marc normatiu aplicable al massís d'ardenya-cadiretes anàlisi i ...

MARC NORMATIU APLICABLE AL

MASSÍS D’ARDENYA-CADIRETES

ANÀLISI I DIAGNOSI

NOVEMBRE 2010



ANÀLISI I DIAGNOSI

Promou:

Consorci d’Ardenya-Cadiretes

Amb el suport de:

Redactor:

Carles Bayés i Bruñol Geògraf (UdG)

Montserrat Ventura Pujolar Geògrafa (UdG)

TAULA DE CONTINGUT

1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................................ 1

1.1. OBJECTIUS .................................................................................................................................. 1

1.2. MÈTODE ...................................................................................................................................... 2

2. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT SUPERIOR .................................................................. 3

2.1. CONTEXT ..................................................................................................................................... 3

2.2. EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES ..................................... 4

2.1.1. Característiques generals .......................................................................................................... 4

2.1.1. Característiques de l’àmbit d’estudi ........................................................................................... 6

2.3. CATÀLEG DEL PAISATGE DE LES COMARQUES GIRONINES ............................................. 10

2.3.1. Característiques generals ........................................................................................................ 10

2.3.2. Característiques de l’àmbit d’estudi ......................................................................................... 11

2.4. NORMATIVA APLICABLE DE PROTECCIÓ AMBIENTAL......................................................... 16

2.4.1. Legislació referent a urbanisme i territori ................................................................................. 16

2.4.2. Legislació referent a la qualitat atmosfèrica, lumínica i acústica.............................................. 16

2.4.3. Legislació referent a les aigües ............................................................................................... 16

2.4.4. Legislació referent a la contaminació de sòls .......................................................................... 17

3. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT LOCAL ....................................................................... 18

3.1. PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ............................................................................... 18

3.1.1. Caldes de Malavella ................................................................................................................. 19

3.1.2. Llagostera ................................................................................................................................ 21

3.1.3. Lloret de Mar ............................................................................................................................ 29

3.1.4. Sant Feliu de Guíxols ............................................................................................................... 32

3.1.5. Santa Cristina d'Aro ................................................................................................................. 42

3.1.6. Tossa de Mar ........................................................................................................................... 48

3.1.7. Vidreres ................................................................................................................................... 51

MARC NORMATIU APLICABLE OBJECTIUS I MÈTODE

-1-

1. INTRODUCCIÓ

1.1. OBJECTIUS

Aquest document té com a finalitat:

1. Analitzar i determinar la coherència del planejament vigent a l’àmbit d’estudi, establert pel Consorci Ardenya-Cadiretes, pel que fa a la compatibilitat d’usos permesos segons equiparació entre:

- planejament superior - planejament local,

- planejament intermunicipal, municipi - municipi, i

- planejament en l’espai PEIN - planejament en l’espai d’influència.

2. Permetre contrastar l’acompliment actual de la regulació d’usos i activitats de l’àmbit d’estudi, amb fitxa descriptiva i localització en els casos que no es produeixi, segons:

- usos permesos - usos existents, i

- usos permesos - zones d’especial sensibilitat.

Àmbit d’estudi

En vermell: àmbit d’estudi. En verd: espai PEIN.

Vidreres

Caldes de Malavella

Tossa de Mar

Llagostera Santa Cristina d’Aro

Sant Feliu de Guíxols

Lloret de Mar

-2-

1.2. MÈTODE

El document s’ha basat amb les pautes de treball següents.

1. Consulta i buidatge del planejament superior i local de l’àmbit d’estudi.

Planejament superior:

- planejament territorial,

- planejament urbanístic,

- planejament sectorial,

- planificació estratègica, i

- normativa ambiental.

Planejament local:

- planejament urbanístic,

- planejament derivat,

- plans d’emergència, i

- ordenances municipals.

2. Sistematització de les bases de dades i cartogràfiques segons:

- classificació del sòl,

- zonificació del sòl, i

- usos i activitats regulades.

3. Identificació d’incoherències entre planejaments:

- planejament superior - planejament local,

- planejament intermunicipal, municipi - municipi, i

- planejament en l’espai PEIN - planejament en l’espai d’influència.

4. Recopilació del mapa d’usos existents i del mapa de sensibilitats segons:

- Estudi socioeconòmic del massís d’Ardenya-Cadiretes

- Estudi - Inventari del patrimoni natural i cultural del massís d’Ardenya-Cadiretes

5. Identificació d’incoherències entre els mapes d’usos existents i de sensibilitats amb el mapa normatiu:

- usos permesos - usos existents, i

- usos permesos - zones d’especial sensibilitat.

6. Redacció de conclusions segons punts de conflicte i punts de millora.

MARC NORMATIU APLICABLE PLANEJAMENT SUPERIOR

-3-

2. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT SUPERIOR

2.1. CONTEXT

La relació de plans i normatives de rang superior d’especial interès per a l’àmbit d’estudi és la següent:

- Planejament territorial:

- Pla territorial general de Catalunya

- Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

- Pla director territorial de l’Empordà

- Planejament urbanístic

- Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC)

- Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrat per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense el pla parcial aprovat (PDUSC-2)

- Planejament sectorial

- Pla d’espais d’interès natural, xarxa natura i parcs naturals

- Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026

- Planificació estratègica

- Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines

- Agendes 21 - Plans d’acció local per a la sostenibilitat

- Normativa ambiental

- Normativa aplicable de protecció ambiental

Per l’efecte de recopilació i/o importància que alguns d’aquests documents normatius i estratègics tenen, per a l’àmbit i l’objecte d’estudi, es passa tot seguit a caracteritzar les determinacions d’ordenació i regulació de:

- Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

- Plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC i PDUSC-2)

- Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines

- Normativa aplicable de protecció ambiental

-4-

2.2. EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES

2.1.1. Característiques generals

General - Context

Data d’aprovació definitiva:

- 14 de setembre de 2010

Redacció d’acord amb:

- el Pla territorial general de Catalunya (1995)

- els plans territorials sectorials:

- Pla de carreteres de Catalunya (1985, revisat el 1995)

- Pla d’espais d’interès natural (1992)

- Mapa eòlic de Catalunya (2002)

- Pla de sanejament de Catalunya (1996)

- Pla de ports de Catalunya (2007-2015)

- Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009- 2015)

- Pla de l’energia de Catalunya (2006-2015)

- Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006-2026)

- Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (2006-2009)

- els plans directors territorials de l’Empordà (2010) i la Garrotxa (2010), i

- els plans directors urbanístics de la comarca del Pla de l’Estany (2010), del Sistema urbà de Girona (2010) i del Sistema urbà de Figueres (2010), a més de

- la normativa ambiental i les directrius de paisatge.

Contingut temàtic (similar al PTGC):

- La definició dels nuclis especialment aptes per a establir-hi equipaments d’interès comarcal

- L’assenyalament dels espais d’interès natural

- La definició de les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat

- L’emplaçament d’infrastructures

- Les àrees de protecció de construccions i d’espais naturals d’interès historico-artístic

- Les previsions de desenvolupament socioeconòmic

- Les determinacions per a la planificació urbanística

Sistemes bàsics del territori tractats:

- Sistema d’espais oberts

- Sistema d’assentaments

- Sistema d’infrastructures de mobilitat


-5-

General - Sistema d’espais oberts

Tipus bàsics de sòl, segons el grau de protecció:

- Protecció especial: sòl amb valors intrínsecs que aconsellen el seu manteniment indefinit com no urbanitzable i l’establiment de certes limitacions a les edificacions i els usos que la legislació urbanística admet en aquest règim de sòl,

- Protecció territorial: sòl amb valors, però de menys quantia i en els quals la localització o topografia aconsella, a més, restringir les actuacions d’implantació d’activitats o usos intensius només a casos excepcionals de comprovat valor estratègic, prèvia la tramitació dels instruments urbanístics adequats, i

- Protecció preventiva: la resta de sòl actualment no urbanitzable sotmès a les limitacions pròpies d’aquest règim, dintre del qual el planejament urbanístic general podrà, en el seu moment, classificar aquelles àrees que hagin o puguin urbanitzar-se en desenvolupament dels plans municipals.

Criteris de planejament:

- Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica

- Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori

- Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econòmics del territori

- Moderar el consum de sòl

General - Sistema d’assentaments

Les estratègies que el Pla territorial estableix tenen el caràcter de directrius per al planejament general urbanístic -plans directors i plans municipals- que hauran de concretar aquestes estratègies mitjançant delimitacions i ordenacions específiques de sòl urbà i urbanitzable.


- Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes

- Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori

- Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada

- Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris

- Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència

- Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements

- Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà

General - Sistema de mobilitat

S’estableixen relacions de coherència i complementarietat amb els plans sectorials específics d’infraestructures de mobilitat, carreteres i ferrocarrils. Les determinacions del Pla territorial tindran, segons els casos, diferent valor vinculant. Les seccions i traçats de les vies bàsiques vindran finalment determinats pels plans sectorials, si bé el Pla territorial pot establir diverses condicions d’inserció com poden ser determinades exigències de túnels, viaductes, variants o permeabilitats.


- Fer de la mobilitat un dret i no una obligació

- Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments

- Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans

- Integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial

-6-

2.1.2. Característiques de l’àmbit d’estudi

Àmbit d’estudi - Propostes d’ordenació

Pel sistema d’espais oberts:

L’àmbit d’estudi queda integrament acollit al règim de protecció especial del Pla territorial (delimitació coincident), essent:

- ... % de la superfície inclosa dins del Pla Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 del Massís de les Cadiretes, i

- ...% de la superfície restant com a espai de......

Pel sistema d’assentaments:

El pla proposa per a cadascun dels nuclis de població i per a l’escenari 2026, un paper territorial determinat en funció de les seves característiques. Per tal d’aconseguir aquest escenari assigna a cadascun dels assentaments, l’estratègia de desenvolupament urbanístic següent:

Estratègia de desenvolupament qualitatiu i reforçament nodal per als nuclis urbans de: Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols.

Estratègia de desenvolupament qualitatiu per al nucli urbà que ha exhaurit o està en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl però que pot millorar el seu paper com a àrea urbana en l’estructura territorial: Tossa de Mar.

Estratègia de creixement mitjà pels nuclis de: Llagostera, Santa Cristina d’Aro i Vidreres.

Estratègia de creixement moderat pel nucli de: Caldes de Malavella.

Reducció o extinció pel sector de sòl urbanitzable residencial de: Selva Brava (Llagostera) i Santa Ceclina (Vidreres).

Pel sistema d’infraestructures de la mobilitat:

El pla recull el que contempla el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC) en quant a:

- En transport col�lectiu:

- proposta d’un tren tramvia Girona - Sant Feliu de Guíxols que podria transcórrer recuperant en part l’antic carrilet, en paral�lel a l’eix de la C-65 (en el perímetre de l’àmbit d’estudi).

- En xarxa viària:

- condicionament de la C-65 (en el perímetre de l’àmbit d’estudi).

- previsió de la variant de la C-63 i nou traçat de la C-35, amb directrius de connectivitat establertes pel pla (en el perímetre de l’àmbit d’estudi).

- perllongament Blanes - Lloret de Mar, nova via Lloret -Tossa 2015-2030, (dins el perímetre de l’àmbit d’estudi). Eix del Maresme - Selva Marítima: continuació de l’Eix metropolità del Maresme, l’autopista C-32, cap a la Selva marítima, per tal de millorar l’accessibilitat als nuclis de Blanes, Lloret i Tossa de Mar. L’eix es troba en diferents fases d’execució segons el tram.

Àmbit d’estudi - Regulació del sistema d’espais oberts

Categories de protecció de l’àmbit d’estudi:

- Sòl de protecció especial

Definició del sòl de protecció especial: (Normes d’ordenació territorial. Directrius de paisatge, art. 2.6):

- 1. Comprèn aquell sòl que, pels valors naturals o de connectivitat ecològica, o per la localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori, que tenen diferents caràcters i funcions.

- 2. El sòl de protecció especial incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000.


-7-

Regulació del sòl de protecció especial: (Normes d’ordenació territorial. Directrius de paisatge, art. 2.7):

- 1. El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat. Amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. Quan es doni aquesta situació, el tractament del sòl haurà de garantir la preservació dels valors que han motivat la seva inclusió en la categoria de protecció especial.

- 2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’article esmentat i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

- 3. En el sòl de protecció especial, només es poden autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:

- a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que s’assenyalen a l’apartat 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 2.5.

- b) Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. Aquestes edificacions o instal�lacions corresponen als tipus B i C de l’article 2.5.

- 4. En el sòl classificat com de protecció especial que es destini a activitats agràries, s’entén com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).

- 5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables considerades del tipus B en l’apartat 3 de l’article 2.5 requereixen, per a ser autoritzades, la incorporació a l’Estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposen els articles 4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.

- 6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística que disposen els articles 4.1 i 4.2 de les Directrius de Paisatge, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.

- 7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat: a) Vegetació i hàbitats de l’entorn, b) Fauna de l’entorn, c) Valor edafològic, d) Funcions de connector biològic, e) Estabilitat del sòl, f) Funcions hidrològiques, g) Connectivitat territorial, h) Gestió dels residus, i) Accessibilitat i necessitat de serveis, j) Increment de la freqüentació, k) Patrimoni cultural i històric, l) Patrimoni geològic, m) Zones humides, n) Paisatge, o) Qualitat atmosfèrica, p) Millora esperada de l’espai protegit, q) Valor productiu agrari.

-8-

- En tot cas, les dimensions de l’àrea de sòl –superfície, amplada,...- seran determinants en la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial.

- 8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística– i d’altres instruments de planificació sectorial, es poden, en el marc de les regulacions d’ordre general que s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no és necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de:

- a) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la legislació vigent per a determinades actuacions en funció de la seva naturalesa i dimensió.

- b) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de Catalunya per als espais compresos en el pla d’espais d’interès natural.

- c) Les condicions específiques de caràcter més restrictiu establertes per als sòls que formen part de la Xarxa Natura 2000, en especial el compliment de l’article 6 de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.

- 9. Als espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment i millora de les taques de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres) i a la incorporació de mesures agroambientals, d’acord amb les polítiques agràries i els instruments de suport i finançament existents. Els departaments competents han de definir projectes de restauració i de foment amb aquests objectius per tal que les reposicions no gravin significativament l’activitat agrària

- 10. Les activitats extractives que tinguin lloc en el sòl de protecció especial es regeixen per allò establert a l’article 2.18.

Àmbit d’estudi - Cartografia. Propostes d’ordenació

Gironès Baix Empordà


-9-

La Selva

-10-

2.3. CATÀLEG DEL PAISATGE DE LES COMARQUES GIRONINES

2.3.1. Característiques generals

General - Context

Caràcter del document:

- descriptiu i prospectiu per a l’aplicació de les directrius de paisatge

Data d’aprovació:

- 23 d'agost de 2010 (aprovació prèvia), en període d’exposició pública

Àmbits d’aplicació:

- plans territorials parcials, i

- plans directors territorials.

Funcions territorials:

Plans territorials parcials

- Segons determina la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, la classificació i caracterització dels paisatges, així com els objectius de qualitat associats a cadascun, seran incorporats amb caràcter normatiu com a normes, directrius i recomanacions del paisatge als set plans territorials parcials i als plans directors territorials.

Planejament urbanístic

- Els mateixos plans territorials parcials i, depenent de cada cas, també els plans directors territorials, determinaran en quins supòsits les directrius del paisatge seran d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en la modificació i revisió del planejament urbanístic, o bé quan constituiran únicament recomanacions per al planejament urbanístic i per a altres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecció en el paisatge. Els catàlegs de paisatge també es conceben com a eines d’utilitat per a tècnics d'urbanisme i per als representants de les comissions territorials d'urbanisme, ja que es doten de directrius i recomanacions en clau paisatgística.

Definició:

- L’article 10 de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya defineix els catàlegs de paisatge de Catalunya com «els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir».

Continguts:

- L’inventari dels valors paisatgístics presents a la seva àrea.

- L’enumeració de les activitats i processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració actual del paisatge.

- L’assenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge.

- La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació en els termes que s’estableixen a l’article 6.

- La definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada unitat de paisatge. Aquests objectius han d’expressar les aspiracions de la col�lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn.

- La proposta de mesures i accions necessàries per assolir els objectius de qualitat paisatgística.


-11-

2.3.2. Característiques de l’àmbit d’estudi

Àmbit d’estudi - Caracterització

Unitat del paisatge:

- Ardenya - Cadiretes (22.501 ha, la part de les Comarques Gironines)

Municipis de la unitat:

- Parcialment o íntegrament, 11 municipis de les Comarques Gironines: Blanes, Caldes de Malavella, Castell-Platja d’Aro, Fogars de la Selva, Llagostera, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar i Vidreres. De la Regió Metropolitana: parcialment, Tordera

Trets distintius d’Ardenya - Cadiretes:

- Costa alta de grans penya-segats articulats amb petites cales, moltes urbanitzades, que constitueix un dels paisatges més característics de la Costa Brava.

- Vegetació molt densa i compacta, constituïda sobretot per boscos de suros, però també alzines i pins que recobreix el massís de Cadiretes-l’Ardenya.

- Les localitats més importants: Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes, se situen a la costa i són importants centres turístics, amb models diferents.

- Urbanitzacions molt esteses, en el paisatge forestal entre Lloret de Mar i Vidreres.

- Paisatges periurbans del tipus carretera-aparador caracteritzen les entrades i sortides a les poblacions, sobretot a Blanes i a Lloret de Mar.

- Extenses àrees de feixes abandonades i emboscades, testimonies del passat vitivinícola del massís.

- Formes granítiques variades afloren dotant el massís de perfils molt singulars.

Principals valors en el paisatge:

- Espais naturals protegits del massís de Cadiretes-l’Ardenya i de Pinya de Rosa.

- Formes de relleu litoral: cales, penya-segats, agulles, en combinació amb la vegetació i els canvis de color de l’aigua del mar.

- El nucli antic i emmurallat de la vila vella de Tossa de Mar, i el passeig de Sant Feliu de Guíxols.

- El paisatge del suro, una activitat d’aprofitament forestal ja gairebé desapareguda.

- Les platges i cales com a recurs fonamental del sector turístic.

- Jardins d’inspiració noucentista com Santa Clotilde a Lloret de Mar, i Pinya de Rosa a Blanes.

- El valor identitari i estètic de les formes granítiques singulars que defineixen, en alguns casos, el perfil del massís.

Avaluació del paisatge:

Debilitats:

- Un parc immobiliari relativament envellit, producte del creixement turístic i urbanístics dels anys 1960 i 1970.

- Generació de continus urbanitzats formats per infraestructures i edificacions que uneixen sense solució de continuïtat nuclis urbans diferents, és el cas de Blanes-Lloret de Mar i Sant Feliu-Palamós.

- Entrades als nuclis urbans amb paisatges banals i sense coherència estètica, que serveixen d’aparador comercial i d’oferta de serveis, destinats sobretot als conductors. Al mateix temps, la via pública d’aquestes entrades sol presentar uns acabats de mala qualitat. En són exemples Lloret de Mar (per Vidreres) i Blanes (av. d’Europa).

- L’alta estacionalitat del sector turístic, fet que implica un augment de la pressió sobre el paisatge.

- La banalització de la primera línia de costa, i l’aparició de continus urbans a la façana litoral, com és el cas de Lloret de Mar-Blanes, Canyelles, urbanitzacions al nord de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols-s’Agaró.

-12-

- Les masses forestals són molt vulnerables als incendis, en ser incloses gairebé totes en zones d’alt o molt alt risc d’incendi forestal. Els incendis forestals produeixen canvis dràstics en el paisatge, almenys durant un cert temps.

- Manca d’un pla especial per a la protecció del medi natural i del paisatge de l’espai d’interès natural de l’Ardenya-Cadiretes.

- Manca d’un catàleg detallat dels elements patrimonials amb valor històric del massís.

- La gran quantitat d’urbanitzacions de l’interior, com Aiguaviva Parc, que fragmenten els espais naturals interiors del massís.

Amenaces

- La fragilitat del paisatge litoral, sotmès a una alta pressió turística durant l’estiu.

- El desenvolupament de noves infraestructures, com la C-32.

- El desenvolupament de paisatges periurbans a Sant Feliu de Guíxols, per la vall de les Comes, Blanes i a Lloret.

- L’evolució d’unes urbanitzacions difícils de gestionar, degut en bona mesura a la gran superfície que ocupen.

- L’abandó de les activitats agràries i forestals suposa un augment de la massa boscosa i, conseqüentment, un augment del risc d’incendi.

Fortaleses

- Alguns sectors dels nuclis urbans són herència de la ciutat decimonònica i en conjunt estan ben conservats.

- El patrimoni històric i religiós de les ermites, els castells i altres elements ressenyats a l’apartat de valors històrics, simbòlics i estètics.

- La part central del massís de l’Ardenya, un espai de gran valor ecològic i paisatgístic en bon estat de conservació.

- L’oferta de jardins botànics com els de Mar i Murtra i Pinya de Rosa a Blanes, i els jardins noucentistes de Santa Clotilde a Lloret de Mar.

- Abundants singularitats geomorfològiques que afegeixen un valor afegit a uns entorns paisatgístics de gran rellevància i qualitat.

- La façana marítima conté valors naturals, arquitectònics, urbanístics i culturals que li donen un caràcter singular, camins de ronda, ports, penya-segats, cales i platges.

- La carretera GI-682 de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols conserva, en la seva majoria, el traçat original així com elements arquitectònics d’elevat valor patrimonial.

