Mem ria CAAS 2017 · 2018. 2. 12. · SANT FELIU DE BUIXALLEU 9 5 14 SANT HILARI SACALM 0 0 0 SANT...

Memòria 2017 del Centre d’Acollida d’Animals a la Selva CAAS

Consell Comarcal de la Selva

Memòria 2017

Servei de recollida i acollida d’animals de companyia perduts i abandonats a la comarca de la Selva.



1. INTRODUCCIÓ El servei de recollida d’animals abandonats va ésser assumit pel Consell Comarcal de la Selva l’any 1989 i va començar a ser operatiu l’any 1990. Des de l’any 1990 f ins a desembre del 1998, aquest servei ha estat realitzat per la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Tossa de Mar, en virtut del contracte signat entre aquesta entitat i el Consell Comarcal. 2. INSTAL·LACIONS El novembre de 1996 el Consell Comarcal de la Selva va iniciar les obres de les noves instal· lacions, situades al municipi de Tossa de Mar, que es varen cloure el novembre de 1997. Les instal· lacions estan compostes de 58 gàbies dobles, amb capacitat per a 130-150 animals. A més, hi ha l’edif ici de serveis on es troba la clínica veterinària, la sala de cures, el lavabo adaptat per a discapacitats, els vestidors, els magatzems i el garatge.

Les instal· lacions del CAAS disposen del preceptiu permís d’activitats i també estan donades d’alta com a Nucli Zoològic amb número de registre: G2500053. L’any 2006 les instal· lacions del CAAS varen ser ampliades amb la construcció d’un pati exterior de 450 m2 d’esbarjo per als gossos. Les obres varen suposar una inversió de 18.000 euros del Consell Comarcal i la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament de Tossa de Mar.



L’any 2008 el Consell Comarcal va fer una inversió de 18.000 € per tal de fer arribar aigua regenerada procedent de la depuradora de Tossa. Aquesta inversió ha permès un estalvi de més de 1.800 m3 d’aigua de boca a l’any, cal tenir present que tota la neteja es fa mitjançant aigua. El 2009 es varen fer altres inversions importants al centre, com ara: substitució de la canonada d’abastament d’aigua potable, pintar totes les dependències de les oficines, actualització del programari de gestió del centre, i la substitució del furgó gran del centre per un de nou. Durant els 2010 i 2011 s’han portat a terme diferents inversions destinades al manteniment i millora de les instal· lacions del CAAS: substitució de les portes de les dependències inter iors, adquisició equipament d’ofimàtica, reparació portes gàbies gossos, adquisició de gàbies trampa per a gats i gossos, adquisició de lectors de microxip per cedir als ajuntaments, climatització de les dependències del personal, etc. L’any 2012, 2013 i 2014 per imperatiu legal, no s’han realitzat inversions importants en el centre, no obstant s’han t ingut de fer inversions en la renovació de la climatització del centre i s’han renovat 2l unitats, 50% de les casetes isotèrmiques per tal de garantir un allotjament confortable dels animals. El 2015 la inversió més important ha estat la renovació del vehicle destinat a la recollida dels animals. D’altra banda a al desembre del 2015 i gener del 2016 es van dur a terme diferents actuacions al CAAS:

• Ampliació de 8 boxes nous. • Renovació de tots els tancaments dels boxes del CAAS • Pavimentació antilliscant del terra per garantir la seguretat dels treballadors i

visitants. • Adequació d’una zona d’esbarjo a l’exterior. • Pavimentació de l’accés dels vehicles. • Neteja i retirada de runes de les antigues instal·lacions de la A PAP Tossa de

Mar. El 2017 les inversions més importants s’han destinat a l’adquisició de l’equipament quirúrgic necessari per poder fer les esterilitzacions de les femelles al propi centre: equip de gasos anestèsics, esterilitzador sec, plusioximetre, bàscula i material quirúrgic específ ic. 3. EL PERSONAL Els recursos humans del CAAS durant el 2017 han estat: � 4 operaris a jornada complerta � 1 veterinari ½ jornada � 1 tècnic encarregat de coordinar el servei � 1 operari de reforç durant tot l’estiu

Addicionalment cal comptar amb el suport del personal de les oficines centrals del Consell Comarcal de la Selva encarregats de les tasques administratives, de manteniment, de gestió comptable, de gestió amb els ajuntaments i els serveis jurídics.



