Autors:

Ricardo Lorente Moya. rilomoef@gmail.com

C.E.I.P LUIS VIVES (SILLA)

Mª Gracia Rosell SanjuánGracetorreta64hotmail.com

CEIP SAN ROQUE (SILLA)

Marisa Domenech Fornermarisadomenech@gmail.com

CEIP CERVANTES (SAX)

ÍNDEX

1- JUSTIFICACIÓ

2- OBJECTIUS

3- COMPETÈNCIES BÀSIQUES

3.1- Competència en comunicació lingüística.

3.2- Competència matemàtica.

3.3- Competència en el coneixement i la interacció amb el mon físic.

3.4- Tractament de la informació i competència digital.

3.5- Competència social i ciutadana.

3.6- Competència cultural i artística.

3.7- Competència per aprendre a aprendre.

3.8- Autonomia e iniciativa personal.

4- CONTINGUTS

5-PROPOSTA D'ACTIVITATS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

5.1- Plantejament metodològic.

5.2- Accions prèvies.

5.3- Anàlisi-avaluació.

5.4- Desenvolupament d'un dia normal:

6- ESPLAI DIVERTIT AL MENJADOR

7- CONCLUSIONS

8- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

1- JUSTIFICACIÓ.

Al llarg del curs 2010-2011, al C.E.I.P Luis Vives de Silla vàrem posar en

funcionament un projecte d'intervenció educativa dins del temps que compren l'esplai i el

menjador.

Les raons que han portat a la següent proposta han segut:

1- Falta d'espai al pati per a què puguen jugar tots els xiquets.

2- Gran quantitat de conflictes per falta d'espai i recursos.

3- Eliminació de materials perillosos portats pels alumnes.

Aquest projecte naix des dels plantejaments de la pedagogia de l'oci i de les

aportacions de companys com Ricardo Plaza, autor de l'experiència “un recreo activo”

(presentat a les jornades d'EF de l'any 2003), Xavi Leal i Roger Doménech, autors de “A

què juguem en l'esplai?”: Proposen una organització que ens serveix de fonamentació per

tal de dinamitzar utilitzant de forma educativa el temps de l'esplai.

També recull els beneficis d'un major temps d'activitat física a l'escola, com així ens

plantegen autors com Carmen Peiró i José Devis.

Davant aquest repte es programen els jocs de pati com una activitat a l'esplai, però

que es troba dins de l'horari escolar i que, per tant, sent coherents amb el nostre compromís

professional, hauria de ser també temps educatiu. Amb tot això, ara plantegem una possible

solució per a millorar la situació actual de les nostres escoles.

Nosaltres, volent oferir activitats lúdiques amb les que donar alternatives a les

necessitats dels alumnes i els problemes de l'escola, vàrem plantejar la següent solució.

Ubicar el material-joc per racons (cada joc a un espai concret). El sistema funciona per

préstecs, com a les biblioteques. Cada dia, els alumnes podran jugar al joc i amb el material

que es troba indicat als quadrants. Els quadrants estan penjats a les classes i al magatzem

de material. Per al primer trimestre, el material donat serà petanques, pilota de futbol,

cordes, raquetes, pales, escacs i xancles.

Al mateix temps, es desenvoluparan diferents competicions entre els nivells del col·legi.

Això intenta millorar la socialització internivells dels xiquets.

Les competicions intentaran evitar al màxim el contacte físic entre els contrincants, reduint

les actuacions violentes o agressives. Les competicions elegides son:

Pichi, per al primer trimestre.

Escacs, per al segon trimestre.

Xapes i “balón prisionero”, per al tercer trimestre.

Al llarg del primer trimestre es motivarà, des de l'àrea d'educació física, per tal que

els alumnes proven el material i aprenguen jocs nous.

També, es realitzarà un anàlisi per vore la repercussió i acollida dels diferents

materials, per tal d'adequar-los a les seues necessitats i donar noves experiències.

2- OBJECTIUS.

Per les raons anteriors, el mestre d'Educació Física, programa una sèrie d'activitats i

jocs a l'hora de l'esplai, amb els següents objectius:

· Donar una oferta àmplia i variada d'activitats educatives i alternatives a l'hora de l'esplai i

el menjador.

