T.F.G./LA PUBLICACIÓ DIGITAL COM A NOU ESCENARI INFORMATIU I COMUNICATIU

MEMÒRIA

CURS D’ADAPTACIÓ AL G

RAU

2012/2013

MARIA MESTRE VERICAT

T.F.G.

3

4 6

14

38

16

22

40

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ

2. OBJECTIUS I PROPISTA 3. BRIEFING

5. CONCLUSIÓNS

4. REFERENTSPRÀCTICS

7. BIBLIOGRAFIA

1. FONAMENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ

0

0

INTRODUCCIÓ

T.F.G.

5

La idea del meu projecte neix de la investigació i recerca en l’àmbit de la informació i el vertiginós desenvolupament que ha fet la tecnologia afect-ant a aquesta durant els darrers 30 anys tant i com l’anàlisi dels factors que intervenen en els canvis implícits.

“El mundo ha cambiado. Ya no es una textura de átomos, sino de bits. Este es el punto de partida de una revolución cuyo alcance tan sólo estamos empezando a atisbar. No empeñamos en seguir comprendiendo el mundo en términos de materia (átomos) cuando éste se está conformando por bits.”

Nicholas Negroponte. El mundo digital. http://www.ucm.es/info/especulo/numero1/negropo.htm

A grans trets, aquests factors es redueixen a un canvi de format, d’analògic a digital. Tot el que fins ara es traduïa a una forma física ha evolucionat cap a un estat menys tangible i etèri on la matèria passa pel filtre de la tecnologia i es substituïda per energia, unitats de informació que suposen la reducció del que pot ser una fotografia, un disc de música o una enciclopèdia de 20 volums passa a ser un arxiu de “x” GB de memòria. Això provoca un canvi notori en la forma en que vivim i entenem la realitat. L’individu ha canviat de comportament en front al tractament de la informació. També varia la finalitat o la forma en que es consumeix li la valoració que en tenim d’aquesta.

1

1

FONAMENTACIÓI JUSTIFICACIÓ

T.F.G.

7

Al juny del 1911 el científic Edison vaticina l’aparició d’uns suports de lectura fets amb fulles de níquel on els usuaris hi podran emmagatzemar tota la seva biblioteca en un sol llibre.

Un article on es parla de les limitacions dels pa-pers i de la necessitat de trobar un nou format al contingut textual. Al 1945 Es crea el Projecte Whirlwind, una ordena-dor que transforma informació analògica a digital.

Al 1964 M. R. Davis i T. O. Ellis, de la Rand Corpora-tion, creen “The RAND Tablet, el primer dispositiu gràfic digital. Al mateix temps que John Kemeny i Thomas Kurtz desenvolupen el lenguatge BASIC (Beginner’s All-purpose Symbolic Instruction Lan-guage). I al 1965 Ted Nelson acunya el concepte “hipertext”, el qual suposa un punt important en la història d’internet, les interfícies i la forma de presentar el contingut textual a la xarxa.

No obstant aquests precedents, la digitalització de documents te la seva primera clara manifestació amb l’inici del Projecte Gutenberg, 1971, biblioteca digital creada pep Michael Hart. En aquell mo-ment, Michael Hart estudiava a la universitat de Illinois on es situava un ordenador que formava part dels 15 Nodes que més endavant constituiran internet. Hart va tenir accés a aquest ordenador i va utilitzar l’ocasió per generar una serie d’arxius que contenien el material de diferents llibres físics.

El Projecte tenia la finalitat de crear un arxiu gratuït de llibres electrònics posant a l’abast de la po-blació (més endavant amb l’aparició de internet) diferent contingut cultural.

Des que Michael Hart va crear els primers arxius fins avui en dia han succeit canvis significatius en el que coneixem com a edició digital.

Tot seguit mostrem una cronologia dels fets més significatius.

— 1971. Projecte Gutenberg

— 1981. Primer llibre digital: Random House’s Elec-tronic Dictionary

— 1993. Registre del primer programa d’edició de llibres digitals: Digital Book

— 1995. Amazon comença a vendre llibres a través de internet

— 1996. El projecte Gutemberg aconsegueix vendre 1000 llibres digitalizats

— 2000. Stephen King posa a la venta la seca novel·la en format digital. Aquesta costa 2.5$ i se’n venen 500.000 copies en menys de 48 hores.

LA EDICIÓ DIGITAL

8

T.F.G.