- La creació de l’entitat «Ardenya. Patrimoni i natura», una organització sense ànim de lucre que té com a finalitat «la conservació, divulgació i gaudi del patrimoni cultural que integra el corredor de la vall d’Aro i el massís de l’Ardenya» pot contribuir a l’establiment d’un bon model de gestió del paisatge de l’Ardenya-Cadiretes.

- La creació de la revista Gavarres l’any 2002, que també tracta l’àmbit de l’Ardenya, contribueix a reforçar el sentiment de pertinença de la població amb els seus paisatges.

Oportunitats

- Les determinacions del PDUSC pot assegurar la conservació dels espais lliures presents a primera línia de costa.

- El canvi de paradigma turístic cap a una oferta més diversificada i de qualitat.

- La constitució del Consorci de l’Ardenya-Cadiretes el juny de 2009, pot ajudar a la millora de la gestió d’aquest espai d’interès natural.

- Presència de masos abandonats, que es podrien rehabilitar i adequar per a activitats de turisme rural.

Àmbit d’estudi - Objectius i criteris de protecció, gestió i ordenació

Objectius de qualitat paisatgística:

- 2.1. Uns assentaments de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols ordenats i que no comprometin els valors del paisatge que alberga, ni els valors dels espais circumdants, i amb unes entrades als nuclis de qualitat.


-13-

- 2.2. Unes urbanitzacions de Maçanet de la Selva, Tossa de Mar, Vidreres i Lloret de Mar ordenades i integrades en el paisatge, de manera que es minimitzi el seu impacte visual.

- 2.3. Una façana marítima de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret i Blanes, amb penya-segats, cales i dunes ben preservats i gestionats, que mantingui el seu valor escènic, històric i la identitat paisatgística de cada lloc i els valors i elements propis de caràcter natural, històric, cultural i etnològic.

- 2.4. Unes formacions granítiques del massís de l’Ardenya-Cadiretes preservades com a elements configuradors del paisatge, que actuïn com a fites en el paisatge, revaloritzant el seu caràcter.

- 2.5. Un paisatge de muntanya litoral amb extensos boscos de suros, alzines i pins productius i ben gestionats, lliure de transformacions i processos d’artificialització, que mantingui l’escenari de gran valor escènic que conforma.

- 2.6. Un sistema de restes arqueològiques i històriques ben preservats i gestionats dintre d’un context forestal, urbà o rural que permeti la seva accessibilitat, descobriment i gaudi per part dels seus usuaris.

- 2.7. Un paisatge d’hortes periurbanes a l’entorn del massís de l’Ardenya-Cadiretes preservat i ben gestionat, que mantingui la diversitat d’elements que el caracteritzen i el doten d’identitat pròpia.

- 2.8. Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de l’Ardenya-Cadiretes.

Criteris i accions dirigits prioritàriament a la protecció:

- 2.1. Garantir la preservació de les formes granítiques del Massís de l’Ardenya (com el turó de Gustinoi, el puig Gros, els Carcaixells i roca Rodona d’en Cama, roca Teixonera, Pedra-sobre-Altra, Esfinx del Montclar, roca Ponsa, roques Bessones, roca del Moro, roca Tosa, Pedralta, Doms de Solius), el sistema de penya-segats de tot el massís, així com els espais d’especial valor escènic com les cales de Salionç, Giverola, Santa Cristina i Treumal, Sant Francesc, etc. Normalment aquests espais confinen amb extensos boscos que mereixen ser tractats com a zones de transició i contacte amb el mar, per a garantir la permanència i qualitat d’aquests paisatges.

- 2.2. En la revisió dels POUM dels municipis de Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Llagostera, s’ha de preservar la imatge de les singularitats geomorfològiques definides en el criteri anterior, condicionant les dimensions, volumetria i colors de les edificacions que puguin afectar-les, buscant traçats alternatius per a la implantació de les infraestructures i altres elements barrera, i establint àrees i franges amb paràmetres limitatius d’edificació o de no edificació. Els POUM establiran les zones on caldrà la redacció de plans especials urbanístics per a la preservació d’altres singularitats geomorfològiques de caràcter local.

- 2.3. Mantenir i revaloritzar a través de les eines de desplegament dels POUM els elements arquitectònics singulars (fars, torres de defensa, ...) com a elements de referència històrica de la façana marítima, posant èmfasi en els municipis que concentren més exponents d’elements històrics de caràcter defensiu com Blanes, Tossa de Mar, i Sant Feliu de Guíxols.

- 2.4. Els POUM dels municipis d’aquesta unitat de paisatge aplicaran mesures de protecció i gestió del sòl als espais d’interès natural i connector de la Modeguera; vall de Cubells - les Bateries; Vilar d’Aro - Bosc d’en Provençal; connector el Bosc d’en Provençal - massís de Cadiretes; el Ridaura; les Comes – Mas Canada; les Penyes - Punta Brava - Monticalvari - mirador dels Frares; vall de Solius; connector les Gavarres - Cadiretes (Costa d’Alou-riera de Salenys); puig Nau-Infern d’en Caixa; riera de Tossa; Ses Alzines - Ses Cards; basses de les Mateues i riera de Malavella; muntanya de Can Cabanyes; cala Canyelles - cala Morisca; connector cala Canyelles-Massís de Cadiretes; cala Gran, Suro Gros, Serrabrava i costa Marcona; connector de la Selva Marítima; muntanya de l’Àngel - riera d’en Passapera; Santa Cristina - Fenals; torrent del Sot del gel - torrent del Mal Camp; boscos de la serra Llarga - cala Sant Francesc- Santa Cristina; turó de Sant Joan; riera de Blanes i torrent de Valldolig; connector conca del Valldolig; turó de Montell; connector turó de Montell - delta de la Tordera; desembocadura de la Tordera (veure mapa 5 de la cartografia general).

Criteris i accions dirigits prioritàriament a la gestió:

- 2.5. Mantenir els jardins Santa Clotilde, Pinya de Rosa i Mar i Murtra, pel seu valor històric i patrimonial.

- 2.6. Impulsar l’elaboració d’estudis i informes d’impacte i integració paisatgística de totes les propostes de noves infraestructures viàries, que incloguin mesures d’integració paisatgística.

- 2.7. Garantir la connexió ecològica i paisatgística entre el massís de l’Ardenya i el de les Gavarres a través de la carretera C-31, en el seu tram entre Santa Cristina d’Aro i Llagostera.

-14-

- 2.8. Preservar el valor patrimonial de la carretera GI-682, de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, i la carretera GIV-6821 de Llagostera a Tossa de Mar a través de Sant Grau d’Ardenya. Ambdues són carreteres històricament ben inserides al territori i amb àmplies vistes escèniques a la trobada entre el massís de l’Ardenya i el mar, sobretot la GI-682.

- 2.9. Promoure accions per tal de millorar la qualitat estètica i ambiental de les urbanitzacions de l’Ardenya- Cadiretes (Aiguaviva Parc, Montbarbat, Lloret Verd, los Pinares, Terrafortuna, Mas Altaba i Santa Seclina). Les actuacions aniran encaminades a la millora dels accessos, perifèries, a regulació de les tipologies constructives i dels tipus de cobertes, i els codis cromàtics en les edificacions, així com a l’asfaltat de carrers, l’enllumenat públic, la recollida de residus, o la creació i rehabilitació dels espais públics.

- 2.10. Millorar els perímetres de les urbanitzacions, amb dues finalitats: estètica i de protecció davant els incendis forestals. Amb uns límits definits i identificables, i zones d’integració amb l’entorn natural ordenades i dissenyades per fer front als incendis forestals.

- 2.11. Els espais testimonials de dunes com a la platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, a la cala dels Canyerets també a Sant Feliu de Guíxols, a la platja de Santa Cristina a Lloret de Mar, han d’estar integrats dins l’espai urbà, ben conservats, no fragmentats i explicatius del paisatge originari. Emprar el potencial didàctic i pedagògic dels espais dunars amb l’objectiu d’augmentar el grau d’identificació de la població amb aquests paisatges i conscienciar-la del seu caràcter singular i de la seva fragilitat.

- 2.12. Promoure el control i definició de les masses forestals per tal de reduir el risc d’incendi forestal.

- 2.13. Establir límits concrets entre les zones de boscos i els àmbits d’interès visual com a sistema d’accentuació dels elements de valor en el paisatge com ara els penya-segats de la costa o en diferents punts del Massís de Cadiretes.

- 2.14. Evitar les afectacions, alteracions geomorfològiques o la instal�lació de telecomunicacions, parcs eòlics i fotovoltaics o altres elements potencialment distorsionadors sobre el fons escènic emblemàtic de l’Ardenya-Cadiretes.

- 2.15. Evitar la desfiguració de les fites paisatgístiques del far de Tossa de Mar i el nucli històric de s’Agaró, amb construccions, infraestructures, i en general, amb barreres visuals que impedeixin o dificultin considerablement la percepció de les imatges més interessants, per causa de la seva dimensió, forma o color.

- 2.16. Impulsar iniciatives que promoguin les vinculacions dels punts arqueològics de principal interès amb els itineraris paisatgístics com a suplements pedagògics de la xarxa de recorreguts.

Criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació:

- 2.17. Els POUM de Lloret de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro han d’evitar la consolidació de nous continus edificats i esponjar els ja existents de la façana litoral de Lloret de Mar-Blanes, Canyelles, urbanitzacions al nord de Tossa de Mar, S’Agaró - Sant Feliu de Guíxols, i Platja d’Aro - S’Agaró.

- 2.18. Promoure l’elaboració de plans especials d’ordenació del paisatge dels fronts marítims, per adaptar-los a les especificitats geomorfològiques, d’edificació, de patrimoni i d’edificació del lloc. Es consideren zones prioritàries d’actuació les franges costaneres amb continus urbans de Lloret de Mar-Blanes, Canyelles, urbanitzacions al nord de Tossa de Mar, S’Agaró-Sant Feliu de Guíxols,Platja d’Aro-S’Agaró.

- 2.19. Impulsar la incorporació en la revisió dels POUM dels municipis de Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar determinacions que limitin i condicionin la seva ampliació d’edificabilitat i estableixin criteris sobre el tractament de les zones exteriors amb l’objectiu de millorar la qualitat i la integració paisatgística del conjunt: Sant Feliu de Guíxols: sòl urbà zona urbanització Ca n’Oliva; Sant Feliu de Guíxols: sòl urbà zona sud de la urbanització Punta Brava; Tossa de Mar: sòl urbà zona urbanització cala Salionç; Tossa de Mar: sòl urbà zona urbanització de cala Giverola i càmping La Pola.

- 2.20. Introduir en la revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal de Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar un apartat específic sobre el tractament paisatgístic dels vials d’accés a aquestes poblacions amb l’objectiu de garantir uns accessos als nuclis urbans ordenats i que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans, a la vegada que reforcin el caràcter i la identitat dels nuclis urbans als quals estan vinculats.

- 2.21. Elaborar un pla especial urbanístic d’ordenació del paisatge dels espais d’horta de la vall de les Comes al municipi de Sant Feliu de Guíxols. El Pla ha de procurar perquè els horts estiguin ben inserits al lloc, els materials que el conformen siguin respectuosos amb els elements del medi natural i coherents amb els valors paisatgístics del seu l’entorn, i que l’activitat productiva dirigida a l’autoconsum pugui coexistir amb les activitats de caràcter social, lúdic o educatiu. En aquest sentit, han de ser objecte d’una adequada ordenació paisatgística seguint les indicacions de la Guia d’integració paisatgística d’horts


-15-

urbans i periurbans editada per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En general, promoure espais d’horta en les noves extensions urbanes al voltant del massís de l’Ardenya-Cadiretes.

- 2.22. Establir pautes de control en l’ordenació i criteris d’edificació (volums, tipologies de construccions i materials, colors) per tal de minimitzar l’impacte de les edificacions disperses incloses en els àmbits visuals dels penya-segats i dels vessants boscosos que arriben fins al mar.

- 2.23. Elaborar un pla d’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos viaris de les entrades als nuclis amb incidència visual (edificis, exposicions a l’aire lliure, instal�lacions adjacents, cromatismes, retolació). Aquesta actuació és prioritària a Lloret de Mar (per Vidreres) i a Blanes (av. d’Europa).

- 2.24. Iniciar uns treballs de restauració progressiva amb condicions paisatgístiques adequades els camins rurals, les carreteres, els senders, els camins ramaders i altres vies de comunicació que puguin resultar afectades per la construcció del tram de la C-32 fins a Lloret.

- 2.25. Pel fet que transcorren per àrees sensibles, reintegrar paisatgísticament el tram Blanes-Lloret de la C-32, mitjançant barreres, tancaments, filtres vegetals o altres tècniques i estratègies amb l’objectiu de millorar-ne tant l’aspecte com la connectivitat social i ecològica entre els ambients continentals i litorals.

- 2.26. Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i de miradors accessibles a peu o amb vehicles, on la percepció i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent. Aquesta xarxa, que comprèn miradors i camins existents, i d’altres a consolidar, hauria de rebre, allà on correspongui, les actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per tal de potenciar la funció de facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori. Són els miradors de Sant Elm, Carcaixells d’en Dalmau, Puig Cadiretes, Sant Grau, Turó de Sant Joan, i els itineraris paisatgístics a peu o bicicleta del GR-92 (que inclou el camí de ronda de s’Agaró, i de Sant Feliu de Guíxols a Sant Pol), Solius-Carcaixells, Sant Feliu-Sant Baldiri, Ruta del Carrilet, i els motoritzats de l’itinerari Costa Brava, Tossa-Llagostera (GIV-681), Lloret-Vidreres (C63), Hostalric-Punta de la Tordera (veure mapa 2.2, al final de la fitxa). Integrar el conjunt de miradors i itineraris al Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.

- 2.27. Prestar en els POUMS d’aquesta unitat de paisatge una especial atenció a aquells altres miradors i itineraris accessibles, a aquells que es troben en els espais periurbans i també als camins de ronda marítims.

Àmbit d’estudi - Cartografia. Valors estètics

-16-

2.4. NORMATIVA APLICABLE DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Les formes de desenvolupament del sòl segueixen les determinacions de protecció ambiental del marc legislatiu vigent en matèria de sostenibilitat urbanística. les referències legals bàsiques són les següents:

2.4.1. Legislació referent a urbanisme i territori

Marc legal Àmbit Any

Decret Llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística Català 2007

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la llei d'urbanisme Català 2006

Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme Català 2005

Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat Català 2003

Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya Català 1995

2.4.2. Legislació referent a la qualitat atmosfèrica, lumínica i acústica


Ley, 34/2007, de 15 d'octubre de 2007, de calidad del aire y protección de la atmósfera Estatal 2007

Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Ley 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, pel que fa a l’evaluació i la gestió del soroll ambiental

Estatal 2005

Decret 82/2005 de 03-05-2005, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31-05-2001, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn

Català 2005

Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre de 2007, pel que es desenvolupa la Ley 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, pel que fa a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques

Estatal 2003

Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido Estatal 2003

Llei 16/2002, de 28 de juny de 2002, de protecció contra la contaminació acústica Català 2002

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric

Català 1996

Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica

Català 1995

Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions

Català 1995

2.4.3. Legislació referent a les aigües


Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes

Català 2009

Directiva 2008/32/CE del Parlament Europeu i del Consell d'11 de març de 2008 que modifica la Directiva 2000/60/CE per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, pel que fa a les competències d'execució atribuïdes a la Comissió.

Europeu 2008

Reial Decret 9/2008, d'11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril

Estatal 2008

Reial Decret-Llei 4/2007, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol

Estatal 2007


-17-


Directiva 2006/11 relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat Europea

Europeu 2006

Decret 187/2005, de 6 de setembre, de modificació del Decret 93/2005, de 17 de maig, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hídrics

Català 2005

Decret 93/2005 de 17 de maig, d'adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hídrics

Català 2005

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Català 2003

Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminars I, IV, I, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost d'Aigües

Estatal 2003

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament Català 2003

Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Ley de Aguas Estatal 2001

Directiva 2000/60/CE Marc de l'aigua, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües

Europeu 2000

Reial Decret 995/200, de 2 de juny, pel qual es fixen objectius de qualitat per a determinades substàncies contaminants i es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril

Estatal 2000

Directiva 91/271/CEE de tractament de les aigües residuals urbanes Europeu 1991

Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat Català 1986

Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals

Català 1981

Directiva 80/68/CEE relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses

Europeu 1980

2.4.4. Legislació referent a la contaminació de sòls


Article 15 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny i per l'article 14 de la Llei 9/2008, de 10 de juliol

Català 2008

Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, segons el qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl, els criteris i els estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Estatal 2005

Articles 27 i 28 de la Llei bàsica 10/1998, de 21 d’abril, de residus Català 1998

-18-

3. DETERMINACIONS DEL PLANEJAMENT LOCAL

3.1. PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL

Situació del planejament vigent

Municipi Planejament / any

Caldes de Malavella POUM en tràmit: aprovació inicial febrer 2009

Llagostera POUM 2003: aprovació definitiva 25/09/2003

Lloret de Mar POUM 2007: aprovació definitiva 28/06/2007

Sant Feliu de Guíxols POUM 2006: aprovació definitiva 20/04/06

Santa Cristina d'Aro POUM 2007: aprovació definitiva 26/09/2007

Tossa de Mar POUM 2006: aprovació definitiva 27/07/2006

Vidreres Revisió PGOU 2003: aprovació definitiva 04/06/2006

Zonificació del sòl de l’àmbit d’estudi

Zones del sòl de l’àmbit d’estudi

Municipi Àmbit PEIN Àmbit restant

Caldes de Malavella Zona d’espais inclosos al PEIN i a la Xarxa Natura 2000 (25a)

Zona de protecció d’espais naturals protegits (24h)

Llagostera Zona de reserva forestal (RF) Zona rústica-agrícola (RA)

Zona de paisatge fluvial (PF) Zona de reserva forestal (RF) Zona rústica-agrícola (RA)

Lloret de Mar Zona PEIN (5.0) Zona no urbanitzable costaner (5C-PEIN)

Zona agrícola (5.1) Zona no urbanitzable comú (5.2) Zona forestal (5.3) Zona de protecció del paisatge (5.4) Zona no urbanitzable costaner (5C1, 5C2 i 5C3)


Zona forestal Zona agrícola Zona de protecció natural i paisatgística Zona no urbanitzable costaner (CPEIN)

Zona forestal Zona agrícola Zona de protecció natural i paisatgística

Santa Cristina d'Aro Zona PEIN (16) Zona NU-CPEIN (17) Zona NU-C1 (18)

Àmbit de connectivitat ecològica: Zona forestal (19) Zona de protecció agrícola (20)

Tossa de Mar Àrees incloses dins el PEIN (subíndex pn) Zona rural de protecció forestal (RF) Zona no urbanitzable costaner (C1)

Zona rural de protecció agrícola (RA) Zona rural de protecció forestal (RF) Zona rural de càmping (RC)

Vidreres

Zona d’especial valor natural i paisatgístic (SINP) Zona d’especial valor forestal (SF) Zona d’especial valor agrícola (SA1) Zona agrícola (SA2)

Zona de PEIN (10)

Regulació dels usos i activitats de l’àmbit d’estudi

Caldes de Malavella Llagostera Lloret de Mar

MARC NORMATIU APLICABLE PLANEJAMENT LOCAL

-19-

Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Tossa de Mar Vidreres

Caldes de Malavella

Caldes de Malavella - Disposicions comunes

Usos i activitats compatibles (art. 212)

S’admeten les activitats tradicionals (agricultura, ramaderia, usos forestal), per bé que, per cada zona, es fixen objectius de conservació i se n’ordenen les activitats. S’accepten aquells altres usos propis dels sistemes naturals com ara les activitats d’educació ambiental, científiques, de turisme rural, de lleure i cinegètiques, en tant que siguin compatibles amb el caràcter natural dels espais.

També s’admeten totes les activitats derivades de la gestió dels espais naturals i aquelles actuacions destinades a la restauració i conservació dels seus sistemes naturals.

Usos i activitats incompatibles (art. 213)

No s’admeten aquells usos que, atenent els valors que el pla d’ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix en el sòl no urbanitzable, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l’assoliment de les dites finalitats.

Són incompatibles amb aquest tipus de sòl aquells usos o activitats que es contradiguin amb el caràcter d’espai lliure, agrícola, forestal o natural, i en concret els següents:

a) Les parcel�lacions urbanístiques, segons s’estableix a l’article 47 del text refós de la Llei d’urbanisme.

b) Habitatges de nova construcció, excepte en els casos previstos per la Llei (47.6.b de la Llei d’Urbanisme i 50 del seu Reglament)

c) Les activitats industrials, les activitats comercials i de serveis, llevat de les modalitats de turisme rural i aquells altres supòsits esmentats a l’apartat de usos i activitats compatibles o directament vinculades a les activitats agràries.

d) Les activitats d’emmagatzematge de qualsevol producte o residu, llevat que tinguin relació amb la producció agrícola, ramadera i forestal de la finca, o amb la gestió dels espais naturals.

e) El tractament o l’eliminació de qualsevol tipus de residus o deixalla, fora de les zones específicament assenyalades. S’entén exclosa d’aquesta prohibició la utilització de fems, purins i restes vegetals agrícoles i forestals en les activitats agrícoles, d’acord amb la legislació sectorial aplicable.

f) Les activitats extractives d’àrids o qualsevol altre tipus de material que sigui contemplat per la legislació sectorial (argiles, calcària, pedra ornamental,...).

Regulació d’usos compatibles (art. 214)

a) Agrícola i ramader:

La gestió dels residus ramaders es regirà pel que determina la Llei 6/1993 i altra legislació sectorial aplicable així com per l’ordenança municipal reguladora de l’aplicació de fems i purins procedents d’activitats ramaderes aprovada el 26 Agost de 1998.

