Memòria 2003 del Casal dels Infants

Memòriad’activitats

2003

Introducció 3

Suport social a infants, joves i famílies 5Casal InfantilGrup de GransEspai de Trobada FamiliarCasal Jove “Atlas”

Suport a l’escolarització 14La Unitat d’Escolarització CompartidaL’Aula CompartidaEntorn escolar

Atenció a Menors Immigrants no acompanyats 19MarhabaMirall

Formació i Inserció Laboral 22Xarxa d’Accés al TreballFormació OcupacionalMòduls de Capacitació Laboraldemotodemoto la Mina

Exclusió i Noves Tecnologies 30Punt Òmnia

Suport a la Comunitat 32Barri educador

L’equip humà del Casal 34La gestió de l’Entitat 35Dades estadístiques 37Informació econòmica 38

Índex

4

Introducció

Esteu llegint el document que sintetitza els resultats més destacatsdel treball que hem fet al Casal al llarg de tot el 2003. Aquestany, en el qual n’hem complert 20 de treball continuat a laciutat, més de 1.000 nens i joves han participat en algun dels16 projectes educatius que, a través de serveis i activitat concretes,els han donat un suport continu, pràctic i eficaç.

Gràcies a la implicació de molts ciutadans particulars i institucionss’ha aconseguit, un any més, donar un acompanyament clau amoltes persones –ciutadans també– que estan en una situaciódifícil: nens i nenes que viuen en nuclis familiars amb importantsdificultats econòmiques, socials i familiars; joves que necessitenun acompanyament en el seu procés de transició a la vida adulta;adolescents que estan vivint un procés de trencament ambl’escola; nens i nenes amb dificultats importants d’aprenentatge,joves sense formació ni possibilitats d’accedir al món del treball,...Moltes persones, doncs, que han millorat significativament laseva situació gràcies a les activitats i serveis del Casal, que elshan ajudat a treure el millor de sí per poder tirar endavant ambel seu propi esforç.

Enguany, amb la perspectiva que dóna reflexionar sobre aquests20 anys, podem dir que, si bé algunes realitats socials han canviatforça, constatem cada dia els efectes d’una dinàmica socioeco-nòmica que es tradueix en que els col·lectius de persones ambmenys recursos i amb una situació de precarietat permanentsón cada cop més nombrosos. I és en aquest punt on entenemque la intervenció del Casal esdevé clau: transformar la realitatconcreta del màxim nombre d’infants i joves és una manerapràctica i real de construir una societat més justa i equilibrada.

Paral·lelament a aquest procés de reflexió que hem intensificataquest 2003, hem de dir que també hem continuat aprofundinti millorant en totes les línies de treball de la institució. Volemdestacar la consolidació del treball amb les escoles i els institutsdel barri, l’increment del treball veïnal i comunitari, el mante-niment de l’actuació en el barri de La Mina, la diversificació delscamps en els que fem formació per a la inserció laboral, laconsolidació del treball desenvolupat en favor dels menorsimmigrats no acompanyats i la implicació de les famílies en lageneració de nous espais de participació. També ha estat unany en el que hem començat a treballar més intensament lacol·laboració amb altres organitzacions del sector social, ambl’objectiu d’enfortir la capacitat de incidència en la política socialdel nostre país.

Però no us volem avançar més coses... Podeu llegir a la partcorresponent a cada un dels projectes quin ha estat el seu treball,les noves millores assolides, els temes en els que es continuatreballant. Tan sols volem agrair un cop més el suport i participacióde tantes persones en aquesta iniciativa social col·lectiva queés el Casal, participació que és en definitiva la que dóna sentital projecte.

Les activitats

El Casal diari

Les tardes al Casal Infantil s’han estructuratamb una combinació de reforç escolar i activitatlúdica cada tarda de 17:00 h. a 20:00 h. Hemcontinuat oferint el servei de recollida a lesescoles a aquelles famílies que treballen i nopoden acompanyar els nens al Casal.

El suport a l’escolarització ha realitzat un seguitde petites innovacions i millores per a cadagrup d’edat amb l’objectiu final de millorarl’èxit educatiu dels infants i de prevenir el fracàsescolar. En tots els grups d’edat s’ha necessitatespecialment treballar tot allò relacionat ambel llenguatge, l’aprenentatge de l’idioma, perpart dels nens d’origen immigrat, i l’atenció ila comprensió verbal i lectora. En conjunt valo-rem un augment de les competències escolarsen tots aquells infants que al llarg del curs hantingut una assistència regular al Casal. Desta-quem la diversitat d’activitats desenvolupadesals espais de reforç escolar diari; l’atenció indi-vidualitzada als nens que han requerit un reforçescolar adaptat i la motivació de tots els infantsen l’espai de reforç diari.

Les activitats lúdiques d’aquest curs han conti-nuat potenciat en gran mesura l’autonomiapersonal dels infants. Els nivells d’autonomia

5

Suport social a infants, joves i famíliesProporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des de les potencialitats del temps de lleure, reforçanttots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens i joves, realitzant una intervenció socioeducativamés intensiva amb aquells que es troben en situacions de dificultat o en risc d’exclusió social i oferint suport a les seves famílies.

Amb el suport global de: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Instituto Nacional de Migraciones y Servicios Sociales, Departament deBenestar i Família, Departament de la Presidència – Secretaria General de Joventut, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Districte de Ciutat Vella.

Amb la col·laboració especial de: Danone

232 nens i nenes han participat

en el Casal Infantil durant

el 2003

Casal Infantil

Finalitat

El Casal Infantil treballa per a donar suport ales famílies en l’educació dels seus fills, reforçarels processos d’aprenentatge escolar, preveniri atendre situacions de risc social i promoure eldesenvolupament personal a partir del lleurei la participació.

Oferim un espai obert que educa enl’autonomia, en les competències socials perso-nals, en els valors compartits, en el respecte ien la participació, i que fa especial atenció enreforçar els continguts escolars.

Usuaris

Els usuaris del Casal Infantil han estat nens inenes de 3 a 11 anys del barri i les seves famílies.La prioritat del projecte han estat aquells infantsi les seves famílies que presentaven una situacióde major dificultat social, econòmica i/o familiar.

El grup de Casalet (3 a 5 anys) ha estat formatper 74 nens i nenes. 77 nens i nenes han formatel grup de Petits (6 a 8 anys) i 81 el grup deMitjans (9 a 11 anys). Des del setembre, ambl’objectiu de millorar la qualitat de l’atencióals nens i nenes, el Casal Infantil ha passat aorganitzar-se en quatre grups d’edat, un mésque fins aleshores. Els grups es corresponenamb el segon cicle d’Educació Infantil i amb laPrimària i han incrementat l’atenció individua-litzada, assolint una ratio de 5 nens per monitor.

Metodologia educativa

El Casal Infantil ha guiat l’acció socioeducativaentenent la persona en relació amb el seuentorn; oferint un ambient acollidor, càlid,afectiu, capaç de poder transmetre seguretati confiança als nens i nenes i les seves famíliesen les seves possibilitats i capacitats; treballantla diversitat i el respecte a la diferència en unmarc integrador; activant la participació per afer als nens/es protagonistes del propi procéseducatiu i potenciant el treball en grup, lareflexió, el raonament i el diàleg.

Procedència % nens/esFilipines 3 %Argentina 8 %Marroquina 35 %Autòcton 31 %Marroc+autòcton 2 %Itàlia+autòcton 2 %Colòmbia 4 %Índia 4 %República Dominicana 6 %Bolivia 2 %Bulgària 1 %Argèlia 2 %

Amb el suport de: Fundació Roger Torné, Faus & Moliner, Caja Madrid i Fundación Santa María

Suport social a infants, joves i famílies

han estat especialment elevats entre els nensdels grups de Petits i Mitjans. Les activitats,dissenyades, suggerides o dinamitzades pelspropis infants, han estat la clau per a donar-los el protagonisme necessari i dotar-los deseguretat i confiança.

Una de les millores substancials d’enguany hanestat les diverses activitats realitzades conjun-tament entre mares, pares i fills. La majoriahan tingut un caire lúdic amb l’objectiu depoder utilitzar el joc com a eina per a podertreballar molts més aspectes de la relació fami-liar. L’activitat de dissabtes per als nens i nenesdel grup de Casalet ha estat un espai compartitper famílies i els seus fills. D’aquesta manerahem potenciat la família com agent molt actiuen el procés d’aprenentatge dels més petits,els hi hem ofert un acompanyament en elprocés d’educació dels seus fills/es i han pogutcomparar altres pautes de funcionament ambla resta de mares i pares.

El projecte Casal Infantil ha participat com cadacurs de les comissions infantils del barri. Aquestcurs, s’ha donat més èmfasi a la participacióactiva dels infants pel que fa al disseny i plani-ficació d’algunes de les activitats i festes delbarri. Valorem positivament aquesta experiènciadoncs ha potenciat l’augment de l’autonomiai participació dels infants al barri i s’ha aconse-guit que altres entitats de lleure compartissinaquesta línia de treball.

Les activitats de vacances escolars

Durant les èpoques de vacances, el Casal Infantilha seguit desenvolupant activitats a Barcelonai fora de Barcelona, procurant donar àmpliacobertura al temps de lleure dels infants. Se-guint el calendari escolar, el Casal Infantil haorganitzat tandes d’activitats concentrades enels dies de vacances escolars.

■ Per Setmana Santa 61 nens i nenes dels tresgrups han fet 4 dies de colònies a Gironella(El Berguedà).

■ Els dies de Nadal, 71 nens i nenes han gauditde les activitats de vacances. Els grups de 6a 11 anys han conviscut del 28 al 31 de de-sembre a la casa de colònies de Santa Colomade Farners. Els més petits, de 3 a 5 anys, hanpogut gaudir a Barcelona d’un Casal de Va-cances adaptat a les seves necessitats delleure.

El projecte d’Estiu del CasalDurant l’estiu 2003 s’han inscrit a les activitatsdel Casal Infantil un total de 191 nens i nenes.

A l’estiu, el grup de nens i nenes de 3 anys, essepara del grup de Casalet i forma el grup delsPetitíssims. La dinàmica ha estat molt positiva.

Mantenir un funcionament força independentde la resta dels grups ha possibilitat una milloradequació a les necessitats dels infants i hapermès unes activitats molt més basades en eljoc, l’experimentació i en la descoberta d’unmateix i de l’entorn.

El Casal d’EstiuEl Casal d’Estiu ha desenvolupat activitats durant7 setmanes. L’horari d’aquestes activitats haestat de 9:30 del matí a 17:00 de la tarda. Laprimera hora del matí s’ha dedicat al reforçescolar, vinculat directament al Centre d’Interèsque aquest estiu ha estat relacionat amb elmón del mitjans de comunicació. A partir deles 10:30 l’equip educatiu de cada grup hatreballat per trencar la quotidianitat dels in-fants, planificant activitats diverses que elspuguin divertir, alhora que formar. D’entretotes les activitats, aquelles relacionades ambl’espai obert i l’aire lliure són les que tenenmés bona acceptació entre els nens i nenes:excursió a parcs, platja, piscina, tallers...

Grup de CasaletCasal d’Estiu del 25 de juny al 25 de juliolCasal d’Estiu del 4 al 22 d’agostGrup de Petits i MitjansCasal d’Estiu del 25 de juny a l’11 juliolCasal d’Estiu del 28 de juliol al 14 d’agost

La Ludoteca d’EstiuL’horari de la Ludoteca d’Estiu ha estat diària-ment de 17:00 a 19:00 de la tarda durant les 7setmanes del Casal d’Estiu. S’ha consolidat comun servei de caràcter lúdic per als nens i nenesmés grans del Casal Infantil, responent de ma-nera molt clara al seu objectiu primordial:esdevenir un espai alternatiu al carrer. Aquestespai s’ha tornat a organitzar a partir de dosgrups d’edat amb un monitor referent per acadascun d’ells. Així, per una banda hem tingutel grup de 3 a 7 anys i per altra banda el grupde 8 a 11 anys. Els criteris d’inscripció al serveihan estat diferents d’acord amb l’edat delnen/a, promovent que les famílies dels méspetits justifiquessin laboralment la necessitatdel servei.

Les ColòniesL’activitat estrella de totes les vacances hantornat a ser les Colònies. Aquesta activitatpermet treballar aspectes molt globals amb elsnens/es, ja que en un entorn natural, es treballael respecte pel medi ambient, la convivènciaamb els seus iguals i amb altres grups de dife-rents edats, l’adquisició d’hàbits i l’autonomiapersonal.

Com cada any, els dies de colònies s’han repartitentre els mesos de juliol i agost. Al juliol 39nens i nenes de 3 a 5 anys han fet una setmanade colònies a “La Carrala”; 45 nens i nenes de6 a 12 anys han passat 15 dies a Pontós. Comés tradició les colònies d’agost les han fet tots

6

54 nens i nenes han estat usuaris

del servei de recollida a les

escoles pels monitors del Casal


7

40 nens i nenes han estat

en seguiment socioeducatiu

específic per a treballar

situacions de risc detectades.

els grups junts a Avià, on s’han reunit 90 nensi nenes més el grup de Grans.

El seguiment socioeducatiu

La seva finalitat és intervenir socioeducativa-ment en aquells nens/es i les seves famílies quees troben en situacions de desavantatge social,donant suport o orientació en l’exercici de lesfuncions parentals, potenciant les pròpies ca-pacitats del nucli familiar i la resolucióautònoma de les situacions de necessitat idificultat en què poden trobar-se en relació alsseus fills. En aquest sentit aquest seguimentsocioeducatiu s’emmarca dins la línia de treballdel servei genèric anomenat “Centre Obert”.

S’ha constatat una millora important de laqualitat del treball de seguiment de casos. Hemelaborat diversos protocols que han garantituns criteris i una metodologia comuns. Hemmantingut una coordinació continuada amb laxarxa de Serveis Socials i amb d’altres serveisde l’entorn més proper a l’infant. Cal destacarl’augment de les coordinacions amb tutors itutores de les diferents escoles del barri.

Les situacions de risc dels menors han represen-tat el 25 % respecte el nombre total de nens/es.La majoria d’aquests infants han tingut cobertesles seves necessitats bàsiques, i cal destacar queel treball realitzat amb ells i les seves famíliesha tingut un caràcter educatiu, de donar suporta les funcions parentals i les relacions paterno-filials.

El treball directe amb les seves famílies ha fetincrementar l’índex d’assistència al Casal delsinfants en seguiment especial. Això ha eviden-ciat una millora en la col·laboració i l’apro-pament de les famílies, que és un element clauper al treball de les situacions de més risc.

Reptes de futur

■ Revisar els objectius del projecte Casal Infantili millorar el sistema d’avaluació (confeccióde nous indicadors de resultats).

■ Incrementar la relació amb les escoles delbarri per tal de realitzar un treball coordinatde suport a l’escolarització, acordar criterisde seguiment socioeducatiu amb determinatsnens/es, i donar-los suport en la seva tascaeducativa fora de l’horari lectiu per tal dereforçar el seu paper al barri.

■ Incrementar les activitats d’expressió (llen-guatge musical, teatre, arts plàstiques ) ambl’objectiu de treballar maneres de lleurealternatives a les consumistes i com a mitjàintercultural en els diferents grups d’edat.

■ Millorar la sistematització dels criterisd’entrada al servei de seguiment socioedu-catiu i les eines utilitzades en la recollidad’informació.

■ Incrementar la participació i implicació del’equip de voluntaris, revisant la seva funció,millorant el circuit d’entrada i oferint mésespais de comunicació i de relació entre ells.

■ Estudiar la possibilitat de la realització d’unProjecte de Casal de Caps de Setmana, degutals pocs recursos de lleure que existeixen albarri els dissabtes i diumenges.

42% Finançament privat

58% Finançament públic

Fonts de finançament: Casal Infantil - Curs escolar



Fonts de finançament: Casal Infantil - Estiu

Finançament del projecte


Finalitat

El Grup de Grans ofereix als nois de 12 a 15 anysun acompanyament al llarg de l’etapa inicial del’adolescència. El projecte es centra en la pro-moció de les capacitats dels nois i noies mit-jançant un treball d’atenció integral, que treballael suport a l’aprenentatge, el lleure formatiu iel seguiment socioeducatiu individualitzat.