4. SERV EI DE RECOLLIDA D’ANIMALS El servei comarcal està dividit en dues parts:

• Servei de recollida d’animals abandonats o perduts. • Servei d’estada i manteniment.

o Alimentació i cura dels animals o Serveis veterinaris o Servei de gestió administrativa:

� Registres d’altes i baixes � Avisos de recollida animals perduts � Reclamacions via administrativa (denuncies) � Gestió de contractes d’adopció

El servei de recollida d’animals s’activa a partir de l’avís dels ajuntaments, de la policia urbana, dels vigilants forestals o dels propis particulars.

• Horaris de recollida: o Servei ordinari: tots els dies laborables de 09,00 a 14,30 h o Servei extraordinari: tardes, dissabtes i festius les 24 hores h

• Horaris d’atenció al públic del Centre d’Acolllida d’Animals a la Selva: o Laborables de 09,30 a 16,45 h. o Dissabtes i festius de 09,30 a 14,45 h.



El Reglament del Servei L’any 2017 es va actualitzar el Reglament del Servei del CAAS. Aquest reglament defineix els objectius del serveis, els mitjans disponibles i tots els protocols de treball. Aquest reglament va ser aprovat i publicat al BOP Girona núm. 43, amb data 2 de març de 2017 i el podeu descarregar de la nostra w eb:

http://www.selva.cat/caas/carregues/documents/21.pdf

5. DADES DEL SERV EI 2017 Taula 1. Animals Recollits 2017

MUNICIPI GATS GOSSOS TOTAL AMER 1 4 5 ANGLES 2 14 16 ARBÚCIES 5 15 20 BLANES 1 144 145 BREDA 8 14 22 BRUNYOLA 0 8 8 CALDES DE MALAVELLA 10 82 92 LA CELLERA DE TER 0 0 0 FOGARS DE LA SELVA 0 23 23 HOSTALRIC 0 21 21 LLORET DE MAR 24 153 177 MAÇANET DE LA SELVA 4 112 116 MASSANES 4 5 9 OSOR 1 6 7 RIELLS I VIABREA 3 49 52 RIUDARENES 1 34 35 RIUDELLOTS DE LA SELVA 0 5 5 SANT FELIU DE BUIXALLEU 9 5 14 SANT HILARI SAC ALM 0 0 0 SANT JULIÀ I BONMATÍ 0 9 9 SANTA COLOMA DE FARNERS 0 50 50 SILS 2 105 107 SUSQUEDA 0 6 6 TOSSA DE MAR 3 70 73 VIDRERES 9 118 127 VILOBÍ D'ONYAR 1 26 27 TOTAL 88 1078 1166 El nombre d’animals gestionats per les instal· lacions del CAAS durant el 2017 va se de 1.166, dels quals 1.078 van ser gossos i 116 van ser gats. Aquestes xifres no inclouen el gats esterilitzats en les campanyes dels diferents municipis. Si analitzem la gràfica nº1 de la sèrie històrica s’observa que aquest 2017 ha comportat un manteniment de les xifres d’animals recollits durant 2016, destacant un punt d’inf lexió que es va donar el 2015. Des del 2010 el nombre de serveis requerits va anar reduint-se progressivament f ins l’any 2015 que es van atendre 619 serveis. No obstant el 2016 es va donar un increment del 66 % respecte del 2015 i aquest 2017 un lleuger increment del 8% respecte de l’any passat.



Gràfica 1. Sèrie històrica de recollida 5.1. Dades de recollides per municipis Taula 2. Animals recollits 2017 per municipis

La taula 2 ens mostra el repartiment de les recollides de gossos per municipis i durant les diferents estacions de l’any. Destacar que, com es ve donant cada any, el nombre més elevat de recollides es dona durant la primavera i l’estiu. Els municipis com Lloret de Mar i Blanes, amb un major nombre d’habitants, presenten també les xifres més elevades. No obstant també podem observar com municipis amb 6000 habitant recollim més d’un centenar de gossos, és el cas de Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella i Vidreres. Si el valor mig de recollides per càpita a la comarca, durant el 2017, ha estat de 6,94 gossos - recollits/1000 habitants. Els valors més elevats s’han donat en aquells municipis, amb una influència molt importat de població resident en urbanitzacions, així podem observar en el gràfic nº 2 que aquests municipis presenten valors molt superiors a la mitjà de la comarca.