· Aprofitar i rentabilitzar l'espai existent.

· Dotar als alumnes de majors possibilitats de desenvolupament personal a traves del joc.

· Augmentar les possibilitats de participació.

· Potenciar l'autonomia a través d'activitats que requereixen la resolució de conflictes

grupals en absència d'un mestre.

· Evitar altres tipus d'activitats no desitjades que pogueren resultar perilloses o

antieducatives.

· Fomentar actituds socials com la coeducació, la cooperació, la responsabilitat i el respecte

a les persones, el material i l'espai utilitzat.

3- COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques són ferramentes de treball per a l’escola actual, per tant,

el plantejament de l’esplai divertit haurà d’afavorir, dins del seu context, la capacitat de

pensar i de comprendre el món que ens rodeja. És per tot açò, que no sols atendrem i

formarem part del projecte conjunt de l'escola on es realitzen dies concrets com el dia de la

pau, sinó que impregnarem totes les activitats per fer un treball conjunt on es potencien

les competències de la següent forma:

3.1- Competència en comunicació lingüística.

Oferint gran varietat d’intercanvis comunicatius, l’ús de les normes que regeixen la

comunicació i del vocabulari propi de les activitats.

3.2- Competència matemàtica.

Principalment s’utilitza a l’hora de realitzar càlculs respecte als punts a les

competicions i als taulells d’enfrontaments. Resolvent els problemes del joc segon les

necessitats de cada moment (Exemple: necessitem dos més punts per anar al cap davant).

* A l’hora de fer l’esplai divertit al menjador es treballa amb euros potenciant així la seua

utilització i la resolució dels càlculs necessaris per comprar o vendre material.

3.3- Competència en el coneixement i la interacció amb el mon físic.

L’Esplai divertit essencialment desenvolupa la percepció i interacció apropiada del

propi cos, en moviment o en repòs, a un espai determinat (el pati) millorant les seues

possibilitats motrius. També millora i manté la condició física que els acompanya al llarg

de l’escolaritat.

La pràctica de tota l’activitat física realitzada als 30 minuts d’esplai, ajuda a donar

alternatives a l’ocupació del temps d’oci per xiquets i xiquetes, ajudant així a la prevenció

de riscos derivats del sedentarisme.

3.4- Tractament de la informació i competència digital.

* L’esplai divertit a l’hora del pati no treballa aquesta competència, però si que es

treballa a l’hora del menjador al llarg dels dies de pluja (ordinadors, Internet, pizarra

digital ) i amb la presentació de projectes per part dels alumnes.

3.5- Competència social i ciutadana.

La dinàmica del projecte així com l´ entorn on es desenvolupa, propicia l’educació

d’habilitats socials. Les activitats físiques plantejades i realitzades col·lectivament, faciliten

la relació, integració i el respecte, al mateix temps que contribueixen al desenvolupament

de la cooperació i solidaritat.

Les diferents activitats ajuden a aprendre a convivir, fonamentalment en lo referit a

l’elaboració i acceptació de regles pel funcionament col·lectiu, des de el respecte a

l’autonomia personal, la participació i la valoració de la diversitat. El compliment de les

normes dels jocs col·labora en l’acceptació de códigs de conducta per a la convivència. Les

activitats físiques competitives poden generar conflictes en els que es necessària la

negociació, basada en el diàleg, como medi per la seua resolució.

3.6- Competència cultural i artística.

En moments puntuals i en coordinació amb l’àrea d’educació física es generen

activitats de ball o massatge segons el desenvolupament dels nostres alumnes al pati, les

seues necessitats o demandes.

També introduïm jocs tradicionals i populars com les xapes, caniques o pilota

valenciana.

3.7- Competència per aprendre a aprendre.

El projecte esplai divertit contribueix, en menor mesura, a la competència

d’aprendre a aprendre mitjançant el coneixement de les pròpies possibilitats i carències

com a punt de partida per establir les metes alcanzables quina consecució genera

autoconfiança.