1“EBOOKS. LA EDICIÓN DEL LIBRO DIGITAL” de SUPPORT FACTORY http://www.editoresmadrid.org/me-dia/36706/seminario-1.pdf

— 2002. Random House i HarperCollins comencen a vendre versions electròniques dels seus llibres

— 2005. Amazon compra Mobipocket.

— 2006 Sony posa a la venta el seu lector “Sony Reader” que funciona amb tinta electrònica.

— 2007. Amazon presenta el seu lector; el “Kindle” un dels aparells més utilitzats avui en dia

— 2008. Adobe i Sony fan compatibles les seves tecnologies i sistemes lectors de llibres electrònics.

— 2009. Wolder presenta “Boox”. El primer lector tàctil amb wifi.

— 2010. Apple crea el “IPAD”. També apareixen tabletes amb tecnologia Android i es renoven les “Kindle”

— 2011. Apple presenta el “IPAD2” i sorgeixen noves tabletes “Kindle” amb tinta electrònica a color. Analitzant aquesta cronologia podem veure quina ha sigut la :

Internet ha esdevingut l’escenari de la creació i la carretera de transit d’aquest material digitals. També el PC ha sigut, com a lector, una de les eines més importants.

Trobem diferents tipologies de contingut digi-tal, des de enciclopèdies en format CD-Rom o per a disquet fins als primers periòdics on-line, pàgines web buscador com Yahoo (1994) i Google (1996) que alleugeren la cerca de infor-mació concreta. També pàgines web amb la finalitat d’emmagatzemar index o llibres en format PDF per a descarregar i llegir a la mateixa pantalla de l’ordenador i també apareixien els primers audiollibres, descarregables o de fàcil adqui-sició a les llibreries corrents. Podem parlar de “Edició digital” en el global d’aquests fets ja suposa una notòria revolució pel que fa al canvi de ritme en que s’adquireix i consumeix la informació. Però centrant-nos en la edició digital de llibres cal aclarir la definició d’aquest terme:

1Un llibre digital es qualsevol text emmagatzem-at en format digital. Per tal de llegir aquest llibre es necessari un dispositiu digital/electrònic que permeti la visualització d’aquest.

La pantalla d’un ordenador pot ser perfecta-ment aquest dispositiu que necessitem per a visualitzar aquests llibres digitals però podem

T.F.G.

9

comprovar en la cronologa que l’escenari actual quan parlem de llibres digitals són les tablets. Gràcies al seu format (imiten una grandària de paper semblant al de un llibre) i portabilitat.

Caldrà doncs, analitzar aquest nou escenari, així com les característiques i possibilitats tècniques a l’hora de presentar la informació.

10

T.F.G.

LES CARACTERÍSTIQUES I POSSIBILITATS DELS LLI-BRES DIGITALS

La digitalització és una nova forma de contenir informació. Abans de la digitalització la informació necessita-va espai físic per ser emmagatzemada, espai que ara queda reduït a bits de memòria no física.

Les característiques tant positives com negatives dels nous continguts són:

--- La Virtualitat. La informació està codificada i req-uereix un procés tecnològic per ser descodificada i transformada en símbols identificables.

— Falta d’autonomia: Es necessari un aparell com-plementari que permeti la decodificació i lectura de les dades.

--- Mobilitat: La mobilitat digital s’entén de diferents formes: · Transferència de dades arreu de la xarxa. · Transferència entre un dispositiu i/o suport a altres sense modificar-ne el contingut.

— Duplicabilitat: Hi ha la possibilitat de fer-ne còpies casi instantàniament i sense gastar mate-rial, només memòria.

— Apertura de la informació i estructura oberta del llibre/publicació. Al contrari que els llibres impresos, el llibre digi-tal pot ser modificat en qualsevol moment i per qualsevol persona. Afavorint així la renovació de material que pot afectar a àmbits com la ciència que constantment està renovant el material que s’edita i exposa.

— La Interactivitat. Aquest fet és pot ser un dels més importants ja que dona peu a que el lector deixi de banda la seva postura passiva front a la infor-mació/lectura i s’estableixi un diàleg entre el lector i el contingut de manera que el primer pot escollir com i quan va rebent la informació en funció de les expectatives o necessitats que tingui. És el canvi de la forma de consumir text estàtica i estandar-ditzada per a tots els lectors (llibre imprès) a la dinamització i “customització” de l’experiència de la lectura.