Gossos recollits

600

650

700

750

800

850

900

950

1000

Animals re collits

Animals r e collit s 803 751 644 630 656 619 912 1078

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017



Gràfic 2. Gossos recollits per cada 1000 habitants durant 2017

Aquestes son les xifres d’animals recollits pel servei comarcal i no consideren les recollides fetes pels propis ajuntaments sense la intervenció del CAAS. En la major part dels municpis son els agents locals els que actuen inicialment i, si l’animal està identif icat i localitzen al propietari, el retornen directament sense la intervenció del servei comarcal. 5.2. Animals perduts-recuperats i animals abandonat s Des del punt de vista de la gestió del servei, més important que el nombre d’animals recollits, és la seva tipologia. El que realment condiciona el servei, i comporta un fort impacte de gestió, és la recuperació o no dels animals recollits. No és el mateix un gos que s’ha escapat i que el venen a buscar de forma immediata que aquell que s’està dos o tres dies, o d’aquell que no vindran mai (abandonat).

• Gos perdut-recuperat: tot aquell gos, identif icat o no, que recollim i que de forma immediata o en el termini d’uns dies el venen a recuperar.

• Gos abandonat: tot aquell gos, identif icat o no, que recollim i que mai el vindran a recuperar. Són gossos abandonats i que haurem de mantenir al CAAS fins trobar-los un adoptant.

Cal recordar que la Llei de Protecció dels animals estableix la prohibició en tots els centres d’acollida del sacrif ici d’animals per raons d’espai, limitant únicament la possibilitat d’eutanàsies per motius humanitaris i sanitaris que s’estableixen per via reglamentaria.

6,94

12,74

17,01 16,5118,1

16,64

4,78

02468

101214161820

gossos/1000 habitants

la Selva Caldes M Maçanet S

Riudarenes Sils VidreresBlanes



5.2.1 Gossos perduts-recuperats Son tots aquells que hem recollit i que els han vingut a recuperar els seus propietaris. El nombre de gossos recuperats el 2017 va ser de 511, la qual cosa signif ica un 47% de recuperacions el 2017. Taula 3. Gossos recuperats 2017

El percentatge d’animals recuperats durant el 2017 ha estat del 47,40%, la qual cosa signif ica una important recuperació respecte als valors del 2016 (39,75%). Gràfic 3. Gossos recollits i abandonats, sèrie hist òrica

0

200

400

600

800

1000

1200

2015 2016 2017

Abandonats

Recuperats



Els municipis on els serveis municipals propis (agents, brigades, ..) fan una primera comprovació de si l’animal està identif icat i, posterior fan una recerca del propietari, presenten unes xifres de recuperació més baixes que aquells municipis que no fan cap comprovació i demanen immediatament el servei del CAAS, és el cas de Lloret de Mar 32%, Maçanet de la Selva 34%, Fogars de la Selva 26% i Caldes de Malavella 27%. Per contra el valors més alts de recuperacions el trobem en municipis com Blanes 47%, Vidreres 50 %, Sils 44% i Riudarenes 41%.

5.2.2. Gossos abandonats al 2017 a la Comarca de la Selva Son considerats animals abandonats tots aquells que, identif icats o no, no son recuperats pels seus propietaris o posseïdors. L’exercici 2017 es va tancar amb una xifra de 567 abandonaments, xifra que signif ica un petit increment respecte de l’any anterior. Si considerem el percentatges d’abandonaments per municipis podrem valorar el que està passant i podrem proposar actuacions per tal de resoldre la situació. Taula 4. Taxes abandonaments gossos 2016 per munici pis Municipi Gossos recollits numero de gossos

abandonats % de gossos abandonats

Lloret deMar 153 104 68,00 % Blanes 144 76 52,77 % Vidreres 118 59 50,00 % Maçanet Selva 112 74 66,00 % Sils 105 61 58,09 % Caldes Malavella 82 55 67,07 % Santa Coloma F. 50 38 76,00 % Riudarenes 13 36 73,00 % Riells i Viabrea 49 18 73,00 % És evident que el percentatge d’animals abandonats és molt més alt en aquells municipis amb urbanitzacions de segones residències. Els principals motius són:

- Camades no desitjades (manca control reproducció) - Obligació de tenir d’abandonar l’habitatge i al nou destí no admeten gossos - Adquisició compulsiva de cadells i quan es fan grans no els volen - No els poden mantenir econòmicament



- Adquisició animals PPP de cadells per adolescents i quan els animals es fan grans els tutors legals no els volen

- Separacions de nuclis familiars Gràfic 4. Distribució dels abandonaments a la Selva

68

27 49 3812

4 459

13

76

55 104 7438

6 159

36

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

B la ne s

C al de s

L lo re t

Ma ça ne t

S ta C ol oma F

S i ls

V id re re s

R iu da re ne s

Abando nats

Recuperats

Si preocupant son les dades de serveis de recollida realitzats, més encara és quan valorem les taxes d’abandonament.

• Riudarenes, amb un 73% d’abandonaments, és un municipi de 2000 habitants, la major part dels gossos son recollits a la urbanització de “Can Fornaca”. El municipi no disposa de cap servei d’agents locals.

• Maçanet de la Selva (66% abandonaments) concentrats especialment en les urbanitzacions de Maçanet Residencial i Mas Altava.

• Vidreres, amb 118 animals abandonats el 2017 i una taxa del 50% d’abandonaments representa un dels municipis amb major conflictivitat, molt especialment la urbanització d’Aiguaviva Park.

• Sils, 105 animals recollits i un 58% d’abandonaments, la major part concentrats en la urbanització de Vallcanera.

• Lloret de Mar, amb un 68% d’abandonaments i 153 gossos abandonats

signif ica el major focus d’incompliment. El municipi disposa d’un cos d’agents i un altre de protecció civil. Fa temps que s’hi treballa però en un municipi amb prop de 30 urbanitzacions és tremendament complicat.

D’igual forma que el nombre d’animals recollits s’ha incrementat lleugerament aquest 2017, també ho ha fet, de la mateixa forma, el nombre de gossos abandonats.



Gràfic. 5 Abandonaments gossos a la Selva, sèrie històrica.

Gossos abandonats

300

350

400

450

500

550

600

Go sso s abando nats

Gossos ab an don ats 535 464 434 448 356 549 56 7

20 11 2 012 2013 2014 2015 2016 2017

5.3. Adopcions de gossos Els gossos abandonats, que no son recuperats pels seus propietaris o posseïdors, romandran en el CAAS a l’espera de ser adoptats. El funcionament de les adopcions està definit per la llei de protecció dels animals i regulat en el CAAS mitjançant el reglament del servei. El 2017 es van adoptar 507 gossos, la qual cosa signif ica un important increment respecte del 2016, i una recuperació de la tendència favorable. Els anys 2014 i 2015 ens vàrem estancar en 330 – 340 adopcions, el 2016 va signif icar una ruptura amb 406 adopcions i aquest 2017 hem adoptat 567 gossos, xifra mai assolida al CAAS. Del conjunt de gossos adoptats cal destacar que un 67 % son adopcions a ciutadans particulars i, la resta, un 33 % son mitjançant la col· laboració de protectores nacionals i internacionals amb les que tenim signats convenis de col· laboració.



Gràfic nº 6, Evolució històrica de les adopcions de gossos

300

350

400

450

500

550

2012 2013 2014 2015 2016 2017

Gossos adoptats 447 373 334 335 406 507

Gossos adoptats

Gossos adoptats

Si important és la tendència a l’increment d’adopcions, encara ho és més quan valorem la destinació de les mateixes. Taula 5. destinació adopció gossos

Destinació adopcions 2017 Gossos % Particulars comarca la Selva 179 35 % Particulars altres comarques 168 33 % Particulars estat espanyol i UE 43 8 % Protectores Catalunya 37 7 % Protectores UE 80 16 %

Les relacions amb les protectores col· laboradores son molt importants donat que ens ajuden a donar sortida aquells animals amb molta dif icultat per ser adoptats com és el cas d’animals grans o d’animals amb necessitats de suport veterinari de forma permanent.

