MATEMÀTIQUES RECURSOS PER A LA MESURA

Coordinació de l’àrea: Montserrat TorraAutoria de la presentació: Francesc Xavier Alegria i Lucia Cabello

CICLESUPERIOR

MATEMÀTIQUESRECURSOS PER A LA MESURA

MATEMÀTIQUES. RECURSOS PER A LA MESURA CICLE

SUPERIOR

Què és mesurar?

• Proporciona informació sobre la longitud, el volum, la massa, el temps...

• Per mesurar s’han d’utilitzar instruments i unitats no convencionals i convencionals.

• Mesurar és un procediment d’una clara utilitat a la vida diària.

• La major part del temps dedicat al treball de la mesura hauria de ser manipulatiu i experimental.


SUPERIOR

Passos a seguir en l’ensenyament del procés de mesura

1. Mesurar a través de la comparació i l’ordenació.

• Aquesta és la primera fase i la més elemental.

• Ens ha d’ajudar a prendre decisions com ara quina magnitud és més gran, més petita, fer ordenacions...

• La mesura de longitud és la més assequible per la percepció dels nens i és per la que s’hauria de començar.

• En qualsevol nova magnitud que s’introdueixi s’ha de tenir en compte que s’ha de començar fent comparacions i ordenacions.


SUPERIOR

2. Mesurar mitjançant mesures no convencionals, utilitzant una unitat bàsica de mesura.

• La riquesa d’aquests tipus d’activitats radica en les discussions que es poden gene-rar al voltant dels resultats que s’obtinguin a l’hora de mesurar un mateix objecte amb diferents unitats bàsiques de mesura.

• S’han de plantejar activitats en què els mateixos alumnes es construeixin els seus propis instruments de mesura, com per exemple, un regle fet de mans, de clips, de taps... o una mesura de capacitat a partir de gots o de tasses.



SUPERIOR


3. Mesurar mitjançant la utilització d’un instrument de mesura i unitats convencionals.

• Adonar-se de la necessitat de mesurar amb instruments convencionals i la utilització de les unitats estàndards de mesura.

• Destinar temps a mesurar dimensions dels objectes, distàncies i altres magnituds.

• Fer veure la relació existent entre el sistema mètric i el sistema decimal.

• Treballar la conversió d’unitats de manera contextualitzada i adaptant-la al màxim possible a aquelles que realment utilitzem.

• Quan s’introdueixi la utilització d’instruments de mesura estàndards, hem de buscar activitats riques que no se centrin únicament a manejar l’instrument.


SUPERIOR

SISTEMA NUMERACIÓ DECIMAL

10 unitats = 1 desena

100 unitats = 1 centena

1.000 unitats = 1 unitat de mil

1 unitat = 10 dècimes

1 unitat = 100 centèsimes

1 unitat = 1.000 mil·lèsimes

SISTEMA MÈTRIC DECIMAL

10 metres = 1 decàmetre

100 metres = 1 hectòmetre

1.000 metres = 1 quilòmetre

1 metre = 10 decímetres

1 metre = 100 centímetres

1 metre = 1.000 mil·límetres

Sistema mètric decimalLONGITUD

Mesures del sistema mètric decimal:

km hm dam m dm cm mm

El nostre sistema de numeració està íntimament relacionat amb el sistema mètric decimal.

CICLE

INICIAL MATEMÀTIQUES. RECURSOS PER A LA MESURA CICLE

SUPERIOR

Equivalències d’unitatsLONGITUD

Taula transformadora d’unitats.

km hm dam m dm cm mm2, 32 32 3 0

0, 2 32 3 0 0

2,3 dam = 23 m = 230 dm = 0,23 hm = 2.300 cm

CICLE


SUPERIOR

Relació de mesures amb unitats no convencionals i convencionalsLONGITUD

Talonar el pas.

A partir d’una distància coneguda (distància del principi al final de la pista), compta quants passos fas per recórrer caminant aquesta distància.

Llargada de la pista:

Nombre de passos que necessites per recórrer-la:

Quant mesura el teu pas?

CICLE


SUPERIOR

Relació de mesures amb unitats no convencionals i convencionalsLONGITUD

Talonar el pas.

Si ja saps quant mesura el teu pas, calcula aquestes distàncies:

Distància que vols mesurar

Nombre de passos que necessites

Mesura del teu pas

Distància en cm

Distància en m

Llargada del porxo.

