Matemàtiques electorals (1a part)

14
11 de novembre de 2011 Matemàtiques ESO 4

Transcript of Matemàtiques electorals (1a part)

Page 1: Matemàtiques electorals (1a part)

11 de novembre de 2011

Matemàtiques ESO 4

Page 2: Matemàtiques electorals (1a part)

Distribució d’escons per a cada partit dins d’una província

• Els escons es distribueixen seguint la llei d’Hondt.

• Victor D'Hondt va ser un jurista belga i professor de dret civil i de dret fiscal en la Universitat de Gant que al 1878 va idear un mètode per repartir els seients dels càrrecs electes en un sistema de partits en eleccions proporcionals.

Per què no es fa fent una “regla de tres”?

20 de novembre, 1841 30 de maig, 1901

Page 3: Matemàtiques electorals (1a part)

Distribució d’escons per a cada partit dins d’una província

• Repartir dos escons entre uns partits que han tret els següent nombre de vots:

– Partit 1: 70000 vots– Partit 2: 20000 vots– Partit 3: 10000 vots

Page 4: Matemàtiques electorals (1a part)

Distribució d’escons per a cada partit dins d’una província

• Repartir cinc escons entre uns partits que han tret els següent nombre de vots:

– Partit 1: 70000 vots– Partit 2: 20000 vots– Partit 3: 10000 vots

Page 5: Matemàtiques electorals (1a part)

Distribució d’escons per a cada partit dins d’una província

2 esconsvots % escons "regle de 3"

partit 1 70000 70% 1,4partit 2 20000 20% 0,4partit 3 10000 10% 0,2

a qui assignaries el segon escc?

5 esconsvots % escons "regle de 3"

partit 1 70000 70% 3,5partit 2 20000 20% 1partit 3 10000 10% 0,5

a qui assignaries el cinqu� escc?

Page 6: Matemàtiques electorals (1a part)

Llei d’Hondt

• No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral. El percentatge de vots necessaris a Espanya és d'un 3%.

• S'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.

• Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera.

• S'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.

Page 7: Matemàtiques electorals (1a part)

Llei d’Hondt

Page 8: Matemàtiques electorals (1a part)

Llei d’Hondt

Ingressem les dades al simulador http://icon.cat/util/eleccions/

Page 9: Matemàtiques electorals (1a part)

Llei d’HondtQué vol dir que aquesta llei perjudica als partits minoritaris?

Feu servir la llei d’Hondt per repartir 15 escons entre tres partits que han obtingut 35, 12 i 3 vots respectivament.

Page 10: Matemàtiques electorals (1a part)
Page 11: Matemàtiques electorals (1a part)

Distribució d’escons per a cada partit dins d’una província

• Empats: http://icon.cat/util/eleccions/ZpIUkaFmRR

• Quan en la relació de quocients coincideixin dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots.

• Si hi hagut dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.

Page 12: Matemàtiques electorals (1a part)

Un exemple real

28 de novembre de 2010Eleccions al Parlament de

Catalunya

Page 13: Matemàtiques electorals (1a part)

SI vs C’s

Resultats (a les 23:09 del 28/11/10) • SI: 102 039 vots i 4 escons• C’s: 105 611 vots i 3 escons

Té la culpa d’això la llei d’Hondt?

Page 14: Matemàtiques electorals (1a part)

BARCELONA 85 escons escons prop escons reals

SI 72026 3,10% 2,635 3

C's 89626 3,85% 3,2725 3

TARRAGONA 18 escons escons prop escons reals

SI 10546 3,41% 0,6138

C's 8427 2,73% 0,4914

GIRONA 17 escons escons prop escons reals

SI 13845 4,75% 0,8075 1

C's 4926 1,69% 0,2873

LLEIDA 15 escons escons prop escons reals

SI 5716 3,10% 0,465

C's 2744 1,49% 0,2235