Al mateix temps, a les competicions els grups de cada nivell treballen i cooperen

per adquirir recursos que milloren el rendiment de l’equip.

3.8- Autonomia e iniciativa personal.

El plantejament del projecte esplai divertit ajuda a la consecució de l’autonomia e

iniciativa personal en la mesura en que genera la presa de decisions per part del alumnes

amb progressiva autonomia en situacions com a l’hora d’elegir material o amb

l’autosuperació, actitud positiva i perseverança a les competicions. També amb el

protagonisme que té l’alumnat en aspectes d’organització individual i col·lectiva a les

activitats físiques.

Pel tipus d'alumnat que hi ha a l'escola d’ètnia gitana, sud-americans, països

de l'Est, etc. incidirem principalment a la competència social i ciutadana, la

competència en comunicació lingüística. Encara que no deixem de tractar les altres

competències.

4- CONTINGUTS.

Els continguts proposats han estat basats en el Decret 111/2007 que estableix el

currículum per a l'Educació Primària. Dins de quatre dels cinc blocs de continguts que

estableix per a l'àrea d'Educació Física:

Bloc 1. El cos: Imatge i percepció.

Bloc 2. Habilitats motrius.

Bloc 4. Activitat física i salut.

Bloc 5. Jocs i esports.

Els continguts plantejats dins d'aquests blocs han sigut:

- Coordinació dinàmica general i segmentaria.

- Estratègies bàsiques del joc.

- Percepció espai-temporal.

- Habilitats Motrius Bàsiques.

- Autonomia i autoestima.

- Afirmació de la lateralitat.

- Resolució de conflictes.

- Col·laboració, cooperació i treball en equip.

- Comprensió i acceptació del compliment de les normes (joc i pati).

- Participació als jocs.

- Valoració i acceptació de les persones que participen al joc.

- Esmerç del temps lliure.

- Apreci pel joc i activitats recreatives com medi de gaudir de les relacions i temps

d'oci.

- Valors fonamentals del joc: esforç personal, relació amb els altres i acceptació del

resultat.

5-PROPOSTA D'ACTIVITATS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

5.1- Accions prèvies

L'aspecte metodològic en serà fonamental per a descobrir recursos i característiques

organitzatives de l'aprenentatge, a fi d'aconseguir una metodologia més efectiva, a través

d'una reflexió docent orientada cap a una millor assimilació dels objectius que es proposen.

En primer lloc hem de pensar si volem que els alumnes siguen simples realitzadors de

tasques o al contrari, alumnes que assumisquen de forma pràctica i a través de la seua

pròpia reflexió interioritzen els coneixements, les possibilitats motrius, etc

Al nostre cas, pensem que el mestre deu complir amb la funció de dinamitzador i

integrador, on el procés d'ensenyament-aprenentatge afavorisca la interiorització, atès que

els aprenentatges motrius es produïxen per mitjà d'interaccions entre l'alumne amb si

mateix, amb l'entorn, amb els companys i el professor.

Proposarem activitats que suposen un reforç i repte adaptat a les capacitats dels xiquets de

Primària. Els mestres deuran estimular, suggerir, orientar, controlar riscos, aportar idees i

possibilitats,... però l'alumne ha de saber ser protagonista de la seua pròpia acció motriu.

En tot açò l'aspecte lúdic jugarà un paper fonamental al llarg de tot el procés

d'ensenyament-aprenentatge .

El mètode d'ensenyament més acord amb els pensaments anteriors és:

· Ensenyament per mitjà de la busqueda: L'alumne juga un paper actiu, es busca la

dissonància cognitiva i la presa de consciència dels aprenentatge per part de l'alumne. El

mestre es converteix en un facilitador / mediador de l'aprenentatge dels alumnes.

5.2- Accions prèvies

Per tal de posar en marxa el nostre projecte “Esplai divertit” les accions prèvies que

realitzarem van ser:

- Presentar el projecte al claustre i al consell escolar.

- Informar l'alumnat de Primària: Ensenyar-los el funcionament, les normes, les activitats,

els espais …

- Delimitar els espais de joc: Per això ferem un plànol-croquis que facilita la ubicació tant

per als alumnes com per als mestres.