Usuaris

Durant l’any 2003 el Grup de Grans l’han format71 nois i noies de 12 a 15 anys. Com en la restade projectes del Casal, els usuaris immigrats sóntambé majoria en aquest cas –representen un62% dels joves que han passat pel Grup deGrans. Un tret específic del projecte és el canviconstant en la composició del grup (durant l’anyhem tingut 13 joves nous i hem comptat 10baixes).

Metodologia educativa

L’entrada en l’adolescència suposa per a moltsnois i noies un moment de crisi, que els generala necessitat d’un suport. Aquest acompanya-ment els hi hem ofert treballant per a la for-mació, la integració dels immigrats nouvinguts,la socialització, la motivació per l’aprenentatgei la superació, la participació, l’orientació il’esforç. Tots aquests elements els hem consi-derat bàsics per a prevenir possibles situacionsde conflicte personal i social en tots ells.

Activitats de Formació

Espai d’estudi

En aquest espai diari hem treballat l’hàbit delrepàs de les assignatures escolars i hem ajudata fer els deures als nois/es que en tenien. Lamajoria dels usuaris han tingut cada tardadeures escolars i l’espai d’estudi ha resultat unservei important per a molts d’ells. Els que noen tenien han estat a l’espai fitxes fent repàsa partir de diferents exercicis.

Des del setembre hem introduït la figura delconsultor/a, voluntaris especialitzats en diferentsmatèries que, setmanalment, responen els dub-tes que als joves els plantegen les assignatures.

Reforç programat

A partir de l’espai projectes pensat per a moti-var l’interès per l’estudi, hem treballat amb 8joves que requerien un suport més específicper a assolir el nivell escolar mínim i poder

seguir el curs. Hem millorat la coordinació ambels tutors dels Instituts d’Educació Secundària(31 reunions) per a aconseguir una adequaciódels continguts d’aquest espai.

Cursos de Llengües

A proposta dels propis joves, hem ofert un cursde català avançat per a millorar l’expressió orali escrita dels que ja en tenien un domini bàsic.9 joves han seguit aquest curs en horarid’activitat lúdica. Cal treballar per a que mésnois/es comprenguin la importància de conèixeri parlar la llengua.

Activitats de Lleure

Espai de Trobada

A partir d’aquest espai relacional i socialitzadordiari hem treballat amb els nois l’autogestiódel seu temps lliure i hem potenciat que lespropostes i l’organització de les activitats lesgestionessin ells mateixos. Pensem que el grupha evolucionat molt en aquests termes i hanassumit com a molt important la reunió i eldebat com a eines imprescindibles d’una bonaorganització.

Hem treballat la relació amb altres nois/es. Ambells hem intercanviat experiències i compartitactivitats durant dos dissabtes. Això ens haajudat a treballar la pertinença al Casal i albarri dels nostres joves, que s’han sentit orgu-llosos ensenyant el seu entorn més immediat.Pensem que conèixer altres centres educatiusels pot desenvolupar una visió crítica de la sevarealitat per a poder elaborar expectatives decanvi.

Tallers

A partir de propostes dels nois i dels seus inte-ressos hem continuat programant cursos variatsals que s’han inscrit segons la seva motivació.Els més sol·licitats han estat el de cuina (17participants), el d’electricitat (12 participants),el de ball funky (10 participants) i el de jardi-neria. Els tallers faciliten l’adquisició d’hàbitscom el compromís, la responsabilitat i la cons-tància que els serviran en altres activitats dinsi fora del Casal.

Informàtica

Hem desenvolupat activitats informàtiques enel Punt Òmnia de l’entitat. Hem estructurataquest servei en cursos específics i formacióbàsica. La formació bàsica s’ha desenvolupat apartir d’un objectiu d’aprenentatge quinzenal,

8

La mitjana d’assistència diària

a l’espai d’estudi ha estat

de 27 nois i noies

Grup de Grans Amb el suport de: Velamen SA i Montibel·lo


9

per a aquells joves amb més desconeixementinformàtic. A patir d’una dinàmica més distesai motivadora, basada en els jocs , hem aconseguitdotar als nois/es de nocions d’ús de l’ordinador.

Una activitat molt celebrada per tots ha estatel campionat de jocs en xarxa celebrat duranttot un cap de setmana amb altres entitatsjuvenils del barri. L’activitat ha comptat ambla implicació de quasi la totalitat del grup.

Futbol

Un any més el futbol ha estat l’esport estrellaal Grup de Grans. Hem format un equip mixte,de 10 nois i 5 noies, que ha competit en unalliga amb altres entitats del barri. Aquest equipés el resultat de l’esforç dels nois/es del grup,que han preparat diverses activitats per poder-lo finançar (venta de pastissos, taller de trenesdel cabell per als grups del Casal Infantil ientrenament de l’equip del grup de Petits).

En el marc de la resposta ciutadana contra laguerra, l’equip va jugar un partit al polisportiudel barri.

Activitats de vacances

Durant els períodes de vacances escolars el Grupde Grans ha adaptat el projecte a les necessitatsde lleure dels nois, organitzant activitats per apassar uns dies divertits i educatius, generalmentfora de la ciutat. A partir dels seus interessos,els mateixos nois, amb ajuda dels educadors,han planificat les activitats de lleure.

En els períodes curts de vacances escolars elque més motiva és fer estades fora de la ciutatper a trencar la quotidianitat. Durant la Setma-na Santa hem estat a Vilamaniscle (19 nois) iper Nadal a Coll de Pal (18 joves).

A l’estiu els nois del Grup de Grans han combi-nat activitats a la ciutat (espai d’estudi diari,anades a la platja, polisportiu i excursionsdiverses) i estades fora de Barcelona. Enguanyhem fet quatre dies de càmping a Salou durantel mes de juny per a celebrar l’inici de l’estiu(11 nois). El mes de juliol hem estat d’acampadaa Noarre (20 joves) i a l’agost hem passat 12dies de colònies a Àvia, compartint la casa ambel Casal Infantil (18 joves).

Activitats extraordinàries

Les activitats extraordinàries han estat normal-ment celebrades amb la resta d’entitats juvenilsdel barri (torneig de futbol, festa de Carnestol-tes, festa de la convivència,) i amb la resta delsprojectes de l’Entitat (Sant Jordi, Pujada aMontserrat, Festes de la Primavera...). Enguany

el Grup de Grans ha participat en el projectecontra la violència treballat a partir d’activitatsconjuntes amb els joves que passen les tardesa les places del barri. Valorem com a moltpositiva aquesta experiència que ha buscat laprevenció de possibles conflictes entre els nois/esdel barri.

El seguiment socioeducatiu

El treball amb les famílies dels usuaris acostumaa ser difícil de portar a terme. Existeix entreaquestes la idea que els seus fills/es ja són gransi costa molt motivar-les a fer un seguimentsocioeducatiu conjunt amb l’equip d’educadors.Tot i així hem realitzat 38 entrevistes ambfamílies diferents i 7 reunions d’informaciógeneral. Hem iniciat un procés d’avaluaciótrimestral del reforç escolar i hem citat als paresd’aquells que no seguien l’evolució esperada.

Continuem treballant amb un seguiment socio-educatiu individualitzat aquells casos que re-quereixen una intervenció urgent (10 joves) iaixò ens ha limitat el treball per la prevenció.Enguany hem detectat un augment de la pro-blemàtica en relació al consum de droguesentre els joves.

Reptes de futur

■ Millorar i dinamitzar la relació amb les fa-mílies.

■ Millorar la coordinació i col·laboració ambles escoles del barri.

■ Aplicar noves metodologies per al reforçescolar per tal de millorar l’aprenentatgeescolar.

Els nois han gestionat

ells mateixos fins a un total

de 25 activitats de lleure




Fonts de finançament


Finalitat

La finalitat d’aquest projecte és oferir recursosde suport integral a les famílies com elementsclaus del benestar dels nens/es i adolescents,per tal de facilitar la seva autonomia respectea l’educació i cura dels seus fills/es, promourela seva integració i participació social i capacitatde resposta a les seves necessitats prevenintprocessos d’exclusió i ruptura.

El Projecte vol donar resposta a les següentsnecessitats detectades:

■ Situació econòmica i laboral desfavorida■ Incompatibilitat de la vida laboral amb la

familiar■ Necessitat de promoció social■ Necessitat de millora de les condicions de

salut■ Necessitat d’orientació educativa respecte

als seus fills■ Dificultats d’integració derivades de la immi-

gració

Usuaris

El projecte atén a aquelles famílies del barrique prioritàriament presenten dificultats socials,econòmiques, familiars i les que per haverimmigrat es troben en situacions de desavan-tatge social.

Durant aquest any ha continuat augmentantel col·lectiu de famílies immigrades (un 68%de les famílies del Casal). El 42% de les famíliesusuàries del Casal són monoparentals i en un91% dels casos és la mare que viu sola amb elsfills.

Tot i que el projecte està obert a tots els paresi mares que tinguin fills al Casal Infantil o alGrup de Grans el perfil general ha continuatsent dones de 25 a 55 anys, moltes d’elles soles,immigrades i en situacions econòmiques pre-càries.

Les activitats

El servei d’orientació i informació

Des d’aquest servei hem continuat assessorantles famílies en aquelles matèries que podensignificar un suport en la seva situació familiar.Les demandes més freqüents han estat relacio-nades amb les inscripcions als diferents projecteso serveis del Casal, la tramitació de beques iles informacions sobre prestacions familiars.

Detectem una preocupació general entre lesfamílies respecte el tema laboral. Les famílies

en les quals cap dels membres treballen sónuna minoria, però malgrat tot, les condicionslaborals de moltes famílies són força precàriesi no els garanteixen un futur estable.

El servei d’acompanyament

Com cada any, la difícil conciliació de la vidalaboral amb la familiar fa molt necessari aquestservei de suport a aquells pares que, principal-ment per motius laborals, no poden portar orecollir els fills a l’escola, i en aquells casos quecal assegurar l’assistència a aquesta o al CasalInfantil. 19 nens i nenes s’han acollit al serveidels matins i han esmorzat al Casal abans deser acompanyats a classe. Un 25 % de nens inenes del Casal Infantil han estat recollits diària-ment de les diferents escoles del barri.

Servei de consulta jurídica

Aquest servei dóna resposta a la necessitatd’orientació que tenen algunes famílies sobrealgun tema jurídic, o que volen assessorar-seabans de fer alguna actuació legal. El 70% deles demandes han estat relacionades amb temesd’immigració, i la resta amb temes d’habitatgei de treball. Totes les demandes han estat deri-vades a l’advocat corresponent del grup devoluntaris juristes i des del Casal hem fet elseguiment dels casos.

Activitats formatives i de suport

Aquestes activitats pretenen crear nous espaisde comunicació i relació entre famílies i educa-dors amb l’objectiu d’intercanviar i dotar denous elements d’intervenció amb els seus fills/es,potenciant d’aquesta manera una coherènciaeducativa entre l’espai del Casal i l’espai familiari permetent un acostament entre les diferentscultures. A partir de demandes concretes deles pròpies famílies, hem concentrat aquestestrobades en temes interessants per a pares ambfills en edats similars.

El projecte ha iniciat un estudi sobre les princi-pals mancances detectades en les famílies delCasal, sobre les que hem començat a proposarpossibles noves línies d’actuació. En aquestsentit, hem mantingut la participació en laTaula de la Dona del Raval, participada per 23entitats del barri que treballem amb dones.Entre totes hem tractat diferents problemàti-ques compartides per les nostres usuàries i hemorganitzat activitats de participació comunitària.

Activitats festives i de participació

Aquestes activitats permeten fomentar les in-terrelacions i la comunicació entre les famílies,

10

271 mares, pares i fills han estat

usuaris de l’Espai de Trobada

Familiar

Espai de Trobada Familiar

D’entre les necessitats detectades

més evidents destaquem: la forma-

ció d’adults, la seva inserció socio-

laboral i la situació de la dona.


11

possibilitant espais de lleure i festius no consu-mistes i alternatius, i potencien la participaciói l’autoorganització de les famílies.

Enguany hem prioritzat les activitats de parti-cipació comunitària al barri (carnestoltes, set-mana cultural, festa de la dona, festa a la plaçafolch i torres....). Coordinadament amb el pro-jecte Barri Educador, hem treballat amb lesfamílies i els nens la pertinença al barri i a laciutat com a element generador d’un clima deconvivència.

Trimestralment, hem continuat fent les tradicio-nals excursions familiars un dissabte o diumengeper a tots els pares, mares, fills i educadors. Hanestat sortides fora de Barcelona en les que hemaprofitat per enfortir els vincles.

Reptes de futur

■ Revisió de l’adequació del projecte.■ Millorar la comunicació de l’equip educatiu

amb les famílies, potenciant els espais derelació, per tal de detectar necessitats atreballar i/o cobrir.

■ Buscar noves metodologies per tal d’incre-mentar la participació de les famílies en elCasal Infantil.

■ Millorar el coneixement de les famílies res-pecte al funcionament del Casal en generalper tal d’ubicar les seves propostes i incre-mentar la seva implicació.

■ Incrementar els espais de reflexió i debatamb les famílies sobre l’educació dels seusfills, sobretot per treballar temes de salut(hàbits d’higiene, nutrició, etc.).

■ Incrementar les activitats de formació per lesfamílies per tal de motivar-les a per a que s’adrecina recursos de formació d’adults del barri.

■ Conèixer el funcionament de les diferentsAssociacions de Mares i Pares de les escolesper tal de detectar noves necessitats de lesfamílies del barri i intentar oferir respostesadequades, i noves maneres de dinamitzacióde famílies.

Finalitat

A partir d’un estudi de necessitats realitzat ambl’objectiu d’apropar-nos més a la realitat actualdels joves, hem reconvertit el tradicional CasalJove “Atlas”, que ha passat a ser un espai oberta tots els nois i noies del barri oferint un ampliventall de possibilitats amb la intenciód’aglutinar activitats que puguin interessar ala diversitat de joves que hi ha al barri. Aixídoncs la finalitat del projecte és fomentar laparticipació dels joves entre 16 i 21 anys delbarri en activitats formatives, lúdiques, socio-culturals i de participació.

Aquest any s’ha apostat per a superar les dificul-tats del context juvenil del barri i l’escassa con-nexió dels recursos de lleure amb els interessosdels joves, hem obert una línia d’acció per po-tenciar l’accés a la cultura i hem mantingut elsuport als estudis i al coneixement de la llengua.

Casal Jove “Atlas” Amb el suport de: Copiadores de l’Hospitalet i Baix Llobregat SA

Usuaris

Els perfils dels joves usuaris han estat elssegüents:

■ Joves escolaritzats als IES de la zona ambinterès en millorar la seva formació. Aproxi-madament el 35% dels joves inscrits hanprioritzat aquesta necessitat com a eixd’entrada al projecte.

■ Joves escolaritzats o no que volen millorarla competència lingüística tant en català comen castellà. Aquesta línia de treball ha suposatl’entrada directa del 45% dels usuaris.

■ Joves amb necessitats d’espais de relació.Gairebé el 60% dels joves (moltes d’ells tambédemanant a la vegada espais d’estudi o for-mació de llengües) han fet la demandad’espais de relació no dirigits.

■ Joves amb interès de participar en activitatslúdiques i socioculturals concretes. Sols un

Un 37% dels usuaris del Casal

Jove “Atlas” són noies






20% de les inscripcions han respost a deman-des d’activitat lúdica concreta.

■ Joves amb propostes i iniciatives pròpies. Solsun 10% de les noves inscripcions han entratamb aquest perfil de demanda.

Els joves participants en el projecte han formatcom veiem un col·lectiu molt heterogeni enquant a necessitats (de formació, socials, devivenda, laborals, de problemes amb la justícia,relacionals, lúdiques...) i cada cop més en quanta sexes (cal celebrar l’alta inscripció de noies ifer notar que són elles les que han fet incre-mentar substancialment el nombre d’usuarisdel Casal Jove que segueixen estudis reglats)i en quant a orígens culturals (tot i que elcol·lectiu marroquí continua essent majoritarii és el més actiu en els espais lúdics i de relació,destaquem l’entrada del col·lectiu paquistanès,el filipí i el sud-americà molt lligat a les activitatsde formació i de llengües).

