visigots, corresponents a una gran explotació agrícola propietat d’un dominus o de l’Estat.


9

Actualment, el temps històric precís (època romana, goda o carolíngia) dels orígens de la Villa Maior o Villa Magore ens és desconegut. L’any 712, l’arribada de la invasió sarraïna provocà que la població situada a la plana hagués de fugir cap a indrets més segurs. Una gran part de la població es traslladà fins a les zones pirinenques de la Cerdanya. A Vilamajor, tot i que no va quedar totalment despoblada, és probable que part de la població de les antigues villae es traslladés cap a les altes muntanyes de l’entorn. Segons Mercè Aventín1, l’origen de Villa Maior podria ser una villa fiscal, de l’Estat i no d’un dominus particular. Aquesta hipòtesis es fonamenta en dos aspectes: la toponímia i la documentació antiga. El mateix nom, Villa Maior, que significa la hisenda més gran, sense precisar el nom d’un propietari particular de la villa. La documentació antiga, que indica que durant el segle IX a l’àrea del Montseny hi havia fisci del que disposaven els reis carolingis per a pagar els serveis dels seus fidels, i que durant el segle X els comtes adquirien propietats per aquesta banda del Vallès, segurament per a ampliar-hi els seus alous i les seves terres fiscals. Durant el segle IX, a Vilamajor ja hi havia una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església. Un valuós testimoni que confirma aquesta hipòtesis és la làpida del prevere Oril·la, que es trobava encastada a la façana de l'església actual, procedent del temple primitiu. En aquesta làpida hi ha inscrit: “Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX”, és a dir, aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l’any 910 de la era hispànica, corresponent a l’any 872 del nostre còmput actual. Aquest tipus de làpida sepulcral constata que el prevere era una persona de gran importància, i per tant, també ho havia de ser la església a la que servia, i la pròpia vila. I també ens dona informació sobre l’antiguitat de l’església de Vilamajor, ja que si el prevere va morir als 80 anys d’edat, l’antiga església podia datar de principis del segle IX o abans, és a dir, dels inicis del domini carolingi a Catalunya. És poc creïble pensar en un despoblament del terme al segle VIII, a causa de la invasió musulmana, i un repoblament posterior en ple segle IX, després de la conquesta carolíngia. Les poques notícies documentals conegudes sobre terres ermes i aprisions al Vallès, suggereixen que l’estructura de poblament tenia més solidesa que en altres comarques i, per tant, la vida i el treball mai es van interrompre del tot. El que es va produir va ser una ruptura -sempre relativa- en els processos d’expropiació del treball en la mesura en què els dirigents, afectats per les lluites (les invasions i les conquestes), perdien controls i dominis, i els treballadors de la terra (servi, mancipia, pagenses) aprofitaven els canvis de senyors per defugir obligacions fiscals i rompre vincles servils2. Un valuós testimoni documental del segle X és la requesta del levita Ervigi (Arxiu Fidel Fita), que fou estudiada per Anscari M. Mundó3.

1 AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.35. 2 AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.38. 3 MUNDÓ, A. M. (1961). El políptic dels béns i censos de Sant Pere de Vilamajor, a Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, IX. Arenys de Mar: Arxiu Fidel Fita, p. 48-67.


10

L’any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l’any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector muntanyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès (MUNDÓ, 1961:48-67), i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l’època del prevere Oril·la. L’acta de consagració de la nova església, on hi devien constar els béns que els feligresos volgueren oferir a Sant Pere per a garantir la sustentació de l’església i el seu clergat, es deuria extraviar. Segons el que consta al pergamí, el levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l’any 950, desitjós de refer el patrimoni terrer de l’església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir que ratifiquessin els béns que anys enrere havien donat a l’església. Al dors del pergamí, també hi ha constància d’una recaptació dels anys 1057-1165, on consta el que els habitants de Vilamajor pagaven a l’església, normalment en espècies. En l’antic terme de Vilamajor, format pels actuals municipis de Sant Pere i de Sant Antoni, hi havia altres vil·les: la Villa Goma, Alfou, la Villa Rara (Vila-Rasa), la Villa Riffa (Rifà), la Villa Cannas (Canyes) i Villa Brucarias (Brugueres). La villa Maior o villa Magore es va anar constituint com a poble al voltant de la seva església. A l'època medieval, Vila Goma va esdevenir el nucli de població de Vilanova o Sant Antoni de Vilamajor, Vila Rasa en el Pla de Sant Antoni, Alcozi, en la parròquia de Sant Julià d'Alfou, a la Vila Riffa es va fundar l'església de Sant Jaume de Rifà, i les altres vil·les: Vila Brucarias (Brugueres) i la Vila de Cannes (Canyes) van convertir-se en masos o petits veïnats. Durant l’Edat Mitjana, a l’actual terme de Sant Pere de Vilamajor hi havia dues parròquies, la de Sant Pere i la de Santa Susanna. SANT PERE DE VILAMAJOR: La parròquia de Sant Pere de Vilamajor, des del punt de vista eclesiàstic, tenia cura espiritual de les famílies que aleshores habitaven en els termes actuals de Sant Pere i Sant Antoni, a excepció dels habitants de la parròquia de Santa Susanna. Administrativament, Vilamajor pertanyia a la jurisdicció dels comtes de Barcelona, als quals els homes d’aquests termes devien tributs. La primera referència escrita del terme de Vilamajor és un document de l’any 941, quan el comte de Barcelona i de Girona Sunyer I va comprar terres, cases, vinyes i boscos al Vallès sota el terme de Villa Rifa, aquest terme afrontava amb els de Villa Brucarias, de Villa Maiore i de Cardedeu. Entre els segles X i XI es va formar el patrimoni terrer de l’església de Sant Pere de Vilamajor i es va establir un sistema d’explotació mitjançant la cessió de l’usdefruit a pagesos de la comunitat a canvi de satisfer rendes anuals fixes en cereals, vi i llegums. Aquest sistema creava uns vincles socials entre la comunitat pagesa i el clergat que reforçaven els lligams espirituals i que, fins i tot, es devien enfortir pel fet que els sacerdots de la parròquia sovint procedien de les pròpies famílies del terme (AVENTÍN, 1990: 144).


11

Entre els segles X i XII, els comtes de Barcelona van reunir sota domini feudal gran part del territori de Vilamajor, tant a títol públic com privat. Segons consta a la documentació antiga, entre els anys 1057 i 1058, quan la comtessa Ermessenda va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I pel comtat de Barcelona, va exceptuar-ne l'alou que tenia a Vilamajor4. Així doncs, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la sagrera murada de l'església de Sant Pere. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera o bé es trobaven un a tocar de l’altre. Segons la documentació de l’època, es dedueix que l’estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l’altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de “La Força” i per l’existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església. Els comtes tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l’any 1079, segons les quals, va passar a ser possessió conjunta dels comtes germans Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida, en morir el comte Ramon Berenguer I5. Es conserva un document de les despeses fetes entre el juny de l’any 1156 i l’abril de 1157 al palau de Vilamajor, que constata que en aquesta residència temporal, el comte Ramon Berenguer IV, la seva comitiva, i la reina Peronella d’Aragó, i el seu seguici, hi passaven llargues temporades. Tanmateix, al palau hi acollien ambaixadors, cavallers, mercaders, batlles, veguers, pelegrins, jueus, sarraïns i membres de la cort de la Corona catalanoaragonesa, quan viatjaven de camí entre Barcelona i França. També es conserva documentació de cinc estades al palau de Vilamajor, de Ramon Berenguer IV i la reina Peronella, entre el juny de l’any 1157 i març de l’any 11586. Segons la tradició, al palau comtal de Vilamajor hi va néixer l'infant Ramon, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d’Aragó, anomenat posteriorment Alfons, que fou el primer comte rei. Hi ha diferents hipòtesis sobre el seu any de naixement, entre els anys 1152, 1154 o bé 1157; també sobre el lloc de naixement, Vilamajor o bé Osca. Tanmateix, segons l’esmentat document de despeses de Vilamajor, entre el juny de l’any 1156 i l'abril de l’any 1157, la reina Peronella va fer regals a Loreto, la dida de l’infant Ramon, fet pel qual es constata que l’infant Ramon fou criat al terme de Vilamajor en aquelles dates. Entre els anys 1151 i 1162, segons l’inventari de patrimoni comtal de Ramon Berenguer IV, realitzat pel seu cavaller Bertran de Castellet, el comte de Barcelona tenia a Vilamajor, i en tots els seus termes, drets sobre vuitanta-dos masos que li satisfeien rendes, la meitat del delme, una farga, quatre albergs i una gran propietat o

4 AA.DD. (1999). “De Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, vol II, p. 987. 5 AA.DD. (2010). “De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. 6 BALARI i JUBANY, J. (1899). Orígenes históricos de Cataluña. Barcelona: Establecimiento tipográfico de hijos de Jaime Jepús, p. 573 i 688.


12

dominicatura dita de Vilalgoma, un palau que feia servir de residència temporal i un batlle que s’ocupava de gestionar aquests béns i rendes. En aquesta època, Vilamajor tenia la població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers. Comptava amb un mercat, documentat des de l’any 1142, on els pagesos de les masies veïnes hi venien els seus excedents i els mestres d’oficis oferien els seus serveis. L’apotecari de Cardedeu Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), l’any 1922, va publicar un article a La Vanguardia7 sobre el palau comtal, on formula la hipòtesi de que Vilamajor podria haver estat la residència d’un pretor romà convertida posteriorment en la residència temporal dels comtes de Barcelona. Tanmateix, segons els estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta8, amb motiu de la redacció del Pla Director de l’Església de Sant Pere de Vilamajor i el Pla Director de la Torre Roja, el palau comtal podria situar-se a Vila Goma (Sant Antoni de Vilamajor), on els comtes tenien una propietat almenys des de l’any 1151. Aquesta hipòtesi es basa en un capbreu de les rendes reials a la parròquia de Vilamajor de Santa Susanna i la rodalia de l’any 1281, que esmenta les tinences de Pelegrí de Vilanova, home sota jurisdicció reial, que té feixes de terra i cases a Vilanova. Una de les feixes es trobava més enllà de la riera de Vallserena, davant les “cases” o la “domus” del palau de Vilanova. Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal, tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només la recerca arqueològica podria donar més informacions sobre la qüestió. Pel que fa al castell de Vilamajor, es disposa de poques referències documentals, i són més recents que les del palau. El primer document que menciona el castri de villamaioris és de l’any 1219, quan n’era batlle Pere Grony, en nom de Jaume I i del regent de la Corona d'Aragó en la seva minoria d'edat, Nunyo Sans, comte de Rosselló i Cerdanya. La carta de població de la vila de Cardedeu, atorgada per Jaume I el 1272, fa menció de que aquesta vila es trobava dins del terme del castri Villemajoris. Un document de l’any 1281 esmenta que el mas Ferses, alou de l'església de Sant Pere de Vilamajor, estava sota la protecció i defensa del castell de Vilamajor. I també que el dit mas donava 12 diners al rei o batlle per la guarda del castell el dia de Nadal. A partir del segle XIII, Vilamajor, Cardedeu, El Fou i Santa Susanna van formar un sol municipi o universitat fins l’any 1599, que era un dels més grans i rics de Catalunya. Per a l’administració de la justícia hi havia un batlle únic, alternant-se’n un de Vilamajor i un de Cardedeu, si bé algunes vegades era del Fou, i alguns anys n’hi havia un a cada poble.

7 BALVEY, T. (1922, 4 d’agost). Palacio condal de Vilamajor. La Vanguardia, p. 7. 8 GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l’església

parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona.


13

El 3 d’agost de 1264 el rei Jaume I concedí a Vilamajor el privilegi que els plets es resolguessin davant del batlle del municipi, sense necessitat de fer-ho a Barcelona si no era un cas molt greu, i també va deslliurar d’alguns dels mals usos als seus habitants. Entenem per “Mals Usos” l’extorsió per part dels senyors feudals dels pagesos, que s’havien consolidat durant els segles XI i XII, quan els pagesos van passar de ser lliures a dependre totalment de l’autoritat senyorial, veient-se obligats a pagar unes rendes fixes, normalment en espècies. Jaume I va conquerir Mallorca i València, i va comptar amb el suport de ciutadans de Vilamajor, entre d’altres municipis vallesans. Probablement alguns van tornar enriquits per la conquesta i d’altres es van quedar a viure allà, en les terres que els va concedir el rei pel seu ajut. L’any 1291, la vila de Vilamajor fou hipotecada en garantia que l’infant Pere (qui ho tenia per donació del seu difunt germà Alfons) féu “propter nupcias” a Guillema de Montcada. Constituïa també part del dot la vila de Cardedeu. Pocs anys després, l’any 1300, el rei Jaume II assignava a la mateixa dama una quantitat sobre els castells i llocs de Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu, motius de nou acord l’any 1303 9. SANTA SUSANNA: La història del veïnat de Santa Susanna presenta actualment molts buits i interrogants, com a conseqüència de la destrucció del seu Arxiu parroquial durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a mans d’un Comitè Revolucionari del bàndol Republicà. No hi ha data precisa de quan va ser edificada la primera església. Actualment, al lloc anomenat pla de la Capella, situat sobre la masia del Samon, encara són visibles els vestigis de l’antiga construcció, corresponent probablement a una petita esglesiola que donava servei a una comunitat molt reduïda. L’any 862, Unifred, Comte de Barcelona, es va revoltar contra el rei franc, Carles el Calb. La conseqüència va ser la pèrdua de la part meridional del Montseny en favor de Sunyer, un fidel seguidor del Rei. Es tracta del territori que arriba fins a Sant Elies, baixa pels actuals Refugis del Montseny i trenca cap a Palautordera. Trensovad va comprar aquest territori al comte Sunyer, i l’any 908 Guifré el Pelós el va comprar a Trensovad, passant el veïnat de Santa Susanna a formar part del comtat de Barcelona10. La primera referència documental de l’església de Santa Susanna és un arbitratge fet pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el 17 d’abril de l’any 1157. L’any 1333 (“Lo mal any primer”) van arribar les epidèmies i les males collites, que van significar un important descens demogràfic, econòmic i una gran mortalitat. L’epidèmia de pesta negra de l’any 1348 podria haver causat la mort d’un terç de la població catalana.