Amplada de la porta del carrer.Distància de la font al primer banc.Distància del primer banc a l’últim.Llargada de l’hort.

CICLE


SUPERIOR

Introducció a l’escalaLONGITUD

Escala gràfica: és una línia fragmentada i cada part de la línia mesura una quantitat i representa a la realitat els metres indicats.

Aquesta escala és d’un plànol del circ romà de Tarragona.

Si mesurem l’escala gràfica que hem trobat al museu, 30 cm del plà-nol corresponen a 100 m de la realitat.

Si la llargada del circ romà de Tarragona al plànol és de 100 cm, quant mesurava en realitat?

Una de les activitats que s’hi feien eren les curses de quadrigues. Podries estimar quants metres recorrien en cada volta?

Mesura en el plànol

30 cm 10 cm 100 cm

Mesura en la realitat

CICLE


SUPERIOR


Aquesta és la llegenda que apareix en un mapa de Catalunya. Hi podem observar l’escala numèrica i a sota l’escala gràfica.

km hm dam m dm cm mm

3 1 0 0 0 0

3 , 1

L’escala numèrica representa la relació entre distàncies en el mapa i les de la realitat. El primer nombre indica el valor en el plànol i el segon indica el valor en la realitat.

1 cm del mapa 310.000 cm de la realitat 3,1 km de la realitat

CICLE


SUPERIOR


Ara ens fixem en l’escala gràfica:

Quants cm mesura el segment que representa 30 km?I el que representa 10 km?I el que representa 20 km?

CICLE


SUPERIOR


Si de Tarragona a Barcelona en línia recta hi ha aproximadament 100 km, podries dir quants cen-tímetres representaria això en el mapa?

Comprova-ho amb el regle.

CICLE

SUPERIOR MATEMÀTIQUES. RECURSOS PER A LA MESURA CICLE

SUPERIOR


Fixa’t en aquests dos recorreguts; parteixen de la plaça Verdaguer i arriben a la plaça Prim.

Si els posem en línia recta, obtenim aquestes mesures:

Si tens en compte l’escala del mapa, podries dir quants metres has recorregut en cada itinerari?

1 cm 5 cm 10 cm Distància finalItinerari vermell

m m m m

Itinerari blau

m m m m

1:4.000

CICLE


SUPERIOR


El curvímetre és un aparell que ens serà útil per mesurar distàncies sobre el mapa en recorreguts que no siguin rectes.

Quantes voltes senceres fa el curvímetre per recórrer l’escala gràfica del mapa?

Omple aquesta taula:

1 volta 1 i 1/4 voltes 1 i 1/2 voltes 2 volteskm en la realitat

CICLE


SUPERIOR


Mesurem la llargada del riu Segre.

Quantes voltes has de donar amb el curvímetre per recórrer el Segre des que neix fins que arriba al riu Ebre?

Podries dir quina és la llargada aproximada en quilòmetres del riu Segre?

CICLE


SUPERIOR


En un atles trobem dos mapes de Catalunya, un a escala 1:5.000.000 i l’altre a escala 1:100.000.

Indica quin dels dos és més gran i per què.

Calcula la distància que separa en els dos mapes dos punts separats 30 km en la realitat. Utilitza les taules següents:

Escala 1:100.000Mesura realitat 1 km 10 km 30 kmMesura mapa

Escala 1:5.000.000Mesura realitat 50 km 10 km 30 kmMesura mapa

CICLE


SUPERIOR

Altres unitats de mesuraLONGITUD

La polzada.

Un televisor té 19 polzades, què significa?

Una polzada = 2,54 cm

CICLE


SUPERIOR

Mesures amb unitats convencionalsMASSA

Aquesta és la informació que ens trobem quan pugem en alguns ascensors:

Què vol dir?

Quant estimes que pot pesar cada persona si en pugen 13?

Investiga el pes màxim i el nombre de persones que poden anar com a màxim a l’ascensor de l’escola. Fes el mateix amb el d’un bloc de pisos.

CICLE


SUPERIOR

Transformació d’unitats, per comparar quantitats.

Equivalències d’unitatsMASSA

CICLE

MITJÀ MATEMÀTIQUES. RECURSOS PER A LA MESURA CICLE

SUPERIOR

La massa en la composició dels productes.

Lectura de les quantitats de cadascun dels components de diferents productes.

Representació en un gràfic de barres de les quantitats més significatives.

Comparació entre uns productes i uns altres de cada un dels components dels diferents productes.

