Memòria 2006 del Casal dels Infants

Casal dels Infants del Raval | Memòria 2006 | 1

Treballem per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i en les comunitats on viuen.

Col·laborem en la transformació social participant en el de-bat públic, opinant i sensibilitzant sobre desigualtats socials perquè creiem en la justícia social i en la igualtat d’oportu-nitats.

Som una Associació no lucrativa i no governamental indepen-dent que afavoreix processos de canvi en un entorn proper i promou la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu.

Sumem esforços per la igualtat d’oportunitats!

| La nostra missió


Ara fa vint-i-quatre anys, el Casal dels Infants del Raval va començar a caminar sota la ferma creença que les oportunitats que avui tenen alguns, han de ser patrimoni de tots.

A peu de carrer, dia a dia, hem vist i hem treballat per donar respostes concretes a moltes necessitats: de la desnutrició i l’absentisme escolar alarmant, en els primers anys, a la neces-sitat d’atenció, suport i acollida a la primera arribada d’immigrants, passant pel desempara-ment dels menors immigrats no acompanyats i, més recentment, de les noies gitano-roma-neses, col·laborant estretament amb les institucions educatives per a garantir l’èxit escolar, formant nois i noies per ajudar-los a trobar feina, treballant amb i per al barri per millorar la convivència, pensant i repensant des de l’acció directa, maneres d’abordar els grans reptes socials que com a país se’ns presenten. Ho hem fet acompanyats, amb el suport d’una àmplia base social que suma molts esforços i voluntats d’organitzacions, institucions, persones i col-lectius diferents units per generar canvis en les realitats properes.

L’any 2006 ha estat un any marcat per la consolidació de la feina feta que ens ha permès aprofundir i desplegar recursos per ser allà on fi ns ara no havíem pogut arribar: oferint una atenció cada vegada més especialitzada i adequada a les necessitats de cadascuna de les persones que atenem, ampliant l’oferta formativa pels joves i dotant de més recursos a les famílies que els han d’acompanyar en el procés, reorientant l’atenció als menors no acom-panyats i diversifi cant el ventall de recursos que els donin eines per esdevenir autònoms, cercant i desenvolupant noves fórmules per aconseguir l’èxit escolar i garantir el dret a l’habitatge digne, generant noves propostes per a noves realitats socials, concentrant més esforços al barri de La Mina...

Al llarg de les properes pàgines identifi careu la complexitat que inevitablement encarna un projecte col·lectiu com el Casal que conjuga la col·laboració directa de moltes persones. Un projecte que dóna resposta a moltes necessitats que acaben concretant-se en històries de vida. Hi trobareu, sobretot, l’esforç de moltes famílies, infants i joves, els veritables prota-gonistes d’una història diària però heroica. Que lluiten cada dia per a aconseguir una bona educació en condicions adverses, per a sobreviure econòmicament en l’atur de llarga dura-da, per a demostrar que poden ser ciutadans de primera malgrat l’amenaça de l’exclusió i la precarietat econòmica constant, que poden ser els millors pares i mares malgrat el rebuig, l’aïllament i la soledat. Per ser optimistes i esforçar-se en un entorn de desànim i fatalitat.

Durant tots aquests anys, hem defensat que la pobresa no ha de ser hereditària. La cadena de l’exclusió social es pot trencar si els infants i joves tenen a l’abast oportunitats reals per tirar endavant. Les opcions de millora de les seves situacions passen imprescindiblement per oferir-los educació, treball i suport a les seves famílies. Són aquests els tres puntals sobre els que continuarem construint respostes per als infants, joves i famílies dels barris vulnerables del nostre país. I ho continuarem fent entre tots, partint de la mobilització ciutadana que va donar inici a la tasca del Casal i que esdevé altaveu de les situacions d’injustícia i desi-gualtat.

Rosa BalaguerDirectora General


| El Casal que mai no s’atura per Marc Vidal

És d’hora pel matí i Barcelona es posa en marxa. Dins de l’Escola Collaso i Gil, l’activitat més matinera del Casal dels Infants del Raval ja fa una estona que dura. Una dotzena llarga de nens i nenes resolen un enigma que mai abans no m’havia plantejat: Quin és el resultat de la suma d’un elefant i una marieta? Sobre les taules veig elefants a munts de tots colors, a quin més llampant. Costa de fer sortir la son del cos, però a base de dilemes com aquests, se m’ha activat el cervell de seguida.

A poca estona caminant, el barri és petit, ja trobem un al-tre formiguer d’activitat. És l’última de les joies de la coro-na: el Taller Ocupacional del carrer Junta de Comerç. Una noia espera asseguda davant de la recepció. La conviden a passar. A l’aula, una renglera d’ordinadors i uns quants ulls, només de noies, es fi xen en el que una educadora escriu en una pissarra: <www.entraenxarxa.org>. Al local del costat, darrera una pesada porta metàl·lica, hi ha els nois. És un espai diàfan, a diferents nivells, on una desena de joves, paleta en mà, aixequen parets, les enguixen i les deixen llestes per entrar-hi a viure. Han arribat fa ben poc al nostre país i són molt bons en la feina. Ja podrien treba-llar, però la barrera que tenen ara és l’idioma.

Ja és mig matí i arribem a La Mina. Això és l’altra punta de Barcelona. A tocar del riu Besòs. De fet és Sant Adrià de Besòs per ben poc. A La Mina, el Casal és molt familiar. Les instal·lacions es veuen de seguida. Les han arreglat i pintat el mateix grup de joves per fer-les acollidores. En una sala gran hi ha les famoses motos que donen nom al programa “dMoto”. Aquí el ganxo de la moto tira poc i com que el taller hauria de ser “dCotxe”, es conformen amb muntar-se cadascú la seva bicicleta. Les noies són avui en una aula d’informàtica. Preparen les invitacions per un dinar que els cuinaran els nois. A elles els sembla el món al revés. I això les diverteix. No tant la informàtica, que els juga la mala passada del matí. “Sólo pone que “Aceptar”, pues ¿qué voy a poner? “Aceptar””. Els nois els trobem en un pati obert. Fan feina aixecant una petita construcció. Dóna gust sentir l’olor del ciment fresc. I això deu motivar un grup de nois que, tot i que no estan inscrits a l’activitat, no poden sinó mirar-se’ls. Ja se sap que sempre hi ha qui li agrada mirar-se les obres.

De tornada al Raval, un grup de nois i noies marxen del local del carrer del Carme cap a casa a dinar. Els educa-dors de Suport a l’Escolarització s’esforcen en explicar-me sigles incomprensibles -la UEC, l’AEC, els PAES-, un labe-rint de lletres per donar vida acadèmica als qui el sistema educatiu desestima. La clau, diuen, és adaptar-se al ritme de cada alumne, deixar-se portar i portar-lo cap al conei-xement del món que l’envolta. Un camí a base de pactes que mai no es traicionen per part de ningú.

És hora de dinar. Una munió de gent puja cap al menjador del carrer Junta de Comerç. Ningú és capaç d’aclarir-me

quin és el primer plat dels dos que hi ha per servir-se: ci-grons amb caldo i macarrons a l’estil bolonyesa. Com que de taula en surten sempre grans idees, aquí és hora de trobar-se tots els qui fan Casal amb tots els qui fan Casal. I de la barreja i l’intercanvi en surt tothom benefi ciat. Jo aprenc, sense anar més lluny, la diferència entre les apor-tacions públiques i privades que fan funcionar el Casal dels Infants del Raval, i com les empreses privades hi col-laboren perquè volen, no perquè busquin treure’n res.

En un primer pis al carrer Junta de Comerç, hi ha el cer-vell de tot aquest entramat, una quadrícula de taules i despatxos encabits als racons més insospitats. Allà l’equip de comunicació, aquí recursos humans, les telefonistes, el despatx de la directora i més sales de reunions, panells d’informació i arxivadors.

Baixem altra vegada a peu de carrer, a la sala Òmnia. Un reguitzell d’ordinadors ens permeten traslladar-nos a Bor-deus on som a punt d’assistir a un intercanvi entre un grup de nois i noies d’aquí i un d’allà. Al costat, a l’aula de llen-gües, els educadors preparen les activitats de la tarda.

On l’activitat també és frenètica a primera hora de la tar-da és als locals del Casal del carrer Doctor Dou, el Centre Obert. Aquí, educadors i voluntaris repassen la programa-ció, controlen el material i enllesteixen el que seran les ac-tivitats de la tarda. Avui toca l’arribada de nous voluntaris i, full informatiu en mà, els expliquen les normes del Casal i qui porta què. “Et va bé venir els dimarts? Llàstima... el dimecres el tenim més ple”. És la feina de quadrar horaris i dedicació de centenars de persones anònimes que no bus-quen sinó oferir una mica del seu temps que multiplicat pel temps de tothom es converteix en una tupida xarxa de servei a l’altre. En un moment el carrer corre sota els nos-tres peus. En cinc minuts hem de recollir un grup de nens i nenes a la sortida de l’escola per anar al Centre Obert.

Els diferents locals del Casal dels Infants del Raval treuen fum. Són un autèntic formiguer durant tota la tarda. Però la feina no s’acaba aquí. També a les places del Raval el Casal hi té un peu posat. Als Jardins dels Horts de Sant Pau i a la plaça Folch i Torres. El projecte és facilitar l’ús de l’espai públic i garantir la bona convivència entre tots els col·lectius que el fan servir. És per això que les millores que han proposat les reivindiquen com a seves amb orgull -un espai per gossos, més llum, més papereres- però també re-clamen les que encara estan pendents -un escenari perma-nent, una ludoteca-. Nens i grans, esportistes i mandrosos, comparteixen plaça en aparent harmonia.

Porto deu hores voltant pel Casal dels Infants del Raval i encara em queden moltes coses per veure. Però haig de marxar. Avui he vist com es movia el Casal per dins. Un Casal que mai no s’atura.


Encara que el fet migratori posa les famílies en situacions difícils, el que determina fi nalment l’aparició de difi cultats és un ventall de factors psicosocials que tenen a veure, per començar, amb una realitat familiar que es caracteritza per l’alt nombre de famílies amb un sol progenitor (generalment, la mare), amb uns adults sotmesos a la tensió que els genera haver de treballar en feines precàries, per horari, ritmes, sous baixos, etc., i alhora haver de tenir cura dels fi lls i fi lles.

El marc socioeconòmic posa, doncs, entrebancs de tota mena a la quotidianitat dels nens i les nenes, els adolescents, les seves famí-lies i els col·lectius més desfavorits, en general. El desbordament familiar és una situació tan habitual com la situació carencial dels mateixos adults. Als casos més generals de models educatius autoritaris i difi cultats de comunicació amb el fi ll o la fi lla, se sumen casos més crítics d’addiccions (alcohol, drogues...), altera-

cions de conducta (depressions o altres difi cultats) o problemes sociolaborals (atur, prostitució, documentació...). Totes aquestes situacions s’agreugen en la mesura que no hi ha un coneixement i una reivindicació adequada dels seus drets. Les situacions socio-lògicament deprimides generen zones fosques de desprotecció jurídica.

En defi nitiva, encara avui, la vulnerabilitat i el risc social són una amenaça real per a molts infants, adolescents i famílies, i cal do-nar respostes. Cal fer front a la manca d’espais de suport escolar, a la manca de propostes de lleure i de llocs on poder trobar-se, a l’absentisme, a la desmotivació, a les difi cultats per conciliar vida laboral i personal-familiar, a la vulneració dels drets de les perso-nes i col·lectius més desafavorits... Cal combatre amb fermesa les condicions de desigualtat i injustícia.

| Impulsors: | Col·laboradors:

Proporcionem activitats educatives amb l’objectiu d’educar integralment des

de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots els aspectes que contri-

bueixen al desenvolupament personal i social dels infants, prevenint situaci-

ons d’exclusió social i intervenint, des d’una perspectiva socioeducativa, quan

observem situacions de difi cultat, i ho fem en estret contacte i complicitat amb

les famílies i l’escola.

Treballem a partir d’una atenció integral que combina espais socioeducatius

normalitzats i altres dirigits a aquells infants, adolescents i famílies en situació

de vulnerabilitat i/o risc social, i de l’enfortiment de les capacitats internes i

comunitàries de les famílies.

| Suport Social a Infants i Famílies


Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales -IRPF -Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Ministerio de Educa-ción y Ciencia, Departament de Benestar i Familia -Direcció General d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència, Ajuntament de Barcelona -Districte Ciutat Vella -Serveis

Personals, Obra Social Caixa Catalunya, BREAD&butter, Corporación Medichem.

Departament de Treball -Fons Social Eu-ropeu, Departament de Presidència -Insti-tut Català de les Dones, Departament de Benestar i Família -Institut Català d’Assis-tència i Serveis Socials -Secretaria de Fa-mílies i d’Infància, Diputació de Barcelona -Àrea d’Educació -Àrea de Benestar So-

cial, Ajuntament de Barcelona -Institut Municipal de Persones amb discapacitat, Consorci d’Educació de Barcelona, Obra Social Caixa Sabadell, Fundació Caixa Manlleu, Fundación Bancaja, Fundació Caixa Tarragona, Obra Social i Cultural Caixa Terrassa, Fundació Creatia.

Les cares diverses de la necessitat


Centre Obert Infantil |

Casal Familiar: servei comunitari de famílies |

Servei Sociojurídic Comunitari |

Centre Obert 12-16 |


El Centre Obert Infantil ofereix als nens i nenes del barri en risc d’ex-clusió social un medi que respecta i promou la seva autonomia i sin-gularitat des del suport i l’acompanyament. Els aportem un medi on passar-s’ho bé, on trobar-se amb d’altres per expressar-se, compartir, créixer i aprendre a ser protagonistes. I ho fem tot vinculant família, escola i barri.

El Centre Obert Infantil està constituït per quatre grups d’edat: els grups de Casalet, de Petits, de Mitjans i, enguany per primera vegada, el grup de Grans.

La resposta: jugar i aprendre

Davant les diverses cares de les necessitats que presenten els nens i nenes que atenen el Centre Obert Infantil, la resposta ha de tenir en compte l’abordatge de tants factors com puguem que volen dur les biografi es infantils, gairebé de manera inexorable, cap a situacions pre-càries i d’una desigualtat colpidora. Enguany, a més, cal destacar la incorporació de nens i nenes amb alguna discapacitat.

Per això oferim, primer de tot, un espai de lleure i joc, l’element instru-mental clau en el desenvolupament infantil, una tasca que per a nosaltres passa per promoure un infant participatiu, que s’autoorganitza, que pren iniciatives i ho fa amb d’altres, amb els seus iguals, però també en tasques vinculades al barri. Les activitats de lleure són la manera adequada perquè els infants assoleixin molts dels objectius integrals que els proposem: socia-

lització, creativitat, participació i autonomia es despleguen tot jugant. En aquest context general de lleure, no podem oblidar les grans difi cultats que solen tenir els infants del barri per assolir els aprenentatges bàsics a l’escola i els dèfi cits de suport de què poden disposar a casa seva. Per això un dels objectius és ajudar-los en el procés d’escolarització, un suport que, lògicament, s’adapta a cada grup d’edat i estableix vincles amb les respectives escoles.

L’altra preocupació que orienta la nostra intervenció té a veure amb els dèfi cits socioeducatius, que determinen especialment situacions de risc psicosocial i exclusió. Aquest tema requereix una cura especial, una observació atenta de tot el que té a veure amb la salut psicofísica de l’infant, per detectar les situacions en què cal actuar i establir mesures d’acompanyament socioeducatiu. En aquesta tasca de detecció, tota cura sempre ens sembla poca, i la proximitat amb les famílies esdevé bàsica. La família i la seva implicació és un factor, doncs, clau per assolir els objectius plantejats, i tenir-la en compte fa que insistim en tots els aspectes de suport que volen facilitar la concil·liació entre vida laboral i familiar.

El reforç escolar: lluitant amb l’escola contra la llosa del fracàs escolar

La tasca de donar valor als aprenentatges escolars i d’estimular-los ha de fer que el mateix infant els valori. Però la concreció del nostre suport ha de fer millorar àrees concretes de l’aprenentatge que varien segons el grup d’edat, però que tenen l’objectiu de lluitar contra els índexs tan alts de fracàs escolar que hi ha al barri del Raval.

Pel que fa a continguts, l’expressió oral, la comprensió lectora, i el llenguatge matemàtic són una preocupació constant en tots els grups

| Centre Obert Infantil

Molts infants nous arriben recomanats per altres famílies

|

Suport Social a Infants i Famílies


El Mustafà ve al Casal “a jugar i a jugar”

En Mustafà, de 7 anys i d’ascendència africana, és català. Els seus pares treballen a Barcelona, el pare rentant llençols en un hotel i la mare rentant plats, i no té germans. De Barcelona li agrada tot. És alumne de l’escola Els Xiprers i ve cada dia al Casal “a jugar i a jugar”. Algunes tardes van al parc, i d’altres a l’Espai Tecnològic, excepte els dilluns i els dimecres, que juga a futbol a Marina. Del Casal diu que li agrada tot i que tots els dies són divertits... però que no li agrada el formatge! i recorda joiós el dia a la rotllana en què un company es va tirar un pet!, o el dia que van anar a Illa Fantasia. Al Casal també aprèn: matemàtiques (les taules), a fer sumes, etc. Diu que de gran vol ser bomber i que per ell el Casal és de color verd. L’animal: el lleó, perquè és fort!! Li agrada molt!


d’edat. En l’aspecte transversal, que té a veure amb la maduració in-tegral dels infants, motivem l’anada a escola i promovem la responsa-bilitat envers les tasques escolars. Un dels aspectes centrals del reforç escolar se centra en què els infants compleixin amb la tasca quotidiana de fer els deures.

Tot plegat no resultaria efi caç si no ens coordinéssim amb les escoles, respectant els seus currículums i mantenint una comunicació perma-nent amb els tutors. Plegats establim objectius amb indicadors d’avalu-ació del reforç. Els seguiments personalitzats són possibles, solament, gràcies als voluntaris del projecte.

El seguiment socioeducatiu i les famílies

El seguiment socioeducatiu, el treball de proximitat amb els infants i amb les famílies, és clau per conèixer l’evolució dels infants i per poder detectar necessitats i establir procediments de resposta. D’altra banda, també és un servei que requereix el treball en xarxa, amb altres recur-sos del barri i de l’Administració.

Es tracta de poder treballar conjuntament donant la informació a les fa-mílies implicant-les en el procés educatiu dels seus fi lls i fi lles i establint la seva responsabilitat en la tasca educativa que desenvolupen. D’altra banda, es fan activitats d’interelació familiar, amb sortides i excursions que creen lligams i promouen l’ajuda mútua, tan important ateses les circumstàncies en què viuen.

El servei d’acompanyament, les colònies... la concil·liació de vida laboral i familiar

Les activitats que s’ofereixen també han de tenir en compte els mo-ments especialment delicats per a la vida familiar, com ho són tots aquells en què la vida laboral difi culta l’atenció i cura dels infants. En aquest sentit, durant tot l’any esdevé fonamental el servei d’acompa-nyament des de les escoles al Casal, del qual es benefi cien moltes famí-lies i que demana un esforç molt especial dels nostres voluntaris.

A l’estiu, o durant els períodes vacacionals a les escoles, la capacitat del projecte augmenta, perquè resulta imprescindible poder organitzar els

casals corresponents (d’hivern i d’estiu) i les colònies (d’estiu, d’hivern i de Setmana Santa).

Les colònies propicien situacions de convivència molt intensa i són una molt bona ocasió per detectar problemàtiques ocultes, perquè els in-fants s’expressin millor, per seguir més de prop la seva evolució perso-nal, per millorar la socialització dels nens i nenes i generar més cohesió del grup.

Prenent el pols al barri

Atesa l’alta proporció d’infants i famílies acabats d’arribar o amb pocs vincles territorials i socials, considerem especialment importants totes

aquelles activitats que fan barri i que promouen que els infants i les seves famílies puguin sentir que pertanyen a una realitat urbana i un medi humà en el qual col·laboren i participen i on també poden trobar ajut i suport.

En aquest sentit, amb la festa o les celebracions, com la Ravalstoltada, en què els infants van decorar la plaça i es van disfressar, la castanyada, el ball de Nadal o la festa de l’escuma, els infants es plantegen temes de convivència al barri.

Però hi ha moltes més coses: activitats compartides amb el Casal d’Avis Josep Trueta, jugant, per exemple, a la petanca, o en activitats interge-neracionals d’intercanvi d’experiències de vida, un exercici molt profi -tós tant per als avis com per als menuts.

Finançament del projecteCost global del projecte: 393.016,96 euros Núm. usuaris: 190

Fonts de fi nançament68% Finançament públic32% Finançament privat

L’ocupació del projecte ha estat gairebé del 100% durant tot l’any

|

La majoria de famílies estan molt satisfetes del tracte que reben els seus fi lls/es i de les activitats que oferim

|

Durant el curs s’ha atès infants originaris de 29 països

|

48 infants i 32 famílies reben acompanya-ment socioeducatiu

|


68% 32%

L’Adriano ha après a dibuixar al Casal

L’Adriano té 8 anys i és de Torino (Itàlia). El seu pare és italià i la seva mare és de Rumania. Fa molt que viu a Barcelona i li agrada molt, encara que troba a faltar la seva casa a Itàlia. Té quatre germans, 3 nois i 1 noia, i estudia al Milà i Fontanals. Al Casal fa cuina, pinta i fa dibuix lliure (ha après a dibuixar al Casal), però el que més li agrada de tot és jugar a futbol (contra el Gavina), i el que menys, llegir llibres. El seu equip de futbol és el Barça, i el seu jugador preferit: en Ronaldinho. El dia que més es diverteix és dimecres, jugant i nedant a la piscina, i recorda divertit la rotllana, on els nens riuen molt quan els monitors els hi demanen atenció. Li encanta quan, de colònies, van a passejar i a escalar per la muntanya! I el dia que s’ho passa pitjor és quan s’enfada, normalment perquè li fan fer còpies o escriure el que ha passat quan ha fet una dolenteria. Els seus pares no el poden venir a buscar al Casal, ja que treballen fi ns tard.


El Casal Familiar és un recurs nascut amb l’ànim de crear un medi de suport per a les famílies amb més difi cultats socials, econòmiques i fa-miliars. No es pot respondre a les necessitats dels infants sense tenir en compte les de les mateixes famílies, donant-los suport, promovent l’ajuda mútua i la inserció social i laboral. Ateses les seves precàries circumstàncies, entenem que es tracta d’una intervenció urgent i que ha de resoldre aspectes ben diversos.