JOCS DE PATI

1- PETANCA.

2- FÚTBOL.

3- CORDES.

4- PALES.

5- ESCACS.

6- XANCLES.

NOTA: Al mateix temps es jugarà un campionat que deixa a les classes participants sense

jugar els dies que els corresponga.

TORNS DE JOC:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

PETANCA 1r 2n 3r 4t 5é

FUTBOL 5é 1r 2n 3r 4t

CORDES 4t 6é 1r 2n 3r

PALES 3r 4t 5é 1r 2n

ESCACS 6é 3r 4t 5é *

XANCLES 2n 5é 6é * 1r

PATI INFANTIL

COL·LEGI LUIS VIVES

MENJADOR

SALA MESTRES

BIBLIOTECA

Material EF 1

3

5

2

4

6

- Aconseguir el material necessari: En funció dels jocs, la demanda prevista i els espais es

va passar un pressupost a l'equip directiu i AMPA.

- Ubicar un lloc per donar i arreplegar el material: Les obres al centre ens va fer canviar la

ubicació de la paradeta de jocs, de la sala de professors a la biblioteca i d'ací al lloc final

que seria el magatzem de material d'Educació Física.

- Funcionament: Després de les activitats anteriors eixirem amb unes activitats al primer

trimestre. Al llarg dels trimestres hem anat observant als alumnes al pati, la seua aportació,

el seu acolliment, noves opcions, etc.

A més d'aquest anecdotari al finalitzar cada trimestre hem fet una avaluació per modificar

els racons i els jocs:

AVALUACIÓ 1ER TRIMESTRE: JOCS DE PATI

T’agraden els jocs de pati? SI NO

Perquè?

Puntua de 1 al 10, segons t’agraden més o menys.

· La lliga de PICHI: ___________

· El joc de les petanques: _________

· El joc de les xancles: ________

· El joc del futbol: __________

· El joc amb les cordes: _________

· El joc dels escacs: _________

· El joc amb les pales: ___________

· Proposa jocs nous que t’agradaria tindre en l’hora del pati:

· OBSERVACIONS (Indica qualsevol cosa que desitges dir respecte als jocs de pati, com

suggerències, critiques, alternatives, etc...).

AVALUACIÓ 2ON TRIMESTRE: JOCS DE PATI

T’agraden els jocs de pati? SI NO

Perquè?

Puntua de 1 al 10, segons t’agraden més o menys.

· La lliga d’escacs: ___________

· El joc dels birles: _________

· El joc de les xancles: ________

· El joc del futbol: __________

· El joc amb les cordes: _________

· El joc de bàsquet: _________

· El joc amb les pales: ___________

· Proposa jocs nous que t’agradaria tindre en l’hora del pati:

· OBSERVACIONS (Indica qualsevol cosa que desitges dir respecte als jocs de pati, com

suggerències, critiques, alternatives, etc...).

AVALUACIÓ 3ER TRIMESTRE: JOCS DE PATI

T’agraden els jocs de pati? SI NO

Perquè?

Puntua de 1 al 10, segons t’agraden més o menys.

· La lliga de xapes: ___________

· La lliga de baló presoner ______

· El joc del voleibol: _________

· El joc de les xancles: ________

· El joc del futbol: __________

· El joc amb les cordes grans: _____

· El joc de bàsquet: _________

· El joc amb les pales: ___________

· El joc dels ars i mocadors _______

· Proposa jocs nous que t’agradaria tindre en l’hora del pati:

· OBSERVACIONS (Indica qualsevol cosa que desitges dir respecte als jocs de pati, com

suggerències, critiques, alternatives, etc...).

AVALUACIÓ MESTRES: JOCS DE PATI

1. Valora de 1 a 10 l’activitat de jocs de pati.

Per què eixa puntuació?

2. Creus que s’han acomplit els objectius marcats per a l’activitat de jocs de pati.

SI NO

· Dinamitzar el pati a l’hora d’esplai.

· Aprofitar i rentabilitzar l’espai existent.

· Dotar als alumnes de majors possibilitats

de desenvolupament personal a traves del joc

· Reduir els conflictes al pati.