Classificació dels productes segons la seva composició majoritària.

Mesures amb unitats convencionalsMASSA

CICLE


SUPERIOR

Equivalències d’unitatsMASSA

En aquesta bàscula de cuina no es veuen les unitats en què està mesurant la massa.

Què pot ser el que està mesurant: 0,740 kg o bé 0,740 g?

CICLE


SUPERIOR

Treball de les receptes amb mesures no convencionals i convencionals.

Equivalències entre unitats no convencionals i convencionalsMASSA

CICLE


SUPERIOR

Quina massa té un terrós cilíndric i un amb forma de prisma?

Quants en necessitaries de cada per fer la recepta de la coca anterior?

Si un refresc de cola té 10 grams de sucre en 100 ml, quants terrossos dels cilín-drics hi ha en una llauna de 330 ml?

Inici a la proporcionalitat amb unitats convencionalsMASSA

CICLE


SUPERIOR

Inici a la proporcionalitat amb unitats convencionalsMASSA

CICLE


SUPERIOR

Mesures de l’antiguitatMASSA

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIOR

Escales de graduacióTEMPERATURA

Els termòmetres poden tenir escales de graduació diferents.

Com és que si fem coincidir 40 °C en els dos termòmetres, no coincideixen la resta de valors de temperatura?

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIOR

Recollida de dadesTEMPERATURA

Construcció de gràfics a partir de la recollida de dades de temperatura.

CICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Ús d’instruments per mesurar i representar anglesSISTEMA SEXAGESIMAL

Estudi de la mesura dels angles de l’escaire i cartabó.

l’escaire

el cartabó

CICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR


Un cop coneixem aquestes mesures i sabent que sempre són les mateixes, les podem utilitzar per mesurar o construir molts angles de manera gràfica.

135° = 45° + 90°

15° = 45° – 30°

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR


Un cop coneixem aquestes mesures i sabent que sempre són les mateixes, les poden utilitzar per mesurar o construir molts angles de manera gràfica.

150° = 90° + 60°

105° = 45° + 30° + 30°

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Angles en polígons regularsSISTEMA SEXAGESIMAL

Mesura de l’angle d’obertura del mirall per poder veure un polígon regular de determinat nombre de costats.

Estudi de l’angle d’obertura, dels angles inte-riors dels polígons i dels angles dels triangles en què es descompon aquest polígon.

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR


CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR


POLÍGON Nombre de costats

Nombre de vèrtexs

Mesura angle

Mesura angle × nombre de vèrtexs

3 3 60 60 × 3 = 180

4 4 90º 90 × 4 = 360

5 5 108º 108 × 5 = 540

6 6 120º 120 × 6 = 720

7 7 128,57º 128,57 × 7 = 900

8 8 135º 135 × 8 = 1.080

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Comparació i ordenacióMASSA Equivalències i estimacióCAPACITAT

Omplir una taula d’equivalències a partir de la capacitat de diferents productes.

1 2 3 4 5

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

MASSAEquivalències i estimacióCAPACITAT

Omplir una taula d’equivalències a partir de la capacitat de diferents productes.

6 7 8 9 10

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Equivalències i estimacióCAPACITAT

ml cl < d’1/4 de litre

1/4 de litre

Entre 1/4 de litre i 1/2 litre

1/2 litre > de 1/2 litre

1 500 X2345678910

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Equivalències d’unitatsCAPACITAT

Quantes provetes de 50 ml necessites per omplir la proveta de 250 ml?

Quantes provetes de 250 ml necessites per omplir la proveta d’1 l?

Quantes vegades cabrà la proveta de 50 ml en la d’1 litre?

Quina proveta correspon a 1/4 de litre?

Quina fracció de litre representa la proveta de 50 ml?

Quina fracció representa la proveta de 50 ml respecte de la d’un quart de litre?

CICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE


SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

SUPERIORCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

SUPERIORCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE

MITJÀCICLE

MITJÀCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Graduació d’un instrument des del principi o des del finalCAPACITAT

Agafar o abocar una quantitat determinada de líquid.

Volem abocar 2 ml de líquid. Segons l’instrument de mesura que utilitzem, l’escala començarà en un extrem o en un altre.

Mesura amb pipeta Hem abocat 2 ml de líquid Mesura amb xeringa

CICLE


SUPERIOR

Figures equivalentsSUPERFÍCIE

Pinta del mateix color aquelles figures que tinguin la mateixa superfície que el quadrat.