No es permetrà l’establiment de noves granges porcines, ni l’ampliació de les existents. Tenint en compte que el Decret 476/2004 inclou el municipi de Caldes de Malavella dins d’una zona vulnerable de nitrats, totes les activitats del sector seguiran el Codi de bones pràctiques agràries en relació al nitrogen establert per l’Ordre del 22 d’octubre de 1998.

b) Forestal:

Els aprofitaments forestals que tinguin per objecte l’explotació de les plantacions forestals formades amb espècies de creixements ràpid s’han de dur a terme d’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i les disposicions concordants així com el Decret 64/1995, de 7 de març, de mesures de prevenció d’incendis forestals.

-20-

A la resta de terrenys forestals, a banda de la legislació sectorial esmentada, també són d’aplicació les determinacions següents:

- Les capçades dels aprofitaments forestals que no siguin retirades o eliminades caldrà que es triturin i s’estenguin a ran de sòl.

- No s’admet la utilització de mètodes de desembosc que puguin causar efectes d’erosió irreversible del sòl.

- Les vies de desembosc no podran comportar terraplens de més de 4 m, desforestació o erosió del sòl.

c) Càmping, caravàning i acampada lliure:

La instal�lació d’establiments d’aquest tipus, en aquelles àrees que la regulació de zones d’aquestes Normes així ho permeti, hauran de realitzar-se atenent especialment a la seva integració en el paisatge. En tot cas, aquestes instal�lacions s’hauran d’ajustar a les normatives del Departament de Comerç, Consum i Turisme i a les que els siguin d’aplicació.

Per a la seva implantació caldrà la tramitació d’un pla espacial urbanístic. L’acampada lliure serà permesa a les zones degudament delimitades i senyalitzades per l’Ajuntament per a tal finalitat sense perjudici del que estipuli la legislació sectorial aplicable.

d) Circulació motoritzada:

La circulació motoritzada es regeix segons el que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural i el Decret 166/1998, de 8 de juliol que la desenvolupa i altres disposicions concordants.

No s’admet la realització de proves esportives motoritzades fora de la xarxa viària bàsica ni l’establiment de circuits permanents.

e) Ús i accés públic

A efectes d’aquesta norma, s’entén per l’ús públic –i, per tant, objecte d’aquesta norma el desenvolupament d’aquelles activitats no directament productives que tradicionalment s’han dut a terme al medi natural o rural (el passeig, el lleure, determinats esports...).

Qualsevol activitat que es dugui a terme relacionada amb l’ús públic s’ha de realitzar amb ple respecte als béns públics i privats, als drets i les propietats existents i de forma que no comporti dany al medi natural o a les persones.

No es permet l’abandonament de materials i l’abocament de deixalles o qualsevol material de rebuig.

És d’aplicació el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i altres disposicions concordants.

Construccions (art. 215)

1. Es permet la reconstrucció i rehabilitació d’aquelles masies i cases rurals que el catàleg així ho determini, amb vista a destinar–les a habitatge familiar, a un establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament), a un establiment de turisme rural, a activitats d’educació en el lleure, o a qualsevol activitat vinculada a l’ús agrari o forestal de la finca. Sempre que sigui possible, les obres hauran de conservar la volumetria i les característiques arquitectòniques originals de l’edifici. En qualsevol cas, es seguiran les especificacions marcades en el catàleg de masies.

S’admet les noves construccions en les tipologies següents, i sense perjudici de les limitacions determinades a cada zona:

a) Construccions i dependències lligades a una activitat agrícola, ramadera, d’explotació dels recursos naturals o, en general, rústica.

b) Les construccions i les instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i funcionament de les obres públiques.

c) Equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 47 del text refós de la Llei d’urbanisme, seguint el procediment fixat en l’article 48 de la mateixa llei.

d) Les activitats d’acampada o càmping, que exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d’un Pla especial urbanístic

Caldes de Malavella - Zona de protecció d’espais naturals protegits (clau 24h)

Definició (art. 229)

Es tracta de zones naturals perifèriques a sòls qualificats com a Zona d’espais Naturals protegits (clau 25), és a dir, a espais del PEIN o a zones humides. Són zones amb valors naturals intrínsecs que, a més, desenvolupen una funció de protecció i esmorteïment d’impactes cap als espais protegits, beneficiosa per a assegurar el manteniment dels valors naturals d’aquests espais. Es localitzen a dos àmbits: a l’entorn de l’espai inclòs al PEIN del massís de Cadiretes i a l’entorn dels prats de Sant Sebastià i de l’espai inclòs al PEIN dels Estanys de Sils.


-21-

Règim d’ús (art. 229)

S’admet l’ús residencial, únicament a les masies i cases rurals existents actualment.

No s’admeten activitats extractives. Tampoc s’admeten activitats de càmping i caravàning.

Es permeten els usos agrícoles, ramaders i forestals tradicionals a excepció de les noves granges, i en general, de les activitats ramaderes intensives.

S’admeten les activitats turístiques, didàctiques i de lleure sempre i quan siguin realitzades amb el màxim respecte i el mínim impacte envers l’entorn.

Es permeten les activitats científiques i conservacionistes que no posin en perill els objectius de conservació d’aquesta zona.

No s’admeten els usos esportius susceptibles de provocar l’erosió del sòl, nivells sonors alts o d’altres alteracions significatives dels sistemes naturals.

No s’admet la destrucció, tala o arrancada del bosc de ribera, excepte en activitats amb finalitats conservacionistes ni la introducció d’espècies al�lòctones.

No es permet la destrucció de les landes de bruc vermell.

No s’admeten noves plantacions d’espècies al�lòctones, com l’eucaliptus o el pi insigne, ni l’ampliació de les existents. Sí es permeten noves plantacions de les varietats de pollancres (Populus sp).

No s’admet l’abocament d’aigües residuals no tractades directament als cursos fluvials.

A la zona perifèrica dels prats de Sant Sebastià i estany de Sils, no s’admet cap actuació que pugui alterar de manera directa o indirecta el sistema hidrològic, ja sigui en quantitat com en qualitat, (moviment de terres, desviament de rec i rieres, construcció de basses i pantans...). Tampoc es permeten noves construccions de drenatge ni cap activitat que comporti una dessecació significativa de la zona inundable.

Només es permet l’obertura de pistes o la prolongació de les existents si l’actuació està prevista en un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) o per actuacions de prevenció i extinció d’incendis.

Es prohibeix qualsevol moviment de terres, excepte aquells derivats de l’arranjament i l’obertura de camins o de les activitats de gestió agrícola o forestal pròpies a la zona, evitant afectacions excessives.

Caldes de Malavella - Zona d’espais inclosos al PEIN i a la Xarxa Natura 2000 (clau 25a)


a) Espais qualificats d’interès Natural, en ser inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) pel Decret 328/1992:

- Estany de Sils (inclòs també en la Xarxa natura 2000)

- PEIN del Massís de Cadiretes, amb la delimitació dels corresponents plans especials de delimitació de cada espai.

b) Espais qualificats com a Xarxa Natura 2000, en ser inclosos en l’Acord de Govern 112/2006, del 5 de setembre, com a llocs d’interès comunitari (LIC) o zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), que corresponen a l’espai Estany de Sils - Riera de Santa Coloma, amb la delimitació del corresponent pla especial de delimitació de l’espai.

Règim d’ús (art. 231)

En el cas del Massís de Cadiretes i fins el moment d’aprovació de l’esmentat Pla especial, s’aplicaran en aquesta zona les normes i condicions d’ús de la Zona de protecció d’espais naturals protegits (clau 24h).

Llagostera

Llagostera - Disposicions comunes

Usos permesos i usos incompatibles (art. 145)

1. Es permeten els usos especificats a continuació, així com les construccions vinculades a aquests usos, sempre que s’ajustin als

-22-

requisits establerts per la normativa del POUM (les restriccions que es determinin en cada zona) i les normatives sectorials:

a) Usos i aprofitaments agrícoles, ramaders, i aquells que són propis d’una activitat d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica.

b) Habitatge familiar, directament i justificadament associat a una de les activitats d’explotació de l’apartat anterior.

c) Usos comercials depenents de les activitats agropecuàries i forestals.

d) Usos d’interès públic, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 47 de la Llei 2/2002. A aquest efecte, són d’interès públic:

- Les activitats col�lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure.

- Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

- Les instal�lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics.

e) Construccions destinades a activitats de turisme rural o de càmping.

f) Construccions i instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

g) Estacions de subministrament de carburants, sense taller de reparació, i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

h) Restaurants que s’instal�lin en edificacions existents.

2. S’entenen com a incompatibles els usos no especificats a l’article anterior i, de manera expressa, s’especifiquen els següents:

a) Usos industrials o d’emmagatzematge que no corresponguin a les activitats d’explotació dels recursos naturals.

b) Activitats comercials, incloses l’exposició i venda de materials de construcció, mobles i vehicles.

c) Abocaments o emmagatzematge de residus o altres materials (runa, vehicles fora d’ús, ferralla...) excepte les activitats autoritzades en el moment d’aprovar-se aquesta normativa (el dipòsit controlat de residus de Solius i el gestor autoritzat de residus Marcel Navarro).

d) Usos sanitaris, assistencials i sòcio-culturals que no hagin d’emplaçar-se de manera necessària en el medi rural.

e) Usos recreatius i esportius que suposin un impacte important per al medi, especialment en forma de fums, soroll i erosió.

f) Habitatges plurifamiliars (excepte masies de caire pairal que tradicionalment disposen de varis habitatges en la mateixa finca).

g) Tallers de reparació de vehicles.

h) Aparcaments, excepte els vinculats al lleure en la natura.

i) Hotels, fondes, pensions, etc., exclosos els serveis ecoturístics

j) Activitats extractives d’àrids.

Regulació dels usos agrícoles (art. 146)

1. Es consideren activitats agrícoles les activitats relacionades directament amb el cultiu de la terra.

2. El manteniment de l’activitat agrícola familiar té caràcter prioritari per a la conservació del paisatge i de l’activitat econòmica del municipi.

3. Queda prohibida la transformació de terrenys forestals existents en la plana agrícola de Llagostera, definits pels articles 2 i 3 de la Llei 3/88, Forestal de Catalunya, en agrícoles, amb l’excepció que es realitzi per a la prevenció d’incendis. En tot cas, aquesta operació restarà sotmesa al procediment de sol�licitud al Departament de Medi Ambient.

4. En l’àmbit de l’ús agrícola de les dejeccions ramaderes, s’aplicarà al terme municipal de Llagostera el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, aprovat per l’Ordre de 22 d'octubre de 1998 (DOGC 2761, del 9/11/1998); així com la no aplicació de fems o fertilitzants a una distància inferior a 10 m. dels cursos fluvials.

Regulació dels usos ramaders (art. 147)

1. Es consideren activitats ramaderes les activitats relacionades directament amb la cria, reproducció i aprofitament d’espècies animals domesticades, així com les activitats d’acollida i manteniment d’animals domèstics de companyia (gosseres i similars).

2. Les explotacions i activitats ramaderes seguiran les directrius i regulacions establertes per la legislació vigent, i en especial:

- Reial Decret 261/96, de 16 de febrer, de protecció contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.


-23-

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental i Reglament general de desplegament de la Llei 3/98 (DOGC de 27 de febrer del 1999).

- Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes (DOCG de 28 de març).

- Ordre de 28 de novembre de 1988, sobre la creació del registre de nuclis zoològics de Catalunya.

- Ordre de 7 d'abril de 1994, per la qual es fixen les normes d'ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines.

- Real Decret 324/2000, de 3 de març, pel que s'estableixen normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines.

- Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC núm. 3.447, de 07/08/2001).

- Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries

3. L’activitat ramadera practicada de forma extensiva es considera compatible amb els objectius de regulació dels usos d’aquesta normativa, fins i tot en les àrees de tallafoc de la serra de les Gavarres i de Cadiretes, sempre que:

- La càrrega ramadera existent no representi un risc d’erosió del terreny.

- Els terrenys no hagin estat afectats per incendis en anys recents.

- Es tracti de zones repoblades recentment o en procés de regeneració.

En qualsevol cas, sempre serà necessària l’autorització de l’administració pública competent per efectuar la pastura.

4. Les instal�lacions ramaderes d’estabulació temporal o permanent que s’ajustin a aquestes normes hauran de complir també les següents condicions:

- Prendre les mesures necessàries per evitar la contaminació dels cursos d’aigua, superficials i subterranis.

5. Les distàncies que limiten les construccions de les explotacions ramaderes intensives seran les següents:

6. S’estableixen dues categories d’explotacions ramaderes intensives:

Categoria a – granges vinculades a l’explotació agrícola on estan ubicades

Categoria b – granges industrials.

A aquests efectes s’entendrà per granja industrial:

Totes les granges avícoles es consideraran de categoria b, per la qual cosa seran d’aplicació les condicions específiques en aquest tipus d’explotacions.

La quantitat de nitrogen contingut als fems o purins aplicats als camps de conreu no podrà superar la proporció de 210 kg/ha de sòl agrícola. En cas que el municipi es declari com a vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, la quantitat màxima de nitrogen aplicat no podrà superar els 170 kg/ha. de terreny agrícola.

7. Les condicions específiques que hauran de complir les instal�lacions de categoria b, són les següents:

-24-

8. Es prohibeix l’ampliació d’explotacions intensives existents o la construcció de noves explotacions ramaderes que tinguin una capacitat superior de:

- 40.000 places d’aviram o l’equivalent a 500 URP

- 1.500 places de porcs d’engreix (de més de 30 Kg.)

- 250 places de truges

- 750 places de vacum d’engreix (vedells) o l’equivalent a 500 URP

- 500 places de vacum de llet o l’equivalent a 500 URP

9. Disposició transitòria: El règim de distàncies i/o ocupació del sòl previst en els punts anteriors d’aquest article no serà d’aplicació a les ampliacions de les explotacions ramaderes legalment existents abans del 26 de juliol del 2000, ni en aquelles explotacions que, sense disposar de la corresponent llicència d’activitats en la data esmentada, van regularitzar la seva situació en el termini d’un any (26 de juliol de 2001), excepte que les noves construccions hauran de guardar una distància mínima de 12 metres als límits de la parcel�la i les ampliacions de granges porcines que si que estaran subjectes a les limitacions del punt 7).

Les ampliacions de les granges sotmeses a aquesta disposició transitòria, podran ampliar-se fins una ocupació màxima del terreny del 30% pel que fa a les granges porcines i del 50% per la resta d’explotacions ramaderes.

10. Les edificacions de granges de nova instal�lació es regularan per l’article 159 d’aquestes Normes.

Regulació dels usos forestals (art. 148)

1. L’activitat forestal i les actuacions relacionades amb la prevenció i l’extinció dels incendis forestals en l’àmbit d’aquesta normativa es regirà, de manera general, per les disposicions de la legislació sectorial vigent i l’autorització i les actuacions de les administracions competents.

2. Els propietaris de finques i parcel�les del medi rural i forestal, inclosos els dels refugis forestals, hauran de complir les mesures de prevenció enfront dels incendis forestals que determina el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 2.022 de 10/3/1995).

Regulació dels usos de caça i pesca (art. 149)

La caça i la pesca es regiran de manera general per les disposicions i períodes temporals definits per la legislació sectorial vigent i de les administracions competents.

Regulació de l’ús d’habitatge (art. 150)

1. En referència a l’ús de l’habitatge en sòl no urbanitzable, aquesta normativa distingeix entre:

- Masia tradicional: ús d’habitatge situat en edificacions que cal preservar o recuperar, sense que estigui vinculat a cap activitat agrícola, ramadera o forestal.

- Habitatge rural: ús d’habitatge, situat o no en edificacions que cal preservar o recuperar, vinculat a una activitat agrícola, ramadera i/o forestal.

Regulació dels usos turístics i de lleure (art. 152)

1. L’àmbit inclòs en aquesta normativa té un caràcter d’entorn rural, natural i forestal, en el qual les activitats de lleure i turisme lleuger en la natura, respectant ens valors naturals i culturals, són les més adequades.

2. Els usos turístics i del lleure s’ubicaran preferentment en les zones on puguin suposar un impacte ambiental reduït. Els usos turístics i de lleure preferents, siguin d’iniciativa pública o privada, seran:

- Serveis d’hosteleria i allotjament amb caràcter de turisme rural i ecoturisme, subjectes al reconeixement per part del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.

- Albergs, cases de colònies i escoles de la natura.

- Àrees de lleure ombrejades i degudament equipades amb serveis (taules i bancs, lavabos, aigua potable i piques per a la neteja, contenidors de deixalles, plafons informatius, etc.).

- Circuits per al senderisme, ciclistes i eqüestres.

- Camins i senders rurals per a activitats recreatives i d’interpretació de l’entorn.


-25-

- Àrees, rutes i itineraris interpretatius culturals, de natura i d’activitats tradicionals i singulars de Llagostera.

- Equipaments per a ecomuseus, centres d’exposició i d’aprenentatge i similars, demostratius de la cultura, les tradicions i el patrimoni de Llagostera, les Gavarres i Cadiretes i la plana del Gironès.

- Instal�lacions temporals destinades a carpes desmuntables per a la celebració de festes i ball a l’aire lliure.

- Restaurants i bar-restaurants ubicats en les edificacions existents relacionades a l’annex 3.

3. Els càmpings, zones d’acampada i les instal�lacions annexes s’ubicaran sobre sòls d’escàs valor agrícola i ecològic. La instal�lació de nous càmpings en els terrenys on la zona del seu emplaçament ho permeti estarà subjecte a la tramitació del corresponent

Pla Especial Urbanístic, que haurà d’estar sotmès al pronunciament del Departament de Medi Ambient sobre la necessitat de sotmetre’ls al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, en compliment de la Llei 6/2001, d’avaluació d’impacte ambiental. Els càmpings i les zones d’acampada hauran d’ajustar-se al que preveu la Llei 6/1988, de forestal de Catalunya, i a les següents condicions:

- Se situaran a una distància superior a 50 m. de les carreteres immediates.

- Se situaran a una distància superior a 150 m. del límit de qualsevol altra classe de sòl.

- No es podran situar en terrenys de pendent natural superior al 20%.

- Es prohibirà la instal�lació en rambles, llits secs o torrenteres de rius i en espais susceptibles de ser inundables, així com en espais que presentin qualsevol altre possible risc o que es considerin poc saludables.

- En el projecte corresponent s’hauran de preveure les plantacions arbòries i arbustives necessàries per garantir l’adequació paisatgística del conjunt.

- Les construccions, tant de caràcter permanent com provisional, no podran representar una ocupació superior al 5% de la superfície del terreny. L’alçada màxima serà de 4,5 metres sobre el nivell natural del terreny.

- Les edificacions i construccions s’adaptaran a l’entorn en quant a situació, alçada, composició, estètica i ambient, de forma que no desentonin amb la perspectiva paisatgística.

- L’evacuació d’aigües residuals i la recollida i, si s’escau, eliminació de residus sòlids, s’efectuarà mitjançant sistemes que reuneixin les suficient condicions higiènico-sanitàries.

- Queda totalment prohibida la construcció de “bungalows”.

- L’acampada lliure queda prohibida al terme municipal

4. Les edificacions destinades a turisme rural o ecoturisme es portaran a terme en edificis preexistents (annex 3). En el cas que l’activitat es vulgui desenvolupar en edificacions de nova construcció o ampliacions que superin la volumetria i edificabilitat màxima permesa a l’article 162.2, caldrà tramitar prèviament el corresponent Pla Especial Urbanístic.

5. Abans d’autoritzar una activitat destinada a turisme rural o ecoturisme, així com els càmpings, caldrà garantir l’accés rodat amb la xarxa viària existent, l’aparcament, l’abastament i recollida d’aigua, i l’eliminació i la depuració de tota classe de residus i abocaments.

Llagostera - Zona de paisatge fluvial (clau PF)


Són espais de la plana de Llagostera de protecció pel seu valor ecològic, especialment com a connectors, i pel que representen d’imatge natural i també manipulada del patrimoni cultural del territori.

Són zones lligades a corrents d'aigua superficials (torrents, rieres i rius) sovint amb una vegetació específica associada (vegetació de ribera) on el Pla ha considerat adequat ordenar els usos per dues raons principals:

- Per garantir la conservació del seu valor com a connectors ecològics i/o com a elements paisatgístics.

- Per garantir la seguretat de les persones, en tractar-se moltes vegades de zones amb un important risc d’inundació.

En un paisatge dominat pels camps de conreu i les topografies planes, les rieres i la vegetació que les ressegueix són un teló de fons en totes les visuals possibles, un límit físic acompanyat tan sols per les infrastructures que s’hi superposen. El manteniment de les plantacions de ribera i la reconversió dels terrenys adjacents als cursos d’aigua en bosc de ribera, com més continu possible, és el destí natural d’aquests territoris.

-26-

La fertilitat de la terra en els marges de les rieres ha provocat que l’home hagi compartimentat aquest espai en unitats de cultiu perpendiculars al curs de l’aigua.

L’agregació d’aquestes unitats de dimensions variables genera un corredor de sòl rural d’explotació agrícola, que caracteritza el paisatge de les terres baixes.

L’explotació agrícola, combinada amb el manteniment de masses forestals disperses, ha de ser el destí d’aquest terrenys dins del conjunt del paisatge de l’entorn rural de Llagostera.

Usos permesos (art. 166)

Es permeten els usos següents:

- Forestal

- Agrícola

- Ramaderia

- Caça i pesca

- Usos d’interès públic, d’acord amb l’apartat 4 i 5 de l’article 47 de la Llei 2/2002,.

- Educació ambiental

- Senderisme i cicloturisme

- Habitatge existent.

