Mem Manlleu 080107 · únicament algunes poblacions a cavall entre la Plana i els sistemes...

M A N L L E U TEXT REFÓS Que incorpora les prescripcions de l’acord de la CTUB de 15 de novembre de 2007.

Memòria d’informació Memòria d’ordenació Memòria social

Gener 2.008

Ajuntament de Manlleu

P l a d ’ O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l d e M a n l l e u

- T e x t R e f ó s A p r o v a c i ó D e f i n i t i v a -

M e m ò r i a 1

Equip de revisió:

� URBAMED SL (Urbanisme Integral i Medi Ambient SL).

Eduard Fenoy Palomas, arquitecte director dels treballs. Mireia Salvans Soley, arquitecta.

Jàson Portell Garcia, arquitecte.

Marc Puig Mengual, arquitecte.

Jordi Panadès Dalmases, advocat.

� Ajuntament de Manlleu. Serveis Territorials. Josep Pou Vilalta, advocat, tècnic urbanista i coordinador dels serveis territorials.

Enric Gil Marès, arquitecte.

Antoni Freixanet Sitjà, enginyer.

Anna Tubau Medel, tècnica del SIG

Col·laboradors:

SERPA, Pons Feliu i Anna Puigdemont. Estudi ambiental.

Joan Angelet Cladellas, Economista.

INDIC SL, Participació ciutadana .

Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

Oficina de Promoció Econòmica (OPE).

Museu Industrial del Ter (MIT).



M e m ò r i a 2

INDEX

MEMÒRIA D’INFORMACIÓ ......................................................................................................... 4 1. L’ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL MUNICIPI DE MANLLEU. ........................................ 4

1.1. Les tres planes ................................................................................................................................. 4

1.2. Els meandres del Ter i el territori com a recurs ................................................................................ 5

1.3. La forma del territori ......................................................................................................................... 6

1.4. Infraestructures ................................................................................................................................ 8

2. ASPECTES DEMOGRÀFICS ................................................................................................ 13

3. REGULACIÓ DELS USOS I DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA............................................... 15

4. INFRASTRUCTURES I SERVEIS ......................................................................................... 16

4.1 Xarxa de clavegueram .................................................................................................................... 16

4.2 Xarxa elèctrica................................................................................................................................. 16

4.3 Xarxa d’aigua potable...................................................................................................................... 17

4.4 Xarxa de gas natural ....................................................................................................................... 17

4.5 Xarxa de telefonia ........................................................................................................................... 17

5. BIBLIOGRAFIA. ..................................................................................................................... 18

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ........................................................................................................ 19 1. EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA APLICAT PER L'AJUNTAMENT.......... 19

1.1 Antecedents. Legislació vigent aplicable en matèria de participació al POUM de Manlleu ............. 19

1.2 Informació pública POUM desprès de l’aprovació inicial. ................................................................ 21

2. SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES. ............................................................................................. 22

3. ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA.................................................................................... 23

4. ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR .......................................................................................................... 28

5. JUSTIFICACIÓ I OPORTUNITAT DE L’ELABORACIÓ D’UN NOU PLA.............................. 29

6. CONTEXT TERRITORIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MANLLEU.................................................................................................................................... 32

7. FONAMENTS JURÍDICS DEL PLA ....................................................................................... 33

8. PLANS DE MILLORA URBANS, POLIGONS D’ACTUACIÓ I SECTORS. ........................... 36

9. LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL NOU PLA. .................................................................. 44

9.1 Potenciar el desenvolupament de la façana del riu Ter dins els terrenys urbans del terme municipal. .............................................................................................................................................. 44

9.2 Potenciar els diferents tipus de comunicacions i especialitzar-los: ................................................ 44

9.3 Consolidar unes zones d’atracció de la població dins de Manlleu:................................................. 44

9.4 Crear una xarxa d'equipaments: .................................................................................................... 44

9.5 Xarxa d’espais verds: .................................................................................................................... 45

9.6 Clarificació dels àmbits de les àrees industrials. ............................................................................ 45

9.7 Sòl urbanitzable residencial. .......................................................................................................... 45

9.8 Sòl no urbanitzable......................................................................................................................... 45



M e m ò r i a 3

10. JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA. ..................................................................................... 47

11. REGULACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ D’USOS EN PLANTA BAIXA A DIVERSES DE LES PRINCIPALS ÀREES DEL MUNICIPI................................................................................. 48

12. PLA D’ETAPES. ..................................................................................................................... 52

13. MESURES ADOPTADES PER A UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL I UNA MOBILITAT SOSTENIBLES. ...................................................................................................... 53

14. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DEL PLA. ........................................................................ 57

14.1 Els instruments del sòl urbà: Plans de Millora Urbana i Polígons d’Actuació ................................ 58

14.2 Els instruments del sòl urbanitzable: Plans parcials urbanístics.................................................... 58

14.3 Els instruments del sòl no urbanitzable: Els Plans Especials ........................................................ 58

15. QUADRES GENERALS DELS PLANS DE MILLORA URBANA I POLÍGONS D’ACTUACIÓ............................................................................................................................... 60

16. QUADRES GENERALS DELS SECTORS DELIMITATS..................................................... 61

17. COMPLIMENT DELS ESTÀNDARDS DEL DL 1/2005 DELS SÒLS URBANS I SÒLS URBANITZABLES....................................................................................................................... 61

18. QUADRES DE SUPERFÍCIES DE RÈGIM DE SÒL. ............................................................ 62

19. INFORMES DELS ORGANISMES AFECTATS PER RAÓ DE LLURS COMPETÈNCIES SECTORIALS................................................................................................ 63

20. INFORME DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES A LA PUBLICACIÓ DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLANEJAMENT. .......................................................................... 64

MEMÒRIA SOCIAL .................................................................................................................... 65 1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................... 65

2. NECESSITATS I OBJECTIUS DE LA POLÍTICA D’HABITATGE ......................................... 65

3. MESURES PER AL FOMENT DE L’HABITATGE ASSEQUIBLE ......................................... 71

4. COMPLIMENT DE L’ESTIPULAT EN L’ART. 69 APARTATS 3, 4, I 5 DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME ................................................................................ 73

5. CONCLUSIONS..................................................................................................................... 73

ANNEXES

ANNEX 1. ESTUDI DEMOGRÀFIC ANNEX 2. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ANNEX 3. ESTUDI DE MOBILITAT. ANNEX 4. CONVENI PAU 1 “ESTACIÓ”. ANNEX 5. CONVENI PLA PARCIAL VERDAGUER 2. ANNEX 6. CONVENI PLA PARCIAL FUGURULL 1. ANNEX 7. TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT: INFORME SOBRE LES AL·LEGACIONS

PRESENTADES, ELS INFORMES SECTORIALS EMESOS EN EL TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA I LA RESOLUCIÓ DE LA MEMÒRIA AMBIENTAL PELS SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT.

ANNEX 8. MAPA DE SOROLLS I PROPOSTA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE MANLLEU.



M e m ò r i a 4

MEMÒRIA D’INFORMACIÓ

1. L’ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL MUNICIPI DE MANLLEU.

1.1. Les tres planes

Manlleu se situa en el marc de la Plana central de la comarca d’Osona, que conforma una clara unitat territorial definida per la seva topografia. L’anomenada Plana de Vic, és un sistema urbà que es constitueix d’un bon nombre de ciutats petites i de nuclis rurals que es distribueixen per una extensió d’uns 35 km en la direcció nord-sud i un ample variable d’entre 10 i 15 km.

En el seu sector més profund de la Plana, en les terres per sota de la cota 500, s’emplacen en una franja nord sud, d’uns 10 km, les ciutats de Manlleu i de Vic, com a principals pols d’aquest sistema, acompanyats de municipis de diferent jerarquia com Roda, Les Masies de Roda i les de Voltregà, Gurb i Calldetenes. En un interval superior, entre les cotes 500 i 600, se situen la resta de les poblacions més importants de la Plana, en un àmbit que en les diferents direccions s’estén de forma desigual, respecte l’àrea inferior als 500m. Per sobre d’aquesta cota, trobem únicament algunes poblacions a cavall entre la Plana i els sistemes limítrofes del seu entorn. Al Nord-est, el terme de l’Esquirol que s’endinsa al Collsacabra, al Nord St. Pere de Torelló, que s’enfila cap a la falda de Bellmunt, i al Sud-Oest, Taradell i sobretot Seva, en contacte amb les Guilleries.

Situat al nord de la capital, Manlleu ocupa la posició més meridional dels nuclis que ’encadenen entorn de la traça del Ter. Aquesta Plana, a diferència de la resta de les de la Catalunya Central no es caracteritza per ser un territori jerarquitzat al voltant d’un nucli principal, sinó que s’estira molt més enllà, entre Centelles i fins als nuclis de la Vall del Ges, com una successió de subàmbits i de paisatges diferenciats.

La Plana del Sud, o l’Alt Congost, és un territori que s’obra immediatament després de l’estret pas del Congost, en el punt que travessa la Serralada Prelitoral. Situades en la vertical que delimita l’antiga Nacional 152, Centelles, Els Hostalets de Balenyà i Tona, són les principals poblacions d’un subsistema que per la seva major proximitat amb el Vallès Oriental (i per tant amb Barcelona), està experimentant en els últims anys importants transformacions: un constatable desenvolupament urbanístic, un increment poblacional relatiu i sobretot, l’aparició recent d’algunes operacions urbanístiques que evidencien l’arribada de certes influències exògenes.

La Plana Central, la vertadera Plana de Vic, és de tots els subàmbits el lloc on el paisatge és més horitzontal (on la Plana és realment plana) i és conformada per la força de la ciutat central a l’entorn de la qual un conjunt de nuclis menors es distribueixen en forma de “satèl·lits”. El progressiu creixement de la capital s’ha revitalitzat d’una forma important en els últims anys, acompanyant-se també d’un notable increment de població després d’una tònica prou estancada. En el conjunt d’aquest territori es destaquen els evidents efectes (més o menys directes) de la inserció de la traça de l’Eix transversal C-25: no només Vic s’ha estirat cap al Nord, també la resta de nuclis menors han vist transformar-se d’una forma bastant directe en relació a les expectatives que genera la nova infraestructura.

La Plana del nord, que podríem denominar la Plana del Ter, és un potent subsistema que es consolida a partir de mitjans del XIX amb la força de l’aigua. Si al sud els nuclis segueixen la traça vertical de l’antic camí a Barcelona i en l’espai central impera la força centrípeta de les traces radials, en el territori del nord és el curs dels meandres del Ter el que ordena el territori. El propi territori canvia la seva fisonomia una vegada atravessat el riu, amb una topografia lleugerament més accidentada i on la força centrípeta de la capital és menys palesa. En la posició més central Manlleu s’estableix en relació a un eix est-oest que relaciona el Voltreganès amb l’entorn de Roda i en una traça vertical que relaciona Vic amb Torelló enllà.



M e m ò r i a 5

En el cas de Manlleu, la transversalitat típica d’aquest territori, i que és fruit del diàleg entre la plana i la serralada s’evidencia a llevant, on s’estableix una clara relació amb els territoris del Collsacabra, a través del franc veïnatge amb l’Esquirol.

És doncs en aquestes coordenades geogràfiques que entenem la localització precisa de Manlleu, que és alhora l’eterna “segona” població de la comarca, i relegada per tant a la força de la capitalitat de Vic, però que és també una població molt rellevant en el si del subsistema urbà dels nuclis situats entorn del riu, que tenen en el seu conjunt, un pes demogràfic molt semblant als de la Plana Central.

1.2. Els meandres del Ter i el territori com a recurs

El procés d’industrialització a la comarca, canviava a partir de mitjans del XIX, la fisonomia dels territoris i poblacions situats a la vora del Ter. D’entre tots ells, Manlleu, s’erigia com la població d’una major dimensió on més s’evidenciaven les conseqüències d’un procés que s’estiraria aigües amunt, fins als nuclis del Ripollès.

És a partir d’aquest moment quan la vila assumeix un paper capdavanter en la seva especialització industrial, que lògicament no es desenvoluparà només aquí, sinó també en la resta dels municipis situats sobre les traces del riu. Les repercussions sobre el territori són clares i constitueixen encara avui la vertadera herència de la industrialització: un important reforçament de les infraestructures rodades (les carreteres a Roda, a Vic, a Torelló i a la Gleva) i l’arribada del ferrocarril durant la segona meitat del XIX; la construcció del canals com a traces discontínues paral·leles al curs natural del Ter; l’establiment dels nous assentaments fabrils: fàbriques urbanes, fàbriques de riu i colònies industrials; i un important augment poblacional fruit d’una nova conjuntura socio-econòmica.

Més d’un centenar d’anys després, el llegat industrial es converteix en un recurs que obre noves perspectives per aquest territori. En l’escenari de la societats post-industrials el “redescobriment” del riu, es produeix des d’una doble perspectiva. En primer terme, com a oportunitat de recuperar els elements heretats del segle anterior, en un moment en què el concepte de patrimoni adquireix un nou significat. Les antigues infraestructures i establiments industrials, ara parcialment obsolets per les seves antigues funcions, esdevenen un recurs que progressivament adquireix una revalorització important. Però és també des de la notabilitat del seu patrimoni natural des d’on es pot avaluar també la força del riu, en una societat cada vegada més conscienciada en els valors del paisatge i del medi ambient.

Des del punt de vista de l’ordenació territorial, les traces dels meandres del Ter en el seu curs mitjà, es conformen a més, com un àmbit de gran interès des de la seva perspectiva conjunta, que supera els límits administratius de la divisió municipal, com a clara unitat territorial que combina nuclis urbans de diferent ordre, una concatenació d’establiments fabrils que segueixen una lògica anàloga, un extens mosaic d’assentaments rurals previs, contemporanis i posteriors al període de l’esplendor industrial; unes infraestructures suficients que els relacionen; i un potentíssim sistema d’espais lliures i naturals que en relliguen la globalitat.

Ens sembla doncs molt interessant, observar Manlleu des d’un recorregut que comença a les antigues colònies de Borgonyà, el Pelut o la Coromina, que fa parada i fonda a Torelló on puja Ges amunt fins a Sant Pere, i que continua alhora nacional avall passant pels nuclis i colònies de les Masies de Voltregà,resseguint a l’alçada de la Gleva, els capricis del més important dels meandres del Ter, seguint cap a Ca l’Escolà, la colònia Rusiñol, el Dolcet i fins entrar a la vila on direccionat a llevant es dirigeix a les terres de Roda i de les seves Masies, fent una parada a Malars, a l’emblemàtica Blava i fins a Salou, just abans d’escanyar-se la Plana a les portes de l’embassament de Sau.

No es tracta només d’entendre el territori com un recurs per les noves activitats de caràcter turístic o lúdic, sinó també d’aprofitar-ne la seva potencialitat per afrontar la necessària reconversió a les noves demandes i usos de la societat contemporània i dels nous sectors productius. Es tracta de fer una aposta que tingui en compte les possibles sinèrgies entre nuclis veïns, sostenint les possibilitats d’abordar objectius i actuacions conjuntes entre les diferents poblacions que tenen un lligam comú.



M e m ò r i a 6

1.3. La forma del territori

1.3.1. Altimetria

La importància de la forma del territori no rau només en la seva descripció física sinó en posar de manifest les relacions que la topografia, la hidrografia i el medi natural en definitiva, tenen amb l’estructura dels seus assentaments i de les diverses activats humanes que s’hi han desenvolupat, i d’aquí entendre la manera relació de coherència que hi té la ciutat i els seus futurs creixements.

Des del plànol d’altimetria s’ha volgut reflexar les particularitats de la topografia. En aquest sentit, la possibilitat d’estendre la població amb certa permeabilitat cap als terrenys situats al nord d’una manera més fàcil i extensiva, i les poques facilitats topogràfiques a l’hora d’estendre’s al sud, expliquen molt bé el perquè la vila no ha necessitat saltar a l’altra riba del riu al llarg de la història. La sempre citada cota de referència a la Plana, en el cas de Manlleu es troba al voltant de la 500.

Els límits al nord vénen definits per un seguit d’entrades topogràfiques que es van concatenant amb les rieres que s’escolen cap al riu. De la serralada de Niubò, on s’hi emplaça el santuari de Puig-Agut –que representa la cota més alta del terme amb 594,2 metres-, es despleguen tres carenes que de llevant a ponent es poden denominar com, la carena de El Perer entre el torrent del mateix nom i el Torrent Magí; la segona, la que conformen el serrat dels Cagamànecs fins al serrat de Sant Jaume i el serrat del Camporat, entre el torrent Magí i el Torrent del Poquí; i la tercera formada per la serra de Madiroles i el Serrat de Sant Jaume de Vilamontà. A llevant, el serrat de Can Llac, el serrat dels Codonys, el pla de La Coromina fins a Llafrenca conformen un límit topogràfic clar coincident amb el límit del terme municipal amb l’Esquirol. A ponent, començant més amunt del serrat d'Espadamala amb les emergències del puig Guardial i el Puig de Les Alades i acabant amb l’altiplà on s’emplaça la Moreta, acompassen el Ter i el seu meandre i en defineixen la topografia de ponent. Al sud, marcant el riu trobem l’altiplà del santuari de Palau, el serrat de Puig-rodón i el de la Griera, després les planes del Fugurull, i finalment després d’un sant topogràfic important, les planes de El Duran i El Gelabert. A sud-est cal destacar la referència clara del serrat del Vicenç ja en el terme de Masies de Roda.

Si fem referència als escolaments fluvials que desguassen al Ter tenim l’escorrentia del torrent del Poquí, que configura un corredor d’aproximadament 300 metres d’amplada que recorre el terme en el sentit nord sud des de la serra de Madiroles on rep aigües del torrent de Martorell, fins a desembocar al pas del pont del ferrocarril, establint una clara partió entre el territori del meandre i la façana urbana de la vila. Aquest corredor, amb una interessant vegetació de ribera, serà el pas natural que aprofitarà la traça del ferrocarril i la traça de l’eix Vic-Olot. .Per altra banda, a llevant tenim un altre sistema format per la tríada del torrent Magí, el torrent del Perer i el torrent de la Teularia que travessen tot el creixement industrial de La Coromina fins a confluir artificialment al què és avui la plaça Sanglas Alsina i tots ú, baixar seguint la traça del carrer Torrent de la Burina fins al riu, a l’alçada del meandre de la Devesa.

En aquest sentit el riu esdevé la traça física que més defineix la forma del territori de la vila. A través d’aquest gir en quart de cercle, segueix endavant amb un tram recte des de la riera del Poquí, fins a un segon meandre molt més tancat, el de la Devesa. En aquest tram d’encara no dos quilòmetres es disposa la façana urbana de Manlleu. Es podria dir que les dues ribes del Ter són ben diferents, la riba que mira al nord en el tram del meandre i fins arribar al torrent del Poquí, es conforma en una franja de 200 a 500 metres d’amplada, baixa i inundable, amb presència de boscos de ribera de gran valor paisatgístic, que arriba fins al peu de la carretera de la Gleva, la qual conserva encara parcialment la plantació de plàtans que acompanyaven el camí històric; en el tram urbà l’acompassen extensions arbrades que ressegueixen el canal. A la riba del sud és més enlairada i va guanyant alçada al llarg del tram urbà fins a l’alçada de Vista Alegre.

Les topografies infraestructurals es fan notar a la traça del ferrocarril, sobretot just abans d’arribar a Manlleu, a la plana del Fugurull, dividint-la en dues unitats; així com també es fan molt evidents en la traça de l’eix Vic-Olot, especialment a l’encreuament amb la carretera de la



M e m ò r i a 7

Gleva, accentuant encara més el tall topogràfic entre l’altiplà de l’Urgell -on s’ubiquen cases tan emblemàtiques com La Roca- i les terres baixes del meandre.

Finalment, les estribacions de la topografia del nord, es fan paleses a través de petits accents topogràfics que avui ja han estat absorbits pel creixement de Manlleu i que podem considerar com a punts alts entre els que figuren el desnivell de les cases unifamiliars al sud de l’estació, el salt topogràfic a l’inici del carrer Rusiñol, el Cementiri, el puig on s’ubica el CAP, el Tanatori i l’Hospital, el giratori de El Serrallo, i a la zona de La Coromina l’emplaçament de la pròpia casa del Verdaguer i l'elevació on s’emplaça la fàbrica Blue Red, al costat de la casa El Mas Nou.

1.3.2. Terres i aigües

Les línies de carenes i fondalades que es representen al plànol de terres i aigües emfasitzen els trets característics de la forma física del territori. Tal i com ja hem dit abans, el torrent del Poquí -entès com al corredor natural que travessa el terme en el sentit nord-sud, es presenta com una divisió clara entre dos territoris força diferents. A llevant, on s’estén la vila, en una extensió de planes amb una directriu nord-sud dictada pels escolaments de les rieres, i a ponent un territori sense rieres, conformat per un altiplà esquitxat per turons prou significatius com el serrat de Sant Miquel, el Puig de les Alades, o el Puig Guardial.

La posició de domini que suposen aquests punts careners, afegit a la distribució capil·lar dels camins, converteixen aquests indrets en idonis per a la ubicació de les masies. El cas de la carena est del Torrent del Poquí és un exemple d’una concatenació de masies començant des de dalt per Puig-Agut, Niubò i Diumeres, seguint per Maians, Sant Jaume de Vilamontà i la Granja Sala, i finalment trobem la Granja de Mas-Illa, la Teularia de Corcó, Corcó i el Poquí i Sant Esteve de Vila-Setrú.

Entre carenes, els indrets planers bons per al cultiu han estat planes de domini de masos tradicionals com ara el pla de La Moreta, amb la Moreta o el Pedrís, els plans de Ca l’Escolà amb El Falgars o Can Rosanes, el pla de La Roca amb la Roca de Clavelles o El Call, les feixes de La Comella, els plans de El Poquí, els plans de El Camporat, els plans de El Mas, els plans de El Perer o els de Bellfort.

Pel què fa a l’àmbit a la dreta del Torrent del Poquí, on es concentra el creixement urbà de la vila, tot i que pugui semblar un àmbit aparentment homogeni, la petita incidència topogràfica de talls, inflexions, plans, turons, juntament amb les clapes de vegetació distingeixen unitats territorials en les que s’incidirà més endavant d’aquest capítol. Només citar les inflexions transversals que defineixen aquestes unitats clares tan a nivell visual com a nivell de domini delimitades entre les següents inflexions topogràfiques, començant per la de El Poquí-Sant Esteve de Vila-Setrú, fins a la inflexió topogràfica de El Serrallo-Can Baldiri, fins a la inflexió de Sant Jaume de Vilamontà-Granja Puiggordial i Granja Padrós, fins a la inflexió del Perer i el Mas Nou, i finalment fins a l’indret de Bellfort i Can Titella.

Pel què fa a l’àmbit de ponent, es poden considerar també unitats dins la gran continuïtat del meandre.

Una primera des del pont del ferrocarril fins al tall que suposa la traça de l’eix Vic-Olot; una segona, d’aquesta traça fins al pont de la Gleva -força ocupada malgrat les masses arbrades de gran valor-; la següent del pont fins al punt on es tanca el meandre, al peu del Puig de Les Alades; finalment, caldria considerar, en una cota superior a la del meandre, per sobre la carretera de La Gleva, la topografia heterogènia de plans i petits turons que va des dels plans de La Roca de Clavelles a una banda de la traça de l’eix, fins al serrat de Sant Miquel, als plans de La Moreta on hi ha l’abocador, fins a l’indret del Pla de l’Aire.