La resposta en clau de concil·liació

Un dels temes que més preocupen les famílies és com conciliar la vida laboral amb la familiar, sobretot en el cas de les dones. Per això, són tan importants els espais i activitats de joc que es fan a les pròpies escoles abans o desprès de l’horari lectiu (com el tradicional Servei Desperta-dor), instruments de suport a les famílies per quan els pares i mares estan treballant.

Per mitjà del Casal Familiar, les famílies poden conèixer quins són i com funcionen els recursos o les entitats de suport social i quins serveis ofereixen a la dona segons les seves necessitats específi ques. Així, po-den resoldre problemes d’informació laboral, d’habitatge o d’inserció laboral.

Resposta en clau de formació

Un altre dels temes rellevants és el que fa referència a les competències formatives i tot allò que resulta bàsic per assolir la inserció sociolaboral. En aquest aspecte, destaca la importància dels cursos de llengües (ca-talà, castellà, àrab...) i, per la seva potència instrumental, d’informàtica (aplicada a recerca laboral, redacció de currículums...).

Tampoc podem oblidar la importància dels pares i mares en la formació dels seus fi lls. Així doncs, des del Casal treballem per implicar-los acti-vament en aquesta formació amb activitats compartides.

Ho fem també, acostant els pares i mares a l’escola. Aquesta és una tasca adreçada a evitar tota mena de difi cultats escolars, destacant el paper de la família i compartint la formació dels infants. En aquest as-pecte, també és important la conciliació que permeten els serveis de continuïtat (1 h més fora de l’horari lectiu), amb els quals el Casal pot estrènyer les relacions entre la família i l’escola, creant lligams profi to-sos per a tots. S’intenta potenciar la participació en les Associacions de Mares i Pares (AMPA) dels centres escolars.

Resposta socialitzadora

D’una manera o altra es potencia la capacitat de les mateixes famílies de socialitzar-se, de trobar-se per donar-se suport mutu, creant xarxes informals entre elles. Això s’ha treballat des de l’organització d’activi-tats diverses. Entre les quals, són especialment importants les sortides, ja que permeten establir lligams en situacions de convivència més es-treta. Han estat destacables l’anada a la platja de Coma-ruga, on els nens, nenes, pares i mares van tenir la possibilitat de compartir l’espai de lleure amb altres famílies. L’altra sortida, la que van fer a Montserrat

| Casal Familiar: servei comunitari de famíliesSuport Social a Infants i Famílies


La Saida estudia català i li agrada cuinar

És del Marroc i fa 7 anys que està a Barcelona. Va venir del Marroc casada i li agrada molt Barcelona. Té dues filles de 6 i 3 anys que són catalanes. Treballa com a noia de neteja, però està buscant una feia millor, amb contracte. El seu marit treballa a la construcció. Al Casal estudia català i diu que li agrada treballar molt. Per ella, l’adaptació a Barcelona va ser fàcil. Fa un any que ve al Casal i participa del projecte Casal Familiar. Les seves filles no solen venir al Casal, només a les colònies d’estiu.

S’ha atès 162 infants, un 36’3 % de la pobla-ció total del projecte

|

El 100% de les persones recomanarien el Casal Familiar a un amic o amiga

|


el grup de pares i mares que estudien castellà, ha suposat un pas enda-vant en el coneixement pràctic de la llengua i de la cultura.

Però hi ha activitats que, a més de treballar explícitament la trobada entre adults, vinculen especialment al barri i a la capacitat de trans-formar un entorn que han de viure com a propi. Entre les activitats de

barri, destaquen la Caseta del Barri, a la rambla del Raval, una activitat clau per al projecte, de joc compartit, per als infants i als adults, i punt de trobada de mares i pares. Es du a terme un cap de setmana al mes, i de tant en tant es desplaça a diferents places del barri amb el suport del projecte Barri Educador.

Entorn de la dona i a partir de la dona

Però en tot aquest seguit d’activitats, el paper de la dona és central i en aquest sentit grups com el “Dona Vida” treballen amb la dona com a tal, potenciant i generant interessos i expectatives amb vistes a la transformació d’elles mateixes i de l’entorn. Aquest grup, per exemple, ha dut a terme activitats a partir de l’intercanvi de receptes de cuina, afavorint l’autoconeixement i la relació interpersonal.

Però el paper de les dones es visualitza també en el grup de teatre “Como tú quieras!”. El grup de mares ha fet titelles, ombres xineses i, fi nalment, ha representat una adaptació de la història de Sant Jordi: El dinosaure té gana! D’aquesta manera, amb molt bona acollida entre els nens i les nenes, les mares s’impliquen en la seva educació i en el seu lleure.

El conjunt de l’activitat que s’impulsa des del Casal Familiar, propera a famílies i persones, vol ser vivencial i partir de l’experiència en la vida quotidiana. L’acompanyament i el suport ha de generar vinculació i par-ticipació als espais, i això, a més, només es pot aconseguir mitjançant les dones, fent que es visualitzin en l’espai públic i, alhora, generant comunicació entre les persones de les diferents edats, sexes i cultures.

El Casal és percebut per les famílies com un medi acollidor i proper, i n’és una bona mostra el sopar de Nadal, una activitat que té molt d’èxit i en què s’impliquen moltes famílies, tant d’infants com d’adolescents. Enguany, el sopar va aplegar més de 150 persones.

En xarxa

Tota aquesta activitat entorn de les famílies, atesa la seva complexitat, només es pot fer de manera efi cient si treballem amb xarxa amb les entitats del barri: la Taula de la Dona, Fundació Tot Raval, Ca la Dona, SS Raval Sud, Espai Familiar Erasme Janer, Fundació Marianao (SAF),

Teatre Pa Tothom i la Salut Pública, i, per descomptat, amb coordinació interna amb els projectes més pròxims del mateix Casal: Barri Educador, Entorn Escolar, l’Aula de Llengües i Formació, Casal Jove Atlas, Centre de Dia de Justícia Juvenil, Centre Obert Infantil, Centre Obert Adoles-cents i Servei Sociojurídic Comunitari.


Fonts de fi nançament 56% Finançament públic44% Finançament privat


Diu que al Casal ha après a parlar molt, i que ha conegut persones de tot arreu, de tots els països. Persones amb qui ara també es troba al carrer. El que li agrada del Casal és que li dóna l’oportunitat de parlar molt i d’aprendre moltes coses. Diu que no hi ha res del Casal que li desagradi. Guarda un record molt especial del dia en què es van ajuntar un grup de mares per participar, cuinant truites i fent amanides, en una festa que es preparava per a l’IES Milà i Fontanals. S’imagina d’aquí cinc anys fent activitats amb el Casal! Participant en festes!...

Un espai on poder-se expressar i relacionar-se amb altres famílies, on compartir experi-ències i trobar suport. Un espai de diversió

|

El 76 % de participants als cursos de Casal Familiar han estat dones

|

56% 44%


El projecte d’acompanyament legal, nascut aquest any, es proposa faci-litar la integració de les persones a partir de difondre i fer valer els seus drets i deures, dotant-les del suport jurídic com a factor d’integració social. Es tracta de vetllar pels drets de les persones i els col·lectius mitjançant la formació, l’orientació i el suport, fomentant que ells ma-teixos s’impliquin en la resolució de les situacions de vulnerabilitat en què es puguin trobar.

Respondre és reivindicar la protecció jurídica, amb consciència de comunitat

El nostre Servei Sociojurídic Comunitari respon, des de la proximitat, a aquells ciutadans que, en situació de desestructuració o de risc social, desconeixen els drets que els corresponen i els procediments existents. Coordinem l’assessoria jurídica amb la integració social, creant cons-ciència de comunitat, defensant els drets de les persones i proposant solucions davant dels confl ictes, tant a l’Administració Pública com als particulars.

En aquest sentit, després de detectar i fer visibles les difi cultats en què es troben molts conciutadans, s’informa i orienta de manera personalit-zada els afectats. Sovint, atès el perfi l de la població afectada, és indis-pensable facilitar els tràmits per accedir als serveis de justícia gratuïta o derivar al servei més adient.

Es combina el suport judicial amb accions de mediació, donant sempre prioritat a la via mediadora a l’hora de tractar els diferents casos per tal d’evitar la via judicial, sovint més costosa i menys satisfactòria. En tots els casos es garanteix l’acompanyament.

El suport del grup d’advocats voluntaris s’adapta a la demanda, a les qüestions més habituals, tant per la via civil com per la penal: habitat-ges, família, incapacitacions, violència de gènere, estrangeria, Seguretat Social i pensions, menors... S’atenen temes de tota mena, però els que generen més demanda i necessitat estan vinculats a l’estrangeria.

Hi ha un vessant col·lectiu en qualsevol necessitat d’acompanyament jurídic, perquè les persones solen compartir problemàtiques o perquè és per mitjà dels col·lectius que ens arriben les demandes de suport: es-coles del barri, contacte amb associacions de veïns i culturals del barri, entitats socials, serveis d’atenció primària...

També volem tractar, mitjançant un espai de sensibilització i diàleg comunitari, els problemes de tipus jurídic de manera preventiva, a fi d’evitar possibles situacions de deteriorament o riscs per negligència o desconeixement. L’últim mes de l’any es va fer la primera trobada en torn de l’habitatge.


| Servei Sociojurídic ComunitariSuport Social a Infants i Famílies

Durant l’any 2006, s’ha atès 548 consultes|

Totes les persones han de fer valer els seus drets

|

La Conchita, al Casal, “fa mil coses!”

Andalusa, de 69 anys, té dos néts. Es considera fi lla adoptiva de Catalunya, perquè fa molts anys que va arribar al barri del Raval, quan tot just tenia 15 anys. Ha viscut a la Rambla i a la Boqueria. Fa, doncs, molts anys que s’està al Raval.

La Conchita, però, només fa 3 anys que fa activitats al Casal, que va conèixer a través d’una amiga marroquina del barri que porta als seus fi lls al Centre Obert Infantil. Aquesta amiga seva és com la seva família i cada any marxa de visita al Marroc amb ella.


Trobades que engeguen el projecte

El projecte s’ha llançat mitjançant diverses sessions informatives de presentació i per començar a detectar quins temes es poden abordar. Entra en Xarxa, l’Aula de Llengües, Barri Educador, Casal Jove Atlas, Unitat d’Escolarització Compartida, Casal Familiar... han anat interve-nint en el tema, difonent l’existència del projecte i començant a detec-tar les diverses problemàtiques entre els seus usuaris. Des del Servei Sociojuridic Comunitari s’ha treballat intensament durant tot aquest any per la seva aproximació i adequació per tal que, des dels diferent projectes del Casal, s’entengui com un recurs pròxim i a l’abast.

Així ha estat també de portes enfora. La presentació del Servei Socioju-rídic ha arribat a la xarxa d’entitats del barri i d’arreu oferint sessions informatives a tothom qui ho volgués. Alguns exemples: Fundació EICAS Antic (equip d’intervenció en casos d’abús sexual), entitats socials de Lleida, Federació Catalana del Voluntariat,etc.

Amb el Síndic: l’Administració protectora

A la trobada-visita del Síndic de Greuges al Raval es va convidar di-verses persones dels diferents projectes, moltes de les quals van poder descobrir l’existència d’aquesta fi gura garant dels drets, allunyada d’al-tres imatges que evoca l’Administració. Hi van participar activament 15 persones.

Al Síndic se li van plantejar totes les qüestions que s’estan treballant i que constitueixen seriosos problemes que recorren el barri. Les vul-neracions de dret afecten els individus, tant les que tenen un vessat individual com les que afecten globalment els drets de les persones. L’habitatge, l’educació, la discriminació religiosa o cultural, l’actuació policial... són aspectes que es viuen al barri amb intensitat.

El Sr. Rafael Ribó, s’ha compromès a fer un seguiment individual de les diverses problemàtiques que se li van exposar.




Cal socialitzar el dret com a eina de protecció i prevenció

|17% 83%

Al Casal ve “A ajudar!”. Forma part del grup de dones del Casal Familiar i del grup de teatre “Como tú quieras!”, que representa obres de teatre per als infants del Centre Obert Infantil. A més, cada dimecres, amb el grup de dones, fan tallers de cuina, i participa sempre en el muntatge dels fi nals de curs venent roses a l’estand del Casal per Sant Jordi. L’any passat es va disfressar de Pare Noel per als nens i nenes, i ha fet classes d’àrab al Casal (ja sap escriure el seu nom). Ella mateixa ja ho diu: “la Conchi está en todo”.

Diu que al Casal ha après moltíssimes coses i que ha conegut molta gent. El que més li agrada: les excursions amb famílies. Recorda especialment la que es va fer a la platja, fent nit al càmping de Coma-ruga. El Casal, per ella, és un arc de Sant Martí, és “fenomenal”. Tot el que fa l’ha ajudada a deixar de costat les depressions: “Al Casal pots fer mil coses!”


Ofereix un espai formatiu i lúdic als nois/es de 12 a 16 anys. Hi poden trobar suport, oportunitats i les eines que necessiten per superar obs-tacles i créixer socialment i personalment, sempre amb la companyia dels seus iguals.

Entenem el lleure com un recurs de l’educació integral i dediquem una atenció socioeducativa específi ca als adolescents que es troben en si-tuació de risc o exclusió social, treballant, plegats, amb altres entitats i instàncies del territori.

La fi nalitat del projecte és treballar amb escoles i famílies per crear condicions personals que allunyin els nois i les noies de situacions de vulnerabilitat i risc social.

Responent als reptes: des del dia a dia

La resposta ha de passar per la formació i la proposta de lleure, sense oblidar, quan calgui, el seguiment socioeducatiu dels casos de més risc, implicant les famílies i les escoles en un treball compartit amb la xarxa de serveis socials i d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del territori i altres agents que incideixen en la vida dels ado-lescents.

Però tota l’activitat que proposem descansa sobre la vida quotidiana dels nois i noies, amb l’objectiu que esdevinguin protagonistes del seu procés educatiu, amb la possibilitat de decidir, de triar, de transformar, d’opinar, de sentir-se únics, de ser capaços...

L’espai possibilitador promou el contacte personal confi at i l’acolliment, un lloc en què es puguin reconèixer mútuament tal com són, amb limi-tacions i potencialitats, sense que el col·lectiu impedeixi la singularitat, tot el contrari. Uns valors orienten totes les activitats: l’autonomia, el respecte de la diversitat, el diàleg, la creativitat, la iniciativa, la coope-ració, la no discriminació per gènere o opció sexual i l’esperit crític.

Espai formatiu: amb els deures fets!

El primer que aquest espai ofereix és la possibilitat de crear una at-mosfera adequada a l’estudi i l’assumpció de responsabilitats, per part dels nois i les noies, que comença per fer els deures escolars quotidians, assolint hàbits d’estudi, mitjançant les tècniques adequades i atenent les necessitats i els dubtes, i establint les pautes i els compromisos de treball autònom. Enguany, els adolescents del Centre Obert 12-16 han pogut gaudir d’un espai adequat per fer les classes de reforç escolar, on és fàcil trobar el silenci necessari: un espai cedit pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

La dinàmica d’estudi s’organitza entorn del 1r i el 2n cicle, i de manera molt vinculada als centres escolars, a fi de ser veritablement efectius. La coordinació permanent amb els tutors dels IES i les famílies permet

La Merche es “menjaria” el Casal

La Merche és de Barcelona, i va a classe a l’escola Laboure. Li encanta jugar amb tot el que hi ha al Casal: rotllanes, contes, fer els deures, la cuina de mentida i de veritat. I no li agrada gens estar-se al parc avorrida.

Per ella el dia en què més es va divertir al Casal va ser el primer que va venir. Un altra cosa que li agrada molt és jugar a la boa al poliesportiu i fer cabanes al bosc quan van de colònies.


| Centre Obert 12-16Suport Social a Infants i Famílies

Aquest projecte funciona tot l’any i atén 51 nois i noies

|

Armes preventives: l’autonomia, la creativi-tat, la cooperació, la no discriminació...

|

Un lleure amb sentit és una eina bàsica de prevenció

|


treballar difi cultats específi ques, abordar problemes d’absentisme i re-forçar el paper dels instituts.

A 4t d’ ESO es treballa de manera molt especial l’orientació professional, sempre de la mà dels tutors. Però cal parlar amb la família, informant-la dels itineraris formatius i prelaborals que ofereix el sistema educatiu, ajustant les expectatives a les possibilitats reals dels nois o noies.

Un espai per gaudir i créixer amb d’altres

Però una de les coses que troben més a faltar els nois i noies d’aquesta edat són espais on trobar-se per passar-s’ho bé plegats fent activitats engrescadores, lluny d’un estar-se al carrer exposats a dinàmiques d’inactivitat i evasives que poden tenir, i de fet tenen, conseqüències negatives sobre la conducta global, tant de la formativa com de la més personal.

El Centre Obert 12-16 ofereix, per això, espais de trobada lliure, activi-tats dirigides (tallers i cursos), activitats de vacances escolars, d’estiu i de cap de setmana, i ho fa amb una metodologia basada en l’autoges-tió dels grups que troba el seu “òrgan” de funcionament idoni en la rotllana, circumstància en què nois i noies posen en comú i debaten tot el que té a veure amb l’activitat grupal.

En aquesta oferta de lleure, l’Espai de Trobada és l’espai més distès, el que permet, simplement estar amb els amics i jugar al futbolí, al billar o a jocs de taula. Però la resta d’activitats, els tallers, les activitats espor-tives, els cursos o les sortides, ja formen la capacitat de nois i noies de comprometre’s amb el grup i l’activitat.

Són molt importants les activitats de vacances escolars, que tenen lloc per Nadal, Setmana Santa i a l’estiu. Els nois i les noies del Centre Obert 12-16 han gaudit d’una setmana de supervivència a Noarre, al bell mig del Pallars Sobirà, on l’aventura vol dir plantar i recollir tendes, distri-buir els grups, trobar-se en un medi natural, conviure en espais petits, però, també, repartir-se les tasques quotidianes, com ara rentar plats, escombrar, viure sense aigua corrent i sense electricitat... Són experièn-cies que potencien l’autonomia, el seu sentit de la responsabilitat i la cohesió del grup.

Servei d’acompanyament socioeducatiu

És fonamental poder tenir recursos per atendre casos d’infants que es troben en alt risc social mitjançant una atenció educativa especial ba-sada en un projecte personalitzat de treball.

Aquest servei aborda, doncs, tots aquells casos en què es donen situa-cions límit que difi culten o poden difi cultar el desenvolupament psíquic i/o físic dels nois o les noies. Tant els de caràcter familiar (problemes personals, socioeconòmics, jurídics...) com els relatius a les capacitats personals de nois o noies o els que fan referència a una socialització confl ictiva.

Però a aquestes edats és rellevant la tasca que fem prop de les famí-lies, amb reunions en què informem sobre les activitats del Casal i en què ens donem a conèixer i abordem temàtiques generals. Per abordar qüestions més personals, recorrem a l’entrevista. Sovint cal trencar cli-xés provocats pel desconeixement de l’adolescència, com la creença que “ja són grans com per parlar d’ells amb l’educadora...”.



Al Casal diu aprendre de tot... i cuinar. De gran vol ser metge i cuidar nens.

La Merche riu perquè diu que li agrada riure i que veu el Casal de color de rosa, i si fos un animal, seria una zebra. «El Casal..., per mi, és tot. Me’l menjaré... perquè m’agrada molt... és de “golosinas”»!


Ha millorat el rendiment acadèmic d’un 70% dels adolescents

|

Aventura, alta muntanya... i feines quotidianes

|

Una mitjana del 70% d’assistència de les famílies dels nois i noies

|

61% 39%

16 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval16 | Memòria 2006 | Casal dels Infants del Raval

La realitat escolar del barri del Raval mostra uns elevats índexs de fracàs i difi cultats en el rendiment escolar. Això té molt a veure amb el context socioeconòmic general del barri i de les seves fa-mílies. La diversitat d’origen i formativa dels nois i les noies que han anat arribant des de fa uns anys posa a prova els escassos recursos dels centres escolars, que no han augmentat en la pro-porció adequada. Aquests centres, per tant, no poden ajudar els joves i les seves famílies com caldria.

Hi ha alumnes amb difi cultats puntuals, però també n’hi ha que mostren difi cultats d’adaptació i marcades carències d’hàbits

d’aprenentatge, personals i socials. D’altres, amb comportaments confl ictius, alteren fi ns i tot la convivència escolar, amb baixa o nul·la motivació vers l’aprenentatge. Aquesta desmotivació, quan freguen els 16 anys, posa de relleu les seves baixes expectatives personals i professionals.

Cal adequar l’ensenyament a les exigències formatives derivades de l’evolució sociocultural i econòmica, i els projectes curriculars han de permetre concrecions individuals ajustades als ritmes i ca-racterístiques dels alumnes. Tothom, tingui la difi cultat que tin-gui, ha de trobar suports i atencions educatives específi cs.

Donem resposta a les difi cultats d’adaptació i seguiment del procés escolar

dels nois i noies, reforcem l’escola: treballant conjuntament en nous models

i propostes que millorin la qualitat i l’efi càcia de les escoles del barri i de l’iti-

nerari escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització. Tre-

ballem, també, per una escola més oberta i amb més temps de dedicació a

atendre difi cultats específi ques dels nois i les noies.

| Suport al Procés d’Escolarització

| Impulsors: | Col·laboradors:

Departament d’Educació Consorci d’Educació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona -Institut Municipal d’Edu-cació, Fundació Tot Raval

Una necessitat: evitar el fracàs, plegats


Unitat d’Escolarització Compartida - UEC |

Activitats d’Escolarització Compartida - AEC |

Entorn Escolar |


El projecte neix de les difi cultats d’adaptació d’alguns alumnes a l’en-torn escolar ordinari i és un recurs extern dels instituts per tal de poder atendre la diversitat. Es fa en col·laboració amb el Departament d’Edu-cació des de l’any 1997.

La UEC del Casal dels Infants del Raval és un projecte dedicat a atendre, temporalment i en col·laboració amb els IES, aquells nois i noies que manifesten greus difi cultats d’adaptació a l’entorn escolar. Tenim cura de mantenir la seva escolarització, modifi cant el que calgui per tal de donar resposta a les seves mancances i difi cultats acadèmiques, pos-sibilitant-los itineraris escolars d’èxit, sense oblidar una atenció edu-cativa integral i individualitzada que els permeti millorar i reforçar les seves competències personals i socials, augmentant la seva autoestima i reconciliant-los amb els trajectes formatius.

Responent sense segregar

La resposta garanteix un acompanyament integral de l’alumne en el seu procés maduratiu, a partir de la vinculació al recurs i d’una atenció individualitzada.