9 AA.DD. (1969). Els castells catalans. vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 284. 10 SARRIÀ i SARACHO, F. (2008) “Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna”. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.40-41.


14

Els anomenats mansos rònecs eren els habitatges que van ser abandonats pels seus habitants, perquè fugien de la fam o de les epidèmies o perquè havien mort. Es troben documentats els abandonaments de moltes masies a Vilamajor durant el segle XIV. Entre finals del segle XIV principis del XV, davant de l’augment de la demanda agrícola, les masies que havien sobreviscut a aquesta època, van adquirir els “mansos rònecs”. Els comptes de Barcelona van hipotecar en diverses ocasions les seves rendes. L’any 1328, el rei Alfons III va lliurar, de per vida, les parròquies de Sant Pere, Santa Susanna, el Fou i Cardedeu a Berenguer de Sentmenat. L’any 1344 els veïns es volien redimir de la submissió a aquell senyor feudal i reintegrar-se a la Corona, i el rei Pere III els va prometre que mai més separaria les universitats i parròquies del domini reial, i a la mort de dit Berenguer foren reintegrades a la Corona. Tot i la promesa, l’any 1381, el príncep Joan el Caçador, hereu del rei Pere III, que era el Governador General de Catalunya, havia de retornar grans quantitats de diner a diferents persones, que l’havien prestat al rei per a poder prosseguir la guerra de Sardenya, i va vendre a novament aquestes parròquies. El comprador fou Bernat IV de Cabrera, en Bernardí, vescomte de Cabrera, senyor de Bas, d’Hostalric i de Montsoriu, més tard el primer comte de Módica (1393) i d’Osona. Els veïns de les quatre parròquies van començar de seguida a fer diligències per assolir la seva redempció. Els veïns de les quatre parròquies varen haver de reintegrar al noble Cabrera els sis mil florins que aquest havia lliurat a l’infant Joan, tres anys abans. Per tal d’assegurar que el rei no se les tornés a vendre, les quatre parròquies van signar un conveni amb el Consell de Cent de Barcelona, a fi de ser considerades “Carrer de Barcelona”. Finalment, l'any 1384, el rei Pere III concedí a Vilamajor el títol de “Carrer de Barcelona” i per tant, dependre de la ciutat, gaudir dels seus privilegis i tenir les seves obligacions. Segons algunes notes del dietari conegut com “Rúbriques de Bruniquer”, escrites a inicis del segle XVII per Esteve Gilabert Bruniquer i Riera, notari, escrivà racional i síndic de Barcelona, Vilamajor i Cardedeu ja serien “carrer” amb anterioritat al segle XIV, però la documentació on es consigna la concessió no ha estat trobada en cap arxiu11. Amb el pas del temps, els comtes de Barcelona deixaren d’anar al palau comtal de Vilamajor, i ja al segle XV aquest es trobava molt deteriorat. El 25 de maig de l’any 1448, va produir-se un terratrèmol a Catalunya, que tingué l’epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès. La seva gran magnitud va causar moltes morts i danys materials. Tot i que no es té constància documental sobre l’afectació de “La Força” de Vilamajor pel terratrèmol, per la seva gran proximitat amb la zona de l’epicentre, és molt probable que patís els seus efectes destructius. La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstàncies: crisi de l’agricultura, epidèmies i la gran pressió dels senyors feudals sobre els pagesos, que provocaven un gran descontentament en la població.

11 COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren "carrer de Barcelona". Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor, p.111.


15

Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences, protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l'abolició dels “mals usos”, que es va entrelligar amb una guerra civil. Les tropes reialistes de Joan II, recolzades pels francesos, van entrar al Vallès intentant dominar les institucions catalanes. A finals de l’any 1472 les Capitulacions de Pedralbes, van posar fi a la guerra civil amb la victòria de la monarquia. Però aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485). L’any 1485, Pere Joan Sala de Granollers, es va alçar al capdavant de la fracció més revolucionària dels remences. Després d’algunes victòries va ser derrotat a Llerona i executat. Finalment, el 21 d'abril de l’any, 1486 el rei Ferran II d'Aragó va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que redimia els mals usos, previ pagament de 60 sous per mas, i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos es convertien així en els amos útils d’aquestes propietats, pagant un cens fix anual i uns drets d’entrada. Al llarg del segle XVI la població va iniciar un lent procés de recuperació, segons les dades que consten al fogatge de l’any 1515, i ja destacava Granollers com a cap de la comarca. Tanmateix, al llarg d’aquest segle, es va produir una millora de la producció agrícola, amb un augment de la superfície cultivada. Aquesta situació va estimular la dinamització de la indústria i el comerç, amb la creació de confraries que agrupaven els diferents oficis. L’any 1553 es va annexionar la parròquia de Santa Susanna amb la de La Costa del Montseny, de la que depengué fins a l’any 1869. Aquesta unió es va produir per l’insuficient nombre de veïns de Santa Susanna per al manteniment de la seva parròquia, tot i l’augment de població. L’any 1599, Felip II va concedir la separació de Cardedeu de Vilamajor, i es va fer efectiva la segregació de les quatre parròquies, Vilamajor, Cardedeu, El Fou i Santa Susanna. A partir d’aquest moment, representaven municipis diferenciats amb batlles propis. Durant el segle XVII, les dificultats econòmiques i polítiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota. Felip IV i el comte-duc d’Olivares van idear la Unió d’armes, amb la finalitat d’aconseguir homes per engruixir el seu exèrcit, que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys. Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes, amb les despeses al seu càrrec. Els pagesos es van veure afectats per l’augment de les tropes i per l’obligatorietat d’allotjar als soldats. El 7 de juny de l’any 1640, es va produir l’anomenat Corpus de Sang a Barcelona, un avalot protagonitzat per un grup pagesos, pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles al Vallès, a la Selva i a l’Empordà. El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659). A les actes de la universitat-ajuntament de Vilamajor del període comprès entre els anys 1650 i 1700, es recullen nombroses accions –implantació de nous tributs,


16

pagament d’allotjaments, recollida de collites- el que demostra el negatiu impacte que va produir a casa nostra12. Tanmateix en el Summari13 de les informacions que a instància de la Generalitat es va fer a diversos llocs en relació als excessos dels soldats es documenten, entre d’altres, les que fan referència a Vilamajor14. A Vilamajor, enmig de tots aquests conflictes polítics, l’any 1652 una epidèmia de pesta negra, la “peyrona”, va causar més de 150 morts. La situació de crisi es va veure agreujada l’any 1687 per una plaga de llagostes, que va assolar el camp vallesà. La situació de clima bèl·lic va continuar a inicis del segle XVIII, amb la guerra de Successió a la corona espanyola (1701-14), en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu. A Sant Pere de Vilamajor es documenten diverses morts, probablement en accions de guerra més que en relació amb la presència estable de tropes, ja que a les darreries de la guerra es presentaren tropes castellanes al camí de la Garriga a Sant Celoni 15. L’onze de setembre de l’any 1714, Barcelona va rendir-se a les tropes de Felip V, el primer monarca de la nova dinastia dels Borbons. Felip V va abolir les Constitucions del Principat i va desmantellar les institucions polítiques del país. Al segle XVIII, al camp s’imposa l’establiment d’un contracte d’explotació anomenat emfiteusi. Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a l’amo de la terra. Aquesta situació va afavorir la estabilitat social, que unida a l’expansió econòmica va provocar l’augment de la població. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), l’exèrcit estranger va cremar diversos masos al Vallès, i van malmetre l’ermita de Sant Elies. Els segles XVIII-XIX van ser els de l’expansió econòmica i demogràfica. És l’etapa de màxima ocupació de la zona muntanyosa de Sant Pere de Vilamajor, degut a la necessitat de matèries primeres (fusta, carbó, gel...) per a la industrialització del país. El veïnat de Santa Susanna es va poblar de nou, es van ocupar tots els masos, fins i tot els rònecs, i es van edificar de nous. L’any 1840 Sant Antoni es va separar de Sant Pere de Vilamajor i, juntament amb el Fou, van formar municipalitat a part. En el transcurs del segle XIX, els grans progressos de la ciència van arraconar moltes idees tradicionals i van obrir noves perspectives a tots nivells, que van contribuir a l’expansió del capitalisme. La pagesia va adaptar-se a les noves demandes del

12 SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). “Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna”. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 47. 13 Dietari de la Generalitat, trienni 1638-1641, Arxiu de la Corona d’Aragó. 14 PORTALS i MARTÍ, J. (2005). “Allotjaments militars al Baix Montseny: el memorial de Sant Celoni (1653-1657). Monografies del Montseny, 20. Viladrau: Amics del Montseny, p. 131. 15 PORTALS i MARTÍ, J. (2006). “La Guerra de Successió al Montseny. Anys 1713-1714”. Monografies del Montseny, 23. Viladrau: Amics del Montseny, p. 218.


17

mercat, i va especialitzar-se en els conreus que permetien vendre la major part de la producció, especialment de vinya i d’olivera. El paisatge agrari va experimentar una transformació considerable, en un curt període de temps 16. A Vilamajor, com a la resta del Vallès, es va produir un important creixement del conreu de la vinya. Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la “rabassa morta”; és a dir, que mentre visqueren els ceps, els pagesos podrien treballar la vinya, però si es morien els ceps, el propietari podria contractar d’altres pagesos. L’any 1879 va arribar la plaga de la fil·loxera a Catalunya, i al Vallès a partir de l’any 1882. A Sant Pere de Vilamajor, segons consta en uns registres conservats en l’arxiu municipal, l’any 1890 es va produir una disminució significativa de la producció i entre els anys 1893 i 1894 va tenir lloc la pèrdua total de les collites. Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere de Vilamajor va anar perdent població, que es traslladava a viure a municipis amb indústries per a poder treballar-hi. A principis del segle XX, el món agrícola, afectat encara per les conseqüències de la plaga de la fil·loxera, es va trobar amb un conjunt de circumstàncies que el van fer trontollar: la competència de productes estrangers que envaïren el mercat degut a la política aranzelària existent (que dificultava l’exportació); la disminució del consum d’oli d’oliva en la indústria i en l’enllumenat, desplaçat per altres productes; la pressió fiscal; l’estancament de l’agricultura, amb mètodes endarrerits i inversions insuficients; l’absentisme de nombrosos propietaris i la manca d’autèntics empresaris agrícoles. Entre els anys 1901 i 1903 es va produir una crisi de grans proporcions. La pagesia va haver de fer front a la nova situació, especialitzant-se decididament en els conreus més profitosos segons la zona, incrementant la productivitat, així com rebaixant els costos i buscant els millors mercats. Els rendiments van ser molt grans i aviat va sobrar mà d’obra pagesa, que va començar a emigrar a les ciutats (GARCIA, 2006: 29-30). L’any 1885, Ferran de Sagarra i de Siscar va instal·lar a la masia de can Llinars la "Granja-Torre de Sagarra", una important indústria lletera, on s’elaboraven productes lactis (formatges, cremes de llet, llet condensada, mantega, etc.). La indústria lletera ocupava la planta baixa de la masia i nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra residia a les habitacions de la planta noble. En un principi, la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra eren suficients per al seu auto abastiment però, posteriorment, l’augment de la producció, va fer necessària l’adquisició de la llet de les cases veïnes. Va ser una de les primeres instal·lacions per a la elaboració de llet condensada de Catalunya. A inicis del segle XX, a cal Bord es va construir l’obra de captació d’aigua més gran de l’estat espanyol en aquella època: quilòmetres de mines, quaranta-tres pous, grans dipòsits i una planta embotelladora que va començar a comercialitzar l’aigua amb el nom Agua suprema de mesa "M" 17.

16 GARCIA i BURDOY, J.Mª (2006) “L'Agricultura, 1850-2000: primera part”. Quaderns de Vilamajor, 5. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.27. 17 HERRERO i BARÓ, H. (2003) “Rutes de l’aigua (I)”. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 36.