- Turisme rural i restauració en edificacions existents (Article 152.2)

Construccions (art. 166)

No es permeten noves edificacions en la Zona de paisatge fluvial, excepte les ampliacions de les existents, aquelles necessàries pel seu interès públic i les construccions relacionades amb l’activitat agrícola ramadera i forestal (coberts, hivernacles, casetes d’eines,…).

Condicions específiques (art. 166)

- No es permet la desforestació de la vegetació de ribera existent ni la variació dels marges dels cursos fluvials. Qualsevol dany que es faci en aquest sentit serà corregit pel responsable del dany, que assumirà els costos de les actuacions necessàries.

- Aquelles terrenys que es defineixin com a forestals segons l’article 2 i 3 de la Llei 3/88, Forestal de Catalunya, estaran regulats també per la legislació forestal.

- Les plantacions forestals actives existents en Zona de paisatge fluvial en el moment d'aprovació d’aquest Pla seran objecte de protecció. Les desforestacions i noves plantacions que s’hi portin a terme s'hauran de realitzar prèvia llicència municipal, que estipularà les condicions en què es podran dur a terme aquestes actuacions, excepte aquelles que estiguin incloses en un pla de gestió forestal autoritzat.

- En la zona de Domini públic hidràulic s’afavorirà la vegetació de ribera pròpia de les rieres de Llagostera com el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), l’àlber (Populus alba), el pollancre (Populus nigra) i salzes (Salix alba, S.elaeagnos i S.purpurea); i s’eliminaran o evitaran les espècies d’arbres de plantació que no apareixen de manera natural al terme (Populus deltoides, Platanus x híbrida, Robinia pseudacacia i altres).

- L’obertura de nous camins rurals, la modificació, ampliació o condicionament dels existents es regularan per allò que estableix l’article 88 d’aquestes Normes Urbanístiques

Llagostera - Zona de reserva forestal (clau RF)


Es considera Zona de reserva forestal del municipi de Llagostera aquell espai del sòl no urbanitzable delimitat sota aquest nom al plànols d’ordenació, que inclou els principals boscos de les Gavarres i Cadiretes, així com els principals retalls forestals de la plana agrícola.


-27-

Són espais amb un elevat valor ecològic i paisatgístic, pel fet d’estar coberts per importants extensions de boscos i/o matolls, per la qual cosa el Pla ha considerat adequat ordenar-ne els usos de manera específica.

A la Zona de reserva forestal cal diferenciar dues subzones:

a) Zones de reserva forestal incloses dins dels límits dels espais del PEIN del municipi (les Gavarres i Cadiretes). Aquestes zones han de disposar d’una normativa supramunicipal específica en forma dels respectius Plans especial de protecció del medi natural, que haurà de desenvolupar l’administració competent.

b) Zones de reserva forestal excloses dels límits dels espais del PEIN del municipi. Mentre no es desenvolupin els esmentats Plans especials de protecció del medi natural dels espais del PEIN, a tota la Zona de reserva forestal del municipi de Llagostera s’aplicarà la normativa que es desenvolupa a continuació. Una vegada aprovats els respectius Plans especials de protecció del medi natural, aquest normativa també serà d’aplicació en aquells àmbits en què sigui més restrictiva.



- Forestal

- Agrícola preexistent

- Ramaderia extensiva, i intensiva preexistent.

- Caça i pesca

- Activitats estrictament derivades de l’explotació de recursos naturals.

- Usos d’interès públic, d’acord amb l’apartat 4 i 5 de l’article 47 de la Llei 2/2002


- Senderisme i cicloturisme

- Habitatge existent

- Turisme rural i restauració en edificacions existents (Article 152.2).

Edificacions (art. 167)

- No està permesa cap edificació de nova planta. Solament seran permesos les construccions relacionades amb l’activitat agrícola, ramadera i forestal, i les ampliacions d’habitatges existents.

- Els usos educatiu, cultural, restauració i allotjament rural només es permetrà en edificacions existents (annex 3), i requeriran d’un acord municipal favorable en quant al seu interès públic.


- Amb caràcter general, es protegirà l’estat actual de la Zona de reserva forestal davant les possibles transformacions per l’home (urbanització, desforestacions, introducció de vegetació al�lòctona, degradació dels ecosistemes existents...).

- La regulació i gestió de l’activitat forestal en aquesta zona, en tot allò que sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts per la legislació forestal vigent (Llei 6/1988 de 30 de març, Forestal de Catalunya, i normativa complementària).

- Sense perjudici d’altres actuacions que obtinguin les corresponents autoritzacions, les actuacions forestals tendiran a operacions de sanejament i millora forestal que reforcin els arbres i els arbustos plannifolis (alzines i sureres) enfront dels pins i dels arbustos heliòfils propis de la pineda (brucs, estepes, argelagues i gatoses).

- Amb caràcter general, s’autoritza la tala d’arbres per assolir les mesures necessàries en la prevenció i lluita contra incendis forestals, especialment en un radi de 25 m. al voltant de les edificacions i per a la estructuració, si s’escau, de tallafocs.

- De manera puntual es permetrà l’obertura d’espais de pastures seminaturals enmig del bosc amb una superfície màxima de 2ha, i sempre que no hi hagi cap altre espai obert en un radi de 300m. Aquests espais no es podran conrear en cap cas.

- D’acord amb la normativa vigent, es podran crear àrees forestals recreatives i rutes excursionistes adreçades principalment a un ús públic lleuger, sense consolidar-se com a grans centres de serveis turístics, i situant-se en llocs on no comportin riscos d’incendis, ni riscos per a les persones en cas d’incendi.

-28-

- L’obertura de nous camins rurals, la modificació, ampliació o condicionament dels existents es regularan per allò que estableix l’article 88 d’aquestes Normes Urbanístiques.

- La franja de contacte entre els usos forestal i agrícola o urbà representa un punt important en quant als processos ecològics, i s’haurà de mantenir lliure en el futur, evitant qualsevol contacte brusc entre usos (vials urbans, edificis endins del bosc, grans construccions a tocar del bosc, etc.) que provoqui un aïllament dels dos sistemes, rural i forestal.

Llagostera - Zona rústica-agrícola (clau RA)


Es considera Zona rústica-agrícola aquell espai del sòl no urbanitzable delimitat sota aquest nom als plànols d’ordenació. Són terres ubicades entre cursos fluvials, per la qual cosa presenten bones condicions per a l'agricultura. Això fa que s’hi desenvolupi una important activitat agrícola i ramadera i que el grau d’antropització sigui elevat, bé en forma d’habitatges dispersos o de veïnats.



- Forestal

- Agrícola

- Ramaderia

- Caça i pesca

- Activitats estrictament derivades de l’explotació de recursos naturals.

- Habitatge familiar.

- Comercial segons article 151

- Usos d’interès públic, d’acord amb l’apartat 4 i 5 de l’article 47 de la Llei 2/2002

- Usos turístics i de lleure

- Restauració en edificacions existents

- Càmping i caravaning, i acampada.

- Estacions de subministrament de carburants sense taller de reparacions.

Edificacions (art. 167)

- Les àrees de lleure existents o que es puguin crear en aquesta zona s’adreçaran principalment a un ús públic lleuger, i no es concebran com a grans centres de serveis turístics.

- S’evitaran els tancaments de finques i de voltants d’habitatges que puguin representar una limitació als moviments de la fauna, d’acord amb el que disposa l’article 164 d’aquestes normes.


- Com a criteri general, s’evitarà la modificació del mosaic existent actualment, tant pel què fa als cultius com a les zones forestals, sense perjudici de la possibilitat d’efectuar plantacions arbòries d’espècies nobles en terrenys agrícoles

- Els boscos i retalls forestals, les àrees de vegetació seminatural i d'altres semblants existents a la zona, grafiades en els plànols d’ordenació, s’hauran de mantenir sense canviar d’ús, sense perjudici de l’aprofitament forestal que s’hi pugui fer.

- La plantació d'espècies exòtiques (eucaliptus, robínies, plataners i pollancres diferents a l’autòcton) que puguin alterar l'equilibri ecològic o l'entitat de la vegetació autòctona no serà permesa en retalls forestals i boscos. Les plantacions d’aquestes espècies sobre terrenys d’ús agrícola resta permesa sense limitacions.

- Queda prohibida l’eliminació dels marges de camps existents. Als camps i el seu voltant es potenciarà el manteniment, la millora i la creació de marges vegetals, amb arbres, arbustos o vegetació herbàcia, així com la creació de franges lliures de l’ús d’herbicides en una amplada de 5 m. al perímetre exterior dels cultius.

- L’obertura de nous camins rurals, la modificació, ampliació o condicionament dels existents es regularan per allò que estableix


-29-

l’article 88 d’aquestes Normes Urbanístiques.

Lloret de Mar

Lloret de Mar - Disposicions comunes

Regulació general d’usos i construccions (art. 284)

1. En sòl no urbanitzable, no es podran realitzar d’altres construccions que les destinades a explotacions agrícoles, ramaderes, pecuàries o forestals que tinguin relació amb la naturalesa i el destí de la finca.

2. No obstant, es podran autoritzar, en els termes establerts a la legislació urbanística i sectorial i en el present Pla, els següents usos i instal�lacions:

a) Activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, d’acord amb l’article 47 del DL 1/2005, o la disposició que el substitueixi. A aquest efecte, són d’interès públic:

-Les activitats col�lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, com ara escoles de natura, camp de tir, etc.

Tanmateix, les activitats de golf i esport motoritzat en sòl no urbanitzable, només es podran autoritzar a les zones qualificades com 5.6 i 5.7, respectivament.

-Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans

-Les infrestructures d’accesibilitat i, entre d’altres, els heliports.

-Les instal�lacions i obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal�lacions ambientals d’interès públic.

b) Construccions i dependències pròpies dels usos i aprofitaments agrícoles, pecuaris, ramaders i forestals, o d’explotació dels recursos naturals a excepció de les activitats extractives.

c) Habitatge familiar, directament i justificadament associat a algunes de les activitats a què es refereix l’apartat anterior

d) La rehabilitació de les masies i cases rurals incloses en el Catàleg incorporat a aquest Pla, per tal de destinar-les a habitatge o a un establiment hoteler ( amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament) o de turisme rural, d’acord amb el que el propi Catàleg determina.

e) L’ús de càmping, exclusivament a la zona 5.5.

f) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis a la xarxa viària.

g) Les construccions i instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

Article 286. Línies elèctriques, telecomunicacions, gasoductes i d’altres infraestructures anàlogues

1. La instal�lació de línies elèctriques, de telecomunicacions, antenes, repetidors gasoductes i d’altres infraestructures similars es sotmetrà per a la seva autorització al procediment establert a la legislació urbanística.

2. En el cas de proposar-se noves instal�lacions, es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les preexistents, preveient corredors paral�lels a les grans infraestructures de comunicació o que transcorrin pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística.

3. Els nous receptors de senyal de telefonia mòbil es sotmetran a les determinacions establertes a l’article 53 d’aquestes Normes.

4. La instal�lació de noves línies o ampliació de les existents serà ordinàriament soterrada.

Excepcionalment, s’autoritzaran línies aèries exigint al promotor l’ús de dispositius encaminats a impedir la col�lisió o electrocució d’aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors i altres mesures que es consideren oportunes).

5. Per minimitzar el risc d’incendis provocats per línies en mal estat, el risc de xoc i electrocució d’aus i l’impacte negatiu sobre el paisatge, i en la mesura que sigui possible, es procedirà a la modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures correctores com: soterrament de la línia, aïllament de conductors, modificació de pals i torretes, col�locació de dispositius salvaocells,

-30-

etc.

Lloret de Mar - Zona PEIN (clau 5.0)


Correspon als terrenys dels terme municipal inclosos dins de l’àmbit del Pla d’Espais d’Interès Natural, i incorpora entorns naturals ben conservats, els valors dels quals resulten del propi planejament sectorial.

Usos (art. 293)

S’admeten els usos i activitats que determina el Pla Especial de protecció del medi natural del Massís de Cadiretes i al PEIN Pinya de Rosa, depenent de l’àmbit territorial on es trobin els sòls.

Mentre no es desenvolupi el Pla Especial, s’aplicarà el que preveu aquest Pla per a la zona de protecció del paisatge.

Lloret de Mar - Zona agrícola (clau 5.1)


Comprèn els sòls que tenen valor agrícola, ja estiguin conreats o no. Aquests espais tenen un interès econòmic, social i ecològic, i la seva presència incrementa la riquesa paisatgística i la diversitat ecològica.

Usos i edificacions (art. 295)

En el sòl agrícola, es permeten els següents usos i edificacions:

a) Ús agrícola, en totes les seves varietats, inclosos els hivernacles

b) Pecuari

c) Habitatge familiar vinculat a l’activitat agrària

d) Magatzems i instal�lacions agrícoles

e) Instal�lacions o equipaments d’interès públic, de conformitat amb l’article 47 del DL 1/2005

f) Les construccions i instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

g) Estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis a la xarxa viària.


1. Queda prohibida l’eliminació dels marges herbacis i arbustius dels camps de conreu existents.

Als camps i al seu voltant, es potenciarà el manteniment, al millora i la creació de marges vegetals, amb arbres, arbustos o vegetació herbàcia autòctona, així com la creació de franges lliures de l’ús d’herbicides.

2. Queden prohibides les plantacions d’espècies exòtiques com l’eucaliptus, robínies, plataners i pollancres diferents a l’autòcton ( populus nigra) que puguin alterar l’equilibri ecològic o l’entitat de la vegetació autòctona.

3. Les edificacions es situaran preferentment al peu de les vessants o en terrens d’inferior valor agrícola.

4. S’evitarà la modificació del mosaic existent actualment.

Lloret de Mar - Zona no urbanitzable comú (clau 5.2)


Comprèn el sòl que aquest POUM preserva de la seva transformació, però que per la seva ubicació i entorn i la seva extensió, no pot ser considerat d’interès ecològic o forestal

Usos i edificacions (art. 298)

En aquest tipus de sòl, és permeten tots els usos a què es refereix l’article 284 de les presents Normes Urbanístiques.


-31-

Lloret de Mar - Zona forestal (clau 5.3)


Compren els sòls que es troben en alguna de les següents situacions:

a) Sòl ocupat per forest (boscos climàcics com les suredes, o de tipus secundari, amb presència majoritària de pins o d’altres espècies introduïdes).

b) Sòl ocupat per comunitats de matolls i d’herbàcies o de diferents estadis de degradació dels boscos que hi havia antigament.

c) Sòl d’usos diversificats, on la integració dels assentaments humans ha creat paisatges de qualitat que cal preservar.

d) Sòls que, encara que es troben actualment degradats, per les característiques del sòl i de l’entorn tenen vocació forestal, en el sentit que poden ser poblats per comunitats naturals pròpies i característiques de la zona.

Usos i construccions (art. 300)

En el sòl forestal, es permeten els següents usos i construccions:

a) Ús agrícola o forestal, inclòs l’emmagatzematge temporal de suro, llenya i/o d’altres productes forestals, en finques productores, com a pas previ al transport a les indústries transformadores.

b) Habitatge familiar vinculat a l’activitat forestal o agrícola, i de conformitat amb l’article 22.5 de la LLei 6/1988, l’edificació es farà en una parcel�la coincident, com a mínim, amb la unitat mínima de producció forestal (25 Ha) i no es produirà un impacte ecològic en la construcció ni en les obres d’infraestructura complementària.

c) Construccions forestals i agrícoles.

d) Instal�lacions o equipaments d’interès públic, de conformitat amb l’article 47 de la Llei 2/2002.

e) Les construccions i instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.


1. L’aprofitament dels productes forestals es realitzarà dins dels límits que permeten els interessos de la seva conservació i millora, i d’acord amb la normativa forestal. Tots els aprofitaments es sotmetran als següents criteris:

a) La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona.

b) Les restes dels aprofitaments forestals s’hauran de triturar o retirar, per evitar l’acumulació de biomassa seca que incrementi el risc d’incendi forestal.

c) L’Ajuntament podrà redactar un Pla especial per a la regulació específica de la gestió i ús del sòl forestal, amb l’objectiu de garantir el manteniment de la massa boscosa en les millors condicions ecològiques i la seva explotació de forma sostenible.

d) El bosc de suros serà considerat d’estricta protecció. Únicament podrà explotar-se per als usos tradicionals de producció surera, prohibint-se la seva substitució per altres espècies.

2. L’obertura de vies d’escalada o “vies ferrata” requerirà de la corresponent llicència municipal.

Per a l’atorgament de la llicència es tindrà en consideració la presència, a la zona afectada, d’espècies vegetals i/o animals d’interès.

3. Les edificacions es localitzaran preferentment a les clarianes i zones amb poca vegetació, i en l’estudi paisatgístic s’acreditarà la idoneïtat de les situacions escollides.

Lloret de Mar - Zona de protecció del paisatge (clau 5.4)


Correspon a les zones del terme municipal del front litoral, que constitueixen elements vertebradors del paisatge, especialment del que es veu des del mar. Cal preservar aquests espais, en la seva majoria penya-segats, de qualsevol intervenció que malmeti el seu paper paisatgístic o posi en perill les espècies de fauna i flora que els són pròpies.

Usos i construccions (art. 303)

1. Només es permeten les construccions i usos existents en el moment de l’aprovació inicial d’aquest POUM. No es podran autoritzar

-32-

instal�lacions o equipaments d’interès públic.

2. La massa boscosa serà considerada d’estricta protecció, prohibint-se la tala d’arbres, els moviments de terres i els canvis de relleu o morfologia del terreny, fora que es tracti d’actuacions contemplades en un pla de prevenció d’incendis forestal aprovat, o en plans de millora o gestió forestal. Es tindrà especial cura de la conservació de les comunitats vegetals existents.

Lloret de Mar - Zona no urbanitzable costaner (5C1, 5C2, 5C3 i 5C-PEIN)


1. Comprèn els sòls no urbanitzables del terme municipal que han estat inclosos dins de l’àmbit del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

2. D’acord amb l’esmentat Pla Director, el present POUM distingeix les següents qualificacions:

5C1 Costaner 1

5C2 Costaner 2

5C3 Costaner 3

5C-PEIN Costaner inclòs en el PEIN

Regulació (art. 313)

Els usos permesos són els previstos per les respectives qualificacions pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, tenint en compte les condicions generals d’ús i edificació en el sòl no urbanitzable establertes per aquestes normes.

A l’àmbit qualificat de 5C2 al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, que es correspon a sòls de l’Obreria de Santa Cristina, mitjançant un Pla Especial Urbanístic es podrà bastir sota rasant un sostre de 1.500 m2 per a ús hoteler i serveis complementaris de l’hospedatge. El Pla Especial tindrà cura de la integració paisatgística de la nova edificació, tot procurant no afectar el conjunt monumental de l’ermita des de les perspectives properes i llunyanes. Com a condició implícita a la concessió de la llicència de la nova edificació, caldrà que el mateix Pla Especial contempli l’enderroc de la planta segona de l’edifici de l’hospedatge, així com de la construcció annexa a la bassa.


Sant Feliu de Guíxols - Disposicions comunes

Regulació d’usos amb caràcter general (art. 214)

1. Les intervencions en sòl no urbanitzable hauran d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de l�entorn en què s’emplacen, amb les condicions específiques que s’assenyalen en aquest POUM, procurant el mínim impacte paisatgístic i no modificant els relleus existents.

2. En sòl no urbanitzable no es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrícoles, ramaderes i forestals que estiguin en relació amb la naturalesa i el destí de la finca, així com les construccions i les instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el servei de les obres públiques. Això no obstant, podran autoritzar-se, seguint el procediment previst per l’article 47del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, edificacions i instal�lacions �d utilitat pública o interès social que no siguin incompatibles amb els usos previstos en els diferents tipus de sòl no urbanitzable, i

�compleixin les condicions específiques de la zona en què s emplacin. En qualsevol cas, cal garantir la impossibilitat de formació d’un nucli de població.

3. Es podrà autoritzar, seguint el mateix tràmit, la construcció d'habitatges unifamiliars directament i justificadament associats a usos i aprofitaments agrícoles, ramaders, forestals i aquells propis d’una activitat d’explotació de recursos naturals.

4. Al conjunt del sòl no urbanitzable es permeten, amb caràcter general, els usos especificats a continuació, així com les �construccions vinculades a aquests usos, sempre que s ajustin als requisits establerts per aquest POUM i per la legislació sectorial:

a) Usos i aprofitaments agrícoles, ramaders i forestals.

b) Hípiques, sempre que es vinculin a un habitatge preexistent.


-33-

c) Habitatge familiar, directament i justificadament associat a alguna de les activitats a què es refereix l’apartat anterior.

d) Usos industrials i de magatzem es �trictament vinculats a la primera transformació de materials, quan la naturalesa de l activitat n’exigeixi l’emplaçament en medi rural.

e) Usos comercials que depenguin de les activitats agropecuàries i forestals.

f) Usos d’interès públic, d’acord amb l’ap �artat 4 de l article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

g) Residències - cases de pagès i turisme rural.

h) Educació ambiental.

i) Senderisme, cicloturisme i passejades a cavall.

j) Construccion �s i instal�lacions vinculades a l execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

k) Ús de càmping.

�5. Els usos enumerats en l’apartat anterior podran patir restriccions en les diferents zones i sistemes en què s ha qualificat el sòl no urbanitzable, d’acord amb el que s’estableix en aquest POUM.

6. S’entenen com a incompatibles amb el caràcter del sòl no urbanitzable de Sant Feliu de Guíxols els usos no especificats a l’article anterior i, de manera expressa, els següents:

a) Usos industrials o d’emmagatzematge que no corresponguin a les especificacions de l’apartat de l’apartat 4 del present article.

b) Usos industrials, amb l’excepció d’indústries amb llicència d’ús anterior a la data d’aprovació inicial del POUM.

c) Habitatge unifamiliar no vinculat a l’explotació agrícola, ramadera o forestal.

d) Habitatge plurifamiliar.

e) Oficines.

