Neix a Barcelona, 1952. Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris

A la fira dels Follsjo hi aniria.Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria-amb els llavis oscatsde molta vida,

traginer de cançonsen cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapaa la geniva?Amor, estel amarga la deriva,em fa senyals: jo vaigper l’altra riba,

traginer de cançonsen cavall sense brida.

Cadenes són presonsi jo en fugiapel call dels bandolersa trenc de dia.a la fira dels Follsjo hi aniria

traginer de cançonsen cavall sense brida.

  Parafraseig L'autora es dirigeix als lectors.Diu que li

agradaria ser a la fira dels Folls. A més, diu que li agradaria anar plena de vida i d'alegria, plena de libertat. Li agradaria ser lliure i portar els seus poemes a tot arreu. No vol que l'aturin ni que l'agafin, i per tant no li interessa l'amor, ella simplement vol ser lliure. No vol cadenes, vol ser com els bandolers, lliure. Tot el poema és una reiteració de l'exalcació de la llibertat.

Exaltació a la llibertat.

Aquest poema agafa la base de les corrandes i/o les cançons de bandolers, per el que es podria dir que té una arrel popoular. Consta de una tornada”traginer de canços en cavall sense brida”, on s'expressa el tipus de persona que li agradaria ser: lliure i sense normes. Tés tres estrofes, encara que l'última estigui tallada pel mig, per tal de fer més evident aquesta relació, aquest reflex que ens condueix al principi del poema. La primera estrofa parla de a on li agradaria ser, on se sentiria realment còmode: a la fiar dels Folls, i de com li agradaria-ser-hi: plena de vida.a la segona estrofa ens deixa ben clar que ella no vol amors, i en la tercera fa una exalsació d'aquesta llibertat comparant-se amb els bandolers.

Es compara amb els bandolers i amb un “traginer dde cançons”, per tal d'exalçar que ella és lliure. Trobem una metonímia al vers 17, quan agafa cadenes per referir-se a presons senceres. Però també pot ser una metàfora, ja que no vol que res l'aturi ni la detingui. La fira dels Folls, a part de ser un mercat, és una metàfora, vol dir una vida boja, sense normes. Als versos 5 i 6, hi ha una metàfora, no és que dugui els llavis plens de vida, sinó nque se sentirà viva. “Amor, estel amarg”, és una metàfora, ja que l'Amor no és ningun estel, però ella li diu així, a més, és una sinestèsia (un estel no pot ser amarg). Per acabar, Al vers 12 hi ha una personificació. Paral·lelisme entre els versos 1-2 i 21-22.