-1-

Marta Estal Vera, sopranoORQUESTRA FILHARMNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALNCIAHilari Garcia Gzquez, director

-3-

Amb motiu de la celebraci del 80 aniversari del trasllat a Valncia de la capitalitat de la Segona Repblica espanyola, lrea dActivitats Musicals de la Fundaci General de la Universitat de Valncia va posar en marxa un projecte de recuperaci i difusi de les obres escrites pel conegut com a Grup dels joves.. Ara presentem la seua edici en CD, coprodut amb lInstitut Valenci de Cultura i amb pa-trocini de lAjuntament de Valncia i la Fundaci SGAE. Grcies de tot cor a aquestes institucions amigues pel seu decidit suport.

Aquest projecte ha estat realitzat conjuntament pel director de lOrquestra Filharmnica de la Universitat de Valncia, Hilari Garcia Gzquez, i pel musicleg i catedrtic del Conservatori Superior de Msica Joaqun Rodrigo de Valncia J. Pasqual Hernndez Farins. Tots dos han portat a terme la recerca i la selecci de les peces ms representatives de la producci daquests joves compositors entre els anys 1931 i 1939. Uns anys, els de la Segona Repblica, que reportaren una intensa vida cultural a la ciutat de Valncia enmig de la qual va nixer una nova concepci musical, per a una nova societat republicana, arrelada en els sons del poble valenci. Daltra banda, a fi de dur a bon port aquest projecte, fou necessria la collaboraci dels hereus dels compositors. Tots van mostrar la seua aprovaci ms entusiasta, partint de la premissa que el llegat dels seus avantpassats no podia con-tinuar en loblit dels arxius: la msica que no sona, es perd i es mor. A ms, parlem dobres escrites en plena joventut dels seus autors: molts dells no superaven els vint-i-cinc anys en el moment de compondre aquestes peces. Aix significa que, en lmbit artstic, aquests compositors ens oferiren un primer tast del que en alguns casos fou la seua maduresa creativa. En altres casos, per desgrcia, el fatal desenlla de la guerra va truncar les possibilitats de continuar component amb regularitat.

-4- -5-

Finalment, el disc ha estat interpretat per lOrquestra Filharmnica de la Universitat de Valncia, integrada per huitanta estudiants tamb valencians i tamb molt joves, que han retornat a la vida la msica daquells compositors, la major part dels quals van caure en loblit injustament. Les causes daquest oblit poden ser moltes, per una de les ms punyents fou lobsessi insistent del rgim franquista desborrar qualsevol rastre relacionat amb la Repblica i, en especial, amb la seua efervescncia intellectual i creadora.

Una vegada ms lOrquestra Filharmnica de la Universitat de Valncia ha emprs una iniciativa de recerca, recuperaci i reivindicaci del patrimoni histric de la msica valenciana. Una tasca que ve precedida de projectes anteriors en aquesta direcci: des del concert monogrfic Cinc segles de msica valenciana en 1999 fins a Giner infreqent en 2009, passant per la producci dperes de Melcior Gomis i Vicent Martn i Soler, acompanyats denregistraments sonors per a la seua difusi. Cal agrair-li, doncs, lexecuci daquesta important empresa, de la mateixa manera que cal donar les grcies, per la seua collaboraci fonamental, a tots i cada un dels familiars i hereus dels compositors protagonistes daquest disc i a les persones i insti-tucions que han participat facilitant els materials i la documentaci necessria per al desenvolupament daquest projecte.

En definitiva, esperem que aquest disc amb les obres recuperades del Grup dels joves permeta al pblic valenci actual conixer un mica ms de prop la seua obra, per complir aix un objectiu que sempre ha presidit les produccions musicals de la Universitat de Valncia: la recuperaci i la difusi del ric patrimoni musical valenci.

Esteban Morcillo Snchez Rector de la Universitat de Valncia

LA MSICA I VALNCIA DURANT LA SEGONA REPBLICA

Antonio Ario VillaroyaVicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de Valncia

-6- -7-

Valncia fou capital de la Segona Repblica entre novembre de 1936 i octubre de 1937, la qual cosa la va convertir en un centre cultural molt actiu. Lloren Barber descriu aix lambient musical daquells anys: Una fugaz poca de oro vivi la msica valenciana el ao 37, estimulada su slida infraestructura musical por la presencia del Gobierno de la Repblica.1. A ms, cal tenir en compte que a Valncia es va viure al llarg de la dcada dels anys 30 un esclat creatiu de renovaci encapalat per Manuel Palau i els seus deixebles que, reunits sota letiqueta de Grup dels joves, es van presentar en 1934 amb la publicaci dun manifest que plantejava un reviscolament musical en clau nacio-nalista, que tamb afectava el medi artstic i social, com es pot llegir en aquest fragment de lesmentat manifest:

No basta, no obstante, con escribir las obras. Hay necesidad de un ambiente que las acoja y las sienta suyas. Y para esto se necesita [] el mximo inters [] de las Corporaciones provinciales por la cultura, estableciendo concursos, premios y subvenciones.2

Els membres del Grup dels joves, Vicent Asencio, Vicent Garcs, Ri-cardo Olmos, Luis Snchez i Emilio Valds, foren creadors molt actius al llarg de la dcada dels anys 30, en tots els gneres, i per a aquest enregistrament shan seleccionat peces orquestrals daquests compositors que representen aquella di-versitat genrica. A ells, i a Palau, est dedicat el disc, que inclou, a ms, obres de la notable compositora Matilde Salvador, vinculada personalment i afectiva al Grup dels joves per la seua uni sentimental amb Vicent Asencio. Algunes obres no shavien interpretat des daleshores i shan recuperat amb linters histric afegit de reflectir fidelment el context creatiu daquells anys.