�f) Extracció d àrids o altres materials minerals.

g) Acampada no autoritzada segons el Decret 55/1982.

�h) Activitats comercials, incloses l exposició i venda de materials de construcció, mobles i vehicles, excepte els usos del punt e) de �l apartat anterior.

i) Usos recreatius i esportius que suposin un impacte important per al medi, especialment en forma de fums, soroll i erosió.

j) Abocaments o emmagatzema �tge de residus o altres materials (runa, vehicles fora d ús, ferralla, etc.) excepte les activitats autoritzades en el moment d’aprovar-se aquesta normativa.

k) Usos sanitaris, assistencials i socioculturals que no hagin d’emplaçar-se de manera necessària en el medi rural.

�l) Garatges, excepte els d ús particular al servei dels habitatges o explotacions agràries i ramaderes.

m) Tallers de reparació de vehicles.

� �n) Manteniment d animals domèstics en parcel�les no vinculades a l habitatge, excepte aquells que en sigui necessària la pastura.

o) Aparcaments, excepte els vinculats al lleure en la natura.

p) Hotels, restaurants, fondes, pensions, etc., exclosos els serveis ecoturístics i les excepcions contemplades en aquesta mateixa normativa (iniciatives que suposin la recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic catalogat).

q) La caça i la pesca.

7. Els sòls classificats com a no urbanitzables no es podran desenvolupar altres usos que els específicament permesos. Les activitats preexistents legalment establertes que no s’ajustin a aquesta limitació d’usos podran mantenir l’activitat, però en el moment en què es cessi l’ús per al qual estan autoritzades, hauran d’adequar-se a la nova regulació d’usos que estableixi el planejament aprovat.

8. L’establiment �de qualsevol de les activitats autoritzades comportarà l adopció de les mesures correctores adequades per evitar la degradació de l’entorn, i per aconseguir una total integració i adequació de la instal�lació en el medi on s’ubiqui. En aquest sentit, serà

�necessari efectuar estudis sobre la captació d aigua potable, el desguàs i la depuració de les aigües residuals i els accessos.

-34-

Regulació general dels usos agrícoles (art. 215)

1. Es consideren activitats agrícoles les relacionades directament amb el cultiu de la terra.

2. El manteniment de l’activitat agrícola familiar té caràcter prioritari per a la conservació del paisatge i

�de l activitat econòmica del municipi de Sant Feliu de Guíxols.

3. La construcció de magatzems i instal�lacions agrícoles serà permesa en les zones indicades al

�Capítol IV. Les condicions sobre les edificacions seran les que s estableixen en l’articulat del Capítol IV.

4. El cultiu sota plàstic, en hivernacle o túnel, serà permès en les zones indicades al Capítol IV.

5. Queda prohibi �da la transformació de terrenys forestals existents en l àmbit de la normativa, definits genèricament per la Llei 3/88, � �Forestal de Catalunya, en agrícoles, excepte si es tracta d actuacions vinculades a l execució de plans de prevenció d’incendis

forestal �s aprovats, o bé a la recuperació agrícola d antigues zones feixades. En tot cas, aquesta operació restarà sotmesa al procediment de sol�licitud al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o, en cas de tractar- �se d un espai dins del PEIN, al Departament de Medi Ambient, i al tràmit d’informació municipal prèvia que comporta aquest procediment.

� � �6. En l àmbit de l ús agrícola de les dejeccions ramaderes, s aplicarà el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen, �aprovat per l Ordre de 22 d'octubre de 1998 (DOGC 2.761, del 9/11/1998).

Regulació general dels usos ramaders (art. 216)

1. Es consideren activitats ramaderes les activitats relacionades directament amb la cria, reproducció i �aprofitament d espècies animals domesticades (inclou també les granges de caragols), així com les activitats d’ �acollida i manteniment d animals domèstics (gosseres, hípiques i similars).

2. Només s’admeten les construccions ramaderes en sòl no urbanitzable per a un ús ramader extensiu, entenent per aquest concepte �el d una explotació ramadera basada en animals no estabulats, i que disposa de la suficient superfície per dedicar-se a la pastura

dels animals de l’explotació. Per dur a terme aquestes activitats, a més d’obtenir les corresponents autoritzacions, caldrà presentar un projecte on quedi explícita la càrrega ramadera prevista i la superfície de pastura de què es disposa.

3. Les explotacions i activitats ramaderes seguiran les directrius i regulacions establertes per la legislació vigent, i en especial:

a) Reial Decret 261/96, de 16 de febrer, de protecció contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.

b) Ordre 28 de novembre de 1988, de creació del Registre de nuclis zoològics de Catalunya

c) Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental i Reglament general de desplegament de la Llei 3/98 (DOGC de 27 de febrer del 1999).

d) Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes (DOCG de 28 de març).

e) Ordre de 28 de novembre de 1988, sobre la creació del registre de nuclis zoològics de Catalunya.

f) Ordre de 7 d'abril de 1994, per la qual es fixen les normes d'ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines.

g) Real Decret 324/2000, de 3 de març, pel que s'estableixen normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines.

h) Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC núm. 3.447, de 07/08/2001).

�i) Decret 205/2000, de 13 de juny, d aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries

j) Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, que disposa que el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca efectuï la declaració de nuclis zoològics dels centres i establiments que alberguin, comercialitzin, tractin i reprodueixin animals, per tal �d assegurar-ne la protecció i el manteniment en condicions adequades

�4. L activitat ramadera practicada de forma extensiva es considera compatible amb els objectius de �regulació dels usos d aquesta �normativa, excepte en l àmbit de sistema fluvial, i sempre que:

�a) La càrrega ramadera existent no representi un risc d erosió del terreny.

b) Els terrenys no hagin estat afectats per incendis en anys recents.

c) Es tracti de zones repoblades recentment o en procés de regeneració.

� �En qualsevol cas, sempre serà necessària l autorització de la propietat i de l administració pública per a efectuar la pastura.


-35-

5. Són permeses les hípiques sempre i quan estiguin vinculades a un habitatge preexistent. El nombre �màxim d unitats ramaderes �(URP) serà de 20 i la superfície màxima del terreny dedicat a l hípica serà de 5.000 m2 (inclou cobert i espais lliures pels cavalls),

mentre que la superfície mínima serà de �2.500 m2. Aquests terrenys hauran de complir les condicions especificades en l article 33 i 34 �d aquesta mateixa normativa.

6. Són permeses, també, les granges de caragols sempre i quan estiguin ubicades en sòl agrícola i compleixin les condicions especificades en l’ �article 32 d aquesta normativa

Regulació general de l’activitat forestal (art. 217)

1. L’ �activitat forestal i les actuacions relacionades amb la prevenció i l extinció dels incendis forestals en � �l àmbit d aquesta normativa es regirà, de manera general, per les disposicions de la legislació sectorial vigent i l’autorització i les actuacions de les administracions competents.

2. Els propietaris de finques i parcel�les en medi forestal hauran de complir les mesures de prevenció enfront dels incendis forestals �que determina el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 2.022,

de 10/3/1995).

3. Les activitat de recol�lecció de productes del bosc (bolets, herbes i plantes, pinyes, etc.) s’hauran de fer tenint especial cura en no malmetre l’ �ecosistema ni els elements que en formen part. En aquest sentit, es prohibeix de manera explícita l ús del rasclet o eines similars en la recol�lecció de bolets.

Regulació general dels usos industrials i comercials (art. 218)

1. Es consideren activitats industrials les dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge, així com a l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos o processos tècnics utilitzats.

�2. Amb caràcter general, no es permet la implantació d activitats industrials de cap tipus en l’ �àmbit d aquesta normativa, excepte aquelles que s’hagin �d emplaçar prop de la matèria primera com són:

- Serradores destinades a la transformació primària de la fusta.

- Instal�lacions per a l’emmagatzematge del suro.

3. Es considera activitat comercial la que consisteix en posar a disposició del mercat interior béns productes o mercaderies, àdhuc quan les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformació, tractament o condicionament que són usuals en el comerç.

�4. Es prohibeix la implantació d activitats comercials, exceptuant:

- Aquelles que tinguin com a objectiu la venda de productes originats a la pròpia explotació i es desenvolupin en instal�lacions �turístiques, recreatives, d allotjament o restauració rurals, i aquelles que estiguin vinculades a un habitatge rural existent.

- La venda de llenya i/o de suro.

Regulació general dels usos turístics i del lleure (art. 219)

�Els usos turístics i del lleure s ubicaran en les zones on puguin suposar un impacte ambiental reduït, �d acord amb els que estableix aquest POUM per a les diferents zones i sistemes i en relació amb les instal�lacions i edificacions en sòl no urbanitzable. Els usos turístics i de lleure permesos, siguin �d iniciativa pública o privada podran ser:

a) Serveis d’hostaleria i allotjament amb caràcter de turisme rural i ecoturisme, subjectes al reconeixement per part del Departament �d Indústria, Comerç i Turisme. Aquestes �instal�lacions estaran sotmeses a la tramitació prèvia d un Pla especial urbanístic, segons el

que estableixen els articles 47.6.e) i 67.1.c) del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

b) Les activitats destinades a turisme rural es portaran a terme en edificis tradicionals �preexistents. Caldrà garantir l accés rodat amb la xarxa viària existent, l’aparcament, l’abastament i r �ecollida d aigua, i l’eliminació i la depuració de tota classe de residus i abocaments.

c) Albergs, cases de colònies i escoles de la natura, en edificis preexistents.

d) Àrees de lleure ombrejades i degudament equipades amb serveis (taules i bancs, lavabos, aigua potable i piques per a la neteja, contenidors de deixalles, plafons informatius, etc.).

e) Circuits per al senderisme, ciclistes i eqüestres.

�f) Àrees, rutes i itineraris interpretatius culturals, de natura i d activitats tradicionals i singulars del municipi.

-36-

g) Equipaments per a eco �museus, centres d exposició i d’aprenentatge i similars, demostratius de la cultura, les tradicions i el patrimoni de Sant Feliu de Guíxols i del massís de Cadiretes.

h) Instal�lacions temporals destinades a carpes desmuntables per a la celebració de festes i �ball a l aire lliure.

Instal�lacions de tractament de residus (art. 220)

1. Per ubicar una instal�lació de tractament de residus sòlids urbans, industrials o d’altre caràcter en sòl no urbanitzable caldrà redactar prèviament un pla especial urbanístic en el que es reguli els tipus de residus que poden abocar o tractar, les condicions de �l abocament o del tractament i les mesures a prendre per minimitzar l’impacte mediambiental que es produeixi tant en el propi lloc com en el seu entorn.

2. Els abocaments incontrolats de qualsevol classe que es produeixin en l’àmbit d’aquesta normativa hauran de ser clausurats, i es procedirà a la restauració dels terrenys al seu estat original en el termini més breu possible, sempre �que l Ajuntament ho requereixi. El

�cost derivat d aquestes operacions anirà a càrrec del propietari dels terrenys afectats.

3. Tots els residus hauran de gestionar- �se d acord amb la normativa sectorial vigent.

Línies elèctriques, telecomunicacions, gasoductes i altres infrastructures anàlogues (art. 221)

1. La instal�lació de línies elèctriques, telefòniques i telegràfiques, antenes i repetidors, gasoductes i altres infrastructures similars �requerirà, a més de la llicència municipal, una avaluació d impac �te ambiental. Si escau, aquesta avaluació contindrà, en l apartat de

�descripció del projecte, els aspectes que contemplen els annexos 3 i 4 del Decret 148/2001, de 29 de maig, d ordenació ambiental de les instal�lacions de telefonia mòbil i d’altres instal�lacions de radiocomunicació.

2. En el cas de proposar-se noves línies elèctriques, gasoductes i altres infraestructures lineals en sòl no urbanitzable, es canalitzaran �i s ordenaran conjuntament amb les preexistents, preveient corredors paral�lels a les grans infraestructures de comunicació o pels

�terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgística d aquesta classe de sòl.

�3. Els nous receptors de senyal de telefonia mòbil s ubicaran en antenes ja existents i compartides per les diferents companyies, a no �ser que s estableixi el contrari mitjançant un Pla de cobertures a desenvolupar des de l’Ajuntament.

� �4. En la instal�lació de noves línies elèctriques aèries s exigirà als seus responsables l ús de dispositius encaminats a impedir la col�l �isió o electrocució d aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors i altres mesures que es consideren oportunes).

�5. Per minimitzar el risc d incendis provocats per línies en mal estat, el risc de xoc i electrocució d’aus i l’impacte negatiu sobre el paisatge, i en la mesura que sigui possible, es procedirà a la modificació de les línies elèctriques existents mitjançant mesures correctores com: soterrament de la línia, aïllament de conductors, modificació de pals i torretes, col�locació de dispositius salvaocells, etc.

Sant Feliu de Guíxols - Zona forestal


�1. Aquest Pla qualifica com a sòl no urbanitzable forestal el sòls rústic poblat d espècies arbòries o arbustives, de matolls �i d herbes, així com els erms situats en els l �ímits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d aquests, i els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la forestació o la reforestació. Es considera zona forestal aquell espai del sòl no urbanitzable grafiat en el plànol del sòl no urbanitzable, que inclou els principals boscos del Massís de l’Ardenya, tant dins el límit del PEIN com fora.

2. En el sòl no urbanitzable forestal es distingeixen dues subcategories:

�a) Sòl no urbanitzable forestal inclòs dins dels límits de l espai del PEIN (Massís de Cadiretes).

Aquests terrenys estaran sotmesos a les determinacions establertes de forma de Pla especial de protecció del medi natural del �Massís de Cadiretes, que haurà de desenvolupar l administració competent.

b) Sòl no urbanitzable �forestal exclòs dels límits de l espai del PEIN (Massís de Cadiretes).

Malgrat que no formin part del PEIN, s’estableix, com a criteri general, que s’hi aplicarà la mateixa normativa definida per al Pla especial de protecció del medi natural del Massís de Cadiretes una vegada estigui aprovada.

3. Mentre no es desenvolupi el Pla especial de protecció del medi natural del Massís de Cadiretes, a la zona forestal del municipi �s aplicarà allò que preveu la present Secció.


-37-


1. En el sòl no urbanitzable forestal són permesos els usos següents:

- Forestal

- Agrícola preexistent

- Ramaderia extensiva

- �Magatzems i instal�lacions agrícoles i forestals estrictament vinculats a l activitat agrícola i forestal - Usos d’interès públi �c, d acord amb l’apartat 4 de l’article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, excepte la instal�lació de línies elèctriques aèries, antenes de telecomunicacions, gasoductes o altres instal�lacions de serveis re �ferides a l article 26.


- Senderisme, cicloturisme i passejades a cavall

- �Habitatge familiar, en els termes establerts en l article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

- Residència casa de pagès

- Càmping

�2. Es prohibeixen de manera específica les activitats extractives i l acumulació de runes a la zona forestal.


�1. Amb caràcter general, es protegirà l estat actual del sòl no urbanitzable f �orestal davant les possibles transformacions per l home (urbanització, desforestacions, introducció de vegetació al�lòctona, degradació dels ecosistemes existents, etc.).

2. A les construccions existents és possible la seva utilització com a turisme-rural i casa de colònies, sempre i quan no desvirtuïn la �naturalesa del sòl. Perquè es puguin desenvolupar aquestes activitats, a més d obtenir les corresponents autoritzacions, caldrà

presentar prèviament un projecte on s’ �analitzi l impacte social i ambiental de la seva implantació. En el cas que s’hagi d’ampliar la superfície de la masia existent es podrà arribar fins a un sostre màxim de 250 m2 construïts. En el cas que sigui necessari un sostre superior es tramitarà un Pla especial.

3. L’aprofitament dels productes forestals es realitzarà dins dels límits que permeten els interessos de la seva conservació i millora. En finques superiors a 25 ha. els aprofitaments forestals s’han de portar a terme necessàriament en el marc d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i, en finques inferiors, d’un Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF) aprovats. Tots els aprofitaments � �s hauran de redactar d acord amb els següents criteris:

a) La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona.

b) Les � �restes dels aprofitaments forestals s hauran de triturar o retirar, per evitar l acumulació de biomassa seca que incrementi el risc �d incendi forestal.

c) L’Ajuntament podrà redactar un Pla especial per a la regulació específica de la gestió i ús del sòl f �orestal, amb l objectiu de garantir el manteniment de la massa boscosa en les millors condicions ecològiques i la seva explotació de forma sostenible.

�d) El bosc de suros serà considerat d estricta protecció. Únicament podrà explotar-se per als usos tradicionals de producció surera, segons el que estableix l’Ordre d’11 de maig de 1988, del Departament d’ �Agricultura, Ramaderia i Pesca, de regulació de l obtenció del suro i del pelegrí i de la millora de les sureres; prohibint-se la seva substitució per altres espècies.

4. Els usos educatiu, cultural i de restauració i allotjament rural només es permetran en masies tradicionals existents, i re �queriran d un �acord municipal favorable quant al seu interès públic, en forma d inclusió de la masia al Catàleg del patrimoni històric de Sant Feliu de

Guíxols.

�5. No està permesa cap edificació de nova planta, llevat de les construccions relacionades amb l activitat agrícola, ramadera i forestal �i, l ampliació d’habitatges existents.

�6. D acord amb la normativa vigent, es podran crear àrees forestals recreatives i rutes excursionistes adreçades a un ús públic lleuger, sense consolidar-se com a grans centres de serveis turístics, i situant- �se en llocs on no comportin riscos d incendis, ni riscos

�per a les persones en cas d incendi.

-38-

7. La regulació i gestió de l’activitat forestal en aquesta zona és responsabilitat de l’administració competent, sense perjudici �d aquelles activitats que requereixin llicència municipal. En tot allò que sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics

establerts per la legislació forestal vigent.

�8. Sens perjudici d altres actuacions que obtinguin les corresponents autoritzacions, les actuacions forestals queden limitades a operacions de sanejament i millora forestal que reforcin els arbres i els arbustos plannifolis (alzines i sureres) enfront dels pins i dels arbustos heliòfils propis de la pineda (brucs, estepes, argelagues i gatoses).

9. Amb caràcter general, s’ �autoritza la tala d arbres per assolir les mesures necessàries en la prevenció i lluita contra incendis forestals, especialment en un radi de 25 m. al voltant de les edificacions i per a la estructuració, si s’escau, de tallafocs.

� �10. De manera puntual es permetrà l obertura d espais de pastures seminaturals enmig del bosc, que no es podran conrear en cap �cas, d un màxim de 2 ha. de superfície en terrenys amb un pendent inferior al 5%, sempre que no hi hagi cap altre espai obert en un

�radi de 500 m. Aquesta transformació en pastures requereix l autorització del Departament de Medi Ambient, d’ �acord amb l article 58 de la Llei 6/1998.

11. Per a les edificacions que, en aplicació d’ �allò que estableix l article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, es declarin d’utilitat pública i d’interès social, s’haurà de redactar un Pla especial que contempli:

- La detecció i correcció de l’impacte ambiental.

- Els efectes territorials i paisatgístics de la seva implantació.

- Les servituds de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació d’un nucli de població.

- Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.

12. En la zona forestal solament es permeten tanques en els casos següents:

- Per delimitar finques amb activitat ramadera o agrícola caldrà utilitzar sempre tanques permeables.

- Les tanques no permeables solament es podran utilitzar per delimitar edificis i instal�lacions (no finques) directament vinculats a �l activitat forestal, ramadera o agrícola.

13. L�obertura de vies d’escalada o vies ferrata requerirà de la corresp �onent llicència municipal. Per a l atorgament de la llicència es � �tindrà en consideració la presència, a la zona afectada, d espècies vegetals i/o animals d interès.

14. Sens perjudici del que estableix la legislació forestal vigent, per les estassades del sotabosc s’evitarà l’eliminació de les espècies no piròfites, així com també arrancar les rabasses o altres tipus d’arrels en vessants amb pendents significatives. Per destriar les espècies piròfites de les no piròfites s’estarà a allò que disposa l’article 2, apartat r), del Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual �s estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica

per la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal�lacions.

15. Per a la implantació de l’ �ús de càmping serà necessari tramitar prèviament un Pla especial urbanístic, en aplicació d allò que �estableix l article 47.6.e) del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Sant Feliu de Guíxols - Zona agrícola


Aquest Pla qualifica com a sòl no urbanitzable agrícola aquells sòls que tenen un especial valor agrícola, ja estiguin conreats o no.

Article 230. Usos permesos

1. Al sòl no urbanitzable agrícola es permeten els usos següents:

- Forestal

- Agrícola en totes les seves varietats

- Ramaderia extensiva (inclou granges de caragols)

- Hípiques

- Habitatge familiar en les masies existents

- Magatzems i instal�lacions agrícoles i forestals estrictament vinculats a la primera transformació dels materials, quan la naturalesa


-39-

de l’activitat n’exigeixi l’emplaçament en medi rural

- Usos d’interès públic, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.


- Senderisme, cicloturisme i passejades a cavall

- Residència casa de pagès

- �Construccions i instal�lacions vinculades a l execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques

- Càmping

2. Es prohibeixen de manera específica les activitats extractives i l’acumulació de runes.


1. Com a criteri general, s’evitarà la modificació del mosaic existent actualment, tant pel què fa als cultius com a les zones forestals.

2. Els boscos i retalls forestals, les àrees de vegetació seminatural i d’altres semblants existents a la zona s’hauran de mantenir sense canviar d’ús. Això sense perjudici de l’aprofitament forestal que s’hi pugui fer.