Actualment tenim signats 18 convenis de col· laboració amb protectores, les més importants son APAP de Tossa de Mar i dos protectores internacionals d’Alemanya.



També destacar la col· laboració amb la Protectora Por Ellos de Tordera pel tema dels gats. Adopcions internacionals: Es tracta d’adopcions fetes a països estrangers, especialment Alemanya, mitjançant acords de col· laboració en protectores d’aquests països. Son animals que en el 90% ja van directament a domicilis de destí, els gossos son directament adoptats mitjançant internet i f inalment són traslladats, la resta un 10% van a la protectora de destí que els integra com a residents definitius o a l’espera d’una adopció. Aquest tipus d’adopció és la única vàlvula que tenim per regular l’espai ocupat al CAAS. El centre no pot regular el f lux d’entrades i sortides donat que això vindrà determinat en funció dels serveis de recollida requerits pels municipis i per les adopcions i recuperacions.

5.4. Adopcions de gats Contràriament al que succeeix amb el gossos les adopcions de gats per part de ciutadans particulars son molt petites. El 90% dels gats que hem recollit han estat derivats a protectores col· laboradores, principalment a Protectora Animals Por Ellos de Tordera. Dels 55 gats adoptats, 46 han estat a la protectora del Maresme. Tenim acords de col· laboració en diferents protectores, nosaltres els hi cedim els gats identif icats i esterilitzats i ells es fan càrrec f ins que hi troben els adoptants. 5.5. Baixes El nombre de baixes durant el 2017 va ser de 87 animals, percentualment signif ica un manteniment respecte de l’any anterior (8 %). El 40,23 % de les baixes han estat per mort natural, principalment cadells recollits que sense la lactància i les immunitats maternals no superen els primers dies d’estada al CAAS. Un 29 % de les baixes han estat motiu d’eutanàsia per ser portadors de malalt ies infeccioses, principalment leishmaniosis i un altre 29 % del total de baixes, van tenir de ser sacrif icats per mostrar una conducta molt agressiva vers a les persones o a la resta d’animals. 6 . OCUPACIÓ DEL CAAS El CAAS es va posar en funcionament farà 20 anys, es va dissenyar per acollir un màxim de 120-130 animals. Actualment, tenint en compte que l’espai destinat



inicialment als gats es va adequar per acollir gossos, a més de l’ampliació dels 8 boxes del 2016, la capacitat optima seria no superar el 150 gossos, El 31 de desembre de 2017 vàrem tancar l’any amb 135 animals allot jats al CAAS, xifra que va ser superada a f inal d’estiu on vàrem arribar a 150 gossos. En qualsevol cas mai vàrem arribar a sobrepassar la capacitat màxima del centre. Tot i haver recollit i gestionat més animals que en anys anteriors, els bons resultats en les recuperacions i les adopcions ha permès no superar la capacitat màxima del centre. 7. ELS GOSSOS PPP Aquest 2017 hem acabat l’any amb 33 gossos considerats PPP residint al CAAS. Bona part d’aquests animals han estat ensenyats per vigilar propietats pr ivades i son molt territorials. Aquest fet provoca que s’hagin de mantenir aïllats de la resta d’animals i això condiciona la capacitat del centre. Els gossos PPP tenen moltes dif icultats per l’adopció donat que;

• Son molt dominants i poc sociables amb desconeguts i amb altres animals. • Per tenir un gos PPP el propietar i ha de tramitar una llicència de PPP, la qual

cosa comporta una depesa addicional (assegurança, taxa municipal, revisió mèdica i certif icat de penals).