18

A començaments del segle XX, els pagesos van crear diverses associacions per a poder defensar millor els seus drets i ajudar-los a comercialitzar els seus productes. Pels volts de la dècada dels anys 30 del segle passat, a Sant Pere de Vilamajor hi havia dues entitats: una de caràcter conservador, situada en els baixos de can Duran, i l’altre en el local del “Sindicat”. També a principis del segle XX es van construir diversos edificis d’estiueig de caire noucentista, són les cases del camp de la riera de la família de Miquel Cortès, un reconegut jardiner de Barcelona, “la Tulipa”, “la Flor o la Dàlia”, “la Jardinera” i “el Racó de la Rosa”. L’estiu de l’any 1934, durant la Segona República, la masia de can Sorell va esdevenir la colònia escolar de L’Institut-Escola de la Generalitat, on s’ensenyava amb uns principis pedagògics molt avançats per l’època. La Guerra Civil (1936-1939) es va patir amb molta duresa a tota la comarca del Vallès Oriental. A Granollers hi va haver quatre bombardejos de l’aviació italo germana, i a d’altres poblacions com Mollet, les Franqueses, Cardedeu, la Garriga i Sant Celoni també es van patir els atacs aeris feixistes. L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va emetre moneda (de 1 i 0,5 pessetes), on hi constava la denominació “Ajuntament de la Força”. Al Sot de l’Om, un avió del front Nacional va ser abatut i s’hi va estimbar. D’ençà, el Sot on neix la riera de Vallserena, entre les Tres Termes i Terra Blanca, s’ha conegut com el “Sot de l’avió” o el “Sot dels Socarrats” 18. A partir dels anys cinquanta del segle XX, en el terreny econòmic, hi va haver una important reactivació i una nova onada industrialitzadora, i diverses empreses es van establir a Sant Pere de Vilamajor. L’any 1953 va començar la seva activitat l’empresa Pinsos Picart, i l’any 1957 la fàbrica tèxtil “Tèxtil Illa Vila”, que ocupava el local “La Fàbrica”. Uns anys més tard, es va traslladar al municipi, provinent de Barcelona, La Puntiblond, i l’any 1969, va obrir les seves portes la Masa Decor, actualment Impress. L’any 1975, la mort del general Franco va comportar la legalització de diversos partits polítics, que concorrerien a les primeres eleccions generals de l’any 1977 i a les municipals de l’any 1979. A Sant Pere de Vilamajor, Esteve Bruguera i Arqué va ser investit primer alcalde de la democràcia. A partir dels anys setanta, Sant Pere de Vilamajor, com la resta de la comarca del Vallès, va iniciar un creixement demogràfic per l’arribada d’immigrants espanyols, principalment d’Andalusia i Extremadura. Tanmateix, el municipi va experimentar un fort creixement urbanístic per la proximitat de la ciutat de Barcelona, i es van construir les diverses urbanitzacions, més poblades que el propi nucli urbà. Les cases de segona residència, amb el pas dels anys, van passar a estar ocupades tot l’any.

18HERRERO i BARÓ, H. (2012). “El Sot de L'Om: on neix la Vall Serena”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 10, (octubre 2012). Cardedeu: Banchs de Comunicació, p. 30-33

MAPAMemò

En cdegomajo

Topo El todel chisen El se És iconfuSantconfovilam Escu L’escGene Escu

L’escsinistgules 19 Pot vigent

A DEL PATRIMòria Tècnica

canvi, al veoteig de poor part del te

3.3. INTR

onímia:

pònim de Scompost denda més gra

eu gentilici é

ncorrecte lusió amb elt Pere de Toondre-ho a

majorins i vil

ut i bander

cut i la baneralitat19.

ut:

cut és cairotra; el peu s. Per timbr consultar-se a l

t per a dur a term

MONI CULTU

ïnat de Sablació que erritori de m

RODUCCIÓ

Sant Pere deescriptiu delan, una pob

és vilamajor

l’ús del gels dels poblorelló, Sant

amb el genlamajorines

a:

dera de Sa

onat, de sinpartit: 1r d

re duu una c

la pàgina web dme les sol·licitu

RAL

nta Susannmarxava c

muntanya.

Ó TOPONÍM

e Vilamajor llatí villa "v

blació rica o

rencs i vilam

entilici santpes homònimt Pere de Rntilici del pos.

ant Pere de

nople, una d'argent, uncorona mur

de la Generalitauds corresponen

na al llarg dcap a les ci

MICA, L’ES

r està formavila" i maio

o que sobre

majorenque

tperencs i ms com San

Riudebitlles ooble veí d

Vilamajor

clau d'or ena creu pleral de poble

at on es relacionnts: www.muni

del segle Xiutats, prov

SCUT MUNI

at per l'antroore "més graesurt de la re

es.

santperenqnt Pere Peso Sant Peree Sant An

són símbol

en pal, amena de gulee.

nen els escuts i cat.gencat.cat/m

SANT PER

XX, es va avocant la de

CIPAL I LA

opònim llatí an, major". esta.

ques perquscador, Sane Sallavinertoni de Vil

s oficials re

b la dent aes; 2n d'or,

banderes oficiamunicat

RE DE VILAM

anar produiespoblació

A BANDER

Petrus , "PEs refereix

uè podria dnt Pere de Rra. Cal tamblamajor, qu

econeguts p

a dalt i mir, quatre pa

als i la legislació

MAJOR

19

nt un de la

RA

Pere" i x a la

dur a Ribes, bé no ue és

per la

rant a als de

ó

MAPAMemò

La cpals origin Fou 3632 Band

La bde llacentr Fou DOG

Pobl La supoblademo Les Vilamque eL’anyPereEl mhabithabithabit699 h Des creixes chabit


lau és l'atrireials són

nària de Vil

aprovat ofic2).

dera:

andera de arg, verd fore de la divi

aprovada oGC: 4091).

3.4. LA P

lació:

uperfície deació, segonogràfica és

primeres damajor, que ies va anar y 1857, des

e va quedar unicipi va ctants. La potants. Es vatants. Es vahabitants, l’

de l’últim xement demcomptabilitztants, l’any

MONI CULTU

ibut de Sann les armesamajor obti

cialment el

Sant Pere osc, amb la isòria entre

oficialment

POBLACIÓ

el terme muns el cens d

de 123,3 h

ades de poncloïa encaincrementasprés de laamb 1.040

començar aoblació va ca iniciar, ala produir, de’any 1950, a

terç del semogràfic. Lazaren 702 2005, 3444

RAL

nt Pere, pats de la ciungué l’any

23 d'abril d

de Vilamajoclau grogael primer i e

el 16 de m

I LA SEVA

unicipal de Sde l’any 201abitants pe

oblació recuara a Sant Ant amb rapi

a separació habitants.

a decréixer continuar daeshores, une nou, una a 574 habita

egle XX fina població hhabitants,

4 habitants.

tró del pobutat de Ba1384 el títo

de l’any 200

or és apaïsa de l'escut el segon te

maig de l’an

A ACTIVITA

Sant Pere d15, de 3.12

er Km².

ulen a l’anyAntoni de Videsa als se

ó de Sant P

a partir deavallant finsna lenta redavallada dants l’any 1

ns a l’actuaha anat augl’any 1991

ble. La creuarcelona, i ol de «carrer

02 (DOGC:

sada, de prod'alçària 5/rç vertical.

ny 2007 (D

AT

de Vilamajo23 habitants

y 1553, quaVilamajor, eregles XVII i Pere i Sant

e l’any 1877s a l’any 19cuperació f

demogràfica970.

alitat, s’estàgmentant p1, 1141 ha

SANT PER

de Sant Jrecorden q

r de Barcelo

9/05/2009.

oporcions d/6 de la del

OGC: 11/06

or és de 34,s. Per tant,

n el cens dra de 107 faXVIII. Antoni de

7, quan com20, en que fins a l’any a, i la poblac

à produint rogressivam

abitants, l’a

RE DE VILAM

Jordi i els qque la pobona».

Número DO

dos d'alt pe drap, situa

6/2007. Nú

,7 Km², ambla seva de

de Sant Peamílies, qua

Vilamajor,

mptava ambva arribar a 1940, ambció va pass

un espectament: l’any any 2001,

MAJOR

20

quatre blació

OGC:

er tres ada al

úmero

b una nsitat

re de antitat

Sant

b 886 a 712 b 807 sar de

acular 1981 2720


21

Evolució demogràfica al segle XX:

Font: Idescat. Estadística de població

Aquest augment és el resultat de l’establiment de parelles joves, originaries principalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, que tenien la segona residència a Sant Pere de Vilamajor. En el cas de la població immigrant, majoritàriament, prové directament del seu país d’origen, i una petita part ja residia amb anterioritat a algun altre municipi del territori espanyol. Aquest creixement de població és molt superior al de la comarca del Vallès Oriental. Activitat econòmica:

Font: Idescat. Estadística de població 2015.

Sant Pere de Vilamajor és un municipi bàsicament residencial, i la major part de la població activa que hi viu (aproximadament el 90%) treballa fora del terme municipal,

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

8%

70%

5%

17%AGRICULTURA

INDÚSTRIA

CONSTRUCCIÓ

SERVEIS


22

principalment als centres industrials i de serveis de la comarca del Vallès Oriental i de l’àrea metropolitana de Barcelona. El sector econòmic més considerable és la indústria, seguit pels serveis, per l’agricultura i per la construcció, que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econòmica. El nombre d’activitats industrials al municipi es basa en el tèxtil, l’alimentació animal, la química i la metal•lúrgica. També les explotacions extractives orientades a l’extracció de pissarres. En quant al sector primari, predomina l’activitat agrícola per sobre de l’activitat ramadera. Pel que fa a la ramaderia, en destaca la cria d’aviram i de bestiar porcí. En quant a l’agricultura, els principals conreus són els cereals (ordi, blat, civada) i els farratges.

3.5. EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI Sant Pere de Vilamajor compta amb una sèrie d’equipaments patrimonials de caràcter públic:

L’Arxiu Municipal (fitxa núm. 240). Des de l’any 1992 l’Oficina del Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona desenvolupa un programa de suport als arxius municipals de la província de Barcelona. L’arxiu de Sant Pere de Vilamajor forma part de la Xarxa d’Arxius de la Diputació de Barcelona. S’hi conserva la documentació generada per la pròpia administració local. L’Arxiu Històric es troba incorporat dins l’Arxiu Municipal.

La Fàbrica. Sala polivalent amb escenari, vestuaris, serveis, magatzem i local de bar. S’hi celebren concerts, balls de saló, espectacles, cinema infantil. També s'utilitza com a edifici auxiliar de les activitats del Centre Cívic Pi Novell i com a col·legi electoral.

El Centre Cívic Pi novell. Centre municipal de reunió de veïns i entitats. El local està destinat a la realització de cursos, tallers i reunions d'entitats.

Casal d’avis (a l’edifici del Pi Novell). Sala per a jugar a jocs de taula i realitzar activitats dirigides: taller de la memòria, cursos d’informàtica, etc.

Local Social Can Ram. Local amb sales per a reunions i ball, oficines, ludoteca, i servei de bar. També es realitzen cursos i activitats. Compta també amb pistes de petanca, piscines municipals i pista poliesportiva.

Local Social de Can Vila. Local a disposició d’activitats culturals, socials i esportives.

Local Social de les Faldes del Montseny. Disposa de sala polivalent per la realització d’assemblees, balls i servei de bar; diverses aules i oficines per a tallers i reunions d'entitats; i una gran sala polivalent per a activitats


23

infantils. També disposa de pista poliesportiva. Està gestionat per l'Associació de Veïns de Les Faldes del Montseny.

El Porxo de can Llobera. Espai polivalent a disposició de les entitats.

El Polell. És una antiga masia, propietat del Parc Natural del Montseny- Diputació de Barcelona. Es tracta d’una casa de colònies, on s’ofereixen activitats d’escola de natura, i s’hi fan cursos de cap de setmana per a grups d’adults i famílies.

La Rectoria. Edifici de propietat municipal, seu del Centre d’Art La Rectoria. És una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. L’edifici de la Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l’any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs.

La Mongia. L’any 2010 la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor van signar un conveni per tal de construir l’actual edifici de La Mongia, per a destinar un equipament de promoció cultural i turística. A la planta baixa hi ha un punt d’Informació del Parc Natural del Montseny i promoció turística del municipi, i al pis superior hi ha una sala d’exposicions temporals. Aquest equipament està dotat amb un fons documental, aportat per la Diputació de Barcelona, que permet informar de les rutes, paratges i indrets interessants del massís del Montseny i del municipi.

A la Mongia es pot obtenir informació sobre els sis itineraris, que hi ha al municipi: Sender del Pi Novell (PR-C 139). Excursió de dificultat mitja, de 18, 319 km i

una durada aproximada de 6:30 hores, amb un desnivell de 1062 m, des de Sant Antoni de Vilamajor al Pla de la Calma.

El Roure Gros. Ruta circular de dificultat baixa, de 3 km i una durada aproximada de 55 minuts. Recorre la plana de Vilamajor, des del nucli urbà fins al Roure Gros i la font.

El Camp Gran. Ruta circular de dificultat baixa, de 4,3 km i una durada aproximada de 1:15 hores. Recorre la plana de Vilamajor, des del nucli urbà fins al Camp Gran.

La Vallserena. Ruta circular de dificultat mitja, de 8,7 km i una durada aproximada de 2:20 hores. Recorre la Vallserena i part del veïnat de Canyes.

El passeig de Lluís Companys. Passeig fàcil i agradable, de 1.500 m i una durada aproximada de 15 minuts, paral·lel a la carretera que uneix els pobles de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

El Samon - Pou d’en Besa - Font del Faig. Ruta circular, de dificultat mitja i una durada de 1:15 hores, amb uns 200 metres de desnivell. La ruta comença al revolt de la pista que puja des del mas del Samon (veïnat de Santa Susanna) fins al Coll del Pou d'en Besa.

Tanmateix, durant el cap de setmana, La Mongia, realitza gratuïtament les visites guiades a l’església de Sant Pere. Entre els anys 1993 i 2000 es van dur a terme les obres de restauració integral del temple, amb la col·laboració del Centre d’Art La


24

Rectoria. Les valuoses aportacions dels artistes contemporanis que hi van participar, relacionats amb aquest centre, van convertir l’església de Sant Pere de Vilamajor en un destacat museu d’art religiós contemporani. En quant a la investigació i la difusió, cal mencionar del paper fonamental del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor. És un organisme municipal que té com a principals objectius assessorar a l´Ajuntament, entitats i particulars, sobre temes referents al municipi, i vetllar per l’estudi i la conservació del patrimoni cultural, natural, arquitectònic, econòmic i social de Sant Pere de Vilamajor. El Centre està adherit a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i a l'Institut Ramon Muntaner de l'Institut d'Estudis Catalans. D’altra banda, cal valorar positivament el paper difusor que fa la revista “La Clau”, butlletí municipal informatiu des de l’any 2007, i del butlletí digital, que envia setmanalment, per correu electrònic, les novetats publicades al web municipal. Finalment, Sant Pere de Vilamajor compta amb diverses associacions, entitats i grups culturals, entre d’altres:

Colla de Geganters i Grallers La Força. El seu objectiu és fer difusió de la tradició gegantera i grallera, i col·laborar amb la vida social i cultural del municipi.