La metodologia

Bàsicament el projecte Casal Jove “Atlas”s’aglutina entorn d’un espai juvenil obert diària-ment a tots els col·lectius del barri. Això permetrealitzar un treball molt adaptat als usuaris. Laclau de treball és la flexibilitat en les accions.Així doncs el projecte treballa amb diversesmetodologies per a tractar diverses necessitats.Per una banda les necessitats formatives, peraltra les necessitats individuals de suport iacompanyament cap a la vida adulta, finalmentles necessitats de relació i expressió en llibertatamb els iguals i també les necessitats puramentlúdiques.

Totes aquestes necessitats són treballades desd’una òptica on l’autonomia personal i l’edu-cació per a l’autorganització i l’autogestiód’activitats formen part de totes les accions. Eltreball quotidià amb els joves està immers enun procés metodològic que passa per diversosestadis: la captació de joves (amb la motivacióde llengües, formació, activitats lúdiques, etc.),la vinculació a un espai relacional, la motivacióper a proposar i endegar noves activitats opropostes i finalment l’autoorganització i auto-gestió d’activitats o iniciatives juvenils diverses.

Activitats

Podem dir que el nou Casal Jove “Atlas”s’estructura sobre tres eixos: l’espai de formació,l’espai relacional-participatiu i l’espai lúdic. Elstres espais funcionen amb independència iestan sempre oberts a nous participants. Laidea és que cada jove trobi algun servei del seuinterès i a partir d’aquí descobreixi altres acti-vitats que el puguin motivar.

Espai de formació

Aquest espai ha aglutinat els cursos de llengüesi el suport escolar per als joves estudiants desecundària obligatòria i per a aquells que hancontinuat estudiant.

Servei de llengüesL’espai d’aprenentatge de llengües s’ha revelatcom l’idoni per a promocionar altres tipusd’activitats i relacions. A partir d’aquest moltsjoves han començat a fer altres activitats dinsel Casal Jove “Atlas”.

Tot i que molts joves requereixen un aprenen-tatge del català per al bon seguiment dels seusestudis d’Eduació Secundària Obligatòria (ESO),batxillerat i cicles formatius, a la majoria elscosta percebre aquesta necessitat i cal treballarencara per a potenciar-ne l’aprenentatge. Toti així, des de setembre hem tingut 15 alumnesen el curs de català inicial i 10 alumnes al decatalà avançat.

Els cursos de castellà han tingut una majordemanda i ens plantegem obrir-ne un de nouen franja de matí. 17 joves han participat delnivell inicial i 15 de l’avançat. També hem ofert1 curs d’anglès per a 8 joves.

Espai d’estudiEl suport en els estudis s’ha estructurat a partird’un espai diari de 18:00 a 19:30. Aquest espaiha estat de lliure accés per a tots els jovesestudiants del barri i ha comptat amb un equipestable de voluntaris.

La principal necessitat que cobreix aquest espaiva lligada a l’acumulació d’alumnat immigrantals Instituts d’Educació Secundària del barri i ales dificultats (primer de llengua i després denivell general) que això suposa per a poder feruns estudis amb garanties d’accés posterior acicles formatius, universitat, etc. La majoria delsjoves que fan ús de l’espai estudien batxilleratperò també n’hi ha molts (un 30%) que encaracursen l’ESO.

Hem posat en funcionament el servei d’ús iprèstec de materials didàctics així com la pro-moció de les eines informàtiques vinculades alreforç escolar.

Hem activitat un servei de tutories per a aquellsjoves que han requerit informació i acompan-yament en la formació. Han rebut un assesso-rament específic sobre qüestions relacionadesamb el seu procés 11 joves; hem activat 2 accionsd’escolarització amb joves majors de 16 anysals IES i hem treballat amb 5 joves més unsistema de beques per a poder continuar elsestudis reduint el risc d’abandó per motiuseconòmics.

12

65 joves han participat

dels cursos de llengües

El 35% dels joves han entrat

al Casal Jove a partir

de la demanda d’un suport

en els seus estudis.


13

Espai de relació

Hem detectat que hi ha un elevat nombre dejoves que arriben al Casal motivats únicamentper la necessitat de trobar un espai de relaciói de trobada amb altres joves (el 61% dels noisi noies usuaris del projecte prioritzen aquestespai davant de la resta de serveis). A partir dela seva entrada al Casal és quan comencen afer altres demandes concretes (formació,llengües, orientació laboral).

Aquest espai obert s’ha plantejat per a ser unpunt de trobada, informació i referència pelsjoves cada tarda de 18:30 a 21:00. La dinàmicadistesa de l’espai ha generat demandes i novesactivitats plantejades pels propis usuaris. Qual-sevol activitat suggerida s’ha intentat que lagestionessin els propis nois/es i l’equip educatiuha estat darrera per a donar un suport puntuali prestar els recursos necessaris per a cada tipusd’activitat. Hem promocionat l’ús d’eines deconsens i grups de creació d’opinió i participació.Tres dels nois que han començat a venir a l’espaide relació i que es trobaven fora del circuitformatiu estan en procés d’aconseguir el gra-duat escolar.

Les activitats derivades d’aquest espai han estatsovint lligades a festes de barri o actes festiusde l’entitat on els joves han tingut protagonis-me en la presa de decisions i l’execució d’accions.Altre tipus d’activitats han estat les extraor-dinàries com sortides programades, excursionsautogestionades, colònies, grups de treballsobre eixos d’interès, participació en intercanvisjuvenils, tallers puntuals, espais musicalsautònoms, etc.

Espai lúdic

Els tallers i l’esport són els dos pilars del l’espailúdic del Casal Jove “Atlas”.

Hem format dos equips de futbol masculí, quehan entrenat cada dimarts al polisportiu delRaval. Ambdós equips han jugat en lligues delbarri amb partit setmanal. Estem iniciant elfuncionament d’un equip de bàsquet femení,que encara està en període de formació.

A proposta dels mateixos joves hem desenvo-lupat diversos tallers algunes tardes a la setma-na. Ball modern, Hiphop, teatre, manualitats,són algunes de les ofertes per a participar delCasal Jove. Aquests espais sovint actúen com a“ganxo” per a que joves del barri prenguincontacte amb l’equip educatiu i per a que, ambel temps, es puguin involucrar en altres espaisde relació o formació que permetin un treballmés intens amb ells.

Reptes de futur

■ Aconseguir que els percentatges entre elsjoves de diferent orígens culturals s’equilibrina tots els espais per igual.

■ Millorar la resposta educativa a les diversesproblemàtiques sociofamiliars per raó degènere i procedència cultural d’algunes joves.

■ Establir canals de contacte, col·laboració iacció conjunta entre joves de diversos orígensculturals més enllà del lleure, podent aprofi-tar recursos culturals com la música o elteatre.

■ Crear espais reals de participació juvenil ambgrups compromesos, participatius i construc-tors d’iniciatives (de lleure, formació, cultu-rals, reivindicatius....).

■ Augmentar el nombre de joves sense graduatescolar que es reincorporen als estudis(d’adults, de proves d’accés, etc.).

Hem treballat aquest espai des

d’una perspectiva intercultural,

però tot i així s’evidencia, encara,

una tendència a la formació

de grups segons l’origen cultural

dels joves i la relació entre aquests

és poc fluïda.





Suport a l’escolaritzacióPer a donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies, reforcem l’escola: treballantconjuntament en nous models i propostes que millorin la qualitat i l’eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i jovesen la seva escolarització.

Amb el suport de: Departament d’Ensenyament

La Unitat d’Escolarització Compartida

Finalitat

La UEC es crea com a resposta a les dificultatsd’adaptació d’alguns alumnes a la reformaeducativa que fa obligatòria l’escolaritzaciófins als 16 anys. La UEC suposa una oportunitatperquè l’alumne restitueixi certs aspectes de laseva escolarització i dóna suport a un procésde canvi.

Usuaris

La UEC del Casal ha atès alguns adolescentsper als quals l’estada a l’Institut s’ha fet insos-tenible. El perfil de l’alumnat s’ha enduritrespecte a altres cursos. Degut a l’existència derecursos alternatius a l’ingrés dels alumnes auna UEC, només hi han arribat aquells nois/esen una situació acadèmica més terminal.

La UEC es concep com un centre per a l’esco-larització temporal i compartida amb els insti-tuts de procedència. Hem tingut alumnes deset zones diferents de la ciutat a part del Raval.

Metodologia

Hem continuat treballant les necessitats educa-tives especials dels alumnes en un entorn dife-renciat de l’institut. Aquesta estructura, adap-tada a les necessitats i als interessos de l’alumne,ha potenciat el seu desenvolupament personali ha permès treballar les habilitats necessàriesper a una posterior inserció sociolaboral.

Activitats

Els tallers

Els tallers formen part de la metodologia i sónuna de les motivacions més evidents per alsnostres alumnes. Es basen en un aprenentatgeeminentment pràctic de diferents matèries ivarien cada curs per a ajustar-los a les necessitatsi interessos de cada nou grup. Enguany hemrealitzat tallers de cuina, d’electricitat, de fus-teria i de tecnologia. L’avaluació dels tallers és

contínua, es convalida amb l’Ensenyament Se-cundari Obligatori (ESO) i queda recollida enl’expedient acadèmic de l’Institut.

Hem continuat elaborant decorats i pecesd’escenografia per a alguns dels muntatgesmusicals de l’Auditori. Amb aquesta experiència,el grup treballa tècniques de fusta i electricitati rep el reconeixement públic de la feina feta,amb el valor educatiu que això comporta.

Els crèdits

Els crèdits complementen el currículum de laUEC. S’han programat al llarg del curs en funcióde les necessitats i els interessos del grup alqual s’adreça i han tingut una temporalitzaciómolt concreta. Cada crèdit ha estat relacionatamb alguna àrea del currículum de l’ESO, peròen tots ells s’han treballat els continguts de lesàrees instrumentals (llengua i matemàtiques)com a eines imprescindibles per a qualsevolactivitat de la vida quotidiana.

L’assemblea

Hem treballat amb els alumnes les capacitatsd’autogestió, creació d’opinió i expressió oral,de síntesi, d’escolta i de respecte. Els alumneshan trobat en l’assemblea un espai on la sevaparaula pren veu com la de qualsevol companyo adult, ajudats pels educadors que pauten elfuncionament d’aquesta activitat.

Visites

Les sortides i visites constitueixen una altramanera d’aprendre, més presencial i activa,que permet a l’alumne treure conclusions iobservacions pròpies a partir del treball fet aclasse, i també ampliar el currículum amb con-tinguts que no es poden treballar a l’aula.

Enguany destaquem les visites a: Deixalleria deMontcada, Museu de la Ciència, Ateneu Popularde Nou Barris, Circ d’hivern, Itinerari Gaudí,Itinerari del Raval CCCB, Laberint de Palla iEscola Taller Barcelona Activa.

14

Aquestes unitats es converteixen

en una aula més dels Instituts

per a poder atendre la diversitat.

Zona de procedència alumnesRaval 4Resta Ciutat Vella 9Eixample 1Sants-Montjuïc 3Nou Barris 4Poble Nou 2Sta. Coloma 1

La UEC ofereix un marc intensiu

i activador perquè l’alumne

superi les dificultats que ha tro-

bat en el seu recorregut anterior.

Suport a l’escolarització

15

Camp de treball

Hem repetit l’experiència de la Granja EscolaMas Portell de Manresa. Durant quatre dies,cada grup ha posat en pràctica part dels co-neixements apresos durant els tallers, a partirde projectes de més envergadura que els horarisi les instal·lacions que tenim a la ciutat nopermeten. La setmana prèvia, els alumnes hanfet la planificació, el disseny, les pràctiques iles compres necessàries per cadascun dels pro-jectes. Els projectes desenvolupats han estat larehabilitació d’un hivernacle, mitjançant untaller de fusta, la neteja i cura dels animals dela granja i el taller de cuina.

Les convivències

El grup ha passat tres dies al desembre a l’albergCan Ribals de Lles de Cerdanya per a fer activi-tats d’aventura a la muntanya: escalada, ràpel,bicicletes, tir amb arc, orientació per la mun-tanya de nit. Són dies de lleure però que per-meten abordar aspectes diferents que els quegeneralment es treballen a l’aula.

El seguiment educatiu

Com cada any, cada alumne ha tingut un edu-cador-tutor que ha estat la seva referènciaprincipal en el centre. Amb aquest últim s’hadesenvolupat un espai setmanal individual -latutoria- per a avaluar l’evolució de l’alumne,les dificultats i les noves fites educatives a assolir.El tutor ha elaborat el Projecte Educatiu Indi-vidual (PEI) del noi, que preveu els objectius,les estratègies i la temporalització en quès’esperen assolir a través de les tutories amb elnoi i la família.

Orientació i Inserció Laboral

S’han seguit realitzant diverses sessionsd’orientació i acompanyament a la insercióamb els alumnes que finalitzen la seva estadaal centre. Aquestes sessions pretenen orientarles decisions i els itineraris de l’alumne. Delsalumnes orientats enguany, un 50%, amb datade desembre, tenen un contracte de feina enl’ocupació escollida. De tota manera, l’objectiumés important pel qual treballem és que eljove percebi la necessitat del treball com a eixestructural del seu projecte vital i que vegi laformació com a element important en el seuprocés d’inserció.

Reptes de futur

■ Revisar els criteris de l’escolarització compar-tida amb els instituts.

■ Intensificar el treball tutorial en les situacionsde risc.

■ Explorar els models mixtos UEC-AEC en elmarc d’una concepció més global dels recur-sos de l’entorn escolar.

Els crèdits desenvolupats al 2003

han estat: electricitat, cuina

fusta, marqueteria, música,

orientació laboral, fotografia i

informàtica.






Finalitat

Hem consolidat l’experiència iniciada el 2002amb els instituts del barri per a oferir atencióals alumnes amb necessitats educatives especialssense que calgui allunyar-los de l’institut. Creiemque l’estreta col·laboració de les entitats delterritori amb les escoles pot ajudar a aconseguirmillores més àmplies i a atendre les diferentsnecessitats de l’alumnat.

L’objectiu és treballar en la prevenció de situa-cions que puguin provocar derivacions cap aUnitats d’Escolarització Compartida, treballaren les dificultats i donar resposta a les necessi-tats i els interessos concrets detectats en aquestsalumnes.

Aquesta experiència suposa una estreta col·la-boració entre els instituts i el teixit social pera afrontar els nous reptes de l’educació, alhoraque potencia les capacitats dels joves com avehicle d’inclusió social.

Usuaris

Les activitats de l’Aula Compartida han acollitalumnes de 2n cicle de l’ESO que mostravendificultats d’adaptació al centre i comportamentdisruptiu, baixa o nul·la motivació vers l’apre-nentatge i desencantament per les expectativespersonals.

Amb tot, hem treballat amb molta varietatd’alumnes i s’ha intensificat la necessitatd’atenció individualitzada. Com és habitual laproporció de nois i noies ha quedat desequili-brada (un 75% dels alumnes de l’Aula Compar-tida han estat nois). Durant l’any, hem comptatamb una assistència mitjana del 66% dels usua-ris.

Metodologia

Els alumnes han realitzat crèdits variables alCasal repartits en 12 hores setmanals. S’hacomptat amb un educador del Casal i amb laparticipació directa dels tutors/professors delsdos instituts. La metodologia de les activitatsde l’Aula Compartida està especialment orien-tada a l’adquisició d’hàbits de treball id’aprenentatge, la relació de coneixements, lamotivació i la implicació de l’alumne. Hemdetectat una millora en la col·laboració i elcompromís dels centres escolars i això ha permèsun treball més coordinat en coneixements imetodologies.

Activitats

Crèdits variables de Pre-Taller

Han estat projectes realitzats trimestralmental mateix institut i als equipaments del Casal.Aquests crèdits han girat entorn de coneixe-ments i tècniques d’un ofici i han integratconceptes i procediments de les altres àrees delcurrículum. Els crèdits desenvolupats al 2003han estat: electricitat, cuina, fusta, marqueteria,música, orientació laboral, fotografia i infor-màtica.