— Contingut més visual.La pantalla dona peu a generar un contingut de caire més visual que o bé acompanyi a l’hipertext o ve en sigui directament el protagonisme. Això combinat amb la interacció pot generar una nova experiència a l’hora de llegir o fer ús d’un llibre.

T.F.G.

11

LA POSSIBILITAT DE COMUNICAR D’UNA FORMA MÉS VISUAL GRÀCIES A LES CARACTERÍSTIQUES DEL NOU FORMAT.

Anteriorment hem comentat les característiques i possibilitats dels formats digitals.

Al plantejar una publicació digital, s’ha de tenir en compte els aspectes esmentats ja que sinó podem caure en fer una mimetització de la realitat analògica i acabar creant una peça que s’utilitza amb eines digitals, però té l’aparença de un for-mat analògic convencional.

Dos dels valors afegits que aporta la digitalització són els ja espentats com interactivitat i visualit-zació.

Hi ha gèneres, com pot ser la novel·la que no pre-cisen d’aquestes dos característiques ja que per definició una novel·la és lectura pura, sense inter-rupcions sonores ni visuals.

En canvi, hi ha camps que es recolzen en elements visuals com a eines de comunicació.

En són exemple els periòdics. Que sovint comple-menten articles amb il·lustracions o infografies.

També depenent de l’àrea de coneixement que es tracti, un text a soles pot resultar massa abstracte i convé ajudar-lo també amb imatges o elements gràfics per fer-ho més entenedor.

A aquests fets se li suma que vivim en un moment on la informació cada vegada és més abundant i és present en més àmbits i en formats diferents.

A causa de ser tant abundant provoca un estat competitiu entre unitats d’informació, contra més ràpidament la percebem i més curta o fraccionada és, més fàcilment ens podem arribar a interessar per ella i absorbir-la.

També la forma de comunicar-nos via xarxes socials adopta el mateix mecanisme. Per exem-ple, per comentar la jugada del Barça-Madrid no només ho parlem amb els companys al mateix bar sinó que instantàniament fem un tweet.

Així doncs, és interessant exprimir les possibili-tats de la digitalització i portar-les a les àrees de coneixement o gèneres que precisen d’una nova actuació en la forma de mostrar el seu contingut de manera més visual per tal de poder-lo sintetit-zar i fer-lo més fàcilment entenedor.

12

T.F.G.

LA CIÈNCIA. UN CAMP D’ACTUACIÓ QUE POT SER MILLORAT NOTÒRIAMENT GRACIES AL CONTINGUT DIGITAL

La ciència és un món en evolució constant i veloç.Cada dia es fan nous avenços i descobriments que han de ser comunicats.

El món de la ciència però, és un món complex. Per entendre segons quines coses s’ha de tenir una amplia informació.

La part de la població més planera que rep in-formació sobre ciència sovint es mostra reticent a emprar temors en al pensar que s’exposa a llegir textos densos , llargs i molt teòrics.

És doncs un bon camp per investigar com el contin-gut digital pot facilitar l’absorció de la informació. Es pot aconseguir això fent un treball de síntesi i visualització de la informació combinant aspectes interactius i dinàmics a l’hora de presentar el con-tingut.

T.F.G.

13

2

2

PROPOSTA I OBJECTIUS

T.F.G.

15

LA PROPOSTA

La proposta d’aquest projecte és una serie de publicacions digitals i infogràfiques per a iPad o tablet referents al món de la ciència, i se cen-trarà en fenòmens naturals produïts en gran part per l’home. Per concretar encara més, el primer número que desenvoluparé parlarà sobre escalfa-ment global del planeta.

Aquestes publicacions tindran com a finalitat mostrar al individu les conseqüències d’aquest fet i aportar una visió més concreta sobre aquest fenomen.

El contingut d’aquestes publicacions seran major-itàriament infografies interactives que, com he fet referència en apartat anterior, tenen la finalitat de mostrar la informació d’una manera sintètica, visual i entenedora ja que els temes que s’aborden són concrets i tenen una gran quantitat de dades que mostrar.

La informació està extreta de diferents articles de la revista National Geographic.

Aquests articles parlen de 10 conseqüències que tindrà el canvi climàtic sobre el planeta terra i com l’ésser humà se’n veurà afectat.

Cada publicació parlarà d’una de les conse-qüències de l’escalfament global del planeta s’estructurarà en tres parts.

— Per què ha passat— Quines seran les causes a llarg i curt termini— Què és el que cada individu pot fer per a comba-tre les causes.