Per què?

3. Puntua d’1 a 10 els següents jocs de pati, segons t’hagen paregut més o menys

interessants, útils, significatius, etc. Després indica per què?.

· La lliga de PICHI: ______________________________________________________

· La lliga d’escacs: _______________________________________________________

· El joc de les birles: ______________________________________________________

· Els zancos: ____________________________________________________________

· Les cordes: ____________________________________________________________

· El joc la petanca: _______________________________________________________

· El joc del futbol: _______________________________________________________

· El joc dels escacs: ______________________________________________________

· El joc del bàsquet:

________________________________________________________________

4· Quins jocs canviaries o llevaries del pati? Per què?

5· Quins jocs o activitats proposaries per al pròxim trimestre?

6. Quins aspectes o problemes has detectat a l’activitat dels jocs de pati i com els

solucionaries o modificaries?

7 · OBSERVACIONS (Indica qualsevol cosa que desitges dir respecte als jocs de pati, com

suggerències, crítiques, alternatives, etc...).

5.3- Anàlisi-avaluació.

Tot això ens ha portat als diferents anàlisis, dels quals només exposarem el corresponent al primer trimestre:

ANÀLISI-AVALUACIÓ DELS JOCS DE PATI (1er Trimestre)

La setmana del 15 al 19 de Desembre del 2008 es va passar, als alumnes de Primària, l'enquesta adjuntada anteriorment. A ella es

pregunta si els agrada la proposta del jocs de pati, el per què, una puntuació dels diferents jocs, propostes de jocs nous i apartat d'opinió lliure.

Amb tota la informació recopilada es varen generar diverses taules de dades (una per curs) que concloïen a la següent taula:

ESTUDI ESTADÍSTIC DELS JOCS DE PATICurs: 1er-6è

Si agraden No agraden79 5

Perquè?Son divertits Alguns jocs no es volen (canvials) Jugar amb amics / equip Juguen/entretenen Bons per salut/aprendre

33 11 4 6 7Jugar amb amics /equip

4Juguen/entretenen

6Bons per salut/aprendre

7

PICHI PETANQUES XANCLES FUTBOL CORDES ESCACS PALES10 69 20 51 46 44 44 199 4 3 7 3 5 5 98 4 3 14 1 4 3 77 1 3 1 2 3 1 46 0 4 3 0 3 8 25 3 16 2 4 10 6 64 0 2 0 0 1 1 33 1 1 0 3 3 2 22 0 3 3 1 1 4 01 3 29 10 26 11 10 6

Media Total 9,25 5,02 8,09 6,58 7,44 7,40 7,26

PROPOSTES JOCS NOUS:

Birles Freesbee Basket Tenis Voleibol Persecució Bici Street futbol Frontó Amagar-seAlumnes 17 12 43 22 10 19 14 10 7 8

Street futbol Frontó Amagar-seAlumnes 10 7 8

OBSERVACIONS:

Més pichi Més espai per a jugar Pati més gran Poder jugar als columpis Fer escacs (1er-2on) Canviar pilotes:fútbol i pales8 14 4 3 20 16

Canviar pilotes:fútbol i pales16

Les dades anteriors generaren uns gràfics que facilitaven l’anàlisi de tota la informació

recopilada.

JOCS DE PATI

Si agraden No agraden

Per què Jocs de pati?

0 5 10 15 20 25 30 35

Son divertits

Alguns jocs no es volen(canvials)

Jugar amb amics / equip

Juguen/entretenen

Bons per salut/aprendre

Xics /xiques

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

10,00

PICHI PETANQUES XANCLES FUTBOL CORDES ESCACS PALES

VALORACIÓ DELS JOCS DE PATI

Puntuació

PROPOSTES DE JOCS NOUS

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Birles Freesbee Basket Tenis Voleibol Persecució Bici Street futbol Frontó Amagar-se

0 5 10 15 20

Més pichi

Més espai per a jugar

Pati més gran

Poder jugar als columpis

Fer escacs (1er-2on)

Canviar pilotes:fútbol i pales

OBSERVACIONS

Després de recopilar les dades l’Excel, generar les taules i gràfics anteriors,

arribarem a les següents conclusions:

1- Els jocs de pati han segut una proposta amb molt bona acollida per part dels

alumnes, ja que quasi a tots els agrada.