La fi nalitat del projecte és millorar les competències acadèmiques, per-sonals i socials dels alumnes, a partir d’una intervenció que potenciï la inserció en espais educatius normalitzats. En aquest sentit, no podem perdre de vista que l’entorn escolar normalitzat és el mateix institut, on cal desenvolupar eines de suport i d’atenció a la diversitat, fi ns ara insufi cients. Amb tot, cal fer un esforç especial per evitar conductes se-

gregadores i rols estigmatitzants i estar sempre oberts a l’oportunitat que el noi o la noia, en el procés de maduració, es reconciliï amb l’IES, i viceversa.

L’aula-taller: una altra manera d’aprendre

Els tallers que ofereix la UEC permeten donar resposta a alguns dels reptes que planteja l’atenció a alumnes amb necessitats educatives especials, amb un treball més manipulatiu i significatiu, amb una tutoria més individualitzada i un seguiment més acurat i intensiu. Permeten als alumnes posar en activitat recursos i habilitats que semblaven adormits i que fins i tot ells mateixos desconeixien te-nir.

El taller permet, per damunt de tot, incrementar l’autonomia, adquirir hàbits de treball i d’endreça del material, conèixer les eines i ser capaç de valorar la feina ben feta. Hi ha tallers adreçats al reforç escolar, per mi-llorar les competències bàsiques en les àrees instrumentals i els hàbits de treball, i d’altres amb trets prelaborals, com els d’electricitat, de mitjans de comunicació, de jardineria, de mecànica de bici i d’informàtica.

Enguany, ha estat molt important la gran regularitat en l’assistència, un aspecte que en aquestes edats és molt signifi cativa, pel que suposa de compromís i responsabilitat amb la tasca, amb el grup i amb ells mateixos. De resultes d’aquesta participació creix la cohesió grupal i les tasques són molt més efi cients.

Espai de lleure: qüestions de mètode Per al procés de maduració de l’alumne, és fonamental no desatendre les situacions informals i de lleure, en què els joves poden exercitar les

| Unitat d’Escolarització Compartida - UECSuport al Procés d’Escolarització

13 instituts ens deriven alumnes|


Pablo, aprèn a confi ar en si mateix

En Pablo té 15 anys i va néixer a l’Equador. És el fi ll petit d’una família nombrosa d’origen modest. La manca d’estímuls familiars i les exigències de la vida quotidiana van provocar que no s’adaptés al sistema estandarditzat de l’educació reglada.

Quan en Pablo va arribar a la UEC no confi ava en res ni en ningú; no tenia cap objectiu vital. Després de dos anys, el seu horitzó ha variat substancialment. Ara ja confi a en els altres i en les seves possibilitats i un cop fi nalitzada la seva escolarització obligatòria haurà aconseguit el Graduat Escolar de Secundària, anar a un curs de formació ocupacional i potser, per primer cop a la seva vida, plantejar-se un futur tant personal com professional amb la seguretat que pot aconseguir tot allò que es proposi.


habilitats comunicatives, i la capacitat de participar en grup i d’orga-nitzar-se.

Les assemblees permeten millorar les habilitats comunicatives bàsiques, com escoltar, respectar l’ordre de paraula, aprendre a expressar una opinió i ser capaç de defensar-la malgrat la pressió del grup, i també, coresponsabilitzar-se de les decisions presses i dur-les a terme. És bàsic ser capaç de gestionar els confl ictes de grup de manera constructiva.

Les sortides permeten desenvolupar habilitats relacionades amb la con-vivència. Les colònies de Nadal, la setmana cultural, la sortida a Marti-net de Cerdanya o la ruta de fi nal de curs són un instrument valuós de la formació. Entre les sortides, enguany ha destacat la ruta de quatre dies de L’Escala a Sant Pere Pescador, on nois i noies davant situacions imprevistes han fet un esforç de convivència que els ha fet sentir, alho-ra, més autònoms i lliures.

L’atenció socioeducativa i els PAE

L’atenció socioeducativa ha de ser necessàriament integral i intensiva a fi de poder detectar les situacions multiproblemàtiques i intervenir sobre les causes i no solament en els resultats. En aquest sentit, els PAE (Plans d’Assistència Específi cs) permeten atendre els casos que presen-ten més difi cultats (absència d’hàbits, desestructuració familiar...) i mit-

jançant tutories, treball sobre la unitat familiar..., garanteixen respostes més ajustades a les necessitats socioeducatives de cada alumne i fan possible respectar els diferents ritmes evolutius.

Les reunions amb les famílies permeten que aquestes manifestin les seves difi cultats i angoixes. Així, poden reconèixer les difi cultats i limi-tacions, però també les potencialitats dels seus fi lls o fi lles de forma ajustada a la realitat. La família ha de ser capaç d’establir relacions positives i potenciar la comunicació afectiva.

Les tutories, compartides amb els instituts, permeten fer un seguiment i un acompanyament imprescindible de l’adaptació curricular, en cada cas. Només així l’alumne va reconeixent les seves potencialitats i limi-tacions, preveient i valorant les conseqüències de les seves accions i adoptant estratègies de resolució de confl ictes.

Orientació ocupacional

Per als nois que arriben als 16 anys és molt important comptar amb orientació laboral, ja que en molts casos viuen amb incertesa i impo-

tència el seu futur, un cop acabat un període escolar que per a molts resulta decebedor. Per això, imaginar-se fent una professió concreta els esperona a entrar en activitat, fa que recuperin la seva autoestima i els anima a accedir als recursos que ofereix la línia de Formació i Inserció Social i Laboral de l’entitat, o a altres recursos externs.

Aquest suport i orientació permet motivar l’interès per la formació la-boral, construir amb el noi o la noia un itinerari formatiu basat en ex-pectatives reals i treballar les difi cultats personals que poden difi cultar la inserció i/o formació.

Finançament del projecte UECCost global del projecte: 83.469,61 euros Núm. usuaris: 17


La UEC: un recurs personalitzat del Casal a la xarxa de suport a l’escolarització

|Han passat per la UEC al llarg d’aquest curs: 17 alumnes (16 derivats pel Departament d’Educació i 1 derivat de Justícia Juvenil)

|

Percentatge mitjà d’assistència del 86%|

L’Atiff ja és a l’Institut

L’Atiff és un noi molt rialler, una mica mogut, però treballador a l’escola. Té 13 anys i estudia 1r d’ESO en un dels instituts públics del barri. Va arribar a Barcelona l’any 2004, des del Pakistan. L’any 2005 va començar a participar en el projecte Entorn Escolar. Dos dies a la setmana, anava a un dels instituts del barri per fer una hora més de classe, de reforç escolar. Era un espai per treballar, però també per fer amics i començar a veure que l’institut no era tan diferent de com es pensava. L’Atiff ha continuat vinculat al Casal amb les classes del català de l’estiu (CATestiu), també a l’institut, on s’ho passava molt bé millorant el català, en classes, sortides i altres activitats. Ara ja és a l’Institut, però ha continuat assistint a les classes d’estudi assistit organitzades per Entorn Escolar, on s’ha trobat companys i educadors que ja coneixia. També s’ha apuntat al Centre Obert 12-16 del Casal, on va algunes tardes a la setmana. L’Atiff és un més dels molts nois i noies del Raval que han trobat en el Casal l’espai per millorar acadèmicament, però també per poder fer altres activitats, fer amics, i passar-ho bé.


100% 0%


Ja fa sis cursos que el Casal dels Infants del Raval promou les Activitats d’Escolarització Compartida, una tasca que fem de la mà dels tutors /es i dels equips docents dels instituts del barri.

La fi nalitat del projecte és donar suport educatiu (eines, recursos hu-mans...) als centres d’educació secundària Miquel Tarradell i Milà i Fontanals, per tal que puguin atendre la diversitat existent i les neces-sitats educatives especials, siguin d’aprenentatge, de retard acadèmic o de comportaments poc adequats. Es vol, doncs, ajudar com abans millor els alumnes, als mateixos centres, per tal de millorar el seu aprofi ta-ment acadèmic i preveure difi cultats futures i més greus.

La resposta: compartint responsabilitats educa-tives

Ateses les difi cultats que hi troben, els centres escolars no poden que-dar-se sols. El projecte promou activitats que s’adiguin amb les expec-tatives i els interessos detectats i amb els alumnes amb necessitats educatives especials. Millorem, doncs, la capacitat i l’efi ciència dels ins-tituts en l’atenció a la diversitat, i ho fem escoltant les seves necessitats i col·laborant en el projecte dels centres.

La nostra resposta no pot ser altra que desenvolupar les competències bàsiques i les habilitats socials dels alumnes, i ho fem amb una sèrie de tallers i crèdits que permeten l’alumne/a incorporar, d’una altra manera, coneixements que, a l’aula, els costa més assimilar, mobilitzant recursos dels alumnes amb programacions del tot adaptades.

Per això, facilitem diferents desenvolupaments i programacions a cada centre. L’obertura i la fl exibilitat són elements claus per adaptar el pro-cés d’ensenyament-aprenentatge i aconseguir integració de l’alumnat i personalització en el tractament dels problemes.

La nostra intervenció es concreta en els dos centres referencials del bar-ri, Milà i Fontanals i Miquel Tarradell, on s’atenen grups amb difi cultats d’aprenentatge i baixa motivació o grups amb difi cultats d’adaptació al centre, i també donem suport a les seves aules d’acollida, amb alumnat nouvingut que troba difi cultats d’aprenentatge a causa del desconei-xement de la llengua. Enguany, l’AEC ha atès un total de 124 alumnes (78 del Miquel Tarradell i 46 del Milà i Fontanals). Quant als tallers i crèdits, la xifra ha estat de 54 alumnes (28 del Milà i Fontanals i 26 del Miquel Tarradell). S’ha col·laborat en el desenvolupament dels crèdits de síntesi, i en tots dos centres, s’han posat en marxa seguiments in-dividualitzats, reforç de les àrees instrumentals curriculars bàsiques i seguiment de l’assistència.

A la vida quotidiana del centre també es prova d’incorporar concep-tes com el de prevenció de la violència. La integració dels IES en la dinàmica del barri també comporta que els recursos del barri puguin col·laborar i donar suport als centres. Es persegueix que els recursos del barri “entrin” als instituts.

| Activitats d’Escolarització Compartida - AECSuport al Procés d’Escolarització


En total s’ha atès 124 alumnes de Secundària|

Els tallers: de les mans al cap |

En Zahir, de l’AEC, vol ser electricista

En Zahir és un jove de disset anys que estudia quart d’ESO al Milà i Fontanals. És del Pakistan i fa quatre anys que és a Catalunya. Els seus pares van decidir traslladar-se aquí per cercar una millora familiar. A l’Institut, en Zahir és un alumne més, no té problemes actitudinals ni de socialització, però el seu dèfi cit en lectoescriptura bàsica l’impedeix de relacionar-se d’una manera més normalitzada, tot i que ell s’hi esforça.


Altres procediments: entre l’aula i el taller

La transmissió dels continguts, en equilibri entre aula i taller, s’ajusta a les necessitats de l’alumne, potenciant l’accés als continguts curriculars amb aprenentatges pràctics. Això sol motivar molt els nois o les noies amb difi cultats d’adaptació i fa que trobin recursos personals i habili-tats que, sovint, ells mateixos desconeixen.

Totes aquestes activitats, totalment consolidades en els dos IES, s’han realitzat al Casal i permeten treballar diferents aprenentatges en fun-ció del grup. Amb el 2n Cicle s’ofereixen unes pinzellades sobre ofi cis, mentre que amb el 1r s’insisteix especialment en l’aprenentatge de les àrees instrumentals.

El taller aporta als nois i les noies experiències més positives sobre el procés formatiu i sobre ells mateixos i les seves possibilitats. Han d’ad-quirir hàbits que els permetin “retornar” a l’aprenentatge normalitzat i, més endavant, al d’un ofi ci, i això només es pot fer si hi apliquem les metodologies adequades.

Amb les AEC, els alumnes, tot i que facin activitats fora del centre, tre-ballen vinculats al seu grup ordinari, la qual cosa fa que es mantingui la normalitat i s’eviti una segregació que no fa altra cosa que agreujar els problemes.

L’AEC surt a la plaça Folch i Torres

Les activitats que es desenvolupen en el marc de l’AEC tenen, també, un horitzó comunitari. Per això, la plaça Folch i Torres va ser l’escenari per concloure un any ple d’activitats i noves iniciatives de treball conjunt des de l’AEC amb el grup de 2on d’ESO de l’IES Milà i Fontanals. Un espai d’exposició de textos, escrits, butlletins, fotos... feia palès que els nois i les noies han fet una bona feina; però també vam voler compartir moments divertits, fent participar tothom en els tallers que s’havien organitzat: henna, reciclatge, fi ra d’intercanvi...

Els crèdits d’Aprenentatge i Comunitat van rebre l’any passat el premi de l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) dins del pro-grama Barcelona Identitats pel seu potencial d’educació en valors. Es

tracta d’apropar els nois i les noies del Milà i Fontanals a les entitats del barri, a la coneixença del voluntariat i de la oferta cultural, mitjançant un crèdit variable en què es tracten diferents temàtiques: prevenció, vio-lència de gènere, racisme, visió més comunitària... En el marc d’aquesta

iniciativa, s’han fet intercanvis intergeneracionals amb el Casal d’Avis Josep Trueta i balls de saló o activitats de coneixença mitjançant la informàtica. També s’ha fet un butlletí trimestral en què els alumnes deixaven constància d’allò après en aquest crèdit.

Pel que fa al Miquel Tarradell, de setembre a desembre s’ha fet un taller de cuina que va acabar amb una gran festa al centre que va aplegar unes 300 persones i en què els alumnes mateixos van preparar un càtering.




Continuem vinculant l’aula i el barri|

“Ara em trobo millor i m’he acostumat a estar en aquesta aula, he fet amics, jugo a futbol amb ells, em cauen molt bé. Al princi-pi vaig pensar que mai m’acostumaria [...]” (Moisés, 12 anys, El cor del Raval)

|

Prop de les escoles, dels tutors, dels equips docents

|

100% 0%

En Zahir té clar que no vol continuar estudiant, sinó aprendre un ofi ci per ajudar la seva família. Té prou maduresa per veure que tindria difi cultats si volgués continuar estudiant.

Per això, vam estudiar amb ell quines iniciatives tenia. Com que li interessa molt l’electricitat arran d’un taller que havia fet i que l’havia motivat molt, probablement quan fi nalitzi el curs lectiu iniciarà un recurs prelaboral del Casal, per poder accedir després, a un recurs formatiu més rígid i amb un contingut tècnic més potent. Mentrestant, participa en totes les sessions del taller d’informàtica d’una manera activa, amb les seves limitacions, i continua el seu període de formació reglada obligatòria.


Entorn Escolar és un projecte que troba suport en els recursos del bar-ri i, sobretot, en el voluntariat. Es proposa la millora dels paràmetres educatius i formatius del barri, tant des del punt de vista escolar, com pel que fa a la implicació de les famílies en els processos formatius. Es desenvolupa al Casal, des de l’any 2003, amb la col·laboració de Fundació Tot Raval.

Atén, en primer lloc, l’alumnat de centres d’educació primària i secun-dària del barri del Raval, treballant amb el professorat dels diferents centres i fomentant la col·laboració entre els agents que intervenen en la formació: centres, Casal, famílies i altres entitats del barri. Fent reforç escolar i ensenyant les llengües en el marc de les escoles, amb el suport del Pla Educatiu d’Entorn al Raval, contribuïm a la cohesió social, a la integració i a fugir dels fracassos escolars.

Resposta de l’entorn, amb mètode

La resposta a les problemàtiques formatives demanen tanta energia que ningú no pot ser-ne el responsable exclusiu, però ningú no pot estar-ne al marge. De fet, no és pas una qüestió escolar, sinó, i espe-cialment al Raval, una qüestió social, de barri. En aquest cas, com en d’altres, cal sumar esforços per redreçar una situació que va més enllà de les parets dels centres escolars.

El projecte s’ha de basar en la participació. Així, moltes de les iniciatives que s’han engegat han estat proposades per l’alumnat, les famílies, el professorat o les entitats del territori.

Una de les estratègies en la dinamització i èxit del projecte consisteix a aportar als alumnes referents propers, és a dir, incorporar monitors i monitores propers a l’alumnat. Això s’ha concretat amb la participació d’«amics grans»: 5 exalumnes de l’IES Milà i Fontanals molt vinculats al barri, la majoria estudiants de diferents orígens i d’edats properes als alumnes. Esdevenen models en què es poden identifi car els alumnes de primària.

A nivell pedagògic es recorre a metodologies dinàmiques i actives, tot i mantenir l’èmfasi en l’aprenentatge de tipus acadèmic.

D’altra banda, la feina passa per controls i avaluacions, i a l’observació directa s’afegeixen les llistes d’assistència i l’avaluació trimestral de cada un dels alumnes per part de les tutories compartides entre centres escolars i el responsables del projecte. En aquest sentit, cal dir que és fonamental el treball en equip amb les tutories i el professorat dels cen-tres escolars, establint calendaris i avaluacions conjuntes. I, és clar, amb la coordinació del voluntariat que s’organitza i adapta, amb fl exibilitat, a la disponibilitat i perfi l dels nois i les noies que acudeixen al recurs.

Reforç escolar

Pel que fa a la intervenció directa amb nens, nenes i adolescents en co-ordinació amb els centres d’educació formal s’ha desenvolupat l’estudi

| Entorn EscolarSuport al Procés d’Escolarització

Hi han participat més del doble d’alumnes que el curs passat

|

“També hi ha una cosa bona a l’institut, un lloc on els nens poden fer els deures. Aquest reforç escolar és després del col·legi els dimarts i els dijous i t’ajuden a fer els deures.”(Anònim 12 anys, El cor del Raval)

|


L’Ayoub, al Casal, se sent important

Té 10 anys i va arribar a Barcelona quan en tenia dos, des del Marroc. L’Ayoub és un nen entranyable i carismàtic que assisteix, de manera constant i sense passar desapercebut, a les sessions d’Estudi Assistit que es fan a les escoles del barri.

Encara que és la primera vegada que usa un servei del Casal, coneix tots els monitors que hi treballen i tothom n’ha sentit a parlar, de l’Ayoub, perquè és un huracà d’energia que s’adreça a tothom, petits i grans, sense cap mena de vergonya. Això de vegades també li genera algun problema, per exemple a l’escola.


assistit, l’alumnat atès ha superat la previsió inicial i s’hi han incorporat molts centres per primera vegada.

La millora de resultats és clara, tot i que és molt més alta la millora dels alumnes pel que fa a elements bàsics que també tindran fruit a mitjà termini: comportament, tècniques d’estudi, hàbits... Aquests factors, que sovint no es poden quantifi car, tenen una capacitat i potència molt rellevants i afecten l’actitud i els recursos bàsics dels alumnes, la seva capacitat d’afrontar els problemes i la seva solidesa com a estudiants.

D’altra banda, els dijous l’hem dedicat a activitats lúdiques, que ens permeten, també, treballar aspectes de coneixement de l’entorn i de la llengua catalana, com a element de cohesió grupal. Aquesta cohesió ha permès plantejar problemàtiques, resoldre confl ictes i treballar valors com el respecte i el diàleg.

Llengües, CATestiu i CATnadal

La millora lingüística té efectes signifi catius sobre tot el procés formatiu de l’alumne i, també, sobre la seva capacitat d’integració en la societat i en el sistema escolar. Per això s’hi dediquen força recursos i esforç durant tot l’any.

Atesa la importància de la llengua en el desenvolupament formatiu dels nouvinguts, durant les vacances de Nadal (del 27 al 30 de desem-bre) té lloc al Casal el CATnadal, en què hi han participat 25 alumnes dels IES Miquel Taradell i del IES Milà i Fontanals. La mitjana d’assis-tència, de 17 alumnes, ha permès fer la tasca de posar al dia alumnes nouvinguts dels dos instituts que feia poc que s’havien incorporat a les aules ordinàries. És una tasca, doncs, fonamental perquè s’adaptin al centre.

A l’estiu, amb el CATestiu, els alumnes dels diferents IES del barri tenen la possibilitat de continuar aprofundint en l’aprenentatge de la llen-gua catalana, per superar difi cultats que s’han anat arrossegant durant l’any i fer front al curs següent amb més confi ança.

Millorar les competències en llengua catalana és una aposta que rever-teix directament en l’aprenentatge de totes les assignatures. Enguany les classes de català s’han obert a tots els centres del barri i als matei-xos centres s’ha observat un gran augment de l’alumnat.

Construint ponts entre les famíliesi les escoles i el barri

El repte de cada any és que la coordinació dels diferents agents impli-cats s’aprofi ti i generi el millor rendiment possible, fent que els accions siguin veritablement efi cients.

En l’obtenció de fruits és fonamental que les famílies s’incorporin als centres, que participin en la vida dels IES i escoles mitjançant les diver-ses vies que s’ofereixen: associació d’alumnes, associació de pares i ma-res (AMPAs), trobades, festes escolars... Per això, el projecte col·labora en tot allò que els centres escolars ens demanen pel que fa a suport, a la dinamització de les relacions dels pares i mares i les AMPAs o dels grups de delegats, una tasca que solem compartir amb les Activitats d’Escolarització Compartida.

Tampoc no desatenem l’aspecte comunitari, oferint suport a la Comis-sió de Joves del Raval i col·laborant amb altres projectes del Casal (AEC, Barri Educador, Casal Familiar, Centre Obert Infantil...).Enguany, s’ha donat inici al Punt d’Informació, coordinat conjuntament amb el CISEC (Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya). Aquest recurs posa a l’abast dels joves, en el seu entorn de formació més immediat: l’escola, informació sobre els recursos de lleure, formatius i laborals a què poden accedir oferint-los un espai setmanal de difusió durant l’hora del pati.



Entorn Escolar: tots i cadascun com a respon-sables de la formació

|

Impossible sense el voluntariat: 21 volunta-ris han passat pel projecte!

|

Al llarg del curs han participat nois i noies de 18 països diferents

|

Hi ha hagut una clara millora a nivell oral i de comprensió de la llengua

|


26% 74%

D’alguna manera, reclama l’atenció dels altres. Els seus pares treballen fi ns tard i la seva mare s’ha d’ocupar dels seus tres germanets. Per ell, l’Estudi Assistit és una oportunitat de tenir companyia, un lloc on sap que és important i on se sent important. Si per ell fos, hi hauria classe cada dia i hi acudiria amb un somriure d’orella a orella que, evidentment, es convertiria en queixa quan toqués posar-se a treballar.