Crèdits variables d’orientació laboral

Alguns dels alumnes que estan acabant el perío-de d’escolarització obligatòria necessiten orien-tació i acompanyament cap a la sortida forma-tiva i laboral. En aquest crèdit trimestral s’hatreballat el coneixement del món del treball,dinàmiques de presa de decisions, coneixementsde diferents sectors laborals i s’han fet visitesa empreses. El crèdit ha remarcat la vessantinvestigadora de l’alumne: entrevistes a empre-ses i treballadors, recerca d’ocupacions clàssiquesi innovadores, implicació en les visites a centresde formació i elaboració d’un currículum.

Reptes de futur

■ Ampliar progressivament les activitats desuport a cada institut.

■ Ampliar les tutories i activitats de suportindividual a aquells alumnes amb més neces-sitats.

16

Podem dir que l’Aula Compartida

és ja un servei permanent per

a les escoles del barri que ofereix

als alumnes espais d’aprenentatge

complementaris dins el mateix

institut.

L’Aula Compartida

Enguany, l’Aula Compartida

ha tingut 67 alumnes provinents

de 2 instituts IES Miquel Tarradell

i l’IES Milà i Fontanals.






17

Finalitat

L’Institut Municipal d’Educació de Barcelonaestà impulsant el projecte Èxit per a millorarel rendiment escolar en alguns instituts deBarcelona. El Casal ha començat a gestionaraquest projecte al Raval, adaptant-lo a la idio-sincràsia del barri, i basant-lo en la implicaciói col·laboració de les diferents institucions,agents i entitats de la zona: és el projecteEntorn Escolar, que hem engegat en col·labo-ració amb la Fundació Tot Raval.

Un dels elements que es vol potenciar ambl’Entorn Escolar és l’enfortiment de la xarxasòcioeducativa al voltant de l’escola. Pensemque el dens teixit d’accions de tipus social ieducatiu des de les entitats ha de fer un treballconjunt amb els centres educatius de primàriai secundària. Aquest és el camí per a construirun sistema educatiu de qualitat per a tots itotes.

Usuaris

Des de l’estiu i durant l’últim trimestre del 2003,hem treballat amb alumnes de primària i se-cundària que necessiten suport escolar, ambaquells que estan a final d’etapa i que presentenalgunes dificultats per obtenir el Graduat enEducació Secundària Obligatòria, i amb alumnesnouvinguts. Tot aquest treball s’ha fet en coor-dinació amb els professorat de les escoles i elsinstituts de la zona: IES Milà i Fontanals, IESMiquel Tarradell i tres escoles del Raval.

Activitats

Sabem que el principal indicador del’ocupabilitat futura d’una persona és el seunivell de formació bàsica i per això plantegemdiferents accions, extra escolars però dins elsinstituts, que impulsin la millora del rendimentacadèmic de tots els joves. Des del setembre,hem treballat sobre tres eixos: promoure lacoherència pedagògica i la coordinació entrel’educació primària i secundària, reforçar lavinculació entre els tutors d’ambdues etapes iaugmentar el nombre d’alumnes que obtenenel graduat escolar.

Tallers de llengües

Des del juliol hem desenvolupat cursos intensiusd’immersió o millora lingüística per aquellsalumnes als que el poc domini de la llenguacatalana i castellana suposa un fre per al seurendiment acadèmic.

La llengua per a aquests alumnes és el vehicleimprescindible per a poder afrontar el reptede l’escolarització en un nou país. Pensem que,en aquests casos, el català i el castellà no podentractar-se com una matèria més sinó que ésnecessari un aprenentatge intensiu. Per aixòaquests cursos s’han desenvolupat en períodesno lectius.

Durant el mes de juliol i la primera quinzenade setembre hem fet tallers de llengua catalanaamb la participació de 75 nois i noies repartitsen tres grups: ESO al IES Milà i Fontanals, ESOi Batxillerat al IES Miquel Tarradell. Els nois inoies de batxillerat han tingut taller 3 dies ala setmana i amb els grups de ESO s’ha realitzatactivitat durant una hora i mitja cada dia. Elstallers han tingut una dinàmica participativa is’han estructurat a partir d’activitats lúdiques,lectures i reforç de l’expressió oral.

El taller de català de Nadal ha comptat ambpoca participació degut a l’escassa difusió alsinstituts i el problema de no disposar d’aulesals mateixos centres i haver de canviarl’emplaçament de l’activitat al Casal.

Reforç escolar a les escoles

El reforç escolar l’hem concebut com un espaiobert i voluntari. Cada tarda de dilluns a dijoushem ofert classes de reforç als centres educatius,utilitzant els seus espais i equipaments. Lesclasses s’han desenvolupat en horari extraesco-lar, dirigides a aquells alumnes dels IES i primàriaque no assisteixen a entitats socioeducatives ique volen millorar el seu rendiment escolar.Aquells alumnes amb necessitats específiqueshan tingut una atenció més intensiva.

El reforç ha estat molt dirigit a complementarel temari escolar i a permetre als nois i noiesfer els deures i seguir les activitats de classe.També ha promogut l’hàbit de la lectura i elsprocediments de treball. A les classes de reforçhem potenciat la curiositat dels alumnes peraprendre i s’ha treballat en grups interactius.

Tot i que només podem basar-nos en l’activitatdel primer trimestre del curs 03-04, s’ha detectatuna millora en els resultat de l’avaluació deNadal en aquells alumnes que assisteixen alreforç escolar. Valorem positivament l’evoluciódels usuaris del servei.

Entorn Escolar

Reforç escolar curs 2002 - 2003 8Taller de català - IES Milà i Font. Estiu 03 20Taller de català - IES M. Tarradell Estiu 03 55Reforç escolar 6è CEIPS octubre-desembre 03 11Reforç escolar 1r ESO Milà i Font. Oct.-des. 03 20Reforç escolar 1r cicle M. Tarradell. Oct.-des. 03 20Taller de català - Vacances de Nadal 7TOTAL 130

Amb el suport de: Fundació Tot Raval


Hem contemplat, seguint el projecte Èxit origi-nal, la figura de l’amic/ga gran com a un ex-alumne/a del centre, o un alumne de cursosmés alts, que representi un referent positiu perals alumnes del reforç. En el nostre context,però, ens ha estat una mica difícil trobar unnombre suficients de joves que poguessin feraquest paper i hi hem sumat la figura delvoluntari/a. Amb amics i voluntaris hem acon-seguit un equip estable de reforç escolar.

Coordinació amb el professorat

La coordinació amb el professorat, i especial-ment amb els tutors i tutores dels nois/es, hagenerat oportunitats de treball amb la xarxasocioeducativa de l’entorn. A més a més, hemtreballat per anar construint una cultura decol·laboració entre les escoles i les entitatssocials del barri. Compartir la cultura institucio-nal dels centres pot permetre a les entitatssocials respondre amb més coherència a lesnecessitats formatives dels nois i noies queatenen.

Les formes concretes de coordinació i implicaciómútua han estat: presència d’educadors enalgunes reunions de tutors/es per tal de con-sensuar criteris d’actuació, els contactes per alseguiment d’alumnes i suport a tasques detutoria, d’orientació acadèmica i laboral, etc.

Reptes de futur

■ Treballar per a la implicació de les famíliesen el procés escolars dels seus fills

■ Desplegar progressivament les accions noiniciades.

■ Consolidar la seva continuïtat.■ Sistematitzar la metodologia del reforç esco-

lar als instituts.

18





Atenció a Menors Immigrats no acompanyatsAtenem i acompanyem a aquest col·lectiu d’adolescents i joves que pateixen les conseqüències d’una migració temprana, oferint-los els recursos formatius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

Amb el suport de: Departament de Benestar i Família, Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Departament de Presidència - Secretaria General de Joventut, Departamentde Treball.

Amb la col·laboració especial de: Fundació Claror

Marhaba

Finalitat

Des del 2002, el centre Marhaba s’ha reconvertiten un centre de formació prelaboral, laboral id’activitats de lleure perquè els menors residentsen centres de la Generalitat que ho necessitindesenvolupin al Casal un itinerari d’inserciólaboral i social durant el dia. Hem construïtitineraris educatius, formatius, legals i laboralspersonalitzats per a cada menor.

Usuaris

Marhaba ha atès 15 adolescents de 16 a 18anys immigrants marroquins (un 42% proce-dents de la zona de Marrakech i un 58% deTànger) que han arribat a Barcelona sense captutor legal, residents en recursos de la xarxade protecció. Tots han arribat a Barcelona ambla idea essencial de treballar i promocionar-se.Una idea que tot i ser difícilment aplicable ésel motor del seu projecte migratori.

A més a més, el projecte ha ofert serveis a 14nois que han arribat a la majoria d’edat aquíi que han trobat un suport per a assolir la sevaautonomia econòmica i social, amb un ajut al’habitatge mitjançant famílies d’acollida iserveis complementaris.

Metodologia

Hem continuat basant la nostra acció socioedu-cativa en el treball per fases, mitjançant lesquals els nois viuen intensament l’assolimentde cada fita proposada. L’estructura dels espaisde formació i dels de socialització ha procuratser dinàmica i activadora de l’autonomia i laimplicació personal en les responsabilitats, lasuperació personal i la recerca de solucions pera cada problema plantejat.

La vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, provocadaper una ruptura en el seu procés de socialitzaciói la immigració prematura realitzada, ens obligaa abarcar temes més amplis que els laborals.Així, el projecte formatiu té en compte la situaciósocial del menor i en l’etapa formativa s’incideixen aspectes socials, culturals i relacionals. A més

Amb el suport de: Caixa Tarragona, Fundació La Caixa, Fundación Santa María

a més, la carència d’un clar referent adult en elprocés d’aquests menors fa que dediquem unaatenció especial al seguiment tutorial.

Activitats

El projecte ha cobert una àmplia franja horàriaper a treballar intensivament els aspectes formatiusnecessaris i assolir el grau d’estructuració necessariper a garantir la inserció sociolaboral. S’ha poten-ciat l’espai de socialització de manera que formipart plenament del projecte integral del jove peraconseguir, també, la integració social.

Selecció

Durant dues setmanes i a partir de les tutorieshem ubicat als menors en el marc educatiu delCasal. Aquesta introducció paulatina a la dinà-mica de funcionament del projecte Marhabapermet conèixer cada jove, clarificar les sevesexpectatives respecte el curs, fer comprendre lesnormes de funcionament i pactar el compromísdel noi a participar activament del seu procés.

Formació per a la inserció

Hem format els joves com a auxiliars en mante-niment d’edificis per a buscar la seva inserciólaboral. La formació s’ha estructurat en mòdulstrimestrals que han donat als nois nocionsd’instal·lació elèctrica, instal·lació de fontaneriai tractament de superfícies i acabats. Durant elcurs, els joves han pogut posar en pràctica lestècniques apreses mitjançant les construccionsaixecades al nou local del Taller del Raval i enles brigades de treball en benefici de la comuni-tat. Enguany aquestes brigades s’han realitzatdurant el mes de juliol al camp de la federacióde Sant Adrià del Besòs on els joves han fettractament de superfícies i han pintat la façana.

Aprenentatge de la llengua

L’aprenentatge de la llengua ha estat l’einaimprescindible per al procés de socialitzaciódels usuaris i un factor clau per a l’aprofitamentdel curs. Hem fet dos grups d’aprenentatge dela llengua, en funció del nivell inicial dels nois.

19

Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

Amb l’objectiu de reforçar els espais d’expressióoral dins l’aula, hem treballat les dinàmiquesde grup per habituar-los a les situacions oncaldrà que la desenvolupin.

Dinamització

En l’espai de dinamització ofert cada tardas’han treballat tots aquells coneixements quehan de facilitar als joves les eines necessàriesper a començar un procés d’integració social.Destaquem com a elements treballats: el co-neixement de l’entorn, l’aprofitament de laxarxa de recursos públics comunitaris (bibliote-ques, carnet jove...etc.), l’educació per a la saluti les festes culturals des de la interculturalitatCatalunya-Magrib (Sant Jordi, Castanyada,Ramadan i Festa del Xai).

Marhaba estiu

Durant el mes d’agost hem desenvolupat el miniprojecte Marhaba estiu amb l’objectiu de cobriruna situació de deficiència en l’atenció i l’ofertad’activitats de lleure en aquesta època. Amb lesactivitats diàries d’estiu hem garantit la conti-nuïtat de la tasca educativa en tot l’itinerari delsjoves i hem estat una alternativa lúdica i educa-tiva per a ells durant les vacances: platja, piscina,atraccions, cinema...etc. Alguns dels joves nohan pogut participar d’aquest espai per trobar-se en períodes de pràctiques, per a ells hemorganitzat a més a més excursions de cap desetmana i una estada de 3 dies a un càmping.

Orientació laboral

El mòdul d’orientació laboral s’ha impartit desde l’inici del curs i ha representat pels nois unaaproximació realista al món del treball. Tots ellshan pres contacte amb cada un dels elementsque es trobaran en el seu procés d’inserció(sectors professionals, condicions de treball, tipusde contracte, tècniques de presentació, com ferun currículum i com fer una entrevista...etc.).

Valorem positivament aquest mòdul perquèpermet als joves saber el que implica entrar almón laboral i el que aquest exigeix. Així els jovespoden confrontar realitat i expectatives i serconscients de les seves mancances i necessitats.

Pràctiques en empreses i seguimentpost inserció

Un cop finalitzat el curs de formació, les pràctiquestenen com a funció ubicar els alumnes en unmarc real de treball i són la porta cap a la sevainserció laboral. Dels 15 joves que s’han formatal projecte Marhaba durant el 2003, 10 s’haninserit amb èxit en empreses dels sectors defusteria d’alumini, de la construcció i del mante-

niment d’edificis. N’hi ha 3 en període de pràcti-ques i hem tingut 2 baixes per problemes d’actitud.

Suport a l’autonomia per a majorsd’edat

Ha crescut molt la demanda de suport per partde joves extutelats, aquells que es troben enprocés de desinternament dels centres on resi-dien a causa de la seva imminent majoria d’edat.Una de les contribucions d’aquest servei haestat la de reduir el número de menors que alcomplir la majoria d’edat esdevenen potencialsmarginats o indigents.

Hem desenvolupat activitats per a facilitar-losel procés de recerca d’allotjament i de feina iper a ajudar-los a assumir amb responsabilitati autonomia aquesta nova situació.

Hem tornat a comptar amb la implicació defamílies (4) que han entrat en un pla d’acolli-ment familiar per a un període de 6 mesos. 4joves han pogut viure amb aquestes famílies,9 nois han estat en pisos compartits i amb 1hem aprofitat la via familiar.

Reptes de futur

■ Les actuacions de transició a l’autonomia il’allotjament compten amb un finançamentlimitat, per la qual cosa consta com una acciócomplementària del projecte Marhàba. Enfunció de la seva capacitat econòmica esconstituirà com una acció separada.

■ Valorar iniciatives per a detectar i tornar aser un punt de referència respecte a totsaquells menors que estan desatesos en laxarxa de protecció.

■ Sistematitzar la metodologia del mòdul desocialització.

20

14 joves s’han pogut acollir al

servei de suport a l’autonomia

per a majors d’edat.



Finançament Marhaba - Mirall


Atenció a Menors Immigrats no acompanyats

21

Finalitat

Les associacions i les entitats en les que s’articulala societat civil constitueixen un espai privilegiatpel diàleg sobre la qüestió social. Més enllà delsacords interestatals, les associacions són capacesde fer que ciutadans representatius de les sevessocietats s’impliquin a l’hora de tractar les sevesnoves necessitats, promoure la creació d’una visiói d’un discurs social, i afavorir la comunicació i eldiàleg sobre els temes que els preocupen. Noexisteix una tradició de lligams reals entre lesinstitucions de les dues societats, catalana i marro-quina. Però l’existència d’un passat colonial al norddel Marroc i l’increment de la immigració d’origenmarroquí a Catalunya ens presenta actualmentuna realitat comuna. Les associacions de Barcelonatroben immigrants entre els nous usuaris, membresi veïns. En alguns casos es presenten també nousfenòmens, com és ara la immigració de menorsd’edat no acompanyats. Aquestes noves realitatsjustifiquen avui dia explorar processos de coope-ració entre les entitats que treballen temes comunsdes dels barris de les ciutats del Marroc i Catalunya.