2- Els jocs de pati agraden perquè son divertits, bons per la salut i per aprendre, es

juga en equip i amb els amics.

3- La lliga pichi ha estat la més votada i per tant, la millor acollida. Això, ens fa

entendre que l'objectiu motivador de la competició, la superació i la socialització

d'una lliga intercalada amb els jocs de pati, comporta grans beneficis per als xiquets

i xiquetes del centre.

4- El joc menys votat ha segut la petanca i per tant, hem de canviar-ho per la

proposta més votada dels alumnes.

5- Destacar que la segona opció menys votada ha estat el futbol.

6- Les puntuacions dels altres jocs son molt elevades i amb una mitjana de 8 – 9

punts.

7- Les propostes de nous jocs son molt variades, però les més demandades son

bàsquet, tenis i jocs de persecució.

8- Respecte als suggeriments destacar la demanda de fer escacs en 1er i 2on,

canviar les pilotes (futbol, pales) i la petició de més espai al pati.

Tenint en compte totes aquestes conclusions, el mestre d'Educació Física introdueix

els següents canvis, per al segon trimestre:

- S'elimina el joc de les petanques i es canvia per les birles i/o el frontó.

- Degut a la finalització de la lliga de pichi, posem com a nou joc de pati el més

votat, bàsquet.

- Reestructuració espacial dels jocs de pati.

- Es posa en funcionament la competició d'escacs.

- Canvi del material als jocs suggerits, millors pales i pilotes.

- Ajustar al màxim el quadrant dels jocs amb les peticions de cada cicle.

Les activitats al llarg del curs es poden resumir en:

1- Petanca 8- Raquetes 15- Birles.

2- Fútbol tancat. 9- Bàsquet. 16- Indiaka

3- Cordes. 10- Ars. 17- Pichi.

4- Pales platja. 11- Mocadors. 18- Chapes.

5- Escacs. 12- Volei. 19- Baló tancat.

6- Xancles. 13- Pati d'infantil. 20- Pichi mestres contra alumnes.

7- Corda gran. 14- Fútbol. 21- Escuderies Formula 1.

5.4- Desenvolupament d'un dia normal:

A l'hora del pati els encarregats de sisè agafen les claus del magatzem i els alumnes

dels altres cursos van a la paradeta de material. Demanen el material corresponent al seu

dia:

TORNS DE JOC:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

PETANCA 1r 2n 3r 4t 5é

FUTBOL 5é 1r 2n 3r 4t

CORDES 4t 6é 1r 2n 3r

PALES 3r 4t 5é 1r 2n

ESCACS 6é 3r 4t 5é *

XANCLES 2n 5é 6é * 1r

* Dijous i divendres 6é agafa el material d’un dels equips que juguen el campionat de

pichi.

Al llarg del pati els alumnes tenen llibertat per jugar a allò que han triat o no.

Poden no agafar material o no voler jugar a res perquè ja es troben cansats. En qualsevol

dels casos les normes són clares: respectar els altres companys i espais de joc i cuidar el

material fins tornar-lo. Mentres el mestre d'Educació Física s'encarrega d'organitzar el

partit de competició entre classes.

* Observem com alguns alumnes descansen, altres juguen amb el material o sense ell.

Respecte a les competicions, aquestes tenen primer un sistema lliga tots contra tots

que serveix per resoldre els creuaments, primer classificat contra sisè classificat, segon

contra cinquè i Aixa successivament. A més els creuaments es resolen per sistema suís, es a

dir, per a perdre i no arribar a la final has de perdre dos partits. Tot això garanteix gran

quantitat de partits, de practica motriu, de socialització i de motivació al competir amb

moles partits sense eliminar-te.