Els menors immigrats no acompanyats arriben al nostre país amb unes quantes fantasies sobre la possibilitat de trobar feina i gua-nyar diners de manera immediata. És un col·lectiu molt vulne-rable pel fet que no compten amb cap orientació o referència familiar. La seva immaduresa, sumada a les fantasies sobre la so-cietat a què arriben i l’immediatisme amb què esperen assolir els objectius, són una difi cultat per als qui han de convèncer-los que els cal formar-se.

A això se suma el fet que quan arriben a la majoria d’edat, deixen d’estar tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la In-

fància i l’Adolescència) i es troben sols davant de circumstàncies difícils, sense cap protecció o suport per fer front als problemes que planteja el nostre model social. Sense cobertura familiar de cap mena i amb una qualifi cació limitada, han de fer front, entre d’altres, als problemes d’habitatge i a la inserció sociolaboral. Cal donar el suport necessari a aquests joves sense xarxa social que, sovint, viuen en situacions molt precàries (carrer, cases aban-donades, acolliment provisional) i mancats de les habilitats soci-als i laborals bàsiques per accedir al treball. Cal acompanyar-los en el camí cap a l’autonomia personal i econòmica.

Impulsors:Departament de Benestar i Família -Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adoles-cència, Obra Social La Caixa.

Col·laboradors:Departament de Benestar i Família -Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cí-viques, Obra Social i Cultural Caixa Terrassa, Obra Social Caixa Catalunya, Fundació Claror.

L’objectiu d’aquest àmbit de treball és atendre i acompanyar joves que patei-

xen les conseqüències d’una migració precoç, oferint-los els recursos forma-

tius, educatius i socials necessaris per a millorar i normalitzar la seva situació.

| Integració de Jovessense Xarxa Social


Les necessitats d’uns immigrants especials


Marhaba |

Servei de Transició a l’Autonomia |

Catalunya-Magrib |


El projecte d’inserció sociolaboral Marhaba és l’evolució lògica del Cen-tre Obert que treballava amb MEINA (menors immigrants no acompa-nyats) i respon a les necessitats d’aquests joves, les que expliquen el seu objectiu migratori: la formació i la inserció laboral.

Però també cal tractar de garantir que aquests nois es comuniquin, participin i es desenvolupin adequadament a Catalunya, facilitant que trobin una xarxa de suport per tal que la socialització és porti a terme.

Aquest és el darrer any del projecte, ja que les necessitats d’aquests nois a poc a poc han pogut ser assumides per altres projectes dins de la línia de formació i inserció social i laboral de manera més integral o nor-malitzada, amb l’ingredient de personalització necessari. La maduresa que han assolit els projectes del Casal en aquest àmbit, ha facilitat la transició natural d’aquests joves a altres projectes i evitar intervencions excessivament específi ques determinades per l’origen o la problemàti-ca concreta. Per tant, es facilita la integració social i s’eviten riscos de guetització.

La tutela com a resposta

La tutela descansa en una formació i cura integral que abasta gairebé tot el dia, ja que només així es poden treballar els aspectes formatius necessaris amb urgència, atès que la majoria d’edat –moment en què la tutela s’esvairà—apareix com un límit amenaçador. El seguiment personalitzat i la tutela, sempre importants en qualsevol projecte, en aquest esdevenen, atesa la indefensió dels nois, fonamentals.

Els nois tenen la formació obligatòria de sis hores i quaranta-cinc mi-nuts repartida en cinc hores de continguts tècnics i un hora i quaran-ta-cinc minuts de continguts instrumentals diaris, amb temes de salut. També, com és lògic per l’edat, fan activitats de lleure, esport i conei-xement del medi.

El taller del matí té un caràcter formal i molt estructurat, mentre que el mòdul de socialització vol dinamitzar la participació. El mòdul d’apro-ximació a la informàtica inclou programes de tractament de textos per treballar la llengua i la utilitat de l’eina per a la recerca de feina, de pis..., i per participar en espais dirigits i lliures d’internet.

Però un dels temes importants que no es desatenen és la participació en activitats realitzades en espais públics del barri, amb l’objectiu de promoure la participació social d’aquest col·lectiu. Conèixer la realitat que els envolta permet rebaixar les fantasies inicials i entendre el marc real de treball.

La llengua, clau de la socialització

Marhaba Socialització és un espai creat per desenvolupar habilitats socials mitjançant diverses activitats articulades al voltant de l’apre-nentatge del castellà. Es desenvolupa en diverses etapes que busquen fomentar l’autonomia del jove mitjançant el treball de les competències transversals. L’ús i aprenentatge del castellà és el pilar que sosté el projecte. Per això es diferencia prèviament el nivell inicial i es treballa en grups separats d’alfabetització.

En l’espai de socialització hem hagut de partir de l’alfabetització bàsica, ja que el grup patia greus mancances. Des d’una bona base de caste-llà, hem pogut plantejar-nos habilitats socials, coneixement de l’entorn,

El darrer any d’un projecte que ha estat modèlic

|

| Marhaba - benvingutsIntegració de Joves sense Xarxa Social


Yassin s’ha fet gran amb el Casal

Yassin, de 17 anys és del Qsar al-Kabir, ciutat del nord del Marroc. Un dia va decidir amb uns amics que marxaria cap a Barcelona per cercar un futur millor. El viatge va ser una odissea, però hi va arribar. És el gran de cinc germans i té molt assumida aquesta responsabilitat familiar. Després d’entrar en el circuit de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a la Adolescència (DGAIA), va arribar al Casal, on va voler començar l’itinerari Marhaba.

No va trigar gaire a agafar la dinàmica formativa, i tot i que havia cursat només fi ns a primer de secundària perquè no considerava que fos una via per aconseguir una bona


aprenentatge del català... i ho fem tot introduint vocabulari específi c entorn del món laboral, la salut, la recerca d’informació i els recursos públics. El treball en grup ha permès posar especial èmfasi en l’expres-sió oral dels joves. Tenint en compte que aquests no solen practicar la llengua castellana en el seu context social habitual, la pràctica a l’aula és especialment rellevant.

Aprenent des del taller

El taller constitueix el medi central d’aprenentatge del projecte, i per-met, en les seves cinc hores diàries, formar no solament en les habi-litats tècniques sinó també en tots els continguts transversals bàsics per aconseguir una inserció laboral en qualsevol sector: responsabilitat, puntualitat, relació amb els companys...

La setmana comença parlant d’uns objectius d’aprenentatge l’adqui-sició dels quals s’avalua divendres en assemblea. És un espai que “si-mula” ja les rutines habituals d’un lloc de treball, com ara posar-se la roba de treball, controlar i saber anomenar els materials i les eines, recollir-les i netejar-les…

Els tallers contemplen el “tast” de diverses professions i, per tant, hi trobem electricitat en taulells (eines, manipulació, circuits domèstics...) o fonaments de la construcció (construcció de parets, revocats, enrajo-

lat, enguixat...). Un dels continguts que interessa als nois és el d’apro-ximació al món laboral: coneixement dels sectors professionals i de tots els procediments que calen en el món del treball; tècniques de cerca

de feina (com fer un currículum i presentar-se), condicions de treball, seguretat en el treball, contractes...

Tot coneixent una societat

Però una socialització veritable ha de contemplar altres formacions i ens obliga a pensar en les competències transversals bàsiques per in-serir-se en una societat que desconeixen: recursos públics comunitaris (biblioteques, carnet jove...), gestió del temps lliure (activitats lúdiques, esportives i culturals), cuina...

En qüestions tan importants com l’educació per la salut col·labora la Fundació Telefònica a través de l’entitat PAU EDUCATION, que treballa

amb els nois aspectes com: salut preventiva en temes de drogues, in-feccions de transmissió sexual (VIH-SIDA, TBC), hàbits alimentaris, higi-ènics i sobre les cures i conductes adequades en l’àmbit laboral per tal d’evitar accidents, promoure hàbits saludables...

Es promou, sempre, la implicació social mitjançant la participació en les festes populars des de la interculturalitat Catalunya-Magrib (Sant Jordi,

Castanyada, Ramadan, Festa del Xai...), i també n’és un recurs el cam-pionat de futbol que van jugar amb altres joves, nacionals i immigrants (van arribar a la fi nal, que van perdre). Es procura, doncs, en el temps que ens deixa l’aprenentatge de llengües, promoure l’autonomia i la iniciativa personal, del coneixement de l’entorn, factor clau en la inte-gració dels menors.



Aprendre a cuidar-se, quan s’està sol, és fonamental

|Formar, en aquest cas, és, sobretot, educar|

Aparcar l’immediatisme i deixar pas a la formació

|

74% 26%


feina, dominava les quatre operacions bàsiques i mostrava un bon nivell d’aprenentatge de llengües. Més endavant, va decidir fer el mòdul d’hostaleria als matins, mentre que a la tarda continuava amb el tema de socialització de Marhaba.

En Yassin va ser dels primers a entrar a fer pràctiques en un bar-restaurant de les Rambles, i durant un mes va anar aprenent les qüestions més pràctiques, el dia a dia. S’ha fet gran amb nosaltres. Ara, ja l’han contractat i només li falta anar a veure la família a l’estiu. Amb el seu esforç, aquest moment també arribarà.


Es tracta d’un recurs que fa de pont entre el tutelatge que reben els joves dels centres de protecció de menors i l’autonomia perso-nal i econòmica un cop arriben a la majoria d’edat i la persona es queda sense suports. Amb l’objectiu d’aconseguir un millor procés d’inserció social i econòmica del jove, el projecte es preocupa per l’habitatge i el desenvolupament de les competències tècniques i transversals.

Resposta: l’itinerari per emancipar-se

Emancipar-se és un exercici d’autonomia i responsabilitat que s’ad-quireix amb el temps i l’experiència, però podem promoure aquesta maduresa amb l’adquisició d’uns coneixements, pautes i habilitats que habilitin per a la vida adulta i autònoma i que allunyi de la fragilitat i vulnerabilitat.

Els itineraris han de trencar la dinàmica de risc i evitar situacions de crisi i inestabilitat. Cal oferir als joves immigrants un servei inte-gral de transició a l’autonomia econòmica, laboral, social i personal a partir d’algun sostre, amb un pla d’allotjament temporal en un pis assistit, en habitacions compartides o amb famílies. En defi nitiva, el recurs és una oportunitat i una alternativa per als joves que, quan fan els 18 anys, es queden al carrer sense cap cobertura assistencial ni residencial.

Els proposem un itinerari capacitador que els permeti abordar un procés d’autonomia amb garanties d’èxit, confiant i demostrant que són inseribles sociolaboralment. Per aconseguir-ho, s’han elaborat itineraris i s’ha lluitat contra la immediatesa que empeny els inte-ressats.

La resposta des de l’habitatge

Una de les grans mancances és la d’allotjament, i per fer-hi front hem acudit a diverses modalitats: pisos compartits, pis assistit (experiència pilot) i allotjament amb famílies. La modalitat de pisos compartits s’es-tà veient afectada pel preu desproporcionat del lloguer d’habitacions.

En el cas del pis assistit (barri de la Lloreda de Badalona), els joves compten amb les visites habituals de l’educador, i s’ha de dir que la convivència ha estat bona i sense confl ictes ni incidències greus, llevat dels típics problemes que sorgeixen de les tasques quotidianes de cura del pis. Prèviament es té en compte el perfi l dels qui comparteixen espai i la seva compatibilitat.

L’allotjament en famílies consisteix en què una família que lloga una habitació accepta llogar-la a un d’aquests nois. Pot haver-hi algun inter-mediari que coneix el noi i l’avala davant la família. D’aquesta manera, el jove comença una nova etapa de convivència familiar, reprenent els costums, l’adaptació als horaris de sortida i arribada, les normes de convivència... El tutor manté contactes telefònics amb la família i la visita per compartir el procés del jove.

Amb la tutoria, s’estableix un procés de 6 mesos de capacitació inte-gral en què la clau consisteix a no crear dependències en el context de pis assistit, habitacions compartides o famílies. Quan els sis mesos fi nalitzen, el jove ha d’haver adquirit tots els hàbits necessaris per incorporar-se amb normalitat a la societat, amb un pis, una feina...,

Dels 24 joves atesos, 19 s’han fet majors d’edat a Catalunya

|

| Servei de Transició a l’AutonomiaIntegració de Joves sense Xarxa Social


Abdelghani ha après a relacionar-se

Abdelghani és un noi berber del sud de Marroc, d’Errachidia. Té disset anys, però sembla molt més gran. El primer dia ens va recriminar que no l’atenguéssim de seguida, tot i que havia arribat tard, i li vam haver d’explicar que si arribava tard no podia ser tan exigent. Després hem vist que és un noi dels més puntuals.

A Abdelghani li costava molt relacionar-se d’una manera distesa al començament, però amb la confi ança es va obrir i va mostrar tots els seus avenços en l’aprenentatge de la llengua i en els conceptes tècnics. Assumeix la seva responsabilitat familiar amb molta maduresa i té molt clar el seu camí i molta voluntat, tot i la seva edat.


però també amb relacions socials, suport afectiu, coneixement del barri...

Resposta: formació i inserció

Cada jove ha d’assumir el seu itinerari laboral personalitzat, tenint en compte les seves habilitats personals, les seves competències bàsiques i el disseny i termini del seu procés formatiu, a fi d’aconseguir la inserció laboral. De fet, la majoria dels nois han participat en recursos formatius del Casal, com ara el projecte Formació Ocupacional en Paleta, i altres en les escoles taller de Barcelona Activa, on feien cursos de pintura, fusteria i construcció.

De vegades, però, sobre l’accés al lloc de treball pesa la manca del permís de treball. Malgrat aquest obstacle, set joves han accedit a una oferta i un lloc de treball.

La independència econòmica és un punt d’infl exió en el procés dels jo-ves, preocupats de si seran capaços d’abordar un procés cap a l’eman-cipació tot sols i amb tota responsabilitat, tot i l’eufòria no exempta d’angúnia. Abans que el noi pugui complir el desig d’enviar diners a casa seva, ha de fer-se responsable dels seus diners i ser capaç d’admi-nistrar-los de manera autònoma.

El camí de la llengua i l’”altra” formació

Un criteri bàsic per aconseguir els objectius d’inserció passa per l’apre-nentatge obligatori de la llengua d’acollida i l’adquisició de competèn-cies transversals. Donada la importància que té l’aprenentatge de la llengua com a eina de comunicació i vehicle per a la integració sociola-boral dels joves, hem procurat cobrir el màxim possible les defi ciències que tenien els nois en aquest aspecte.

Les competències transversals es treballen en tot el procés, hi desta-quen, com a temes fonamentals, el coneixement de l’entorn, l’aprofi ta-ment de la xarxa de recursos públics comunitaris (biblioteques, carnet jove...), la gestió del temps lliure, la cerca d’allotjament i de feina... És un capítol de la formació que té un impacte considerable sobre les capacitats dels joves, ja que els proporciona les eines necessàries per moure’s en un nou entorn amb autonomia.

En xarxa, una ciutat acollidora

Les propostes als joves “en trànsit” s’articulen en xarxa, proposant a les famílies plans d’acolliment familiar, però també recorrent a la res-

ponsabilitat social de les empreses inseridores. La ciutat apareix a ulls dels joves, potser per primera vegada, com a inclusiva i integradora, una percepció trencadora respecte de les experiències habituals i que afecta profundament la seva conducta.

S’han mobilitzat, doncs, tant recursos humans com materials per crear xarxes socials que permeten accedir per vies informals a la feina, a l’allotjament i a grups d’interès amb qui poder compartir interessos i inquietuds.

Aquest suport social repercuteix directament sobre el medi convivencial ja que a més de fer possible el creixement de les persones, s’eradiquen dinàmiques de risc, i això acaba afectant positivament, també, els bar-ris.



Cap a l’autonomia i la independència econò-mica

|

6 mesos: un peu a la societat |

21% 79%


Després, tot i la seva urgència de treballar per ajudar la família, va acceptar incorporar-se a un curs més llarg. Els educadors amb els quals va continuar el seu aprenentatge també van treballar les seves difi cultats de relació. A les tardes, a més, participava en l’espai de socialització d’una manera activa i amb curiositat per aprendre.

Va fer unes primeres pràctiques en una empresa i no el van contractar --un moment crític del seu itinerari--, però va continuar i ara està esperant documentació per ser contractat per una empresa de construcció, on podrà evolucionar com a treballador i com a persona i, evidentment, acomplir el seu projecte migratori: ajudar la seva família.


L’any 1999 el Casal va començar a treballar en conveni amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en l’atenció als menors no acompanyats a Barcelona, provinents majoritàriament de la zona de Tànger. L’any següent, el Casal va fer una visita de treball a Tànger que va donar inici a una estreta col·laboració amb l’Associació DARNA.

Aquest treball conjunt ha permès, des del 2001, consolidar una plata-forma de coneixements, recursos i visió comunes que considerem l’aval i l’experiència imprescindible que dóna sentit i ens permet apostar, en-guany, pel desenvolupament d’un nou projecte en aquest sentit.

Hem signat el conveni i hem fet els primers passos cap al desenvolu-pament del projecte Catalunya-Magrib, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte que lluita contra l’emigració il·legal de menors afavorint la seva inserció socioeconòmica local a través de la formació i inserció laboral, ajudant així, a millorar la vida de la po-blació d’una regió amb forta potencialitat migratòria. Es fa efectiu a través de tres eixos de treball diferents (el retorn de menors, la inserció sociolaboral i el treball preventiu i comunitari) sota la direcció global de l’Associació La Torna i la implicació de quatre altres entitats.

El Casal dels Infants del Raval assumeix la gestió de la línia de treball preventiu i comunitari, la qual cosa implica la coordinació dels profes-

sionals destinats a desenvolupar les accions a Tànger, l’execució de les accions de sensibilització i enfortiment d’iniciatives locals de prevenció i l’aportació del suport necessari en la captació de fons i l’assessora-ment als projectes generats a partir d’aquesta línia.

Des del Casal pensem que només les plataformes de treball comú son garantia de sostenibilitat i de compromís per a afrontar els reptes actu-als i tots aquells que els canvis futurs ens requeriran. En un món on tot es globalitza, les polítiques socials i també les d’infància hauran de te-nir la seva dimensió transnacional. Projectes com el Catalunya-Magrib, signifi quen un gran pas en aquest sentit.

Finançament del projecteCost global del projecte: 23.708,76 euros


| Catalunya - MagribIntegració de Joves sense Xarxa Social


És un projecte que lluita contra l’emigració il·legal de menors afavorint la seva inserció socioeconòmica local, ajudant a millorar la vida de la població.

|

100% 0%


Segons dades del 2005, gairebé el 50% (47’6%) de la població del barri del Raval és d’origen estranger, això, a part de les persones no registrades que viuen al barri. Es tracta d’una situació que ge-nera un risc alt de guetització i desigualtat d’oportunitats entre els joves arran d’uns dèfi cits formatius molt greus.

Cal donar respostes als joves, de perfi ls molt diversos, des dels qui estudien amb més o menys motivació, fi ns a meina (menors immigrants no acompanyats) i exmeina immersos en dinàmiques de carrer i, en alguns casos, a situacions delictives, els qui acaben d’arribar o no fa tant que hi són. Tots cerquen espais de relació amb iguals, però des de dèfi cits de responsabilització i de madu-resa general. Els uns necessiten suport en els seus estudis, els al-tres suport integral, i altres es troben en situacions crítiques. Però tots cerquen un lloc on trobar-se, on relacionar-se i no sentir-se ciutadans de segona.

Cal donar respostes també a la comunitat des de l’espai públic. Les necessitats de l’espai són, al capdavall, les dels seus usuaris, especialment de les dones, dels més petits, dels joves i de la gent gran, però també les de qualsevol veí, les dels botiguers, les en-titats i associacions del barri, que volen millorar la qualitat de vida i el seu entorn social, econòmic i cultural. Si hi estem atents, detectem totes les necessitats, ateses o desateses, de les persones que hi viuen, de les que l’ocupen i de les que no ho fan o no ho poden fer, o podrien fer-ho en millors condicions.

El projecte ofereix un espai de participació i referència als joves del barri d’entre 15 i 21 anys, amb activitats lúdiques i sociocul-turals que promoguin el seu desenvolupament personal i social i que facilitin la seva integració social. Un espai que puguin sentir, alhora, propi i compartit, lloc de la identitat i de la trobada i re-coneixement de l’altre; un lloc on trobar referències i suport en els mateixos educadors.

Impulsors:Unió Europea -Fons Social Europeu, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –Dirección General de Integración de los Inmigrantes, Departament de Benestar i Família- Direcció d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, Ajuntament de Barcelona -Districte de Ciutat Vella, Fundación Bancaja, Busquets y Gálvez.

Col·laboradors:Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –IRPF, Departament de Treball -Fons Social Europeu, Departament de Presidència -Secretaria General de Joventut -Secretaria de Política Lingüística, Departament d’Educació i Universitats -Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, Ajuntament de Barcelona -Participació Ciutadana -Gabinet Tècnic d’Immigració -Sector Seguretat i Mobilitat, Diputació de Barcelona -Àrea de Cultura, Obra Social Caixa Sabadell, Obra Social Fundació “la Caixa”, Fundació ACSAR, Velamen S.A., Win and Ken S.A., Cosmética COSBAR, Manelba.

| Dinamització de Jovesi de la Comunitat

Dinamitzem els col·lectius de joves i potenciem els recursos que la mateixa co-

munitat (la xarxa veïnal i associativa) pot posar en funcionament per millorar

el benestar dels nois i joves del barri i l’entorn comunitari en general.

Un marc de necessitats



Casal Jove Atlas |

Aula de Llengües i Formació |

Enllaç: joves i carrer |

Barri Educador |

Espai Tecnològic |

El cor del Raval bategaEl cor del Raval. Parlen els joves és un llibre altaveu dels infants i joves del Raval que amaga una bona feina de suport i d’implicació. Al dar-rere hi ha un any d’esforç d’expressió, de comunicació. En aquesta mesura és, també, una manifestació de confi ança i esperança, perquè hi ha qui escolta i perquè les coses, si els donem nom i paraula, es poden canviar.

Prop d’un centenar d’infants i joves ens mostren el cor del Raval, i cinc d’ells, il·lusionats, ens van explicar el que ha representat per a ells la redacció i l’edició fi nal de l’obra en la presentació del llibre que va tenir lloc a l’auditori del MACBA i en què va intervenir, també, Joan Subirats (Catedràtic de Ciència Política de la UAB i Director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques).

Els joves ens van parlar de viatges interiors, de descobriments d’identitats, de veure’s i mirar-se, fent sentir la seva veu en una experiència que, de ben segur, no oblidaran mai i en què, a més de l’esforç personal, han intervingut entitats, escoles, educadors, professors, profes-sionals, periodistes...