M e m ò r i a 8

1.3.3. Pendents

L’estudi de pendents ens ajuda a observar amb major exactitud els canvis topogràfics i determina clarament el grau de permissivitat física del territori davant de l’acció de l’home i la pràctica de l’ocupació del sòl. Si bé ens ofereix una lectura que no difereix massa de la que ens descriuen els anteriors plànols, ens ha semblat interessant assimilar els diferents gradients de pendent amb una pendent de referència urbana, com ara són determinats trams de carrer de la vila. Per això s’estableix la següent relació, grafiada segons els colors que s’indiquen.

Les pendents menors de 2% -grafiades amb color verd- són les pendents suaus dels camps de conreu. La referència urbana d’aquesta categoria ve representada pel tram del Passeig de Sant Joan, entre l’Avinguda de Roma i el giratori de El Serrallo a la sortida cap a Torelló, que té una pendent d’un 2%.

Les pendents de 2% a 5% -grafiades amb color blanc cru- es poden assimilar al tram de l’Avinguda Diputació, entre el carrer Església i el giratori de l’Estació que té al voltant d’un 3%.

Les pendents de 5% a 8% -grafiades amb color groc- poden associar-se al tram del carrer Vilamirosa entre els carrers Avinguda Diputació i Vázquez Mella, al voltant d’un 7,6% de pendent.

Les pendents de 8% a 12% -grafiades amb color taronja- correspondrien a la pendent que té el Pont de Can Molas, d’aproximadament un 10%.

Les pendents de 12% a 15% -grafiades amb color vermell-, poc habituals a la vila, es poden referenciar al carrer de la Baixada Bonet al barri del Dalt Vila, amb una pendent de 12,5%, entès com un cas extrem en el cas de Manlleu Les pendents majors de 15% -grafiades en color lila- ofereixen molta dificultat per als assentaments. No hem trobat casos de vialitat urbana d’aquestes característiques. Aquesta categoria té gran interès de cara a la descripció física del municipi.

La màxima pendent desglossa la topografia del terme en la carena que va del Puig Agut fins a la Serra del Camporat que marca una límit clar al nord del municipi; la prolongació del salt topogràfic dels Serrats de les Comes fins a la Moreta, definint el corredor del Torrent del Poquí per on es recolza la traça de l’Eix i del ferrocarril; finalment la línia topogràfica nord-sud des dels serrats de l’Espadamala fins al Puig de les Alades on s’obre el meandre acaba conformant el límit a ponent del municipi.

Des d’aquest diagrama de pendents, a part de detectar les inflexions topogràfiques descrites anteriorment, ens interessa perquè distingeix inflexions urbanes. Dintre d’aquestes, a més de veure’s molt bé les emergències puntuals de les parlàvem anteriorment, es pot veure la línia de salt topogràfic existent que va des de l’estació fins a l’Hospital, i ve resseguida pels carrers Rusiñol, Vázquez Mella, carrer de Baixa Cortada, carrer De la Font i carretera d’Olot. A l’alçada es distingeix clarament el Dalt Vila, origen de la població.

Des de la discussió territorial, destaquen l’efectivitat de la línia topogràfica que acompanya el curs del Ter al llarg del recorregut dins del terme, responsable de desviar el curs del riu, així com el petit salt topogràfic lineal que acompanya el camí de La Gleva, que aconsegueix separar l’extensió de les terres baixes del meandre de les planes superiors.

1.4. Infraestructures

1.4.1. Sistema d'infraestructures

Quan parlem d’infraestructures fem referència sovint als grans canals de trànsit pròpiament dits: autopistes, carreteres, ferrocarril, etc. No obstant, el sistema d’infraestructures no es pot reduir només als elements de major dimensió en termes de trànsit, sinó que, des del punt de vista de l’anàlisi del territori, tenen també una gran importància els elements de la xarxa més menuda.



M e m ò r i a 9

En aquest apartat, ens disposem a analitzar successivament les característiques de les infraestructures que travessen i estructuren el territori de Manlleu, segons la classificació que s’ha proposat: vies principals, vies locals i comarcals, ferrocarril, canals i camins. Hi hauria encara una xarxa d’infrastructures molt més especialitzada, la de serveis, que no s’ha pogut tenir en compte aquí per no estar recollida en la cartografia del terme municipal (i que en el seu segment urbà serà contemplada en una fase posterior de la redacció del POUM.).

Si ens fixem en primer lloc en les que podríem anomenar com a grans infraestructures podem considerar que Manlleu té un bon nivell infrastructural dins del marc dels municipis de les planes interiors de la Catalunya Central. En el nou escenari que s’obre ara per Manlleu (i que s’ha de fer palès en un futur no llunyà) se sumen dins del seu terme municipal el pas de la C-17 com a eix rodat principal de connexió nord-sud, amb el nou Eix Vic-Olot, i la traça del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. Si a això li sumem la proximitat amb l’Eix Transversal C-25, podem considerar com a bona la situació del municipi respecte a les grans infraestructures, sobretot si ho comparem amb l’escenari municipal de fa un parell de dècades.

El ferrocarril.

La històrica línia Barcelona-Puigcerdà, travessa verticalment el territori de la Catalunya Central passant per la Plana de Vic, el Ripollès i arriba a França travessant Toses, com una variant del recorregut més amable que passant per Girona arriba a Portbou per la costa.

La traça del ferrocarril s’insereix en un àmbit central del terme municipal, i en l’extrem occidental del nucli

urbà, buscant la inflexió territorial que descriu el pas del Torrent del Poquí. A les planes del sud, el tren busca també algun element on recolzar-se, però acaba esdevenint una traça secant molt més important que fragmenta de forma important aquest territori.

Al nord, la referència del tren és també molt important, i de fet representa per molts el límit del nucli de Manlleu. Efectivament la mateixa ciutat que va arribar fins a l’estació molt tard, cap als anys 40 del segle XX, no ha sabut mai saltar aquesta traça. I és que, a les habituals dificultats de travessar les traces ferroviàries, s’ha de sumar aquí la seva posició específica respecte a l’estructura territorial que hem comentat abans.

La potencialitat del ferrocarril com a traça no rodada nord-sud, topa amb el mal estat d’aquesta línia. No només per les seves lògiques dificultats de travessar al nord els Pirineus, sinó també pels equilibris que ha de fer aquesta pel pas estret del Congost. No obstant, algunes actuacions recents, com l’important projecte de transformació de l’estació de Vic, o la modesta millora de les vies a partir de Manlleu i en direcció nord, podrien ser simptomàtiques d’un canvi de política, per una potenciació real d’aquest traçat, que es recull també en el Pla Director d’infraestructures Ferroviàries de la Generalitat de Catalunya.

La Nacional C-17 i l’Eix Vic-Olot C-37

La Nacional C-17 (antiga N-152) és la traça rodada paral·lela al ferrocarril, com un eix nord-sud, que té en les terres de la Catalunya Central el seu homònim en l’Eix del Llobregat. En el cas de Manlleu, aquesta ha estat sempre una traça tangencial, que no arriba a travessar el Ter, tot passant pel terme de les Masies de Voltregà. La tradicional relació amb aquesta traça doncs, no s’ha produït mai d’una forma directa, sinó a través de la carretera de la Gleva, complementàriament a través de Vic, on s’anava a connectar també abans que existís el desdoblament fins a Can Pantano.

Segons el projecte de la nova variant de les Masies de Voltregà, la C-17 trepitjarà el terme de Manlleu, amb el nus a l’alçada de la Roca de Clavelles (ja construït) on també s’enllaçarà amb la Vic-Olot. Aquest fet no suposa un canvi substancial en l’accessibilitat del municipi respecte a la situació actual, i sí que incideix en canvi a fragmentar encara més el territori de Ponent. Es contempla un traçat que des d’aquest nus enfila cap al nord, passant pels plans de sobre el



M e m ò r i a 10

Falgars i trepitjant l’àmbit forestal entorn al Puig de les Alades, creuarà el riu en direcció a les antigues hortes del Despujol.

L’Eix Vic-Olot és una nova via important que busca ser una variant de les noves traces transversals. Per connectar els territoris de la Catalunya interior. Més enllà de la connexió amb la Garrotxa, aquest eix s’entén com una connexió d’un abast superior que connectarà també França amb Espanya. L’abast de la seva repercussió és encara una incògnita i de fet molt recentment se n’ha discutit la seva necessitat per l’important impacte del seu traçat en el polèmic túnel que travessa Bracons.

En qualsevol cas, la seva incidència si que és una novetat per Manlleu, i ha obert noves expectatives pel territori de ponent. El seu traçat aprofita el desnivell topogràfic entre el meandre i la plana superior, on se situen les masies, en un punt especialment conflictiu per la repercussió que té sobre el paisatge i per l’amenaça que ha significat per les antigues masies, especialment per la Roca de Clavelles, que és la principal referència històrica d’aquest entorn. Superat el tram en que aquesta plana és clarament segmentada al nord i sud del Serrat de Sant Miquel, la via va a buscar novament el corredor lineal que defineix el Torrent del Poquí i on s’insereix també la traça del ferrocarril.

Aquesta carretera ofereix una nova visió del terme de Manlleu, ja que passa en un punt més elevat respecte al ferrocarril, i dóna una nova perspectiva dels masos del Poquí i de Corcó, així com també del corredor fluvial del torrent. Sobre la incidència en termes d’accessibilitat, a través dels nusos de la Miranda i de la Gleva, ens remetem al que s’ha exposat anteriorment en l'apartat d'accessos i portes urbanes.

Les carreteres locals i comarcals

Una jerarquia de trànsit menor és la que representen aquests traçats, que tenen per contra una gran importància en termes d'estructura territorial. Representen els canals de connexió de Manlleu amb els territoris veïns i els seus traçats conserven en gran mesura el seu recorregut inicial.

Si des del punt de vista local es poden entendre aquestes com a traces radials des del casc històric, que han tingut una gran importància pel creixement de la ciutat, des del punt de vista comarcal, es pot entendre que és Manlleu, de fet, el nucli que se situa en el creuament de les vies.

S’ha explicat com el nucli original de la població es pot entendre com a punt de confluència històric del pas obligat del riu Ter en direcció nord-sud (de connexió amb França, a través del Ripollès) i entre els territoris de la Garrotxa i el Pla del Bages, a través dels sistemes del Collsacabra i del Lluçanès-Moianès. Sigui com sigui, la importància d’aquests traçats segueix vigent avui a l’escala de relació entre nuclis veïns i com a traces que es converteixen en avingudes i passeigs en el seu tram urbà.

A l’oest la carretera de la Gleva BV-4608 s’insereix amb gran precisió en la inflexió entre el meandre i la l'altiplà superior, i ha articulat d’una forma molt clara aquest territori, comunicant-lo amb el Voltreganès i el Lluçanès. Fins fa ben poc, aquesta via ha conservat a més el seu caràcter original, amb les típiques plantacions de plàtans que donen ombra a aquesta carretera. Han estat en aquest sentit l’operació industrial de la Comella per una banda i la intersecció segregada amb l’Eix Vic-Olot per l'altra, les que han suposat modificacions molt substancials que han desfigurat clarament el seu caràcter original.

Travessant el nucli, la transversalitat d’aquesta traça té una doble ramificació en la ròtula urbana que és la Plaça Sanglas Alsina, amb les carreteres de Roda (BV-5222) i d'Olot (B-522). La carretera de Roda, d’un abast més local, comunica els dos nuclis passant al nord del Vicenç i conserva també un traçat d’un cert valor paisatgístic. La carretera d’Olot, en canvi té un abast comarcal, i es dirigeix a la Garrotxa passant per l’Esquirol i la Salut. No cal dir que el nou eix relegarà encara més la importància d’aquesta carretera en termes de trànsit (quan de fet, ja pel seu difícil traçat no ha estat mai una fàcil alternativa a la comunicació entre les dues comarques). El seu valor però, cal que sigui mesurat en relació a la connexió amb l’Esquirol



M e m ò r i a 11

com un nucli d’estretes relacions amb Manlleu, i com a porta a l’inaccessible territori del Collsacabra, com un àmbit que queda al marge de les grans infraestructures i que conserva un gran potencial paisatgístic.

També la carretera de Torelló (BV-525) ha vist substancialment modificar el seu paper en el marc comarcal amb la posada en funcionament del nou Eix, que intersecta amb aquesta via i desvia el trànsit Torelló-Vic per la nova autovia. El nou enllaç de la Miranda, en canvi, la converteix en tram d’accés des del Manlleu del nord.

Finalment al sud la carretera de Vic (BV-522) segueix essent un traçat eficaç en la relació rodada entre les dues poblacions principals de la comarca, amb la seva paradigmàtica recta al mig de la qual es produeix l’enllaç amb l’Eix Vic-Olot. Com hem comentat però, el difícil pas del riu per l’antic Pont de Can Molas segueix dificultant avui l’encaix d’aquesta traça amb el nucli urbà de Manlleu.

Els canals

Una categoria substancialment diferent d’infraestructures engloba el conjunt de canals que té Manlleu en l’extensió del seu terme municipal. Relacionats amb l’activitat industrial, aquestes són unes interessants obres hidràuliques que juntament amb les rescloses sobre el riu, tenen un valor patrimonial inherent i una capacitat d’articulació territorial molt important. Segueixen essent encara avui, quan l’activitat industrial a les antigues fàbriques ha deixat d’existir, una font de generació d’energia molt preuada a través del sistema de turbines.

Si s’han destacat bastament les virtuts del Canal Industrial com una traça cabdal pel desenvolupament del Manlleu Industrial i pel seu potencial regenerador de cara al futur de la vila, també els canals que recorren el territori de l’oest i del sud, tenen unes característiques assimilables dins del context territorial.

Al sud, el canal de Can Rifà, és un element característic singular en la plana que defineix el meandre del Ter en aquest punt, i es relacionaria amb els que trobem més enllà del terme de Manlleu, com el de Malars. La seva resclosa regularitza el cabal en aquest segment del riu i conforma un paratge especialment interessant.

A l’oest els canals de Ca l’Escolà i de la Colònia Rusiñol defineixen recorreguts més llargs que l’anterior, en traçats molt acostats al riu, en el que s’integren algunes hortes, plantacions de plàtans o la vegetació de ribera. A través de les seves rescloses participen d’una forma activa en l’artificialització del riu i del seu paisatge, tot conformant una unitat territorial d’un valor apreciable. Finalment la resclosa del Dolcet, s’acompanya també d’un canal amb un recorregut únicament paral·lel a la mateixa fàbrica.

Els camins

Tornant a la funció comú de les infrastructures com a canals de trànsit, els camins configuren la xarxa més menuda de l’accessibilitat i s’estenen d’una forma important per tot el territori. És per això que són objecte d'especial d’atenció en el següent apartat.

L’estructura i jerarquització de camins:

Els camins són les principals traces d’articulació del territori i permeten l’accessibilitat als seus diferents punts. Així mateix són uns interessant elements de connexió entre el territori rural i urbà, esdevenint llocs d’expansió dels recorreguts urbans, principalment d’aquells relacionats amb el lleure. La topografia relativament plana del terme de Manlleu, així com el gran nombre d’assentaments rurals del territori, comporten una densitat molt important d’aquest tipus d’infrastructures en la totalitat del seu terme.

La jerarquia d’aquesta trama tan fina podria ser llegida des de diferents punts de vista. El primer i més immediat, el funcional, ens portaria a considerar que aquells camins de primer ordre són els que es troben pavimentats, essent per baix els que tenen un grau d’urbanització



M e m ò r i a 12

més consolidat. Entre aquest trobaríem a ponent el camí a la Moreta, al sud el camí de la Rierola i a llevant (i ja al terme de l’Esquirol) el de la Coromina que s’enfila cap a Puig-Agut. És evident doncs en aquest cas, que tot i que el grau de pavimentació d’aquestes traces té a veure amb la seva funcionalitat i amb una certa idea d’importància no resulta un criteri suficient per explicar l’entramat complex que és aquesta estructura.

Un altre ordre de lectura, que és el que més ens ha interessat, passa per no considerar tant les característiques específiques de la secció dels camins, sinó el potencial que se'ls hi atorga des de la visió del conjunt de la xarxa: quins àmbits connecten, per quines masies passen, en quant es distancien de la resta de camins més o menys paral·lels, etc. És a dir, que la jerarquització que es proposa s’ha de llegir des de l’òptica conjunta i no des de les característiques específiques de cada element en sí.

La lectura que s’ha fet sobre la forma del territori té molt a veure amb l’estructura dels camins. Al nord, la verticalitat de les rieres i de les carenes té una clara traducció en les traces també verticals dels camins, que es desvien cap a ponent i llevant, per la influència radial del nucli, resseguint en qualsevol cas els careners. A l’oest, l’estructura és molt més complexa, i al traçat que recorre paral·lelament el corredor fluvial passant pel Pla de l’Aire, se suma un traçat circular que reconeix la particular topografia entre les terres baixes del meandre i la plana agrícola superior. Finalment al sud, la importància de la verticalitat del que seria l’antic camí a Vic, se subordina a la difícil però tant interessant continuïtat de les traces horitzontals, que superen les fractures que fan en el pas per aquest àmbit les traces del ferrocarril, de la carretera de Vic i del mateix riu en el seu tram més meridional.

L’anàlisi del conjunt de totes les traces ens ha portat a considerar fins a quatre categories de camins, així com indicar-ne algunes possibles continuïtats que entenem que seria molt interessant de recuperar camins principals. S’han inclòs aquí les traces que entenem com a més estructurals dels territori, i que corresponen als esquemes que s’han definit anteriorment per a cadascun dels àmbits del terme municipal. Citem:

A l’oest, el camí de Mas Camps i el camí de la Coromina des de Font de Tarrés.

Al nord, el camí de Can Codonys, camí de Torrents, camí de Puig Agut, el camí de Madiroles i els camins de Corcó i del Poquí.

A l’oest, el camí a la Moreta (cap al Pla de l’Aire) i el camí del Falgars (que tancaria un cercle amb la carretera de la Gleva), Al sud, el camí de la caseta de Puig-rodón o de la vora del Ter (parcialment desaparegut), el camí del Fugurull (que podríem anomenar “del mig”) i el camí de la Rierola (que podríem anomenar “de dalt”).

b. camins connectors. Són unes traces que tenen també una rellevància molt gran pel fet que reforcen el caràcter reticular de l’estructura de camins. Si en el cas anterior s’han determinat una sèrie de traces en sentit unidireccional per a cada àmbit territorial (transversals, radials, verticals), els camins connectors suposen una jerarquia molt complementària que se situa perpendicularment al sistema de jerarquia anterior.

c. camins secundaris. Tot i tenir característiques de continuïtat importants i una secció que és sovint suficient, no s’han inclòs en els sistemes de jerarquia superior per assignar-los un paper menys rellevant des de l’òptica de l’estructura general de tota la xarxa de camins.

d. camins cul-de-sac. Són aquells que tenen una continuïtat menor i que són entesos com a fragments molt acotats que permeten únicament l’accessibilitat a un punt molt determinat (sigui una construcció o un camp). En ocasions no es tracta de culs de sac pròpiament dits, però sí de traces “redundants” o “bucles” que suposen una variació poc substancial respecte a una traça paral·lela.



M e m ò r i a 13

2. ASPECTES DEMOGRÀFICS

(VEURE ANNEX I . ESTUDIS DEMOGRÀFICS)

El creixement de la població de Manlleu al llarg del segle vint ha estat gradual, amb dues puntes destacades: la immigració espanyola dels anys seixanta i setanta deixa una empremta important i als darrers anys, la immigració extracomunitària (marroquina bàsicament)ha marcat les pautes de creixement elevat i amb conseqüències que depassen el fet demogràfic.

L’any 2005, la població de Manlleu sobrepassa els 20.000 habitants. Conjuntament amb Vic (aquest, però, de forma més destacada) són els municipis més dinàmics a nivell comarcal.

El creixement natural als darrers 30 anys ha estat en conjunt baix. S’hi marquen tres períodes diferenciats: 1975-1980, amb creixement elevat per alta natalitat. 1981-1986: creixement molt baix per una pèrdua sobtada de natalitat. 1987-2004: creixement progressiu gràcies a una recuperació de naixements, sobretot als darrers 5 anys. La mortalitat creix de forma progressiva com a conseqüència de l’envelliment.

La caracterització de l’immigrant “tipus” (home, solter, marroquí i entre 20 i 45 anys) dificulta la capacitat d’arrelament i creació d’estructures familiars establertes. El percentatge de població estrangera al 2003 era del 13 %, i del 14,5 % al 2004.

La mobilitat de població tant a nivell intern com extern (entrades) és elevada. L’atracció actual de persones cap a Manlleu es dóna en municipis propers i països extracomuitaris (Marroc, sobretot). El nombre d’immigrants (totals) ha augmentat del 670 % entre el 1997 i el 2004: efectivament, una entrada sobtada i elevada. La capacitat d’atracció en l’àmbit català és molt baixa.

Les altes per canvi de residència provenen sobretot de Vic. Barcelona i àrea tenen poc pes. Es marca una tendència dominant dels municipis del nord d’Osona (Ripollès) respecte altres àmbits catalans.

La mobilitat interna per canvi de domicili (prop de 1000 registres al 2004, un 5%) és molt elevada. Majoritàriament són persones nascudes a Manlleu o municipis propers. Ens canvis de domicili (desplaçaments interns) tenen també com a destí la zona nord de creixement del nucli. Els desplaçaments són de caràcter familiar (pares amb fills).

La tipologia d’habitatge dominant és la unifamiliar, de forma absoluta, i després, poca presència de plurifamiliars densos, malgrat que aquesta tipologia constructiva ha augmentat als darrers tres anys, essent majoritària no en nombre d’actuacions però si en total d’oferta d’habitatges.

Projecció

En el moment d’aquesta anàlisis (2004), i d’acord amb les pautes de creixement natural de Manlleu, la recuperació de la taxa de natalitat ha assolit els màxims i iniciarà un descens progressiu a partir d’ara. La migració (immigració) és el component clau de l’evolució de la població i permetrà la correcció d’un descens de potencial demogràfic acusat, fet que marca un manteniment.

La població potencialment activa manté uns nivells elevats als propers 10 anys. A partir del 2015 hi haurà dèficit de persones en edat laboral, fet que pot possibilitar, o necessitar de nou, de l’entrada de nous immigrants.

Fins el 2010, la població entre 0 i 15 anys creixerà. Llavors davallarà com a conseqüència de la pèrdua de població en edat de tenir fills.

La dinàmica actual de la immigració, al 2005, (variable bàsica de creixement) marca un creixement de la població amb 27.000 persones el 2015. Mantenint aquesta dinàmica de creixement i sense tenir en compte els possibles creixements sobrevinguts per el Pla Director



M e m ò r i a 14

Urbanístic de la Plana de Vic, creiem que a partir del 2.020 al 2.025 es podria arribar als 30.000 habitants.

El Pla Director Urbanístic de la Plana de Vic planeja un creixement de 268,99 Ha repartit entre Manlleu (171,5 Ha) i Masies de Voltregà (97,42 Ha), amb una edificabilitat mitja de 30 habitatges hectàrea, això fa un creixement entre els dos municipis de 8.069 habitatges i proporcionalment a Manlleu l’hi correspondrien 5.145 habitatges, es a dir, amb una mitjana de 2,7 habitants per habitatge, representaria uns 13.893 habitants nous.