3. La regulació i gestió de l’ �activitat forestal en aquesta zona és responsabilitat de l administració competent, sens perjudici d’aquelles �activitats que requereixin llicència municipal. En tot allò que sigui aplicable, s observaran els preceptes específics establerts per la

legislació forestal vigent.

4. Queden prohibides les plantac �ions d espècies exòtiques com l’eucaliptus, robínies, plataners i pollancres diferents a l’autòcton (Populus nigra) que puguin alterar l'equilibri ecològic o l'entitat de la vegetació autòctona.

5. A les masies existents és possible la seva utilització per a turisme-rural i casa de colònies, sempre i quan no desvirtuïn la naturalesa del sòl. Perquè es puguin desenvolupar aquestes activitats, a més d’obtenir les corresponents autoritzacions, caldrà presentar prèviament un projecte on s’analitzi l’impacte social i ambiental de la seva implantació. En el cas que s’hagi d’ampliar la superfície de la masia existent, es podrà arribar fins a un sostre màxim de 250 m2 construïts. En el cas que sigui necessari un sostre superior als 250 m2 es tramitarà un Pla especial.

6. Els usos educatiu, cultural i de restauració i allotjament rural només es permetran en masies tradicionals existents, i requeriran d’un acord municipal favorable en quant al seu interès públic, en forma d’inclusió de la masia al Catàleg del patrimoni històric de Sant Feliu de Guíxols.

7. Les àrees de lleure existents o que es puguin crear en aquesta zona s’adreçaran principalment a un ús públic lleuger, i no es concebran com a grans centres de serveis turístics.

8. En la zona agrícola solament es permeten tanques en els casos següents:

- Per delimitar finques amb activitat ramadera o agrícola caldrà utilitzar sempre tanques permeables.

- Les tanques no permeables solament es podran utilitzar per delimitar edificis i instal�lacions (no finques) directament vinculats a l’activitat forestal, ramadera o agrícola.

9. No és permesa l’ �obertura de nous camins o carreteres. L obertura de nous senders, i la instal�lació de línies elèctriques o antenes de telecomunicacions, s’haurà de justificar en la corresponent avaluació d’impacte ambiental.

10. Es podran realitzar activitats de conreu en totes les seves varietats, inclosos els hivernacles, sempre i quan s’ajustin a les previsions d’aquest POUM.

11. Queda prohibida l’eliminació dels marges herbacis i arbustius dels camps de conreus existents. Als camps i al seu voltant es potenciarà el manteniment, la millora i la creació de marges vegetals, amb arbres, arbustos o vegetació herbàcia autòctona, així com la creació de franges lliures de l’ús d’herbicides en una amplada de 5 m. al perímetre exterior dels cultius.

12. Per a les edificacions que, en aplicació d’allò que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, es declarin d’utilitat pública i d’interès social, s’haurà de redactar un Pla especial que contempli:

- La detecció i correcció de l’impacte ambiental.

- Els efectes territorials i paisatgístics de la seva implantació.

- Les servituds de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació d’un nucli de població.

-40-

- Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.

13. Per a la implantació de l’ús de càmping serà necessari tramitar prèviament un Pla especial urbanístic, en aplicació d’allò que �estableix l article 47.6.e) del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Sant Feliu de Guíxols - Zona de protecció natural i paisatgística


1. Aquest Pla qualifica com a sòl no urbanitzable de protecció natural i paisatgística aquell sòl que, per les seves característiques naturals, geològiques, paisatgístiques o ambientals, han de ser objecte d’una especial protecció, de forma que s’impedeixin les actuacions que puguin perjudicar-les transformant les seves condicions actuals.

2. Dins d’aquesta sòl de protecció natural i paisatgística, i sempre que no es contradigui amb les normes específiques que la regulen, serà d’aplicació la normativa corresponent al sòl no urbanitzable agrícola, en les zones d’usos agrícoles, i la corresponent al sòl no urbanitzable forestal, en les zones d’usos forestals.


1. En el sòl no urbanitzable de protecció natural i paisatgística es permeten els usos següents:

- Forestal

- Agrícola (no s’admeten hivernacles)

- Habitatge monoresidencial en les masies preexistents

- Residència casa de pagès i casa de colònies en les masies preexistents

2. Es prohibeix expressament la construcció de nous habitatges, indústries, magatzems, infrastructures viàries, elèctriques o de qualsevol tipus, les activitats extractives i l’acumulació transitòria o permanent de terres o runes.


1. En aquesta àrea es prohibeix qualsevol tipus de murs i tanques no permeables.

2. Aquest sòl podrà computar als efectes de càlcul de la unitat mínima de conreu obligat, situant la possible edificació fora �d aquest sòl si el conjunt de la finca té altres qualificacions.

3. Les masies existents podran ampliar-se si la superfície de la finca és superior a les 5 ha. o a la unitat mínima forestal, segons la �seva ubicació, i si s ajusten a les determinacions del present POUM.

4. En les masies existents és possible la seva utilització per a turisme-rural i casa de colònies, sempre i quan no desvirtuïn la naturalesa del sòl. Perquè es puguin produir aquestes activitats, a més d’obtenir les corresponents autoritzacions, caldrà presentar prèviam �ent un projecte on s analitzi l’impacte social i ambiental de la seva implantació. En el cas que s’hagi d’ampliar la superfície de la masia existent es podrà arribar fins a un sostre màxim de 250 m2 construïts. En el cas que sigui necessari un sostre superior als 250 m2 es tramitarà un Pla especial.

5. En consideració dels valors especials d’aquests terrenys i de les seves característiques morfològiques, no s’hi admeten les noves edificacions ni infrastructures d’utilitat pública i interès social.

6. La massa boscosa serà considerada d’estricta protecció, prohibint-se la tala d’arbres, els moviments de terres i els canvis de relleu o morfologia del terreny, a no ser que siguin actuacions contemplades en un pla de prevenció d’incendis forestals aprovat, en un pla tècnic de gestió i millora forestal o en un pla simple de gestió forestal.

Sant Feliu de Guíxols - Zona no urbanitzable costaner


1. Aquest Pla qualifica com a sòl no urbanitzable costaner el sòl inclòs en les unitats territorials de regulació de sòl costaner (UTR-C) pel Pla director urbanístic del sistema costaner de Catalunya. La classe i categoria de sòl no urbanitzable costaner es determina per raó de la incompatibilitat amb llur transformació.

2. Dins del sòl no urbanitzable costaner s’estableixen les següents zones:


-41-

a) Zona C-PEIN que correspon al sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (codi gràfic CPEIN en el PDUSC)

b) Zona C-1 que correspon al de sòl no urbanitzable costaner 1 (codi gràfic C1 en el PDUSC).

Règim d’ús del sòl (art. 236)

1. El sòl de la zona C-PEIN que correspon al sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (clau NUCPEIN i codi gràfic CPEIN) resta sotmès al règim d’ �ús establert per la seva normativa específica aplicable i pel règim d ús corresponent al sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1i codi gràfic C1) en tot allò que comporti un superior nivell de protecció.

2. El sòl de la zona C-1 que correspon al sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1) es subjecta al següent règim d’ús:

�a) S admeten els usos directament vinculats a la naturalesa rústica dels terrenys, és a dir, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, així com aquelles construccions, edificacions i instal�lacions de nova implantació directament vinculades a les esmentades activitats pròpies del sòl no urbanitzable, inclòs l’habitatge familiar que estigui directament i justificadament associat a aquestes.

�Així mateix s admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals que estiguin incloses pel planejament urbanístic en el Catàleg previst a l’article 50.2 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol per a destinar-les a habitatge familiar, establiments de turisme rural en les modalitats i amb els requisits regulats per la legislació de turisme rural vigents a Catalunya, a activitats d’educació en el lleure i a establiments hotelers amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament.

�b) S admeten les activitats o els equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’emplaçar en el medi rural previstos a l’apartat 4 de l’article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, sempre que es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor nivell de protecció.

En el cas que les activitats previstes a les lletres a) i b) de l’esmentat article, és a dir, - les activitats col�lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i l’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, i els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans -, es vulguin ubicar dins de la franja de 500 metres de sòl NU-C1, solament seran admeses aquelles que s’hagin d’implantar necessàriament a la zona costanera per raó de la seva vinculació directa i funcional al mar o a la costa.

En qualsevol cas, els projectes per a la implantació d’ �aquests usos i activitats s han de tramitar i, si s’escau, autoritzar sota els criteris legals restrictius de preservació d’aquest sòl front al procés de desenvolupament urbà, i de màxima integració ambiental de les construccions i de les activitats.

�L aplicació dels dits criteris restrictius en aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable costaner 1, comporta la desestimació d’aquells projectes que lesionin o impedeixin la preservació dels valors i l’assoliment de les finalitats que l’article 1r. de les Normes urbanístiques del Pla director urbanístic del sistema costaner persegueix, respectivament, d’acord amb allò establert pels apartats 7 i 9 de l’article 47 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

�c) Per a l autorització de les construccions i edificacions de nova planta, inclosos els hivernacles, a que es refereixen els apartats a) i b) del present article, caldrà elaborar un estudi paisatgístic que haurà d’ésser degudament informat per l’òrgan competent en matèria de paisatge.

�d) Pel que fa a l explotació de recursos naturals mitjançant noves activitats extractives, solament s’admeten en els sòls d’aquesta subcategoria que estan fora de la franja de 500 metres definida a l’article 4 de les Normes del Pla director urbanístic del sistema costaner, i sotmeses a la legislació sobre mesures addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives.

e) No es permet la instal�lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars llevat dels que serveixen exclusivament per a �l orientació, els quals, seran establerts de manera que no afectin a l’harmonia del paisatge.

f) En coherència amb el règim d’usos establert per al sòl no urbanitzable costaner 1, no s’admetran els Plans especials urbanístics previstos als apartats b) i c) de l’article 67.1 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, excepció feta, en aquest últim supòsit, d’aquells que requereixin la implantació de turisme rural o d’establiments hotelers en edificacions preexistents que regula l’apartat a) d’aquest article.

g) Per a l’autorització dels projectes d’usos, obres, instal�lacions i construccions admesos en aquesta subcategoria, es requerirà, en tots els casos formular un estudi paisatgístic que haurà d’ésser degudament informat per l’òrgan competent en la matèria.

h) No s’admeten altres usos, obres, instal�lacions o construccions distints dels específicament admesos dintre d’aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable costaner, tant si són de primera implantació com si es tracta d’ampliació dels preexistents, sens perjudici del que s’estableix a les Disposicions transitòries de les Normes del Pla director urbanístic del sistema costaner, pel que fa al manteniment dels usos preexistents.

-42-

i) La circulació amb vehicles motoritzats pel medi rural d’ �acord amb la legislació aplicable, s ha de limitar a les carreteres i camins degudament habilitats, excepció feta de la relacionada amb les activitats permeses i la dels serveis públics d’emergència.

j) Totes les activitats de naturalesa rústica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat d’implantar noves instal�lacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus s’han de subjectar al procediment de l’article 48 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Santa Cristina d'Aro

Santa Cristina d'Aro - Disposicions comunes

Protecció del paisatge i regulació d’usos singulars (art. 238)

Activitats extractives: No s’admetran noves activitats extractives de canteres o sorreres.

Instal�lacions i obres d’interès públic: Es podran autoritzar obres o instal�lacions d’interès públic en tot l’àmbit del sòl no urbanitzable Dins els àmbits del Pla d’espais d’interès natural, aquestes obres o instal�lacions tindran es limitacions fixades per la normativa específica definida dins el Pla Especial del mateix.

Tanques de finques: Les tanques de finques no podran formar-se amb elements opacs, i seran sempre de valor cinegètic, permetent el pas de les espècies.

Separacions a camins rurals: Les tanques es separaran un mínim de 6 metres de l’eix dels camins i un mínim d’un metre de l’aresta de l’explanació (no tindran la consideració de tanques els filats d’estabulació temporal d’animals). Així mateix, totes les edificacions agrícoles o altres admeses es separaran un mínim de 6 metres de l’eix dels camins.

Acopi de terres, àrids, runes o materials de construcció: Les activitats i instal�lacions d’acopi, classificació d’àrids, dipòsit i tractament de runes de construcció, i similars, es prohibeixen en tot el terme municipal, excepte en la zona reservada específicament dins aquest POUM per aquesta finalitat. L’àrea reservada per aquests usos es regularà mitjançant un Pla especial urbanístic, d’acord a l’establert a l’art. 47.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, i que fixarà les condicions d’accessibilitat, implantació i mesures correctores per adequar les instal�lacions al seu entorn i minimitzar l’impacte mediambiental i paisatgístic sobre el mateix.

Tales i estassades: La tala d’arbres tant d’individus aïllats com masses forestals, així com l’estassada de boscos requerirà de llicència municipal per tal de vetllar que el impacte ambiental es consideri admissible.

Instal�lacions turístiques i hoteleres en sòl no urbanitzable (art. 240)

Cala del Senyor Ramon: Àmbit ja existent i considerat d’interès públic, pel que fa al recolzament del sector turístic del municipi, ubicada dins l’espai NU-CPEIN del Massís Cadiretes es podrà tramitar un pla especial d’ordenació de l’àmbit, que ordenarà els accessos i els aparcaments, així com la regulació de les edificacions existents i usos admesos que s’ajustaran als establerts a l’article 14 apartats a i b del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, i que serà sotmès al tràmit d’avaluació ambiental fixat per la legislació vigent.

Regulació de les activitats agrícoles o ramaderes (art. 241)

S’admeten les construccions pròpies de les activitats agrícoles o ramaderes en Sòl No Urbanitzable, d’acord amb les determinacions fixades a cada zona.

L’autorització de la llicencia urbanística d’aquestes instal�lacions o construccions d’us agrícola o ramader, es sotmetran al procediment establert a l’art. 48 de la Llei 1/2005, i 57 del Reglament, en cas de superar una ocupació en planta de 500 m2, una superfície total de 1.000 m2, o una alçada de 10 m2.

Per dur a terme aquestes activitats, s’hauran d’obtenir a més, les corresponents autoritzacions concordants, i caldrà presentar un projecte on quedi explícita la càrrega ramadera prevista i la superfície de pastura de què es disposa, tal com especifica la legislació vigent.

Les explotacions i activitats ramaderes seguiran les directrius i regulacions establertes per la legislació vigent, i en especial la Llei 3/1998 de la Intervenció integral de l’Administració ambiental

Serà d’obligat compliment el Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació d’explotacions ramaderes, i l’Ordre de 7 d’abril, per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines, el RD 324/2.000, de 3 de març, que


-43-

estableix les normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines, modificat parcialment pel RD 3483/2000, de 29 de desembre i tota aquella legislació prevista en relació a la producció de sanitat animal.

Divisions i segregacions de terrenys (art. 242)

D’acord amb el que estableix l’art. 47.2 de la llei 1/2005 d’urbanisme de Catalunya, es prohibeix la parcel�lació urbanística, així com les divisions i segregacions de les finques rústiques actuals que resultin inferiors a la unitat mínima de conreu agrícola, 4,5 ha pel secà i 1,25 ha pel regadiu (Decret 169/1983 de 12 d’abril i disposicions concordants) o a les 25 ha de superfície forestal (arbrada o no), definida com la unitat mínima de producció forestal (Decret 35/1990 de 23 de gener).

Per sota de la unitat mínima de conreu el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, és l’organisme competent per autoritzar segregacions, d’acord amb el Decret 169/1983 de 12 d’abril.

Santa Cristina d'Aro - Zona del Pla Espais d’Interès Natural (PEIN, clau 16) - PEIN del Massís Cadiretes


Delimitació fixada pel “Pla especial de delimitació definitiva del PEIN Massís de Cadiretes”, aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004 (DOGC núm. 4.296, de 7/1/2005). Mentre no s’aprovi el Pla especial específic per a la seva regulació, serà d’aplicació la normativa transitòria fixada en els articles previstos pel POUM.

Usos compatibles i incompatibles (art. 246)

Usos compatibles:

a) Activitats i aprofitaments agropecuaris, forestals, agroturístics i ecoturístics

b) Aprofitaments cinegètics de les espècies autòctones pròpies del massís d’acord amb la

regulació específica sobre caça.

c) Ramaderia extensiva

d) Habitatge familiar preexistent.

e) Educació ambiental i turisme cultural

f) Instal�lació i manteniment dels serveis de subministrament d’energia elèctrica, aigua, telefònica i similars, necessaris pel desenvolupament dels usos i activitats que es duguin a terme dins d’aquesta zona.

Aprofitaments hidràulics sempre que garanteixin la conservació dels cabals ecològics o de manteniment

Usos incompatibles:

Tots aquells usos, activitats o actuacions no esmentats en l’article anterior i, en concret, els que són detallats a continuació:

a) Usos industrials o d’emmagatzematge

b) Ramaderia intensiva

c) Activitats extractives

d) Càmpings i altres modalitats d’acampada, llevat del cas de càmpings-masia degudament autoritzats o d’acampades associades a activitats de colònies, camps de treball, rutes i d’infants i joves, degudament autoritzades

e) La introducció d’espècies vegetals o animals no autòctones que puguin comportar efectes negatius sobre els ecosistemes i el paisatge.

f) En general, tots aquells usos que contradiguin les finalitats establertes a l’article 4 de la llei 12/1985 d’espais naturals de Catalunya, i normes concordants.

g) Activitats esportives de competició.

Condicions de l’edificació (art. 247)

1. En aquesta zona no es permetran noves edificacions i ocupacions, siguin permanents o temporals, ni hivernacles de cap mena.

2. S’admeten les obres de conservació i manteniment de les edificacions existents, definides en el Catàleg de masies i edificis rurals i

-44-

les obres d’ampliació, modernització i millora, sense sobrepassar, en cap cas, un augment del 20 % del sostre existent en el moment de l’aprovació d’aquest Pla.

3. Quan l’edificació objecte de les obres estigui protegida total o en part pel Catàleg d’edificis d’interès històrico-artístic, la intervenció s’adequarà al que prescriu la seva normativa.

4. Amb caràcter excepcional, es podrà autoritzar la construcció d’edificis o instal�lacions de promoció pública, sempre que tinguin com a objecte l’atenció de les necessitats de conservació i d’atenció a l’ús públic del Massís Cadiretes i el Massís de les Gavarres. En aquest cas, els edificis hauran de respectar l’entorn i seguir a l’exterior la tipologia, els materials, textures i colors tradicionals del massís. Els seus projectes hauran de contenir una avaluació de l’impacte sobre els sistemes naturals i el paisatge que justifiqui que la solució adoptada és, dintre les alternatives viables, la d’impacte menor.

5. Els projectes de reconstrucció de ruïnes i edificis hauran de justificar la minimització del impacte ambiental de l’edificació, així com de les obres complementàries d’infraestructura (pistes forestals, conduccions d’aigua, instal�lacions de tractament residuals, tancaments)

Respecte del subministrament d’energia elèctrica, dins el PEIN, caldrà contemplar com a primera alternativa l’energia solar fotovoltaica.

Vialitat i circulació motoritzada (art. 248)

1. No s’admet l’obertura de nous vials, llevat del cas de pistes forestals o de prevenció d’incendis degudament justificades, amb l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental sempre que ho estableixi la legislació aplicable.

2. En general no és permesa la circulació rodada camps a través o fora de les carreteres o camins habilitats pel pas d’automòbils. Aquesta disposició no afecta l’accés dels propietaris a llurs finques ni el normal desenvolupament de les activitats agropecuàries i forestals.

3. Als efectes del que disposa el paràgraf anterior s’entén com camins no habilitats pel pas de vehicles motoritzats aquells no pavimentats d’amplada inferior als 4 m, i també aquells altres que tenen limitada o prohibida la circulació motoritzada d’acord amb el que disposa la llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

4. Resta prohibida la realització de proves esportives motoritzades i la instal�lació de circuits temporals o permanents.

Santa Cristina d'Aro - Zona No Urbanitzable Costaner PEIN (NU-CPEIN, clau 17)


Correspon a la zona inclosa dins el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, com a clau NU-CPEIN i codi gràfic CPEIN, i identificat com a Unitat Territorial de Regulació UTR-C074 Massís de les Cadiretes.

La seva regulació vindrà determinada per l'esmentat Pla Director, i del que s’indiquen a continuació les disposicions principals que vinculen a aquesta zona.


El sòl no urbanitzable inclòs en el PEIN (clau NU-CPEIN i codi gràfic CPEIN) resta sotmès al règim d’ús establert per la seva normativa específica aplicable i pel règim d’ús corresponent al sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1) en tot allò que comporti un superior nivell de protecció.

Planejament urbanístic derivat de caràcter especial i establiments de turisme rural (art. 251)

A l’àmbit de la Cala del Senyor Ramon ubicada dins l’espai NU-CPEIN del Massís Cadiretes es podrà tramitar un pla especial d’ordenació de l’àmbit, que ordenarà els accessos i aparcaments, així com la regulació de les edificacions existents i usos admesos que s’ajustaran als establerts a l’article 14 apartats a i b del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, i que serà sotmès al tràmit d’avaluació ambiental fixat per la legislació vigent.

Santa Cristina d'Aro - Zona No Urbanitzable Costaner 1 (NU-C1, clau 18)


Correspon a la zona inclosa dins el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, com a clau NU-C1 i codi gràfic C1, i identificat com


-45-

a Unitat Territorial de Regulació UTR-C079 Canyet.

La seva regulació vindrà determinada per l'esmentat Pla Director, i del que s'indiquen a continuació les disposicions principals que vinculen a aquesta zona.


El sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1) es subjecta al règim d’ús fixat en l’article 14 i ss, del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, del qual es transcriu els primers apartats:

a) S’admeten els usos directament vinculats a la naturalesa rústica dels terrenys, és a dir, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, així com aquelles construccions, edificacions i instal�lacions de nova implantació directament vinculades a les esmentades activitats pròpies del sòl no urbanitzable, inclòs l’habitatge familiar que estigui directament i justificadament associat a aquestes.

Així mateix s’admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals que estiguin incloses pel planejament urbanístic en el Catàleg previst a l’article 50.2 de la Llei d’Urbanisme per a destinar-les a habitatge familiar, establiments de turisme rural en les modalitats i amb els requisits regulats per la legislació de turisme rural vigents a Catalunya, a activitats d’educació en el lleure i a establiments hotelers amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament.

b) S’admeten les activitats o els equipaments d’interès públic que necessàriament s’hagin d’emplaçar en el medi rural previstos a l’apartat 4 de l’article 47 i es demostri que no és possible una ubicació alternativa en altres sòls no urbanitzables de menor nivell de protecció.

En el cas que les activitats previstes a les lletres a) i b) de l’esmentat article, és a dir, - les activitats col�lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i l’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, i els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans -, es vulguin ubicar dins de la franja de 500 metres de sòl NU-C1, solament seran admeses aquelles que s’hagin d’implantar necessàriament a la zona costanera per raó de la seva vinculació directa i funcional al mar o a la costa.

En qualsevol cas, els projectes per a la implantació d’aquests usos i activitats s’han de tramitar i, si s’escau, autoritzar sota els criteris legals restrictius de preservació d’aquest sòl front al procés de desenvolupament urbà, i de màxima integració ambiental de les construccions i de les activitats.

L’aplicació dels dits criteris restrictius en aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable costaner 1, comporta la desestimació d’aquells projectes que lesionin o impedeixin la preservació dels valors i l’assoliment de les finalitats que l’article 1r. de la normativa del PDUSC persegueix, respectivament, d’acord amb allò establert pels apartats 7 i 9 de l’article 47 de la Llei d’urbanisme.

c) Per a l’autorització de les construccions i edificacions de nova planta, inclosos els hivernacles, a que es refereixen els apartats a) i b) del present article, caldrà elaborar un estudi paisatgístic que haurà d’ésser degudament informat per l’ògan competent en matèria de paisatge.

d) Pel que fa a l’explotació de recursos naturals mitjançant noves activitats extractives, solament s’admeten en els sòls d’aquesta subcategoria que estan fora de la franja de 500 metres definida a l’article 4 d’aquestes Normes, i sotmeses a la legislació sobre mesures addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats e3xtractives.

e) No es permet la instal�lació de cartells de propaganda i d’altres elements similars llevat dels que serveixen exclusivament per a l’orientació, els quals, seran establerts de manera que no afectin a l’harmonia del paisatge.

f) En coherència amb el règim d’usos establert per al sòl no urbanitzable costaner 1, no s’admetran els Plans especials urbanístics previstos als apartats b) i c) de l’article 67.1 de la Llei d’urbanisme, excepció feta, en aquest últim supòsit, d’aquells que requereixin la implantació de turisme rural o d’establiments hotelers en edificacions preexistents que regula l’apartat a) d’aquest article.

g) Per a l’autorització dels projectes d’usos, obres, instal�lacions i construccions admesos en aquesta subcategoria, es requerirà, en tots els casos formular un estudi paisatgístic que haurà d’ésser degudament informat per l’òrgan competent en la matèria.

h) No s’admeten altres usos, obres, instal�lacions o construccions distints dels específicament admesos dintre d’aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable costaner, tant si són de primer implantació con si es tracta d’ampliació dels preexistents, sens perjudici del que s’estableix a les Disposicions transitòries d’aquestes Normes, pel que fa al manteniment dels usos preexistents.

Disposicions comunes (art. 254)

a) La circulació amb vehicles motoritzats pel medi rural d’acord amb la legislació aplicable, s’ha de limitar a les carreteres i camins degudament habilitats, excepció feta de la relacionada amb les activitats permeses i la dels serveis públics d’emergència.

-46-

b) Totes les activitats de naturalesa rústica que exigeixin moviments de terra, amb la finalitat d’implantar noves instal�lacions, efectuar rompudes i/o artigatges per a nous conreus s’han de subjectar al procediment de l’article 48 de Llei d’Urbanisme.

Santa Cristina d'Aro - Zona forestal (clau 19)

Definició i usos (art. 255)

Correspon als terrenys forestals definits a l’art. 2 de la Llei 6/1988 de 30 de març, forestal de Catalunya, i que s’assenyalen en els plànols de zonificació del sol no urbanitzable d’aquest POUM, i que engloben bàsicament les pinedes de pi pinyoner, damunt de l’àrea urbana, així com la sureda en reconstitució i alzinar litoral ben estructurat, a les vessants amb fort pendent de la part superior del municipi.

D’acord amb la legislació forestal vigent, abans esmentada, aquestes àrees tindran la consideració de sòls forestals permanents.

Els únics usos admesos en aquesta zona són el forestal, el cinegètic, el turisme rural i els relacionats amb l’educació de la natura. La gestió forestal procurarà la reducció gradual de la inflamabilitat, i per tant del risc d’incendis, afavorint la recuperació i l’expansió de l’alzinar i les suredes i la reducció gradual de les pinedes en les àrees de transició, tot mantenint una densa coberta arbòria que limiti el desenvolupament dels arbusts piròfits del sotabosc.

D’altra banda, la gestió forestal i cinegètica vetllaran pel manteniment de les pistes existents.

Regulació de la tala i gestió forestal (art. 256)

Qualsevol intervenció en aquesta zona, com és ara la tala d’arbres, l’obertura de tallafocs, l’estassada de la vegetació, la creació d’àrees o de franges de baixa densitat vegetal, o l’obertura de noves pistes forestals o la modificació del traçat de les pistes existents, s’adequarà a la legislació forestal vigent, i necessitarà l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, així com la llicència prèvia de l’Ajuntament.

L’Ajuntament podrà denegar la realització de qualsevol d’aquestes activitats si es considera que pot tenir un impacte clarament negatiu sobre les comunitats biològiques o sobre el sustracte.

Per aquestes intervencions es necessitarà la tramitació prèvia d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) o Pla Simple (PS) per a finques de menys de 25 hectàrees.


En aquesta zona no es permetran noves edificacions ni ocupacions, excepte les obres temporals que siguin necessàries per l’aprofitament forestal i la gestió del bosc.

S’hi podran admetre obres d’ampliació, modernització i millora de les edificacions existents, sense sobrepassar, en cap cas, un augment del 20 % del sostre existent.

Les ampliacions, es limitaran, pel que fa a les edificacions existents, a aquelles destinades a usos agrícoles, ramaders o forestals, als habitatges inclosos en el catàleg a que es refereix l'article 268 i als habitatges directament vinculats amb una activitat agropecuària.

Quan l’edificació objecte de les obres estigui protegida total o en part pel Catàleg, la intervenció s’adequarà al que prescriu la seva normativa.

En cap cas es podrà dividir o segregar finques forestals per sota de les 25 ha, superfície que és considerada com la unitat mínima forestal en el Decret 35/1990.

Santa Cristina d'Aro - Zona de protecció agrícola (clau 20)

Definició i usos (art. 258)

Correspon a les àrees que mantenen conreus o prats a les cotes inferiors a les dels boscos, que es protegeixen, d’acord amb el que estableix la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, a partir del reconeixement social i mediambiental de l’activitat agrària i el seu caràcter multifuncional, com a productora d’aliments i d’altres béns, com a element d’equilibri territorial, especialment enfront de la pressió urbanística, de preservació del paisatge i la biodiversitat i del patrimoni natural i cultural del municipi.

S’admeten els usos lligats a l’activitat agrícola i ramadera, d’acord amb la naturalesa de les finques incloses dins aquet àmbit, així com les activitats de turisme rural, segons l’establer a la Llei d’urbanisme, i a la legislació de turisme de Catalunya.


-47-


En aquesta zona no es permetran noves edificacions ni ocupacions, encara que siguin temporals, si no estan directament vinculades a l’ús agropecuari.

Per tant, s’hi admet només la instal�lació de cledes, estables, magatzems, coberts agrícoles, així com la instal�lació d’hivernacles translúcids, sempre que la finca tingui una superfície mínima de 4,5 Ha.

Qualsevol edificació que s’autoritzi en aquesta zona, inclosos els hivernacles, mantindran una separació mínima de 3 metres als límits de parcel�la, i de 6 m. a l’eix dels camins i vials, tal com s'estableix en l'article 233.4, en qualsevol cas respectaran les distàncies d’edificació fixades a la Llei de carreteres.

S’admeten les obres de rehabilitació i les ampliacions en aquelles edificacions incloses en el catàleg a que es refereix l'article 270, per a usos d’habitatge o turisme rural, sense sobrepassar un augment del 20 % del sostre existent.

Quan l’edificació objecte de les obres estigui protegida totalment o en part pel Catàleg, la intervenció s’adequarà al que prescriu la seva normativa.

En cap cas es podrà dividir o segregar finques per dessota la unitat mínima de conreu fixada per aquesta zona, i que en l'actualitat és de 4,5 Ha.

Santa Cristina d'Aro - Àmbit de connectivitat ecològica (espai de lligam entre espais PEIN)

Definició i objectius (art. 264 i 265)

Aquesta zona engloba l’àrea compresa entre els Espais d’Interès Natural del Massís de les Cadiretes i el del Massís de les Gavarres.

Es delimita aquesta zona, per tal de facilitar la connectivitat ecològica entre els dos Espais d'Interès Natural abans esmentats, amb la finalitat de que no es comportin com a illes de natura, envoltades d’espais artificialitzats, sinó com un continu ecològicament funcional, que eviti la seva degradació per la pressió de l’acció humana a les zones de la seva perifèria, així com el seu aïllament ecològic.

Regulació d’usos (art. 266)

1. Dins d’aquest àmbit s’admeten els mateixos usos de les zones agrícola o forestal, d’acord amb la zonificació establerta en els plànols de zonificació. No obstant en les autoritzacions d’instal�lacions, usos o activitats es fixaran les condicions addicionals necessàries per tal d’evitar o corregir que aquestes activitats o instal�lacions incideixin negativament en la finalitat bàsica d’aquest àmbit, de facilitar la connectivitat ecològica.

2. Només s’admeten en aquesta zona els usos de caire rural vinculats a l’explotació sostenible dels recursos naturals, l’explotació forestal, i a la promoció i al desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera.

Els aprofitaments forestals han de respondre a un pla tècnic de gestió i millora forestal, autoritzat pel Departament de Medi Ambient, redactat en congruència amb els principis de persistència, conservació i millora qualitativa de les masses forestals.

Condició necessària per a admetre l’artigatge dels boscos per a retornar els terrenys forestals a fins agrícoles és que el pendent del sòl no superi el 30% i que es disposin en terrasses afaixades per reduir els processos d’erosió del sòl pel vent, la pluja, o pels arrossegaments de l’aigua, així com els fenòmens d’inestabilitat geològica.

3. Es permet la millora de la xarxa rural de camins i infraestructures i dels serveis necessaris per a dotar els hàbitats rurals de les prestacions que demana l’actual organització social i la implantació de les noves tecnologies d’aplicació a l’àmbit agropecuari.

En cap cas es permet l’obertura d’altres pistes que les que siguin exclusivament necessàries per a l’aprofitament dels productes forestals i per a prevenir i aturar els incendis, incloses en els programes del Departament de Medi Ambient.

S’admet la implantació d’elements relacionats amb la conservació del bosc i la reducció del perill d’incendi forestal (obertura de pistes d’accés o extensió de les existents, construcció de basses, torres de vigilància, etc.) i també l’ús ramader de tipus tradicional i extensiu.

4. En les edificacions existents, o susceptibles de rehabilitació, s’admetran els usos d’habitatge, residencials, turisme rural, restauració i d’equipaments.

5. D’acord amb la finalitat i procediments fixats per la legislació urbanística vigent (art. 47.4 i 48 de la Llei d'Urbanisme 1/2005), es podran autoritzar obres o instal�lacions d’interès públic.

-48-

Condicions d’edificació (art. 267)

1. En aquesta zona no es permetran noves edificacions i ocupacions, siguin permanents o temporals, ni hivernacles de cap mena, excepte les obres i instal�lacions necessàries per a l’explotació agropecuària de les finques existents i les d’interès públic admissibles d’acord amb la legislació vigent. No s’admetran dins aquest àmbit, obres o instal�lacions destinades a explotacions de ramaderia intensiva o instal�lacions de tipus industrial.

2. S’admeten les obres de conservació i manteniment de les edificacions existents, definides en el Catàleg de masies i edificis rurals i les obres d’ampliació, modernització i millora, sense sobrepassar, en cap cas, un augment del 20 % del sostre existent en el moment de l’aprovació d’aquest POUM.

3. Quan l’edificació objecte de les obres estigui protegida total o en part pel Catàleg de Patrimoni arquitectònic, la intervenció s’adequarà al que prescriu la seva normativa.

4. Les tanques seran cinegètiques, amb elements horitzontals, que deixin lliure els 20 cms inferiors, i permetin la circulació de la fauna. No s’admetran tanques amb material de reixat o altres, que impedeixin la circulació de la fauna silvestre.

Tossa de Mar

Tossa de Mar - Zona rural de protecció agrícola (clau RA)


1.1. La zona ordena aquells sòls quan s'han de protegir pel seu valor agrícola, forestal i paisatgístic.

1.2. El Pla no inclou aquests sòls en el procés d'urbanització per a protegir els seus valors i evitar processos de degradació.

1.3. La zona es subdivideix en dues subzones:

- Rural de protecció agrícola secà, clau RA-S.

- Rural de protecció agrícola per horta, clau RA-H.

Usos permesos (art 47)

2.1. Usos principals de cada subzona: fan referència a l'ús agrícola, horticultura, ramader, habitatge, hoteler, restauració i magatzem no agrícola, i en concret per a cadascuna són:

Subzona Agrícola Horticultura Ramader Habitatge Hoteler Restauració Magatzem no agrícola

RA-S Sí Sí Sí No No No No

RA-H Sí Sí No No No No No

2.2. Usos complementaris de cada subzona: fan referència a l'ús d’habitatge, forestal,hoteler, restauració, esportiu, sociocultural i comercial, i en concret són:

Subzona Habitatge* Forestal Hoteler* Restauració* Esportiu Sociocultural** Comercial** * RA-S Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí

RA-H Sí Sí Sí Sí No Sí Sí

* Permès només d’acord amb allò establert en l’article 47 punt 3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

** Permès només quan hi hagi una declaració d’interès social d’acord amb allò establert en l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

*** Permès exclusivament en aquells casos que tinguin com objectiu la venda de productes originats a la pròpia explotació i vinculats a un habitatge rural preexistent.

2.3. Quan es permet l’activitat esportiva, aquesta no pot suposar cap de les accions següents: la tala d’arbres, la modificació de la cobertura vegetal ni en superfície ni en composició, l’establiment d’instal�lacions fixes, la compactació del sòl, l’extracció de terres, el moviment de terres, la generació de residus i la modificació del règim hídric actual, ni qualsevol altra acció que modifiqui les condicions naturals existents, ni que provoqui un impacte negatiu important, especialment en forma de fums, soroll i erosió. No obstant això, mitjançant un pla especial, es podran delimitar àrees acotades per adequar-les a la pràctica esportiva, sempre i quan es justifiqui el respecte pel medi ambient i no s’ocasioni un impacte negatiu en el medi natural.


-49-

2.4.-En aquelles àrees incloses en claus amb el subíndex “i”, es tindran presents els resultats dels estudis de simulació hidràulica per períodes de retorn de 100 i 500 anys, i seran d’aplicació els criteris tècnics aprovats a l'efecte per l'Agència Catalana de l’Aigua.

2.5.- Aquelles àrees incloses en claus amb el subíndex “pn”, es desenvoluparan segons el que determini el futur Pla de Protecció del Medi Ambient i del Paisatge del Massís de Cadiretes. Transitòriament, regirà la regulació general que estableix el PEIN i allò que assenyala aquest POUM.

2.6.- En aquelles àrees incloses en claus amb el subíndex “a”, es permet la ubicació d’antenes de telefonia mòbil. Dins de cada polígon es permet un únic element de suport en el que es situaran totes les antenes dels diferents operadors de telefonia mòbil. L’ordenació definitiva de les antenes es farà a través d’un informe ambiental que justifiqui la solució tècnica i la integració mediambiental i paisatgística, adoptant aquella alternativa que suposi un menor impacte ambiental.

2.7. Aquelles zones en sòl no urbanitzable amb usos industrials, tallers, magatzems i similars existents en el moment de l’aprovació del present POUM, es regiran pel que s’estableix en la disposició transitòria segona.

Construccions i instal�lacions permeses (art 47)

4.1. Es permet reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que s’incloguin en el Pla Especial Urbanístic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable a redactar per l’Ajuntament.

4.2. Es permeten les construccions que directament i justificada estiguin associades als usos principals permesos a cada zona.

4.3. Les actuacions destinades a activitats o equipaments d’interès públic, es regularan pel que disposa la legislació vigent.

4.4. Es prohibeix la instal�lació de bungalows, caravanes, auto-caravanes, mòbil-homes o similars.

Tossa de Mar - Zona rural de protecció forestal (clau RF)


1.1. La zona ordena els sòls que constitueixen la unitat forestal del terme municipal.

1.2. El Pla no inclou aquests sòls en el procés d'urbanització per protegir els seus valors i evitar processos de degradació.

1.3. La zona es subdivideix en cinc subzones:

- Rural de protecció forestal general, clau RF-A (sureres i alzinar, brolles arbrades i brolles)

- Rural de protecció forestal de ribera, clau RF-R (boscos ribera)

- Rural de protecció forestal de matollar, clau RF-B (brolles litorals)

- Rural de transformació de les activitats extractives en protecció forestal general, clau RF-TE.

- Rural de transformació de les construccions existents en protecció forestal general, clau RF-TU.


2.- Usos permesos en les zones RF-A, RF-R i RF-B

2.1. Usos principals permesos en cada subzona RF-A, RF-R i RF-B:

Subzona Agrícola Horticultura Ramader * Habitatge Hoteler Restauració Magatzem no agrícola

RF-A Sí No Sí No No No No

RF-R No No No No No No No

RF-B No No No No No No No

* Exclusivament activitat de pasturatge

2.2. Usos complementaris permesos en cada subzona RF-A, RF-R i RF-B en construccions existents:

Subzona Habitatge* Hoteler * (turisme rural) Restauració* Sociocultural** Comercial** * Esportiu RF-A Sí Sí Sí Sí Sí Sí

RFR No No No No No No

-50-

Subzona Habitatge* Hoteler * (turisme rural) Restauració* Sociocultural** Comercial** * Esportiu

RF-B No No No Sí Sí No

* Permès només d’acord amb allò establert en l’article 47 punt 3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

** Permès només quan hi hagi una declaració d’interès social d’acord amb allò establert en l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

*** Permès només en aquells casos que tinguin com objectiu la venda de productes originats a la pròpia explotació i vinculats a un habitatge rural preexistent.

2.3. Les zones RF-TE i RF-TU tenen règim transitori fins que assoleixin les condicions assenyalades per la zona RF-A.

2.3.1. En la zona RF-TE, es permet l’activitat d’extracció existent dins de l’àreapermesa pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Paral�lelament a l’explotació, caldrà dur a terme les tasques de restauració del terreny tal com estableix la legislació vigent. Aquesta restauració ha de garantir, en el futur, el caràcter forestal propi de l’entorn en què s’insereix l’activitat.

2.3.2. En la zona RF-TU, es redactarà un pla especial que establirà les condicions del possible ús d’habitatge a les edificacions existents i les condicions de restauració dels terrenys afectats.

2.4. No s’admenten les activitats extractives, amb l’excepció de la zona RF-TE.

2.5. la Gestió Forestal ha d’anar encaminada a la restitució de la vegetació adient al lloc des d’un punt de vista ambiental.

2.6. Quan es permet l’activitat esportiva, aquesta no pot suposar cap de les accions següents: la tala d’arbres, la modificació de la cobertura vegetal ni en superfície ni en composició, l’establiment d’instal�lacions fixes, la compactació del sòl, l’extracció de terres, el moviment de terres, la generació de residus i la modificació del règim hídric actual, ni qualsevol altra acció que modifiqui les condicions naturals existents, ni que provoqui un impacte negatiu important, especialment en forma de fums, soroll i erosió. No obstant això, mitjançant un pla especial, es podran delimitar àrees acotades per adequar-les a la pràctica esportiva, sempre i quan es justifiqui el respecte pel medi ambient i no s’ocasioni un impacte negatiu en el medi natural.

2.7.-En aquelles àrees incloses en claus amb el subíndex “i”, es tindran presents els resultats dels estudis de simulació hidràulica per períodes de retorn de 100 i 500 anys, i seran d’aplicació els criteris tècnics aprovats a l'efecte per l'Agència Catalana de l’Aigua.

2.8.- Aquelles àrees incloses en claus amb el subíndex “pn”, es desenvoluparan segons el que determini el futur Pla de Protecció del Medi Ambient i del Paisatge del Massís de Cadiretes. Transitòriament, regirà la regulació general que estableix el PEIN i allò que assenyala aquest POUM.

2.9.- En aquelles àrees incloses en claus amb el subíndex “a”, es permet la ubicació d’antenes de telefonia mòbil. Dins de cada polígon es permet un únic element de suport en el que es situaran totes les antenes dels diferents operadors de telefonia mòbil. L’ordenació definitiva de les antenes es farà a través d’un informe ambiental que justifiqui la solució tècnica i la integració mediambiental i paisatgística, adoptant aquella alternativa que suposi un menor impacte ambiental.