Comissió Organitzadora de Vilamagore. Coordina al grup de voluntaris que participen a la festa medieval “Vilamagore”. Es va crear l’any 2013 amb l’objectiu de reconvertir la festa Vilamagore en una eina divulgativa per a donar a conèixer la rica història de Sant Pere, concretament l'estada dels comte de Barcelona, en Ramon Berenguer IV i Peronella, amb l’adaptació teatral de la novel·la de Teresa Sagrera "Confidències d'una reina", com a fil conductor.

Club Trypahire. El seu objectiu és organitzar activitats diverses al poble: sardinades, castanyades, calçotades, dinar de Divendres Sant, excursions vàries, teatre, etc.


25

4. METODOLOGIA

4.1. MARC TEÒRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició i en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per a realitzar un recull del patrimoni local d’aquest municipi. L’objectiu d’aquest treball és la recopilació exhaustiva de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, seguint els criteris establerts per la citada Oficina. De cada bé cultural s’ha redactat una fitxa amb totes les dades que s’han pogut recopilar. Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i, dins dels mateixos, ordenats en grups tipològics, en base a un treball previ de documentació bibliogràfica, d’arxius o d’informació oral, un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet. Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa, un element viu on s’hi poden afegir nous béns perquè es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball, o se’n poden haver de treure per motius diversos, com la seva desaparició o els canvis de criteris. S’ha d’entendre com una font d’informació bàsica que permet la recollida sistemàtica d’aquells elements que s’han preservat del passat o s’han incorporat recentment, i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannà i el territori d’una comunitat. Així, no tan sols es recullen aquells béns patrimonials immobles (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics o jaciments arqueològics) o mobles (elements urbans, objectes, col·leccions) o del patrimoni documental (fons d’imatges, fonts documentals i fons bibliogràfics) o del natural (zones d’interès natural i espècimens botànics singulars), sinó que també s’han inclòs tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral i música i dansa), més subjectes a les variacions culturals. Es tracta d’un instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realització de tasques d’investigació i protecció (històrica, etnològica, natural...) com l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i ha de facilitar el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització, etc. La redacció de les fitxes de l’inventari es fa d’acord amb la base de dades facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i correspon a la següent tipologia: 1. Patrimoni immoble:

1.1. Edificis

1.2. Conjunts arquitectònics

1.3. Elements arquitectònics

1.4. Jaciments arqueològics

1.5. Obra civil

2. Patrimoni moble:


26

2.1. Elements urbans

2.2. Objectes

2.3. Col·leccions

3. Patrimoni documental:

3.1. Fons d’imatges

3.2. Fons documental

3.3. Fons bibliogràfic

4. Patrimoni immaterial:

4.1. Manifestacions festives

4.2. Tècniques artesanals

4.3. Tradició oral

4.4. Música i dansa

4.5. Costumari

5. Patrimoni natural:

5.1. Zones d’interès natural

5.2. Espècimens botànics singulars

S’ha utilitzat el model de fitxa facilitat per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que conté les següents informacions: Codi; Número de Fitxa; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies. S’han intentat establir uns criteris de selecció, prioritzant els elements que s'han considerat rellevants pel seu valor material, col·lectiu o natural, que són testimoni de l’ocupació humana d’un territori, i que permeten tant obtenir un panorama complert de l’assentament rural, com de la realitat patrimonial del poble. D’altra banda, s’ha evitat valorar els elements només per la seva antiguitat, i s’han tingut en compte altres aspectes més específics i individuals. Com a materials inventariables, en primer lloc, s’han inclòs tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els següents organismes:

- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Elements urbans i mobles. Generalitat de Catalunya.

- Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Generalitat de Catalunya.

- Fitxes d'elements de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya. (Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya, Montseny, 1998). Ubicat al museu de La Gabella (Arbúcies).

- Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. S’han inclòs els béns classificats com a elements d’interès patrimonial, masies i cases rurals i ruïnes.


27

- Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

4.2. PROCESSOS DE TREBALL

L’odre de les fases de treball recomanat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona s’inicia amb el buidat bibliogràfic, seguit del treball de camp i, finalment, l’elaboració de les fitxes i la redacció de l’informe. Tot i així, un cop feta la recerca bibliogràfica, i degut a les dificultats de la pròpia naturalesa del treball de camp (edificis tancats, dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb l’elaboració de les fitxes. Finalment, es va dur a terme la redacció de la present memòria.

4.2.1 RECERCA DOCUMENTAL La primera fase pretén donar una base documental al projecte, a partir del buidatge de diversos arxius històrics, fons i biblioteques. La recerca bibliogràfica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya, i els de la xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, els fons d’història local de les biblioteques de Sant Antoni de Vilamajor, la Marc de Vilalba de Cardedeu i la de Llinars del Vallès, i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica, o el Costumari de Joan Amades, però d’altres ben concretes (vegeu bibliografia). També es van obtenir algunes referències isolades de la història local de la zona. Tanmateix, el fet que bona part del territori municipal de Sant Pere de Vilamajor es trobi dins del Parc Natural del Montseny fa que existeixin una gran diversitat de guies editades pel Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Aquestes consultes van permetre obtenir importants referències, que van aportar valuosa informació a la recerca. Biblioteques consultades:

- Biblioteca de Catalunya. - Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona. - Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. - Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. - Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu. - Biblioteca de Llinars del Vallès. - Biblioteca de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya. - Biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Centres i institucions consultats:

- Museu Etnològic del Montseny- La Gabella (Arbúcies). Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny.

- Museu de Granollers- Ciències Naturals (La Tela). Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny.


28

- La Mongia, Centre d’informació del Parc Natural del Montseny de Sant Pere de Vilamajor.

- Museu Geològic del Seminari de Barcelona. - Consell Comarcal del Vallès Oriental. - Centre Excursionista de Catalunya. - Institut Cartogràfic de Catalunya. - Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat

de Catalunya. - Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. - Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Arxius consultats:

- Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. - Arxiu Diocesà de l’Arquebisbat de Barcelona. - Arxiu Municipal de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu General de la Diputació de Barcelona. - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona d’Aragó

Arxius fotogràfics:

- Fons documental. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. SPAL.

- Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca. - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya). - Arxiu fotogràfic de Catalunya. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

Inventaris consultats:

- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). - Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (CC.AA.). - Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) – Museu de La Gabella. - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC). - Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial del Parc Natural del

Montseny. - Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Cal incloure tanmateix els següents inventaris, que s’han consultat via telemàtica: - Mapa de municipis amb camins ramaders: web amb indicació dels camins

classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

- Arbres monumentals de Catalunya. inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres d'interès local i comarcal:

www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem. - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l’aprovació:

www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem. - Xarxa natura 2000, xarxa europea d'espais naturals protegits:

www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem. - Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya:

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/


29

Pel que fa a la planimetria emprada, s’han utilitzat els mapes virtuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del municipi de Sant Pere de Vilamajor: topogràfic de 1:25.000; topogràfic de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:5.000; ortofotoimatge de 1:25.000. També s’ha utilitzat el plànol el Montseny. Parc Natural. Reserva de la biosfera. Escala 1:25.000 de l’Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals.

4.2.2 TREBALL DE CAMP Per tal d’organitzar i facilitar el treball de camp, es va decidir dividir el terme en diferents zones, i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase prèvia de documentació. Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi, amb afeccionats a la història local i al patrimoni natural, i amb propietaris o masovers de finques, van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca. A partir d’aquestes reunions i de la informació d’aquesta primera selecció d’elements, es va confeccionar una llista exhaustiva del patrimoni del terme. A continuació, es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda, i es van anar completant les fitxes de la resta de béns. Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruïnós, per trobar-se emboscades o amagades per la vegetació, o bé dins de finques on no va ser possible l’accés. Cal fer constància que el cap dels serveis municipals de l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, Josep Illa Icart, i el responsable de La Mongia (Punt d'Informació del Parc Natural del Montseny), Higini Herrero i Baró, van acompanyar-me a una bona part de les visites de la zona muntanyosa del terme. Durant el treball de camp, es van fotografiar en format digital els elements fitxats. Tot i així, de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies d’alguns elements, per tractar-se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies facilitades per l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny, per trobar-se dins d’una propietat tancada, amb presència de gossos, i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment; o bé per la negativa del masover a deixar-la fotografiar.

4.2.3 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet s’ha intercalat amb el treball de camp, redactant les fitxes segons anàvem obtenint les dades i paral·lelament, cercant informació sobre legislació, protecció legal, dades econòmiques i socials del municipi, plans estratègics i de sostenibilitat, boscos, biodiversitat, cartografia. El treball de gabinet ha consistit en:

Consulta de la informació bibliogràfica i d'obres de caire general. Ex. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Gran Enciclopèdia Catalana...).


30

Recerca d’informació de caire general del municipi (història local, dades del medi físic, econòmiques, etc.).

Consulta de centres de documentació i informació. Ex. Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal dels Vallès Oriental, etc.

Estudi de la planimetria de Sant Pere de Vilamajor, per tal de dur a terme un primer acostament geogràfic al municipi.

Elaboració de la primera selecció dels elements. Organització de les visites del treball de camp. Processament de la informació obtinguda en el decurs del treball de camp. Procés de consultes personals. Selecció i tractament de les fotografies, que s’han adequat les fotografies a un

format pràctic per tal de poder treballar-hi. Redacció de les fitxes de la base de dades. Redacció de la present memòria tècnica. Repàs de les fitxes elaborades. Gravació del fitxer de la base de dades.

Les fitxes de cada element de l’inventari s’han elaborat amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, i s’ha dut a terme una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Sant Pere de Vilamajor. La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions.


31

5. RESULTATS DE L’ESTUDI

5.1. ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS

S’han fitxat un total de 339 elements del patrimoni cultural i natural de Sant Pere de Vilamajor, amb una gran diversitat de categories:

Àmbits/Tipologies Codi Nombre %Àmbits

Nombre % Tipologies

PATRIMONI IMMOBLE Edificis 1.1 Conjunts arquitectònics 1.2 Elements arquitectònics 1.3 Jaciments arqueològics 1.4 Obra civil 1.5

212 62,54% 111 33,04% 8 2,36% 61 18,00% 8 2,36% 24 7,08%

PATRIMONI MOBLE Elements urbans 2.1 Objectes 2.2 Col·leccions 2.3

46 13,57% 24 7,08% 15 4,42% 7 2,06%

PATRIMONI DOCUMENTAL Fons d’imatges 3.1 Fons documentals 3.2 Fons bibliogràfics 3.3

16 4,72% 5 1,47% 10 2,95% 1 0,30%

PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 4.1 Tècniques artesanals 4.2 Tradició oral 4.3 Música i dansa 4.4 Costumari 4.5

22 6,49% 5 1,47% 4 1,18% 7 1,77% 5 1,47% 1 0,30%

PATRIMONI NATURAL Zones d’interès 5.1 Espècimens botànics 5.2

43 12,68% 15 4,42% 28 8,26%

TOTALS

339 100%


32

Tipologia dels elements inventariats

S’observa, per la quantitat de fitxes, una preeminència dels elements de patrimoni immoble, especialment els edificis, sobre la resta. El volum del patrimoni immoble, amb un 62,54%, esdevé tan significatiu pel fet que comprèn edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil. Així, l’element tipològic més representats és l’edifici (33,04%), seguit de l’element arquitectònic (18,00%). Els següents elements tipològics més representats són els espècimens botànics (8,26%), l’obra civil i els elements urbans (7,08%). També destaca el nombre de zones d’interès i els objectes (4,42%). El segueixen els jaciments arqueològics i els conjunts arquitectònics (2,36%). En les darreres posicions es troben la tradició oral i les col·leccions (2,06%), i els fons d’imatges, les manifestacions festives i la música i dansa, representant cada un d’ells un 1,47% del total. I per últim, el costumari (0,30%).

Tipologia dels elements inventariats

Col·lecció

Conjunt arquitectònic

Costumari

Edifici

Element arquitectònic

Element urbà

Espècimen botànic

Fons bibliogràfic

Fons d'imatges

Fons documental

Jaciment arqueològic

Manifestació festiva

Música i dansa

Objecte

Obra civil

Tècnica artesanal

Tradició oral

Zona d'interès

MAPAMemò

Elem En lrepred’un la hisTam D’altés deredac En qa lescarac

5

En laCatàVilamde CNatu EdifiDins S’ha(fitxaAl mhumi ConjDins masodifere


ments no fit

la realitzacesentatius dconjunt ind

stòria, aquebé s’han de

ra banda, i esconeix lactar la corre

quant a les s que es cterístic.