Cada text és una fi nestra al barri i al seu futur, al coneixement dels seus joves, perquè ara els joves també tenen paraula escrita, per a qui la vulgui escoltar, una paraula que genera sensacions, preguntes i respostes, interrogants sense resposta. Un material educatiu nou, creat pels mateixos joves.

Moltes veus, la veu: el llibre dels joves|Un llibre per alçar la veu, per reconèixer-se i fer-se conèixer

|



Una resposta entre la formació i el lleure

El projecte respon a les necessitats dels joves en risc d’exclusió, d’una banda, amb formació i orientació, i, d’una altra, amb l’oferiment d’un espai relativament obert que permeti als joves i les joves exercitar de

manera autònoma i autogestionada les seves capacitats de relacionar-se, compartint i gaudint plegats d’activitats que els motivin i que, alho-ra, els reclamin compromís i respecte.

Pel que fa a l’espai de trobada, obert a tots els joves, és un espai sense activitat dirigida i on poder passar la tarda amb els amics i d’altres com-panys. És, sens dubte, una gran porta d’entrada a altres activitats. És per això que els educadors assumeixen un rol d’acompanyants i dinamitza-dors que els permet acostar-se de manera natural al jove i iniciar una relació educativa “no forçada” que pugui acabar en un procés tutorial més complet, en una derivació o en la vinculació a d’altres projectes de joves o a activitats diverses.

Els tallers, tot i que ja demanen un compromís, també solen tenir un component lúdic important (hip hop, manualitats, música, bricolatge...) i es programen en funció de les demandes dels mateixos joves.

El lliure accés dels joves a la sala d’ordinadors (Espai Tecnològic) del Casal també atrau els joves i genera un important espai d’interelació. També poden accedir a cursos d’informàtica adequats als interessos que manifesten. Per als qui necessiten un ambient més tranquil per fer treballs escolars, currículums, etc., hi ha una ampliació horària pactada en una altra aula informàtica.

En el capítol del lleure, altres elements que el projecte contempla són les festes de joves, espais de ball, activitats musicals, reunions diverses per centres d’interès, planifi cacions de sortides, festes o activitats ex-tres... Moltes d’aquestes activitats les proposen els mateixos joves, tot i que cal treballar molt per dur-les endavant; aspectes com el compromís i la responsabilitat esdevenen claus.

Les sortides i les colònies continuen essent una de les demandes més habituals dels joves i se n’han fet moltes, al cinema Imax (25 joves), a patinar sobre gel (42 joves), a Montblanc (14 joves), a Rasos de Pe-guera (22 joves) o a Colera (18 joves), però també a Collserola, a Port Aventura (28 joves), i les setmanals d’estiu a la platja d’Ocata, Illa Fan-tasia... De fet, i des de l’any 1993, a l’inici de l’estiu hi ha la pujada a Montserrat, una oportunitat de treballar la convivència, la companyo-nia i la complicitat. A fi nals de juliol, els joves que participen en les activitats emmarcades dins del Casal Jove Atlas, Enllaç: joves i carrer o l’Aula de Llengües i formació, van passar tres dies al càmping de Mal-grat de Mar. Es va aconseguir una alta participació de noies, va ser tot un èxit!

| Casal Jove AtlasDinamització de Joves i la Comunitat

S’hi han inscrit 170 joves: 111 nois i 59 noies|

Els joves, ciutadans de primera|

Per l’espai de trobada passa una mitjana de 20 joves cada dia

|

Els joves han de tenir veu i ser protagonistes|


La Melvish, que s’ho va passar tan bé el Dia de la Dona

La Mehvish és del Pakistan i dubta quan li preguntes la seva edat --té 16 anys tot i que al seu passaport diu 14--. Fa 3r d’ESO al Miquel Taradell i va conèixer el Casal per mitjà de l’escola i a través dels cursos de català i castellà de l’Aula de Llengües i Formació, ja que necessitava un reforç per poder seguir les classes.

Té cinc germans, són quatre nois i dues noies. El seu pare feia 8 anys que vivia i treballava a Barcelona, i fa poc s’hi han retrobat. La Mevish, encara que li agrada Barcelona, troba a faltar el seu país, i és que des que va arribar no hi ha pogut tornar.


Personalitzar i acompanyar

Tot el treball que es fa des del Casal de Jove Atla parteix de l’aten-ció personalitzada, l’acompanyament quotidià i la fl exibilitat a l’hora d’atendre la diversitat. Això permet abordar la resolució de confl ictes i l’assessorament general, aspectes que, d’altra banda, no es poden plan-tejar sense que els joves se sentin segurs i confi ats en els educadors. Aquest element acollidor és la base per preveure situacions de risc.

D’altra banda, l’activitat es genera en un entorn d’interculturalitat i rau en el diàleg i l’intercanvi continuat entre els diversos joves i els diversos orígens culturals, i a això contribueixen les propostes centrades en la creativitat i la creació artística (música, teatre, ball...).

De la mà del barri

El projecte potencia molt la participació en la vida social del barri, com la festa del Carnaval –decoració de la plaça, taller de maquillatge i batucada–, la Festa Major del Raval: concert, torneig de futbol i de pe-tanca...

Es treballa constantment per promoure l’activitat abocada al barri i a les seves necessitats, això permet als joves mostrar les seves actituds positives, afavorint una visió positiva del col·lectiu i millorant la con-vivència. Aquests joves actuen, alhora, com a referents de nois i noies vinculats al carrer i a situacions de risc.

Un espai per a les noies

Malgrat la difi cultat que això representa, s’ha aconseguit crear l’espai per a noies, un àmbit en què la interculturalitat és molt alta i on es con-fi rma que hi ha un territori comú i compartit entre les noies.

És un espai on se senten molt segures i on poden fer demandes entorn d’allò que els interessa. Hi ha tallers d’expressió artística, però també es tracten temes de gènere, les relacions confl ictives entre nois i noies o la violència, i hi ha hagut xerrades sobre salut, higiene femenina, sexuali-tat i hàbits alimentaris, sobre els canvis en l’adolescència...

De tot plegat n’ha sortit un vídeo basat en entrevistes sobre el tema realitzades a gent del carrer. El vídeo va ser presentat a la Trobada de Dones “Sabem fer i fem saber” organitzada per la Xarxa Feminista.



La relació de confi ança, clau del projecte|

Els joves, una energia positiva del barri|El que preocupa especialment a les joves ha d’esdevenir públic

|


54% 46%

Participa en activitats lúdiques que es fan al Casal Jove Atlas. Quan li demanes què és el que més valora del Casal diu que hi ha conegut molta gent i que el que més li agrada són els educadors, amb els quals estableix una relació de molta confi ança, d’igual a igual.

Però la Melvish s’ho va passar especialment bé en la celebració del Dia de la Dona del 8 de març del 2005, en què un grup molt gran de noies dels diferents projectes del Casal van cuinar plegades receptes dels seus països. Va riure moltíssim. Al Casal ha après moltes coses, i ara fi ns i tot troba més difícil el castellà que el català.


L’experiència acumulada, el coneixement de la realitat i la manca de recursos dirigits als joves ens han portat a completar la nostra pro-posta adreçada als joves amb dos nous projectes: l’Aula de Llengües i Formació i Enllaç: joves i carrer (accions de primera acollida per a joves nouvinguts), mentre que el Casal Jove Atlas continua assumint la dina-mització dels espais lúdics per a joves.

El projecte respon a les necessitats formatives, sobretot a les lingüísti-ques, dels joves d’entre 13 i 19 anys de Ciutat Vella que, pel seu desco-neixement de les llengües ofi cials i altres dèfi cits, tenen baix rendiment acadèmic i difi cultats per accedir als estudis superiors. Un procés mi-gratori dur i les característiques de l’entorn conformen situacions de desavantatge formatiu i laboral.

Resposta: aprenent la llengua

L’Aula de Llengües vol donar, doncs, resposta a unes necessitats mani-festes, i en aquest sentit és la via d’accés de nois i noies a altres projec-tes del Casal, en la mesura que la llengua és una necessitat percebuda com a bàsica per tots els joves. Això és especialment així en el cas de les noies, per a les quals és una activitat especialment mobilitzadora i motivadora.

El projecte neix de la mà del Casal Jove Atlas, el nucli temàtic d’aquesta franja d’edat, amb el qual estableix ponts constants, tot i que el que ara tractem s’orienti i treballi entorn de la llengua i la formació de manera més específi ca.

En aquest cas, la nostra resposta se centra, doncs, d’una banda, en aug-mentar el rendiment acadèmic mitjançant el reforç escolar en un espai d’estudi diari que promou la responsabilització de l’alumne amb el su-port de tutories, dotant-lo d’hàbits i tècniques d’estudi. D’altra banda, hi ha les classes específi ques de llengua, en què la prioritat és millorar les competències tant de les llengües ofi cials com d’altres, sempre te-nint en compte el procés de construcció de la identitat dels joves i la seva autonomia personal, alhora que promovem els contactes entre col·lectius i les activitats socioculturals i comunitàries.

L’Espai d’estudi diari té molta força i estabilitat. Tant els nois com les noies se senten còmodes i es relacionen entre iguals en un bon ambient d’estudi propiciat per l’equip voluntari. Les tutories de formació i acom-panyament s’han fet de manera no formal, com accions d’orientació.

S’han fet quatre cursos de castellà, tres de català, un d’anglès i un d’Apropa’t, un espai de comunicació informal que permet exercitar

| Aula de Llengües i FormacióDinamització de Joves i la Comunitat

Un repte: mantenir la qualitat en un context de gran demanda

|

El projecte rep una mitjana d’assistència molt alta (52 alumnes per dia)

|

Es constata que el 80% dels joves milloren el seu rendiment acadèmic

|

La llengua, clau de la comunicació social|


En Yassir vol millorar

El Yassir té 17 anys i és marroquí, de Tetuan, té dos germans i fa 4 o 5 anys que és a Barcelona. Està cursant 2n de batxillerat (itinerari de ciències socials) a Vila Gràcia. Aquest primer trimestre no li ha anat gaire bé, així que ha decidit que repetirà i d’aquesta manera, tindrà 2 anys per a preparar-se per les proves d’accés a la universitat. Vol estudiar econòmiques i de gran vol ser director de banc.


la llengua en contextos relaxats i de lleure. Continua augmentant la demanda de cursos, i especialment de llengua catalana, fruit d’un alt nivell de satisfacció perquè apliquem unes metodologies a la mida dels perfi ls dels alumnes.

Com a aspecte transversal de l’aprenentatge, cal destacar que hi ha un augment molt clar dels hàbits socials normalitzats, que es percep en da-des com l’elevada assistència, les justifi cacions de manca d’assistència o de retards, la capacitat de disculpar-se, i el clima general de la classe. També augmenta la cura del material i de l’aula.

S’ha de destacar molt especialment que les noies estan guanyant pes presencial, sobretot a l’espai d’estudi, prenent, a més, part activa en la resta d’activitats del projecte. Les mateixes famílies immigrants, i això és molt signifi catiu, comencen a veure amb confi ança que les seves fi lles acudeixin al Casal.

De la llengua a l’atenció integral, passant pel lleure

L’atenció personalitzada és un referent constant de la nostra activitat, especialment en els casos d’alumnes amb necessitats d’alfabetització.

Per altra banda, els grups són un element fonamental de l’aprenentatge integral i apleguen persones amb perfi ls educatius semblants.

Arran de l’aprenentatge de les llengües s’obren, doncs, moltes possibili-tats de treball i de lleure, que permeten ajudar els joves a desenvolupar nous interessos i a fer coneixences vinculades a la socialització, al barri i als seus recursos, fent que participin en activitats comunitàries.

Si, d’una banda, es tracta de millorar el rendiment acadèmic en conjunt, de l’altra es vol aconseguir que la llengua sigui potenciadora de les ca-pacitats dels alumnes per comunicar-se amb l’entorn (entendre, parlar, llegir i escriure), permetent-los entendre i compartir una altra cultura des del reconeixement de la pròpia. En aquest sentit, es programen activitats diverses (visites de persones provinents de diversos camps, sortides a museus, cinema, excursions, assemblees...), i es vincula l’es-pai amb altres activitats lúdiques del projecte Casal Jove Atlas. De la mà d’aquest, els assistents als cursos de llengües van participar en la pujada a Montserrat i en la sortida de càmping a Malgrat de Mar.

També s’ha donat inici a les accions Comunica’t, amb les Escoles Pies de Balmes, una activitat enriquidora humanament per a tots i que per-met exercitar la llengua en contextos diversos i utilitzar-la per enriquir globalment la comunicació integral amb les persones i amb el medi social, potenciant l’ús del català i la creació de vincles amb joves d’al-tres escoles.

Estiu de llengües

L’estiu és el moment dels cursos intensius de català, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística. El mes d’agost, com a ex-periència pilot, es van fer classes de castellà, ja que és un mes en què hi ha molts nouvinguts i sempre hi ha demandes.

Al juny es va decidir que els joves majors de 16 anys que estiguessin dins del projecte de CATestiu farien llengües amb el projecte Aula de Llengües i Formació, amb la intenció que pugessin gaudir també de les activitats de lleure al Casal Jove Atlas i estudiar en un espai allunyat de l’àmbit formal i amb gent de la seva edat.



296 joves han passat pel projecte |

La llengua obre les portes a entendre la socie tat d’acollida

|


48% 52%

Li agrada viure a Barcelona, però no pas al barri. Li agrada més relacionar-se amb persones d’origen espanyol que no pas del Marroc. De fet només conserva un amic de l’escola del barri, que és espanyol.

A l’Espai d’Estudi hi ve a fer els deures, rep el suport que necessita i marxa. Per ell l’equip del Casal (educadors i voluntaris) li han donat molta ajuda i pensa que tenen molta paciència i que són bona gent. El Casal li ha aportat eines i bons consells per estudiar més. Al Casal diu que només repassa dubtes que no pot resoldre sol, però a casa també treballa i fa deures. Hi va tots els dies, a l’espai d’estudi, excepte el dilluns.


Enllaç neix de la necessitat del Casal Jove Atlas d’oferir un projecte específi c als joves nouvinguts a Barcelona que es troben sense una xar-xa de suport en el moment de la seva arribada. Davant la manca de recursos d’orientació i informació per al jove nouvingut al barri, Enllaç vol esdevenir espai d’acollida i de lligam entre els joves del carrer i els recursos que ofereix la ciutat i el barri, una eina perquè el jove s’orienti en uns primers moments plens d’incertesa i especial vulnerabilitat. Són moments en què la prevenció és la clau per evitar situacions de risc.

El projecte Enllaç tracta de generar acollida integral i específi ca per als joves nouvinguts, que encara no han assumit la seva situació, activant els recursos socials disponibles amb la fi nalitat de generar plans de tre-ball individualitzats i vinculació dels nois i les noies a recursos i espais de formació integral.

Primer pas: acollida i llengües

El punt d’informació és l’espai més utilitzat, atesa la seva obertura, i pel seu mitjà han estat molts els nois i les noies que s’han vinculat al projecte i al servei més adequat a les seves necessitats. És un espai referencial tant dins com fora del Casal. Els joves s’acosten per resoldre dubtes i, en fer-ho, descobreixen moltes altres possibilitats i, sobretot, un medi de confi ança que els condueix, de manera “natural”, a conso-lidar relacions en espais de lleure o educatius que els permetran fer-se un camí de formació i de participació social.

L’acollida dels nois i noies s’articula sobre unes deu sessions de trobada que es duen a terme un cop per setmana i és concentra especialment en classes de llengua. Les necessitats que presenta aquest perfi l de jove són, sovint, molt bàsiques i el grau de desmotivació és molt alt. En un moment com aquest, la llengua és una necessitat vital per a ells, l’ele-ment bàsic que els permetrà integrar-se gradualment.

El procés d’acollida es desenvolupa entorn a diferents grups i de forma paral·lela. Per a cada grup s’ha vist la necessitat de desenvolupar una dinàmica diferent. Cadascun d’ells ha de passar per un procés d’adap-tació més o menys llarg per a consolidar-se com a grup i convertir-se en un espai compartit, on, alhora, es sentin escoltats individualment. De fet, en funció del perfi l de persones que constitueixen un grup és possible abordar aspectes específi cs, com en el cas de noies fi lipines, un grup en què s’ha tractat amb tota comoditat temes com el de la condició de dona.

Cercles d’acollida i educadors al carrer: qües-tions de mètode

Amb els cercles d’acollida es vol treballar l’aspecte del suport entre iguals partint de l’experiència de joves ja integrats, fent grup per orien-tar, informar i compartir, però encara resta feina per fer en aquest sen-tit.

L’educador de carrer fa un paper bàsic per captar i acompanyar els jo-ves en l’espai públic, combinant eines de prevenció i d’atenció urgent.

| Enllaç: joves i carrerDinamització de Joves i la Comunitat


3 noies s’han integrat en l’Entra en Xarxa|

Cal adequar la dinàmica a l’especifi tat de cada grup

|

L’arribada: el moment clau per acollir i pre-venir

|

L’Ibrahim vol fer de paleta

L’Ibrahim Alimu Sanusi té 17 anys i és de Sierra Leona, fa només un any que és a Barcelona, després de passar per Senegal, Mauritània, Las Palmas i Madrid. Es vinculà al Casal per mitjà del projecte Enllaç: joves i carrer, i després va estudiar castellà i català a l’Aula de Llengües, participà, també, en activitats lúdiques del Casal Jove Atlas. Recorda espe-cialment els tallers de batucada i li agraden les classes d’informàtica i català. Recorda especialment la Festa de la Castanyada, que van compartir diferents projectes del Casal, d’altres entitats i tots els educadors. Ara l’Ibrahim ja fa tres mesos que fa, al Taller del Raval, la Formació Ocupacional en Paleta, i espera trobar feina aviat.

La Teresa: el Casal és caminar

La Teresa, de 50 anys, dedica temps al Casal des de fa dos anys ara que els seus fi lls ja són grans i perquè se sent amb energia per fer-ho. Col·labora anant-hi una tar-da a la setmana, a l’espai d’estudi, i per ella el Casal és ja una part de la seva vida, perfectament integrada amb totes les altres.

“Ara tinc els aspectes bàsics de la meva vida solucionats i, en canvi, a molta gent no li passa això. Per això, vaig decidir ajudar a compensar, en allò que pugui, aquestes diferències.”

En aquest moment la Teresa s’encarrega d’entrevistar perso-nes que han manifestat la seva intenció de fer de voluntaris al Casal (3 entrevistes setmanals) i troba satisfacció en el fet d’aportar la seva maduresa i experiència com a docent a adolescents nouvinguts que s’esforcen per treure’s el bat-xillerat i poder anar a la Universitat, i també de compartir la feina amb persones que tenen inquietuds semblants a les seves.

Participa en el Casal: “Perquè tinc el convenciment que fa les coses ben fetes i perquè ajuda a persones que estan a 15 minuts a peu de casa meva: tan a prop físicament i tan diferents les dues realitats!”

Fer de voluntari al Casal vol dir integrar-se en un equip de

treball i formar-ne part activa, adquirint un compromís. Són

els voluntaris els qui fan possible el desenvolupament de

molts dels projectes de l’entitat i els qui, aportant la seva

experiència, amplien el ventall de l’acció formativa a molts

àmbits.

Els voluntaris poden dur a terme tasques dins d’un projecte,

fent intervenció directa amb els usuaris del Casal o dedicant

el seu temps al desenvolupament de tasques de gestió. Són

cada vegada més les persones que es comprometen en el de-

partament de comunicació, donant el seu suport a la difusió

de la tasca que el Casal porta a terme, o en el departament

de recursos humans, captant nous voluntaris i fent-los la pri-

mera acollida.

Gràcìes als voluntarìs, enguany hem pogut donar resposta a més de 2.500 ìnfants, joves ì familìes.

Tu també pots sumar el teu esforç al dels més de 500 voluntarìs que, dìa a dìa, donen la volta a les realìtats més properes!

La clau del voluntariat

En Dani: el Casal és futur

En Dani és de Barcelona, té 33 anys i en fa 15 que treballa com a voluntari al Casal. Durant 9 anys va participar en acompanyament escolar, pel matí, però també a l’aula taller, fent llengua castellana, tallers d’hostaleria, ajudant quan es feien concerts de corals infantils, i ara hi col·labora des de l’associació.

Tot i que confessa que no li agradaven gens els nens petits, també diu que de seguida es va adonar del que ensenyen. Per a ell va ser tota una experiència fer de referent als infants de bon matí i intentar que vagin de bon humor a l’escola. Va descobrir, diu, que tots els nens són això, infants, vinguin d’on vinguin, sense prejudicis ni cap mena de rebuig per al qui ve de fora. Fer de voluntari al Casal l’ha fet tocar de peus a terra i prendre consciència de realitats que tenim molt a prop, però també ha après a participar en equips, a coordinar i a escoltar.

Col·labora amb el Casal perquè: “És un projecte que em crec. Fa una política social real i propera. M’agrada la forma que ha tingut el Casal de créixer, de transfor-mar-se adaptant-se a les necessitats de l’entorn. Quan vaig arribar donàvem llet i galetes als nens i fèiem colònies. Ara, a més, els formem, els inserim en empreses, sensibilitzem la societat, parlem constructivament amb els polítics, amb el barri, denunciem... Al Casal hi ha la majoria dels meus millors amics, que, a més, són gent que respecto i que m’agrada escoltar.

L’Anna: el Casal és somriure

L’Anna té dinou anys i en fa tres que coneix el Casal per referència de la seva germana, que també hi ha estat voluntària molts anys. Es va fer voluntària perquè volia fer alguna cosa útil. El primer dia va pensar que no tornaria, però ara ja fa 1 any i mig que hi és, convençuda, a més, que rep molt més que no pas dóna.

És monitora del grup de petits, i tot i que ara no pot anar-hi, abans ho feia un o dos cops per setmana i també anava a algunes colònies, aportant la seva ajuda a un projecte d’integració d’infants i de les seves famílies a la nostra societat, “per molt mínima que sigui”, com diu ella.

Treballa al Casal perquè li agrada, i perquè li agraden els infants, però també es troba molt a gust amb tots els companys. Tot plegat també li permet desconnectar de la rutina i conèixer coses noves.

Ajuda els infants, però també aprèn totes les coses que aquests li “ensenyen”, amb les seves ganes de jugar, d’aprendre, de superar els límits i, al capdavall, de viure.

Uneìx-te a l,Equìp del Casal!

Necessìtem persones com tu!

La Montse: el Casal és vida... multicolor

La Montse, de 60 anys, és nascuda a Barcelona i va co-nèixer el Casal per una amiga, i com que volia fer alguna activitat de tipus social, hi aporta els seus coneixements en temes d’idiomes, dos cops a la setmana des de ja fa dos anys.

