Elena Martínez

Andrea Padilla

Mireia Vidal

1r Batx.

Clàssics a la Romana INS Vil·la Romana

2009-2010

1.Qui era?

2. Què va fer?

3. El bany Maria

4. Els Kerotakis

Maria la Jueva, anomenada en llatí Maria Hebrea, va

viure a Alexandria entre els segles I i III d.C. És una de les

poques dones que destaca per la seva importància a

l'antiguitat per ser alquimista. Maria va ser la germana de

Moisès i Aaron, tot i que altres historiadors la identifiquen

amb el nom de Maria Magdalena.

Els seus coneixements sobre l'estructura, les propietats i

les transformacions de la matèria no eren habituals en

dones d'aquella època, i tot i que van haver-hi altres dones

que practicaven aquest art, Maria se’l a reconeix com "la

mestra". Actualment és reconeguda per la seva gran

importància per les aportacions que va fer a la ciència

química moderna.

Maria la Jueva, amb el pseudònim de Míriam la Profetessa.

Va escriure importantíssims tractats, la majoria dels quals es

van cremar en el segon incendi de la Biblioteca d’Alexandria.

Molts dels seus escrits es conserven citats en obres d’altres

autors. Gràcies a això coneixem a Maria la Jueva, i sabem

que ella és l’autora d’un manual amb una detallada descripció

de tot l’instrumental utilitzat en laboratoris egipcis.

La font més rica sobre el treball d’aquesta sàvia de l’antiguitat

es troba en les obres de l’escriptor i alquimista grec Zòsim

Panòpolis (segles III-IV). En una de les seves obres trobem la

següent referència a les teories de Maria:

"Ella va ensenyar que l'home es forma mitjançant la fusió de la

fosca sang de la menstruació amb l'esperma blanc, amb la

qual cosa sorgeix un veritable fetus que duu deu mil noms,

com: germen, òvul, nounat, entre d’altres".

L' invent per excel·lència d’aquesta dona, i el qual porta el seu

nom, és el “Bany Maria” (molt utilitzat tant en laboratoris de

química com en les nostres cuines). La química va néixer

amb l’alquímia. Maria va escriure diversos llibres però tots es

van perdre amb la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria.

Encara així, s’han conservat alguns fragments que han estat

citats per alquimistes i enciclopedistes del primer mil·lenni.

El bany Maria

Les teories alquímiques de Maria van tenir una important

repercussió, però el que més ens cridaria ara l'atenció va ser

els aparells de laboratori que va inventar. “El bany Maria” ha

sobreviscut fins als nostres temps com una peça essencial a

l’equipament d’un laboratori químic. Maria també va inventar

un alambí de tres braços. Una variant d'aquest alambí de tres

braços és el tribikos.

També va inventar el kerotakis, que s'utilitzava per a obtenir

una substància negra cridada “negre de Maria”. El kerotakis

s'utilitzava per a moltes coses entre elles extreure essències

(olis) de plantes per a obtenir perfums. Maria també va

inventar molts procediments alquímics per a obtenir diferents

productes químics.

Kerotakis

Gran part de l'obra de Maria la Jueva es va perdre a causa

de la persecució en el s. III de l'emperador romà Dioclesià

cap a tots els alquimistes d'Alexandria. L’alquímia va passar

de ser una ciència experimental a un art esotèric. Els àrabs

van preservar gran nombre dels arts de Maria la Jueva i els

seus deixebles, i les van fer arribar fins a l'Edat Mitjana.

Però llavors l’alquímia havia degenerat de química a

mística. Encara així, gran nombre de l'instrumental de

laboratori desenvolupat per Maria la Jueva s'ha preservat en

llaunes a la fins als nostres dies. Maria va ser una de les

precursores de la química moderna.