El Casal va començar ara fa dos anys una col·la-boració amb una entitat educativa de Tànger.Durant la primera fase del programa Mirallvàrem desenvolupar intercanvis de professionalsentre Darna i el Casal dels Infants del Ravalper a compartir metodologies en l’actuacióamb menors i les seves famílies i adoptar unavisió comuna sobre aquesta situació que milloriel benestar dels menors que han arribat aquí.

Línies de treball

Aquest projecte de cooperació entre el Casaldels Infants del Raval i DARNA es concreta en:

La unitat de mediació familiar

El vincle amb la família d’origen és, en tots elscasos, un factor de benestar i integració per atot menor immigrant que ha fet una emigracióprecoç d’alt risc al nostre país. Però les dificultatsaparents són moltes, i no hi ha experiènciesvalidades. Proposem desenvolupar una expe-riència pilot que permeti experimentar lespossibilitats de la mediació en totes les sevesmodalitats: a distància, en retorns temporals,en estades o en retorns indefinits.

A fi de treballar la relació dels menors immi-grants no acompanyats de Catalunya amb laseva família, hem començat a treballar per aconsolidar la unitat de mediació familiar quees concretarà en:

■ La figura d’un assistent social que treballides de Tànger els llaços familiars entre elsnois del projecte Marhaba i les seves famílies.

Mirall Amb el suport de: Fons Català de Cooperació

■ El retorn temporal de 4 joves al Marroc pera fer una estada formativa a Darna, vivintaltre cop amb la seva família.

L’intercanvi de professionals i voluntaris

Els intercanvis de professionals entre ambduesentitats han de permetre transferir metodologieseducatives i d’actuació social entre les associa-cions de Catalunya i Marroc. Pensem que és lamillor manera de reforçar una plataforma detreball que permetrà en el futur abordar pro-blemàtiques compartides en relació al fet mi-gratori i social. Durant el 2003 hem organitzatla visita de la presidenta de l’associació Darnai la coordinadora d’un dels seus projectes per aaprofundir en els plantejaments, projectes iobjectius de les accions a treballar conjuntament.A més a més, Darna ha comptat ambl’assessorament durant 6 mesos d’un professionaldel treball social per a recollir i sistematitzarcriteris socioeducatius i de gestió de projectes.

De cara al 2004, està previst potenciar aquestintercanvi de professionals i involucrar-hi lafigura dels voluntaris. Pensem que oferir expe-riències d’intercanvi als voluntaris és una ma-nera d’invertir en el camp de l’acció social perla transferència que aquests, en els nostresprojectes però també en els seus futurs llocsde treball, faran d’aquest aprenentatge.

La Casa Comunitària i la Granja

Arrel de la nostra col·laboració amb Darna hemtreballat per a buscar entitats a Catalunyadisposades a finançar els seus projectes.

La Casa Comunitària és una escola d’oficis pera més de 100 menors que ofereix un projectede formació integral i inserció laboral als menorsen situació vulnerable de Tànger. Respon a lanecessitat d’oferir una escolarització a la poblacióque abandona el sistema escolar i és un impor-tant eina d’integració per als nens de carrer. LaCasa Comunitària ja està en funcionament desde fa 16 mesos gràcies al conveni amb el FonsCatalà de Cooperació al Desenvolupament.

La Granja és un centre residencial situat en unazona rural prop de Tànger que forma joves entotes les àrees del treball del camp. La finalitatdel projecte és revalorar el camp com a formade vida i evitar l’enlluernament que els noissenten per la ciutat. La granja ha començat afuncionar el 2003 i compta amb 30 places.

Reptes de futur

■ Treballar per a continuar consolidant els pontsde col·laboració entre aquests projectes de Darnai els seus possibles finançadors a Catalunya.

El projecte Mirall ha estat

guardonat amb el 13è premi

Barcelona Solidaritat 2003

de l’Ajuntament de Barcelona.

Formació i Inserció LaboralFacilitem la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiuestructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partirde diferents itineraris de motivació, formatius i laborals que li permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció.

Amb el suport de: Departament de Treball

Amb la col·laboració especial de: Schneider Electric, Fundació Un Sol Món

La Xarxa d’Accés al Treball

Finalitat

Molts joves del barri del Raval i d’altres districtesde la ciutat es troben, a partir dels 16 anys,amb un mercat laboral dinàmic, amb oportu-nitats i recursos, però també amb un mercatexclusiu, precari, exigent i competitiu, que faque tots aquells joves que, a causa de situacionsde desavantatge social, no tinguin els requisitsi competències necessàries estiguin limitats pera accedir en igualtat de condicions al mercatlaboral.

La Xarxa d’Accés al Treball és una iniciativaque vol implicar les empreses en un projectesocial perquè ofereixin oportunitats laborals ajoves (de 16 a 25 anys) en situació de riscd’exclusió. Paral·lelament ofereix recursos desuport (orientació, intermediació, mòduls, al-fabetització, suport legal) en el procés d’insercióde cada jove.

Usuaris

La Xarxa d’Accés al Treball ha atès joves d’entre16 i 25 anys amb dificultats per a entrar en elmón laboral. Enguany, la Xarxa d’Accés alTreball ha atès 336 joves que han fet la deman-da de treballar. D’aquests, 27 tenien un graud’autonomia suficient i, si bé han estat orientats,han continuat la recerca en espais més norma-litzats; 78 han estat dirigits cap a altres centresde formació, però el Casal n’ha continuat fentel seguiment; 100 s’han quedat en els diferentsprogrames de formació del Casal; 51 han entraten l’itinerari d’inserció directament, perquèestaven preparats per a treballar; 43 han estatderivats a fer aprenentatge de la llengua pertal de poder començar posteriorment un itine-rari formatiu o d’inserció i 37 han abandonatel procés abans de pactar un itinerari ambl’equip educatiu.

Metodologia

La metodologia de la intervenció ha treballatsobre tres eixos: el treball tutorial enl’acompanyament (mitjançant accions de diag-nòstic, acompanyament i seguiment posteriora la inserció individual al llarg del procés), les

experiències reals de treball a les empreses(oferint estades de treball en empreses com ametodologia d’inserció sociolaboral) i accionsde suport paral·lel (oferint suport a la tramitaciólegal per als immigrats, mòduls d’instrumentalsi de capacitació bàsica i altres accions paral·lelesa l’acompanyament).

Activitats

Circuit d’empreses

Des de la Xarxa d’Accés al Treball hem fetd’intermediaris amb ofertes de treball. S’habuscat que els joves poguessin desenvoluparitineraris experiencials en empreses o estadesesporàdiques. 51 joves han realitzat pràctiquesen empreses, i d’aquests, 41 han estat inseritsposteriorment.

Trobar empreses disposades a oferir una oportu-nitat laboral als joves amb risc d’exclusió és bàsicperquè aquests puguin tenir una primera expe-riència de treball. Cada vegada són més les em-preses que s’adhereixen a formar part del projecte.Enguany s’han sumat a la iniciativa 80 empresesnoves. Amb aquestes, les empreses acumuladesde la Xarxa d’Accés al Treball són 150.

Espai de recerca de feina

Hem continuat oferint aquest espai setmanal,que ha posat a l’abast recursos tècnics i serveisals joves per a facilitar-los els tràmits en larecerca i demanda de feina (telèfon, fax, premsa,ordinadors, ofertes de les Oficines de Treballde la Generalitat, etc.). L’espai ha estat obertdurant tres hores setmanals a tots els joves queho han sol·licitat i ha facilitat una atenció espe-cialitzada a aquells que requerien un suportper a realitzar algun dels passos (fer un currícu-lum, trucar per a demanar informació, etc.).

22

Empreses contactades durant el 2003

Sector hostaleria 30Sector magatzems 21Sector manteniment edificis 23Altres 6

Formació i Inserció Laboral

23

La formació en el sector del

manteniment d’edificis s’adapta

al perfil d’una part important

dels nostres usuaris.

Aprenentatge de la llengua

Molts dels nois que es vinculen a alguns delsprojectes formatius del Casal a través de laXarxa d’Accés al Treball són immigrants nouvin-guts i necessiten un suport important enl’aprenentatge de la llengua. L’idioma és unfactor diferencial que els permet accedir almón laboral i el Casal ofereix les classes per aaprendre’l. En alguns casos, aquesta formacióes deriva a escoles d’adults i a altres centres.

Acompanyament a la inserció

Hem acompanyat els joves en aquests primersmesos d’incorporació al món laboral mitjançantles tutories i el contacte directe amb el seussuperiors a l’empresa. Aquest seguiment hapossibilitat reorientar dinàmiques que podienposar en perill una bona adaptació al lloc detreball.

Beques per a la formació

La permanència en la formació és el principalvehicle per a promoure l’ocupació dels joves.En alguns casos, les dificultats econòmiquessón un factor clau per a abandonar la formació.Amb el suport econòmic de la Fundació Un SolMón, s’ha engegat un projecte pilot de promo-ció de la formació atorgant una beca a aquellsjoves que necessiten, a més de l’orientació i elseguiment educatiu, un suport econòmic durantla construcció del seu itinerari formatiu per ala inserció.

L’experiència d’aquest ajut ha estat molt posi-tiva. 16 nois han trobat amb aquest suporteconòmic el reconeixement, l’estímul i la moti-

vació per a la seva formació. La flexibilitat quehan ofert aquestes beques ha fet possible adap-tar la quantia, la temporalitat i l’ús dels ajutseconòmics a la situació individual de cada cas,i personalitzar l’actuació en funció de la sevaproblemàtica.

Reptes de futur

■ En funció de les possibilitats de finançament,les accions de “beques de formació” es cons-tituiran en un projecte amb entitat pròpia.

■ Aprofundir en nous vincles de col·laboracióamb les empreses que permetin un majorcaptació, fidelització i compromís d’aquestes.

■ Iniciar ofertes específiques dirigides al col·lec-tiu de noies en risc d’exclusió.

Formació Ocupacional

Finalitat

Per als joves en situacions personals dificultosesés molt important que les accions de formaciói ocupació els puguin generar experiènciesd’èxit, que els motivin a formar-se més o atreballar en una feina que els agradi.

La figura del tècnic en manteniment d’edificisestà molt estesa i el sector és ampli. Els nois esformen en competències bàsiques en electricitat,fontaneria, construcció, pintura i petites obresde fusta. És suficientment polivalent per a per-metre una especialització posterior en el lloc detreball o mitjançant el reciclatge professional.

Usuaris

Les condicions per a accedir a aquesta formacióhan estat presentar una alta incidènciad’indicadors de risc en la situació del jove.

Han estat nois de 16 a 25 anys amb una situaciómultiproblemàtica de manca de suport familiar,dèficits en els hàbits de socialització i mancade recursos per a l’accés al món laboral. Tot ique els cursos de Formació Ocupacional hanestat oberts a joves autòctons i a joves immi-grats, la totalitat dels alumnes de FormacióOcupacional del 2003 han estat joves immigrats.La situació de necessitat dels nois nouvinguts





fa que estiguin motivats per a construir-se unitinerari formatiu laboral.

De cara al proper any ens plantegem fer untreball específic amb els instituts de la zonaamb la finalitat de captar l’interès dels jovesque finalitzen l’ESO. Alguns joves no tenen encompte el risc que suposa l’abandó de la sevaformació i la incorporació a la vida laboral senseun mínim de preparació.

Metodologia

Com a totes les accions de formació i d’insercióamb joves que presenten un perfil de riscd’exclusió, la metodologia de treball s’hacentrat en la participació i el compromís delsnois en el seu propi itinerari formatiu-laboral.Hem treballat un seguiment individualitzat apartir de les dinàmiques de grup, les tutoriespersonals i l’avaluació continuada. Hem orga-nitzat els cursos en diferents fases per a moti-var l’assoliment d’objectius al final de cadafase.

Continguts tècnics

S’han treballat les competències tècniquesreferents a instal·lació elèctrica, instal·lació defontaneria, tractament de superfícies i acabats,serralleria i soldadura, i fusta. Aquesta part delcurs ha estat a càrrec d’un tècnic especialista,que s’ha encarregat de fer les classes tècniquesi d’avaluar els resultats de cada jove.

Formació bàsica

Ha inclòs classes d’alfabetització, lèxic tècnic,dibuix tècnic bàsic i matemàtiques funcionals.La formació bàsica ha estat a càrrec del’educador del grup, que ha estat la referènciaen tots els espais formatius i el responsable delseguiment socioeducatiu i tutorial. A més, haportat les sessions de dinàmica de grup i s’hacoordinat amb la xarxa de serveis per al segui-ment de les necessitats bàsiques, quan ha estatnecessari. Ha elaborat la programació il’adequació de les accions formatives, ha realit-zat les sessions específiques de formació bàsicai ha estat present en les classes tècniques pera l’atenció individual.

Mòdul de Seguretat i Higiene en elTreball i Mòdul de formació Mediam-biental

Els continguts formatius dels dos mòduls s’haninclòs en els hàbits de treball de cada part delcurs. El reciclatge, la netedat i pulcritud en lafeina i les mesures de seguretat en activitats


laborals que ho requereixen, són temes plena-ment integrats en el desenvolupament quotidiàdels cursos.

L’orientació i inserció laboral

Hem fet incidència en el coneixement del perfili del sector professional desenvolupant un tallerde recerca activa de feina, i hem elaborat ambcada noi el seu Pla d’Inserció Laboral. La figurade l’inseridor ha estat important en el segui-ment i l’acompanyament en la inserció delsjoves formats.

Des de fa temps comptem amb una borsad’empreses d’aquest sector vinculades al Casal.Aquestes empreses estan compromeses ambels objectius de l’entitat i sensibilitzades per aparticipar en la millora social mitjançant lacontractació i formació de treballadors. Peraquest motiu són molt útils per a aquells jovesque, fins i tot després de la formació, tenenuna situació personal fràgil. Evitant qualsevolproteccionisme, aquestes empreses estan dis-posades a fer-los un lloc i reforçar-ne especial-ment la supervisió i acompanyament en elmateix lloc de treball.

Reptes de futur

■ Buscar noves metodologies per a treballarles àrees instrumentals de formació de ma-nera eficaç.

■ Incrementar les pràctiques de rehabilitaciód’equipaments al territori per a vincular elsaprenentatges a la millora de l’entorn urbà.

24

Durant l’any 2003, 23 joves s’han

format en el curs que hem ofert.






25

22 joves han cursat els mòduls

de mosso de magatzem durant

l’any 2003

Mòduls de capacitació laboral en mos-so de magatzem

Finalitat

D’entre els joves que no accedeixen als recursosde la xarxa de formació i inserció ocupacionalhi ha un col·lectiu que, per la situació personal,necessita una ocupació immediata per les sevesnecessitats econòmiques o perquè els joves noestan disposats a formar-se degut als seus fra-cassos anteriors en altres accions de formacióocupacional. Els Mòduls de Capacitació Laboralsón accions intensives d’acompanyament a lainserció que capaciten els joves en espais realsde treball i els vinculen a experiències de treballen un itinerari personalitzat en empreses.

En aquests col·lectius cal afavorir l’accés altreball com a vehicle de normalització, peròexisteix el perill de situar-los en itineraris detreball precaris i sense qualificació. Per això estreballa per a combinar la prioritat de l’accésimmediat al treball amb la preparació a llargtermini del seu accés a ocupacions amb possi-bilitats de qualificar-se. Per aquest motiu aques-ta primera inserció es considera una ocupació-pont i es promociona que el jove accedeixi ala formació ocupacional o a un treball de mésqualificació.

Els dos sectors on estem desenvolupant elsmòduls permeten als joves formar-se posterior-ment en disciplines directament relacionadeso qualificar-se en el mateix lloc de treball.

Usuaris

Hem ofert tres mòduls que han capacitat 22joves per a ser mossos de magatzem. Aquestacapacitació, a més a més de la vessant tècnica,ha treballat sobretot les actituds i els hàbitsnecessaris per poder tenir una primera expe-riència de treball positiva.

Tots els mòduls s’han desenvolupat en un en-torn real de treball des del primer dia, gràciesa la col·laboració d’una empresa que ens hacedit l’espai i ha fet que els seus mateixostreballadors participessin activament en laformació dels nois. La seva implicació ha permèsque els joves es sentissin motivats a aprendredurant el període formatiu.