OBJECTIU DEL PROJECTE

L’escalfament global és un fet que afecta a la po-blació sencera del planeta.

Existeixen moltes campanyes que tracten el tema d’una forma superficial a mode de conscienciació però per a arribar a tenir informació concreta del tema s’ha d’acudir a revistes/pagines web/ editori-als que tracten el tema des d’un punt de vista més científic.

El projecte que vull dur a terme no té la finalitat de conscienciar a l’individu a mode de campanya sobre el que està passant en referent al tema sinó que té l’objectiu de mostrar de forma objectiva dades rellevants sobre el tema de forma dinàmica per tal de mantenir informat a l’usuari i que ell mateix pugui extreure’n les seves pròpies conclu-sions.

3

3

BRIEFING

T.F.G.

17

Aquestes noves possibilitats obren les portes a noves possibilitats a l’hora d’explicar la informació.

Hi ha diferents camps de coneixement que es podrien veure gratament afectats gràcies a les característiques del format digital.

N’és un el món de la ciència. Que està en constant i veloç evolució. cada dia no només apareixen noves teories sinó que se’n modifiquen d’anteriors, és fan nous descobriments, i apareixen i desapa-reixen noves espècies.

La versatilitat del llibre digital i el fet de que és un format obert i fàcilment modificable afavoreix a la edició de articles/publicacions/ llibres sobre aquest camp.

A l’hora, la temàtica científica és molt tècnica i es requereixen amplis coneixements per entendre certes notícies o articles segons el grau de com-plexitat i aparent abstracció, així com la gran quantitat de dades que genera el tema.

Una vegada més el llibre digital esdevé una gran eina a l’hora de generar informació visual i interac-tiva, recolzant així el Procés de lectura i fent-lo més dinàmic i entenedor.

Estem en plena era digital i la forma que tenim de consumir informació canvia al ritme dels avenços tecnològics.

En els últims 30-40 anys han esdevingut una sèrie de fets que han acabat provocant un canvi radi-cal en els formats que contenen la informació. Ha aparegut la opció de emmagatzemar i utilitzar contingut de forma digital.

I aquest canvi s’ha vist reflext de forma més evident a mesura que allò digital ha anat substi-tuint el format analògic convencional. Parlem de l’aparició de dispositius electrònics com el Kindle o l’ iPad, pensats i dissenyats expressament per a complir inclús substituir la funció de llibre.

Format i contingut van íntimament lligats per tant és lògic que també la forma en que es mostra el contingut hagi sofert variacions al adaptar-se i aprofitar les possibilitats dels nous formats.

Els formats digitals permeten mostrar informació de manera més visual i interactiva, fugint de la es-taticitat del llibre convencional i tancat. I generant així nous layouts i sistemes d’utilització del “llibre”.

1. PUNT DE PARTIDA I FONAMENTACIÓ

18

T.F.G.

3. PROPOSTA DEL PROJECTE2. OBJECTIUS I INTENCIONS

L’ ojbectiu d’aquest projecte és crear una pub-licació que faci arribar a l’usuari interessat una selecció de coneixements científics provinents de diferents articles de la revista National Geo-graphics propers a la massa d’una forma visual i interactiva per fer així més entenedors conceptes que en un principi poden ser complexos i tècnics però que afecten de forma directa a l’individu.

Aquesta publicació no e l’objectiu de conscien-ciar a la població a mode de campanya sinó mostrar els fets d’una forma objectiva per tal de que cadascú en pugui reflexionar i treure’n les seves pròpies conclusions.

Una sèrie de publicacions digitals i infogràfiques per a iPad o tablet referents al món de la cièn-cia, i se centrarà en fenòmens naturals produïts en gran part per l’home. Per concretar encara més, el primer número que desenvoluparé par-larà sobre escalfament global del planeta.

Aquestes publicacions tindran com a finalitat mostrar al individu les conseqüències d’aquest fet i aportar una visió més concreta sobre aquest fenomen.

El contingut d’aquestes publicacions seran ma-joritàriament infografies interactives que, com he fet referència en apartat anterior, tenen la finalitat de mostrar la informació d’una manera sintètica, visual i entenedora ja que els temes que s’aborden són concrets i tenen una gran quantitat de dades que mostrar.

La informació està extreta de diferents articles de la revista National Geographic.Aquests articles parlen de 10 conseqüències que tindrà el canvi climàtic sobre el planeta terra i com l’ésser humà se’n veurà afectat.