• Aquest gossos no poden circular per la via pública sense morrió,

Sovint la possessió d’aquest gossos PPP és majorment un col· lectiu jove, marginal i que no tenen les seves mascotes regularitzades. Els fan criar, se’ls venen entre ells sense formalitzar documents i no els esterilitzen perquè els fan criar per vendre’ls. D’altra banda han estat notables els gossos recollits pels agents de l’autor itat en cases ocupades il· legalment en les urbanitzacions de Caldes de Malavella, Vidreres, Maçanet. Sils i Lloret. Els animals residien en aquestes propietats ocupades amb la f inalitat de vigilar i guarda situacions irregulars dins de les propietats ocupades Molts d’aquests gossos PPP no poden donar-se en adopció donat el seu comportament i el risc que comportaria. D’altra banda, el seu maneig al CAAS comporta un evident risc per als treballadors i visitants.



8. LES CAMPANYES DEL 2017 8.1. Identificació i alta censal Aquest 2017 hem mantingut les campanyes d’identif icació i registre censal d’animals de companyia amb bona part dels nostres ajuntaments. La novetat ha estat la participació activa del centres veterinaris locals. Les principals característiques de les campanyes:

• Identif icació registre censal totalment gratuït per als propietaris • Participació activa dels centres veterinaris locals • Cost zero pels ajuntament

Campanyes 2017:

• Sils • Maçanet de la Selva • Caldes de Malavella • Riudellots de la Selva • Vilobí d’Onyar • Anglès • Amer • La Cellera de Ter • Osor • Susqueda • Vidreres • Sant Julià del Llor i Bonmatí • Lloret de Mar



• Fogars de la Selva • Hostalric • Riells i Viabrea • Massanes • Sant Feliu de Buixalleu • Riudarenes

S’han identif icat i censat més de 2000 animals durant aquestes campanyes i la voluntat és mantenir-les en tots aquells municipis que ho sol· licitin. 8.2. Altres actuacions 2017 Totes les actuacions realitzades pel CAAS estan recollides a l’espai w eb del centre www.selva.cat/caas/agenda

• Visites escolars • Participació en f ires i desfilades animalistes • Participació jornades tècniques

9. FINANÇAMENT El f inançament del servei de recollida i acollida d’animals perduts i abandonats es sufraga amb els recursos propis del Consell Comarcal de la Selva i amb una aportació dels municipis que tenen delegades aquestes funcions a l’ens comarcal. � Pressupost del servei 2017: 306.744,00 euros � Aportació Ajuntaments: 168.709,00 euros � Aportació Consell: 138.035,00 euros

L’aportació municipal s’estableix de forma anual mitjançant un càlcul tenint en compte diferents paràmetres:

� Nombre d’habitants � Superfície del municipi � Nombre d’habitatges (primeres i segones residències) � Històric d’animals recollits

Consideracions càlcul:



� Una part f ixa i igual per a tots els ajuntaments (1.100,00 €) en concepte de disponibilitat del servei i de gestió administrativa global (redacció de les memòries i documents anuals, reunions, facturació, atenció telefònica, etc.).

� Una part variable que es calcula en funció del nombre d’habitants del municipi

(35%), de la superfície total (15%), del nombre d’habitatges totals (15%) i del nombre d’animals recollits durant els tres últims anys (35%).

� El municipis de Tossa de Mar rep una bonif icació de 1.600 € donat que gran

nombre dels gossos recollits a Tossa són animals que deixen els propietaris abandonats a les portes del Centre d’Acolllida d’Animals a la Selva durant la nit. Es tracta de gossos procedents de tota la comarca, inclòs procedents d’altres comarques.

9.1. Taxa servei ordinari Servei ordinari que presta el Consell Comarcal de la Selva inclou:

• La recollida d’animals els dies laborables en horari de 09,30 a 14,30 h • L’acollida dels animals al nucli: alta de l’animal, inspecció veterinària,

tractaments, vacunes, desparasitacions, esterilització, alimentació. • La gestió de recerca de propietaris, les notif icacions, la publicació d’edictes al

BOE en cas no els vinguin a recuperar. • La recerca d’adoptants per aquells que han estat f inalment abandonats, la

redacció dels contractes. • El suport als ajuntaments en les campanyes associades a la tinença

responsable d’animals • Les tasques de coordinació amb els cossos d’agents locals.