CICLE


SUPERIOR


Pinta del mateix color les figures que tinguin la mateixa superfície que el quadrat.

CICLE


SUPERIOR

Relació entre la superfície del rectangle i la del triangleSUPERFÍCIE

Tots els rectangles tenen 12 quadrets de superfície.

Tots els triangles tenen la mateixa amplada i altura que el rectangle.

Cada triangle té la meitat de superfície del rectangle.

6 6

6 6

6 6

CICLE


SUPERIOR

Superfícies de triangles amb malles quadriculadesSUPERFÍCIE

Calcula la superfície de cada un d’aquests triangles.

Si tens en compte que un triangle és la meitat d’un rectangle, et resultarà més fàcil.

CICLE


SUPERIOR

Superfícies de polígons amb malles quadriculadesSUPERFÍCIE

En aquesta trama quadriculada, cada quadrat té un centímetre de costat. La superfície de cada quadrat és d’1 cm2. Calcula la superfície en cm2 de les figures ombrejades.

CICLE


SUPERIOR


Omple la taula:

Superfície PerímetreFigura 1Figura 2Figura 3Figura 4Figura 5Figura 6

2

3

1

4 5 6

CICLE


SUPERIOR


Dibuixa a la trama 5 figures diferents que tinguin 12 quadrets de superfície cada una. Quin perímetre té cada una?

CICLE


SUPERIOR

El m2SUPERFÍCIE

Construcció del metre quadrat amb una superfície fàcilment manipulable (roba, paper, etc.).

Adonar-se que és un quadrat d’un metre de costat.

CICLE


SUPERIOR

El m2SUPERFÍCIE

Explorar l’espai que ocupen diferents superfícies utilitzant el m2: 4 m2, 2 m2, 3 m2, 6 m2…

Veure aquestes superfícies amb dife-rents formes (quadrat, rectangle forma de L…).

Explorar com podem fer mig metre quadrat.

Descobrir que mig metre quadrat no és un quadrat de mig metre per mig metre.

Quines superfícies podem construir fàcilment en forma quadrada?

CICLE


SUPERIOR

El m2SUPERFÍCIE

Mesurar, en grups, superfícies d’espais diferents, utilitzant els metres quadrats.

Han mesurat l’espai omplint tota la superfície amb metres quadrats?

Han col·locat els metres quadrats que hi caben de llarg i els que hi caben d’ample i ho han multiplicat?

Han utilitzat el mig metre quadrat?

Posada en comú de les estratègies utilitzades i els resultats obtinguts.

CICLE


SUPERIOR

El m2SUPERFÍCIE

Això és un metre quadrat. A partir dels maons que el formen, podries deduir quants maons hauríem de comprar per fer una paret de 6 m de llarg per 2,5 m d’altura?

CICLE


SUPERIOR

El dm2 i el cm2SUPERFÍCIE

Quants cm2 necessites per aconseguir tapar tot un quadrat d’un dm2? ____ cm2

Completa les equivalències següents:

1 dm2 = _______ cm2

2 dm2 = _______ cm2

10 dm2 = _________ cm2

60 dm2 = _________ cm2

500 cm2 = ______ dm2

800 cm2 = ______ dm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 cm2

1 dm

1 dm

CICLE


SUPERIOR

Superfícies amb paper mil·limetratSUPERFÍCIE

El paper mil·limetrat pot ser utilitzat com una malla quadriculada, de fet ho és en cm2 i mm2, per tal de poder mesurar diferents superfícies. La tècnica serà la mateixa que la que s’utilitza en les altres malles.

CICLE


SUPERIOR

Representació de superfícies amb paper mil·limetratSUPERFÍCIE

CICLE


SUPERIOR

Mesurem superfíciesSUPERFÍCIE

Quina superfície representa la figura 1?

Quina superfície representa la figura 2?

Quina és la superfície total representada?

Quanta superfície es necessitaria per completar la vermella i formar un rectangle?

1

2

CICLE


SUPERIOR


La guillotina permet tallar el paper a la mida que nosaltres vulguem, però hi ha unes mides que són conegudes per tothom: DIN A4, DIN A5, DIN A6

Agafa un full DIN A4 i mesura’n les dimensions (amplada i l’altura). Ara mira les dimensions que marca la guillotina per a un DIN A4. En quines unitats està expressat?