En aquest POUM, s’ha intentat donar resposta al creixement del municipi, però, no sols planificant sobre nous creixements, sinó també, potenciant els teixits urbans existents i compactant els planejaments previstos no executats. Això ens ha portat a qualificar sols per a nous creixements, molt per sota del que preveu el PDU. També cal dir que la vigència d’aquest POUM, la planifiquem entre 12 i 15 anys vista i que el PDU preveu una durada d’anys molt més llarga.



M e m ò r i a 15

3. REGULACIÓ DELS USOS I DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA.

La crisi del tèxtil, entre 1989 i 1993, ha marcat una tendència poc encoratjadora al mercat de treball de Manlleu. L’atur respecte a la població total creix de manera lleugera, però sostinguda des de l’any 2001 fins a situar-se al 2003 en el 3,44 % de la població total i el 6,5 % de la població en edat de treballar.

La pèrdua de valor en la taxa d’autocontenció dels treballadors, afegit a l’augment de l’atur, permet pensar en la conseqüent baixada del seu PIB.

Seguint la tendència general, les empreses de Manlleu s’estan redistribuint cap al sector terciari, on el lideratge el porten les branques de serveis personals, el comerç de productes alimentaris i el transport i comunicacions. Actualment, la indústria (llevat de la construcció) i el sector de serveis, ocupen a parts més o menys iguals (34,8 % i 33,6 % respectivament) més de la meitat dels treballadors.

Entre els anys 1994 i 2002, la importància relativa de la indústria (llevat de la construcció) sobre el total d’empreses s’estanca amb tendències a la baixa (del 16,77% passa a ser el 15,54% del total d’empreses), creixent en aquest període només un 11 %. En aquest sentit s’espera que el comportament lleugerament baixista i en to cas frenat de la indústria sigui essent compensat pel creixement del número d’empreses dedicades al sector de serveis i comerç (llevat del comerç al detall), que en el mateix període va augmentar la seva importància dins del total d¡empreses del 36,48 % al 38,33 % i va créixer un 26 %.

L’economia de Manlleu està canviant: a partir de la ciutat industrial monoperfil centrada en el tèxtil, la maquinaria i la metal·lúrgia, s’està obrint pas, una vila que demostra tenir una habilitat d’adaptació que li va permetre, en menys d’una dècada, desenvolupar el sector terciari i absorbir una bona part de la mà d’obra alliberada a causa de la crisi. Especialment des del 2000, els serveis i la construcció mostren una tendència clara a l’alça.

La diversificació intraindustrial principalment cap a l’alimentari, assegura una dispersió dels riscos a l’economia i origina una obertura de mires cap a la descoberta de noves oportunitats de negoci i filons d’ocupació. Això permet crear expectatives de creixement molt moderat a mig termini, sempre que els actors continuïn essent proactius.

Els polígons industrials de la ciutat (La Coromina, el Verdaguer, Zona Font Tarrés) acumulen 205 empreses, el que és molt poc comparat amb el nombre d’establiments registrats a Manlleu. Això és un signe de la necessitat que té Manlleu d’una oferta de sòl industrial sostinguda per un pla d’infrastructures integrador entre els polígons del municipi i els d’altres territoris com el de Gurb i Vic, en relació de complementarietat.

El 98,72 % està composat per PIMEs que no superen els 49 treballadors. La microempresa i la petita empresa es perfilen com a la principal font d’ocupació al territori, ja que aproximadament el 75 % de contractes de treball van ser signats per aquest tipus de negocis l’any 2002. El potencial d’aquest fet radica en la diversificació de pols de generació de llocs de treball, en la facilitat i velocitat d’adaptació als canvis del mercat per part de les empreses, en la proximitat en la relació client – proveïdor i una bona plataforma per a la creació de clústers i aliances (el que es traduiria en una clara disminució dels costes d’informació i funcionament).

La transformació del municipi en els últims anys, producte dels canvis generals a tot el territori, fa que s’hagin introduït noves activitats sobretot a nivell de serveis. Per tant, des del POUM, es vol potenciar aquestes noves activitats que estan sorgint i que d’alguna manera ajudaran a la transformació de les que es van quedant obsoletes.

Pel que fa a la regulació de la implantació de nous usos en planta baixa a diverses de les àrees més significatives del municipi (Baix Vila, Dalt Vila, Passeig del Ter, i Eixos següents: Passeig Sant Joan, Avinguda Roma, Avinguda Puigmal, Plaça dels Àlbers, Carrer Sant Jaume, Carrer Baixa Cortada, Carrer de l’Horta d’en Font, i Carrer del Bisbe Morgades), extrem aquest que constitueix un dels diversos objectius que persegueix aquest nou POUM, cal remetre’s a l’apartat 10 de la Memòria d’Ordenació.



M e m ò r i a 16

4. INFRASTRUCTURES I SERVEIS

4.1 Xarxa de clavegueram

La xarxa de clavegueram existent en l’actualitat al municipi és unitària. La majoria de carrers en una posició més o menys paral·lela al riu Ter, tenen els col·lectors que passen per les voreres i per tant, passen dos tubs, un per cada façana. Els carrers amb els col·lectors mes importants i que fan de distribuïdors son: carrer Torrent de la Borina amb un tub de diàmetre 250, avinguda Puigmal, carrer Vilamirosa amb un tub de 100, passeig de Sant Joan amb un tub de 150, passeig del Ter amb un tub de 80. En aquests carrer tan sols hi ha un sol tub que normalment passa pel centre del carrer.

El terme disposa de una depuradora col·locada al costat de El Gelabert.

Previsions :

Les previsions de consolidació i creixement urbanístic, donaran lloc a noves actuacions :

- En el cas dels nous creixements situats a nord del municipi, s’hauran de calcular les càrregues d’utilització de les canonades actuals que tenim en els carrers mes importants i, si es necessari, s’hauran de substituir les canonades existents per canonades molt més importants.

- En el cas del creixement del Fugurull, s’haurà de preveure una canonada que arribi directament a la Depuradora.

L'Agència Catalana de l'Aigua ja ha aprovat el projecte i ha convocat la licitació de les obres de l’ampliació de l'EDAR de Manlleu amb l’objectiu de doblar la seva capacitat de tractament i d’aquesta manera donar resposta a les previsions de creixement del POUM. En aquest sentit, per conveni subscrit amb la Diputació de Barcelona, s’està elaborant ja en aquests moments el pla director del clavegueram per tal de dimensionar les necessitats de sanejament (organitzat en xarxes separatives) i resoldre els principals problemes d’aquest servei urbanístic a Manlleu.

4.2 Xarxa elèctrica

La xarxa elèctrica actual queda servida per la companyia FECSA ENDESA i per la empresa Estabanell i Pahisa. Hi ha varies línies d’alta tensió que creuen el terme en sentit nord-sud. També tenim a la part nord del municipi una subestació de Fecsa Endesa. Les línies que arriben al municipi són de alta i mitja tensió.

Els carrers per on passen les línies mes importants son els següents: Vilamirosa, avinguda Puigmal, avinguda de Roma.

Diversos transformadors existents en el municipi, transformen a 220/380 V, i formen una xarxa d’abastament. Aquesta xarxa és aèria gairebé en la totalitat del seu traçat. En les ampliacions de l’últim decenni és soterrada.

Previsions :

En el casc urbà consolidat, cal realitzar una millora de la xarxa de baixa tensió, substituint les línies convencionals que recorren els carrers i que presenten un estat precari i un impacte urbà desfavorable. Per els nous sectors s’hauran de preveure els corresponents transformadors.



M e m ò r i a 17

4.3 Xarxa d’aigua potable

Manlleu disposa d’una concessió amb l’Agencia Catalana d’Aigua per agafar l’aigua del riu Ter. L’aigua s’agafa a l’alçada del Dulçet i es transporta per canonades fins a la planta potabilitzadora situada dins el casc urbà. De la planta potabilitzadora es porta l’aigua cap a dos grups de dipòsits situats a l’est del terme a Can Codony i a Can Titella. Les canonades van des dels dipòsits generals pels carrers més importants com l’Avinguda Roma, Avinguda Puigmal, Passeig Sant Joan i Passeig del Ter. El manteniment de les canonades d’aigua potable la realitza l’empresa SOREA.

Previsions :

Els nous creixements situats al nord del sol urbà actual com els sectors del Mas, del Serrallo 2, del Benet i del Poquí, podran continuar o renovar la xarxa de l’avinguda Puigmal. Els creixements situats a ponent com el sector de La Comella, hauran d’agafar les canonades de l’Avinguda Roma. En el sector del Fugurull, al estar situat a l’altre costat del riu, s’haurà de preveure una nova canonada que travessi el riu i que vagi fins l’àmbit del pla parcial. Tots aquest creixements hauran de participar en les despeses generals de construcció de nous dipòsits generals. SOREA, empresa concessionària del servei, elaborarà un pla director de l’abastament d’aigua potable, d’acord amb les previsions de creixement que resulten del POUM. D’aquest document se’n desprendrà un capítol de les inversions que s'han de dur a terme per garantir el subministrament. El termini que es fixa per elaborar-lo és durant el termini de l’any següent al de l’entrada en vigor del POUM.

4.4 Xarxa de gas natural

La xarxa principal de gas natural existent al municipi arriba per la part sud del municipi

Previsions :

La previsió de creixement urbà, donaran lloc a ampliacions de xarxa, que hauran de relligar-se amb les puntes de xarxa existent per equilibrar pressions i prolongar la xarxa als sectors del Mas i els nous sectors de creixement previstos en aquest POUM.

4.5 Xarxa de telefonia

La major part de la xarxa existent al municipi és aèria, a excepció dels sectors urbans desenvolupats en l’últim decenni que s’han executat soterrats.

La telefonia mòbil té diverses antenes cobrint tot el territori.

Previsions:

Les previsions de creixement del POUM, donaran lloc a noves xarxes, totes elles soterrades.



M e m ò r i a 18

5. BIBLIOGRAFIA.

- Els texts de l’estructura territorial han estat extrets de la documentació relativa als criteris, objectius i solucions generals de planejament de Manlleu elaborat per l’equip de l’Antoni Puig i en Pere Solà l’any 2.004-05).

- Els texts dels aspectes demogràfics han estat extrets de la documentació relativa als criteris, objectius i solucions generals de planejament de Manlleu elaborat per l’equip de l’Antoni Puig i en Pere Solà l’any 2.004-05).

- El programa de participació ciutadana l’ha elaborat l’empresa INDIC.

- L’estudi de mobilitat l’ha elaborat l’empresa Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

- IDESCAT

- Manlleu, el Ter i el canal industrial, materials per una exposició. Museu de Manlleu Agost 1995-gener 1996.

- Les masies de Manlleu. Editat per El Ter. Manlleu 1.999.

- Fitxes d’arquitectura de Manlleu. Miquel Surinyach Pla i Joan Cabanes Coma.

- Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Manlleu (Osona). Àrea de Coneixement i recerca. Barcelona, abril de 2.006. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

- Un poblat a l’aire lliure de fa 4.000 anys. El jaciment de l’Institut de batxillerat de Manlleu (Osona). Museu de Manlleu. 1.990.

- Testimonis materials de la història de Manlleu. Museu de Manlleu. 1.986-87.

- La industrialització a manlleu. Energia hidràulica, creixement urbà, treballadors i fabricants 1.760-1.931. Museu de Manlleu. 1.987-88



M e m ò r i a 19

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ

1. EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA APLICAT PER L'AJUNTAMENT.

1.1 Antecedents. Legislació vigent aplicable en matèria de participació al POUM de Manlleu

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manlleu ha de garantir, de conformitat amb la legislació vigent, la participació ciutadana al llarg del seu procés de formulació i tramitació.

La Llei d’urbanisme vigent aprovada pel Parlament de Catalunya, preveu la integració de processos de participació ciutadana en el planejament i la gestió urbanística dels municipis.

Decret legislatiu 1/2005 (text refós que recull els continguts de les lleis 2/2002 i 10/2004 d’urbanisme)

Article 8. Publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanístics

1. Es garanteixen i s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió.

2. Els ajuntaments poden constituir voluntàriament consells assessors urbanístics, com a òrgans locals de caràcter informatiu i deliberatiu, als efectes establerts per l’apartat 1.

3. Els processos urbanístics de planejament i de gestió, i el contingut de les figures de planejament i dels instruments de gestió, inclosos els convenis, estan sotmesos al principi de publicitat.

4. Tothom te dret a obtenir dels organismes de l’administració competent les dades certificades que els permetin assumir llurs obligacions i l’exercici de l’activitat urbanística.

5. S’han de regular per reglament les formes de consulta i divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania als dits projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament.

6. Els organismes públics, els concessionaris de serveis públics i els particulars han de facilitar la documentació i la informació necessàries per a la redacció dels plans d’ordenació urbanística.

7. En matèria de planejament i de gestió urbanístics, els poders públics han de respectar la iniciativa privada, promoure-la en la mesura més àmplia possible i substituir-la en els casos d’insuficiència o d’incompliment, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa.

8. La gestió urbanística es pot encomanar tant a la iniciativa privada com a organismes de caràcter públic i a entitats, societats o empreses mixtes.

Article 59. Documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal

1. Els plans d’ordenació municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:

a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que escaiguin.

(...)

3. La memòria a què es refereix l’apartat 1.a ha d’integrar:



M e m ò r i a 20

a) El programa de participació ciutadana que l'Ajuntament hagi aplicat al llarg del procés de formulació i tramitació del pla per a garantir l’efectivitat dels drets reconeguts per l’article 8.

(...)

Programa de participació ciutadana del POUM de manlleu

S’adjunta com annex 2 l’informe Jornades de Participació Ciutadana. Elaborat per l’empresa Indic a l’octubre de 2.005.

A manera de resum enumerem les propostes de l’informe :

1. Creixement sostingut i sostenible: ocupar el mínim sòl possible i introduir criteris ambientals, socials i de qualitat.

2. Potenciar la ciutat compacta:

- Diversitat d’usos i equilibri entre els barris.

- Aprofitament d’espais buits.

- Rehabilitació d’habitatges.

- Evitar l’existència de locals i habitatges buits.

3. Zones de creixement:

- Entre rotonda Serrallo i Vilasetrú.

- Triangle perllongació c/ Puigmal

- costat dret Can Llanes

- Pla del Dolcet.

- El Fugurull (integració del riu a la ciutat).

- Que la ronda nord faci de límit del creixement.

4. Tipologia d’habitatge.

- Compatibilitzar i equilibrar diferents tipus d’habitatges

- Potenciar l’habitatge social.

- L’habitatge unifamiliar aïllat si, però com a continuació del teixit existent (no urbanitzacions).

5. Sòl industrial.

- Optimitzar el Sòl Industrial existent (La Coromina, la Font Tarrés i El Verdaguer).

- Promoure un creixement de la indústria per mateix lloc a on està ubicada.

6. Tipologia de noves empreses.

- Innovadores, respectuoses amb el Medi ambient, petita i mitjana empresa, que ocupi poc sòl i doni molta ocupació qualificada.



M e m ò r i a 21

7. Noves activitats econòmiques en nou sòl.

- Promoure la implantació de noves activitats tecnològiques a la zona de ponent entre la Gleva i l’eix Olot.

8.Comerç i servei.

- Potenciar el Comerç del Centre urbà. Promoure la hosteleria, ...

- Potencial el petit comerç de proximitat als barris.

- Cercar ubicació al comerç de grans dimensions. Un possible lloc és la carretera que ve des de Vic.

9. Protegir el sol natural.

- Protegir la zona natural. Primera i segona corona natural.

- Protegir sòl agrícola.

1.2 Informació pública POUM desprès de l’aprovació inicial.

A part de la exposició pública de tot el document durant els mesos de agost, setembre i octubre, s’ha portat a terme tot un seguit de reunions amb els interessats, tant a nivell de col·lectius com a nivell particular.

• ATENCIÓ PERSONALITZADA ALS CIUTADANS

Cada divendres de les 10 a les 14 h. A la sala de plens, amb sol·licitud de cita prèvia.

L’atenció personalitzada s’inicià el divendres 15.9.2006 i van ser els dies 6-10-06, 20-10-06, 24-10-06, 27 -10-06, 30-10-06, 10-11-06, 17-11-06, 24-11-06, 15-12-06.

• SESSIONS DE TREBALL:Van ser els següents dies

Dijous 21.9.2006: 18.00-19,30h Sector empresarial. Associació d’empresaris.

20.00-21,30h Associació de Comerciants (MAP Manlleu).

Dijous 28.9.2006: 19.00-20,30h Representants Polítics Ajuntament de Manlleu.

Dijous 5.10.2006: 18.00-19,30h Consell de la Pagesia.

20.00-21,30h Sector construcció/promotors.

Dimecres 11.10.2006: 19.00-20,30h Representants Polítics Ajuntament de Manlleu.

Dijous 19.10.2006: 18.00-19,30h Professionals liberals.

20.00-21,30h Associacions de veïns i entitats cíviques.

Dijous 26.10.2006: 19.00-20,30h Representants Polítics Ajuntament de Manlleu.

A partir de principis d’any 2.007 s’ha començat a fer l’estudi per part de la comissió tècnica de les al·legacions presentades.

La resolució de les mateixes vindrà exposada en l’annex 7.



M e m ò r i a 22

2. SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES.

L’Ajuntament va acordar les següents suspensions:

- “Suspensió cautelar de tramitacions i llicències en diversos àmbits del sol urbà i del sol no urbanitzable amb motiu dels treballs d’elaboració del nou POUM” acordat amb el plenari de 15 de febrer de 2006.

- “Aixecament de la suspensió cautelar de tramitacions i d’atorgament de llicències en determinats àmbits dels inclosos en l’acord del Ple Municipal de 15 de febrer de 2006; i inclusió de nous àmbits de suspensió de llicències i tramitacions” acordat amb el plenari de 24 de maig de 2006

En el moment de l’aprovació inicial s’acorda la suspensió de llicències i procediments en sectors urbanitzables, nous plans de millora urbana i polígons d’actuació que s’han previst en aquest POUM, tot el sol no urbanitzable i la resta de sol urbà, no inclòs dintre planejaments derivats.(veure plànol de suspensió de llicències).

En el plànol de suspensió de llicències es marca les suspensions dels plans de millora anteriors a la aprovació inicial del POUM.

La suspensió de llicències es podrà aixecar i en compliment de l’art. 6.5 del decret 287/2003, si En l’acord de suspensió de llicències es preveu la possibilitat d’atorgar les fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.



M e m ò r i a 23

3. ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA.

En data 15 de novembre de 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona acorda aprovar definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal de Manlleu, supeditant-ne la publicació al DOGC i conseqüentment l’executivitat a la presentació d’un text refós que incorpori les següents prescripcions:

1.1 Informes

1.1.1 Cal incorporar les prescripcions que, si és el cas, se’n derivin dels informes sol·licitats i que no han estat emesos dels organismes sectorials següents: la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Salut i de la Dirección General de Ferrocarriles de la Secretaria de Estado de Infraestructuras y Planificación.

1.1.2 Cal donar compliment a les prescripcions derivades de l’informe de la direcció General de l’Habitatge, d’11 de maig de 2007, i de l’informe de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, de 15 d’octubre de 2007, l’informe de l’Àrea de Planificació i Acció Territorial, de 7 de novembre de 2007; i l’informe de l’Àrea de Coneixement i Recerca, de 12 de novembre de 2007, ambdós de la Direcció General de Patrimoni Cultural.

1.2 Regulació de sistemes

1.2.1 Cal redefinir el traçat del nou vial de ronda de ponent per la seva funció com a element estructurant del territori en l’àmbit del futur creixement oest de Manlleu, el qual tindrà un caràcter vinculant en el planejament derivat, d’acord amb el plànol annex.

1.2.2 Cal ajustar el vial principal de distribució previst en el PPU5, replantejant el seu traçat en el tram nord per tal de minorar el pendent del futur pont entre el riu Ter i el carrer Vilamirosa i desplaçant la posició de la rotonda de connexió amb la carretera de Vic emplaçant-la més al nord, establint un caràcter vinculant en el planejament derivat, d’acord amb el plànol annex.

1.2.3 Cal modificar el vial de ronda sud, de manera que el seu traçat connecti la carretera B-522 de Vic, amb el nou pont est de la Devesa i el carrer Torrent de la Borina, amb una secció viària mínima de 16 m, preveient una rotonda de connexió amb la B-522. Aquest traçat tindrà un caràcter vinculant en el planejament derivat, d’acord amb el plànol annex.

1.2.4 Cal, en caràcter general, excloure del còmput d’espais lliures als efectes del compliment dels estàndards mínims d’espais lliures i equipaments comunitaris els terrenys incorporats en els sectors de planejament amb pendent superior al 20%, d’acord amb l’article 7.1.b del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

1.2.5 En general, en tots els casos en que no es garanteixi la continuïtat dels carrers, cal preveure el corresponent giratori, en compliment amb el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.

1.3 Reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública

1.3.1 Cal, tenint en compte les superfícies útils màximes establertes pels habitatges de protecció pública en el Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, diferenciar en cadascun dels polígons d’actuació urbanística i sectors de planejament derivat d’ús residencial, un índex de densitat brut específic per als diferents tipus d’habitatges previstos, ja siguin lliures o de protecció pública, i sense incrementar, en cap cas, el sostre total edificable.

1.4 Sòl urbà

1.4.1 Cal concretar l’ordenació del PAU1 Estació per tal de garantir l’accés rodat a



M e m ò r i a 24

totes les parcel·les.

1.4.2 Cal resoldre l’encontre dels espais públics en el límit entre els PAU9 i PAU10 per tal de donar coherència i continuïtat a la zona verda.

1.4.3 Cal justificar la delimitació del PAU11 d’acord amb el que determina l’article 112.3 de la Llei d’urbanisme com també determinar justificadament el sistema de gestió per a l’obtenció d’aquest vial, tenint en compte que la totalitat de la superfície del seu àmbit es correspon al sistema viari.

1.4.4 Cal classificar de sòl no urbanitzable els terrenys corresponents a la industria Plastin, qualificats de zona de transformació d’ús (clau 8a)i situats a la carretera BV-5222 en el límit amb el PAU6.

1.4.5 Cal preveure la continuïtat del carrer del Buixó al barri de Vista Alegre fins a la carretra B-522 de Vic, que resseguirà la traça de l’actual camí existent.

1.5 Sòl urbanitzable

1.5.1 Cal unificar en un únic sector de sòl urbanitzable delimitat els terrenys inclosos en els tres sectors residencials proposats i situats a ponent de Manlleu (sectors PPU2 El Serrallo, PPU3 El Benet i PPU4 El Poquí), de manera que es reconsideri la seva delimitació en funció de la redefinició del traçat de la ronda. El sector resultant podrà reconsiderar els seus paràmetres pel que fa al sostre i densitat en funció de les carac6terístiques tipològiques adients en aquest territori del municipi i alhora per tal de poder incloure com a sistema general viari extern el nus de la ronda sud amb la carretera de Vic B-522, d’acord amb el plànol annex.