LOS PINGÜIS 5 0 73 4 + 69

15

LAS FIERAS 4 1 75 18 + 57

13

LOS RAPEROS 3 2 27 13 + 14

11

LOS GUEPARDOS

2 3 22 30 - 8

9

LOS DELFINES 1 4 11 76 - 65

7

REAL MADRID 0 5 2 79 - 77

5

P1 G1

G5

LAS FIERAS

LOS DELFINESCAMPEÓN

G4

JAVIERFRANCO

NABETANTONIO

P7G6

G2

FINAL

G7

G3

LOS RAPEROS

GUEPARDOS

LOS PINGÜIS

P2

REAL MADRID

P3

G8

G16

G9

P2

G3

G2

P1 G1

P3

G18

G132

RAULANDREW

SALMAAINHOA

ALINMIRIAM

JORGEMIGUEL

SALWAERIK

KRISTINA P25

P12 P11

G12

G8

G17

G15

G21

G6

G4

P6

P5

P4

G5

G10

P10

P7

G11

G19

G22

G26

G20

G7

G142

G23

G24

P9

G20

G25

RESULTATS ESCUDERIES FORMULA 1

ESCUDERIESPUNTS CARRERES

1 2 3 4 5 6 7

Quan queden cinc minuts per finalitzar el pati la paradeta s'obri per a què tots

puguen tornar el material abans de finalitzar el pati. El mestre d'Educació Física és

informat de si el material s'ha perdut o trencat. Segons el motiu del deteriorament es

demanen responsabilitats l’alumne (que porte altre igual).

Un document important és la fulla de control del material. Aquest document

s'utilitza pels encarregats. Amb ell podem controlar quin és el material que més s'agafa,

l'alumne que demana el material, l'estat en què es torna, quins cursos participen més i els

jocs més acceptats.

PARADETA DE JOCS DE PATI

Full control

C.E.I.P LUIS VIVES

Nº Responsable Curs Joc/Material Observacions12345678910111213141516

Encarregats de la paradeta:Els mestres que vigilen el pati no han de fer cap funció més que la d’evitar que

xiquets/xiquetes entren dins de la pista on es troba la competició.

Al llarg dels trimestres hem fet altres activitats que ajuden a millorar el

funcionament i la dinàmica dels jocs de pati:

- Penjar cartells informatius amb els resultats i creuaments dels jocs de competició

( com els de les pàgines anteriors ).

- Organització de grans finals com a premi a tot un trimestre de bon joc. Final a dies

especials com el dia de la Pau. Es munta al pati un miniestadi on tots els alumnes

del centre gaudeixen del partit.

- Fabricació de materials amb ajuda dels alumnes. Circuits, maquetes, etc. Que

ajuden a motivar per participar.

- Organització de partits d'exhibició: Mestres contra alumnes.

Tot això va ser fruït de la millora de la rutina per part dels encarregats i els alumnes dels

cursos, l'observació del funcionament dels jocs de pati pel mestre d'Educació Física

(intentant intervindre cada vegada menys) i la motivació del xiquets i xiquetes que donen i

demanen cada vega més coses.

7- ESPLAI DIVERTIT AL MENJADOR

Al llarg del curs 2010-2011, al C.E.I.P Luis Vives de Silla hem posat en

funcionament un projecte d'intervenció educativa, Esplai divertit, dins del temps que

compren l’hora del menjador.

Les raons que han portat a la següent proposta han segut paregudes a la intervenció al pati:

1- Falta d'espai per a què puguen jugar tots els xiquets.

2- Gran quantitat de conflictes i accidents.

Davant aquest repte barem fer el mateix plantejament que als jocs de pati, però no

va resultar tal i com esperàvem degut principalment a la diferència de duració entre els

patis i el menjador. Per tant, ens donarem compte que transcorrit un temps els xiquets i

xiquetes es cansaven i volien canviar de material (principalment, primer cicle).

Després de reflexionar respecte aquest nou repte i d’intentar potenciar les

competències bàsiques amb major temps que a l’esplai (principalment, aquelles menys

treballades a l’hora de l’esplai com la matemàtica) vàrem decidir plantejar el préstec de

materials per grups i per dies.