A partir d’un DIN A4 i les mesures que la guillotina indica per a les dimensions d’un DIN A5, podries tallar-ne un? I un DIN A6?

Què has descobert?

CICLE


SUPERIOR


Aquest és el plànol d’una classe:

ARM

ARI

ARMARI

CICLE


SUPERIOR


1. Dibuixa aquest plànol en un full quadriculat.

2. Ara, a la mateixa classe, fes una nova distribució del mobiliari.

3. Tenint en compte l’escala, quina és la mesura del costat d’un quadrat?

4. Quants quadrats necessites per tenir 1 m2?

5. Tenint en compte l’escala, quant mesura la llargada real de la classe? I l’amplada?

6. Quina és la superfície de tota la classe?

7. Tenint en compte l’escala, quant mesura la llargada real d’una taula d’alumne? I l’amplada?

8. Quina és la superfície d’una taula d’alumne?

9. Quina superfície ocupen totes les taules dels alumnes juntes?

CICLE


SUPERIOR

Equivalències d’unitatsSUPERFÍCIE

Màquina transformadora d’unitats de superfície.

2,3 dam2 = 230 m2 = 23.000 dm2 = 0,023 hm2 = 2.300.000 cm2

km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2

2, 3

2 3 0

2 3 0 0 0

0, 0 2 3

2 3 0 0 0 0 0

km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2

CICLE


SUPERIOR

Relacions entre diferents magnitudsSUPERFÍCIE I MASSA

Què vol dir l’anotació de cada paquet de fulls: 160 g/m2 i 80 g/m2? Podríem comprovar-ho amb una bàscula?

Quins fulls seran més gruixuts? Per què?

Si 50 fulls del tipus A pesen 510 grams, quant pesaran 100 fulls del tipus B?

Fulls A Fulls B

CICLE


SUPERIOR

Relacions entre diferents magnitudsVOLUM I MASSA

Aquest xarop conté ibuprofèn dissolt.

Quants mg d’ibuprofèn hi ha en 1 ml de xarop?

Si prens 5 ml de xarop, quants mg d’ibuprofèn estaràs prenent?

Per què creus que aquest xarop es mesura amb una xeringa?

Un adult pot prendre 1,2 g d’ibuprofèn al dia com a màxim. Quants ml de xarop hauria de prendre per arribar a la dosi màxima diària?

CICLE


SUPERIOR

Relacions entre diferents magnitudsVOLUM I MASSA

Aigua amb colorant

Hem mesurat la massa d’una proveta que conté 1.000 ml d’aigua i resulta que són exactament 1.000 grams.

Quan barregem aigua i oli, quin dels dos líquids creus que queda a la part de dalt? Per què?

Oli

Hem mesurat la massa d’una proveta que conté 1.000 ml d’oli i resulta que són 920 g.

CICLE


SUPERIOR

Relacions entre diferents magnitudsLONGITUD I MASSA

El dinamòmetre és un aparell que pot servir per mesurar quant pesen els objectes. Com més pesa una cosa, més s’allarga la molla que conté el dinamòmetre al seu interior.

L’escala de mesura d’un dinamòmetre és diferent segons el tipus de molla que contingui.

A l’escola en tenim un com el de la imatge. Si en posar una massa de 100 g penjada al dinamòmetre la molla s’allarga 6 mil·límetres, podries dir quant s’allargarà la molla amb aquestes masses?

200 g 300 g 500 g 750 g 875 g 1.000 g

CICLE

INICIALCICLE

INICIALCICLE


SUPERIOR

Activitats de mesura per a PDI a BARCANOVA DIGITAL

PER A 5è:

Unitat 1: El rellotge: es presenten petits problemes de situació de temps cronològic amb combinació d’hora analògica i digital.

Unitat 3: Mesura d’angles: l’activitat consisteix a construir un angle al més aproximat possible a una determinada amplitud.

Unitat 3: Girs: has de ser capaç de determinar quants graus ha de girar algú per veure un determinat objecte.

Unitat 4: Memory d’unitats: has de ser capaç de buscar la unitat equivalent a la donada i relacionar-les.

Unitat 6: Perímetre: comparació del perímetre de dues figures diferents.

Unitat 6: Àrea: comparació de la superfície de dues figures diferents.

www.barcanovadigital.cat

MATEMÀTIQUES RECURSOS PER A LA MESURA

Documents

Transcript of MATEMÀTIQUES RECURSOS PER A LA MESURA