5.2. PATRIM

a selecció dàleg de bénsmajor. TambCultura de laural del Mon

icis: d’aquesta t

n inclòs elsa nº116), Saunicipi restils, sovint m

junts arquid’aquesta

os que deents fases c

27%

MONI CULTU

txats:

ció de l’indels valors determinat dells trets carescartat alg

pel que fa seva ubicaesponent fit

manifestacicelebren a

MONI IMMO

dels elemes a protegirbé s’ha utila Generalit

ntseny.

tipologia, s’s principals anta Susannen un gran

malmesos pe

itectònics: tipologia s

staquen peconstructive

3%

4% 12%

RAL

ventari s’horiginals d’u

dins del voluracterístics quns elemen

al patrimonació, i dels qtxa.

ions festivea d’altres p

OBLE

nts fitxats dr del Pla d’Oitzat l’Invenat, i s’ha re

han inventallocs de cu

na (fitxa nº1nombre de

er les molte

s’han inclòsel conjuntes al llarg de

%

han descarun estil o uum construïque el feiennts que no s

ni documenque no es d

es, s’han depoblacions

de patrimonOrdenació Untari de Patevisat l’Inve

ariat 111 eleulte: Sant Pe118) i Sant Je masies paes reformes

s 8 elemende les difeel temps.

54%

rtat els elena època cït, bé perqun rellevant os’han pogut

tal, s’han ddisposa de

escartat aqui que no

ni immoble,Urbanística trimoni Arq

entari del P

ements. ere de VilamJoan de Caairals i un ims que han so

nts, corresperents cons

%C

J

O

SANT PER

ements deconcreta; béè ha perdut

o bé perquèt localitzar.

escartat elela suficient

uelles que stenen cap

s’ha partitMunicipal duitectònic datrimoni Co

major (fitxa avallar (fitxamportant noofert al llarg

ponen bàsicstruccions,

Edificis

Conjunts arqu

Elements arqu

Jaciments arq

Obra civil

RE DE VILAM

e patrimonié per format en el decu

è s’han dest

ements delsinformació

són molt simp tret distin

t bàsicamende Sant Pedel Departaonstruït del

nº2), Sant a nº117). ombre de mg del temps

cament a gresultat d

uitectònics

uitectònics

queològics

MAJOR

33

poc r part

urs de truït.

s que per a

milars ntiu o

nt del ere de ament

Parc

Elies

masos .

grans e les

MAPAMemò

EntreSore ElemS’hadel pd’alg JacimDins de Sja qumolt muni ObraDins Peresegled’aigD’altLa Fo

5

Dins de pconju L’actun dplacepresèobresd’obr


e aquests eell (fitxa nº14

ments arqun inventariapoble, majo

guns elemen

ments: d’aquesta ant Pere de

ue la mancdesconeg

icipi permet

a civil: d’aquesta

e de Vilamaje XIX, i en

gua. ra banda, dorça (fitxa n

5.3. PATRIM

d’aquest àpatrimoni munt d’eleme

tivitat del Ceestacat nomes i parcsència de les del Campres d’art de

MONI CULTU

en destaqu41).

itectònics:at 61 elemeoritàriamennts arquitec

tipologia s’e Vilamajor ca d’informaut. Malgratt inferir que

tipologia, sjor, podem

n alguns ca

destaquen tnº144), corr

MONI MOB

àmbit s’han moble: elements inclosos

entre d’Art lmbre d’artis

s una sèries últimes tep d’Esculturl’església d

32%

1

RAL

uen: el Cor

ents. Es trat ubicats a

ctònics que

han inventaplanteja en

ació i d’estut aquestes es tracta d

s’han inventrobar una

asos anteri

tots els elemresponent a

LE

inventariat ments urbans al present

la Rectoria stes residene de manendències eres (fitxa nºde Sant Per

16%

rtès (fitxa n

acta d’una ba l’entorn dformen par

ariat nomésncara força udis és qua

circumstà’un territori

ntariat 24 ebona mostor, majorità

ments que fa les restes

46 elemenns, objectet Mapa de P

ha portat ants, de primifestacions en el art i eº174). Tanmre (fitxa nº1

52%

nº142), el S

banda, de mde les difet d’un altre

s 8 elemenmés interroasi absolutancies, l’antamb un sub

elements. Atra de l’arquàriament re

formen partde muralles

nts, que s’aes i col·lecPatrimoni.

la poblaciómer nivell, q

de l’escuels seus artmateix, són82) i la del

%

SANT PER

Samon (fitx

mostres delerents maselement o e

ts. El patrimogants que na, i el registiguitat del bsòl patrimo

Al terme muuitectura civelacionada

t de l’antic s, fossats, t

dapten a lecions. És

ó de Sant Peque han deiltura conteífexs. En só de gran vaCentre d’Ar

E

O

C

RE DE VILAM

xa nº143) o

l passat agies, i de ledifici.

moni arqueono pas certstre arqueo poblamenonialment r

unicipal de vil de mitjanamb els c

nucli fortifictorres i balu

es tres tipolimportant

ere de Vilaixant en ca

emporània, ón exemplealor la col·lrt (fitxa nº17

Elements urba

Objectes

Col∙leccions

MAJOR

34

o can

rícola ’altra,

ològic teses, ològic, nt del ric.

Sant ns del ursos

cat de uards.

ogies en el

major arrers,

amb es les lecció 75).

ans

MAPAMemò

Pel qmés algun

5

Dins fotogdocuparticEn qnº14(fitxaArquEn q(fitxade la És pmansTanmque, publi Per ú


que fa als bdels que s’

n casos no

5.4. PATRIM

d’aquesta grafies corrumentació rculars.

quant a fon9), l’Institut

a nº221), lauitectònic Louant a fons

a nº226), l’Aa Corona d’A

possible ques de particumateix, aqu

quan es icitat.

últim, esme

63

MONI CULTU

béns moble’han inventas’ha donat

MONI DOCU

tipologia sresponen areferent al

s fotogràfict Amatller d

a Memòria ocal (fitxa nºs documentaArxiu DiocesAragó (fitxa

e existeixi dulars que jauest tipus d

tracta de

ntar que tan

3%

6

RAL

es en mansariat. No s’hpermís per

UMENTAL

s’han invenals diverso

municipi d

cs: el del Cd’Art HispàDigital de º218). als: l’Arxiu Msà (fitxa nº2a nº222).

documentacno viuen a

de documenfons partic

n sols hi ha

6%

s de particuha pogut acr documenta

ntariat 16 eos Arxius dde Sant Pe

Centre d’Estànic (fitxa nCatalunya

Municipal (f228), el Mus

ció històricaal municipi i/ntació resulculars, els

a un elemen

31%

ulars, és evccedir a l’inar determina

elements. Ede consultaere de Vila

tudis de Sanº224), l’Arx(fitxa nº219

fitxa nº227)seu Tomàs

a i imatges /o sense clalta summamseus titula

nt inventaria

SANT PER

vident que terior de moats béns.

Els fons doa pública, amajor, i c

ant Pere dexiu Naciona9) i el Serv

, la BiblioteBalvey (fitx

fotogràfiqueassificar en ment delicaars acostum

at com a fon

Fons d'imat

Fons docum

Fons bibliog

RE DE VILAM

existeixen oltes cases

ocumentals que conse

cap a man

e Vilamajor al de Catavei de Patr

eca de Cataxa nº230) i l’

es que esta diversos a

ada de tracmen a no

ns bibliogràf

tges

mentals

gràfics

MAJOR

35

molts s, i en

i les erven

ns de

(fitxa lunya

rimoni

lunya ’Arxiu

an en rxius.

ctar ja voler

fic.

MAPAMemò

5

Entreoral i S’ha(fitxaorals(fitxa En q(fitxa(fitxafestiv Pel qgoigsSantel ba S’haImmanº24 Finalja no Els ecostuuna sAlgucatalaquegenè

5


5.5. PATRIM

e els elemei les manife

n inventariaa nº247), es: el naixema nº335), la

quant a maa núm. 239)a nº213) i dva que ja no

que fa als es que es cat Pere (fitxaall de Gitane

n recollit aterial del 3), de la pe

lment, en qo es troba e

elements rumari, són esèrie d’entitns d’ells sólà (llegendeesta tipologièric a nivell 5.6. PATRIM

2

MONI CULTU

MONI IMMA

ents de patrestacions fe

at tres llegels túnels d’

ment d’Alfond’en Quico

anifestacion), la festa mde Santa So es celebre

elements relanten, i els

a nº181), Saes (fitxa nº2

quatre tècMontseny:

edra (fitxa nº

quant a elemn vigor actu

elacionats el resultat dtats culturalón relativames, sardaneia, sovint escomarcal o

MONI NATU

25%

25%

RAL

ATERIAL

rimoni immstives.

endes: la d’escapatòrians I a Vilamd’en Monts

s festives, medieval VilSusanna (fiten actualme

lacionats amque es ca

ant Elies (fit238) i les Ca

cniques artl’ofici de b

º244), i del

ments del cualment: el

amb el cicd’un teixit sos i veïnals.ment modees, cançonss fa difícil tr estatal.

URAL

5%

aterial, des

de sant Eliea de la Re

major (fitxa seny (fitxa n

s’han invelamagore (ftxa nº177).ent: el Corp

mb la músicntaven quetxa nº180) aramelles (2

tesanals, ibaster (fitxaferro i l’ace

costumari, úSalpàs (fitx

cle festiu, ocial dinàm

erns i d’altrs, etc.) per riar el que é

25%

20

staquen els

es (fitxa nº1ectoria (fitxa

nº246), la nº179) i la d

entariat cincfitxa nº240)

També s’hpus Christi (f

ca i la danse s’han pogi Santa Sus237), que ja

incloses a a nº242), e

er (fitxa nº 2

únicament sxa nº236).

amb la múic i desenvo

res són cola qual cos

és propi d’u

0%

SANT PER

relacionats

186), la dela nº185); i maledicció els lletsons

c elements:), i els aplecha inclòs ufitxa nº235)

sa, s’han incut documesanna (fitxa

a no es cele

l’Inventariel treball d45).

s’ha inclòs

úsica i la dolupat, que

mpartits amsa no s’hanun municipi

Manife

Tècniq

Tradici

Música

Costum

RE DE VILAM

s amb la tra

l pou d’en quatre hisde can Pa

s (fitxa nº33

: la Festa cs de Sant

una manifes).

clòs els divntar. Són ea nº178). Taebren.

i del Patrde la fusta

una tradició

dansa i ams’adhereixe

mb el costn inventaria del que és

estacions fest

ues artesanal

ió oral

a i dansa

mari

MAJOR

36

adició

Vesa tòries

atirem 9).

Major Elies

stació

ersos els de ambé

rimoni (fitxa

ó que

mb el en en

umari at. En s més

ives

s

MAPAMemò

Els eespèdel snaturnatursigniHi hasingu

Més gaudd’eleuna iElem


elements inècimens botseu territorrals, per tanrals concreficat per la a 15 elemeulars amb u

5.7. EST

5.7.1. E

de la medeixen de cements es tinsignificant

ments prote

64%

32%

MONI CULTU

nventariats tànics i les ri dins el Pnt, només hts com els gent del munts inventar

un alt interès

TAT ACTUA

ESTAT LEG

eitat dels bcap tipus detroben protet, legal i físiegits per no

%

RAL

dins del Pzones d’inte

Parc Naturahem fitxat ellocs d'inte

unicipi ja sigriats com as botànic.

AL DELS E

GAL DE PR

béns inclose protecció,egits legalmca. ormativa g

9% 3%

Patrimoni Nerès naturaal del Monespecíficamerès paisatggui aquest h zona d’inte

ELEMENTS

ROTECCIÓ

sos al pres, ni legal niment, una p

general:

36%

Natural sónal. En un muntseny s'hi ent aquells

gístic, o aqhistòric o eterès natura

FITXATS

sent Mapa i física. De petita part

56%

SANT PER

43, difereunicipi que documente que contemquells espatnològic. l, i 28 espè

de Patriml’altra meitposseeix p

Zones d'int

Espècimen

RE DE VILAM

enciats entr

té una granen molts emplen pais

ais que tene

ècimens bot

moni Culturatat, la majoprotecció fís

terès

ns botànics

Inexistent

Legal

Física

Legal i física

MAJOR

37

re els n part

espais atges en un

tànics

al no r part sica, i

a


38

Les figures de protecció del patrimoni cultural establertes per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC nº 1807, 11 d’octubre de 1993) són tres:

o Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), objecte de protecció i catalogació per part dels municipis.

o La resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural català (BIPCC).

Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Bé d’Interès Cultural), categoria establerta per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. En ambdós casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 d’abril de 1949 (o “decret dels castells”), el qual menciona que tots els castells d’Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota la protecció de l’Estat, prenent la categoria de Bé d’Interès Cultural. Després d’un inventari inicial, el 1968 se’n va fer un de nou que incloïa un nombre força alt d’elements. Tot i això, a mitjans dels anys 80 del segle passat, la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de béns catalans inclosos als inventaris. El Ministeri va donar d’alta 1501 registres d’aquesta nova relació amb la categoria de BIC (a Catalunya, a partir de 1993, passaren a ser BCIN). Dins del terme municipal Sant Pere de Vilamajor hi ha un element catalogat com a BCIN: Castell. Torre la Força. (R.I.) - 51 - 0005674 – 00000. Es tracta de la totalitat del nucli fortificat de la Força, amb la Torre Roja i totes les muralles, fossats i elements defensius. Pel que fa a la categoria BCIL, s’ha de tenir en compte que ho són tots aquells elements inclosos dins d’un catàleg municipal redactat abans de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, o bé, tots aquells ja inclosos en Catàlegs de protecció aprovats. Pel que fa a aquesta categoria, Sant Pere de Vilamajor és un municipi amb menys de 5.000 habitants, fet pel qual és competència del Consell Comarcal del Vallès Oriental la declaració dels béns amb aquesta protecció. Actualment hi ha 18 elements protegits com a BCIL:

El Cortès Les Planes del Cortès Can Planell Can Nadal Sant Joan de Cavallar Can Perera de Canyes Can Llinars Can Ribes Sant Elies Sant Pere de Vilamajor Santa Susanna Can Derrocada Can Brau El Samon Pont Vell Molí de Baix


39

Molí de Dalt Molí de can Perera de Canyes

Elements protegits per normativa local: La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Pere de Vilamajor s’executà l’any 2011. Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que s’encarrega el POUM és la regulació i protecció dels elements d’interès històric, arquitectònic, artístic i paisatgístic del terme mitjançant l’elaboració d’un catàleg. Aquest Catàleg de Béns a protegir incorpora el document del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, artístic i natural del centre històric de Sant Pere de Vilamajor, que fou aprovat inicialment el 22 de desembre del 2008. Els béns objectes de protecció es classifiquen en les tipologies següents:

a) Patrimoni construït: Edificis Elements arquitectònics Obra civil

b) Jaciments c) Fonts d) Béns d’Interès Natural:

Zones d’interès Espècimens botànics

Relació d’elements protegits segons el Catàleg de Béns a protegir del POUM (2011):

Can Bachs (el roure de can Bachs) Baluard sud Can Besa de Santa Susanna can Brau Can Bruguera Can Cabreta Can Canal Can Carreres Can Clavell El Cortès La Dàlia Can Derrocada Can Duran Sant Elíes Cal Ferrer de Dalt Can Gol del Bosc Cal Gorro Can Gras d’Amunt Can Gras d’Avall Can Grau La Jardinera Mas Joan Can Lipet Can Llinars


40

Can Llobera Can Massagué Cal Menut Can Met Bachs Can Miquel Cortès El Molí de Baix El Molí de Dalt La Mongia Muralla del recinte Jussà Muralla Nord Muralla del recinte Sobirà Can Nadal Can Nadalet de Baix Can Noguera de Pagès Can Parera de Brugueres Can Parera de Canyes Can Parera de Canyes, molí Can Pau de Brugueres Can Pau Filbà Can Pinós Can Planes Can Planell Pont Vell de Vilamajor Pous de cal Bord Can Prat dels Boscassos Pujada al recinte sobirà Can Pujades Forn Rajoler Can Ram Can Ramonet Can Ribes Can Roca La Roureda, la masia La Roureda, la casa del mecànic La Roureda, taller del mecànic Can Safón Vell Can Sagrera El Samont Església de Sant Pere Capella de Santa Susanna Can Sunyer Can Surell Can Tomàs Can Toni La Torre Roja La Tulipa i can Cortès Can Vacota Can Vidal Can Vila

Relació d’elements protegits com a Béns d’interès natural::


41

Alzina Rodona (Sant Elies) Alzines del Cortès El Roure Roure de can Ram

Relació d’elements protegits com a Fonts: Font del Roure

Relació d’elements protegits com a Jaciments: Ca l’Auladell Can Clavell jaciment La Força Torre Negra – La Torreta

Cal afegir que un bon nombre d’elements inventariats del municipi es troben prèviament inclosos dins d’un inventari: L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està gestionat per la Secció d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Iniciat l’any 1982, i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors, aquest inventari inclou els béns integrants en les tres categories de protecció que estableix la Llei 9/1993: béns culturals d’interès nacional (BCIN), béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural que defineix la llei. A l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat es documenten els següents elements de Sant Pere de Vilamajor:

La Força Església parroquial de Sant Pere Can Cortés – el Cortés Les planes del Cortés Can Planell Can Nadal Can Parera de Canyes Can Llinars – can Sagarra Can Riba – can Ribes Ermita de Sant Josep Ermita de Sant Elies Can Derrocada Can Brau El Samont Església de Santa Susanna La Rectoria Pont de la Força – Pont vell de Vilamajor Can Clavell Can Llobera Can Surell Baluard Sud Muralla Nord Can Grau La Mongia Molí de Baix Masia la Roureda


42

Cal Ferrer de Dalt Cal Gorro Cal Menut Can Vila Molí de Dalt Can Gras d’Avall Molí de can Parera de Canyes Can Pau Filbà Can Besa de Santa Susanna Muralla del recinte jussà Muralla del recinte sobirà Torre Negra - La Torreta

L’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. Fou iniciat l’any 1982 i recull la informació per comarques mitjançant la realització de les Cartes Arqueològiques. Des de l’any 2001, aquest inventari inclou també els jaciments paleontològics i les intervencions arqueològiques negatives. A l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat es documenta un sol element:

Can Clavell

Pel que fa al patrimoni natural del municipi, el terme de Sant Pere de Vilamajor es troba en gran part ubicat dins del Parc Natural del Montseny. Aquest és l’únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO –programa MAB (Man And Biosphere)– com a reserva de la biosfera, l’any 1978. A partir de 2006, i d’acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d’importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d’acord amb la Llei 12/1985, d’espais naturals, de 13 de juny. D’altra banda el parc compta amb el Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Montseny, aprovat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en data 11 de desembre de 2008. Aquesta resolució va ser publicada al DOGC, núm.5.308, en data 30 de gener de 2009.

MAPAMemò

La titmeno

L’est

Pel qdel qesse Divea l’ab En qestatnece


5.7.2. T

tularitat delor, la quant

5.7.3. E

tat de conse

que fa al paque resta

encial.

rsos elemebandó ocas

quant al patt. El patrim

essari adopt

MONI CULTU

TITULARITA

s béns fitxatitat de béns

ESTAT DE

ervació dels

atrimoni immen desús

nts arquitecsionat per la

rimoni mobmoni docum

tar mesures

78%

23%

RAL

AT

ats, majoritàs públics és

CONSERVA

s elements

moble, aquei abandon

ctònics i d’oa pèrdua de

ble, els objeental mantés de catalog

6%

àriament éss prou signif

VACIÓ

inventariats

est manté unat. La util

obra civil ese la utilitat pe

ectes es troé un bon e

gació i cons

22%

s privada. Tficativa.

s és, en gen

n bon grau ització con

s troben en er a la que

ben també,estat de coservació pre

71%

SANT PER

Tot i que e

neral, basta

de conservnstant és la

una situaciforen const

a nivell geonservació, eventiva.

Pú

Pr

Bo

Do

Re

RE DE VILAM

l percentatg

ant bo.

vació, a exca seva em

ó precària dtruïts.

eneral en untot i que

ública

rivada

o

olent

egular

MAJOR

43

ge és

cepció mpara

degut

n bon seria

MAPAMemò

En edeter Pel qelem El pamunibiodi

Pel qperío El pconsCal felemcrono


el cas dels riorament.

que fa al pment viu i din

atrimoni naticipi es trobiversitat ext

5.7.4. C

que fa a laode modern

període mesiderar que fer referènc

ments arquiològic espe

MONI CULTU

elements e

patrimoni imnàmic que c

tural gaudeba dins del Ptraordinària

CRONOLOG

a cronologian i contempo

edieval té en alguns ccia a una tectònics i

ecífic per de

46%

RAL

en mans de

mmaterial, aconfigura un

eix d’un bonParc Natura.

GIA

a dels elemorani.

una significcasos es dógran part da obra c

esconeixeme

1

e particulars

aquest gaun dels caràc

n estat de al del Monts

ments patrim

cació menóna una crodel patrimoivil, als quent del mat

13%

s hi ha un

udeix d’unacters identit

conservacióseny, Reser

monials, la

or que el nologia com

oni immobleuals no s'hteix.

41%

SANT PER

risc més gr

bona saluaris més fo

ó ja que unrva de la Bi

major part

modern, pmpartida. e, correspoha pogut a

Medie

Mode

Conte

RE DE VILAM

ran de pèrd

ut, ja que éorts.

na bona paiosfera, amb

t correspon

però també

onent sobreatribuir un

eval

ern

emporani

MAJOR

44

dua o

és un

art del b una

nen al

é cal

etot a marc


45

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA: - AA.DD. (1990) “El Vallès i el Maresme”. Gran Geografia Comarcal de

Catalunya, Vol VI. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 207-209.

- AA.DD. (1991) Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 420-423.

- AA.DD. (1999) “El Vallès Occidental i el Vallès Oriental”. Guies comarcals.

Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

- AA.DD. (2005) La masia catalana: Evolució, arquitectura i restauració. Arquitectura Tradicional. Figueres: Ed. El Brau.

- AA.DD. (1999) “De Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, vol II, p. 987.

- AA.DD. (1999) “De Ramon Borrell a Ramon Berenguer I”. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, vol III, p. 1.192.

- AA.DD. (2010) “De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97.

- AA.DD. (2010) “De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV”. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, vol IV, p. 1641-1650.

- ALBESA, C. (1996) Postals del Montseny: 2. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Cavall Bernat, 29), p.16-17.

- AMADES, J. (1983) Costumari Català: el curs de l’any. 2nd ed., Vol. 5 Barcelona: Salvat editores. Edicions 62.

- ANGULO GUARDIA, V. (1990) Treball de recerca documental de les col·leccions d’art religiós d’època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit.

- ANGULO, V., BARBANY, C., GARCIA, M.R. (1994) Història medieval i moderna del Vallès Oriental. Sant Cugat del Vallès: Editorial Rourich.

- AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299) De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa.

- AVENTÍN i PUIG, M. (1996) La societat rural a Catalunya en temps feudals. Vallès Oriental, segles XIII-XVI. Barcelona: Columna Edicions.

- AVIZANDA MARTÍNEZ, M. (2007) “L'Institut-Escola a Can Surell: un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta”. Col·lecció Pau Vila, 17. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona.


46

- BALARI i JUBANY, J. (1899) Orígenes históricos de Cataluña. Barcelona: Establecimiento tipográfico de hijos de Jaime Jepús.

- BALVEY i PARÈS, T. (1900) “Història vallesana: que y com se menjava al sigle XII. El menú d’una Reyna á Vilamajor”. La Veu del Vallés. Portaveu de la Comarca, núm. 191 (agost 1900).

- BALVEY i PARÈS, T. (1922) “Palacio condal de Vilamajor”. La Vanguardia (4 agosto 1922), p. 7.

- BALBEY i PARÈS, T. Recull de notes històriques de Vilamajor. Inèdit. Cardedeu: Museu Tomàs Balvey.

- BALBEY i PARÈS, T. (1925). “Excursionisme: Sant Pere de Vilamajor”. La Gralla, núm. 223 (4 octubre 1925). Granollers.

- BALBEY, i PARÈS, T. (1837) Memòria sobre el agua de una fuente llamanda Ferrusa de casa Sorell territorio de Vilamajor (manuscrit). Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

- BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers.

- BARENYS, J. (1998) “El veïnat de Canyes”. La veu d’en Pelideu, 1. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 22-23.

- BARDERA, F. (1998) “El carreratge de Sant Pere de Vilamajor”. La Veu d’en Pelideu, 0. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 31-32.

- BARDERA, F. (1998) “Políptic de Sant Pere de Vilamajor”. La Veu d’en Pelideu, núm. 1. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 18-19.

- BARRAL i ALTET, X. (1981) L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, p. 250.

- BATLLE, R.; CANELO, J. (2002) “Sant Pere de Vilamajor”. Explorar Catalunya: 60 excursions per a nois i noies de 8 a 12 anys, vol. 2. Barcelona: RACC: Edicions 62.

- BELLVEHÍ, D.; BARENYS, J. (1998) “Sant Pere i els seus veïnats”. La Veu d’en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 27.

- BELLVEHÍ, D. (1998) “El Roure, prop de 400 anys de vida”. La Veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 29.

- BELLVEHÍ, D. (1999) “Santa Susanna”. La Veu d’en Pelideu, núm. 4. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 20-23.


47

- BISSON, T. N. (1984) Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213).II. Berkeley: University of California Press, p. 3-5

- BOADA I JUNCÀ, M. (1992) Recull de llegendes de la regió del Montseny. Figueres: Carles Vallès Editor.

- BOADA, M.; ROSELL, C. (1990) Bibliografia del Montseny. Arbúcies: Aixa. Museu Etnològic de La Gabella.

- BONET i GALOBART, MªA. (2003) Un passeig per la cultura popular del Montseny. Records, tradicions, remeis, coneixement del medi. Tarragona: el Mèdol.

- BONET, Mª. A.; VALLÈS, J. (2006) Plantes, remeis i cultura popular del Montseny. Etnobotànica d’una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers, Brau edicions.

- BOSCH, S.; TURA, J. (2004) El Montseny. Entorn i patrimoni. Girona: Competium, S.L.

- BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del

Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 167-173.

- CALAM, X. (1999) “L’ermita de Sant Elies”. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 86-90.

- CAMARASA, M. (2000) “L’església de Sant Pere de Vilamajor”. La Veu d’en Pelideu, núm. 9. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 14-16.

- CAMARASA, M. , POCH, Mn. (2001) “Retaule del Roser. Església de Sant Pere de Vilamajor”. La Veu d’en Pelideu, núm. 13. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 26-28.

- CAMPOY, A.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge books, p. 236-239.

- CARRERAS i CANDI, F. (1901) Qüestions a Vilamajor pels privilegis dels baciners de Montserrat. Barcelona: Estampa La Catalana.

- CASTELLÓ I SALA, R. (1989) “Llegendes del Montseny”. Monografies del Montseny, 4. Viladrau: Amics del Montseny.

- CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey).

- CATALÀ ROCA, P. (1969) “Antic palau comtal o castell de Vilamajor”. Els castells catalans. vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 281-286.


48

- COMAS i DURAN, P. (1984) 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren "carrer de Barcelona". Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor.

- COMAS i DURAN, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa.

- CORREA SALA, O. (2014) Pla Director de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat.

- DANÉS i TORRAS, J., (1933) Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya.

- DANTÍ i RIU, J. (1997) “Propietat reial i béns comunals al Vallès a l’època Moderna”. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 19-37.

- DANTÍ i RIU, J. (1988) Terra i població al Vallès Oriental: època moderna: el creixement demogràfic i econòmic als segles XVI i XVII. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia.

- DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997) Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

- DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- ELIAS SORS, J. Mª. (2000) “Any de 1808”. La Veu d’en Pelideu, núm. 7. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 38-39.

- ERAS, J.LL. (1998) “Sant Elies, tant si plou com si no plou!”. La veu d’en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 10-14.

- ESTRADA, F. [et al.]. (2003) “Mas i poblament al Montseny”. Monografies del Montseny, 18. Viladrau: Amics del Montseny, p. 177-189.


49

- FELIU i MONTFORT, G. (2001) “Els antecedents de la remença i els mals usos”. Quaderns de la Selva, 13. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans, p. 209-228.

- FONT, G. [et al.] (2005) “El transport de la neu del Montseny i del glaç del Vallès a Barcelona al segle XVIII”. VI Trobada d’Estudiosos del Montseny. Monografies, nº41. Breda: Diputació de Barcelona, p.197-200.

- FUNDACIÓ ROGER TORNÉ (2010) Pla Especial Urbanístic de la finca de can Surell, Sant Pere de Vilamajor. Barcelona: Fundació Roger Torné.

- GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014) Estudi històric del conjunt monumental format per l’església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat.

- GALLARDO i GARRIGA, A. (1938) Del Mogent al Pla de la Calma, reedició de

1998. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, p. 68-77.

- GALLART, M. [et al.] (2003) “Diagnosi ambiental i historicocultural de les fonts més representatives del Parc Natural del Montseny”. Diagnosi ambiental al Parc Natural del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, p.53-57.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001) “Postals”. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2001) “Les campanes de Sant Pere de Vilamajor (I)”. La Veu d’en Pelideu, 13. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 5-9.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2002) “Les campanes de Sant Pere de Vilamajor (II)”. La Veu d’en Pelideu, 14. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 5-9.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003) “Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor”. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004) “Les feines antigues del bosc i la muntanya”. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004) “El Sindicat de Sant Pere”. La veu d’en Pelideu, núm. 17. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 6-9.


50

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2006) “L'Agricultura, 1850-2000: primera part”. Quaderns de Vilamajor, 5. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª (2006) “L'Agricultura, 1850-2000: segona part”.

Quaderns de Vilamajor, 6. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- GARCIA i BURDOY, J.Mª. (2006) “El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena”. Quadernets de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 18-25.

- GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) “Vallès Oriental”. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic, p. 150-153.

- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990)

Catàleg de Monuments i Conjunts Historicoartístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989)

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).

- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).

- GONZÁLEZ, A. [ et al.] (2005) La masia catalana: Evolució, arquitectura i

restauració. Arquitectura Tradicional, 1. Barcelona: Brau Edicions.

- GRANADO VALTUEÑA, D. (1989) “L’estructura del testament a dues comunitats rurals: Martorelles i Sant Pere de Vilamajor (1700-1750)”. Notes, 3. Mollet del Vallès: Ajuntament de Mollet del Vallès.

- GRAU, Ll.; HERRERO, H.; PLANAS, E. (2016) “Vilamajor: ahir i avui”. Quaderns de Vilamajor, 9. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- HERRERO i BARÓ, H. (2003) “Rutes de l’aigua (I)”. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- HERRERO i BARÓ, H. (2004) “La denominació de la riera de Vilamajor”, “El punt més enlairat del municipi”, “L’extensió del terme municipal”, “Carrers i places de Vilamajor”. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15, 22-23, 24-25.

- HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit.


51

- HERRERO i BARÓ, H. (2008) “Aplec de Sant Elies”. La Clau de Vilamajor: Butlletí d’Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10.

- HERRERO i BARÓ, H. (2011) “Josep Maria de Segarra enllestí el poema “el mal caçador” el 1915 a can Llinars de Vilamajor”. L’Actualitat del Baix Montseny, 30 de setembre de 2011.

- HERRERO i BARÓ, H. (2011) “El Roure Gran de Sant Pere de Vilamajor”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 1 (desembre 2011). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 16-17.

- HERRERO i BARÓ, H. (2012) “La Torre Roja de Vilamajor: la torre que va veure néixer el rei Alfons”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 2 (gener 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-25.

- HERRERO i BARÓ, H. (2012) “Aplec de Sant Elies de Vilamajor: 600 anys demanant pluja”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 5 (abril 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27.

- HERRERO i BARÓ, H. (2012) “De Santa Susanna de Vilamajor a la Font Fresca: on la calor no hi sap arribar”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 8 (juliol/agost 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27.

- HERRERO i BARÓ, H. (2012) “El Sot de L'Om: on neix la Vall Serena”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 10 (octubre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 30-33.

- HERRERO i BARÓ, H. (2012) “Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l’exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) “La Mongia: la casa dels monjos, els primers campaners”. La Clau: Butlletí d’Informació Municipal de Sant Pere de Vilamajor, nº 25 (juny 2013). Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de sant Pere de Vilamajor, p. 12-13.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) “Descobreix Sant Pere: Josep Maria de Segarra enllestí el poema “el mal caçador” el 1915 a can Llinars de Vilamajor”. La Clau: Butlletí d’Informació Municipal de Sant Pere de Vilamajor, nº26 (desembre 2013). Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de sant Pere de Vilamajor, p. 10-11.


52

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) Informe: Atorgament de l’honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l’il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) “L’antiga plaça reial de Vilamajor. La plaça que ha vist reis, mercats i balls de gitanes”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 14 (febrer 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 31-36.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) “De camí a Sant Elies. La nova font Borrell”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 16 (abril 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 23-28.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) “La Rectoria de Vilamajor. De masia menor de can Derrocada a Centre Cultural del municipi”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 18 (juny 2013) Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 30-34.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013). “La font del Cortès. La font més cabalosa de Vilamajor”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 21 (octubre 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 25-29.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013) “Les tres termes de Vilamajor”. Pels espessos boscos on es troben tres antics veïnats”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 22 (novembre 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 25-29.

- HERRERO i BARÓ, H. (2013). “El pont Vell de Vilamajor. El pas segur perquè els difunts no tinguin por”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 23 (desembre 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 31-34.

- HERRERO i BARÓ, H. (2014) “Sant Joan de Cavallar. L’antiga capella del mas de can Nadal”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 25 (febrer 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 27-30.

- HERRERO i BARÓ, H. (2014) “El turó de Més Amunt. El germà petit i desconegut del Turó de la Cova”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 26 (març 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 33-36.

- HERRERO i BARÓ, H. (2014) “La font perduda d’en Monner. Allà on s’amagaven els crancs. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 29 (juny 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 20-21.

- HERRERO i BARÓ, H. (2014) “De Sant Elies a Santa Susanna de Vilamajor. Els temples dels darrers estreps dels contraforts de la Calma”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 33 (novembre 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 27-29.


53

- HERRERO i BARÓ, H. (2014) “Intervenció arqueològica a la Força de Vilamajor”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 34 (desembre 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 26-27.

- HERRERO i BARÓ, H. (2015) “De Cardedeu a la Pedra Foradada de les Pungoles”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 36 (febrer 2015). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 18-21.

- HERRERO I BARÓ, H. (2015) “La Mongia de Vilamajor exposa fotografies de les Caramelles de l’any 1963”, “”El pou d’en Besa serà rehabilitat”, “El Centre d’Estudis realitza prospeccions arqueològiques”. La Clau de Vilamajor: Butlletí d’Informació Municipal nº 28. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 9-13.

- HERRERO i BARÓ, H. (2015) “Informe: Atorgament de l’honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l’il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch”. Quadernets de Vilamajor, nº4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- HERRERO i BARÓ, H. (2015) “La maledicció de can Patirem”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 40 (juny 2015). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 26-28.

- HERRERO i BARÓ, H. (2015) “La vall magna de la vila major”. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 45 (novembre 2015). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-25.

- JORDÀ i OLIVES, M. (2008) Informe: Atorgament de l’honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l’il·lustre senyor Ferran Gomà i Ginesta. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- JUNYENT, E. (1983) L'Arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Barcelona: Curial, p. 184-185.

- La Clau de Vilamajor: Butlletí d’Informació Municipal (2007-2016), nº 9 al 29. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2011) Sender del Pi Novell: de Vilamajor al Pla de la Calma (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El pou d’en Besa: un pou de glaç fet pel diable? (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.


54

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) Sant Elies de Vilamajor: sis segles demanant aigua (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) La Font Fresca del Samont: allà on la calor no hi sap arribar (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2014) Església de Sant Pere: la Catedral del Vallès (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2014) El Camp Gran. Ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d’informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2015) Sant Pere de Vilamajor. Reserva de la biosfera del Montseny (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 213-217.

- LLOBERA, R. i SERRA, Mª M. (2015) “Els Llobera a la història de Vilamajor”. Quaderns de Vilamajor, 8. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- LLOBET, S. (1947) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Reedició 1990. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers.

- LLOBET, S.; COLL, X. (1990) El Montseny: la calma, Matagalls, Agudes, Turó de l’Home, Santa Fe, Sant Marçal, Viladrau, Arbúcies, Tordera, Vilamajor i Tagamanent: guia cartogràfica, notes geogràfiques, excursions, turisme, pistes de muntanya, urbanitzacions. Granollers: Alpina.

- LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) “Camins del Montseny”. Monografies del Montseny,4 . Viladrau: Amics del Montseny, p.115-134.


55

- LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) “Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació”. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97.

- MADOZ, P. (1845-1850) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. XVI. Madrid: Establecimiento tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, p. 68 i 69.

- MANANTIAL LA ROUREDA (1930) Agua Suprema de mesa “M”, manantial “La Roureda”, San Pedro de Vilamajor. Barcelona: Gráficos Llauger.

- MARTI BONET, J.M. (1981) “Vallès Oriental”. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vol. I/1. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona: Akribos.

- MARTI BONET, J.M. (1987) “Un relieve de la diosa Artemis, hallado en Sant Pere de Vilamajor”. La Vanguardia, 18 de gener de 1987. Barcelona, p.43.

- MAS, J.; FUSALBA, M. (1983) Santa Susanna de Vilamajor. Itineraris romànics del Vallès. Terrassa: Arxiu Centre Excursionista de Terrassa.

- MASAGUÉ i TORNÉ, J.Mª (2003) “L’església de Sant Pere de Vilamajor”. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 27-38.

- MATEU SUBIRÀ, J. (1994) “Les fargues del Montseny”. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny.

- MATEU SUBIRÀ, J. (2004) Fargues de Catalunya i Andorra. Barcelona: Rafael Dalmau.

- MATEU, J.; FONT, G.; PUJADAS, S. (1997) “Les activitats i els oficis tradicionals al Montseny, 1880-1920”. Monografies del Montseny, 12. Viladrau: Amics del Montseny, p. 145-164.

- MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933) Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona: Salvador Bonavia Llibreter.

- MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003) “Els camins ramaders del Vallès Oriental”. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.

- MUNDÓ, A. M. (1961) El políptic dels béns i censos de Sant Pere de Vilamajor, a Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, IX. Arenys de Mar: Arxiu Fidel Fita, p. 48-67.


56

- MUNDÓ, A. M. (1974) “Domains and rights of Sant Pere de Vilamajor (Catalonia): a polyptych of c. 950 and c. 1060”. Speculum, XLIX-2.

- MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor).

- NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l’Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Inèdita.

- NUET BADIA, J. (1970) “Els pous de neu del Montseny”. Muntanya, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XCIV, núm. 650. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 75-86.

- NUET, J.; PANAREDA, J.Mª. (1986) “Les castanyedes al Montseny”, Revista Ausa núm. XII/116. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans, p. 65-78.

- OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals i Diputació de Girona.

- OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona (2008) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Memòria del Pla. Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals i Diputació de Girona.

- PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003) 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 83-89.

- PASCUAL, J.Mª (2015) “Una sirena o Àrtemis? Una aproximació iconogràfica a la figura femenina de can Canal de Vilamajor”. Quadernets de Vilamajor, nº 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 28-31.

- PLADEVALL i FONT, A. (1987) “Les arrels històriques de Palautordera. Pregó de les festes del Remei del 1979”. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 45-70.

- PLADEVALL i FONT, A. (1988) “Síntesi històrica i geogràfica dels municipis de les vessants vallesana del Congost i Osonenca”. Monografies del Montseny, 3. Viladrau: Amics del Montseny, p. 101-106.


57

- PLADEVALL i FONT, A. (1991) “El Montseny a l’època medieval. Dominis i jurisdiccions”. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny, p.83-106.

- PLADEVALL i FONT, A. (1991) “El Montseny a l’època medieval. Dominis i jurisdiccions”. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny, p.83-106.

- PLADEVALL i FONT, A. (1993) “El Montseny a l'època medieval. L'organització religiosa”. Monografies del Montseny, 8. Viladrau: Amics del Montseny, p. 101-124.

- POCH i RUESTES, J. (1994) “La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor esdevé un centre d’art”. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 33-48.

- POCH i RUESTES, J. (2003) “El Centre d'Art de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor: 15 anys d'activitats”. Lauro: revista del Museu de Granollers, núm. 24. Granollers: Museu de Granollers. p. 68-74.

- POCH i RUESTES, J. (2010) Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- PORTALS i MARTÍ, J. (1994) “Ermitans a Sant Elies (1665-1906)”. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 189-209.

- PORTALS i MARTÍ, J. (1998) “Els ermitans de Sant Elies (segles XVII-XVIII). La Veu d’en Pelideu, núm. 3. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 42-43.

- PORTALS i MARTÍ, J. (2000) La Costa del Montseny. Entre el turó de l’Home i la Tordera. Història d’una parròquia. Arenys de Mar: Els llibres del Setciències.