Utilitzant els eurodiners de l’escola fotocopiarem bitllets i monedes per tal de donar

a cada alumne una quantitat amb la que poden comprar i vendre el material de cada dia. De

tal forma que al llarg del dia tenen uns diners per comprar, però que a poc a poc van

perdent als diferents intercanvis.

Al final del dia s’arrepleguen tots els diners i aquells que no ho han gastat quan el

tornen acumulen la resta d’euros que queden.

Al mes es realitza una avaluació amb les taules de compra i venda, junt amb

qüestionaris com els que apareixen als apartats anteriors. Amb tot això, els més demanats

pujaran i els menys demanats baixaran de preu.

8- CONCLUSIONS

Aquest projecte es va iniciar amb la idea de continuïtat i dinamisme. El

plantejament del funcionament es troba obert a canvis que enriquisquen el projecte i

l'adeqüen a les necessitats del centre, dels alumnes i dels mestres. Per això l'observació

constant i les avaluacions dels mestres i alumnes.

Al llarg del curs hem pogut observar com la majoria del objectius plantejats s’han

acomplit, principalment, la reducció dels conflictes, millora de les actituds socials i

desenvolupament personal.

L'idea per al proper any és aconseguir noves opcions de joc i treball amb els

alumnes. Com per exemple, unes taules de ping-pong, un rocòdrom o un radiCD per tal

d'augmentar les possibilitats d'exploració i de gaudiment dels alumnes.

Per altra part, intentarem involucrar a tots els estaments que trobem al centre

organitzant partits mestres contra pares o pares contra alumnes. Inclús anem a llançar la

possibilitat de fer tallers per part dels pares al llarg d’un trimestre on es substituirà o

complementarà les competicions.

Respecte a la seua aplicació al menjador, dir que ha reduït les situacions violentes i

els conflictes entre alumnes, mentres potenciava aspectes intel·lectuals i motrius, així com

les competències bàsiques. Però hem de dir que la seua aplicació es més complicada i

necessita de la implicació activa dels monitor/monitores del menjador per tal de jugar-

vigilar amb els alumnes mentres el mestre gestiona la part de la compra-venda.

Recordar que els alumnes no deixen de sorprendre’ns i més quan es troben

motivats, per tant hem de ser flexibles i estar oberts a noves propostes per part d’ells. Així

apareixeran coses com la presentació de projectes que tant ens han ajudat a treballar com

redactar-los, utilitzar el Word, etc.

** Finalitzar aquest projecte animant-vos a que utilitzeu el nostre treball per tal d'enriquir

la vostra tasca educativa. I deixant obertes les portes a qualsevol possibilitat d'ampliar,

modificar o adjuntar noves propostes que milloren les que nosaltres presentem ara.

9- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.

► Llibres i lleis consultades:

- JOAN DOMÈNECH, JESUS VIÑAS. La organización del espacio y del tiempo en

el centro. Barcelona: Editorial Grao, 1997. ISBN: 978-84-7827-177-1.

- PLAZA RAMOS, RICARDO. VII Jornades d’intercanvi d’Experiències

d’Educació Física. València: Ed. Cefire, Amef, Feadef, 2003.

- LEAL PICAZO, XAVI. DOMÉNECH CORBÍ, ROGER. VIII Jornades

d’intercanvi d’experiències d’Educació Física. València: Ed. Cefire, Amef, Feadef,

2004. ISBN: 688-7666-6.

- Devis, J. y Peiró, C. Nuevas perspectivas curriculares en Educación Física: La

salud y los juegos modificados. Barcelona: Ed. Inde, 1992. ISBN: 978-84-7827-

177-1.

- Domingo Blázquez y Enric Mª Sebastián. Enseñar por competencias en Educación

Física. Barcelona: Ed. Inde, 2009. ISBN: 978-84-9729-172-9.

- DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el

currículo de la Educación Primaria en la Comunitat Valenciana.

► Webs consultades:

www.educar.org/articulos/recreohumano.org

www.efdeportes.com/efd23/ocio1.htm

www.who.int/topics/physical_activity/es/

www.juntadeandalucia.es/averroes/tomasybarra/webtybarra/recreo.html

www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/im g/pdf/guia2007-22.pdf

www.maixua.com