Cada publicació parlarà d’una de les conse-qüències de l’escalfament global del planeta s’estructurarà en tres parts.

T.F.G.

19

- Per què ha passat

- Quines seran les causes a llarg i curt termini

- Què és el que cada individu pot fer per a comba-tre les causes.

Els fets científics sobre l’escalfament global en que hem baso són els següents:

1. Inundacions urbanes

2. 2000 illes en perill de desaparició

3. El gran desgel

4. Llacs d’aigua dolça que desapareixen

5. Aigües marrons

6. Malària

7. Creixement de les muntanyes

8. Malecons. (variació de les marees)

9. Moviments en massa de plantes i animals

10. Emissions de metà dels animals

Els temes escollits no són temes popularment coneguts, per tant, la informació que es dona no és repetitiva o molt comú per tant, l’interès que genera es major.

20

T.F.G.

4. REFERENTS I ANTECEDENTS 5. CLIENT

Els referents que he buscat per al projecte tracten , des de un punt de vista teòric, la evolució del llibre fins a arribar a la digitalització i com es tracta i canvia el contingut al llarg d’aquest procés.

Des de un punt de vista pràctic he analitzat difer-ents publicacions digitals i infografies, tant digitals com convencionals.

National Geographic

T.F.G.

21

6. PÚBLIC OBJECTIU- TARGET 7. RESULTATS

El públic a qui va dirigit aquest projecte és molt ampli. — Persones d’ambdós sexes

— Entre 16-99 anys

— D’un nivell cultural mitjà o elevat

— Interessats i al corrent dels esdeveniments actuals.

Tot i que el projecte consta de diversos números de la publicació, la previsió és generar 3 números.

4

4

REFERENTS PRÀCTICS

T.F.G.

23

REFERENTS PRÀCTICS

A continuació, una serie de referents pràctics relacionats amb el tema que ens ocupa. Els referent analitzats van des de publicacions digitals per a nens a infografies convencionals.

24

T.F.G.

Autor: Nickolas SpaethAny: 2012Client: Projecte personalPeça: Publicació digital (iPad)Font: www.behance.net/gallery/Sphere-iPad-Publication/6299019

SPHERE IPAD PUBLICATION

Aquest és un projecte escolar experimental. El contingut s’adapta totalment a la pantalla i actua segons aquest suport. És una peça molt visual on el contingut ja no recorda al que és un llibre/publicació o peça gràfica convencional

T.F.G.

25

26

T.F.G.

Any: 2011Autor: -Client: Discovery ChanelPeça: InfografiaFont: http://dsc.discovery.com/tv/frozen-planet/infographics.html

FROZEN PLANET

Frozen planet es un projecte del canal de televisió Discovery Chanel de temàtica científica i mediambiental. Aquesta peça és una sèrie d’infografies preparades per veure en pantalla d’ordenador, concretament a la web. Les infografies, a part de que quan hi ha un mouse over amb el curso, donen informació extra ( un poc escueta) juga amb el scroll, donant la informació en ordre, de més amún a més avall.

T.F.G.

27

28

T.F.G.

Any: 2012Peça: Publicació digital/aplicacióFont: http://graffica.info/bella-app-de-wwf-que-te-permite-ponerte-en-la-piel-de-los-animales/

WWF TOGETHER

D’aquesta publicació m’ha cridat l’atenció com, tot i utilitzar uns recursos molt simples i la mateixa tipografia per a tots els nivells de les jerarquies, s’aconsegueix, mitjançant la disposició dels elements en la retícula, un resultat molt net però a la vegada atractiu.

T.F.G.

29

30

T.F.G.

Any: 2012Estudi: -Peça: InfografíaFont: http://www.bbc.com/future/story/20120321-how-big-is-space

SPACE RACE

Aquesta infografia és molt interessant ja que utilitza la llargada de la pantalla i el joc amb l’scroll. Representa la profunditat de l’univers i realment utilitzant aquest recurs aconsegueix donar sensació a una imatge, que en realitat és plana

T.F.G.

31

32

T.F.G.

Any: 2011-12Estudi: -Client: YoutubePeça: Infografía/webFont: http://www.adverblog.com/2012/01/24/youtube-one-hour-per-second/

ONE OUR PER SECOND

Aquest és un projecte de youtube. Consta d’una web que va carregant una sèrie d’infografies a mesura que desplaces l’scroll. Aquestes infografies són dades curioses sobre , per exemple, quants de vídeos es pugen en un segon al youtube i com això es traduiria a la quantitat de gel que es desglaça als pols.