- PORTALS i MARTÍ, J. (2005) “Allotjaments militars al Baix Montseny: el memorial de Sant Celoni (1653-1657). Monografies del Montseny, 20. Viladrau: Amics del Montseny, p. 125-140.

- PORTALS i MARTÍ, J. (2006) “La Guerra de Successió al Montseny. Anys 1713-1714”. Monografies del Montseny, 23. Viladrau: Amics del Montseny, p. 211-235.

- PUIG Y CADAFALCH, J.; FALGUERA Y SIVILLA, A. DE; GODAY Y CASALS, J. (1983) L’arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II: del segle IX a l’XI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, (reedicio), p. 389-392.

- Quadernets de Vilamajor, 1 (2004), 2 (2006), 3 (2009), 4 (2015). Sant Pere de Vilamajor: Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor.


58

- REXACH i OLIVAR, A. (1992) Paisatges i llegendes del Montseny. Girona: EdiMurtra, p. 98.

- RIBOT, P. (1999) “L’aplec de Sant Elies”. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 113-114.

- RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino, p. 131.

- ROIGÉ, X.; ESTRADA, F. (2008) El mas al Montseny: la memòria oral. Temes d’etnologia, 16. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

- RUBIO i VENTAYOLS, J.M. (1996) Camins i pistes forestals de Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i el Pla de la Calma. Sant Celoni: J.M. Rubio, cop. Sant Celoni.

- SABOYA, M. (1988) “Obra realitzada per Grau Garriga: De Sant Pere de Vilamajor a Seül”. Plaça Gran (14 juliol 1988). Granollers.

- SABOYA, M. (1989) “Sant Pere de Vilamajor: obra de Mack per al Mil·lenari.”. Plaça Gran (22 juny 1989). Granollers.

- SAGRERA BASSA, T. (2009) Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- SANZ BOTEY (2015) Pla Director de l’església de Sant Pere de Vilamajor. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat.

- SARRIÀ i SARACHO, F. (2000) “Les masies de Sant Pere”. La Veu d’en Pelideu, núm. 7. Sant Pere de Vilamajor, p. 33-37.

- SARRIÀ i SARACHO, F. (2002) “Les Masies: el veïnat de Canyes”. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- SARRIÀ i SARACHO, F. (2008) “Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna”. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

- SOLDEVILA i BALART, Ll. [direcció] (1990) El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura. Argentona: L’Aixernador.

- SPIEGEL, O.; BELVER, J. (1989) “El Vallès, un taller para artistas del mundo”. Suplemento domingo, La Vanguardia. (21 agosto 1989), p. 50-53.


59

- TORRAS, C. (1998) “Les monedes locals del Vallès (1937-1938)”, Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, nº 3. Granollers: Centre d’Estudis de Granollers, p. 103-122.

- TURRÓ i MARTÍNEZ, A. (2007) Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i locals). Institut d’Estudis Catalans: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.

- UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELL (2003) XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell.

- VALL i RIMBLAS, R. (1977) “L’església pre-romànica de Sant Joan de can Nadal”. Arraona: revista d'història, núm.: 3 , 2ª època. Sabadell: Arxiu Històric, Museu d'Art i Museu d'Història de Sabadell, p. 5-9.

- VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: ed. Ausa, p.110.

- Vilamajor: butlletí municipal (2003-2007), nº 1 al 8. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

- VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) “Arbres monumentals i singulars del Montseny”. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny.

CARTOGRAFIA:

- ALPINA 20 (2007) Del Mogent a la Calma: Cànoves i Samalús, Cardedeu, Llinars, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor. Guia i mapa excursionista. Granollers: Alpina.

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002) Mapa i guia excursionista del Parc Natural del Montseny. E. 1:25.000. Granollers: Alpina.

- LLOBET, S.; COLL, X. (1990) El Montseny: la Calma, Matagalls, Agudes, Turó de l'Home, Santa Fe, Sant Marçal, Viladrau, Arbúcies, Tordera, Vilamajor i Tagamanent: Guia cartogràfica, notes geogràfiques, excursions, turisme, pistes de muntanya, urbanitzacions. Granollers: Alpina.

WEBGRAFIA:

- AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat

- ARXIU CORONA D’ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html


60

- ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA: http://www.cultura.arqbcn.cat/arxiu_cat.php

- ASSOCIACIÓ CATALANA DE SENDERISME: www.euro-senders.com/

- BIBLIOTECA DE CATALUNYA: www.bnc.cat/

- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat

- CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL: www.vallesoriental.cat/

- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ARXIUS EN LINIA http://.extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. MUNICIPIS: www.diba.cat/municipis

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL: www.diba.cat/opc

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SISTEMA D’INFORMACIÓ TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN): sitmun.diba.cat

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D’ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA, XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp

- ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/

- EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/

- FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya): /www.feec.cat

- FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/

- GENERALITAT DE CATALUNYA. MEDI AMBIENT: www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm

- GENERALITAT DE CATALUNYA. MUNICAT: municat.gencat.cat/

- GOBIERNO DE ESPAÑA. MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA I DEPORTE: www.mecd.gob.es

- HIGINI HERRERO, BLOC: www.higiniherrero.wordpress.com/

- HISTÒRIA DE VILAMAJOR, BLOC (Ferran Sarrià): http://vilamajor.blogspot.com.es/

- INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: www.icc


61

- INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (IEC): www.idescat.es

- MUSEU ARXIU TOMÀS BLAVEY: www.museudecardedeu.cat/

- PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html

- POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL, Consell Comarcal del Vallès Oriental: www.perebascones.com/pousdeglac/index.html

- REFLEXIONS DE SANT PERE DE VILAMAJOR, BLOC (Ricard Camprubí): http://spvilamajor.blogspot.com.es/

- SIBHIL·LA. FONS D’HISTÒRIA LOCAL DE CATALUNYA. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA: www.diba.es/fonshl/default.asp

- VILAMAJOR EN XARXA: ELS BLOCS DE VILAMAJOR:

http://vilamajorenxarxa.blogspot.com.es/


62

7. ÍNDEX D’ELEMENTS NO FITXATS

Denominació

Codi

Àmbit

Tipologia

Situació

Motiu

Capella de Sant Josep del Puig

1.1 Edifici Patrimoni immoble

Can Vidal del Puig, Les Canyes

Tot i que es troba inclosa a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat, fou enderrocada.

Capella de Santa Magdalena


Can Derrocada, El Pla de Vilamajor

Desapareguda.

Can Caseta 1.1 Edifici Patrimoni immoble

C/comtes de Barcelona, 5-7, El Pla de Vilamajor

Enderrocat.

Cal Ferrer Guineu


C/ Ripoll - La Força, El Pla de Vilamajor

Enderrocat.

Can Pau 1.1 Edifici Patrimoni immoble

Plaça de l’Església - La Força, El Pla de Vilamajor

Enderrocat.

Cal Barber 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Enderrocat.

L’Escola de nenes



Enderrocat.

Can Sion 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Enderrocat.

Can Felip 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Enderrocat.

Can Sorell del Pla


Av. Sant Nonet 11-13, El Pla de Vilamajor

Enderrocat

Rectoria de Santa Susanna


Veïnat de Santa Susanna

Enderrocada.


63

Can Món de Déu


Veïnat del Pla, disseminat

Les reformes de les que ha estat objecte li han fet perdre els seus antics valors arquitectònics.

Can Prat de les Brugueres


Veïnat de les Brugueres

Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior.

Can Pruna 1.1 Edifici Patrimoni immoble

Veïnat de les Brugueres


Can Vilorda 1.1 Edifici Patrimoni immoble

Veïnat del Sot de l’Om

Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior.

Can Jaumet Roca




Ca l’Ermità 1.1 Edifici Patrimoni immoble

La Força, El Pla de Vilamajor

Es tracta d’una construcció de factura recent sobre les restes de l’antiga masia

Cal Civader 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Es tracta d’una construcció de factura recent sobre les restes de l’antiga masia.

Can Planes 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Es tracta d’una construcció de factura recent sobre les restes de l’antiga masia

Cal Tard 1.1 Edifici Patrimoni immoble



Can Cortina 1.1 Edifici Patrimoni immoble

Veïnat de Canyes

Es tracta d’una construcció de factura recent sobre les restes de l’antiga masia.

Farga de can Clavell


La Força

Desapareguda. Hi ha referències


64

documentals del segle XIII. Es desconeix la seva ubicació.

Farga Reial 1.1 Edifici Patrimoni immoble

La Força

Desapareguda. Hi ha referències documentals del segle XIII. Es desconeix la seva ubicació.

Sant Lleïr 1.1 Edifici Patrimoni immoble

Sant Antoni de Vilamajor

Situat a Sant Antoni de Vilamajor, però forma part de la història de l’antic terme de Vilamajor.

Sant Jaume de Rifà



Situada a Sant Antoni de Vilamajor, però té el seu origen en una de les set viles de l’antic terme de Vilamajor

Sant Julià d’Alfou



Situada a Sant Antoni de Vilamajor, però forma part de la història de l’antic terme de Vilamajor

Can Panxa 1.1 Edifici Patrimoni immoble

Veïnat de les Canyes

Edificació de nova construcció sobre les restes d’una antiga masia.

Can Planes 1.1 Edifici Patrimoni immoble



Ca l’Andreu 1.1 Edifici Patrimoni immoble



Can Coca 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Antiga masia del segle XVII que fou objecte d’obres de reforma l’any 1930 i posteriorment, que modificaren el seu aspecte original.

Can Girabés 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Edifici de nova construcció sobre les restes d’una antiga masia.


65

Cal Regatxo 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Edifici de nova construcció sobre les restes d’una antiga masia.

El Vilaró 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Tot i que manté la seva estructura original ha estat objecte d’una reforma integral que li ha fet perdre els seus antics valors.

La Cogulla 1.1 Edifici Patrimoni immoble


Antiga masia que fou objecte d’obres de reforma que modificaren totalment el seu aspecte original.

Font de can Pau Nadal

1.3 Element arquitectònic

Patrimoni immoble

Veïnat del Pla

Fa molts anys que es va malmetre i avui només queda la mina amagada entre les bardisses.

Volta medieval del Racó de la Rosa

1.3 Element arquitectònic

Patrimoni immoble

La Força Podria formar part d’una farga medieval. Malauradament no s’ha pogut accedir a l’interior del recinte.

Bassa Barcaró 1.3 Element arquitectònic

Patrimoni immoble

Veïnat del Pla

Destruïda.

Camí ral de Sant Pere a Sant Antoni

1.5 Obra civil Patrimoni immoble

Veïnat del Pla

No és possible assegurar el traçat del camí.

Rec del Pla 1.5 Obra civil Patrimoni immoble

Veïnat del Pla

No es conserva.

Altar Major de Joan Gascó

2.2 Objectes Patrimoni moble

Església Sant Pere - La Força

Destruït durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitè Revolucionari del bàndol Republicà.

Retaule de la capella de Sant Joan de Cavallar


Can Nadal (Refugis del Montseny)

Robada de l’interior de la capella.

Retaule de Sant Joan de can Derrocada


Can Derrocada, El Pla de Vilamajor

Destruït durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitè


66

Revolucionari del bàndol Republicà.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

3.1 Fons d’imatges

Patrimoni documental

Arxiu Municipal de Barcelona

Només disposa de dues fotografies de Sant Pere de Vilamajor.

Fons Cuyàs 3.1 Fons d’imatges


Institut Cartogràfic de Catalunya

Només disposa de cinc fotografies de Sant Pere de Vilamajor.

Fons Salvany 3.1 Fons d’imatges


Biblioteca de Catalunya

Només disposa de dues fotografies de Sant Pere de Vilamajor.

Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya



Barcelona Només disposa d’onze fotografies de Sant Pere de Vilamajor.

Fons de Servicios Aéreos Comerciales Españoles (SACE).



Barcelona Sense interès cultural.

Arxiu Parroquial de Santa Susanna

3.2 Fons documental



Destruït durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitè Revolucionari del bàndol Republicà.

Arxiu de la Catedral de Barcelona

3.2 Fons documental


Barcelona Només disposa del Libri Antiquitatum, que fa referència a Vilamajor.

Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona

3.2 Fons documental


Barcelona Només disposa, pel que fa a referències sobre Vilamajor: Notari Nadal Castelló: manuals notarials dels anys 1579 a 1595.

Pessebre Vivent

4.1 Manifestació festiva

Patrimoni immaterial

La Força Es va celebrar durant un període molt breu de temps.

Via Crucis 4.1 Manifestació festiva


La Força Ja no es celebra. No s’han obtingut fotografies.


67

Nadal 4.1 Manifestació festiva


La Força Similar a la d’altres poblacions, sense cap tret característic.

Empriu de Vilamajor

5.1 Zona d’interès

Patrimoni natural

Serralada Litoral

Hi ha documentació de l’existència al segle XIII de l’empriu de Vilamajor a la Serralada Litoral (Usatge I Stratae: Constitutions de Cathalunya y altres drets de Cathalunya, Barcelona 1589, Llib. II II, Tit. III), però actualment no és te cap referència.

Roure de can Ram

5.2 Espècimen botànic singular

Patrimoni natural

Can Ram Present al Catàleg de béns a protegir POUM (2011), però ha mort.


68

Fotografia de la capella de Sant Josep a can Vidal del Puig, l’any 1985 (GAVÍN, 1990:153).

Fotografia del retaule de la capella de can Derrocada (1912, Antoni Gallardo). Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 [email protected]/opc

Mapa de Patrimoni Cultural Sant Pere de Vilamajor Virgínia...

Documents

Transcript of Mapa de Patrimoni Cultural Sant Pere de Vilamajor Virgínia...