1.5.2 Cal ajustar la superfície del sector de sòl urbanitzable delimitat PPU5 El Fugurull en el seu límit oest, el qual incrementarà considerablement la cessió d’espais lliures que es concentrarà en una franja continua al sud-oest de l’àmbit, configurant un corredor de protecció entre el futur creixement residencial i els espais de protecció territorial en els sòls de ponent. Aquest sistema tindrà caràcter vinculant en el planejament derivat com a element estructurador, tot mantenint els aprofitaments previstos pel que fa al nombre d’habitatges i la superfície de sostre proposats, d’acord amb el plànol annex.

1.5.3 Cal ajustar la delimitació del sector PPU6 Pont Est d’acord amb la redefinició de la traça de la ronda sud, tot concentrant els espais lliures en els terrenys situats al sud d’aquest vial per tal d’aconseguir una continuïtat física dels espais lliures de protecció al costat del riu Ter i mantenir el criteri establert en altres àmbits del municipi pel que fa a la traça de la ronda com a límit de creixement.

1.5.4 Cal ampliar la secció de la carretera BV-4608 i del pont de l’estació en el tram comprès entre la rotonda del PPU8 i PPU13 i el nus del PPU4, amb l’objecte de millorar la continuïtat de la ronda viària de ponent a l’altra banda del pont, de manera que les despeses d’urbanització es reparteixin proporcionalment entre els sectors PPU8 La Comella i el sector resultant dels creixements situats a l’oest de Manlleu.

1.5.5 Cal concretar la ubicació dels espais lliures del sector de sòl urbanitzable delimitat PPU13 L’Estació, de manera que amb caràcter vinculant, es situïn al nord-oest del sector en l’àmbit de protecció de la infraestructura viària, i en els terrenys situats al costat del torrent del Poquí per la seva protecció.

1.5.6 Cal classificar de sòl no urbanitzable els terrenys inclosos en el sector de sòl urbanitzable no delimitat SUND El Fugurull, ateses les característiques físiques dels terrenys, la proximitat d’aquests amb el riu Ter i la seva configuració envers l’estructura general.

1.5.7 Cal que els terrenys inclosos dins del sector PPU1 El Mas, situats a la banda de llevant i a l’altra costat de la ronda Nord, es destinin a sòls de cessió de sistemes, els quals hauran de ser vinculants en el planejament derivat.



M e m ò r i a 25

1.6 Sòl no urbanitzable

1.6.1 Cal precisar en l’article 194 de la normativa urbanística que la possibilitat de permetre més habitatges en les masies existents incloses en el catàleg que així ho especifiqui la seva fitxa.

1.6.2 Cal precisar en els articles 196.3 i 197 subzona 24d, apartat 3 de la normativa urbanística, quines són les noves edificacions permeses vinculades a la utilització forestal que admet amb l’art. 22 de la Llei 6/1988, forestals de Catalunya.

1.6.3 Cal, pel que fa a la regulació en sòl no urbanitzable, revisar les previsions del quadre de règim d’ús, de l’article 198 de la normativa urbanística, per tal de donar estricte compliment a les possibilitats que en aquest règim de sòl preveu la legislació urbanística, entre d’altres, corregir l’admissió d’extracció d’àrids en la zona agrícola de valor (clau 21) i no en la zona de sòl rural (clau 20).

1.6.4 Cal precisar en l’article 199.1c) de la normativa urbanística que l’ús hoteler ho ha de preveure expressament la fitxa del catàleg de masies i cases rurals del POUM.

1.6.5 Cal que les condicions de les construccions en sòl no urbanitzable de l’article 200 de la normativa urbanística s’estableixin en referència al volum, ocupació del sòl i alçada de les edificacions, eliminat els paràmetres emprats per a la regulació del sòl urbà i urbanitzable. D’altra banda cal especificar que la superació dels llindars que estableix el POUM o l’article 68.8 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol es subjectaran al tràmit de l’article 48 del mateix cos legal.

1.6.6 Cal precisar en l’article 201.3 de la normativa urbanística que les divisions horitzontals en les masies i cases rurals contingudes en el catàleg es determinarà en la fitxa corresponent.

1.6.7 Cal suprimir en l’article 202.b) de la normativa urbanística la referència a què la part de la finca vinculada a l’edificació quedarà inscrita en el registre de la propietat com a indivisible.

1.6.8 Cal fer referència en l’article 206 de la normativa urbanística al procediment del tràmit de l’article 48 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

1.6.9 Cal fer referència en l’article 208 de la normativa urbanística al procediment del tràmit de l’article 50 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

1.6.10 Caldria precisar el contingut de l’article 209.3 de la normativa urbanística, pel que fa a la regulació de les autoritzacions de les ampliacions de les construccions existents.

1.6.11 Cal precisar en l’article 209.4 de la normativa urbanística que també serà necessari el tràmit de l’article 48 si es superen els llindars que estableix la Llei d’urbanisme en les ampliacions de construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o forestal.

1.6.12 Cal incorporar en l’article 209 de la normativa urbanística que en les edificacions incloses en el catàleg serà necessari el tràmit de l’article 50 de la Llei d’urbanisme.

1.6.13 Cal justificar en l’apartat 1 i 3 de la disposició transitòria segona de la normativa urbanística, el sentit de permetre únicament obres de millora de les condicions de seguretat (de l’estructura) de les masies i cases rurals incloses en el catàleg.

1.7 Catàleg de masies

1.7.1 Cal que s’estableixi una regulació adequada en les fitxes corresponents a les masies i cases rurals individualitzada envers les característiques i la implantació de cadascuna de les edificacions, pel que fa a la proposta d’intervenció en quant a l’accés, els serveis de les edificacions i els usos admesos.



M e m ò r i a 26

1.7.2 Cal contemplar en cadascuna de les fitxes l’existència actual de l’ús bifamiliar o plurifamiliar de les masies o cases rurals del catàleg i especificar la possibilitat de la divisió horitzontal en base a les característiques de les edificacions, tot incorporant la determinació que, en els casos on es permeti, no es podran alterar les característiques originals de l’edificació.

1.7.3 Cal justificar quines són les edificacions annexes a la masia o casa rural inclosa en el catàleg, establint el tipus d’intervenció que cal fer, de manera que el seu ús ha de ser estrictament complementari de l’ús de l’edificació principal, tot especificant a la normativa, amb caràcter general, que les edificacions annexes i les ampliacions de les edificacions incloses d’aquest catàleg estaran subordinades a la rehabilitació de l’edifici principal que justifica la seva catalogació i estaran destinades al seu servei.

1.7.4 Cal fixar l’ús d’establiment hoteler dins dels supòsits de l’ús d’hostaleria rural regulat a l’article 20.6 de la normativa urbanística, atès que es tracta d’un ús que cal diferenciar i regular de forma separada, i concretar específicament quest ús només en les fitxes d’aquelles edificacions que per raó de les seves característiques i per la seva implantació justifiquen aquest ús.

1.8 Documentació i normativa urbanística

1.8.1 Cal crear una nova secció per tal de distingir el sistema dotacional públic com un sistema independent del sistema d’equipaments comunitaris, d’acord amb les determinacions de l’article 34 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, així com especificar-ho també en la llegenda dels plànols.

1.8.2 Cal preveure en la normativa del POUM el sistema hidràulic (clau HI) que correspon a la zona fluvial, com a un sistema independent del sistema d’espais oberts, d’acord amb l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

1.8.3 Cal eliminar del document normatiu tots aquells conceptes jurídics indeterminats que poden induir a error o comportar inseguretat jurídica entre d’altres, el concepte de “variacions aïllades” que figura en l’article 6.1 de la normativa urbanística.

1.8.4 Cal incorporar en el document les determinacions establertes en la disposició transitòria 1a del Decret 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística pel que fa a l’obligació de la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic lliure de càrregues d’urbanització. Així mateix, cal considerar l’establert a la disposició transitòria 3a apartat 2 del mateix cos legal, pel que fa a la nova regulació dels articles 57.4 i 57.5.

1.8.5 Cal preveure en l’article 9 de la normativa urbanística –reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, la reserva del 10% per a la construcció d’habitatges assequibles.

1.8.6 Cal excloure de la regulació dels polígons d’actuació urbanística el concepte “exempt” quan es fa referència a la no obligatorietat tant de les reserves per a la construcció d’habitatge protegit o assequibles, com de la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic.

1.8.7 Cal concretar en l’article 124 de la normativa urbanística les seves condicions de transformació d’ús de la subzona 8c del futur pla e millora pels percentatges de cessió, aprofitament, densitat i reserva d’habitatge protegit i assequible.

1.8.8 Cal incorporar en el contingut de l’Agenda del document, on es fa referència a les actuacions urbanístiques programades, els PMU4 i PMU6 d’acord amb l’establert en el quadre de l’Agenda.

1.8.9 Cal recollir en l’article 109 de la normativa urbanística les determinacions contingudes en l’article 17 de la normativa urbanística del Pla especial de millora de la façana urbana i ordenació de les vores del riu Ter, aprovat definitivament per la



M e m ò r i a 27

Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 15 d’octubre de 1997.

1.9 Errades materials

Cal esmenar les següents errades materials detectades en el document del Pla:

• Cal corregir en l’article 204.1 de la normativa urbanística la referència a l’article 199.5c) d’aquestes normes per tal que sigui coherent.

• Cal corregir en la disposició transitòria segona, apartat 3 de la normativa urbanística la referència a l’article 154 de les normes urbanístiques atès que no corresponen.

• Cal corregir l’errada detectada en la fitxa Puigrodon (M35), suprimint la referència al nivell B de protecció.

• Cal suprimir en l’article 123 de la normativa urbanística les referències a la subzona 7c, atès que no existeix la regulació d’aquesta clau, així com també actualitzar-ho en la documentació gràfica.

• Cal posar la referència numèrica de la profunditat edificable de l’edificació amb façana a l’avinguda de la diputació i delimitada pels carrers Ramon Mas i Pep Ventura, en el plànol d’ordenació del sòl urbà.

• Cal tramar l’illa entre els carrers Belfort, Santa Maria de Corcó i Indústria en el plànol d’ordenació en sòl urbà D3.

• Cal, en l’article 79.4 de la normativa urbanística, substituir la referència a l’article 48 de la normativa del document per l’article 50 d’aquesta normativa.



M e m ò r i a 28

4. ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE BÉNS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu incorpora el Catàleg de Bens a Protegir en determinació del que estableix l’article 69 de la Llei d’urbanisme 1/2006.

En aquest Catàleg s’hi relacionen, per tal d’aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció, aquells monuments, edificis, jardins, paisatges o bens culturals que tenen un interès patrimonial.

Durant l’actual procés de redacció del nou POUM de Manlleu, s’ha aprofitat per fer una revisió d’aquelles fitxes que han sofert modificacions importants o que presentaven buits tècnics i/o jurídics en els mitjans de protecció. S’han establert els següents grups:

E. Arquitectura religiosa

R. Elements d’enginyeria civil

P. Arquitectura industrial

CO. Conjunts urbans

U. Edificis urbans

N. Elements naturals

FN. Fonts

J. Jaciments arqueològics.

MU. Masies urbanes

M. Masies en sòl no urbanitzable



M e m ò r i a 29

5. JUSTIFICACIÓ I OPORTUNITAT DE L’ELABORACIÓ D’UN NOU PLA

El municipi de Manlleu disposa d’un Pla General d’Ordenació aprovat segons acord 29 de juny de 1.988 i publicat el 7 de novembre de 1988.

L’article 93 apartat 1 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’urbanisme, disposa que els plans d’ordenació urbanística municipal són objecte de revisió en complir-se el termini que s’hi fixa.

Ateses les característiques urbanes i demogràfiques i les expectatives de desenvolupament que presenta Manlleu, la figura que es considera oportuna és un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu amb el contingut que fixen els articles 57, 58 i 59 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’urbanisme, així com les disposicions del Capítol IV relatiu al planejament urbanístic, del Decret 287/2003, de 4 de novembre, i aquelles disposicions aplicables supletòriament del Reglament de Planejament de la Llei del Sòl.

Els esmentats preceptes determinen l’abast i el contingut dels treballs quan s’han de sotmetre a consulta pública per tal de garantir i facilitar la participació dels administrats en el planejament; és amb aquest objectiu que es formula i es tramita el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu.

Però a part d’aquest motiu obvi, n’hi ha d’altres: - Hi ha, naturalment, un motiu relacionat amb el propi creixement del municipi, no només

pel què fa al creixement vegetatiu de la seva població, estudiat en el corresponent informe demogràfic, sinó també per atendre les modificacions en el planejament de necessitats de nous espais públics.

- La necessitat de definir les configuracions dels equipaments que manifesten canvis en els programes, més adaptats a les noves tecnologies.

- El canvi de sensibilitat respecte assumptes com el medi ambient, la mobilitat sostenible, la tipologia d’habitatge energèticament eficaç ...

- La necessitat de controlar més i millor les activitats industrials o agropecuàries.

- La posició estratègica del municipi en l’entorn de la comarca en relació a les noves infraestructures viàries aparegudes.

- I els nous reptes polítics i de percepció del territori com a patrimoni comú, a preservar i a donar a conèixer, incidint en el control de la construcció d’aquest paisatge.



M e m ò r i a 30

DIAGNOSI DEL TERRITORI.

Una vegada analitzats els diversos estudis portats a terme per un seguit de professionals i des d’òptiques diverses i estudiats els diversos plans i vista la evolució que ha tingut el municipi de Manlleu tenint com a base el Pla General aprovat, establim els següents objectius generals per a la elaboració del Pla d’Ordenació Urbana del Municipi de Manlleu:

1. Concretar un model de creixement per a la ciutat.

Desprès d’analitzar els següents elements: a) els creixements que històricament hi ha hagut al municipi. b) com s’han desenvolupat les comunicacions viàries i ferroviàries. c) Projectes territorials en curs. d) Model de compactació dins el casc urbà actual de Manlleu. e) Protecció dels sòls no urbanitzables. Cal tenir en compte la limitació dels sòls no

urbanitzables.

2. Resoldre els conflictes de vialitat rodada i de vianants.

S’ha optat en aquest POUM per potenciar el desenvolupament dels diversos teixits urbans de dins el nucli del municipi que fins aleshores no han estat desenvolupats degut a factors totalment diversos. A partir dels Plans de Millora Urbana hem anat diagnosticant els problemes de cadascun dels teixits per buscar una solució als nous models d’habitatge lliures i habitatge de protecció pública, a més d’aprofitar per resoldre els problemes de vialitat rodada i per a vianants que actualment trobem al municipi. Cal dir que també s’hauran de preveure un seguit de Projectes Urbans per adaptar la urbanització dels diversos carrers principals del municipi i els diversos espais lliures per a nous aparcaments soterranis o de superfície. També cal preveure la jerarquització de l’espai públic per els trànsits rodats especialitzats: camions, cotxes, autobusos, bicicletes i també el trànsit de vianants. Resoldre la connectivitat entre la part sud del Fugurull i el casc urbà per mitjà d’un nou pont. Aquest pont s’ha d’entendre no tan sols com un element de connexió sinó també com un element que serveixi per fer que la ciutat passi a l’altre costat del riu , per tant, haurà de tenir una secció prou gran i prou diversificada per admetre transits de tot tipus (bicicletes, vianants, miradors,...)

3. Reorientar la tipologia residencial.

Tal com es pot veure en els anàlisis demogràfics i de tipologies arquitectòniques del territori de Manlleu, la majoria de les tipologies edificatòries corresponen a cases unifamiliars. L’ús racional del territori i el medi ambient i les noves necessitats d’habitatge protegit fa pensar en reorientar la tipologia arquitectònica, incidint en una tipologia plurifamiliar. El nou POUM potencia els creixements residencials dins el nucli del casc urbà i al costat mateix dels creixements dels últims anys, incidint sobretot en el Fugurull amb tipologies diversificades per a poder enquibir tots els segments de població: parelles joves, famílies unipersonals, persones grans, ... Els nous models d’ocupació del sòl ens fan evitar la dispersió dels creixements arreu del terme municipal i concentrar aquests nous creixements tipològics en zones molt determinades.

4. Potenciar el paper dels equipaments.

De la mateixa manera que hem anat per agrupar els creixements residencials en les zones més vinculades al casc urbà tradicional, també hem acompanyat aquests



M e m ò r i a 31

creixements de noves zones per equipaments i parcs urbans. Aquests equipaments han estat col·locats estratègicament a l’entorn del riu Ter i de la nova àrea a l’entorn de l’estació dels ferrocarrils. Així, és del tot estratègic per aquest POUM el desenvolupament del PP de La Comella, com a sector d’activitats econòmiques.

5. Cercar un entorn dinàmic i de qualitat per les activitats comercials i lúdiques.

Manlleu conforma una unitat territorial al nord de la comarca d’Osona autosuficient i amb un caràcter prou marcat. És per això que cal cercar nous llocs per a poder enquibir activitats relacionades amb els serveis i d’aquesta manera incrementar tant la població com les activitats en el món comercial i de serveis. S’ha optat per donar una especificitat en el comerç de casc antic i per l’altre costat, en el sector de La Comella, s’ha optat per generar per mitjà de la gestió pública, un sector d’impuls econòmic molt important, no tan sols pel municipi, sinó també per la comarca.

6. Potenciar les activitats comercials en el centre de la ciutat.

Es pretén convertir les zones de Dalt Vila i de Baix Vila en els eixos comercials del municipi, i en un espai d’oci i de passeig dels habitants, motiu pel qual s’afavoreix la implantació d’establiments comercials i de restauració en aquestes zones.

7. Potenciar els sectors industrials.

Després d’estudiar el funcionament del sòl industrial, i donada l’existència dels actuals sòls industrials, caldrà millorar l’accés als mateixos pel sector del Mas i, junt amb els altres sectors industrials proposats, potenciar i ordenar tota la demanda industrial de Manlleu.

8. Protegir els sòls no urbanitzables

La singularitat del paisatge des dels terrers de la part nord del municipi fins el riu Ter a la part sud, junt amb el paisatge agrícola de secà i les mateixes edificacions i masies situades en llocs estratègics al territori, sobretot en els punts d’El Poquí, Sant Jaume de Vilamontà i el santuari de Puig-agut

9. El Parc Fluvial del Ter com a “marca” del municipi.

El Museu Tèxtil del Ter, les fàbriques de riu, els canals i les excluses, els salts d’aigua, els parcs a l’entorn del riu, ... tot aquest patrimoni s’ha anat recuperant i s’ha de continuar fent per donar aquest caràcter únic de marca al municipi de Manlleu.

10. Crear un nou pol de centralitat al sud del municipi.

El nou nucli del Fugurull, la conservació de la Devesa com a espai natural, l’ordenació dels sòls industrials d’en Benito, la recuperació dels entorns del meandre del Ter, ... faran que aquest àmbit del terme municipal tingui una vinculació més efectiva amb el conjunt del municipi.

11. Combinar les tipologies d’habitatges unifamiliars amb les plurifamiliars. Crear habitatges de protecció.

Amb el nou marc de situacions familiars on ens trobem, cal tenir una diversificació de tipologies edificatòries que permetin l’accés a l’habitatge a tothom.



M e m ò r i a 32

6. CONTEXT TERRITORIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MANLLEU.

Vista l’actual situació del municipi i sense prejudici de les accions derivades que puguin aplicar-se com a resultat del que s’estableixin els plans territorials sectorials com el d’infraestructures, conforme les determinacions de la Llei 1/2005 i de la Llei de Política Territorial un cop s’hagin aprovat aquests instruments, sembla raonable i necessari que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu tendeixi, en la mesura del possible, a potenciar la centralitat del municipi dins del context comarcal.

Manlleu es troba afectada pel conjunt d’infraestructures que al llarg del temps han anat cosint el territori, sobretot a la part oest del terme al costat de la carretera d’Olot i la de Ripoll.

Respecte del Pla Director Urbanístic de la Plana de Vic, cal tenir en compte a nivell conceptual les directrius generals del Pla en quan al respecte als factors naturals de la Plana, a la difusió de les activitats pel territori, a les infraestructures, als nuclis urbans i els creixements que preveu la pla. A nivell d’infraestructures caldrà tenir en compte en un futur la millor situació per les xarxes de transport públic tan a nivell de carreteres com a nivell ferroviari. Hem partit en aquest POUM, d’aprofitar les preexistències a nivell ferroviari per potenciar el que tenim. A nivell de creixements, es preveuen uns desenvolupaments i qualificacions de terreny molt sostinguda, per aquests propers anys, posant l’accent en sectors estratègics de necessitat immediat com el sector d’El Mas i El Fugurull, i deixant per un futur uns possibles o no, creixements que es preveuen en el PDU. Manlleu, segons el PDU, passaria a formar part de la ciutat Riu, junt amb masies de Voltregà, Sant Hipòlit i els Torellons. Com diu el PDU ara es viu d’esquenes al riu Ter i es considera necessari que el riu passi a ser un element determinant de la ciutat. El PDU suggereix aprofitar una zona plana situada a la part nord del municipi per enquibir tot el futur creixement com a continuació de la trama existent. Des de l’equip de redacció del POUM creiem que aquest creixement s’ha de fer d’una manera continguda, és a dir, no cal posar tant sòl urbanitzable al mercat de cop, doncs cal poder créixer d’una manera molt més continguda, ordenada i controlada. També creiem que les idees de no donar l’esquena al riu Ter i de crear una nova estació ferroviària són bones, però creiem que per potenciar molt més el riu el que s’ha de fer, precisament, és saltar a l’altre costat del riu i fer que el passeig del Ter, el Ter, el canal del Ter i els espais d’equipaments existents siguin el veritable centre de la ciutat. Això passa per apostar d’una manera decidida per la creació d’un gran barri al Fugurull, creant equipament de caràcter municipal i supramunicipal en aquest sector i creant el nou pont del segle XXI, que complementi l’actual pont del segle XIV. L’idea de fer una nova estació de tren per al nou creixement i la ordenació que nosaltres proposem de creixement, fa que no sigui necessària en el lloc que preveu el PDU en la part nord de l’eix Vic-Olot. En canvi si que creiem que és necessari i important, que els creixements de Manlleu facin que el centre gravitatori de la ciutat s’aproximi a l’estació de ferrocarrils actual i que des del POUM es facin unes reserves per al sistema ferroviari molt importants en el lloc on tenim l’actual estació, per a poder incorporar en un futur, una millora de comunicacions tant a nivell comarcal com a nivell regional. També apostem per aquesta actual situació ferroviària ja que el pla contempla a ponent d’aquesta gran àrea equipamental ferroviària, un nou sector de creixements per activitats econòmiques que hauran d’estar molt vinculades amb el transport públic i ferroviari.



M e m ò r i a 33

7. FONAMENTS JURÍDICS DEL PLA

Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha redactat i formulat d’acord amb la legislació urbanística vigent en especial els articles 57 i 58 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, en endavant Llei d’Urbanisme i demés legislació sectorial vigent aplicable.

L’entrada en vigor l’ 1 de setembre de 2006 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme, ha fet necessària l’adaptació del pla i de les seves normes a aquest text reglamentari.

Són d’aplicació, també, el conjunt de disposicions estatals configurades com a normes bàsiques, i més concretament aquelles disposicions amb aquest caràcter contingudes en la Llei 8/2007, de 28 de maig, estatal, de Sòl i el decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.