Metodologia

La durada d’aquesta acció educativa basadaen experiències de treball i coneixements deles tasques d’ofici de mosso de magatzem haestat de 3 setmanes de formació i 3 setmanesde pràctiques en empreses del sector. Paral·le-

lament, els joves han comptat amb un espaid’orientació laboral per a conèixer els diferentsaspectes lligats al mercat de treball i al mateixàmbit professional. Com a complement, hemvisitat empreses directament relacionades ambel sector.

A partir de l’evolució de cada participant s’hainiciat el contacte directe amb el mercat laboral,comptant amb la implicació de les cada vegadamés nombroses empreses que col·laborenoferint oportunitats de treball als joves formatsal Casal. Durant el període d’inserció, els joveshan mantingut el vincle amb el Casal com asuport per a superar les limitacions i els proble-mes sorgits. També s’ha treballat en grup,compartint les experiències que cada participantha viscut en el procés personal d’inserció.

Mòduls de capacitació laboral en hos-taleria

Finalitat

Des del setembre, estem desenvolupant mòdulsque ofereixen una capacitació bàsica per aorientar la professió dels joves en el sector del’hostaleria. Un dels factors importants en latria d’aquest sector ha estat la necessitat dedonar resposta a al col·lectiu de noies querequereixen d’un itinerari adaptat a les sevesnecessitats d’inserció i que amb la resta d’accionsque desenvolupem al Casal no aconseguíemper estar clarament orientades als nois.

El sector de l’hostaleria és molt dinàmic i pre-senta una demanda contínua de treballadors.Sovint els restaurants compten amb un pla deformació intern que ens permet inserir jovesamb una curta qualificació tècnica garantintun posterior procés de qualificació professional.A més a més, els restaurants requereixen per-sonal amb diferents nivells de qualificació pro-fessional diversificant la inserció als joves segonsel nivell competencial adquirit durant la for-mació.

Hem ofert 1 mòdul de capacitació laboral enhostaleria que ha comptat amb la implicaciódels diferents restaurants del barri. Amb aquestmòdul hem capacitat a 8 joves en les funcionsd’ajudant de cuina, cambrer i ajudant de sala,potenciant les actituds i aptituds professionalsque els permetin la incorporació amb garantiesal mercat de treball. Aquesta implicació haestat bàsica, no només en el període d’inserció,sinó també i sobretot en l’acció educativa.

El mòdul s’ha estructurat en 4 setmanes detecnificació bàsica i 3 de període de pràctiques.Hem activitat una metodologia educativa ba-sada en l’alternança de la formació dels jovesen espais del Casal i en restaurants.

Mòduls de Capacitació Laboral

14 dels joves capacitats

s’han inserit en un lloc de treball

i amb la resta s’ha treballat

per a reorientar el seu itinerari

formatiu

Amb el suport de: Colell SA

El grup ha requerit diferents accions de suportdurant la formació: seguiment tutorial, dedinàmica de grups i la participació de diferentsprofessionals dels sector, que han orientat elsjoves sobre la professió que estaven començant.

Tot i que l’objectiu dels mòduls és assolir lainserció laboral a curt o mig termini, en funciódel procés individual de cada jove, hem topatde nou amb la problemàtica dels permisos detreball per als joves immigrants. Dels 8 partici-pants del primer mòdul, 4 estan pendents dela tramitació dels papers necessaris per a poderaconseguir la inserció, 3 ja estan treballant i 1va abandonar el recurs abans de finalitzar elmòdul.

Reptes de futur

■ Consolidar l’itinerari d’hostaleria com a recursd’inserció per al col·lectiu de noies amb si-tuació de desavantatge social així com larecerca de nous sectors d’ocupació on poderrealitzar itineraris formatius.


26

En el primer mòdul d’hosteleria

hi han participat 6 nois i 2 noies

Durant l’any 2003 han passat pel

demoto 42 joves entre 15 i 20

anys. D’aquests, 31 han estat

orientats cap a algun itinerari

formatiu ocupacional

Finalitat

El demoto és un espai de trobada obert, ambun taller de mecànica de motos com a eix del’acció on iniciar el projecte de capacitació id’inserció laboral dels joves. El demoto volaconseguir captar i vincular els joves a un recursatractiu per a ells promovent itineraris perso-nalitzats de tipus prelaboral, instrumental,orientador i d’inserció a l’ocupació.

Usuaris

Els principals usuaris d’aquest espai han estatjoves amb una inactivitat perllongada i amb lanecessitat d’un recurs prelaboral on recuperari/o practicar les habilitats pròpies d’un entornlaboral (puntualitat, responsabilitat, relacióamb els grups d’iguals, relacions jeràrquiques,etc.).

Els usuaris del demoto han estat d’orígensdiversos, fet que ha enriquit el grup. Hem pogutaccedir al col·lectiu de joves inactius del barri,que era un dels objectius que ens plantejavenel darrer any. Un 31% dels usuaris erenautòctons.

Metodologia

Hem continuat treballant a partir de l’atracciópels ciclomotors que senten la majoria delsjoves. Aquesta atracció ha estat l’instrumentque ha facilitat la nostra intervenció. Mitjançantla reparació i el coneixement del motor de lamoto hem ajudat els joves a desenvoluparhàbits socials i habilitats tècniques per a facilitarla seva adaptació a altres recursos formatiusi/o laborals.

Com en tots els projecte de formació i insercióde l’entitat, la figura de l’educador-tutor haestat la base per al treball personalitzat ambcada jove. Amb aquest seguiment individualit-zat hem garantit una orientació formativa-laboral adaptada a les característiques i neces-sitats de cada usuari.

Activitats

Mòdul de mecànica de motos

L’educadora responsable del programa i unmecànic han desenvolupat aquest espai cadatarda de 17:30 a 20:30. Els nois han pogut

demoto






27

El 42% dels usuaris ha requerit

un suport en l’aprenentatge

de la llengua

aproximar-se al món de la moto fent una apre-nentatge pràctic amb motocicletes velles. Ladinàmica distesa de l’espai ha permès establirvincles amb els joves. La confiança treballadaha estat important per a poder plantejar al noialternatives de formació o d’inserció adaptadesal seu perfil.

Mòdul de capacitats instrumentalsbàsiques

Hem incrementat el nombre d’hores destinadesa l’aprenentatge i al reforç dels coneixementsbàsics (llengua i matemàtiques). Sempre en elmarc de l’estudi de la mecànica de la moto,una tarda a la setmana els nois han fet classesteòriques adaptades als diferent nivells delsparticipants, que els han permès augmentarles seves capacitats en aquestes àrees. Això hasuposat garantir una millor base per a començarels seu itinerari formatiu.

Mòduls d’orientació laboral

Mitjançant aquest espai de reflexió, s’han tre-ballat els diferents aspectes lligats al mercatde treball. En aquest mòdul hem intentat tre-ballar, sobretot, la importància de la formacióper a aconseguir un bon procés d’inserció. Pertal de conèixer diferents possibilitats de forma-ció pel treball, hem realitzat visites i xerradesamb professionals i empresaris de diferentssectors ocupacionals.

Reptes de futur

■ Reforçar el projecte com a espai d’orientació.Sovint els joves atesos requereixen d’un procésd’orientació complex i ampli per tal de definirl’itinerari d’inserció més adequat.

■ Ampliar l’oferta de mòduls a partir de l’anàliside les necessitats dels joves atesos.

■ Reforçar l’oferta d’inserció per a aquells jovesno motivats per a iniciar itineraris formatius,en els que mitjançant una experiència de treballes pugui iniciar un procés de qualificació.

Tipus de formació Núm. jovesFormació ocupacionalen manteniment d’edificis (Casal) 6Formació ocupacional externa 9Mòduls de Capacitació Laboralen mosso magatzem (Casal) 1Programes de garantia social 1Casa d’oficis 5Estudi del Graduat d’Educació Secundària 2Inserció laboral directa(Xarxa d’Empreses del Casal) 7

TOTAL 31

■ Un cop valorat molt positivament la capacitatde resposta que té el projecte per a aquellsjoves que compleixen una mesura judicial enrègim obert, servei en benefici a la comunitati llibertat vigilada, volem consolidar les líniesde col·laboració amb els Delegats d’Assis-tència al Menor de la Generalitat de Cata-lunya per a poder donar una resposta mésintegral a aquest col·lectiu.





Finalitat

Aquest programa va néixer de la voluntat delCasal d’estar obert a la transferència d’expe-riències amb altres entitats i territoris en quèsiguin necessàries intervencions com les quedesenvolupem al barri del Raval. El projectes’inicià al juny del 2002 i durant el 2003 s’hacontinuat treballant per adaptar-lo a les neces-sitats reals i explícites d’aquests joves i del seuentorn.

Podem dir que, enguany, el demoto La Minas’ha consolidat com a projecte i, sobretot, coma recurs prelaboral referent al barri. Les entitatsdel territori reconeixen la tasca desenvolupadai entre els joves ha funcionat el sistema dedifusió del demoto pel boca-orella, augmentantles demandes per ingressar-hi.

Usuaris

El perfil del jove del demoto La Mina difereixmolt del que ens podem trobar al barri delRaval. Mentre que al Raval els joves són majo-ritàriament immigrats i prioritzen la integraciólaboral en el seu projecte de vida, molts delsjoves de 16 a 20 anys de la Mina no es plantegentreballar i arriben al demoto buscant únicamentun espai de lleure diferent.

El perfil del jove usuari d’aquest demoto reflec-teix un currículum de fracàs escolar, una difi-cultat d’adaptació a espais formals, una subcul-tura pròpia oposada a la cultura del treball, enun entorn social que no fa pressió davant lainactivitat. Això es tradueix en una dificultatimportant per motivar els joves a començar unitinerari d’inserció.

Metodologia

La metodologia del demoto La Mina s’ha adap-tat a les necessitats socioeducatives dels jovesd’aquesta zona. En aquest context, hem prio-ritzat un treball específic de motivació per a laformació i la intervenció integral sobre lesnecessitats del jove.

Fruit d’aquest esforç d’adaptació, hem ampliatl’oferta prelaboral amb el tastet d’oficis. Aquestnou servei del projecte té l’objectiu d’apropardiferents opcions als joves per a la seva forma-ció.


28

Durant el 2003, 21 joves han pas-

sat pel demoto La Mina.

D’aquests, 15 han passat a fer

accions formatives en diferents

recursos.

Activitats

Taller de mecànica de la moto

El taller ha estat obert cada tarda de 17:30 a20:30. Ha comptat amb l’educador, responsabledel programa i referent dels nois, i amb unmecànic, que ha desenvolupat l’aprenentatgetècnic de l’espai. En aquest espai diari s’hantreballat l’adquisició d’hàbits com la puntualitat,la higiene, el comportament en grup i la con-centració en una feina concreta. La confiançatreballada ha estat important per a poderplantejar al noi alternatives de formació od’inserció adaptades al seu perfil.

Tastet d’oficis

Cada matí, hem donat l’oportunitat als jovesde conèixer una sèrie d’oficis mitjançant unaformació bàsica de tipus pràctic. Aquest expe-riència els ha permès fer-se una idea de diferentsoficis i els ha motivat a iniciar una formaciómés específica orientada a l’ofici més atractiuper a cada noi. Els oficis experimentats hanestat la fusteria, la construcció, la lampisteriai la jardineria.

Amb el tastet d’oficis hem millorat l’atenció aljove a l’hora de facilitar-li un aprenentatgebàsic experimental i enfocar un itinerari forma-tiu adequat als seus interessos. A més a més,mitjançant aquest aprenentatge previ hemaconseguit millorar el perfil del jove (actituds,pautes de comportament...) per a la posterioradaptació a un recurs formatiu.

demoto la Mina Amb el suport de: Consorci de la Mina

Mòdul d’Orientació

Les tutories individuals setmanals han servitper a orientar i fer el seguiment dels joves.Amb cada noi s’ha ideat un itinerari individua-litzat adaptat a les seves necessitats, motivacionsi habilitats, i s’ha treballat amb més èmfasi lesmancances més rellevants. Des d’aquest projectes’han aconseguit pràctiques en empreses per a4 joves. Amb la resta de nois s’ha buscat elrecurs formatiu més adient per a continuar elseu itinerari sociolaboral.

Hem combinat el taller

de mecànica de motos

amb activitats paral·leles

que propiciessin una millora

en les expectatives de futur

dels nois.

Tipus de formació Núm. jovesEscola taller Polydor (La Mina) 8Escola taller Ajuntament de Sant Adrià 2Curs de Formació Ocupacional 1Mòdul de Capacitació en Mosso de Magatzem 2Mòdul de Capacitació en Restauració 1

Ara fa dos anys, davant la necessitat d’aglutinar tots els

projectes de formació i inserció per a joves que realitzem

i per a poder seguir desenvolupant noves iniciatives en

aquest àmbit, vam començar a treballar per a poder

rehabilitar un local i construir El Taller del Raval.

Vàrem treballar per presentar la proposta al màxim

d’institucions, empreses, fundacions i administracions,

implicades en la millora de la realitat propera. Vam trobar

la resposta compromesa dels que han estat puntals

imprescindibles de l’habilitació d’aquest espai.

Sense aquest suport no hagués estat possible realitzar

el projecte.

El Taller del Raval és ja una realitat. Des de setembre de

2003 acull tots els projectes de formació i inserció, en

un espai adequadament equipat, oferint als nois i noies

del barri els recursos necessaris per a la construcció

d’itineraris formatius i d’inserció, i proporcionant opor-

tunitats de futur a molts joves de la ciutat.

La nostra crida ha trobat una resposta que, de nou, ens

ha donat l’impuls per a tirar endavant la tasca. Una

participació que ha reflectit, clarament, la riquesa del

suport que diàriament possibilita tots i cada un dels

projectes del Casal. A tots, moltes gràcies.

EL TALLER DEL RAVAL


29

Treball del temps de lleure

La majoria de les activitats de lleure s’han ofertals usuaris del demoto i del tastet d’oficis.Aquestes sortides han propiciat la relació entreels dos grups i l’interès d’uns i altres per la sevaactivitat en el recurs. Amb tots hem anat alMuseu d’Història de Catalunya, al Cinema Imaxi al Cibernàrium.

Les sortides organitzades han tingut com aobjectiu despertar l’interès dels joves per unpossible itinerari formatiu i laboral i per laresponsabilització del seu futur. Aprofitant lesactivitats lúdiques, hem treballat la descobertade possibles oficis i ocupacions. Les visites es-tretament relacionades amb el recurs de motohan estat: la sortida a un circuit de Karts, lesexcursions en bicicleta pels voltants del barri ila visita al Saló de l’Automòbil. Els usuaris delTastet han visitat diferents centres formatius irecursos d’ocupació.

Reptes de futur

■ Continuar aprofundint en la metodologiade la intervenció per l’especificitat del col·lec-tiu destinatari.

■ Consolidar l’oferta del tastet d’oficis ampliantels sectors ocupacionals així com la capacitatorientadora.

■ Ampliar l’oferta de mòduls dirigits a donaruna resposta més integral a les necessitatsdels joves atesos (instrumentals, mòduls pera recursos externs i taller de bicicletes).

■ Progressivament iniciarem activitats d’inserciói formació més formals.





Exclusió i Noves TecnologiesTreballem per aconseguir que el màxim de nois i veïns del barri tinguin accés a l’ús i aprofitament de les noves tecnologies.

Amb el suport de: Departament Benestar i Família

30

Enguany, han passat pel Punt

Òmnia 399 usuaris del casal,

334 veïns del barri i 98 persones

d’altres entitats.

Punt Òmnia

Finalitat

Si bé les possibilitats i avantatges que ensofereixen les tecnologies de la informació i lacomunicació són importants i beneficioses,també plantegen dos grans perills: d’una banda,una gran homogeneïtzació de la cultura encap-çalada per les persones que controlen les tec-nologies; de l’altra, l’accentuació de les diferèn-cies existents entre la població, fet que crea unnova categorització: els “endollats” i els“desendollats”.

El Punt Òmnia està integrat dins d’un projecteengegat l’any 1999 per la Generalitat de Cata-lunya anomenat Projecte Òmnia. La finalitatprincipal d’aquest programa és la d’apropar idifondre les noves tecnologies a persones que,per raons econòmiques o culturals, en podenquedar excloses. Els Punts Òmnia es situen enzones geogràfiques de Catalunya caracteritza-des pel seu risc de quedar al marge dels nousavanços tecnològics, com és el cas, entre d'altres,del barri del Raval.