La Montse considera que la seva aportació es basa en la bona voluntat i que al Casal sempre hi troba coses que la sorprenen i que li agraden, com la relació entre tota la gent que hi treballa, cada un amb les seves possibilitats i des de la seva responsabilitat i compromís. Hi manté molt bona relació amb monitors i educadors.

També li sorprèn la relació que estableixen els mateixos estudiants entre ells quan es troben al Casal.

Cada dia constata la idea de fons que presideix el Casal en tots els projectes i aprèn moltes coses, entre elles la realitat de la immigració, una situació de moltes persones que cal atendre i que potser fa que quan se li pregun-ta per color creu que té el Casal, ella respongui que és multicolor.


D’aquesta forma hem pogut connectar enguany amb 25 joves nouvin-guts. L’experiència de sortir al carrer ha permès assolir de forma molt més propera la realitat dels joves al barri. Fer front a aquesta situació des del carrer no és fàcil, requereix temps i dedicació, un treball cons-tant que es fa efectiu en tant que la persona que el duu a terme és algú conegut, que forma part del carrer que els joves habiten dia rere dia, i que, poc a poc, adquireix la condició de referent.

També en els processos de captació de joves al carrer s’ha trobat la col·laboració d’entitats com C.F. Atlanta, Casal Sant Jordi i Associació de veïns Arc del Teatre i el portaveu del Consell Islámic.

La crida de la llengua i la del lleure...

Com ja hem dit, els àmbits d’aprenentatge de la llengua fan de primera crida acollidora, ja que són els més sol·licitats. Però aquestes classes, de fet, permeten abordar altres temes rellevants, com les habilitats socials, el projecte de vida personal i laboral... Costa més que es comprometin en altres recursos, com l’espai d’estudi, i no tant en l’espai tecnològic. Però, en aquestes edats, de joves capacitats i amb prou maduresa per incorporar-se a formació i inserció laboral no n’hi ha gaires.

Els espais d’estudi, esdevenen bàsics un cop engegat el procés d’in-corporació a la formació reglada, i la inserció sociolaboral és un recurs important per als qui avancen en el domini de la llengua. L’espai Tecno-lògic, amb el lliure ús dels ordinadors i els cursos d’informàtica bàsica, també fa, com la llengua, un efecte de porta d’accés que ofereix moltes oportunitats de treball amb els joves.

L’altre aspecte que interessa molt aquests noies o noies són els espais de lleure amb activitats de tota mena, moltes de les quals es procura que tinguin vessant comunitari i d’altres per consolidar específi cament la cohesió dels grups d’iguals, amb visites a llocs d’interès, excursions, colònies... També es participa en activitats comunitàries com el carnes-toltes, el torneig intergeneracional de petanca, la castanyada infantil... Durant l’estiu, alguns d’ells van assistir com a públic convidat al progra-ma de TV2 “Con todos los acentos”.

Xarxa comunitària: la ciutat s’implica

Enllaç és una mena de llançadora d’acollides comunitàries adequades a cada cas. D’una banda compta amb tot el suport del conjunt de pro-jectes del Casal, especialment el del Casal Jove Atlas, amb tot el conjunt d’activitat lúdiques que ofereix (excursions, sortides...) i també de l’En-tra En Xarxa, l’Espai Tecnològic...

Molts dels projectes aconsegueixen, alhora, connectar els joves amb la vida comunitària del barri i amb les gran xarxes externes de suport que formen totes les associacions de la ciutat, amb què el Casal està en contacte permanent, generant fl uxos de nois i noies de les unes a les altres. Tot plegat genera derivacions profi toses per al seu itinerari.


Fonts de fi nançament82% Finançament públic

18% Finançament privat


S’hi han atès 93 joves |

La millor acollida: el medi d’iguals |

25 joves captats al carrer|

Enllaç... a una xarxa de recursos | 82% 18%

La Sara, que confi a en la paraula i la mediació

La Sara és nascuda a Barcelona i “del barri del Raval de tota la vida”. Està implicada, des de ja fa tres o quatre anys en el benestar de la plaça Folch i Torres, amb d’altres veïns, mitjançant la Taula de Mediació de la plaça. Hi està implicada perquè creu que la millora de la convivència en l’espai públic és important i que conreant el respecte tots podem viure millor. Ha après que parlant les persones es poden arribar a entendre i recorda que en una de les reunions de la Taula de Mediació amb els joves que feien ús del camp de bàsquet de la plaça, van arribar a l’acord que no juguessin a la nit. Creu que els membres de la Taula de Mediació cada vegada s’impliquen més i creu que augmenta cada dia la col·laboració entre les diverses entitats del barri. Li va sorprendre gratament, per exemple, que l’Institut cedís un espai perquè la Taula de Mediació fes les seves reunions.


El projecte Barri Educador del Casal s’inicia l’agost de 2002 al barri del Raval amb l’objectiu de millorar la convivència, la qualitat de vida i el caràcter educatiu dels espais públics, detectant problemes i prevenint confl ictes, implicant els veïns i les entitats del barri en la millora de les condicions educadores dels espais públics. L’entorn en què creixen els infants i adolescents és un factor clau per al seu desenvolupament i educació. Barri Educador té una concepció concreta de l’espai públic

com a medi possibilitador de la socialització, del coneixement i la tro-bada de les persones, els grups i els col·lectius que viuen al barri. L’espai ha de potenciar la socialització i el coneixement mutu, perquè si ara és capaç de generar confl ictes, també pot generar pertinença, coneixement de l’altre i esdevenir un àmbit que trenca estereotips i genera relacions interpersonals i intergrupals. L’espai públic educador ha d’oferir models i estímuls positius, i s’ha de compartir amb confi ança i promoure la participació i la convivència. Enguany, s’ha continuat intervenint a la plaça Folch i Torres i als Jardins dels Horts de Sant Pau.

Resposta: canviant la plaça i els jardins

La intervenció en l’espai ha de tenir noms i cognoms de places i jardins, espais dels quals hem de conèixer les condicions físiques i la població que els ocupa amb tota precisió, així com, els usos que se’ls dona i les dinàmiques relacionals que s’hi creen. El diàleg entre totes les persones del barri --homes i dones, infants, joves, adults i gent gran-- i de les associacions existents ha de tenir en compte l’espai i l’urbanisme, en la mesura que l’espai educa i posa condicions per a un model de convi-vència o un altre. Els destinataris últims del projecte són principalment

els infants i joves del barri, i també ho són tots aquells veïns concrets que hi estan implicats i els grups que identifi quem en funció de trets ètnics i culturals, de gènere, d’edat, o d’altres condicions.

Quedem a la plaça!

A la plaça Folch i Torres, enguany la taula de mediació s’ha consolidat com un medi veïnal i d’interlocució amb l’administració, i ha intervin-gut en els confl ictes sorgits arran de l’ocupació de la plaça per grups de joves, entre grups de jugadors de petanca o alumnes del IES Milà i Fontanals. Tot ha anat millorant o resolent-se a través de recursos de mediació com els intercanvis intergeneracionals, que promouen relaci-ons de respecte limitadores de la confl ictivitat.

Hi ha hagut canvis en la il·luminació, reformes en les pistes de petanca i altres canvis infraestructurals. També s’ha fet un seguiment acurat i pro-postes sobre el projecte del solar de les antigues piscines. Amb la gent gran del Casal Municipal de Gent Gran Josep Trueta i amb els alumnes

de l’Institut Milà i Fontanals s’han pogut fer els tallers intergeneracio-nals. Els infants han trobat un lloc adient a la Caseta de Barri, coincidint amb altres accions realitzades. Amb les dones, a la plaça Folch i Torres, hem mantingut una relació d’informació i consulta amb les dones que fan un ús diari de la plaça, i ara les coneixem molt millor. Elles mateixes han fet de mediadores en confl ictes entre els més petits que juguen a la plaça. Els comerciants, de la seva banda, han participat en moltes accions i s’han implicat en la taula de mediació, fent de mediadors amb la responsable de seguretat del districte. Els professionals d’entitats

educatives com l’IES Milà i Fontanals continuen implicats, tant en la de Taula de Mediació com en la realització d’activitats, per fer de la plaça de Folch i Torres un espai de convivència, mereixedor de la cura i del respecte com a espai per a tots.

Ens trobem als Jardins dels Horts de Sant Pau!

Pel que fa als Jardins dels Horts de Sant Pau, s’ha presentat a l’admi-nistració les propostes de millora de caràcter ambiental recollides al diagnòstic, i les aprovades (80%) s’executaran durant l’any 2007: un àrea de gossos, una àrea de taules cedida a un bar del carrer Tàpies, la construcció d’una tarima i millores en la neteja, l’enllumenat, la col-locació de papereres, l’obertura d’un accés i el tancament d’un altre.

| Barri EducadorDinamització de Joves i la Comunitat

Les propostes sobre l’espai públic expressen com volem viure

|

Celebració de trobar-nos, diversos i iguals, fent barri

|

L’espai és, sempre, espai educador|


En Lázaro, que cultiva convivència als Horts

En Lázaro Cañamero Cabrera té 81 anys i participa en moltes activitats, com l’intercanvi de petanca a la plaça Folch i Torres i les visites als horts urbans amb els alumnes de l’AEC, la UEC i els infants de les associacions del barri. Els ensenya el que ell i altres usuaris dels horts urbans hi planten, i les coses que cal saber per fer-ho. Està molt content de les millores fetes als jardins: l’àrea de gossos, el tancament d’accessos, la il·luminació..., i també de les festes que s’han organitzat als jardins, com Als Horts Cultivem la Convivència, que ja s’han fet dues vegades i que considera que han estat molt maques i molt ben organitzades. Diu que ell no és racista i que li agrada treballar per la convivència al barri: “Crec que és important poder conviure amb gent de totes les edats i de tots els orígens culturals. A mi m’agrada molt fer activitats per conèixer gent diferent”.


Tot i que es mantenen les situacions confl ictives, la creació d’un hort urbà allà on hi havia les pistes de petanca, i la major implicació de re-cursos educatius i de seguretat pública ha reduït la presència de col·lec-tius i activitats marginals. També cal resoldre, però, la trobada confl icti-va entre persones “sense sostre” i consumidors de drogues.

Amb els infants, s’ha començat a solucionar el problema de l’accés, pro-gramant activitats infantils periòdiques. S’hi fan activitats com “I tu què-hi pintes?” amb accions de descoberta de l’espai en què han participat altres entitats d’infància implicades. Les entitats socials del barri, com el Club Sant Jordi de Sant Pau, la Fundació Arrels, Impulsem i la Sala Baluard

han participat en moltes propostes i n’hi ha que intervenen als jardins quan hi ha problemàtiques entorn del consum de drogues o entorn dels meina (menors immigrants no acompanyats). Les persones grans del Club Sant Jordi de Sant Pau ha participat en propostes com “Cultivem la Con-vivència” i també en una acció intergeneracional amb entitats d’infància. Els comerciants també s’han implicat en els canvis mitjançant l’Asso-ciació de Comerciants del Carrer Sant Pau, i a fi nals d’aquest any s’ha començat a treballar en projectes per a l’any proper.

Ravalstoltada: l’alegria de viure al Raval

La Ravalstoltada, com a esdeveniment festiu i públic, esdevé cada cop més el senyal que les coses van canviant al Raval pel que fa a participació dels veïns en les coses del seu barri i del paper actiu de la infància, projec-tant una imatge positiva del barri sobre la resta de la ciutat.

La Ravalstoltada ja és el símbol que els ciutadans volen apropiar-se del carrer tot l’any, participant, proposant... construint, des del diàleg. Les entitats implicades han assumit la Ravalstoltada com la gran festa del barri, un esdeveniment que ofereix espais comuns, de coneixement i d’intercanvi entre les diferents realitats generacionals, culturals i de gènere del Raval.

Finançament del projecteCost global del projecte: 102.391,31 euros Infants, joves i veïns implicats: 140Entitats participants 61

Hi han participat 26 entitats diferents, amb noves incorporacions (Xamfrà, Societat Cultural Humorística Xauxa, Centro Filipino Tuluyán San Benito, Els Moderns de Poble Sec, Capoeira Canigó, Centre Cívic Drassanes), amb població autòctona, immigrada, infantil i de dones.


INTI: Interculturalitat, intergènerei intergeneracional

La convivència real als barris ha de partir de la trobada entre gene-racions, de la comunicació entre col·lectius d’origen diferent però de present compartit, i del reconeixement de les discriminacions de gènere. Un dels eixos bàsics per a la integració dels immigrants és la identifi cació i aproximació dels espais de participació i ciuta-dania, conjuntament amb les persones autòctones.

Quatre entitats de quatre barris europeus han treballat des d’aquesta convicció paral·lelament: Affabulazione (Ostia Nuova, Ostia Lido), Carrefour Culturel Arnaud-Bernard (Arnaud Bernard, Toulouse), Vide Technique (Ixelles, Brussel·les) i el Casal dels In-fants del Raval (El Raval, Barcelona).

L’objectiu de totes quatre ha estat dinamitzar l’espai públic per ge-nerar un espai de diàleg i de convivència entre els veïns. Tallers, activitats i grups de debat han dut a la trobada fi nal en les Jornades “Espai públic, espai de convivència, espai de diàleg” al CCCB, (Cen-tre de Cultura Contemporànea de Barcelona) al barri del Raval.

El procés de diàleg entre els mateixos veïns ha dut a un diagnòstic de la convivència a l’espai públic, una premissa imprescindible per recollir propostes i elaborar un manual de bones pràctiques.

Finançament del projecteCost global del projecte: 132.193,15 euros


La Huma: “no hi ha interacció sense confi ança”

La Huma Jamshed té 41 anys, és de Karachi (Pakistan) i fa sis anys que és a Barcelona. Treballa mitja jornada a la seva agència de viatges i dedica la resta del dia a l’associació de dones paquistaneses que presideix, ACESOP. Fan moltes col·laboracions amb el Casal i comparteixen preocupacions comunes, com la millora del barri, dels Jardins dels Horts de Sant Pau i projectes culturals i festius. Reben suport del Casal mitjançant el Servei Sociojurídic o una professora de castellà. Creu que per millorar la convivència al barri, que és de tots, “Cal conèixer culturalment el país d’acollida mitjançant la interacció, no es pot conèixer si no hi ha interacció, i no hi ha interacció sense confi ança. Per aquest fet col·laborem amb el Casal, que ens dona confi ança, dignitat i ens convida a tots els seus actes de manera que nosaltres no perdem cap oportunitat de conèixer-nos i compartir desigs i aprendre culturalment els uns dels altres.”

L’orgull d’un barri ple de vida, d’un barri que s’estima

|

700 persones disfressades en la rua de la Ravalstoltada

|

51% 49%

87% 13%



L’Espai Tecnològic és el projecte del Casal dels Infants del Raval que dóna acollida als programes vinculats a la socialització real de les noves tecnologies de la informació i comunicació entre totes les persones, sense exclusió.

Impulsat per la Generalitat de Catalunya, la fi losofi a d’aquest programa és apropar i difondre les noves tecnologies a les persones que en poden quedar excloses.

Aprenent en espais oberts

La resposta en espai obert per a adults ofereix lliure accés a ordinadors i tecnologies de la informació a persones de més de 24 anys. Els usuaris hi acudeixen especialment a comunicar-se amb els seus països d’origen i amb motius de cerca de feina, fi ns i tot per fer currículums, o a cercar informació. També hi ha alumnes que accedeixen a espais de trobada i d’intercanvi.

El punt acaba esdevenint un espai d’inclusió social i de comunicació entre les persones que hi assisteixen, i també hi ha hagut experiènci-es entorn dels blogs personals, amb dues sessions setmanals de plena ocupació. També s’han fet pàgines web senzilles.

A l’espai obert de joves (entre 16 i 24 anys) hi ha més nois que noies, tots gairebé immigrants. En fan un ús fonamentalment lúdic (jocs de carreres de cotxes i de futbol) es comuniquen per correu electrònic o fan ús de diversos programes.

De fet, com en altres projectes, l’activitat centrada entorn dels ordina-dors o el joc és, sobretot, ocasió per promoure la socialització dels nois i les noies hi contribuir a que assoleixin capacitats per estar en una aula amb llibertat, però també amb unes normes de convivència i utilització dels recursos que cal respectar. Esdevé, doncs, un espai més de trobada i d’intercanvi, molt amè i distès.

L’espai obert també és usat per entitats del barri, com la Fundació So-cial del Raval, i molts altres projectes del Casal: UEC, AEC, Casal Infantil, Centre Obert 12-16, Marhaba, Entra en Xarxa... Els usuaris poden fer allò que correspon a cada projecte (treballs, iniciacions a la informàti-ca, repàs...), i les formacions s’adapten als diferents col·lectius amb els quals treballem.

L’alfabetització informàtica, millora integral

La formació adient en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació, ha de permetre l’accés a la societat de la informació i aportar els coneixements bàsics informàtics a totes les persones mit-jançant cursos d’introducció sobre tots els temes: hardware, software general, Windows...

| Espai TecnològicDinamització de Joves i la Comunitat

La xarxa de voluntaris i els mateixos usuaris són la base de treball i de les activitats

|

El desig d’alfabetització informàtica és un valuós dinamitzador personal

|

Adequar els horaris a les diverses necessi-tats: un repte constant

|


En Paco, millorant la convivència

Nascut a Espiél (Còrdova), en Paco viu a Barcelona des de fa 29 anys i és comerciant de la plaça Folch i Torres. Coopera en la millora de la convivència de la plaça mitjançant la Taula de Mediació, que ha aconseguit comunicar i plantejar els problemes a l’ajuntament del districte perquè es puguin trobar solucions.

“Un espacio público lo importante es compartirlo y no formar grupos aislados o de confl ictos. [...] Lo que más me gusta del Casal es el entusiasmo y el buen hacer al intentar la participación y la convivencia entre todos los grupos o colectivos. Son los principales activadores de la convivencia.”


Aquests continguts formatius potencien la pràctica, l’autonomia i la in-tegració de les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida quotidiana, partint dels interessos, motivacions i perfi ls de les persones a les quals s’adreça el projecte. Cal dir, que els projectes entorn de les noves tecnologies tenen una component sempre integral.

Per exemple, el curs d’iniciació a l’ordinador vol que els usuaris perdin la por a l’ordinador: crear carpetes, anomenar-les, identifi car les parts de l’ordinador i usar el ratolí, cosa que a la majoria d’adults els resulta difi cultós. Però també aprenen a navegar per Internet i a fer anar el processador de text, fi ns i tot a presentar treballs de l’escola, i, sobretot, un dels temes més atractius: la gestió del correu electrònic, que permet comunicar-se als qui tenen la família lluny.

Espai Tecnològic: les TIC com a eina de millora personal

L’Espai Tecnològic té un caràcter educatiu transversal, amb una meto-dologia individualitzada que ajuda l’individu a desenvolupar el conjunt de les potencialitats (hàbits, comportaments i actituds) que li permetin créixer.

Les tecnologies de la informació són una eina de millora personal i d’inserció social, però mai una fi nalitat en si mateixes. Han de ser un mitjà per aprendre, informar-se, comunicar-se, entretenir-se i participar en comunitat. Són, sobretot, un instrument per a la participació de la comunitat, i des del Casal procurem que sigui un servei del qual gau-deixin altres entitats del barri, donant-nos a conèixer, oferint un ampli horari i donant cabuda a tot tipus d’interessos.

Relacion@NNTT: pares, mares i fi lls aprenen junts

Per respondre a aquestes necessitats i per evitar l’exclusió de les noves tecnologies de pares, mares i fi lls, també hi ha un espai compartit, de trobada, entorn de les noves tecnologies, que vol afectar positivament les comunicacions dins les famílies. L’aprenentatge promou el coneixe-ment de les Noves Tecnologies (NNTT) a partir del reconeixement dels valors del programari lliure.

El ressò i l’atractiu de la informàtica aplicada a la quotidianitat ens ha donat l’oportunitat de crear un medi compartit que acosta activitats i interessos de pares, mares i fi lls, fent que tots puguin fer una tasca formativa plegats i que els uns puguin esperonar els altres tot creant espais compartits de formació.

Finançament del projecteCost global del projecte: 57.015,13 euros Núm. usuaris: 319 persones Usuaris Casal 250 Usuaris barri 242 Entitats 15 Relacion@NNTT 77


Fem perdre la por davant les tecnologies de la informació i la comunicació

|

Sovint són els mateixos fi lls que ajuden els seus pares i mares a resoldre problemes

|

67% 33%


Lamenta la mala educació i la manca de respecte a l’entorn i està convençut que quan els veïns i els col·lectius s’uneixen poden aconseguir coses que benefi cien a tots. Ha parti-cipat en el projecte del solar de les piscines de Folch i Torres, en la reforma de la plaça, en la millora de la convivència entre els usuaris i en la creació de la Ravalstoltada.

“Lo que me ha sorprendido del Casal es la ilusión y la fe de hacer las cosas. El Casal me ha hecho volver a participar en un colectivo”.


Impulsors:Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales –Dirección General de Integración de los Inmi-grantes, Departament de Treball-Fons Social Europeu, Departament de Justícia-Direcció General de Justícia Juvenil, Diputació de Barcelona -Àrea de promoció econòmica i ocupació, Consorci del barri de La Mina, Ajuntament Sant Adrià del Besòs, Fundació Un Sol Món, Obra Social Fundació “la Caixa”, Schneider Electric, Unión Fenosa.

Col·laboradors:Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales -IRPF, Departament de Presidència -Institut Català de les Dones, Ajuntament de BCN -Gabinet Tècnic d’Immigració, Fundació Maite Iglesias Beciana, Fundació Acció Solidària, Fundación Bancaja, Sistemes de l’Hospitalet, Cromosoma.

| Formació i Inserció Social i Laboral

Una mirada a la realitat del barri del Raval o de La Mina de Sant Adrià del Besòs ens mostra que un notable percentatge de perso-nes aturades són joves sense el certifi cat d’estudis o l’ensenyança obligatòria i que concentren molts factors de risc d’exclusió. És molt clara la necessitat de dur a terme accions de proximitat que afavoreixin la seva activació, ocupabilitat i accés al treball.

Aquesta realitat de partida s’acompanya d’altres dèfi cits, que les accions de qualifi cació professional ordinàries no poden so-lucionar i que neixen d’una història personal de confl icte amb el sistema educatiu ordinari (fracàs escolar, poca comprensió de la

correspondència esforç-resultat...) i de referències familiars frà-gils. La mateixa família, moltes vegades, no els pot oferir suport formatiu, i el seu entorn immediat sol ser feble en estímuls i en models alternatius.