T.F.G.

33

34

T.F.G.

Any: 2008Estudi: Folch studioClient: ArquiaPeça: Publicació digital

URGENCIAS

T.F.G.

35

D’aquesta publicació de Folch Studio el que més m’interessa no és el contingut (Gairebé tot és hipertext) sinó les barres d’scroll i les icones de navegació, és a dir, la interfície en general.

36

T.F.G.

Any: 2012Estudi: Moonboot StudiosClient: -Peça: Publicació digitalFont: http://www.fastcodesign.com/1664419/an-ex-pixar-designer-creates-astounding-kids-book-on-ipad

THE FANTASTIC FLYING BOOKS OF MR. MORRIS LESSMORE

Aquest és pot ser un dels exemples més interessants per la forma en que el contingut reacciona a la interacció del usuari. La història és va narrant com si fossin dibuixos animants però hi van havent interrupcions que avisen a l’usuari que es pot interactuar amb la pantalla. Ls animacions som molt complexes i les transicions estan molt bén fetes per ajudar a la narració.

T.F.G.

37

5

5

CONCLUSIONS

T.F.G.

39

Aquest projecte pot ser una bona manera de mostrar com, mitjançant el disseny gràfic és pot ajudar a comunicar millor altres camps de pensament o coneixement. A més a més, és una aposta cap al futur del disseny editorial la qual cosa, personalment m

6

6

BIBLIOGRAFIA

T.F.G.

41

LLIBRES

Aicher, Otl. Analógico y digital. Gustavo Gili, Barcelona, 2001.

Castells, Manuel. La Era de la Información. Vol. I: La Sociedad Red. Siglo XXI Editores, México, Distrito Federal, 2002.

Dans, Enrique. Todo va ha cambiar. Deusto, Bilbao, 2010.

Eco, Umberto. Apocalípticos e integrados. Lumen, Barcelona, 1965.

Fadiman, Anne. Ex Libris. Confessions of a Common Reader. Penguin, Londres, 2000.

Gil, Manuel; Rodríguez, Joaquín. El paradigma digital y sostenible del libro, Trama, Madrid, 2011.

McLuhan, Marshall. Comprender los medios de comunicación. Paidós, Barcelona, 1996.

Rodríguez, Joaquín. Edición 2.0. Sócrates en el hiperespacio. Melusina, Santa Cruz de Tenerife, 2008.

7. 1. BIBLIOGRAFIA, REFERENTS TEÒRICS

T.F.G.

42

ARTICLES

Aguirre Romero, Joaquín Mª. El futuro del libro. Facultad de Ciencias de la Información, Universidad Complutense de Madrid, 1997.[http://www.ucm.es/info/especulo/numero5/futlibro.htm]

Alter, Alexandra. La era de los libros interactivos. The Wall Street Journal, 28 de enero de 2010.[http://online.wsj.com/article/SB10001424052970204573704577187542363104200.html]

Acuña, Mª José. El futuro del libro de texto y las nuevas formas de compartir la lectura. 2011.[http://www.dosdoce.com/articulo/opinion/3708/el-futuro-del-libro-de-texto-y-las-nuevas-formas-de-compartir-la-lectura]

Ruiz Domènech, Bernat. Analfabetos funcionales y neolectores digitales.[http://scriptaverba.wordpress.com/2012/01/31/analfabetos-funcionales-y-neolectores-digitales]

Informe sobre el futuro del Libro Digital en España. Federación de Gremios de Editores de España, 2010.[http://www.universoabierto.com/2829/informe-sobre-el-futuro-del-libro-digital-en-espana]

Qué hacemos con los epubs. Soy Bits, 2010.[http://libros.soybits.com/blog/que-hacemos-con-los-epubs]

T.F.G.

43

WEBS I BLOGS

Comunicación Cultural.[http://www.comunicacion-cultural.com]

If:book.[http://www.futureofthebook.org/blog]

Libros y Bitios.[http://jamillan.com/librosybitios]

Los futuros del libro.[http://www.madrimasd.org/blogs/futurosdellibro]

The digital reader.[http://www.the-digital-reader.com]

Tinta-e.[http://tinta-e.blogspot.com]

Verba volant, scripta manent.[http://scriptaverba.wordpress.com