El POUM incorpora i s’adequa als grans trets bàsics que constitueixen els objectius i principals determinacions establertes a la Llei d’Urbanisme, entre aquests trets bàsics i determinacions citarem les següents:

Establir el model territorial d’acord amb l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible, de manera que es tradueixin en la utilització racional del territori, la qualitat de vida, i el respecte al medi ambient.

El POUM s’inspira en els principis generals determinats per la Llei de necessitat de garantir un desenvolupament sostenible del territori, de participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics, la funció social de la propietat, la definició del contingut normal d’aquesta, l’equidistribució equitativa de les càrregues i dels beneficis, la participació pública, els programes de participació ciutadana, el requisit del compliment dels deures per l’exercici dels drets, les directrius sobre l’hermenèutica de les normes urbanístiques, la nul·litat de les reserves de dispensació, l’acció pública per a exigir el compliment de l’ordenament urbanístic i la jerarquia normativa.

D’altra banda, la plasmació de les determinacions de la Llei d’urbanisme en el POUM, es fa palesa en el règim urbanístic del sòl que aquest configura, així es categoritzen el sòl urbà com a consolidat i no consolidat, i el sòl urbanitzable en delimitat i no delimitat, i es reconeix la classificació com a sòl no urbanitzable als terrenys així classificats bé per llur incompatibilitat amb la transformació o bé per llur inadequació al desenvolupament urbà, per raó dels règims de protecció especial establert o pels valors i les finalitats a assolir, entre les quals s’inclou la utilització racional del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament sostenible que aquest POUM adopta.

Bona part del sòl no urbanitzable es classifica com a tal en el present POUM en considerar que tot i que primordialment és agrícola i més o menys planer, el mateix gaudeix de valors paisatgístics, culturals, agrícoles, ecològics tots ells ressaltats en l’informe mediambiental que acompanya aquest instrument; sòl que a més desenvolupa una funció de corredor de nexe biològic; Aquest sòl que es classifica com a no urbanitzable es considera inadequat per al desenvolupament urbà, atenent les finalitats i objectius del pla d’utilització racional del territori conforme el model territorial que ha escollit la proposta del pla, fonamentat en el desenvolupament sostenible, per contra els creixements s’han situat conforme les previsions del POUM en àrees on racionalment és possible i raonable el desenvolupament urbà, protegint la resta de sòl considerat com a no adequat, tot i destacant-ne els valors abans referits.

En la categoria de sòl no urbanitzable, el POUM regula cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos, regula els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles, n’estableix els llindars, i incorpora el catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.



M e m ò r i a 34

Sense perjudici que en un futur es pugui promoure i desenvolupar un Programa d’Actuació Urbanística Municipal conforme es determina a la Llei, s’ha optat per promoure el POUM no acompanyat d’aquest Programa.

D’altres trets bàsics que incorpora el POUM a títol enunciatiu són els següents:

La reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública del sòl corresponent al 20% del sostre i el 10% d’habitatge concertat que, per a l’ús residencial de nova implantació en sòl urbà i urbanitzable conforme determina la Llei i el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

La concreció dels dos sistemes d’actuació previstos a la Llei: el de reparcel.lació i el d’expropiació. El sistema de reparcel.lació és el més comú i es subdivideix en les diferents modalitats que ofereix l’actuació urbanística no expropiatòria. Aquestes són la de compensació bàsica, la de compensació per concertació i la de cooperació.

El POUM preveu en les seves Normes Urbanístiques la possibilitat de l’ocupació directa dels sistemes generals i locals, inclosos en sectors o polígons d’actuació als efectes de llur gestió tal i com legal i reglamentàriament esta previst.

Com a figures de desenvolupament del Pla o planejament derivat, el POUM preveu els Plans Especials Urbanístics, els Plans de Millora Urbana (en sòl urbà consolidat o no consolidat), els plans parcials urbanístics i els plans parcials de delimitació.

També cal remarcar que el POUM adopta el règim i determinacions establertes a la Llei d’Urbanisme pel que fa a les reserves per a sistemes urbanístics generals i locals, també adequa a les determinacions legals la definició d’aprofitament urbanístic i les regles per la seva ponderació, el règim de drets i deures dels propietaris en les diferents categories de sòl, i molt especialment, a banda del règim de drets i deures en les categories de sòl urbà i urbanitzable, cal destacar el règim d’ús i procediments d’aprovació de determinats projectes en sòl no urbanitzable.

Cal dir també que el POUM en funció de les diferents categories de sòl estableix les següents determinacions:

- En el sòl urbà:

. Aplica les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes generals i locals. . Assigna usos detallats per a cada zona. . Regula els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions. . Determina quins valors arquitectònics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits. . Regula l’ús del subsòl.

- En sòl urbà consolidat i en aquells àmbits de sòl urbà no consolidat pels quals delimita polígons d’actuació:

. Detalla l’ordenació urbanística del sòl i fixa els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació, establint les determinacions adients conforme la Llei d’Urbanisme pel que fa a l’ordenació de volums. . Precisa conforme determina la Llei d’Urbanisme les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, n’avalua el cost i en divideix l’execució en etapes. . Estableix quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.

- En el sòl urbà no consolidat, subjecte a Plans de Millora Urbana:



M e m ò r i a 35

. Es fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats i els usos principals i compatibles, establint les determinacions pròpies que hauran de regir el corresponent Pla de Millora Urbana.

- En el sòl urbanitzable delimitat:

. A més d’altres determinacions, es concreta la delimitació dels sectors i per cadascun d’ells, els índexs d’edificabilitat bruta, la densitat màxima, i els usos principals i compatibles.

El present POUM es sotmet al règim de formulació i tramitació que es preveu a la Llei d’Urbanisme, en especial s’acomoda al règim establert a l’article 83 de la referida Llei.

El règim de la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl que la normativa del POUM estableix, s’acomoda al que es disposa al Títol Sisè de la Llei d’Urbanisme incorporant les seves determinacions també pel que fa al règim d’ordres de suspensió d’obres i llicències, restauració de la realitat física alterada i disciplina urbanística.



M e m ò r i a 36

8. PLANS DE MILLORA URBANS, POLIGONS D’ACTUACIÓ I SECTORS.

8.1. Els Plans de Millora Urbana

S’estableixen per a l’execució d’aquest Pla d’Ordenació Urbana Municipal en el sòl urbà els següents PMU:

PMU-1. - Pla de Millora Urbana Brocato PMU-2. - Pla de Millora Urbana Mas Roca PMU-3. - Pla de Millora Urbana Els Rentants PMU-4. - Pla de Millora Urbana Parc de l’Erm PMU-5. - Pla de Millora Urbana Molí Muntada PMU-6. - Pla de Millora Urbana Casanova d’en Boix PMU-7. - Pla de Millora Urbana Ter

Els objectius pel que fa a cadascun d’aquests Plans de Millora Urbana són:

PMU-1 Pla de Millora Urbana Brocato

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’est del nucli de Manlleu, entre els carrers Torrent de la Borina, de l’Esquirol i la carretera de Roda. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 10.874,30 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització del sector aprovat recentment, que realitza una transformació d’ús de sòl industrial a residencial.

PMU-2 Pla de Millora Urbana Mas Roca

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat entre el Passeig de Sant Joan i el carrer Mossèn Aulet. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 7.525,00 m2 2. OBJECTIUS: a. Ordenar el desenvolupament de l’illa on es situa el mas Roca. b. Crear una nova zona d’equipaments a l’entorn del Mas Roca. c. Aconseguir la permeabilitat entre el passeig de Sant Joan i el parc de l’Erm. d. Configurar els fronts edificats al llarg dels carrers Montseny i Garcia.

PMU-3 Pla de Millora Urbana Els Rentants

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat al sud del nucli de Manlleu, entre el passeig de Sant Joan i el carrer del Bisbe Aguilar amb façana al riu Ter. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 11.871,65 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització del passeig del Ter, connectant el passeig de Sant Joan amb el museu del Ter. b Es reserva com a zona verda el sòl proper al canal Industrial per crear un passeig per a vianants. c. S’hauran de conservar la xemeneia i les turbines de Ca l’Estapé i l’edifici de Ca l’Areñas (fitxes P8 i U37 del Catàleg de béns a protegir) d. Els blocs amb front al passeig del Ter no podran ubicar habitatges en planta baixa.



M e m ò r i a 37

PMU-4 Pla de Millora Urbana Parc de l’Erm

1. ÀMBIT a. Àmbit discontinu que inclou el sòl situat entre el Passeig de Sant Joan i els carrers Garcia Estrada i Mossèn Guàrdia i un terreny situat al centre del Parc de l’Erm.. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 6.751 m2 2. OBJECTIUS: a. Ordenar el desenvolupament de l’illa delimitada pels carrers Garcia estrada, Pintor Guardia i Doña Blanca.

PMU-5 Pla de Millora Urbana Molí Muntada

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat al sud del nucli de Manlleu, entre el carrer del Pont, el passeig del Ter i el passeig de Sant Joan. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 1.897,57 m2 2. OBJECTIUS: a. Canviar l’ordenació tipològica i arquitectònica per a la renovació urbana d’aquest sector o front. b. Obtenció de la cessió amb l’espai de les turbines del Molí Muntada com a equipament (fitxa R3 del Catàleg de béns d’interès a protegir). Caldrà cedir tot l’espai necessari pel correcte funcionament de la turbina. b. Caldrà mantenir l’edifici de Can Muntada (fitxa U36 del Catàleg de béns d’interès a protegir). d. L’edificació s’integrarà a la trama urbana existent.

PMU-6 Pla de Millora Urbana Casanova d’en Boix

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’est de Manlleu, al costat de la rotonda i la carretera BV-5222. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 5.045,55 m2 2. OBJECTIUS: a. Canvi de tipologia del sector per assimilar-se a les illes veïnes. b. Construcció d’un vial en cul de sac que doni accés a les noves edificacions. c. Obtenció de zones verdes al costat de la carretera.

PMU-7 Pla de Millora Urbana Ter

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’oest del nucli de Manlleu, entre el carrer Josep Serra Sió, el passeig del Ter i un carrer sense nom. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 4.944,30 m2 2. OBJECTIUS: a. Ordenació de l’edificació per obtenir un vial de més amplada.

8.2. Els Polígons d’actuació Urbanística.

S’estableixen per a l’execució d’aquest Pla d’Ordenació Urbana Municipal en el sòl urbà els següents PAU:

PAU-1.- Polígon d’Actuació Urbanística Estació PAU-2.- Polígon d’Actuació Urbanística La Teularia PAU-3.- Polígon d’Actuació Urbanística La Piara



M e m ò r i a 38

PAU-4.- Polígon d’Actuació Urbanística Font de Tarrés 1 PAU-5.- Polígon d’Actuació Urbanística Font de Tarrés 2 PAU-6.- Polígon d’Actuació Urbanística Can Sanglas PAU-7.- Polígon d’Actuació Urbanística Vista Alegre PAU-8.- Polígon d’Actuació Urbanística Can Garcia PAU-9.- Polígon d’Actuació Urbanística Rusiñol 1 PAU-10.- Polígon d’Actuació Urbanística Rusiñol 2 PAU-11.- Polígon d’Actuació Urbanística Estació 2

Els objectius pel que fa a cadascun d’aquests Polígons d’Actuació, són:

PAU-1 Polígon d’Actuació Urbanística Estació

1. ÀMBIT a. Sector discontinu format per: terrenys al costat de l’estació de ferrocarrils amb front al passeig de l’Estació i al carrer Rusiñol, terreny a la cantonada entre el passeig de l’Estació i al carrer Rusiñol i edificacions del carrer d’Enric Delaris, darrera de l’edifici de l’Ajuntament. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 4.403,25 m2 2. OBJECTIUS: a. Requalificació dels terrenys propers a l’estació que estaven qualificats d’equipament i passen a ser residencial. b. Obtenció d’unes edificacions contigües a l’edifici de l’Ajuntament amb front al carrer Enric Delaris que es qualifiquen com a equipament. c. Obtenció de la cessió d’una illa qualificada de zona verda.

PAU-2 Polígon d’Actuació Urbanística La Teularia

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’est del nucli de Manlleu, entre l’Avinguda Puigmal i la carretera B-522. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 41.786,13 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització del sector aprovat recentment i que ja disposa de reparcel·lació aprovada.

PAU-3 Polígon d’Actuació Urbanística La Piara

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat al centre de Manlleu, entre els carrers Vendrell i Sant Antoni. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 15.565,03 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització del sector aprovat recentment.

PAU-4 Polígon d’Actuació Urbanística Font de Tarrés 1

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’est del nucli de Manlleu, a la zona industrial. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 68.874 m2 2. OBJECTIUS: a. Reurbanització del sector i cessió del sòl per sistemes que no es va cedir. b. No s’amplia el sòl industrial ni l’edificabilitat.



M e m ò r i a 39

PAU-5 Polígon d’Actuació Urbanística Font de Tarrés 2

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’est del nucli de Manlleu, a la zona industrial. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 14.884,49 m2 2. OBJECTIUS: a. Reurbanització del sector i cessió del sòl per sistemes que no es va cedir. b. No s’amplia el sòl industrial ni l’edificabilitat.

PAU-6 Polígon d’Actuació Urbanística Can Sanglas

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat al sud de Manlleu, entre els carrers de Torrent Magí i d’Osona, amb cantonada al carrer del bisbe Aguilar. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 15.206,00 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització del sector aprovat recentment i que ja disposa de reparcel·lació aprovada.

PAU-7 Polígon d’Actuació Urbanística Vista Alegre

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat al sud de Manlleu, a la riba dreta del Ter, donant front a la via Ausetània. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 1.626,66 m2 2. OBJECTIUS: a. Ordenació de l’edificació amb front a la via Ausetània, millorant els accessos tant rodat com per a vianants. b. Urbanització d’un passeig a la via Ausetània.

PAU-8.- Polígon d’Actuació Urbanística Can Garcia

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat entre els carrers Garcia Estrada, Pintor Guàrdia i Mossèn Aulet. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 2.125,00 m2 2. OBJECTIUS: a. Substitució de les edificacions existents.

PAU-9.- Polígon d’Actuació Urbanística Rusiñol 1

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’oest del nucli de Manlleu, entre els carrer Rusiñol i l’avinguda de la Diputació. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 4.701,04 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització d’uns terrenys amb fort pendent que es troben enmig del nucli urbà. b. Connexió dels extrems del carrer Clavelles. c. Connexió transversal entre els carrers Clavelles i Rusiñol, com a continuació del carrer Tarafa. d. No s’amplia el sòl residencial ni l’edificabilitat.



M e m ò r i a 40

PAU-10.- Polígon d’Actuació Urbanística Rusiñol 2

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’oest del nucli de Manlleu, entre els carrer Rusiñol i l’avinguda de la Diputació. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 5.843,24 m2 2. OBJECTIUS: a. Urbanització dels vials. b. No s’amplia el sòl residencial ni l’edificabilitat.

PAU-11.- Polígon d’Actuació Urbanística Estació 2

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’oest del nucli de Manlleu, al costat de l’estació de tren. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 1.970,35 m2 2. OBJECTIUS: a. Obtenció de la cessió de vials i urbanització.

8.3. Els sectors de desenvolupament del sòl urbanitzable.

S’estableixen des d’aquest Pla d’Ordenació Urbana Municipal els següents sectors urbanitzables:

PPU-1.- Pla Parcial Urbanístic El Mas PPU-2.- Pla Parcial Urbanístic Serrallo – Benet - Poquí PPU-3.- Pla Parcial Urbanístic El Fugurull PPU-4.- Pla Parcial Urbanístic Pont Est PPU-5.- Pla Parcial Urbanístic Can Llanes PPU-6.- Pla Parcial Urbanístic El Verdaguer 2 PPU-7.- Pla Parcial Urbanístic L’Estació PPU-8.- Pla Parcial Urbanístic La Comella PPU-9.- Pla Parcial Urbanístic El Dulcet PPU-10.- Pla Parcial Urbanístic Pompeu Fabra PPU-11.- Pla Parcial Urbanístic Bellfort

Els objectius pel que fa a cadascun d’aquests Plans Parcials Urbanístics són:

PPU-1 Pla Parcial Urbanístic El Mas

1. ÀMBIT a. Àmbit discontinu que comprèn els terrenys situats al nord de Manlleu i un terreny al costat del carrer Serrallo i proper al carrer Vilamirosa. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 600.939 m2 2. OBJECTIUS: a. Continuar el desenvolupament de la Modificació Puntual del Pla General que ja va ser iniciada amb anterioritat a la revisió del POUM.

PPU-2.- Pla Parcial Urbanístic Serrallo – Benet - Poquí

1. ÀMBIT a. Discontinu: Comprèn els terrenys situats a l’oest de Manlleu, al costat esquerre de la carretera BV-5224 i sobre l’avinguda Roma, com a acabament de l’eixample existent, i els



M e m ò r i a 41

terrenys situats a l’accés de Manlleu des de la carretera de Vic. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 291.039 m2 2. OBJECTIUS: a. El model de creixement residencial escollit comporta una ordenació de l’edificació compacte amb diversificació d’usos. b. Urbanització de la ronda oest de Manlleu, connectant-se al nord amb la rotonda del PPU el Mas en l’encreuament amb la carretera i la sud amb la construcció d’una rotonda en l’encreuament amb l’avinguda Roma que ajudi a distribuir el trànsit. c. Es donarà continuïtat a la secció de l’avinguda Roma fins a la rotonda del PPU7 (abans del pont sobre el ferrocarril) d. Aquesta ronda s’ha de tractar com a vial de passeig i ha de ser la façana final de Manlleu, de manera que no es permet edificar a l’altre costat de la ronda. e. Caldrà donar continuïtat a la trama urbana existent i als vials que es troben en cul de sac. f. Caldrà mantenir la masia el Benet (fitxa MU7 del Catàleg de béns a protegir)

PPU-3 Pla Parcial Urbanístic El Fugurull

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats al sud de Manlleu, a la riba dreta del Ter, al costat de la carretera de Vic. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 290.567 m2 2. OBJECTIUS: a. El model de creixement residencial escollit comporta una ordenació de l’edificació compacte amb diversificació d’usos. El sector també pretén oferir sòl per a tipologia unifamiliar aïllada, equilibradament amb d’altres tipologies, en resposta a un dèficit històric de Manlleu. b. Urbanització del nou pont d’accés des de Vic que connectarà la carretera de Vic, a través d’un vial principal de distribució del sector i una rotonda, amb el carrer Vilamirosa, que és un dels vials principals de trànsit nord-sud. Aquest pont disposarà d’una secció aproximada de 16 m amb voreres per a vianants i carril bici. c. Obtenció de sòl per equipaments amb superfície suficient per a la ubicació d’un IES, proper al nou pont i al Ter. d. Aconseguir que la ciutat de Manlleu integri el riu Ter a la trama urbana, equilibrant el creixement a l’altra riba i ajudant a consolidar i equipar el barri de Vista Alegre. Aquest sector ha de disposar de diversitat d’usos i tipologies. e. Es traslladarà el camp de futbol que queda afectat per la construcció del nou pont. f. Caldrà mantenir la masia del Fugurull i la capella de Sant Julià de Vilamirosa (fitxes MU1 i E5 del Catàleg de béns d’interès a protegir) g. Obtenció d’una franja de zona verda que es concentrarà al sud-oest. h. En aquest sector existeix un conveni subscrit amb els promotors per garantir l’impuls de l’actuació.

PPU-4 Pla Parcial Urbanístic Pont Est

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats al sud de Manlleu, a la riba dreta del Ter, entre el parc de la Devesa i la Fundició Dúctil Benito. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 116.400 m2 2. OBJECTIUS: a. El model de creixement residencial escollit comporta una ordenació de l’edificació compacte amb diversificació d’usos. b. Ampliació del raval sud de Manlleu, situat a la riba dreta del Ter.



M e m ò r i a 42

c. Construcció de la ronda sud i del pont est que connecti la carretera de Vic amb el carrer Torrent de la Borina amb una secció de 16 metres. Aquesta ronda s’ha de tractar com a vial de passeig.

PPU-5 Pla Parcial Urbanístic Can Llanes

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats a l’est de Manlleu, al costat est del camí de Can Llanes cap al club de tenis. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 23.784 m2 2. OBJECTIUS: a. Millora de l’accés al barri del Vicenç. b. Cessió del sòl d’equipaments i zones verdes corresponent. c. Ordenar els habitatges unifamiliars al costat del límit del terme municipal.

PPU-6 Pla Parcial Urbanístic El Verdaguer 2

1. ÀMBIT a. Inclou el sòl situat a l’est de Manlleu, a la zona industrial, entre els carrers Fontcoberta, Font de Terrers, Sogorb i Andreu Costa. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 81.513 m2 2. OBJECTIUS: a. Adequació de les seccions dels vials i de la dimensió de la rotonda prevista i execució de les mateixes. b. Canvi d’illa industrial amb naus aïllades a naus entre mitgeres, assimilant-se a les illes veïnes. c. Caldrà mantenir la masia el Verdaguer (fitxa MU5 del Catàleg de béns d’interès a protegir) d. En aquest sector existeix un conveni subscrit amb la propietat per tal d’impulsar el desenvolupament de l’actuació.

PPU-7 Pla Parcial Urbanístic L’Estació

1. ÀMBIT a. Àmbit discontinu que inclou els terrenys situats a l’oest de Manlleu, al costat de les vies del ferrocarril i sota la carretera BV-4608 i les zones verdes al costat de l’estació. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 34.041 m2 (+ 4.450 m2 de la riera i la seva afectació) 2. OBJECTIUS: a. Creació d’un sector industrial que permeti resoldre l'imatge del municipi des de l’estació del tren. b. Caldrà resoldre la façana del riu Ter recuperant el camí de vora riu. c. S’haurà de resoldre l’accés al sector des de la carretera BV-4608 a través d'una rotonda que també donarà accés al PPU8. d. Es conservarà la llera de la riera com a entorn natural. e. Obtenció de la zona verda del costat de l’estació. f. S’haurà de fer un estudi volumètric de l’edificació per evitar l'impacte paisatgístic.

PPU-8 Pla Parcial Urbanístic La Comella

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats a l’oest de Manlleu, al costat de la carretera BV-4608. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 301.191 m2 2. OBJECTIUS:



M e m ò r i a 43

a. Creació d’un parc industrial amb parcel·les grans i indústria neta a l’accés a Manlleu des de Sant Hipòlit de Voltregà. b. Obtenció de cessions per equipaments i zones verdes que es situaran a l’àmbit proper a la línia de ferrocarrils i al riu Ter, creant una gran àrea equipamental. Els equipaments del sector es destinaran a centre de serveis a les empreses i a la formació continuada. c. Previsió d’una franja de verda a cada banda de la carretera. d. Es realitzarà un vial de ronda per poder accedir a les parcel·les. e. Es crearà un consorci per gestionar aquest sector. f. Caldrà conservar les masies de La Comella i El Dolcet (fitxes MU3 i MU4 del Catàleg de béns d’interès a protegir).

PPU-9 Pla Parcial Urbanístic El Dolcet

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats a l’oest de Manlleu, entre la carretera BV-4608 i el Ter. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 38.806 m2 2. OBJECTIUS: a. Classificació d’un sòl no urbanitzable amb activitat industrial existent. b. Obtenció de cessions per equipaments i zones verdes que es situaran propers al riu Ter. c. Millora del vial d’accés a la indústria. d. S’hauran de preservar els edificis amb interès patrimonial. e. Dotar el sector dels serveis urbanístics adequats als requeriments tècnics dels usos industrials del sector.