Usuaris

Els usuaris del Punt Òmnia del Casal s’han dividiten tres grans grups: els provinents de la restade projectes educatius del Casal, els usuarisd’altres entitats i els usuaris del barri. Aquestadiversitat explica que la franja d’edat de per-sones usuàries del Punt Òmnia sigui tan àmplia(de 3 a 75 anys). Dels 831 usuaris del programa,208 han gaudit d’algun dels serveis del PuntÒmnia per primera vegada durant l’any 2003.D’aquests, 101 eren homes i 107 dones.

Metodologia

El Punt Òmnia és un programa de tots i per atots, un instrument per a la participació de lacomunitat. Entenem la tecnologia com unaeina de millora, per a aprendre, informar-se,comunicar-se, entretenir-se i participar en lacomunitat. Treballem individualment amb lespersones que vénen al Punt Òmnia ajudant-lesa desenvolupar el conjunt de les seves poten-cialitats (hàbits, comportaments i actituds).Aquest caràcter educatiu transversal del Punt

Òmnia és present en totes les activitats ques’ofereixen.

Activitats

El projecte desenvolupa els seus objectius apartir de tres línies d’actuació que s’articulenentre elles: la formació, l’ús comunitari, i lainserció laboral.

Àmbit de formació

S’han desenvolupat cursos introductoris a lainformàtica de diferents nivells, cursosd’aprenentatge de llengües, disseny de pàginesweb, i tallers de cuina. Hem treballat perquèperdessin la por i poguessin funcionar de ma-nera autònoma. Han estat cursos impartits desd’una vessant molt pràctica, de forma gràficai en un ambient distès per a motivar els alumnes.

Hem pogut augmentar el nombre d’alumnesperquè hem ampliat la franja horària dels cursosal dissabte al matí, donant servei a tots elsusuaris que no hi podien assistir entre setmana.Les activitats de formació han ocupat 11 horessetmanals de la programació del Punt Òmnia.

Dels alumnes inscrits als diferents cursos, el90% ha assolit l’autonomia desitjada al finalitzarel curs, el 8% l’ha repetit i només un 2% no haaconseguit els objectius plantejats. De cara aproperes accions caldrà anar adaptant l’ofertade cursos a la cada vegada més gran varietatde nivells i interessos dels usuaris.

Àmbit d’ús comunitari

L’Espai Obert ha ofert activitat 16 hores a lasetmana i ha estat un dels serveis amb mésusuaris del Punt Òmnia. Hem ofert assessora-ment i ús gratuït a totes les persones interessa-des en les noves tecnologies (internet, correuelectrònic, elaborar currículums i buscar feinaen webs especialitzades).

La majoria dels usuaris veïns del barri (90%immigrats no comunitaris) han arribat motivatsper la comunicació amb família i amics del seupaís d’origen. Per als més joves (95% immigrats

Un 80% dels usuaris dels cursos

han estat dones.

Exclusió i Noves Tecnologies

31

no comunitaris), l’interès ha estat centrat enel lleure (jocs, xats) i l’aula s’ha convertit en unespai de relació entre ells a més d’una portad’entrada a altres projectes per a joves del’entitat.

Hem continuat treballant per a acollir als usuarisd’altres entitats del barri que no disposen demitjans informàtics. 98 usuaris de l’Hora deDéu, la Taula de la Dona, la Ludoteca Olzinelles,i els serveis socials del Poble Sec han aprofitatles instal·lacions del Casal.

Durant l’any hem fet diverses activitats ambaltres Punts Òmnia de Ciutat Vella de treballcomunitari en el lleure i de formació per aadults i joves de la zona. Destaquem el campio-nat de jocs en xarxa per a joves del barri i elcampionat de futbol per ordinador.

Àmbit d’inserció laboral

Les activitats ofertes en aquest àmbit s’emmar-quen en programes d’inserció laboral propisde l’entitat que funcionen de forma autònoma,però que utilitzen el Punt Òmnia com a activitatde reforç en els seus projectes formatius. Hemofert activitats encaminades a donar suportper tal que l’usuari aprofiti les noves tecnologiesen el seu procés de recerca de feina.

Reptes de futur

■ Formular iniciatives basades en centres d’inte-rès que permetin vincular grups de joves auna “comunitat tecnològica”.

L’ús de la informàtica ha estat

una eina de reforç i aprenentatge

complementària a l’activitat for-

mativa de 51 joves.





32

Suport a la ComunitatDinamitzem i potenciem els recursos que la mateixa comunitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per amillorar el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Amb el suport de: Departament de Treball, Ajuntament de Barcelona - Districte de Ciutat Vella

Barri educador

Finalitat

Com a entitat educativa que treballa activamentper al respecte dels drets dels infants al barridel Raval considerem que som responsablesd’estendre la nostra tasca cap a espais obertsen els quals es desenvolupa una part importantde la socialització dels infants i joves. Algunsfactors ambientals i socials del barri dificultenaquesta funció educadora de l’entorn perquètenen influència en el clima de convivència, lacomunicació quotidiana, la interacció entre elteixit social, l’ús de l’espai públic, el sentimentde pertinença que tenen els veïns, les actitudsde cooperació i les iniciatives en què es prenresponsabilitat comuna sobre les millores.L’hàbitat en què creixen els infants i adolescentsés un factor clau per al seu desenvolupamenti la seva educació.

Durant el 2003, una vegada definits els objectiusdel projecte i la nostra estratègia de treball,hem desenvolupat un procés d’apropament,d’informació, de sensibilització de les entitats,dels veïns, grups i treball de motivació de re-cerca d’estratègies de treball conjunt.

Participants i Destinataris

Els destinataris finals del projecte són els infantsi joves del barri del Raval, que participen en ladefinició dels espais públics i el seu ús futur, iaconseguiran espais més adequats a les sevesnecessitats. També ho són, però, tots aquellsveïns que es vulguin implicar en els processosi que, de forma indirecta, també en seranbeneficiaris.

Metodologia

Hem partit de la hipòtesi que la millora delsespai públics proporciona més convivència,cohesió i benestar per als infants, joves i famíliesdel barri. Per a aconseguir aquesta millorapromourem la responsabilitat dels veïns delbarri i cercarem la implicació i el suport delsrecursos de la zona. Amb el coneixement pro-fund i continuat dels espais públics del barridibuixarem el mapa dels factors que dificultenla convivència. Afavorirem la participació de

tots els implicats en la creació de noves líniesde treball, en la detecció de noves demandesi en la definició de propostes de solucions.

Accions

Observació i anàlisi dels espai públics

Hem continuat realitzant una observació i anàli-si continuada dels espais públics del barri. Ac-tualment són 15 els espais analitzats. A partird’aquestes anàlisis hem pogut conèixer millorles dinàmiques dels espais, definir possiblesespais d’intervenció i detectar situacions en lesque cal una intervenció urgent.

Intervenció directa

Hem iniciat tres processos en tres espais públicsdel barri: la plaça Folch i Torres,la Rambla delRaval i el carrer Salvador Segui. A més a méshem començat un treball d’apropiació de l’espaipúblic afavoridor de la convivència per partd’un grup de dones del Raval (Taula de la Dona).A finals d’aquest any hem iniciat la nostraintervenció al carrer Om. En tots aquests espaishem treballat per disminuir el nivell de conflic-tivitat entre els diferents actors, detectant icaptant als seus líders naturals i mediant per

Les activitats de dinamització han

tingut el suport de 39 voluntaris.

l’apropament entre els diferents grups. Hemgenerat canvis de relació, implicant als seusrepresentants i promovent la participació deles entitats del barri en la dinamització. Final-ment, hem apropat els joves a serveis de for-mació i ocupació.

Suport a la Comunitat

33

Activitat ParticipantsXocolatada en la festa de carnavalinfantil a la Rambla del Raval 536Tres reunions de mediació dels veïnsde la plaça Folch i torres 46Festa de la convivència organitzadaamb la comissió de Franja (joves) 280Mural per el respecte mutu del veïns de la plaça 136Partits de bàsquet entre educadorsi joves dominicans 58Intercanvi de balls entre els joves dominicansi el col·lectiu d'avis 338Festa de la castanyada amb la comissió d’infància 330Partits de futbol sala amb el col·lectiude joves marroquins 87

Elaboració d’un diagnòstic participatiu

Amb la intenció de desenvolupar un procésautodiagnòstic de definició i de propostes dela mateixa comunitat sobre com vol resoldreels seus problemes de convivència dins de l’espaipúblic, hem dissenyat un qüestionari per apoder implicar a tots els agents del barri. Durantel 2004 esperem desenvolupar-lo i treballar enfunció de les conclusions extretes.

Reptes de futur

■ Planificar una dinamització específica quetreballi amb els diferents grups de jovesdetectats.

■ Estrènyer la col·laboració amb els altres pro-jectes de l’entitat per a fer convergir objectiusi disposar de més diversitat de recursos.





L’actiu més important que té el Casal per dur a terme la sevafinalitat és l’equip de persones implicades en el desenvolupamentdirecte dels projectes: els voluntaris, els estudiants en pràctiquesi els professionals.

El Casal és una entitat que ha fet una opció per la participacióde voluntariat en els seus projectes. Va néixer, de fet, a partirde voluntaris. Actualment, el voluntariat del Casal constitueixun dels puntals imprescindibles de l’entitat. Tot voluntari estàintegrat en un equip educatiu a través del qual participa deltreball socioeducatiu.

Durant el 2003, hem realitzat xerrades setmanals per a explicarel Casal i el voluntariat a 359 persones interessades. D’aquestes307 han començat el procés per incorporar-se a un equip i 242han estat nous voluntaris/es. El total de voluntaris durant aquestany ha superat els 450.

A l’estiu hem incorporat voluntariat nou imprescindible perdesenvolupar les activitats entre juny i setembre. Quasi el 70%del voluntariat de l’estiu ha estat nou, la resta han estat peruna banda, voluntaris/es que han allargat la seva implicaciócomençada durant el curs escolar, i per l’altra voluntariat repetidordel darrer estiu.

Una gran part de les persones voluntàries del Casal tenen entre16 i 35 anys. La mitjana d’edat es situa al voltant de 22 anys. Enun 73% dels casos són dones. Destaquem, però, el nou voluntariaten edat de jubilació que creix cada any i el de dones de més de50 anys que poden dedicar un temps a l’entitat.

A més a més dels voluntaris, a l’estructura del Casal, hi tenenun paper important els estudiants en pràctiques de diferentsescoles i facultats relacionades amb el món educatiu i social.Durant el 2003, 67 estudiants han realitzat pràctiques al Casal,d’aquests 58 eren dones.

Per a garantir l’atenció continuada, la coherència de les actuacionseducatives al llarg de l’any i la capacitat d’acollir, coordinar,formar i aglutinar altres persones, cada projecte compta ambuna o més persones remunerades. Són professionals amb for-mació i experiència en el camp de la intervenció social. El fetque els projectes puguin comptar amb aquestes persones permeta l’entitat assegurar una estabilitat de les activitats i possibilitara més que puguin participar-hi més persones, ja que una de lesseves funcions és consolidar un equip de col·laboradors. Aquestadinàmica, a mig termini, permet ampliar la capacitat d’actuacióde l’entitat. Actualment 58 professionals treballen als programesdel Casal.

Des de fa tres anys el Casal participa en un projecte europeu devoluntariat, pel qual nois i noies de diversos països d’Europafan estades al Casal. La durada d’aquest servei és de dos mesosen el cas del Projecte Leonardo i de 6 mesos en el cas del ServeiVoluntari Europeu. Valorem aquesta experiència de forma moltpositiva per l’enriquiment que suposa per als nens i els equipseducatius.

Hem incrementat el treball amb el voluntariat jove (menors de18 anys), sobretot a l’estiu. Tot i no poder fer una acció directaamb els usuaris, aquests nois/es fan un suport molt importanten tasques auxiliars de cuina i en àrees administratives. És unamanera primerenca d’integrar-se en el Casal que propicia laseva participació en equips educatius al cap d’un o dos anys.Enguany hem comptat amb 41 joves durant els mesos de julioli agost.

Hem continuat treballant per a la implicació del tots els voluntarisen el projecte global del Casal. Hem celebrat la 3ª jornada dereflexió sobre l’entitat amb el tema “globalitzacio, desigualtati solidaritat”. I hem celebrat tres sopars de totes les personesimplicades en els projectes del Casal.

Durant el 2003 hem engegat el Pla de Seguretat i Prevenció deRiscos Laborals per a professionals, estudiants en pràctiques ivoluntaris. Esperem poder començar-ne la implantació durantel 2004.

L’equip humà del Casal

34

La gestió de l’Entitat

35

La logística

Enguany al departament de logística ha centrat molt la sevatasca en donar suport al seguiment i gestió de les obres derehabilitació del Taller del Raval al carrer Junta de Comerç 21.El concurs obert als contractistes, les negociacions amb elsseleccionats, la definició dels dissenys, el seguiment de l’execuciói els acabats, han suposat un volum de feina rellevant.

A partir de la posada en marxa del Taller del Raval s’ha reorga-nitzat l’espai dels altres projectes entre els diferents locals delCasal. Això ha exigit una adequació dels locals existents quehan hagut de ser adaptats a les necessitats específiques de lesnoves activitats acollides.

Això no ha impedit desenvolupar les tasques habituals de l’àreai introduir millores en algun dels procediments: hem simplificatel procés d’aprovisionament de les colònies d’estiu localitzantels proveïdors majoristes al propi lloc on es feien les colònies.Aquest canvi ha generat un important estalvi de temps i diners,i un alliberament d’espai als magatzems del Casal. A més a méshem ampliat la xarxa de proveïdors de serveis diversos per amillorar el criteri de contractació mitjançant estudis comparatiusen la qualitat i el preu i poder abaratir costos.

La informàtica

Hem començat a consolidar una resposta adequada a les neces-sitats informàtiques que els educadors, monitors voluntaris ipersonal de gestió presenten en el desenvolupament diari dela seva tasca. Hem detectat les problemàtiques més comunes ihem ofert solucions a les que requerien respostes més urgents.

Hem aconseguit una millora dels equipaments de les tres aulesd’informàtica del Casal: optant per l’accés a internet mitjançantlínies d’ADSL i ampliant els ordinadors disponibles per als equipseducatius i els usuaris de cada projecte. Hem reforçat especialmentels sistemes de comunicació en xarxa per a agilitzar els sistemesd’accés a la informació i millorar els processos de treball en equip.En aquesta línia, hem pogut garantir la comunicació de tot el personalmitjançant el correu electrònic.

De cara al proper any ens plantegem poder proporcionar for-mació específica al personal i voluntaris que ho requereixin pera donar-los eines de suport en aquest àmbit.

La Comunicació

L’entitat ha anat creixent i adaptant els seus projectes a larealitat canviant del barri. De la mateixa manera, s’ha adaptatper a poder dotar-se de major capacitat econòmica i poderafrontar nous projectes. El departament de comunicació treballaper a aconseguir el finançament necessari per a poder portara terme tots els projectes que es desenvolupen al Casal. Paral·le-

lament, planifica i coordina totes les activitats que l’entitatrealitza per a donar-se a conèixer als diferents interlocutorssocials, mostra el treball socioeducatiu que es porta a terme pera aconseguir el suport institucional i de la ciutadania i ofereixun suport als projectes educatius que necessitin difondre elsseus serveis.

Les vies de finançament públic

Amb el treball diari, hem consolidat una relació de continuïtati confiança amb les diferents administracions públiques. Gràciesa la bona feina i a la transparència econòmica i de gestió, elCasal és una entitat de referència a la qual les institucionsdemanen l’opinió en diverses qüestions gràcies a l’experiènciai el treball acumulat durant aquests anys. Aquesta confiança esveu confirmada en la renovació de totes les subvencions iconvenis subscrits en els darrers anys.

Hem continuat fent recerca exhaustiva de les possibilitats desubvencions que ofereixen les diferents administracions. L’entitatintenta estar present en totes aquelles convocatòries adequadesa les característiques i al perfil del projecte del Casal. En aquestsentit, hem iniciat la recerca activa de subvencions provinentsde la Unió Europea que esperem puguin resoldre’s favorablementper al període 2004-2005.