MUNICIPI TAXA 2017

AMER 3.297 ANGLES 4.125 ARBÚCIES 6.476 BLANES 25.087 BREDA 3.395 BRUNYOLA 2.314 CALDES DE MALAVELLA 8.247 LA CELLERA DE TER 2.384 FOGARS DE LA SELVA 3.706 HOSTALRIC 3.656 LLORET DE MAR 25.615 MAÇANET DE LA SELVA 9.827 MASSANES 2.830 OSOR 2.577 RIELLS I VIABREA 5.777 RIUDARENES 4.260 RIUDELLOTS DE LA SELVA 2.668 SANT FELIU DE BUIXALLEU 3.204 SANT HILARI SACALM 5.487 SANT JULIÀ I BONMATÍ 2.086 SANTA COLOMA DE FARNERS 11.319 SILS 6.234



SUSQUEDA 2.266 TOSSA DE MAR 7.403 VIDRERES 10.092 VILOBÍ D'ONYAR 4.379 TOTAL 168.709,20

9.2. Taxa servei extraordinari El servei extraordinari únicament comporta tasca en cas de ser requerit per part de l’Ajuntament de forma, inclou:

• Recollida d’animals a les tardes i nits dels dies laborables • Recollida d’animals els dissabtes, diumenges i festius (24 hores)

Taula 6. Taxa serveis recollida extraordinari

TAXES SERV EI RECOLLIDA EXTRAORDINARI TAXA € Servei extraordinari recollida (tardes) 75,51 Servei extraordinari recollida (nits i festius) 94,38 Manteniment animals dipòsit municipal 31,46 Trasllat d'animals al CAAS (extraordinari) 18,88 Recollida extraordinària fallida 50,34 9.3. Taxa pel sanejament colònies gats El CAAS col·labora amb els ajuntaments de la comarca que estiguin interessats en la creació i manteniment de colònies controlades de gats mit jançant:

• Cessió de gàbies trampa per a la captura dels gats • Trasllat dels animals al CAAS per al seu sanejament • Esterilització dels animals • Test de sang per determinar si son portadors de malalt ies infeccioses. En cas

positiu se sacrif iquen i el CAAS s’encarrega d ela gestió dels cadàvers. Taula 7. Taxa per sanejament de gats al CAAS

TAXES COLÒNIES GATS TAXA € CONTROL COLÒNIES GATS (FEMELLA) 70 CONTROL COLÒNIES GATS (MASCLE) 45

10. SERV EI RECOLLIDA EXTRAORDINARI Aquest 2017 ha estat el primer any que el Consell Comarcal ha ofert la possibilitat de recollir animals fora de l’horari ordinari (dies laborables de 09,30 a 14,30 h). La prestació d’aquest servei es realitza mit jançant una empresa externa, ubicada a Vidreres, que va guanyar el concurs.



Taula 8. Prestació serveis de recollida durant 2017

Població Ordinari Extraordinari Amer 5 0 Anglès 15 1 Arbúcies 10 10 Blanes 47 97 Breda 17 5 Brunyola 8 0 Caldes de Malavella 74 18 La Cellera de Ter 0 0 Fogars de la Selva 23 0 Hostalric 3 18 Lloret de Mar 177 0 Maçanet de la Selva 78 38 Massanes 9 9 Osor 7 0 Riells i Viabrea 52 0 Riudarenes 33 2 Riudellots de la Selva 5 0 Sant Feliu de Buixalleu 14 0 Sant Julià i Bonmatí 9 0 Santa Coloma de Farners 50 0 Sils 52 55 Susqueda 6 0 Tossa de Mar 68 5 Vidreres 44 83 Vilobí d’Onyar 27 0

Dels 1.166 animals gestionats durant el 2017 al CAAS, 825 s’han recollit pel servei ordinari i 345 per l’extraordinari. El major nombre de serveis extraordinaris fets han estat als municipi de Blanes i Vidreres.

Mem ria CAAS 2017 · 2018. 2. 12. · SANT FELIU DE BUIXALLEU 9 5 14 SANT HILARI SACALM 0 0 0 SANT...

Documents

Transcript of Mem ria CAAS 2017 · 2018. 2. 12. · SANT FELIU DE BUIXALLEU 9 5 14 SANT HILARI SACALM 0 0 0 SANT...