PPU-10 Pla Parcial Urbanístic La Salut

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats a l’est de Manlleu, al costat de la carretera B-522, direcció a Santa Maria de Corcó. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 37.834 m2 2. OBJECTIUS: a. Ubicació d’usos comercials i de serveis a l’accés a Manlleu des de Santa Maria de Corcó. b. Construcció d’una rotonda a l’encreuament amb la carretera de Santa Maria de Corcó.

PPU-11 Pla Parcial Urbanístic Bellfort

1. ÀMBIT a. Comprèn els terrenys situats al nord de la zona industrial de Manlleu. L’àmbit s’especifica en els plànols d’ordenació a E: 1/1000. b. Superfície de l’àmbit: 49.277 m2 2. OBJECTIUS: a. Completar l’execució de la ronda nord de Manlleu fins a connectar amb el carrer de la Font de Terrers. b. Aquesta ronda s’ha de tractar com a vial de passeig i ha de ser la façana final de Manlleu, de manera que no es permet edificar a l’altre costat de la ronda. c. Obtenció d’un camí de servei darrera la zona industrial de Font de Tarrés pel pas de col·lectors.



M e m ò r i a 44

9. LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL NOU PLA.

Sota les conclusions de les diagnosis extretes en els apartats anteriors cal dir que el model de creixement d’aquest nou pla ha de regenerar els teixits interns de la ciutat actual, compactar els creixements proposats, diversificar els usos i les activitats, interrelacionar la ciutat amb el paisatge rural, aprofitar la situació de Manlleu dins la comarca, potenciar els sectors d’activitats econòmiques, i activar polítiques públiques de la gestió del sòl i de l’habitatge. En els següents apartats es desenvolupa aquest model amb operacions molt concretes:

9.1 Potenciar el desenvolupament de la façana del riu Ter dins els terrenys urbans del terme municipal. − Manlleu està en una situació privilegiada dins la plana d’Osona i amb un grau de

desenvolupament mitjà: la proximitat dels eixos varis de comunicacions., l’entorn natural, els meandres del riu Ter, ...

− Conservació, protecció i potenciació del sector agrícola de l'entorn. − Cal apostar pel desenvolupament d'una nova tecnologia vinculada al món dels serveis, de

les energies alternatives, del turisme i del coneixement. − Reordenar alguns espais urbans com la zona dels rentants, La Piara i el Molí Muntada.

9.2 Potenciar els diferents tipus de comunicacions i especialitzar-los: − La transversalitat entre els municipis propers (Vic, Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló, Roda

de Ter,...). − Els ferrocarrils com a mitjà de transport del futur, tant de mercaderies com de passatgers. − La construcció del pont de Vilamirosa com a pont del segle XXI. − Especialitzar tota la circulació del barri vell com a circulació rodada local i per a vianants. − Creació prioritària de les bosses d'aparcament públic properes al barri antic. − Jerarquitzar viaris de l’eixample tenint en compte la secció per col·locació d'arbrat. − Tractament dels eixos principals com a passeig i incorporació del carril bici i ampliació de

voreres. − Previsió d’una xarxa de carril bici que connecti les diferents àrees amb els equipaments i

l’estació de tren. − Definir una xarxa bàsica de camins rurals. − Donar solució als accessos a les zones industrials eliminant el trànsit de vehicles pesants

de l’interior del nucli (ronda sector Mas).

9.3 Consolidar unes zones d’atracció de la població dins de Manlleu: − Crear un pol d’atracció comercial a les zones de Dalt Vila i Baix Vila, i un espai d’oci i de

passeig dels habitants. − Refermar la zona del Parc del Ter com a una àrea lúdica i de modernitat dins del municipi,

capaç d’atreure a la població jove del municipi i d’atreure visitants de fora del municipi. Potenciar els Eixos de Passeig de Sant Joan, Avinguda Roma, Avinguda Puigmal, Plaça dels Àlbers, Carrer Sant Jaume, Carrer Baixa Cortada, Carrer de l’Horta d’en Font, i Carrer del Bisbe Morgades, com a zones d’activitat econòmica i dinàmiques, i com els principals centres de negocis del municipi.

9.4 Crear una xarxa d'equipaments: És un objectiu bàsic el de crear una zona central d’equipaments en cada barri. En quan al nucli de Manlleu es volen aconseguir dos objectius a nivell d’equipaments: − El primer és el de potenciar l’eix del nou pont de Vilamirosa cap a l’accés del Fugurull, a on

hi hauria un gran centre amb equipaments escolars per a potenciar aquest sector. − El segon és el d’aprofitar la gran àrea nova d’equipaments a l’entorn de l’estació de

ferrocarrils per a donar-li usos i activitats a nivell municipal i intermuncipal.



M e m ò r i a 45

9.5 Xarxa d’espais verds: Localitzats en les següents zones: − Aprofitament d’àrees de parcs i jardins més al costat del riu Ter i sobretot a l’altre costat

junt a la Devesa i als espais inundables de la fàbrica Benito. − Parc a la part nord del municipi a la nova zona de creixement que separa les noves zones

industrials del Mas i les zones residencials. Aquest parc s’endinsa fins al sòl no urbanitzable agrícola.

9.6 Clarificació dels àmbits de les àrees industrials. Actualment el sector industrial situat a llevant del casc urbà de Manlleu arriba a la seva colmatació i es proposa la seva ampliació en el sector del Mas. Amb el criteri de compactació dels teixits urbans es configuren altres sectors industrials com els del Verdaguer 2 i el de Bellfort.

9.7 Sòl urbanitzable residencial. Ordenar els nous processos de creixement a l'entorn de la ciutat ja construïda creant àrees d'habitatge de primera residència de diverses densitats. Els usos residencials es situaran a la plataforma als costats de l’eixample de la ciutat i amb una decrement de les densitats residencials a mesura que es limita amb el sòl no urbanitzable.

La delimitació dels àmbits de planejament proposats intenta ajustar-se a la topografia i a l'estructura de la propietat del sòl per tal de fer possible la viabilitat del seu desenvolupament.

9.8 Sòl no urbanitzable. La intervenció en el sòl rural del municipi de Manlleu es fa des de la voluntat de valorar el territori no com a negatiu de la ciutat i el seu desenvolupament sinó com a suport de l'existència i subsistència d'aquesta, en la concepció d’un hàbitat del conjunt ciutat més territori, buscant la simbiosi entre tots dos.

El sòl no urbanitzable comprèn terrenys que es caracteritzen per les condicions naturals i el caràcter pròpiament rural, que s’han considerat com a inadequats per al desenvolupament urbà, ja sigui per ésser incompatibles amb llur transformació per raó del seu règim d’especial protecció, determinacions de plans de caire superior o per motiu de la seva subjecció a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic; o bé –en la seva major part- perquè es consideren inadequats per a ésser transformats amb la finalitat de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model adoptat pel POUM, de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix l’article 3 de la Llei 1/2005, d’Urbanisme.

En aquest sòl no hi són permesos els processos d'urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb l'aprofitament natural del territori.

Els objectius generals de la proposta dins el sòl no urbanitzable són: − Potenciació de la imatge global del municipi definida per: zona rural, zona forestal de valor,

zona agrícola de valor i zona d’interès ecològic i paisatgístic i zona d’altres usos. − Definició de l'estructura bàsica de camins rurals des del punt de vista paisatgístic i

d'irrigació de tot el territori amb accés als punts d’interès com equipaments, fonts, elements de valor històric, masies, ...

− L’ordenació de l'habitatge i de les activitats agropecuàries en la zona rural: manteniment de les edificacions existents en sòl no urbanitzable per tal d'evitar la proliferació de demandes en aquest tipus de sòl així com la creació de futurs nuclis de població.



M e m ò r i a 46

Els usos dominants per al sòl no urbanitzable són els següents:

Zona rural. Compren la unitat paisatgística descrita com a agrícola – ramadera, sòls on s’hi localitzen edificacions relacionada amb l’activitat ramadera i compren també els terrenys del voltant immediat.

Zona forestal de valor: Compren els reductes de boscos de roures dispersos pel municipi, així com espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes relacionats. Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d'aquests, i els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la forestació o la reforestació.

Zona d’interès ecològic i paisatgístic: Correspon a la plantació arbòria anomenada La Devesa que hi ha al meandre brusc que fa el Ter cap al sud, a l’extrem sud-est del terme municipal. També comprèn els terrers calcaris del terme municipal, principalment situats sobre de la cota 500, que són espais característics del territori, molt erosionables, d’alt valor ambiental (paisatgístic, ecològic, etc.) i sòl de Riberals en sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes situats al costats de rius, rieres, i torrents. Els paratges situats en els límits de rius, rieres, i torrents no forestals

Zona agrícola de valor: Sòls que atenent al seu valor paisatgístic, agrícola, històric i ambiental, des de l’òptica municipal, els considera inadequats per al desenvolupament urbà i claus per a garantir la utilització racional del sòl i la qualitat de vida, d’acord amb el model escollit de desenvolupament urbanístic sostenible conforme el què disposa l’article 3 de la Llei d’Urbanisme. El POUM considera que aquests sòls s’han de preservar del desenvolupament urbà, mantenint i potenciant els valors destacats. S’inclouen en aquesta categoria de sòl aquells sòls rústics originàriament agrícoles, conreats o no, que es considera des de la vessant ambiental, sostenible del territori i atenent al conjunt del municipi, no poden admetre més usos ramaders.



M e m ò r i a 47

10. JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA.

Segons les hipòtesis de creixement expressades en l’estudi demogràfic, es pot veure com el creixement de Manlleu serà sostingut i es podrà arribar a un escenari d’uns trenta mil habitants a partir del 2.020.

Es proposa compactar el nucli antic i concentrar al màxim els creixements al nucli de Manlleu per tal de potenciar-lo.

Aquest POUM ha optat per reduir el sostre edificat per habitatge plurifamiliar responent a les demandes reals del número d’habitants per habitatge, considerant-se com a estàndards 80 m2 construïts per habitatge plurifamiliar i 140 m2 per habitatge unifamiliar.

A nivell dels sectors i plans dibuixats en el POUM, s’ha tingut especial cura amb els vinculats a aconseguir eixos viaris bàsics com a sistemes generals i el conjunt de zones verdes i equipaments.



M e m ò r i a 48

11. REGULACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ D’USOS EN PLANTA BAIXA A DIVERSES DE LES PRINCIPALS ÀREES DEL MUNICIPI.

Mitjançant el present nou POUM, s’ha optat per regular la implantació dels usos en les plantes baixes dels edificis ubicats a les següents àrees: Baix Vila, Dalt Vila, Passeig del Ter, i Eixos següents: Passeig Sant Joan, Avinguda Roma, Avinguda Puigmal, Plaça dels Àlbers, Carrer Sant Jaume, Carrer Baixa Cortada, Carrer de l’Horta d’en Font, i Carrer del Bisbe Morgades.

Aquesta nova regulació persegueix un triple objectiu: a les dos primeres àrees (de restricció total i parcial d’usos diferents del comercial) es busca crear un pol d’atracció comercial i un espai d’oci i passeig dels ciutadans de la població. A la tercera àrea (de restricció selectiva d’usos) es busca crear un espai lúdic i de modernitat que atregui el jovent del municipi. I finalment a la quarta àrea (restricció de l’ús residencial) es busca consolidar uns eixos de la població dinàmics i amb una important activitat econòmica.

Afavoriment dels usos comercials en planta baixa dels edificis a les Àrees de Baix Vila i Dalt Vila: La presència d’activitats comercials als centres o nuclis antics i/o històrics de les ciutats s’ha considerat tradicionalment com a un element important de la dinamització de la vida social i econòmica d’aquestes zones, a la vegada que constitueix un element modulador o equilibrant dels diversos usos del sòl i de les edificacions. En aquest sentit, la implantació dels comerços als locals en plantes baixes dels edificis d’habitatges ha esdevingut el model urbanístic propi de les ciutats mediterrànies; model que contribueix al manteniment de l’activitat econòmica local, i a la creació d’espais de relació i convivència.

Aquesta activitat econòmica normalment es duu a terme en format de petita empresa familiar o unipersonal, que genera llocs de treball estables i de gran importància per als membres de les comunitats on es desenvolupen.

Els beneficis econòmics i socials que aquest model comercial produeix justifiquen la promoció de mesures i actuacions que assegurin la persistència i coexistència d’aquestes petites empreses, front a l’establiment d’altres tipus d’activitats econòmiques a les zones cèntriques de les ciutats.

En els darrers anys s’ha constatat un fet que pot suposar una amenaça per a la subsistència del model comercial de Manlleu. Aquest fet és la implantació d’altres activitats econòmiques de serveis, com entitats financeres, immobiliàries, empreses de treball temporal, etc., que mogudes per l’alt grau d’atracció que el centre ha assolit –gràcies precisament a les activitats comercials que preexisteixen-, envaeixen aquesta zona. Aquestes activitats es solen instal·lar a les plantes baixes dels edificis, provocant tres efectes constatables:

• Gràcies a una major capacitat econòmica, acaparen els locals en planta baixa dels edificis.

• Una concentració incipient d’aquest tipus d’activitats provoca -per estratègies comercials i de mercat- un efecte crida o amplificador del grau de concentració, de forma que els operadors d’aquests sectors tendeixen a concentrar-se o implantar-se a molt curta distància uns dels altres.

• Trenquen la continuat del comerç d’aparador, creant zones fredes.

Aquest fenomen té un efecte molt negatiu en el comerç d’aparador, perquè no té capacitat per poder competir amb aquests operadors en igualtat de condicions.

Per tal de defensar aquest model comercial, i de fer front a la situació abans exposada, s’han d’impulsar accions que permetin compatibilitzar l’exercici de tot tipus d’activitats econòmiques al centre de la ciutat, de forma que es pugui arribar a una situació d’equilibri o convivència. En



M e m ò r i a 49

aquest sentit, és evident que un dels instruments a l’abast dels Ajuntaments és l’ordenació de la implantació d’activitats i la concessió de les llicències oportunes. I, més concretament, la regulació dels usos urbanístics, i l’establiment de condicions del seu desenvolupament.

En definitiva, es tracta de que l’Ajuntament defineixi un model urbanístic que permeti la coexistència i equilibri dels usos en determinades zones de la ciutat, a través dels instruments que l’ordenament jurídic posa al seu abast, bàsicament, adequant la normativa urbanística de la ciutat al model de ciutat proposat.

D’aquesta manera, es proposa l’elaboració d’una regulació dels usos urbanístics que permeti la coexistència pacífica i equilibrada dels diversos tipus d’usos, creant una zona de concentració comercial amb poder d’atracció suficient per a constituir-se en un motor per al comerç i el desenvolupament urbà de la zona.

Amb aquest objecte, es proposa un doble model de règim de restricció d’usos:

• Restricció d’usos total: aquesta restricció opera, dins de l’àmbit del casc antic (Baix Vila), als carrers peatonals amb una gran tradició i vocació comercial. En aquestes zones es requereix una protecció intensiva de l’activitat comercial amb l’objectiu de potenciar la seva configuració com a un espai o eix de concentració comercial, motiu pel qual es preveu que en la planta baixa dels edificis únicament s’admetrà l’ús comercial.

D’aquesta manera, la implantació d’usos diferents del comercial (com per exemple, entitats financeres, bancs i caixes d’estalvis, serveis d’intermediació immobiliària, asseguradores, empreses de treball temporal, consultoris i despatxos professionals, locutoris, etc...) queda restringida a les plantes pis dels edificis.

• Restricció d’usos parcial: aquesta restricció opera a carrers que, sense tenir un tarannà tan eminentment comercial, també són molt cèntrics i de trànsit peatonal (Dalt Vila), motiu pel qual s’estima convenient potenciar-hi l’ús comercial. Aquest règim comporta una limitació de la implantació dels usos diferents a l’ús comercial en la planta baixa dels edificis, establint-se una distància mínima de separació entre aquests establiments no comercials de 50 metres transitables.

Els criteris en els quals ens hem basat per tal de configurar aquestes àrees o zones de concentració comercial, i per tal d’admetre determinades activitats o establiments i prohibir-ne d’altres, han estat els següents:

• Afavorir la implantació d’activitats que disposin d’aparadors atractius, de manera que afavoreixen i facin més amè el passeig dels ciutadans pel centre urbà.

• Afavorir la implantació d’activitats que tinguin un efecte d’atracció o reclam, que presentin una demanda important entre la ciutadania.

• Afavorir la implantació d’activitats que disposin d’un horari d’obertura al públic ampli (especialment que obrin dissabtes per la tarda, quan més passegen els ciutadans).

• Afavorir la implantació de comerços de productes no lligats a un ús professional, sinó a un ús domèstic, quotidià o d’oci.

Mitjançant aquesta regulació d’usos, també es preveu, a les zones de Dalt Vila i Baix Vila, l’eliminació del límit de superfície màxima dels locals destinats a ús comercial en planta baixa dels edificis, als efectes de donar cabuda a diversos formats de comerç (establiments d’una major envergadura) que puguin convertir-se en locomotores que revitalitzin el comerç en trama urbana del municipi.



M e m ò r i a 50

Restricció de l’ús residencial en les plantes baixes dels edificis ubicats als eixos de Passeig Sant Joan, Avinguda Roma, Avinguda Puigmal, Plaça dels Àlbers, Carrer Sant Jaume, Carrer Baixa Cortada, Carrer de l’Horta d’en Font, i Carrer del Bisbe Morgades. Aquests vials i places constitueixen per la seva extensió i per la seva ubicació diversos dels principals eixos del municipi. Es tracta, per tant, de zones cèntriques dins del municipi, algunes molt properes al casc antic i d’altres inserides dins del propi casc antic, a on es concentren una quantitat important de serveis.

És per aquest motiu que s’ha volgut accentuar el caràcter dinàmic d’aquests eixos afavorint la implantació d’activitats econòmiques, de manera que es potenciïn aquestes àrees com els principals centres de negocis del municipi.

Doncs bé, per tal d’aconseguir els objectius anteriors, i tenint en compte la tipologia d’edificis en alguns trams d’aquestes zones, on no hi ha un predomini de l’ús residencial en planta baixa, s’ha estimat necessari prohibir precisament l’ús residencial o d’habitatge en planta baixa per tal de consolidar la implantació d’altres usos, a més del comercial, relacionats amb activitats econòmiques, com ara l’ús d’oficines i serveis, hoteler, restauració, equipaments comunitaris, i industria integrada.

Restricció selectiva d’usos al Passeig del Ter. El Passeig del Ter s’integra dins de la zona que es coneix com a Parc del Ter. Aquesta zona s’ha anat convertint en els últims temps en un indret de reclam de la població jove del municipi, i de visita per a les persones que venen de fora del municipi (especialment per la presència del Museu Industrial del Ter).

Aquestes circumstàncies han posat de manifest la conveniència de potenciar aquesta zona com a un espai lúdic d’atracció tant per a la població jove com per als visitants de fora del municipi.

És per aquest motiu que s’ha procedit a admetre exclusivament, de manera selectiva, un conjunt d’usos que afavoreixen la consecució d’aquest objectiu, com són els usos comercial, de restauració, recreatiu, cultural, esportiu, de lleure, etc…

Caràcter garantista de la restricció d’usos configurada. Cal remarcar que el règim de restricció d’usos que es proposa és completament garantista amb el dret de les empreses a la lliure competència, i amb el dret a la lliure prestació de serveis dels operadors econòmics europeus a l’interior de la Comunitat Europea, com ho acredita la introducció de diversos límits que operen en els quatre models de restricció:

• d’una part, les restriccions es limiten a les plantes baixes dels edificis, sense afectar a la resta de plantes pis;

• a més, aquesta restricció no afecta a tota la planta baixa, ni a la totalitat de l’espai de la planta, sinó que afecten únicament a la part de l’edificació amb frontal al vial o plaça, i únicament fins a la meitat de la profunditat edificable possible de la planta baixa

• d’altra banda, les restriccions no afecten a la totalitat de les zones sobre les quals es practiquen (Dalt Vila, Baix Vila, Parc del Ter, i Eixos de Passeig Sant Joan, Avinguda Roma, Avinguda Puigmal, Plaça dels Àlbers, Carrer Sant Jaume, Carrer Baixa Cortada, Carrer de l’Horta d’en Font, i Carrer del Bisbe Morgades), sinó que afecten únicament i de manera selectiva a uns determinats vials i trams, als efectes d’intentar configurar un teixit de diferents eixos connectats que s’estengui per una part important del municipi, però deixant sempre dins d’aquestes zones diversos carrers adjacents o annexes, o trams, lliures de restricció.



M e m ò r i a 51

D’aquesta manera, els operadors econòmics d’usos restringits no presents a les zones de restricció que volguessin implantar-se dins d’aquestes zones, ho podrien fer instal·lant-se a les plantes pis dels edificis restringits, o bé a les plantes baixes dels edificis del carrers adjacents o annexes als eixos afectats per la restricció, que també es troben dins de les zones en qüestió. S’ha de tenir present a aquests efectes que els carrers annexes o adjacents als eixos sobre els quals es preveu practicar la restricció gaudeixen d’un trànsit i afluència de persones molt similar al que presenten els restringits.

En el cas dels operadors que volguessin implantar-se en la zona de restricció parcial, a més, podrien fer-ho a la planta baixa dels edificis ubicats dins d’aquests eixos restringits, respectant el límit de separació mínima amb els establiments destinats a activitats restringides.

Pel que fa específicament a la restricció d’usos diferents del comercial, cal assenyalar que la pròpia introducció d’un doble règim de restriccions (un de restricció total, i un altre de restricció parcial -més laxe- on es permeten “intercalar” activitats restringides entre les no restringides) constitueix també clarament una garantia i un límit dins d’aquest model de restriccions.

A més, aquest model de restricció d’usos el que pretén precisament és generar més vida urbana i un major nivell d’afluència i trànsit de persones en aquestes zones restringides; és a dir, no només als propis eixos restringits, sinó també a totes les vies annexes i adjacents. Per tant, el resultat final serà que tots els operadors econòmics (presents i futurs) que exerceixin les seves activitats tant a l’interior d’aquestes zones, com en les àrees adjacents o annexes, seran altament beneficiats per aquesta restricció d’usos.

D’altra banda, s’ha de matisar que aquest règim de restricció d’usos previst en cap cas afecta a aquelles activitats disconformes ja implantades.



M e m ò r i a 52

12. PLA D’ETAPES.

El pla d’etapes del POUM es programa a tres quadriennis, encara que hi hagi alguns sectors dels programats que es pugui allargar per sobre d’aquesta periodificació.

Primer quadrienni. En el primer quadrienni, es desenvoluparan els sectors estratègics per Manlleu. Pel creixement del nord hi ha El Mas que donada la seva importància pel tamany, l’estat avançat de la seva gestió, la diversificació d’usos, per poder obtenir la construcció immediata de la ronda nord, creiem que serà un dels motors del desenvolupament de Manlleu El segon sector a activar és el sector El Fugurull, donada la seva situació estratègica, el compliment del model proposat en el POUM, l’obtenció dels sistemes generals més importants per el canvi d’imatge del Manlleu del futur i també per el seu tamany. En el primer quadrienni, també s’acabaran de desenvolupar els polígons d’actuació de l’Estació, La Teuleria, La Piara, Font de Tarrés i Font de Tarrés 2, Can Sanglas, Can Garcia i Estació 2. També es portaran a terme els Plans de Millora Urbana de Brocato, Els Rentants, el Molí Muntada, Mas Roca i Parc de l’Erm. En quan a Plans Parcials seran els del Verdaguer 2, Can Llanes i L’Estació.