Són carències clau per trobar feina (habilitats, hàbits...) que des-cansen en una inactivitat crònica a la qual s’afegeixen, moltes vegades, les manques de documentació i altres circumstàncies que empenyen a conductes de risc. Cal donar resposta a aquesta situació d’exclusió social, que comença per la formació i la incor-poració al món laboral.


Facilitem la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant

un acompanyament personalitzat, a la mida de cada un, integral i intensiu.

Parteix del punt en què cada jove es fa càrrec del seu projecte professional i de

millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb diferents itineraris de motiva-

ció, formatius i laborals i l’acompanyem en el procés d’inserció.

La necessitat d’activació, de motivació... d’horitzó professional


Què és la Xarxa d’Accés al Treball?

La Xarxa d’Accés al Treball (XAT) aborda la necessitat de formació i d’inserció laboral dels joves d’entre 15 i 25 anys –especialment els del barri del Raval– que no poden accedir al mercat de treball ni a l’oferta formativa normalitzada i que es troben en situació de risc i/o desavan-tatge social.

Ofereix itineraris d’acompanyament a la inserció laboral mitjançant la millora de l’ocupabilitat, i un acompanyament personalitzat, integral i intensiu, basat en un projecte professional que ha d’assumir cada jove i que comporta accions de formació individuals i grupals amb vistes a desenvolupar competències.

La Xarxa d’Accés al Treball el 2006

Durant l’any 2006, s’ha treballat, com a prevenció, la transició escola-treball amb els instituts per tenir cura de la inserció laboral de nois/es que no mostren un perfi l tan precari com el que se sol tractar en el projecte. Els tallers d’orientació laboral estan complint la seva funció i contribueixen a vincular els joves a la XAT, també s’ha obert vies de col-laboració entre la XAT i el Casal Familiar: servei comunitari de famílies del Casal, amb orientació laboral adreçada a les famílies.

Altres elements importants han estat la implantació del sistema de qua-litat (ISO 9001), amb procediments que permeten avaluar la satisfacció de les empreses i que potser repercutirà sobre l’ampliació de la borsa a empreses de sectors diversos.

Activant-se per ser competents

Les inèrcies nascudes d’experiències de fracàs escolar solen acompa-nyar les biografi es dels joves, llastant el seu progrés i duent-lo a situ-acions de risc, una situació que només es pot trencar tastant petites experiències d’èxit i vivències intensives d’aprenentatge. El jove ha de viure el seu itinerari d’inserció com un procés estimulant, com un repte que el comprometi i el reconciliï amb fets i experiències passades. Hi ha d’abocar tots els seus recursos personals.

Cal consolidar o recuperar competències instrumentals, bàsiques i transversals, entre les quals destaca el capítol de la llengua, sense les quals no podrà accedir als recursos ordinaris de formació ocupacional. Desenvolupar aquestes capacitats comporta un procés d’estructuració personal i una maduresa en la presa de decisions.

Una resposta: un itinerari amb companyia

Aquests joves en risc d’exclusió sociolaboral necessiten vincular-se a experiències de treball, amb un itinerari personalitzat i diverses accions de suport. D’aquesta possibilitat de personalitzar les accions grupals dependrà l’efi càcia de la inserció. El recurs ha de tenir la capacitat

| Xarxa d’Accés al TreballFormació i Inserció Social i Laboral

El/la jove, protagonista del seu itinerari|

El servei ha cobert les places per damunt, fi ns i tot, de la seva capacitat idònia

|El 65% dels joves becats aproven totes les assignatures a fi nal de curs

|


La Samira ens explica la seva història

“Quan vaig arribar al Casal, mai no vaig pensar que tindria tanta importància en la meva vida... Havia deixat els estudis i havia renunciat a creure en els somnis que tenia quan vaig arribar a Barcelona, ara fa 9 anys, des del Marroc. Aquesta ciutat em va semblar tan i tan diferent... Al Casal he après a comunicar-me d’una manera apropiada amb la gent, a confi ar en mi mateixa i en les meves possibilitats. Vull destacar el treball que fan els educadors del Casal, però especialment la meva educadora, que va insistir que estudiés. Ara estic estudiant un Grau Mitja d’Administració i treballant al mateix temps. Vull donar les gràcies a tota la gent que ha confi at en mi.”


d’adaptar la seva metodologia –la que recull tota la nostra experièn-cia– per abordar situacions d’atur complexes o d’una inactivitat multi-factorial que no es pot esmenar des de plantejaments estancs.

Les entrevistes individuals ens permeten acollir i diagnosticar, per des-prés dissenyar un Itinerari d’inserció laboral que es pot concretar tant en mòduls de transició al treball com en l’aprenentatge de tècniques de recerca de feina o la formació tecnicoprofessional (amb els Mòduls de Capacitació en Mosso de Magatzem, per exemple).

El Programa individualitzat d’Inserció Laboral (PIL) defi neix al jove quin ha de ser el seu paper, el de protagonista. En aquest moment inicial detectem quins joves tenen prou capacitats per accedir a altres recursos de la xarxa d’atenció, a fi d’adequar i centrar el projecte en aquell que necessita una resposta més específi ca.

La mediació que respecta la comunicació treballador-empresa també permet resoldre confl ictes, i el treball grupal de suport permet compar-tir les situacions personals i comentar aspectes del món laboral, refor-çant les capacitats i les habilitats relacionals.

El circuit i la borsa d’empreses

Si l’evolució del/la jove ho permet, pot iniciar les entrevistes laborals amb les empreses que ofereixen llocs de treball del perfi l adequat i després començar la seva experiència laboral, orientada a ajustar el lloc de treball i el seu perfi l personal-professional. En aquest cas, la formalització del conveni de pràctiques és tant un element legal com una metodologia d’intervenció educativa que estableix objectius i fi tes que cal assolir. La borsa d’empreses crea una xarxa mediadora entre els joves de baixa ocupabilitat i les empreses que volen fer compatibles els seus objectius productius i la participació en una iniciativa social.

Aquest any 2006, ens hem plantejat l’ampliació de la borsa de treball amb nous sectors d’ocupació (comerç, manipulats i missatgeria i repar-tidors), així com dels serveis que ofereix la XAT pel que fa als itineraris d’inserció; tot per adaptar-nos als requeriments del mercat de treball actual.

Les beques: Un ajut amb efectes multiplicadors

L’objectiu principal es facilitar l’accés i continuïtat al sistema d’ense-nyament reglat i ocupacional per millorar l’ocupabilitat de joves entre els 16 i els 25 anys en situació de desavantatge social a curt, mig i llarg termini, d’acord amb l’itinerari individualitzat d’acompanyament a la inserció pactat i consensuat amb cadascun d’ells.

Hi ha hagut un total de 28 persones becades i s’ha produït una millora de resultats, vinculada al reforç i a l’acció tutorial. D’aquestes, 25 con-tinuaran estudiant el curs vinent, malgrat la pressió constant que solen tenir per incorporar-se al món laboral i generar ingressos a les famílies.

Amb les beques hem intentat, enguany especialment, donar oportuni-tats (sense oblidar els nois) a les noies, ja que aquestes normalment es troben amb més difi cultats per aconseguir un permís de treball i perquè per a elles el mercat laboral sol ser encara més precari.

Finançament del projecteCost global del projecte: 151.707,06 eurosNúm. usuaris: 401


Mòdul de Capacitació Laboralen Mosso de Magatzem

En el marc de la Xarxa d’Accés al Treball i del perfi l dels joves que reben el seu servei, aquest mòdul els ofereix formació real de tre-ball, potenciació de les seves actituds i aptituds professionals, ca-pacitant-los per exercir com a mossos de magatzem i reponedors, amb la fi nalitat d’aconseguir una ràpida incorporació al mercat de treball, una inserció que depèn, és clar, del perfi l de cada jove.

La característica d’aquest mòdul, la formació directa en un entorn de treball real, a l’empresa Colell, i la seva capacitat inseridora a curt termini, té una gran potència dinamitzadora i motivadora, i el jove estableix lligams laborals i incorpora hàbits molt profi tosos. L’apre-nentatge passa per diferents estadis que contemplen tots els proce-diments de treball i els aprenentatges que calen en un magatzem.

Finançament del mòdulCost global del projecte: 41.925,85 eurosNúm. usuaris: 31



56% 44%

66% 34%

Més formació sempre és sinònim de més oportunitats

|


El projecte pren sentit en el marc de les necessitats a què respon el conjunt de serveis d’inserció del Casal dels Infants del Raval. Per tant, es parteix de l’atenció específi ca a les necessitats que mostren els joves que es troben en situació de risc i de la metodologia adaptada a les seves característiques.

La Formació Ocupacional en Paleta dota aquests joves d’un ventall de coneixements que els permetran un ràpid accés al treball en uns sectors i en uns ofi cis especialment adequats als seus perfi ls. En aquest cas, l’activació professional, començar a treballar --quan les circumstàncies ho aconsellen--, és prioritari.

Una resposta concreta i activadora

Cal una intervenció o suport que faciliti aquests joves l’adquisició d’hà-bits bàsics i de reivindicació del valor de l’esforç que els permeti accedir al món del treball.

La Formació Ocupacional en Paleta, l’any 2006, ha vist fi nalitzar un curs, el 28 de febrer, i començar-ne un altre, el de 4 de desembre.

La primera fase d’aquests cursos sempre és de formació bàsica i es desenvolupa a les instal·lacions de l’entitat. Inclou els mòduls tècnics d’electricitat, fontaneria i construcció, així com sessions introductòries a la pintura i el pladur. Setmanalment, els joves reben formació en llen-guatge i matemàtiques, així com sessions d’orientació laboral.

La segona fase del curs es basa en les brigades de treball, que en el primer curs es van iniciar el 2 de gener del 2006 i van durar fi ns al fi nal del curs. Van tenir lloc amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona.

Durant aquesta segona fase, els itineraris ja es personalitzen amb vista a les insercions. De fet, en acabar el mòdul hi va haver 9 insercions --in-cloent-hi un noi en una escola-taller-- de les quals se’n feu seguiment.

El nou mòdul, iniciat el desembre, inclou taller de formació en paleta i electricitat (però només a nivell de nocions bàsiques). De les 10 perso-nes inscrites, el 70% són estrangers amb permís de treball, i la mitjana d’edat són els 17-18 anys (normalment nois que han patit fracàs esco-lar). El mòdul durarà fi ns al juny, amb 24 setmanes de formació al taller i 4 setmanes en brigades de treball.

Tots els cursos es caracteritzen pel bon treball que es fa per assumir habilitats transversals, moltes basades en la responsabilitat, tant indivi-dualment com en grup. Tothom ha de tenir cura de netejar i retirar la runa, de mantenir en bon estat les eines i d’arribar a classe puntual-ment.

ADIGSA: “Posa’t a Punt”

Aquest programa ens permet fer una reserva específi ca de places per a la contractació de joves en situació de risc social en obres licitades per ADIGSA. A més de garantir unes places, compleix estrictament el Conveni Col·lectiu de la construcció (mesures de seguretat i higiene en el treball, horaris, sous, pagament d’hores extres...) i dóna opcions de continuïtat d’un any, la qual cosa garanteix una veritable transició tutelada al mercat de treball ordinari, amb el seguiment del jove de manera coordinada entre l’empresa constructora, els tècnics d’Adigsa i


| Formació Ocupacional en PaletaFormació i Inserció Social i Laboral

El català s’incorpora amb naturalitat a la formació bàsica

|


el tutor del jove. Les empreses constructores poden acabar incorporant el jove en plantilla.

La potència del programa posa damunt la taula l’esforç que suposa per al projecte, en concret per als tutors, atendre adequadament el segui-ment educatiu exhaustiu de cada jove, amb visites periòdiques a peu d’obra durant tot un any.

Una prova per a la metodologia: l’heterogeneï-tat i el canvi

Les característiques dels joves estan començant a diversifi car-se, la qual cosa si bé té aspectes molt positius, posa a prova l’adaptabilitat de la metodologia. S’observa l’augment de diversitat d’origen (que ara re-fl ecteix millor la realitat del barri), de diversitat en el domini de llengua, de diversitat documental, de grau de maduresa, d’edat...

Aquestes circumstàncies prèvies infl ueixen, és clar, sobre els resultats de la inserció i obliguen a adaptar la metodologia tant com sigui possible. La capacitat d’atendre necessitats íntegrament s’expressa, per exemple, en l’abordatge dels diferents aspectes formatius, tant els tècnics com, sobretot, els continguts transversals (llengua, hàbits...). Aquests aspec-tes són els que, més enllà de l’èxit en la primera feina, aporten al jove valors fonamentals, que pel fet d’anar vinculats a la maduresa personal li serveixen per a tota la seva vida professional i el capaciten per accedir a qualsevol sector laboral.De moment, però, l’ànim integral del projecte no arriba, com voldria,

a tractar les difi cultats personals i familiars de manera tutorial. És un aspecte obert a estudi.

Aquest any, i atesa la receptivitat que hem detectat en els joves, s’ha pogut anar introduint amb naturalitat el català en determinades activi-tats grupals, i caldrà estudiar el seu ús transversal en properes edicions, tot i que sempre estarà determinat per la composició del grup i pel seu nivell de competència lingüística.




Cinc joves ja treballen i quatre estan en procés de fer-ho

|

Assolir la maduresa personal, un valor de primer ordre per al treball

|

99% 1%


En el marc dels serveis d’inserció laboral, el Mòdul de Capacitació Labo-ral en Ajudant de Cambrer/a representa la possibilitat per als joves amb difi cultats d’inserció i d’accés a cursos normalitzats, d’aconseguir una ràpida activació laboral en un sector molt dinàmic, adaptable a diversos perfi ls, que té la virtut específi ca de no discriminar per gènere i que accepta bé la formació --molt integral-- al mateix lloc de treball.

Una resposta contrastada

Davant d’un sector dinàmic i molt obert a incorporar personal jove en les seves plantilles, que contempla diversos nivells de qualifi cació pro-fessional adequats per a joves de diferent perfi l personal i competen-cial, el Casal dels Infants del Raval ja fa anys que ofereix, als joves amb difi cultats per trobar feina, formació que els permeti inserir-se en el sector de l’hostaleria, i ho fa garantint especialment la igualtat entre nois i noies. Donem resposta al col·lectiu de noies que no poden accedir a altres recursos de formació professional de l’entitat.

Els joves arriben al mòdul per derivació d’altres projectes del propi Casal, però també per demanda d’entitats (centres de serveis socials, departa-ments de protecció i justícia juvenil i altres organismes que treballen amb joves en risc amb els quals l’entitat es coordina). També hi ha demandes directes de joves que ens coneixen a través d’altres projectes o d’amics.

Per establir la transició sociolaboral, es motiva i estructura la transició al treball mitjançant l’accés a empreses d’hostaleria, la qual cosa per-met abordar la globalitat de factors de risc del jove i que la inserció i qualifi cació professional tingui un calendari de mitjà i llarg termini. Són empreses interessades en combinar la seva tasca empresarial amb la millora social que permetrà incorporar els joves atesos als seus proces-sos de selecció.

Què s’aprèn i com?

En el 2006, s’ha ampliat la temporalitat del Mòdul de Capacitació Labo-ral en Ajudant de Cambrer/a per poder donar millor resposta als joves amb major difi cultat d’inserció. Ara el mòdul consisteix en 6 setmanes de tecnifi cació bàsica en alternança amb les empreses i 4 setmanes de pràctiques (anteriorment era de 4 setmanes de tecnifi cació bàsica i 3 en període de pràctiques).

La programació es fa a mida i segons el perfi l d’entrada del grup. El mòdul és diari, de dilluns a divendres i de 10 h a 14 h, i setmanalment es fan tutories individuals.

La inserció laboral podrà donar-se en qualsevol moment de l’itinerari, sempre que s’hagi assolit el perfi l adequat, la qual cosa vol dir dominar tot un seguit d’aspectes que passen pel coneixement i l’organització de l’espai, de les coses (taules, estris, maquinària, coberteria, cristalleria, estovalles, tovallons... cartes, menús), i del temps (planifi car-se els torns i el ritmes de treball, el descans setmanal…). La dinàmica material del treball demana interpretar i tramitar comandes, aprendre a parar


En Melvin ens envia nois perquè es formin, com ell ho va fer

El Melvin Darine de la Cruz és un jove dominicà que va arribar al Casal uns mesos abans de fer els 16 anys. Va arribar per mitjà del Pla Integral del Casc Antic. I des del servei d’orientació, ateses les seves característiques (només tenia permís de residència), es va derivar al tastet d’ofi cis.

Mentre se sol·licitava la nacionalitat per arrelament (més de 10 anys), va acudir al recurs regularment, però un cop acabada aquesta fase, es desvinculà del Casal. Mesos després hi va tornar amb la demanda de fer un curs d’hostaleria. Hi va obtenir excel·lents resultats en assistència, atenció i aprofi tament, i després va fer pràctiques en un restaurant de Barcelona on, després, va ser contractat.

| Mòdul de Capacitació Laboralen Ajudant de Cambrer/a

Formació i Inserció Social i Laboral

Una formació que activa integralment|

Les insercions de les dones s’acosten cada cop més al 50%

|

Un repte dinamitzador de les capacitats: aptitud, actitud, habilitats...

|


i desparar taules, i requereix control i compromís amb les rutines que exigeix la higiene i seguretat en el treball, que abasten la manipulació adequada d’aliments, dels locals i de personal (uniformes, davantals...). Tot plegat sense oblidar les aptituds ètiques, bàsiques en el tracte amb els clients o companys, en el treball en equip, en la cura de la imatge personal...

Totes aquests habilitats s’assoleixen a partir de l’activació de recursos, aptituds i actituds personals, des de les habilitats motrius a les mentals o de matemàtica funcional (comandes, pes i volum en receptes...) i, lò-gicament, qüestions com l’expressió (verbal i no verbal) i la comprensió o la terminologia de l’ofi ci.

Al llarg del procés, també es promou el coneixement del sector pro-fessional i de les feines diverses que integra, al qual s’arriba visitant empreses i xerrades amb professionals.

En acabar el curs, l’aspirant sap preparar i muntar l’àrea de bar/ca-feteria, seguir les normes establertes a fi de donar un servei amb la màxima qualitat i rendibilitat. Pot sol·licitar les mercaderies que siguin necessàries per cobrir las exigències de producció, emmagatzemar les mercaderies en perfecte estat fi ns a la seva utilització. En la relació amb clients, pot preparar, presentar i assessorar sobre tota mena de begu-des, aperitius i canapès, i, en defi nitiva, acollir els clients de manera que se sentin ben rebuts i atesos, servint els aliments i les begudes d’acord amb les normes de servei.

Empreses, Casal... en xarxa

El treball de prospecció realitzat al territori posa de relleu un interès creixent per part dels empresaris d’implicar-se i participar en un projec-te social. Els empresaris del barri s’han ofert com a col·laboradors en el desenvolupament del projecte, tant en el procés de formació com en la incorporació dels joves atesos en els respectius processos de selecció. Podem dir que la bossa d’empreses col·laboradores en el sector ja està consolidada i que recorren a nosaltres quan necessiten joves per cobrir llocs de treball.

Quan l’empresa ofereix llocs de treball immediats, s’activa el protocol d’inserció amb els recursos de tutoria del jove o de seguiment de la feina, per ajudar ambdues parts a solucionar possibles difi cultats i tam-bé per provar de resoldre aspectes burocràtics i de documentació del treballador.

Rest. Alba Granados, Rest. Alba Paris, Cafeteria Moka, Rest. Casa Fer-nandez, Rest. Casa Leopoldo, Candela Raval, Rest. Can Campanya, Rest. Dante Gori, Rest. Don Pelayo, Rest. El Submari, Rest. Els Fanals, Rest. Els Tres Bots, Rest. Fernandez, Granja Viader, Hotel AC Miramar, Hotel El Castillo, Rest. Irati, Rest. Planterspunch, Rest. Sagardi, Rest. Sagardi Maquinista, Rest. Sagardi Argenteria, Rest. Segarra.




Ara en Melvin du 2 anys de contracte al restaurant i ja en gestiona la bodega. A més, s’ha independitzat, s’ha casat i és pare d’una nena. En Melvin, ens envia sovint nois al Casal perquè es formin, com ell va fer.

El mòdul està activat al 100% de les seves possibilitats i amb un 80% de resultats asso-lits

|

83% 17%

El treball en l’hostaleria millora l’ocupabilitat integral dels joves

|

22 restaurants formen part de la borsa d’em-preses fi xes de l’entitat.

|


La geografi a del projecte ja ens mostra uns indicadors d’ocupació (una gran part de la població ni tan sols està inscrita en els serveis de suport a l’ocupació) i desigualtat socials que avalen la concentració de factors de risc d’exclusió social.

És un projecte d’àmbit prelaboral, de caràcter motivador, que té la fi na-litat de capacitar els joves amb baix nivell d’activació i manca de model o expectativa professional i formativa perquè puguin iniciar un itinerari de qualifi cació professional com a via de promoció personal i social.

La moto i els ofi cis: una resposta estratègica

Mitjançant el dMoto s’ofereix al jove un espai obert de motivació, orien-tació i vinculació amb vistes a la capacitació professional, ja sigui mit-jançant la formació o bé iniciant un procés de recerca de feina, sempre amb un seguiment posterior. El caràcter més informal i relaxat suscita la seva confi ança i té la virtut de captar i vincular. La seva funció bàsica és, doncs, fer de pont entre la situació d’inadaptació i exclusió i la in-serció en els circuits normalitzats de formació i inserció, dinamitzant els aspectes motivacionals del jove.

L’activitat prelaboral i sobretot el treball futur han de ser vehicles de normalització que allunyen el jove dels treballs precaris i sense qualifi -cació i que el poden motivar per acostar-se, després del dMoto La Mina, a recursos de formació.

El taller vol incidir en les competències relacionades amb la capacitat del noi d’adaptar-se a un recurs formatiu ocupacional. Per ella mateixa, la mecànica de motos activa actituds i admet generosament la compa-nyia de coneixements transversals i instrumentals valuosos per a qual-sevol feina futura.

El tastet d’ofi cis pretén situar pràcticament el jove davant els ofi cis, oferint-li experiències d’èxit. La seva varietat i diversitat fa atractiva la proposta: pintor, lampista, electricista, paleta, mosso de magatzem, muntador de mobles... Enguany, des del tastet d’ofi cis s’ha col·laborat en altres projectes del Casal, preparant les tanques de fusta per l’espai

| dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a jovesFormació i Inserció Social i Laboral

Una vivència intensiva, un procés estimulant i un repte comprometedor

|

Una activitat dinamitzadora i a la mida de les seves possibilitats

|



materno-infantil del Centre de Dia de Justícia Juvenil, col·laborant amb altres entitats en el marc de les brigades de treball...