El disc senceta amb una obra indita de Manuel Palau (1893-1967), mentor artstic i intellectual del grup, titulada Msica per a una pellcula docu-

1. BARBER, L. La msica espaola durante la Guerra del 36, Ritmo, 483, Madrid, juliol-agost, 1978, pp. 29-33. 2. Manifest del Grup dels joves, publicat el 18 de gener de 1934 a La Correspondencia de Valencia.

mental valenciana (1936). Aquesta pea fou composta per a un documental de CIFESA que duia per nom Valencia y sus flores, amb gui de Francesc Almela i Vives i direcci dAlfredo Fraile, i que va veure la llum quatre anys ms tard.

La breu suite Noche Romntica (1935), per a orquestra de corda, composta per Ricardo Olmos (1905-1986), s la segona obra del compacte. Est integrada per quatre moviments dharmonitzaci impressionista, de carcter miniaturista i de tmbrica intimista i delicada. Les crtiques de premsa de la seua estrena ens expliquen molt b aquesta composici:

Escritos para la orquesta de cuerda los cuatro nmeros que compo-nen la suite, poseen una delicada intencin, como de vago ensueo y fantasa, que explica perfectamente sus ttulos poticos: Es el amor que pasa, Paseo, Idilio, Rayo de luna.3

Nmeros cortos, ms bien bocetos, inspirados por suaves sentimien-tos, la obra de Olmos es no slo promesa, sino realidad que revela la inspiracin del artista y su valer. Siente muy bien la orquesta, la armonizacin es moderna e interesante, la orientacin de Olmos es excelente.4

Vicent Garcs (1906-1984) s lautor de Dansa Plenilunar, que forma part del seu ballet Passionera (1931-1932). Garcs va sentir una gran predi-lecci per aquest gnere, fins a lextrem que el seu mestre, Manuel Palau, el va etiquetar com a creador del ballet valenci. Aquesta msica t fonts dinspira-ci a lestil de Manuel de Falla i el seu nacionalisme avanat. Inicialment fou el quart i darrer moviment de la suite orquestral Bocetos lricos, dedicada a scar Espl. Ms tard, desprs duna profunda revisi, el va integrar al ballet Passione-ra, amb argument i escenografia de Joan Lacomba. La dansa t aquesta trama:

3. Sense autor Crnica musical: Msica de Cmara, Diario de Valencia, 11-X-1935, p. 2. 4. LPEZ-CHAVARRI, E. En el Conservatorio: La Orquesta de Cambra, Las Provincias, 12-X-1935, p. 12.

-8- -9-

Jard del castell, la lluna vermella del pleniluni tiny lescena de llus-sors sagnants. El Cabdill, mig cos nu, es troba amarrat a una columna de foc. Passionera, atzagaia de plata a les mans, balla la dansa de la mort, entre el frenes rtmic dels guerrers joves. La mort arriba joiosa com una prometena de joventut. Passionera simmola als peus de lamat.5

El disc continua amb msica de Matilde Salvador (1918-2007) que, com sha apuntat ms amunt, va estar estretament vinculada al Grup dels joves per les relacions damistat amb els integrants i per la seua uni afectiva amb Vi-cente Asencio, des de 1936, i el seu posterior casament en 1943. Ella mateixa ho comentava amb humor en la segent frase: Garcs feia broma dient que ells eren els cinc i jo el rebrot.6

En primer lloc hi ha la pea Valenciana (1939), sobre text de Lope de Vega, integrada en la suite per a veu i acompanyament titulada Seis canciones espaolas (1939), dedicades a Manuel de Falla i guardonades amb una menci honorfica en un concurs de composici celebrat a Bilbao en 1940. Conv res-senyar que la compositora castellonenca sempre ha sentit una inclinaci especial envers la veu i la poesia, com reflecteixen aquestes paraules: All que magrada s musicar textos. La veu humana no es pot comparar a cap altre instrument. Em sent atreta per la veu i, a ms, magrada la poesia i el teatre. Les meues canons sn, al meu parer, situacions dramtiques que no sn una melodia acompanya-da; jo sc dels que creuen en la melodia.7 La mateixa autora va enviar una cpia daquestes canons a Falla perqu les revisara, i aquest li va respondre aix: Revelan intenciones musicales gratas para m, pero sobre las cuales y para su aprovechamiento, me permitir a mi regreso -Dios mediante- hacerle algunas indi-

5. Notes manuscrites a la partitura autgrafa del compositor.

6. SOLBES, R. Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada, Valncia, Tndem, 2007