Segon quadrienni. En el segon quadrienni, es perllongaran, donada la seva magnitud, el desenvolupament dels sectors del Mas i El Fugurull i també es programen el polígon d’actuació de Vista Alegre, Rusiñol 1, Rusiñol 2 i el Pla de Millora Urbana del Ter. En quan a sectors de Pla Parcial seran el de Pont Est i Bellfort.

Tercer quadrienni. En el tercer quadrienni restarà fer les operacions que no són tan estratègiques, però que completen el model de compacitat de ciutat, com són els sectors del Serrallo–Benet-Poquí, El Dolcet, Pompeu Fabra i per últim, el sector d’activitats econòmiques de La Comella. Aquest sector, es reserva pel tercer quadrienni tot i ser una operació urbanística de primer ordre, ja que pot ésser un sector amb una vocació no tan sols municipal, si no territorial, en el sentit de fer un Parc d’Activitats Econòmiques de caire comarcal o regional, vinculat a la gestió pública. A més, en aquest tercer quadrienni s’ha programat el pla de millora de Casanova d’en Boix.



M e m ò r i a 53

13. MESURES ADOPTADES PER A UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL I UNA MOBILITAT SOSTENIBLES.

Introducció

L’Agenda 21, o sigui, el programa d’accions per assolir el desenvolupament sostenible pel segle XXI, es va aprovar a la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient celebrada a Rio de Janeiro el 1992.

El 1994, a la ciutat danesa d’Aalborg es va celebrar la Conferència Europea sobre la Ciutat Sostenible. Com a resultat de la conferència, es va redactar un document de compromís de les entitats locals en la participació de les iniciatives de l’Agenda 21, La carta d’Aalborg.

El present Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, pretén afrontar el planejament de Manlleu en la mesura que sigui possible, amb els criteris de sostenibilitat i de protecció Ambiental presents a la Carta d’Aalborg, així com presents també a la resta de Normativa que li és d’aplicació.

En aquest sentit, el present POUM incorpora una Documentació Medi ambiental específica de Manlleu, concretada en un estudi redactat per l’empresa SERPA i que s’adjunta com a documentació complementaria d’aquest POUM.

Criteris de sostenibilitat:

La Carta d’Aalborg manté que qualsevol planejament que s’afronti amb criteris de sostenibilitat, ha de realitzar propostes tendents a:

- Reduir l’ús dels combustibles fòssils de fins que els seus nivells d’alliberament del carboni siguin compatibles amb la capacitat d’absorció dels sistemes naturals.

- Desenvolupar i generalitzar fonts alternatives d’energia. - Reciclar i reutilitzar els materials. - Fomentar el consum responsable, racionalitzar l’ús de l’energia i els materials. - Garantir el sosteniment dels sistemes biològics. - Incrementar l’eficiència de cada material emprat.

El Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’urbanisme, defineix i concreta el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, basant-lo en els punts següents:

- La utilització racional del territori i del medi ambient comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

- Atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible, comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

- L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu de desenvolupament sostenible.

Criteris de protecció medi ambiental:

A Catalunya fa temps que aquests criteris estan àmpliament descrits i continguts en les diferents lleis i normes promulgades a l’objecte de garantir la protecció del medi ambient:



M e m ò r i a 54

- Llei d’urbanisme - Llei sobre bases del règim local. - Llei d’impacte ambiental. - Llei d’intervenció integral de la administració ambiental. - Llei d’aigües. - Llei forestal. - Llei d’espais naturals. - Llei reguladora dels residus. - Lleis de protecció dels animals. - Llei de protecció del ambient atmosfèric. - Llei de protecció contra la contaminació acústica. - Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. - Llei de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. - Real decret d’avaluació d’impacte ambiental. - Real decret sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries. - Normes de protecció del sòl i el patrimoni. - Pla d’espais d’interès natural - Decret d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació. - Codi de bones pràctiques agràries.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu s’ha redactat adoptant i assumint els criteris de protecció del medi ambient contingut en tota aquesta legislació.

Propostes de sostenibilitat:

Tal com ja s’explica en el Document Mediambiental que acompanya aquest POUM, el planejament urbanístic és fonamental per assolir un desenvolupament sostenible, el que en el present cas, es concreta amb les següents propostes:

Ús del sòl:

- Preveu una ocupació del sòl mínima imprescindible per assolir el creixement esperat de Manlleu en el termini de vigència del present Pla d’ordenació. - Fomenta models urbanístics adaptats als criteris de sostenibilitat exposats, en aquest sentit es prima el bloc residencial per damunt de les actuacions residencials en filera, aïllades o adossades. - Reserva un conjunt d’espais destinats a la implantació d’equipaments necessaris, complementaris als existents.

Mobilitat:

- El desenvolupament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Manlleu, requereix l’elaboració d’una memòria de mobilitat que ha portat a terme la empresa Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i que s’adjunta com a annex al POUM. - L’esmentada memòria de mobilitat té per objectiu avaluar l’impacte que sobre la mobilitat del municipi determinarà el desenvolupament urbanístic, d’acord amb les activitats programades. - La memòria de mobilitat analitzarà la circulació de vehicles i vianants, d’acord amb les previsions del Pla General i l’oferta de transport públic existent a l’entorn. Paral·lelament tindrà en compte les necessitats d’aparcament, en funció de les



M e m ò r i a 55

activitats previstes, per tal de comprovar que les dotacions del projecte responen als mínims exigits. - En definitiva, recollirà totes les demandes que estableix la Direcció General de Ports i Transport:

1. Informació de base de l’estudi: Diagnosi de la situació actual de la mobilitat - Característiques socioeconòmiques del municipi que afecten a la mobilitat: població i localització dels principals centres atractors de viatges. - Definició de la xarxa viària bàsica de vehicles del municipi (xarxa de passar) i intensitats de trànsit a les vies interurbanes: B-522, principal eix del municipi, així com de la C-17, la BV-4608.i la BV-5224 - Definició de la xarxa viària bàsica de vianants del municipi i dels itineraris per a bicicletes. - Oferta i demanda de transport públic. D’especial importància serà l’anàlisi de la connexió amb l’estació de RENFE. Pel que fa a la demanda es sol·licitarà informació als diferents concessionaris sobre el nombre de viatgers anuals, així com en diferents escenaris temporals (dia feiner període lectiu, dissabte, diumenge, etc.). - Pautes de mobilitat actual intra i intermunicipal.

2. Estimació de la generació i l’atracció de viatges provocada pel desenvolupament del nou planejament.

A partir dels ratis d’atracció de viatges definits als reglaments que desenvolupen la Llei de mobilitat i considerant els creixements previstos (habitatges i metres quadrats de superfície secundaria i terciària) es determinarà la previsió d’increment de mobilitat per modes de transport, tenint en compte la morfologia viària del municipi.

3. Estimació de l’impacte de la mobilitat generada i atreta sobre les xarxa d’Infraestructures i sobre la mobilitat.

S’avaluarà si la mobilitat generada és assumible pel viari previst.

4. Propostes sobre l’organització formal del municipi, i del seu entorn, per adequar-se als criteris de mobilitat sostenible (Propostes d’Actuació).

Es contemplaran les següents actuacions: - Definició de la xarxa bàsica de vehicles (futura) i esquema de circulació. - Definició de la xarxa bàsica de vianants (futura) i directrius relatives a la creació de zones de vianants i una xarxa de bicicletes. - Directrius sobre el repartiment de l’espai vial. - Directrius sobre el transport públic (proposta de millora de l’accessibilitat a les diferents zones del municipi i amb l’estació de RENFE). - Directrius sobre l’estacionament.

- Evita els creixements disgregats, potencia el creixement compacte i facilita el trànsit còmode dels vianants, mitjançant un tractament de millora de la qualitat de les voravies i recorreguts preferents. - El sector PP1 El Mas a la part nord del municipi, completa el teixit aconseguint una via de ronda i sortida rodada cap als sectors industrials des de la carretera BV-5224 per tal d’afavorir el trànsit perimetral dels vehicles pesats. - Implanta noves zones d’aparcament situades en llocs estratègics per tal de garantir un menor ús del cotxe particular. - Proposa l’enjardinament amb arbrat de part dels camins per tal de fomentar-ne l’ús per part dels vianants. - Preveure un carril bici des del casc urbà fins a l’estació del ferrocarril. - Proposa potenciar l’ús del ferrocarril com a mitjà de transport.



M e m ò r i a 56

Biodiversitat:

- Proposa un tractament acurat del territori, tenint en compte els seus recursos naturals. - Proposa una protecció integral del sòl agrícola no urbanitzable. - El Parc del Ter com element central de protecció.

Propostes de protecció medi ambiental:

Ús del sòl:

- Proposa la reubicació de les indústries del nucli urbà i d’activitats lúdiques nocturnes, als sectors industrials per tal de reduir els impactes de la contaminació acústica i de les emissions atmosfèriques d’origen industrial. - No accepta la implantació de nous edificis en sòl no urbanitzable, llevat dels imprescindibles per les feines del camp.

Cicle de l’aigua:

- Proposa fomentar l’estalvi d’aigua potable a l’interior dels edificis. - Proposa la utilització de tuberies de fosa dúctil prohibint les tuberies de PVC i Fibrociment. - Proposa la implantació d’una doble xarxa de recollida d’aigües residuals i pluvials. - Reserva sòl per la implantació d’instal·lacions de tractament previ i depuració parcial de les aigües residuals. - En zones de noves plantacions proposa la utilització d’espècies autòctones i d’aquelles que comportin un menor consum d’aigua.

Qualitat de l’aire:

- Proposa un seguit de mesures estratègiques per tal de reduir al mínim imprescindible la circulació rodada pel nucli urbà. - Proposa potenciar l’ús del ferrocarril com a mitjà de transport. - Proposa limitar les emissions del sector industrial.

Qualitat del paisatge:

- Proposa potenciar l’ús de materials procedents del reciclat pel seu ús com a paviments. - Proposa soterrar totes les instal·lacions, llevat en determinats casos de les de l’enllumenat públic. - Proposa emprar elements d’enllumenat públic de baix consum i baixa contaminació lumínica. - Incrementa el nombre de voreres arbrades i millora l’amplada de les voreres existents - Les noves plantacions hauran de disposar de sistemes automàtics de rec per aspersió o degoteig. - El mobiliari urbà haurà de ser ergonòmic, reciclable i si s’escau realitzat amb materials provinents del reciclatge.

Les Ordenances Municipals vetllen per garantir la qualitat arquitectònica dels edificis a construir.



M e m ò r i a 57

14. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DEL PLA.

L’atenció a la gestió dels Plans és un de les característiques més comunes que identifiquen els treballs de planejament del conjunt del municipi que tenen per finalitat revisar el planejament aprovat en els anys 80. Si en aquell moment una de les prioritats dels plans era d’endreçament general de la ciutat, la contenció de les densitats i la dotació mínima d’estàndards d’equipament i zones verdes, en el moment actual, amb les ciutats majoritàriament ja urbanitzades, amb un alt nivell de dotacions i serveis ja assolits i amb una cultura urbanística extensa en tot allò que fa referència a l’ordre i a la normalització reglada del procés constructiu de la ciutat, l’atenció a la gestió esdevé una eina clau en l’avaluació de les capacitats de portar a terme el projecte i la transformació proposada en el nou planejament.

En el cas del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu, aquesta atenció pren major significació tota vegada que es realitza en el marc d’un nou text legal que, fruit de l’experiència acumulada en aquests anys anteriors, ha de prendre noves cotes i ha de permetre plantejar noves alternatives en el camp de l’habitatge, en el camp del re equipament del poble i en definitiva en la construcció d’un projecte comú més ambiciós i amb majors quotes de qualitat urbana.

Aquest nou text legal, i pel que respecta a la construcció de l’estratègia de la gestió, comporta entre d’altres tres aspectes que es poden considerar substancialment diferent respecte el marc de referència que definia la legislació actual:

1. L’obligació de la cessió de sòls amb aprofitament urbanístic en els sectors de sòl urbà en funció de la generació de plusvàlues, segons els canvis d’usos respecte el planejament anterior, i dels increments d’aprofitament que es determinen en el nou planejament respecte el planejament que es revisa.

2. L’ampliació dels sòls destinats a sistemes urbanístics, que inclosos en un Polígon d’Actuació poden ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta, ja que amb el marc anterior venien restringits als espais lliures i a determinats tipus d’equipaments, sempre de caràcter local i al servei de la unitat de gestió delimitada.

3. La possibilitat de delimitar sectors de planejament discontinu en el sector de sòl urbanitzable i a la vegada la capacitat per poder participar a aquests sectors d’aquelles infraestructures i actuacions necessàries per la seva connexió al sistema urbà consolidat.

Respecte l’obligació de la cessió d’aprofitament urbanístic en sòl urbà, la nova legislació urbanística les concreta en aquells sòls que es classifiquen com a sòl urbà no consolidat, i que han d’esser objecte de desenvolupament per pla de millora urbana o polígon d’actuació, que tinguin per objecte la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o completar el teixit urbà sempre i quan comportin el desenvolupament o la reconversió del model urbanístic de l’àmbit.

En qualsevol cas el nou text legal, estableix que aquestes aportacions en termes d’aprofitament per l’administració actuant serà en el sòl urbà no consolidat, del 10% de l’aprofitament urbanístic del sector subjecte a pla de millora urbana o a polígon d’actuació, i en el sòl urbanitzable serà del 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

Pel que fa al destí de les cessions per a sistemes, el nou text legal ve a regular i consolidar allò que ja era una pràctica habitual en les administracions, però que, no per això deixava de tenir alguna fissura o debilitat legal, i ens referim al fet de poder exigir un major ventall del sòl objecte de cessió obligatòria i gratuïta. Per una part entren a formar part d’aquest concepte tot els tipus de sistemes ja siguin locals o generals, sempre i quan tinguin assignat algun tipus d’aprofitament dintre del polígon o del sector de planejament que es delimita. I per una altra part també s’amplia el tipus de sistemes d’equipaments susceptibles de ser obtinguts per



M e m ò r i a 58

cessió, cobrint dintre d’aquest concepte tots els equipaments comunitaris: docents, esportius, assistencials, culturals, etc.

Cal dir també pel que fa referència a les determinacions sobre la possibilitat d’establir sectors discontinus en sòl urbanitzable i l’obligació de participar en les despeses derivades de la construcció de les infraestructures de connexió a la xarxa general i a la ciutat consolidada, el nou text legal està reconeixent l’obligació dels nous creixements i dels nous sectors en la participació de les despeses d’urbanització que puguin ser generades precisament per la mateixa definició d’aquests nous sectors de planejament o per la necessitat de millorar les condicions de la ciutat consolidada per causa d’aquest major creixement de la mateixa.

14.1 Els instruments del sòl urbà: Plans de Millora Urbana i Polígons d’Actuació En el sòl urbà la nova Llei d’Urbanisme simplifica en gran manera els instruments que se’n deriven del Pla d’Ordenació Municipal, per la seva execució i desenvolupament:

1. Pel que fa a l’execució la figura adoptada és la del polígon d’actuació. El polígon d’actuació és l’àmbit en el que s’estableix el corresponent repartiment de beneficis i càrregues derivades del planejament. El Polígon d’Actuació en molts casos el delimita el propi POUM, o bé serà delimitat pel Pla de Millora Urbana, quan s’aprovi, i també es pot donar el cas que es delimiti en posterioritat durant la vigència del POUM.

2. Pel que fa al desenvolupament, fonamentalment en aquesta categoria de sòl s’efectua amb àmbits subjectes a Pla de millora Urbana, àmbits que s’hauran de desenvolupar un cop aprovat el POUM i que atenent a les seves finalitats es poden classificar en diferents grups:

- En sòl urbà no consolidat, tindran com a finalitat completar el teixit urbà, o bé acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació de subsòl o de sanejament de poblacions i altres similars.

- Mentre que en el sòl urbà consolidat tindran bàsicament com a finalitat la de completar o acabar la urbanització i regular la composició volumètrica i de façanes.

Caldrà doncs la tramitació i aprovació del Pla de Millora Urbana per a desenvolupar el POUM i l’execució del/s polígon/s d’actuació que es delimitin per completar la fase de gestió del pla.

14.2 Els instruments del sòl urbanitzable: Plans parcials urbanístics. La figura de desenvolupament del sòl urbanitzable està constituïda pel planejament derivat, en aquest supòsit els plans parcials urbanístics.

El present POUM ha optat per delimitar un conjunt de sectors classificats com a sòl urbanitzable delimitat, que requeriran de l’aprovació del corresponent pla parcial; i d’altra banda, classifica sòl com urbanitzable no delimitat, en quins supòsits el pla parcial haurà d’ésser de delimitació conforme determina la Llei d’urbanisme.

La gestió d’aquest sòl s’efectuarà un cop aprovat el planejament derivat, conforme la delimitació de Polígons d’Actuació que efectuí el propi respectiu pla parcial urbanístic.

14.3 Els instruments del sòl no urbanitzable: Els Plans Especials La Llei d’Urbanisme configura ja el règim d’ús del sòl no urbanitzable, establint aquells supòsits excepcionals en els que pot ser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, i establint amb caràcter restrictiu l’admissió de determinades i concretades noves construccions.



M e m ò r i a 59

Els preceptes de la Llei són incorporats a les normes urbanístiques del POUM.

D’altra banda, conforme determina la Llei, en qualsevol cas, s’adopta la figura del Pla Especial, com a instrument de planejament derivat de desenvolupament dels objectius de la Llei i del POUM en el sòl no urbanitzable, i s’incorporen els diferents procediments establerts per la Llei per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic, per a l’aprovació de determinats projectes de noves construccions i per l’aprovació de projectes de reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals i de projectes d’activitats d’explotació de recursos naturals.



M e m ò r i a 60

15. QUADRES GENERALS DELS PLANS DE MILLORA URBANA I POLÍGONS D’ACTUACIÓ.

Superfície Sostre

residencial

Sostre altres usos

Sostre industrial Habitatges densitat hab/Ha

Sostre HPP

Sostre HPC

Àmbit Ús M² M² M² M² total HLL HP M² M²

PAU-1 Estació residencial 4.403,25 2.896,00 18 41 no hi ha augment de

sostre

PAU-2 Teularia residencial 41.786,13 32.348,13 153 37 és urbanització

PAU-3 La Piara residencial 15.565,03 21.791,04 218 140 99 41 4.016,53 2.008,26

PAU-4 Font de Tarrés industrial 68.874,00 55.099,20

PAU-5 Font de Tarrés 2 industrial 14.884,49 11.907,59

PAU-6 Can Sanglas residencial 15.206,00 9.539,00 79 52 és urbanització

PAU-7 Vista Alegre residencial 1.626,66 2.140,35 26 160 111 49 428,07 214,04

PAU-8 Can Garcia residencial 2.125,00 9.000,00 112 527

es reallotgen les families en promocions d'habitatge públic en d'altres punts del municipi

PAU-9 Rusiñol 1 residencial 4.701,04 4.860,00 54 115 77 38 972,00 486,00

PAU-10 Rusiñol 2 residencial 5.843,24 1.768,30 10 17 no hi ha augment de

sostre

PAU-11 Estació 2 residencial 1.970,35 0,00 0 0 és urbanització

TOTAL 176.985,19 84.342,82 67.006,79 670 5.416,60 2.708,30

* En el PAU-2 Teularia es destina el sostre provinent del 10% de l’aprofitament mig (3.507,67 m²) a la construcció d’habitatge de protecció (45 habitatges).

Superfície Sostre

residencial

Sostre altres usos

Sostre industrial Habitatges densitat hab/Ha Sostre HPP Sostre HPC

Àmbit Ús M² M² M² M² total HLL HP M² M²

PMU-1 Brocato residencial 10.874,30 15.224,02 162 149 105 44 3.044,80 1.522,40PMU-2 Mas Roca residencial 7.525,00 13.169,00 171 227 153 74 2.633,80 1.316,90PMU-3 Els Rentants residencial 11.871,65 13.862,92 1.540,32 130 109,5 66,5 43,0 2.772,58 1.386,29PMU-4 Parc de l'Erm residencial 6.751,00 11.814,00 153 227 151 76 2.362,80 1.181,40PMU-5 Molí Muntada residencial 1.897,57 4.770,00 530,00 59 311 216 95 954,00 477,00PMU-6 Casanova d'en Boix residencial 5.045,55 3.877,44 28 55,5 27,7 27,7 775,49 387,74PMU-7 Ter residencial 4.944,30 6.906,00 69 139,5 89,0 50,5 1.381,20 690,60

TOTAL 48.909,37 69.623,38 2.070,32 772 13.924,68 6.962,34



M e m ò r i a 61

16. QUADRES GENERALS DELS SECTORS DELIMITATS.

Àmbit Ús Superfície Sostre

residencial

Sostre altres usos

Sostre industrial Habitatges densitat hab/Ha

Sostre HPP

Sostre HPC

M² M² M² M² total HLL HP M² M²

PPU-1 El Mas mixt 600.939,00 97.699,00 232.817,00 865 14,4 9,5 4,9 19.539,80 9.769,90

PPU-2 Serallo-BenetPoquí residencial 291.835,00 124.418,65 6.548,35 1.167 40,1 27,3 12,8 24.883,73 12.441,87

PPU-3 El Fugurull residencial 290.567,00 128.700,00 14.300,00 936 32,2 18,9 13,3 25.740,00 12.870,00PPU-4 Pont Est mixt 116.400,00 12.900,00 29.362,00 129 11 7 4 2.580,00 1.290,00PPU-5 Can Llanes residencial 23.784,00 9.514,00 69 29 17 12 1.902,80 951,40PPU-6 El Verdaguer 2 industrial 81.513,00 69.286,00 PPU-7 Estació industrial 34.041,00 8.510,00

PPU-8 La Comella activitat economica 299.083,00 148.660,00

PPU-9 El Dolcet industrial 38.806,00 19.403,00

PPU-10 Pompeu Fabra activitat economica 37.834,00 18.917,00

PPU-11 Bellfort industrial 49.277,00 24.638,00

TOTAL 1.864.079,00 373.231,65 20.848,35 551.593,00 3.166 74.646,33 37.323,17

17. COMPLIMENT DELS ESTÀNDARDS DEL DL 1/2005 DELS SÒLS URBANS I SÒLS URBANITZABLES.

Superfície total Sostre total

Espais lliures fixats

totals Espais lliures mínims Equipaments fixats totals Equipaments mínims

M² M² M² 20m²/100 m² 10% M² 20m²/100m² 5%

Sòl Urbà no consolidat residencial 140.165,72 153.966,20 28.581,20 14.016,57 10.975,41 7.008,29

industrial

Sòl Urbanitzable residencial 941.575,50 373.231,65 189.757,50 74.646,33 94.157,55 102.608,50 74.646,33 47.078,78

industrial 922.503,50 551.593,00 168.937,80 92.250,35 95.494,10 46.125,18

Sostre total Espais lliures fixats totals

Espais lliures mínims

M² M² 20m²/100 m²

Sòl urbà consolidat 2.207.109,50 177.065,44 441.421,90

PAU + PMU 153.966,20 34.353,22 30.793,24

Sòl urbanitzable PPU 373.231,65 358.695,30 74.646,33

TOTAL 2.734.307,35 570.113,96 546.861,47



M e m ò r i a 62

18. QUADRES DE SUPERFÍCIES DE RÈGIM DE SÒL.

Actual Proposat Superfícies totals de Règim de sòl (Ha) (Ha)

Sòl urbà 309,31 294,40

Sòl urbanitzable 57,51 186,41

Sòl no urbanitzable 1.352,18 1.238,19

TOTAL 1.719,00 1.719,00

Nota: Les superfícies del Pla General vigent han estat revisades.