Enguany hem aconseguit iniciar la col·laboració amb l’InstitutCatalà d’Assistència i Serveis Socials, l’Institut Català de la Donai la Secretaria General de la Família en el marc del projecte Espaide Trobada Familiar. La Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntamentde Barcelona ha donat suport al projecte Barri Educador i elDepartament de Treball mitjançant la convocatòria de Filonsd’Ocupació ha sufragat una part de la contractació del personaldel Casal.

A través del programa Elionor de la Diputació de Barcelona, elCasal i altres entitats socials han col·laborat en l’elaboració d’unaguía sobre metodologies d’inserció laboral. També hem pogutreprendre la col·laboració amb el servei d’educació de la Diputacióde Barcelona de la que hem rebut un suport per al servei dereforç escolar del Casal Infantil.

Les vies de finançament privat

Aquest any hem continuat buscant la resposta solidària dediferents actors socials perquè participin econòmicament en elprojecte. La nostra estratègia comunicativa s’ha basat en quatreeixos principals: particulars, institucions- col·lectius, fundacionsi empreses.

ParticularsHem treballat perquè el projecte global del Casal motivi lasolidaritat de les persones i que aquestes es sentin identificadesen la col·laboració de la construcció d’un futur per als nens inenes en igualtat d’oportunitats. Els ciutadans es mostren cadavegada més motivats a col·laborar en accions socials que millorin

el benestar de la població més desfavorida. Des del Casal hemintentat captar el seu interès mitjançant dues grans campanyesde difusió: la campanya d’Estiu i la campanya de Nadal.

Hem consolidat el suport solidari que ens ofereixen col·legisprofessionals, escoles, diverses publicacions i premsa, per a ferconèixer el Casal i demanar suport a més de 100.000 llars de laciutat i rodalies. Hem iniciat el desenvolupament dels procedi-ments necessaris per adaptar-nos a la Llei Orgànica de Proteccióde Dades en las accions de difusió que duem a terme.

Hem continuat apostant per un contacte periòdic amb elscol·laboradors que construeixi una relació continuada ambtots els que, d’una manera o altra, ens ofereixen el seu suport.Hem obert les portes del Casal a tots els que volien conèixerel projecte i hem informat puntualment els col·laboradors detotes les activitats que s’han portat a terme durant l’any.

De cara al proper any, ens plantegem l’edició d’una revistaperiòdica que pugui ser un instrument d’informació útil i inte-ressant per la xarxa ciutadana que ens ofereix el seu suport.

InstitucionsEscoles, parròquies i col·lectius diversos són organitzacions qued’una manera o d’una altra s’identifiquen plenament amb elsvalors que el Casal representa. Les escoles de Barcelona consti-tueixen una plataforma de suport molt important que es concretaen diferents àmbits i iniciatives: col·laborar en l’etiquetat iensobrat de les campanyes; en la recollida de materials útils pera les activitats dels diferents projectes, fer difusió entre lesfamílies dels alumnes de la necessitat de suport a iniciatives comles del Casal...etc.

Un col·lectiu que s’implica cada vegada més en la realitat delsprojectes del Casal és el dels grups de treballadors ques’organitzen per a poder col·laborar en una acció concreta.Durant el 2003, destaquem la iniciativa solidària dels treballadorsde l’Institut Català de Tecnologia- grup del 0,7 i dels de Citigroup-Barcelona.

Fundacions i obres socialsTotes les fundacions col·laboradores han mantingut la sevaimplicació amb el Casal. Són les fundacions que col·laboren ambnosaltres des de fa temps i que, amb el seu suport, milloren laqualitat dels serveis que oferim. Hem aconseguit, a més a més,la implicació de noves fundacions que s’han adherit a diferentsprojectes del Casal.

Continuem fent recerca de les fundacions i caixes que puguintenir interès en algun dels projectes que desenvolupem. Moltsdels projectes i serveis del Casal no es podrien dur a terme senseaquesta via de finançament. En l’àmbit d’acció social de lescaixes d’estalvi destaquem l’inici de col·laboracions amb CajaMadrid, Caixa Tarragona i Bancaixa.

EmpresesLa varietat de projectes que desenvolupem al Casal permetbuscar suport empresarial amb garanties de fer encaixar elsobjectius solidaris de l’empresa amb les necessitats de finança-ment de l’entitat.

El Casal compta amb el compromís d’un grup d’empreses quecol·laboren, des de fa temps, en el projecte global de l’entitati durant el 2003 hem aconseguit consolidar el grup d’empreses

patrocinadores del nou local Taller del Raval. Continuem treba-llant perquè aquestes col·laboracions evolucionin cap a relacionsmés estables i d’implicació en els projectes socioeducatius.

Durant els mesos de novembre i desembre hem ofert les postalsde Nadal del Casal a les empreses amb desig de felicitar les festessolidàriament. Pensem que és una bona manera de fer conèixerla realitat dels infants i joves del barri i poder obrir les portesa una major implicació de tots en millorar-la.

De cara al proper any creiem important incorporar voluntarisvinculats al món de l’empresa, que puguin aportar-nos visionsi estratègies de millora en la línia d’aconseguir activar la políticade responsabilitat social corporativa.

Presència a la ciutat

Hem treballat per a sensibilitzar la nostra societat sobre el fetque hi ha nens i joves en desigualtat d’oportunitats i que calfer tot el possible per a poder donar-los el màxim de possibilitats.

Hem estat presents en els esdeveniments i festes ciutadanes mésemblemàtiques buscant ressò per als nostres projectes. Hemparticipat a la Festa de la Diversitat, la Mostra d’Associacions deCiutat Vella i la Festa de la Mercè amb la resta d’associacions ientitats que treballen des de diferents vessants per millorar larealitat.

Hem treballat en la posada en marxa de la pàgina web del Casalamb el suport d’Espais Telemàtics (www.casaldelraval.org).Pensem que la pàgina web del Casal pot ser una eina interessantque acosti la realitat del dia a dia de l’entitat als col·laboradorsi a les persones que ens vulguin conèixer. Entre la varietat decontinguts que s’hi poden trobar destaquem l’explicació de cadaun dels projectes del Casal, les notícies més recents i les diferentsmaneres de col·laborar-hi.

Administració i finances

El departament d’Administració i Finances s’ha ocupat al llargde tot l’any de tots els processos de gestió econòmica i fiscal dela institució.

Al llarg de l’any s’han anat perfeccionant els mecanismes deseguiment pressupostari, així com el sistema de gestió de pres-supostos que cada projecte educatiu desenvolupa amb el suportdel departament. L’objectiu final és que la gestió econòmica espugui simplificar al màxim, descentralitzant-la, per tal de reduirel treball que comporta i poder millorar la seva qualitat

Una de les novetats més significatives que ha incorporat eldepartament al llarg d’aquest any ha estat el desenvolupamentd’un sistema complet de gestió de la tresoreria per fer front ala dificultat, cada cop major, que sorgeix del retard amb quealgunes administracions públiques paguen les subvencions quees concedeixen a l’entitat. Aquest aspecte esdevé un factorcrucial des d’ara per tal d’evitar posar en risc el desenvolupamentnormal de les activitats.

En un altre ordre de coses, s’han efectuat les adaptacionsnecessàries per tal d’ajustar-nos al nou marc fiscal sorgit de lesdarreres modificacions de la normativa fiscal sobre entitats no

La gestió de l’Entitat

36

Dades estadístiques

Projectes Infants

Casal Infantil 237Casal diari 160Activitats de dissabtes 72Activitats de vacances 191

Grup de Grans 71

Espai de Trobada Familiar 271

Casal Jove “Atlas” 143

Unitat d’Escolarització Compartida 24

Aula d’Escolarització Compartida 67

Entorn Escolar 130

Marhaba 29

Xarxa d’Accés al Treball 336

Curso de Manteniment d’Edificis 23

Mòduls de Capacitació Laboral en mosso de magatzem 22

Mòduls de capacitació laboral en hostaleria 8

demoto Raval 42

demoto La Mina 21

Punt Òmnia 831Usuaris del Casal 399Usuaris del barri 334Usuaris d’altres entitats 98

Barri Educador 330

TOTAL INFANTS i JOVES 1.083

TOTAL ADULTS 457

37

38

Informació econòmica

Quins recursos hem aconseguit?

Durant el 2003 el Casal dels Infants del Raval ha impulsat elfuncionament de 16 projectes, que han donat servei a 1.540persones. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercari obtenir el màxim de suports possible, tant pel que fa a lesadministracions públiques com pel que fa a la societat civil. Hemobtingut, doncs, al llarg de l’any, un suport de 1.813.014 euros.Un 56% d’aquests recursos han provingut de fons públics i un44% de fons privats (ciutadania, empreses, fundacions i institu-cions).

Com hem aplicat aquests recursos?

En cada un dels projectes que us hem presentat a la memòriapodeu veure detallat quin ha estat el volum global de recursoseconòmics que li han estat assignats

De la totalitat dels recursos que hem aconseguit, hem aplicatun 92% a l’execució de projectes i activitats, i hem destinat unpetit percentatge a la difusió, sensibilització i recerca de recursos:

Volem destacar el suport imprescindible dels ciutadans i ciutadanesque col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquestaimplicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat, elbarri i la ciutat la que fa possible la riquesa i valor social queaconseguim mitjançant la diversitat de les actuacions del Casal.

La multiplicitat de col·laboracions i complicitats que arribem aaconseguir, tant les que tenen a veure amb el suport econòmiccom les que es concreten en altres tipus de suports, permet anarmolt més enllà de l’actuació que seria viable només amb elfinançament públic, que és insuficient per abordar de maneraintegral la resposta a determinades situacions de desigualtatsocial.

Aquesta diversitat en l’origen dels recursos proporciona llibertatper a actuar en les situacions on és més necessari i urgent,permet oferir un suport social a més infants i joves, possibilitaaportar més recursos als projectes, els hi permet la seva continuïtatal llarg de tot l’any i, sobretot, permet que els objectius de lainstitució siguin compartits i assumits per més persones i col·lec-tius, ampliant així l’impacte social de l’actuació de l’entitat.

L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estatauditat per una empresa auditora externa (Forward Economics),que un any més ha emès un informe certificant que la informacióeconòmica de l’entitat corresponent al 2003 és correcta.

Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la infor-mació detallada de l’auditoria econòmica.

8% Comunicació i captació de fonsÉs necessari destinar una part dels recursos públics i privats que obtenim aaquestes accions: difusió de les activitats, sensibilització i incidència social, irecerca de noves persones, Fundacions, empreses, escoles,... que puguin donarsuport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mig illarg termini que esdevé necessari per poder garantir la continuïtat i estabilitatde la tasca social del Casal envers els seus usuaris.

92% Desenvolupament projectesEl 92% dels recursos s’ha destinat a l’execució dels projectes i activitats. Incloemaquí totes les despeses necessàries per dur a l’execució global de cada projecte(materials de tallers i activitats, beques i ajudes, despeses de personal (equipeducatiu i tècnic), coordinació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris,manteniment i seguretat de les instal·lacions...). En el moment de fer lesdespeses de cada projecte es busca sempre el màxim aprofitament dels recursos(cercant els millors proveïdors possibles, ajustant les despeses als mínimsimprescindibles que permetin garantir l’execució de les activitats, ...).

56% Finançament Públic 44% Finançament Privat

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

590.

087

186.

154

177.

526

408.

687

251.

128

68.0

54 84.9

90

46.3

88

Ad

min

istr

ació

auto

nò

mic

a

Ad

min

istr

ació

cen

tral

Ad

min

istr

acio

ns

loca

ls

Do

nac

ion

sd

e ci

uta

dan

s/es

Fun

dac

ion

si a

ltre

sin

stit

uci

on

s

Emp

rese

s

Do

nac

ion

sen

esp

ècie

s

Alt

res

ing

ress

os

Gràcies a les empreses que han donat una oportunitat laboral als joves de al Xarxa d’Accés al Treball: Modulex, Gesond SA, José García García,Estiba Home, Abacus Coop., Rbc Construcción, Canals & Cano, Corporació Suris, Cons-Te SL, Mebasa, Hotel Tryp Apolo, Casa Leopoldo, GestiónHostelera SA, Ferretería Besós, Free disseny Arts Gráficas SA, Alter Vida SA, Condis Supermercados SA, Caprabo SA, Makro Autoservicio SA, ColellSA, Papereria Gagum, Catelem Asociados SL, Reiter Systems SA, Belscon XXI SA, Fernández, Semproniana, Coses de Menjar, Grup Sagardi, CasaFernández.

Moltes gràcies a: Aduanes Ginjaume SA, Agrupació TAXI XXI, Assessoria Cardellach Panadès, Associació per l’Altre Cor Cremat de Barcelona,Associació ZeroSet Barcelona, Auditori de Barcelona, Autogran Servet, Casa Gay, Castellcir amb Tothom, Clic Traç sccl, Col·legi de Periodistes deCatalunya, Col·legi de Fisioterapeutes de Catalaunya, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Ciències Polítiques iSociologia, Col·legi de Metges de Barcelona, Col·legi de Veterinaris, Cor Jesús i Maria, Coral Cantiga, Coral Diaula, Coral El Molinet, Coral ElVirolet, Coral l'Esquellerinc, Coral Fòrum Vocal, Coral La Nau, Coral Lieder Camera, Coral Sunion i Coral Tamti Sons, Cromosoma, Diari Avui, EscolaEls Arcs, Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, Escola Hípica Foixarda, Escola Infant Jesús, Escola IPSI, Escola Isabel de Villena, Escola John Talabott,Escola La Salle Bonanova, Escola Lys, Escola López Vicuña, Escola Mireia, Escola Nausica, escoles de l’Escola Pia de Catalunya, Escola Professionalde la Dona, Escola Reina Elisenda, Escola Sadako, Escola Sagrat Cor de Sarrià, Parvulari Jesús i Maria, Federació Catalana d’Entitats Corals, Fetsper Compartir, FMC foret, Fundació Antoni Serra Santamans, Fundació Baldomero Izquierdo, Fundació FICAT, Fundació Pacamu, HermandadRociera Rocieros de Carmona, Institut Català de Tecnologia, IES Joan Boscà, INEFC, Institució Montserrat, La Vanguardia, Mercat Galvany, MoianésSolidari, Museu de la Ciència, Pérez Camps SA, Revista Descobrir Catalunya, Revista Descobrir Cuina, Revista Infància, Salvador Escoda SA, Secretariatde Corals Infantil de Catalunya, Serafí Indústria Gràfica, Supermercats Caprabo, Transports Metropolitans de Barcelona, World Trade Center.

Moltes gràcies als comerços, llibreries i restaurants de Barcelona que participen fent difusió als seus establiments de les campanyes del Casal ials mitjans de comunicació que s'impliquen en fer conèixer l'entitat als ciutadans i ciutadanes.

Han fet possible la construcció de El Taller del Raval:

Ajuntament de BarcelonaDistricte de Ciutat Vella

Generalitat de CatalunyaDepartament de Justícia

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentDirecció General d’Ordenaciói Innovació Tecnològica

Ajuntament de BarcelonaInstitut Municipal d’Educació de Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament de PresidènciaInstitut Català de la Dona

Generalitat de CatalunyaDepartament de Treball

MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTESECRETARÍA DE ESTADO DE EDUCACIÓN Y UNIVERSIDADESMINISTERIO

DE TRABAJOY ASUNTOS SOCIALES

SECRETARÍA GENERALDE ASUNTOS SOCIALES

IMSERSO

Ajuntament de BarcelonaDrets Civils

Àrea d’Educació de la

Institut Català del Voluntariat

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i Família

Direcció General d’Atencióa la Infància i l’Adolescència


Direcció General d’Acció Cívica


Direcció General de Serveis Comunitaris


Institut Català d’Asistència i Serveis Socials


Secretaria de la Família


Han donat suport als projectes:

Generalitat de CatalunyaDepartament de PresidènciaSecretaria General de Joventut

c. Junta de Comerç, 16 – 08001 BARCELONATel. 93 317 00 13 Fax 93 301 16 06

www.casaldelraval.org – a/e: [email protected]

Amb l’especial suport a projectes concrets de:

Moltes gràcies per la seva implicació a:

Memòria 2003 del Casal dels Infants

Documents

Transcript of Memòria 2003 del Casal dels Infants