2.10. No es permet la col�locació de cartells, tanques de publicitat o materials anàlegs, llevat de petits indicadors de senyalització de camins, fonts, itineraris d’interès, etc. que es disposaran amb criteris d’uniformitat de disseny, dimensió i col�locació

2.11. S’admet la recuperació de l’ús agrícola dels conreus en indrets especialment adequats per la seva ubicació (fàcil accés) i les característiques topogràfiques.

2.12. S’admeten activitats d’educació ambiental o cinegètica en tant que siguin compatibles amb els objectius de protecció establerts per la zona.

2.13. Els usos forestals que es porten a terme en parcel�les de mida superior a 25 Ha han de tenir un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal que inclogui mesures de protecció del medi i prevenció del risc d’incendis.

2.14. Aquelles zones en sòl no urbanitzable amb usos industrials, tallers, magatzems i similars existents en el moment de l’aprovació del present POUM, es regiran pel que s’estableix en la disposició transitòria segona.

Construccions i instal�lacions permeses (art. 48)

4.1. Es permet reconstruir i rehabilitar les masies i cases rurals que s’incloguin en el Pla Especial Urbanístic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable a redactar per l’Ajuntament.

4.2. Es permeten les construccions que directament i justificada estiguin associades als usos principals permesos a cada zona.

4.3. Les actuacions destinades a activitats o equipaments d’interès públic, es regularan pel que disposa la legislació vigent.

4.4. Es prohibeix la instal�lació de bungalows, caravanes, auto-caravanes, mòbil-homes o similars.


-51-

Tossa de Mar - Zona rural de càmping (clau RC)


1.2. La zona ordena els sòls que en el moment d’aprovació d’aquest POUM tenen l’ús de càmping que estan situats en sòl no urbanitzable.


2.- L’ús permès en les zones RC serà aquell determinat en l’article 127:

1.-És l'ús relacionat amb l'acampada temporal en establiments degudament autoritzats. La superfície destinada a acampar estarà subdividida en "unitats d'acampada": espai de terreny destinat a la ubicació d'un vehicle i d'un alberg mòbil. L'ordenació dels càmpings haurà de concretar-se en un Pla especial, en el qual s'estableixin les mesures adequades per a comptabilitzar l'activitat amb les condicions del medi natural on estigui enclavat.

2.-Els establiments d’aquest ús, a causa del seu caràcter condicionant, establiran a través del corresponent Pla Especial, les restriccions de localització dels usos condicionats, especialment aquells que presentin característiques de molèstia, nocivitat o perillositat envers l'activitat d'acampada.

7.- L'ordenació dels usos es realitzarà seguint les següents regles:

a) L'ús principal admissible serà únicament el de càmping. En cap cas podrà preveure's l'ús hoteler. b) Com a usos complementaris vinculats al principal s'admetran el comercial, el de restauració, recreatiu, aparcament, sanitari, socio-cultural, docent i esportiu. No s'admetrà l'ús d'oficines.

Altres (art. 49)

3.-Es permet alterar el relleu del terreny sempre i quan no es modifiqui el sistema d'escorrenties de la finca respecte al seu entorn i no es modifiqui la cota natural del terreny en més o menys 1 metre.

4.- Caldrà, sempre que sigui possible, evitar l’afectació a les comunitats vegetals no agrícoles pròpies de les comunitats potencials de la zona. En cas d’afectació, caldrà que es restitueixin en la mateixa proporció, en un lloc viable pel seu desenvolupament.

5.- Es prohibeix la tala, desbrossat o qualsevol altra intervenció que afecti negativament a la recuperació del bosc de ribera.

6.- No es permeten les activitats extractives, ni l'aportació de terres.

7.-Es permet el tancament de la finca sempre que no impedeixi la connectivitat ecològica estructurada en els cursos d’aigua naturals.

8.- Aquesta clau quan vagi identificada amb el subíndex “p”, correspon als àmbits inclosos dins l’espai delimitat pel PEIN del Massís de Cadiretes i les propostes d’ordenació en sòl no urbanitzable s'establiran a partir d’allò que es determini en el futur Pla de Protecció del Medi Ambient i del Paisatge del Massís de Cadiretes. Transitòriament, regira la regulació general que estableix el PEIN i les normes definides en aquest POUM.

Tossa de Mar - Àrees incloses dins el PEIN (subíndex pn)


Les zones en les quals s'ha afegit el subíndex “pn”, es corresponen amb les àrees incloses dins el PEIN del Massís de Cadiretes.

Regulació (art. 53)

Aquests sectors es desenvoluparan d’acord amb allò que determini el futur Pla de Protecció del Medi Ambient i del Paisatge del Massís de Cadiretes. Transitòriament, regirà la regulació general que estableix el PEIN i allò que assenyala aquest POUM.

Vidreres

Vidreres - Disposicions comunes

Usos permesos i usos prohibits (art. 197)

-52-

1. L’establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació de la naturalesa i per aconseguir una integració total en el medi, garantint en tot moment la conservació dels elements naturals, de la flora, la fauna i el paisatge.

Per això caldrà estudiar d’una manera detallada la captació d’aigua potable, la depuració de les aigües residuals, l’eliminació dels residus, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les masses arbòries.

2. Els usos permesos es regularan específicament per a cada tipus de sòl no urbanitzable.

3. Encara que els usos prohibits o incompatibles són els que no s’indiquen explícitament a cada categoria i tipus de sòl, amb caràcter general queden prohibits els usos següents:

a) Ús d’habitatge plurifamiliar.

b) Ús comercial, excepte el vinculat al servei de les carreteres.

c) Ús d’oficines i serveis.

d) Ús hoteler (els hotels, apart-hotels o similars, menys les residències rurals, cases de colònies, turisme rural,...).

e) Ús recreatiu (discoteques, sales de festa, locals recreatius o similars).

f) Ús industrial, amb l’excepció de granges i explotacions forestals

g) Magatzems i dipòsits de material no relacionats amb l’ús agrícola, ramader i forestal de la finca.

h) Garatges, excepte els d’ús particular al servei dels habitatges o explotacions agràries.

i) Abocadors d’escombraries i de residus industrials, cementiri de cotxes o similars.

j) Les activitats extractives d’àrids.

k) Les activitats de kartings, circuits de motocròs camps de golf, mini-golf, parcs aquàtics, o similars.

l) L’exposició de caravanes, materials de construcció, etc.

ll) Usos que suposin la contaminació de les aigües o de l’atmosfera.

m) La situació d’un fossar que s’utilitzi de dipòsit de cadàvers d’animals.

n) Granges de purins.

Vidreres - Zona de PEIN (clau10)

Definició i finalitat (art. 207)

1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a zona de PEIN, que han d’ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar els seus valors, per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora.

2. La finalitat de l’ordenació d’aquests sols és la seva protecció per tal de gaudir de la seva funció ecològica i/o qualitat paisatgística.

Règim jurídic (art. 208)

Les àrees definides per aquest Pla General com a sòl no urbanitzable estan sotmeses al règim establert a la legislació urbanística vigent (art. 128 de la L.U.R. i l’art. 20 de la L.S.). Els terrenys compresos en aquesta zona estaran subjectes a la normativa i legislació que fa referència al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

Condicions d’obres, d’ús i activitats (art. 209)

En aquests terrenys només s’admeten les obres, els usos i les activitats permeses per la normativa i legislació que fa referència al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

Vidreres - Zona de d’especial valor natural i paisatgístic (clau SINP - 11)



-53-

1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a Sòl No Urbanitzable, i que aquest P.G.O.U. ha considerat convenient preservar-los de qualsevol procés d’urbanització i d’explotacions que puguin malmetre el seu estat actual, i degut a la seva riquesa natural i paisatgística el planejament els ha englobat en el que es denominarà Parc Comarcal de Sant Iscle i Caulés.

2. Aquests terrenys estan qualificats com a zona de protecció especial natural i paisatgística, que pels seus valors ecològics, paisatgístics o ambientals han d’ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora.

3. Aquests terrenys són fonamentalment forestals, es a dir tenen la condició de sòl forestal sense gaires alteracions, però s’ha volgut donar-los una protecció més gran i delimitar-los dins d’un parc de nova creació pel P.G.O.U denominat Parc Comarcal de Sant Iscle i Caulés, degut al seu gran valor afegit que tenen. Se’ls hi proposa un especial reconeixement, el de zona d’especial valor natural i paisatgístic, conscients de l’altíssim valor com a condició forestal, així com per l’existència d’una important riera que ha donat lloc a tres singulars embassaments (els pantans d’en Llobet, del Mig i de Dalt) i per l’existència d’elements tant importants com la torre d’en Llobet, el castell de Sant Iscle, l’església i la Masia de Caulés,etc. Els tres pantans constitueixen com un espècie d’aiguamolls, reducte d’especial valor des del punt de vista faunístic.

4. La finalitat de l’ordenació d’aquests sols és la seva protecció per tal de gaudir de la seva funció ecològica i/o qualitat paisatgística forestal, i assegurar d’alguna manera juntament amb les altres zones de protecció, la connexió dels espais verds de la ciutat i dels nuclis de les urbanitzacions amb els corredors d’espais oberts de la comarca i de la resta del territori.

5. Per definir amb precisió el contingut de la Zona 11, es redactarà un unic Pla de gestió i d’usos, que anirà acompanyat posteriorment per un Pla especial de tot l’àmbit.

6. La normativa que s’esmenta a continuació, és la normativa mínima que ha de contenir l’esmentat Pla especial del sector de Sant Iscle i Caulés.

7. Mentre no es redacti l’esmentat Pla especial la zona tindrà transitòriament l’assimilació a la Zona PEIN (Zona 10).

Règim jurídic (art. 211)

1. Les àrees definides per aquest Pla General com a sòl no urbanitzable estan sotmeses al règim establert a la legislació urbanística vigent (art. 128 de la L.U.R. i l’art. 20 de la L.S.).

2. Els terrenys compresos en el Parc Comarcal de Sant Iscle i Caulés es regiran per la normativa inclosa en aquesta Revisió del planejament, i estaran subjectes a la normativa i legislació que fa referència a l’activitat forestal.

Condicions d’ús (art. 213)

1. Ús principal:

- L’ús dominant serà el forestal.

2. Ús compatible:

- L’ús compatible serà l’agrícola.

L’ús agrícola només s’admet limitat als conreus dins la zona forestal, en aquelles superfícies destinades en la data d’executivitat de la Revisió del PGOU a aquests ús, sense que aquestes superfícies puguin ser augmentades en perjudici de les masses arbòries actualment existents.

3. S’admeten condicionats els següents usos:

• Unihabitatge relacionat amb l’explotació forestal

• Allotjament rural o forestal (relacionat amb l’àrea d’esbarjo).

• Restauració (relacionat amb l’àrea d’esbarjo).

• Docent /educatiu.

• Sòcio-cultural (relacionat amb l’àrea d’esbarjo).

• Serveis tècnics (instal.lacions). En casos excepcionals i lligats a les explotacions forestals.

• Els usos docent (educatiu), sociocultural, estaran admesos sempre que siguin activitats relacionades amb l’ús forestal i amb activitats de protecció i promoció de la natura i el medi ambient, així com amb els serveis necessaris de l’àrea d’esbarjo i oci del Parc.

-54-

4. El titular i/o propietari es comprometrà a la conservació de les construccions i del seu entorn per tal que reuneixi unes condicions adequades de seguretat, de salubritat i d’ornat públic.

L’admissió d’altres usos compatibles per mitjà d’un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d’utilitat pública o d’interès social, sempre que es justifiqui la necessitat d’emplaçar aquests usos en el medi forestal d’acord i seguint el procediment que estableix l’article d’aquestes normes que parla de les condicions de les edificacions i instal�lacions d’utilitat pública o interès social.

Aquesta justificació es farà en base un estudi que contempli:

a) L’impacte paisatgístic i ambiental i els efectes territorials de la seva implantació.

b) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.

Disposicions generals de les construccions (art. 214)

1. Les intervencions en aquest tipus de sòl hauran d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de caràcter forestal de l’entorn on es situen, amb les condicions específiques que s’assenyalen en aquestes normes.

2. No es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions forestals que estiguin en relació amb la naturalesa i el destí de la finca, així com les construccions i les instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el servei de les obres públiques.

3. S’admeten únicament les construccions relacionades amb el caràcter i la finalitat de la finca i que s’ajustin als plans i les normes de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquestes circumstàncies s’hauran de justificar expressament en la sol�licitud de la llicència.

4. No podrà realitzar-se la construcció de nous habitatges en aquest tipus de sòl. Només es podran realitzar operacions o intervencions de consolidació i millora d’habitatges existents vinculats a les explotacions forestal. Per això, cal acreditar per part del promotor i propietari dels terrenys, que la seva activitat econòmica principal és la forestal.

5. Això no obstant, podran autoritzar-se seguint el procediment previst per l’article 68 de la L.U.R., edificacions i instal�lacions d’utilitat pública o interès social, prèvia justificació de que no concorren les circumstàncies previstes en l’apartat 1 de l’article 9 de la L.S.

Aprofitaments forestals (art. 219)

1. Els aprofitaments forestals es realitzaran de forma que permetin la conservació i millora de les masses arbòries, d’acord amb la legislació sectorial vigent ( Llei 6/ 1988 del 30 de març, Forestal de Catalunya).

2. Es prohibeixen la tala d’arbres que no estiguin previstes en Plans de Gestió Forestal o que no disposin d’autorització expressa de l’Administració Forestal.

3. S’executaran preferentment els arbres renocats, ofegats o mal llucats, i en general aquells que presenten un mal creixement. No es permetrà en cap cas arrencar les soques dels arbres i arbusts tallats.

4. En els sectors afectats per incendis s’estimularà la repoblació forestal amb espècies autòctones, d’acord amb la seva vegetació potencial.

5. Es prohibeixen la plantació intensiva d’espècies i sistemes que puguin alterar l’equilibri ecològic o l’entitat de la vegetació autòctona. 6. Es prohibeix la tala d’arbres sense la corresponen repoblació.

Vidreres - Zona d’especial valor forestal (clau SF - 12)


1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció, que pels seus valors forestals (actuals o potencials) han d’ésser preservats de qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors per tal d’assegurar la seva conservació, regeneració i millora.

2. La finalitat de l’ordenació d’aquests sols és la seva protecció per tal de gaudir de la seva funció ecològica i/o qualitat paisatgística forestal, i assegurar d’alguna manera juntament amb les altres zones de protecció, la connexió dels espais verds de la ciutat i dels nuclis de les urbanitzacions amb els corredors d’espais oberts de la comarca i de la resta del territori.


1. Ús principal:


-55-

- L’ús dominant serà el forestal.

2. Ús compatible:

- L’ús compatible serà l’agrícola.

L’ús agrícola només s’admet limitat als conreus dins la zona forestal, en aquelles superfícies destinades en la data d’executivitat de la Revisió del PGOU a aquests ús, sense que aquestes superfícies puguin ser augmentades en perjudici de les masses arbòries actualment existents.


1. Unihabitatge relacionat amb l’explotació forestal

2. Allotjament rural o forestal

3. Restauració

4. Docent (educatiu)

5. Sociocultural

6. Serveis tècnics (instal�lacions). En casos excepcionals i fonamentalment lligats a les explotacions forestals.

4. Els usos docent (educatiu), sociocultural, estaran admesos sempre que siguin activitats relacionades amb l’ús forestal i amb activitat de protecció i promoció de la natura i el medi ambient.


6. L’admissió d’altres usos compatibles per mitjà d’un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d’utilitat pública o d’interès social, sempre que es justifiqui la necessitat d’emplaçar aquests usos en el medi rural d’acord i seguint el procediment que estableix

l’article d’aquestes normes que parla de les condicions de les edificacions i instal�lacions d’utilitat pública o interès social.



b) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.

Disposicions generals de les construccions (art. 225)

1. Les intervencions en aquest tipus de sòl hauran d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de caràcter forestal de l’entorn on es situen, amb les condicions específiques que s’assenyalen en aquestes normes.

2. No es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions forestals que estiguin en relació amb la naturalesa i el destí de la finca, així com les construccions i les instal�lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el servei de les obres públiques.

3. S’admeten únicament les construccions relacionades amb el caràcter i la finalitat de la finca i que s’ajustin als plans i les normes de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Aquestes circumstàncies s’hauran de justificar expressament en la sol�licitud de la llicència.

4. La construcció d’habitatges en aquest tipus de sòl està limitada per la seva vinculació forestal. Per això, a més de les condicions generals, cal acreditar per part del promotor i propietari dels terrenys, que la seva activitat econòmica principal és la forestal.

5. Això no obstant, podran autoritzar-se seguint el procediment previst per l’article 68 de la L.U.R., edificacions i instal�lacions d’utilitat pública o interès social, prèvia justificació de que no concorren les circumstàncies previstes en l’apartat 1 de l’article 9 de la L.S.

6. També podrà autoritzar-se, seguint el mateix tràmit, la construcció d’habitatges unifamiliars quan estiguin vinculats a una finca forestal que compleixi les condicions de superfície mínima indicades en aquestes normes, sempre que hi hagi un informe preceptiu de la Conselleria.

Article 230. Aprofitaments forestals

1. Els aprofitaments forestals es realitzaran de forma que permetin la conservació i millora de les masses arbòries, d’acord amb la legislació sectorial vigent ( Llei 6/ 1988 del 30 de març, Forestal de Catalunya).

-56-

2. Es prohibeixen la tala d’arbres que no estiguin previstes en Plans de Gestió Forestal o que no disposin d’autorització expressa de l’Administració Forestal.

3. S’executaran preferentment els arbres renocats, ofegats o mal llucats, i en general aquells que presenten un mal creixement. No es permetrà en cap cas arrencar les soques dels arbres i arbusts tallats.

4. En els sectors afectats per incendis s’estimularà la repoblació forestal amb espècies autòctones, d’acord amb la seva vegetació potencial.

5. Es prohibeixen la plantació intensiva d’espècies i sistemes que puguin alterar l’equilibri ecològic o l’entitat de la vegetació autòctona.

6. Es prohibeix la tala d’arbres sense la corresponen repoblació.

Vidreres - Zona d’especial valor agrícola (clau SA1 - 13)


1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys que per la seva destinació agrària, aquest P.G.O.U. ha considerat convenient reservar a aquesta activitat, preservant-los de qualsevol procés d’urbanització. Es tracta de terres que en l’actualitat estan conreades i que presenten una alta qualitat agrícola i a la vegada paisatgística, ja que formen en molts casos un conjunt a protegir amb les zones d’interès natural i paisatgístic i amb les zones forestals.

2. La finalitat de l’ordenació d’aquests sòls és la seva protecció per tal d’assegurar la continuïtat de les explotacions agràries i la seva promoció i desenvolupament, així com la preservació de la imatge paisatgística que presenten aquest tipus d’explotacions.


1. Ús principal:

L’ús dominant serà l’agrícola.

2. Ús compatible:

L’ús compatible serà el ramader (menys les granges de purins).


- Unihabitatge relacionat amb l’explotació rural

- Allotjament rural

- Restauració

- Docent (educatiu

- Sociocultural

- Serveis tècnics (instal�lacions)

4. Els usos docent (educatiu), sociocultural, servei tècnic (instal�lacions) i de restauració, estaran admesos sempre que desenvolupin activitats que no entrin en contradicció amb les finalitats definides per a aquesta zona.


6. L’admissió d’altres usos compatibles per mitjà d’un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d’utilitat pública o d’interès social, sempre que es justifiqui la necessitat d’emplaçar aquests usos en el medi rural d’acord i seguint el procediment que estableix l’article d’aquestes normes que parla de les condicions de les edificacions i instal�lacions d’utilitat pública o interès social.



b) La servitud de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació del nucli de població.

c) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.


-57-

Vidreres - Zona agrícola (clau SA2 - 14)


1. Aquesta zona comprèn aquells terrenys que, per la seva destinació agrària i per la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat, aquest P.G.O.U. ha considerat convenient reservar a aquesta activitat, preservant-los de qualsevol procés d’urbanització. Es tracta de terres que ja estan conreades o que són aptes per ser-ho, atesa la seva qualitat agrícola.

2. La finalitat de l’ordenació d’aquests sòls és la seva protecció per tal d’assegurar la continuïtat de les explotacions agràries i la seva promoció i desenvolupament.


1. Ús principal:

- L’ús dominant serà l’agrícola.

2. Ús compatible:

- L’ús compatible serà el ramader (menys les granges de purins).


- Unihabitatge relacionat amb l’explotació rural

- Allotjament rural

- Restauració

- Docent (educatiu)

- Sociocultural

- Serveis tècnics (instal�lacions)

- Estació de servei de carreteres

4. Els usos docent (educatiu), sociocultural, servei tècnic (instal�lacions), comercial (vinculat al servei de carreteres) i de restauració estaran admesos sempre que desenvolupin activitats que no entrin en contradicció amb les finalitats definides per a aquesta zona.


6. L’admissió d’altres usos compatibles per mitjà d’un Pla Especial restarà condicionada a la consideració d’utilitat pública o d’interès social, sempre que es justifiqui la necessitat d’emplaçar aquests usos en el medi rural d’acord i seguint el procediment que estableix l’article d’aquestes normes que parla de les condicions de les edificacions i instal�lacions d’utilitat pública o interès social.



b) La servitud de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació del nucli de població.

c) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació.



ANÀLISI I DIAGNOSI

Promou:

Consorci d’Ardenya-Cadiretes

Amb el suport de:

Redactor:

marc normatiu aplicable al massís d'ardenya-cadiretes anàlisi i ...

Documents

Transcript of marc normatiu aplicable al massís d'ardenya-cadiretes anàlisi i ...