DISTRIBUCIÓ DELS HABITATGES:

Total

Habitatges 2,7

hab/hab.

nous 2.429 6.559

sectors previstos al PGM no desenvolupats i sectors on es reordena l'edificació 2.179 5.883 sectors previstos al PGM desenvolupats però no executats 560 1.512

5.168 13.955

Habitatges que es situen en sectors desenvolupats, previstos en el PGM, però que no estan executats:

Àmbit unitats projectades unitats pendents

Mas Roca 497 100

Les Hortes 215 180

El Benet II 71 71

El Serrallo 195 58

Vilamirosa Nord 19 14

La Salut 94 60

Pujades 65 65

illa Bellmunt 109 5

Torrent Magí 195 7

TOTAL 560



M e m ò r i a 63

19. INFORMES DELS ORGANISMES AFECTATS PER RAÓ DE LLURS COMPETÈNCIES SECTORIALS.

S’acompanya annex de tots els informes.



M e m ò r i a 64

20. INFORME DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES A LA PUBLICACIÓ DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLANEJAMENT.

S’acompanya annex de totes les al·legacions rebudes en el procés d’exposició pública. En les mateixes s’ha exposat individualment la formulació de la al·legació, les justificacions de la seva acceptació o no i les modificacions que això ens ha comportat en la documentació presentada en la aprovació inicial.



M e m ò r i a 65

MEMÒRIA SOCIAL

1. INTRODUCCIÓ

En compliment de l’art. 59 1 h del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’urbanisme, cal que en la redacció del POUM es tingui en compte la previsió de col·locació d’habitatge assequible en tots els sectors de creixement.

Aquest tipus d’habitatge ha d’anar dirigit a sectors socials amb menys possibilitats econòmiques i a sectors socials amb dificultat d’inserció. Per això l’administració ha de participar en el desenvolupament d’aquests d’una manera directa o indirecta. La política d’habitatge social ha de permetre la integració d’aquests col·lectius, tot afavorint la revitalització dels nuclis de població i el rejoveniment de la població.

2. NECESSITATS I OBJECTIUS DE LA POLÍTICA D’HABITATGE

Hi ha diversos factors que determinen la necessitat d’habitatge assequible: preus de mercat, règim de tinença, producció d’habitatge protegit en els darrers anys, immigració i dades de la població resident.

Els preus del mercat de l’habitatge:

Manlleu és un nucli amb una previsió de creixement demogràfic important. El preu de l’habitatge a Manlleu és semblant al dels municipis del seu àmbit pròxim. L’important creixement previst al municipi, així com el desplaçament de la demanda d’habitatge dels nuclis de població principal als de la seva corona, pot produir creixements disparats del preu de l’habitatge. Per evitar aquest fenomen és necessari que des de l’Ajuntament es fomenti una política d’habitatge.

Preus de mercat de l'habitatge nou

àmbit habitatge (€/m²)

Vic 2.260Manlleu 2.400 Torelló 2.470Sant Hipòlit de Voltregà 3.050

Règim de tinença de les llars:

El percentatge de llars en règim de propietat a Manlleu és superior tan al de la comarca com al de Catalunya i en canvi el de llars de lloguer és inferior als dos àmbits. La manca d’habitatge de lloguer és un factor que influeix en la dificultat d’aconseguir un habitatge que tenen els diferents col·lectius.

Àmbit En propietat De lloguer Altres

Manlleu 83,00 % 13,50 % 3,40 %

Osona 76,90 % 23,50 % 6,30 %

Catalunya 79,00 % 16,60 % 4,30 %



M e m ò r i a 66

Font: dades IDESCAT de 2001

El 16,95% (1.222) dels habitatges estan buits el 2001, percentatge superior al d’Osona que és del 14,60%.

El nombre d’habitatges principals ha disminuït del 82,02% el 1991 al 81,42% el 2001.

Producció d’habitatge protegit:

En els darrers anys, segons dades de l’IDESCAT, la construcció d’habitatge protegit ha estat molt baixa, tot i que l’últim any, degut a l’aprovació de la nova llei d’urbanisme que obliga a la construcció d’habitatge protegit i al desenvolupament de varis sectors, se n’han construït 30. L’habitatge protegit l’any 2005 significa un 13,1% del total d’habitatges construïts.

Dades de la població resident:

Població:

La distribució de la població per edat i sexe és resultat del moviment demogràfic degut a processos com naixements i defuncions, emigracions i immigracions.

L’estructura poblacional de Manlleu no presenta grans diferències respecte la d’altres estructures de poblacions de l’entorn. Es destaca el clar predomini dels contingents de població compresos entre els 20 i 45 anys. Aquesta amplitud en la corba d'edats reflexa l'anomenat "baby-boom" dels anys seixanta, quan es dóna un increment molt important de la natalitat a nivell estatal.

A aquest predomini hi precedeix una fase de descens del nombre de persones entre els 55 i 65 anys com a conseqüència de la lògica pèrdua de natalitat durant la Guerra Civil espanyola.

En l’estructura d’edats actual i pel que fa a població envellida, el grup d’edat amb més persones es troba a la franja entre setanta i vuitanta anys.

Un segon fet significatiu en l'estructura d'edats, a més d'aquest envelliment progressiu i extens en el temps de la població, és la tendència als darrers deu anys a la recuperació de la natalitat. Aquesta recuperació està molt lluny d’aconseguir unes taxes de regeneració de població que permetin la recuperació de les baixes taxes de natalitat dels anys vuitanta fins mitjans noranta, amb una profunda incidència sobre l’estructura demogràfica. La recuperació de la natalitat als darrers anys és conseqüència, bàsicament, de l'elevat nombre de persones entre 20 i 45 anys que han retardat l’edat de tenir el primer fill. Aquest retard dificulta la possibilitat d’augment del nombre de fills per parella.

111

30

0

50

100

150

200

250

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

protecció públicalliure



M e m ò r i a 67

En conjunt, la població entre 20 i 45 anys formen el 40% del total municipal. La concentració isomètrica de persones en aquesta edat és degut, a priori, a l’entrada de població immigrant d’aquesta franja d’edats.

Hi ha un predomini de població masculina fins als 45 anys, període a partir del qual la mortalitat masculina és més elevada i, per tant, el predomini és de la població femenina.

De la comparació de la composició de l'estructura d'edat entre l'any 2001 i 2004 s’observa que s'ha alterat clarament el percentatge de població masculina entre 10 i 45 anys. L'any 2001, la diferència percentual d'homes i dones entre els 10 i 45 anys era de 22 punts. Al 2004, aquesta xifra és de 46,6 punts. --> Lògicament, la tipologia d'immigració n'és la causa més evident.

D'acord amb les diferències estructurals entre els dos anys, l'immigrant tipus és un home entre 25 i 45 anys, presumiblement solter o, si més no, sense capacitat de reagrupament familiar immediat. La concentració en edat, en el temps (increment sobtat) i en el lloc (característica a avaluar en capítols posteriors) és una característica pròpia de situacions de conflicte per la marginalització d’aquest tipus d’immigració. Cal assenyalar també que la relativa edat avançada d'aquest tipus d'immigrant dificulta l'arrelament social en l'àmbit on s'ubica. Aquest fet, en paràmetres d'estructura demogràfica, significa també una baixa natalitat dels immigrants, tant per edat com per manca de nucli familiar previ al fet de tenir fills.

L’envelliment de la població és un fet molt clar: si al 1981 l’índex era del 0,42, al 2001 l’índex ha passat a ser del 1,03. Per tant, el predomini de la població envellida sobre la jove és ja un fet que, d’acord amb l’estructura d’edats actual, s’incrementarà de forma notable i sostinguda als propers anys.

Immigració:

El fet essencial en la previsió de creixement demogràfic és el comportament de la immigració.

El barri de l’Erm és el que concentra el major nombre d’immigrants. El 52 % de les persones que han optat per viure en aquest barri als darrers 5 anys (99-04) són immigrants extracomunitàris, exclusivament marroquins. Aquesta xifra representa el 32% del total d’habitants del barri.

El cas de Vista Alegre no deixa de ser un altre cas evident de concentració de població immigrant. El percentatge d’immigrants extracomunitaris (sobre el total d’immigrants) és també del 52%, però el percentatge sobre el total de població és del 23%.

A La Coromina, el percentatge d’immigrants extracomunitaris als darrers 5 anys és del 30%.



M e m ò r i a 68

A Baix Vila, Barri Nou, l’Eixample-Vilamirosa i Dalt Vila, aquest percentatge es troba entre el 20 i 30%.

Manlleu. Percentatge d'immigració als barris. 2004

És evident, doncs, el fort impacte en l’estructura social de la immigració extracomunitària, concretament marroquina, a Manlleu als darrers anys. Si pel conjunt del nucli, la xifra d’immigració és del 14% entre els anys 99 i 2004, la concentració d’aquesta immigració en sectors o barris concrets genera dificultats òbvies en l’assimilació d’aquest grups de persones. La conseqüència immediata de la concentració de població és la necessitat d’assistència social de proximitat, centrada a Manlleu sobretot al barri de l’Erm, però amb necessitats paleses també als barris de Baix Vila, l’Eixample-Vilamirosa, Gràcia i El Puig.



M e m ò r i a 69

Derivat d’aquesta concentració o, en general, de l’arribada massiva d’immigrants extracomunitaris, cal manifestar els dubtes que planteja sobre el seu impacte en la natalitat. El tipus d’immigració (home, solter) no afavoreix l’augment immediat de la natalitat, però el reagrupament familiar sí que suposaria un increment de la població tant per immigració neta com per possible increment de la natalitat.



M e m ò r i a 70

Població arribada a Manlleu els últims 5 anys (1999-2004)

De les dades es desprèn que la població immigrant resident a Manlleu és superior al de la comarca. Tot i que el tipus d’immigració (home i solter) no afavoreix l’augment immediat de la natalitat, la possibilitat del reagrupament familiar sí que suposaria un increment de la població tant per immigració neta com per possible increment de la natalitat, per tan aquest seria un factor a tenir en compte.

La immigració, que majoritàriament prové de països en vies de desenvolupament, constitueix un col·lectiu afectat per les dificultats d’accés a l’habitatge i un dels principals receptors de polítiques d’habitatge assequible. Així, doncs, tan important és la quantitat d’habitatge com la distribució d’aquest dins del municipi per evitar la segregació espaial i contribuir a la integració dels nous residents.

Tot i l’augment de població jove, l’índex de sobreenvelliment augmenta any rere any. Així es pot veure que quan es parla de dotar d’habitatge de protecció pública el municipi de Manlleu cal també tenir en compte el segment de població de majors de 65 anys, on la majoria són dones que no han cotitzat mai a la seguretat social i que per tan tenen rendes baixes.

Conclusions:

La reserva de sostre per habitatge de protecció pública:

- ha de facilitar l’accés a l’habitatge dels joves residents al municipi i que es troben en edat d’emancipar-se.

- ha d’afavorir la integració de la població immigrant.

El POUM, d’acord amb les dades analitzades, es planteja destinar el 20% del sostre residencial que es preveu en els sectors de sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat a habitatge de protecció pública i el 10 % a habitatge assequible. El POUM preveu que cada sector adjudiqui el sostre destinat a HPP dins del seu propi àmbit, fomentant la dispersió i ajudant a la integració dels col·lectius que accedeixen a l’habitatge assequible.



M e m ò r i a 71

3. MESURES PER AL FOMENT DE L’HABITATGE ASSEQUIBLE

Com que els municipis de tamany intermig tenen una capacitat inversora molt baixa el POUM integra totes les intervencions proposades en sectors de planejament derivat que poden ser desenvolupats amb el finançament del sector privat. En cada sector es descriu l’habitatge protegit que ha de generar segons la taula.

Sectors amb reserva de sostre residencial per habitatge assequible

total lliure protegit concertat

àmbit situació m² sostre

m2 sostre altres usos

m2 sostre residencial hab m² sostre hab % m² sostre hab % m² sostre hab

PAU-3 La Piara 21.791,04 218 15.766,25 154 20 4.016,53 43 10 2.008,26 21PAU-7 Vista Alegre 2.140,35 26 1.498,25 18 20 428,07 5 10 214,04 3PAU-9 Rusiñol 1 4.860,00 54 3.402,00 36 20 972,00 12 10 486,00 6PMU-1 Brocato 15.224,02 162 10.656,81 114 20 3.044,80 32 10 1.522,40 16PMU-2 Mas Roca 13.169,00 0,00 13.169,00 171 9.218,30 115 20 2.633,80 38 10 1.316,90 19PMU-3 Els Rentants 15.403,24 1.540,32 13.862,92 130 9.704,04 79 20 2.772,58 34 10 1.386,29 17PMU-4 Parc de l'Erm 11.814,00 0,00 11.814,00 153 8.269,80 102 20 2.362,80 34 10 1.181,40 17PMU-5 Molí Muntada 5.300,00 530,00 4.770,00 59 3.339,00 41 20 954,00 12 10 477,00 6PMU-6 Casanova d'en Boix 3.877,44 0,00 3.877,44 28 2.714,21 14 20 775,49 9 10 387,74 5PMU-7 Ter 6.906,00 0,00 6.906,00 69 4.834,20 44 20 1.381,20 17 10 690,60 8PPU-1 El Mas 97.699,00 0,00 97.699,00 865 68.389,30 572 20 19.539,80 195 10 9.769,90 98

PPU-2 Serallo - Benet - Poquí 130.967,00 6.548,35 124.418,65 1.167 87.093,06 794 20 24.883,73 249 10 12.441,87 124

PPU-3 El Fugurull 143.000,00 14.300,00 128.700,00 936 90.090,00 550 20 25.740,00 257 10 12.870,00 129PPU-4 Pont Est 12.900,00 0,00 12.900,00 129 9.030,00 81 20 2.580,00 32 10 1.290,00 16PPU-5 Can Llanes 9.514,00 0,00 9.514,00 69 6.659,80 40 20 1.902,80 19 10 951,40 10

TOTAL 494.565 4.236 330.665,01 2.753 93.987,61 988 46.993,80 495

* La distribució dels habitatges entre lliures i de protecció és orientativa. En la fitxa de cada sector o polígon s’ha fixat una densitat diferenciada per als habitattges lliures i per als habitatges de protecció.

En els sectors que es consideren estratègics, i on l’estructura de la propietat és fragmentada, s’ha fixat com a sistema d’actuació el de reparcel.lació en la seva modalitat per cooperació o bé s’ha fixat que la iniciativa de la formulació serà pública.

A nivell global del POUM, hi ha una previsió de construcció de sostre d’habitatge protegit corresponent a 140.981,41 m². Aquest sostre resulta de la reserva per a HPP del 20% i per a HPC del 10% del sostre d’ús residencial dels sectors de sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat (de conformitat amb el que disposa l’article 57.3 del DL 1/2005).

Així doncs sobre el total de sostre residencial que es projecta el POUM en reserva un 20,00% per a habitatge de protecció pública i un 10,00% per a habitatge de protecció concertada.



M e m ò r i a 72

Sectors previstos en el POUM

total lliure protegit concertat

àmbit situació m² sostre

m2 sostre altres usos

m2 sostre residencial hab m² sostre hab % m² sostre hab % m² sostre hab

PAU-1 Estació 2.896,00 18 2.896,00 18 no hi ha augment de sostre PAU-2 Teularia 32.348,13 153 32.348,13 153 és d'urbanització PAU-3 La Piara 21.791,04 218 15.766,25 154 20 4.016,53 43 10 2.008,26 21PAU-6 Can Sanglas 9.539,00 79 9.539,00 79 és d'urbanització PAU-7 Vista Alegre 2.140,35 26 1.498,25 18 20 428,07 5 10 214,04 3

PAU-8 Can Garcia 9.000,00 112 9.000,00 112 es reallotgen les families en promocions d'habitatge públic en d'altres punts del municipi

PAU-9 Rusiñol 1 4.860,00 54 3.402,00 36 20 972,00 12 10 486,00 6PAU-10 Rusiñol 2 1.768,30 10 1.768,30 10 no hi ha augment de sostre PMU-1 Brocato 15.224,02 162 10.656,81 114 20 3.044,80 32 10 1.522,40 16PMU-2 Mas Roca 13.169,00 0,00 13.169,00 171 9.218,30 115 20 2.633,80 38 10 1.316,90 19PMU-3 Els Rentants 15.403,24 1.540,32 13.862,92 130 9.704,04 79 20 2.772,58 34 10 1.386,29 17PMU-4 Parc de l'Erm 11.814,00 0,00 11.814,00 153 8.269,80 102 20 2.362,80 34 10 1.181,40 17PMU-5 Molí Muntada 5.300,00 530,00 4.770,00 59 3.339,00 41 20 954,00 12 10 477,00 6PMU-6 Casanova d'en Boix 3.877,44 0,00 3.877,44 28 2.714,21 14 20 775,49 9 10 387,74 5PMU-7 Ter 6.906,00 0,00 6.906,00 69 4.834,20 44 20 1.381,20 17 10 690,60 8PPU-1 El Mas 97.699,00 0,00 97.699,00 865 68.389,30 572 20 19.539,80 195 10 9.769,90 98

PPU-2 Serallo - Benet - Poquí 130.967,00 6.548,35 124.418,65 1.167 87.093,06 794 20 24.883,73 249 10 12.441,87 124

PPU-3 El Fugurull 143.000,00 14.300,00 128.700,00 936 90.090,00 550 20 25.740,00 257 10 12.870,00 129PPU-4 Pont Est 12.900,00 0,00 12.900,00 129 9.030,00 81 20 2.580,00 32 10 1.290,00 16PPU-5 Can Llanes 9.514,00 0,00 9.514,00 69 6.659,80 40 20 1.902,80 19 10 951,40 10

TOTAL 550.117 4.608 386.216,44 3.125 20,00 93.987,61 988 10,00 46.993,80 495

* La distribució dels habitatges entre lliures i de protecció és orientativa. En la fitxa de cada sector o polígon s’ha fixat una densitat diferenciada per als habitatges lliures i per als habitatges de protecció.

** En el PAU-2 Teularia es destina el sostre provinent del 10% de l’aprofitament mig (3.507,67 m²) a la construcció d’habitatge de protecció (45 habitatges).

Es considera que la reserva de sostre és suficient per cobrir les necessitats i que tots els col·lectius quedarien protegits per aquestes noves disposicions d’habitatges. Aquesta previsió dona possibilitats prou amplies per a què hi hagi un mercat d’habitatges protegits diversificats en tot el territori urbà i en els diferents moments dels creixements. A part de les reserves de sostre per a HPP i HPC el POUM també considera, d’acord amb l’article 156 del DL 1/2005, la cessió del sòl corresponent al percentatge de cessió obligatòria i gratuïta (10%), tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable, que s’ha d’incorporar en el patrimoni municipal de sòl i habitatge. Aquestes cessions han de permetre a l’Ajuntament dur a terme una política de promoció d’habitatge públic. Al PAU-2, que prové d’un Pla Parcial ja aprovat i amb la reparcel·lació aprovada, ja s’ha fixat que el sostre provinent del 10% de l’aprofitament mig del sector es destini a habitatge protegit i s’hi faran 45 habitatges. Un dels problemes de la població actual de Manlleu és la gran quantitat de gent gran que hi viu. L’Ajuntament haurà de resoldre aquest problema a través de la gestió dels sòl d’equipaments que actualment no tenen un ús definit. En el marc de la política d’equipaments assistencials, i a partir de les noves capacitats financeres que suposarà la constitució del patrimoni de sòl i habitatge, l’Ajuntament de Manlleu podria considerar la possibilitat de qualificar alguns sòls com a sistema d’habitatges dotacionals públics, d’acord amb l’article 34.3 del DL 1/2005, on desenvolupar-hi promocions d’habitatge per a gent gran.



M e m ò r i a 73

4. COMPLIMENT DE L’ESTIPULAT EN L’ART. 69 APARTATS 3, 4, I 5 DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME

En referència a aquest apartat del Reglament d’urbanisme, cal dir que: 1. En l’articulat en qüestió es demana que es tingui en compte les necessitats quantitatives i de

localització de sòl residencial i d’habitatge, en relació a varis preceptes. Queda clar que el treball que s’acompanya expressat en aquesta memòria social té en compte tots aquests preceptes que es demanen en l’art. 69.3 a) b) (veure esquema que s’acompanya a continuació).

2. La quantificació d’habitatges que sol·licita l’apartat c) de l’art. 69.3, es pot veure en el quadre de la pàgina 73.

3. Els mecanismes per l’obtenció de sòl per a la construcció d’habitatge protegit (art. 69.3d) venen a partir dels aprofitaments mitjos dels planejaments derivats que hi ha en el POUM.

4. L’anàlisi de la necessitat d’equipaments comunitaris està estipulat en l’apartat general de la memòria d’ordenació d’aquest POUM. (art. 69.3h).

5. En quan a les determinacions establertes en l’art. 69.4, cal dir que en aquest POUM no s’estableixen polítiques de concertació en matèria d’habitatge entre l’ajuntament i l’administració de la Generalitat. Això no exclou que una vegada aprovat el document del POUM, serveixi de base per a poder negociar i concertar les esmentades polítiques en un futur.

6. Referent a l’avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en temes de gènere, en temes d’immigració, gent gran i altres col·lectius socials amb atenció específica, degut al sistema de benestar social, al procés personalitzat de l’administració municipal donat el tamany del municipi i la planificació urbanística establerta en aquest POUM, en el que es potencia la diversificació de les tipologies edificatòries tan en els sectors de nou creixement situats més a la perifèria com en els plans de millora urbana que reordenen i revitalitzen els teixits urbans existents en la trama més antiga del municipi, creiem que queda prou justificat i mesurat el procés d’aconseguir la igualtat d’oportunitats entre els col·lectius esmentats.

5. CONCLUSIONS

El POUM, al establir la reserva per a sostre d’HPP dins de cada sector enlloc d’establir reserves genèriques fomenta la distribució dels habitatges protegits, afavorint la inserció dels col·lectius que accedeixen a aquest tipus d’habitatge i evitant-ne la segregació. La totalitat dels habitatges de protecció es poden localitzar dins els àmbits que el generen, ja que disposen de part del sòl qualificat amb clau de tipologia plurifamiliar.



M e m ò r i a 74

51

Mem Manlleu 080107 · únicament algunes poblacions a cavall entre la Plana i els sistemes...

Documents

Transcript of Mem Manlleu 080107 · únicament algunes poblacions a cavall entre la Plana i els sistemes...