Mètode: integració i efi ciència

Si el treball tutorial és un element bàsic que permet accions individuals d’orientació, derivació a recursos formatius, seguiment del procés for-matiu o d’inserció, les dinàmiques grupals, amb treball instrumental, classes teòriques, mòduls d’orientació..., permeten incrementar les ca-pacitats comunicatives i de socialització, com és el cas del blog generat des del taller de mecànica de motos, que ha esdevingut una eina de difusió i de seguiment del que s’ha fet que permet treballar altres capa-citats, promovent la relació amb els altres.

Però sempre han de ser els mateixos joves els actors principals del seu procés, amb els ajuts que calguin per evitar la monotonia, afavorint l’atenció i la motivació.

L’acció, en tot moment, és integral, perquè incideix en els diferents as-pectes de la situació d’exclusió sociolaboral d’alguns joves. Ha de ser integral perquè abordem problemàtiques multidimensionals, davant de les quals de res no valen les respostes fragmentades.

L’efi càcia en la incorporació a un itinerari formatiu qualifi cador o a la inserció dependrà en gran mesura de la capacitat de personalitzar l’iti-nerari en cada cas, fent-lo progressiu, avaluatiu i estructurador de la maduració professional i personal del jove.

Creant xarxa a La Mina

Un element que cerca efi ciència i que caracteritza el dMoto és la volun-tat de vincular, en l’acció, les diverses entitats formatives, socials i cul-turals del barri, a fi d’establir unes bases comunes per a la intervenció amb el col·lectiu de joves en risc d’exclusió social.

L’Escola d’Adults, Escoles Taller i altres recursos formatius de la xarxa, tant de la ciutat de Sant Adrià del Besòs com de Barcelona, aporten el seu suport als itineraris dels joves.

Si el Consorci del Barri de La Mina hi aporta fi nançament, i el Casal hi aporta professionals, gestió i infraestructura; si les entitats de la xarxa social hi posen coneixement i estratègies i l’IES La Mina cedeix espais i altres recursos; si la Guàrdia Urbana dota de motocicletes el taller...

aleshores podem parlar d’una ciutat en xarxa i en complicitat educa-dora.



Entre l’exigència i la fl exibilitat|

El barri, també, com a font de solucions|


80% 20%


El projecte atén persones derivades de la Direcció General de Justícia Juvenil que han de complir una mesura judicial de Centre de Dia. L’ob-jectiu és que, partint d’una problemàtica complexa, puguin compatibi-litzar el compliment de la mesura amb una formació integral que activi la seva capacitat d’ocupació i, alhora, de maduració personal. Només d’aquesta manera, amb una intervenció socioeducativa, el tractament del delicte comès pot esdevenir una oportunitat real d’assolir la inte-gració.

La resposta: un mètode, uns objectius integrals

La mesura judicial està relacionada amb el delicte i cerca l’assumpció de la responsabilitat i, quan és possible, la reparació del dany causat, però també que la persona adopti altres regles de conducta, prenent consciència del valor de la norma social i de la conseqüència dels seus actes.

De manera més àmplia i profunda, les mesures socioeducatives volen activar proteccions, vincles socials i un desenvolupament integral del menor o la menor que permeti afavorir la integració i prevenir la reinci-dència. Cal abordar els valors i les expectatives del jove, el seu projecte vital, l’escolarització o la formació, la inserció sociolaboral, l’entorn fa-miliar o el grup d’iguals.

Un procés de maduració

El punt de partida d’aquests joves és molt irregular i cal una transició abans de participar en un entorn estructurat. Els hàbits, actituds i ex-

pectatives estan determinats pel confl icte social, la desestructuració, la inmediatesa i la provisionalitat que han desenvolupat com a eina d’adaptació a la seva situació.

L’acollida-diagnòstic determina les difi cultats (acceptació de la mesura, actitud general, factors clau del delicte...), les capacitats, els interessos i les potencialitats dels joves. És indispensable adequar la metodolo-gia, el disseny del projecte i el pla de treball a cada menor, i res no serà possible sense l’acceptació, participació i implicació del menor en l’aprenentatge.

Només des dels seus propis confl ictes interns pot haver-hi un punt d’in-fl exió en la seva biografi a, el trencament d’una fatalitat, la sortida d’un cercle tancat.

Un ventall de serveis

Amb aquests objectius integrals, l’entitat actua amb una constel·lació de petits serveis i recursos adreçats a la formació bàsica, la promoció personal i la qualitat de vida per a la inserció social.

Els itineraris personalitzats d’inserció sociolaboral i de desenvolupa-ment personal es poden nodrir de tot un ventall de serveis i activitats que permeten treballar aspectes prelaborals (taller prelaboral), oferir un espai educatiu a joves, (competències instrumentals, informàtica, segu-retat i higiene en el treball...), que no poden accedir a d’altres recursos per no complir les condicions d’accés o per difi cultats en l’adaptació (hàbits laborals, orientació laboral...).


| Centre de Dia de Justícia JuvenilFormació i Inserció Social i Laboral

Des d’un mateix per sortir del cercle tancat|

Del fet delictiu a l’oportunitat d’integració|


El taller prelaboral es fa matí o tarda amb un educador referent i un tècnic i hi ha sessions teoricopràctiques, tutories, sortides formatives i si és possible, mòduls de capacitació laboral. Es pot accedir a experiències de treball i coneixements de les tasques de l’ofi ci de mosso de magat-zem, ajudant de cambrer/a o auxiliar de manteniment d’edifi cis, en un temps molt breu i en un entorn de treball real. Així, es pot aconseguir la inserció laboral a mitjà o curt termini en funció del procés individual de cada jove.

No s’obliden, però, altres aspectes molt importants, com són les acti-vitats de lleure (convivències, activitats esportives, xarxa de relacions, experiències de relació entre iguals), la possibilitat de recuperar l’esco-larització i aconseguir el graduat en l’ESO, l’aprenentatge de la llengua per a joves immigrants o beques a la formació reglada postobligatòria.

Mòdul maternoinfantil

Atès l’especial perfi l de les noies gitanoromaneses, la metodologia s’ha adaptat a aquest col·lectiu per aconseguir crear vincles i relacions de confi ança mitjançant espais no formals com a aposta per sortir dels carrers i de la mendicitat, i també infl uint en els famílies i promovent l’escolarització.

S’han potenciat els serveis entorn de les tasques de la vida quotidiana, per afavorir que les mares puguin parlar d’aquells temes que els preo-cupen tant respecte la criança dels fi lls com en el seu projecte vital. Per això el mòdul maternoinfantil insisteix en la cura dels infants pel que fa als hàbits alimentaris, la higiene, l’estimulació i l’afectivitat. Es procura sensibilitzar les mares sobre la necessitat d’atendre la primera infància, provant de prevenir, detectar i fer el seguiment de possibles situacions de risc sociosanitari, tant en el camp de la infància com en l’àmbit fa-miliar, amb els capítols de planifi cació familiar, consultori ginecològic, control de la natalitat, mètodes anticonceptius.

També reben assessorament sobre recursos i serveis socials, en temes d’immigració i documentació, a part dels recursos generals de formació en l’aprenentatge de la llengua...

El seguiment i la tutoria

Cal garantir el seguiment de l’itinerari un cop fi nalitzada la mesura ju-dicial per consolidar els aprenentatges, la gran quantitat de variables desestabilitzadores de l’entorn i de situacions encara no resoltes, que ha de permetre reconduir alguns fracassos i prevenir-ne d’altres. Això

s’aconsegueix mantenint la vinculació al Casal un cop fi nalitzada la mesura judicial. La continuïtat voluntària del procés per part del menor és el millor indicador possible de l’èxit del Centre de Dia, a la vegada que aporta certes garanties per a l’allunyament de conductes delictives i dinàmiques d’exclusió social.

El treball continuat que s’ha dut a terme amb el col·lectiu de noies gitanoromaneses, ateses les seves especials característiques, amb tots els trets de formació maternoinfantil i sociosanitaris que comporta, ha permès adaptar la metodologia de manera específi ca. L’any vinent això permetrà, mitjançant el suport de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), posar en marxa un projecte específi c per atendre aquest col·lectiu.




L’èxit del projecte: vincular el menor o la menor després de la mesura

|

12 persones han rebut un seguiment perso-nalitzat

|

Del temps d’obligació al temps d’aprenen-tatge i reinserció

|

44% 56%


Entra en Xarxa confi gura un espai que utilitza les noves tecnologies, la força del grup i la transmissió de coneixements entre iguals per facilitar la inclusió social de les noies joves immigrades del barri del Raval --sovint “invisibles”--, facilitant-los, en aquest context, l’accés a la xarxa de recursos que ofereix la ciutat, tant a nivell d’inserció social com de formació.

Responent en xarxa i en clau de gènere

Les noies inactives i invisibles poden detectar-se en l’alt índex d’aban-donament escolar dels instituts del barri i arran de la tasca de detecció dels educadors de carrer, però també com a fruit de les diferents accions que el Casal desenvolupa sobre el territori i que tenen la virtut d’atreure les noies, com l’Aula de Llengües i Formació, per exemple. Per tant, constatem que la doble discriminació, ser dona i immigrant, re-lega les dones al treball reproductiu i privat o a l’economia submergida.

Respondre al desequilibri manifest que viuen les noies reclama un en-focament de gènere, en un itinerari intensiu que trenqui amb la situació d’inactivitat, que tingui una estructura capacitadora i que permeti a les noies un accés al mercat laboral en igualtat de condicions i la superació de situacions de risc d’exclusió social.

L’acció s’estructura en forma d’itineraris individualitzats i amb fl exibi-litat d’horaris per donar cabuda als diferents perfi ls de noies. Per això,

el mòdul d’orientació laboral personalitza els itineraris segons les de-mandes de les noies (canals i xarxa social per a la cerca de feina, pla de treball, selecció de personal, currículum per competències...) i el mòdul de millora de l’ocupabilitat es treballa en dues o tres sessions de dues i mitja a tres hores.

Els continguts abasten diversos capítols: alfabetització informàtica, co-neixement sobre com cercar feina mitjançant les noves tecnologies, co-neixement de les àrees i sectors del mercat i la formació necessària per accedir-hi. Però també s’hi incorporen matèries instrumentals per a la inserció laboral i la inclusió social, com ara llengua castellana, llengua catalana, càlcul funcional...

Però els aspectes formatius no es limiten a això, sinó que tracten direc-tament problemàtiques de gènere, relacionades, per exemple, amb la violència de gènere o habilitats socials imprescindibles, com la partici-pació i la capacitat de decisió. També hi ha mòduls sobre la situació de la dona i el mercat de treball i un, de molt signifi catiu, centrat a pre-sentar-los diferents models de dones: la pròpia mare, dones immigra-des nouvingudes, dones empresàries, dones que es dediquen al treball productiu i dones que es dediquen al treball reproductiu.

El grup, el territori de la possibilitat

Tota la formació es referencia en el grup, establint dinàmiques de cohe-sió i autoconeixement que seran també importants en les fases de su-port a la inserció i d’intercanvi d’experiències, sobretot de les noies que ja tenen experiència a les que tot just comencen. La dinàmica de grup fa possible analitzar els sistemes culturals de referència i el bagatge social que aporten les joves des de la seva pròpia cultura, però també permet aprofundir en el coneixement de la cultura de la societat d’acollida, cre-


| Entra en XarxaFormació i Inserció Social i Laboral

Cal empoderar les noies, fer-les conscients del seu valor i capacitat

|

L’Hannae, contenta d’haver estudiat

La Hannae Boytour, de 18 anys, va arribar al nostre país ara en fa tres per estar-se amb la mare (vivia al Marroc amb el seu pare i germans) i es va començar a relacionar amb el Casal esporàdicament mitjançant el Casal Jove Atlas. Com que als 17 anys va deixar l’escola sense acabar la secundària obligatòria, va demanar ajut al Casal per cercar feina i, després d’una assistència intermitent, es va comprometre seriosament amb l’Entra en Xarxa, on va començar a aprendre català i a practicar esports.


ant xarxes de relació entre una i altra i fent més permeables les xarxes existents, creades, sobretot, en funció de l’origen.

Només aquesta resposta crítica des del grup de referència permet qües-tionar allò que limita les possibilitats de les noies, com els rols soci-alment atribuïts a homes i dones i la identifi cació de la discriminació de gènere, i potenciar des de l’acompanyament de les iguals, el valor del treball i el mateix reconeixement i valoració del treball reproductiu, domèstic i de la cura afectiva.

Eines del grup: www.entraenxarxa.com

L’acció de suport mutu i de formació troba en la pàgina web un ele-ment motivador que és també expressiu de l’horitzontalitat relacional i la participació igualitària. El web actua, doncs, com a nexe d’un grup virtual de joves que esdevé il·limitat (les que hi ha, les que hi han pas-sat, les que s’hi incorporaran). Permet que les noies coneguin en temps real les activitats que es duen a terme i crear una xarxa de suport a la inserció laboral.

Però també és l’espai-altaveu que permet fer “visible” aquest col·lectiu, que li dóna existència pública. D’altra banda, facilita l’accés a tots els recursos que hi ha a la xarxa, com a via que facilita l’autonomia i element per combatre l’exclusió. A més, facilita i potencia les comuni-cacions amb altres grups i centres semblants i també difon el projecte entre persones, com els professors d’instituts o centres escolars, molt vinculades a la problemàtica.

Noves oportunitats de formació, en complicitat amb les famílies

Una fase del període formatiu es fa dins de l’empresa, mitjançant un conveni de pràctiques. Durant aquest període, la jove desenvolupa les competències adquirides en el programa formatiu i la competència pro-fessional en relació amb una ocupació determinada i al lloc mateix de feina.

Enguany, cal destacar que vuit noies han realitzat el primer mòdul d’au-xiliar administratiu amb el suport de Randstad, que n’ha validat i confi r-mat la continuïtat. També s’ha fet un mòdul de comerç amb la Fundació Adecco, que tindrà continuïtat amb pràctiques per a la inserció, i un de monitora de menjador, a partir de l’Agrupació d’Entitats de lleure

ACELLEC, que reuneix a les empreses més importants del sector, també amb possibilitat de pràctiques.

Un altre element clau del projecte, que ampliem tant com ens és pos-sible, són les empreses. En aquest sentit, ens esforcem per obrir-nos als sectors sensibles a la incorporació de les joves, donant prioritat a les empreses que les permetin desenvolupar-se professionalment, a les quals mantenim informades del perfi l i característiques de les noies que poden accedir al treball.

La intervenció prop de les noies, com hem vist, és clarament multimeto-dològica. En aquest context no podem oblidar les famílies de les noies, a les quals cal informar, sensibilitzar... i amb les quals cal fer mediació perquè facilitin, o no s’oposin, a la formació de les noies i al seu procés d’integració en el món del treball.




El web com altaveu i lloc virtual de trobada|

Ser dona i ser immigrant: una doble discrimi-nació

|

15 noies realitzen pràctiques en empreses|

68% 32%

Enguany, la Hannae ha fet el curs de monitora de menjador i ha participat en diverses activitats formatives i de lleure. La seva actitud positiva i la millora dels seus hàbits l’han fet créixer en domini de la llengua i altres competències. Gràcies a les pràctiques que ha fet arran del curs, ara podrà accedir a un contracte per a persones amb residència per reagrupament familiar i començarà a treballar com a monitora de menjador en escoles.

Diu que el Casal l’ha ajudat i l’ha animat a aprendre l’ idioma i a espavilar-se per formar-se. Explica que ha après informàtica, català, castellà... Ara coneix molta més gent i es pot fer entendre a tot arreu, i ha ampliat el seu grup d’amics, que ara, a més de magribins, com al començament, també el formen nois i noies autòctons.


Aprèn i Treballa és un projecte posat en marxa per sis entitats del país que cerca l’activació de joves que es troben en situació de risc social arran d’haver abandonat la formació i pel fet de trobar-se també allu-nyats dels circuits de formació i inserció laboral.

Recull l’experiència de projectes anteriors (dMoto o la metodologia del “Tastet d’Ofi cis”) per reformular com a metodologia d’aprenentatge i servei la combinació d’accions prelaborals i la intervenció en el medi social més proper.

Responent per motivar

Per respondre a les necessitats dels joves que abandonen l’ESO sense el graduat i sense expectatives de formació ni inserció laboral immediata, establim canals estables de comunicació amb els instituts que ens per-meten, mitjançant l’Aprèn i Treballa, abordar a temps la situació de risc a la qual aquests joves s’enfronten.

El projecte persegueix amb insistència motivar envers la formació i la tecnifi cació professional, fugint --sempre que podem i llevat que el jove tingui el perfi l adequat-- de la inserció laboral immediata, que sovint condemna els joves a la precarietat. Per aconseguir-ho, a part de tractar les difi cultats integralment, es prova d’articular beques que facilitin al jove un pont temporal dedicat a la formació. Els mòduls formatius es caracteritzen per la curta durada i la possibilitat del jove de seguir en una segona fase.

Els mòduls permeten entrar en contacte amb diversos ofi cis a un mínim de 30 joves a l’any. Aquesta formació dóna prioritat a aspectes pràctics i a serveis vinculats a accions comunitàries de millora del barri (rehabili-tació, millora d’espais o instal·lacions d’entitats o equipaments socials: associacions cíviques, de veïns, d’atenció social...). Les accions que cal fer defi neixen els continguts de l’aprenentatge, i la intervenció parteix de la responsabilització i el protagonisme del grup de treball.

Encara que Aprèn i Treballa aspira a un model d’activació efectiu, que fi nalitza en una inserció, la urgència d’arribar al fi nal no vol compro-metre l’èxit d’un primer pas sòlid i formatiu. El jove ha d’adquirir una formació que li permeti aconseguir un lloc de treball que pugui integrar en el seu horitzó personal.

En aquest sentit, Aprèn i Treballa és un projecte “llançadora”, que apor-ta les condicions perquè els joves puguin accedir al futur personal i professional que mereixen. Enguany hi ha hagut 31 persones benefi cià-ries 11 de les quals eren autòctones, circumstància benefi ciosa per a la dinàmica del grup, la interculturalitat i l’aprenentatge de la llengua.

En xarxa per una ciutat educadora

Una de les característiques diferenciadores del projecte és el fet que descansa sobre sis entitats que treballen, des de fa molt, el tema de la inclusió social en diferents territoris del país, i ho fan des d’uns idearis socials i educatius transformadors de les persones i el medi. En con-cret, es tracta del CIJCA, Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils Contra l’Atur (Lleida), Salesians Sant Jordi (Mataró), Fundació Marianao (St. Boi de

| Aprèn i TreballaFormació i Inserció Social i Laboral

Generar el desig de treballar i de formar-se|

31 persones benefi ciàries|



Llobregat), Salesians Sant Jordi de Martí Codolar (El Carmel, Barcelona), Fundació Comtal (Barri Gòtic, Barcelona) i Casal dels Infants del Raval (Barcelona). Aquestes entitats aporten la seva dilatada experiència en la intervenció social, borses de treball (1400 empreses) i un esforç del qual s’han benefi ciat 950 joves en un any.

De la coordinació de les entitats s’encarrega un grup motor amb repre-sentants de les sis entitats i del seguiment un grup format per referents educatius del projecte de cada entitat. El treball en xarxa d’entitats optimitza els recursos i millora la intervenció global sobre el territori.

Una metodologia: aprenentatge i servei social

Aquesta metodologia integra el servei a la comunitat amb l’aprenen-tatge dels continguts, competències, habilitats i valors. En fusionar la intencionalitat pedagògica i la solidària, es prova d’aconseguir no no-més l’activació de les habilitats o capacitats del jove, sinó també el revifament de la seva sensibilitat envers el seu medi social més proper, dels vincles socials i, per tant, de la seva capacitat comunicativa i so-cialitzadora. Alhora, el jove pot constatar que pot fer coses positives i experimentar l’èxit i els resultats de posar en marxa els seus recursos.

Tot plegat fa que l’aprenentatge i l’activació tinguin sentit, i que reper-cuteixi directament en la mateixa autoimatge del jove, que d’aquesta manera pot identifi car les seves capacitats reals.

Dur endavant la metodologia requereix treballar en xarxa, coordinant institucions educatives, escolars o no, amb les entitats socials, el medi més immediat al jove. Aquest fet permet que ambdues branques de la societat treballin plegades, recuperant el model de la ciutat educadora. En aquest sentit, cal destacar la fi gura del mentor d’empresa, que a

més d’aportar el saber de l’ofi ci, del professional, esdevé també fi gura referencial per a un jove sovint mancat de models professionals.

Trobant resultats

En els mesos d’implantació del projecte s’ha aconseguit, entre totes les entitats, vincular molts joves als mòduls d’aprenentatge-servei que es benefi cien de l’acció tutorial. Molts d’altres participen en mòduls d’ori-entació sociolaboral o reben seguiment postinserció...

Pel que fa a les empreses, les col·laboracions abasten des de l’establi-ment de convenis per aportar materials o assessorament tècnic, fi ns a oferir llocs de treball i pràctiques laborals o mentors d’empresa per a les tutories.

En la línia de transcendència comunitària del projecte, s’ha previst par-ticipar en la rehabilitació de la nova seu social de la Federació d’Asso-ciacions de Comerciants del Raval a partir de la mediació de Foment de Ciutat Vella. En aquesta brigada, els joves exercitaran coneixements adquirits al taller.

D’altra banda, les brigades han intervingut en diferents centres o asso-ciacions, per exemple, l’Associació Ciutadana Anti Sida de Catalunya i l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya.



Una experiència d’aprenentatge i servei dins de la comunitat

|

Que el jove “torni” a la comunitat i que aquesta el reconegui

|

L’experiència de ser socialment útil|


4% 96%


El projecte, iniciat aquest any, persegueix la formació i inserció laboral en el sector elèctric de joves en situació d’inactivitat i exclusió social, i vol fer-ho des d’un model de col·laboració empresa-entitat social posat en marxa per Unión Fenosa i el Casal dels Infants del Raval.

Una resposta integral

La resposta davant aquesta situació no pot ser altra que provar de ge-nerar entre aquests joves la demanda i el desig de treballar, una tasca prèvia indispensable per a activar realment les capacitats dels joves. El projecte vol acostar als joves experiències enriquidores, suport i ori-entació per restablir les seves habilitats personals i socials, per afavorir els processos d’inserció social i laboral. Per fer-ho, és imprescindible que el jove es faci càrrec del seu itinerari i de la seva vida i que prengui consciència de la seva realitat i capacitats.

La concreció del treball i l’energia d’Unión Fenosa

La proposta consisteix en tres mòduls de capacitació en electricitat amb una durada de 4 mesos (3 de formació i un més per preparar la deriva-ció i inserció del jove o la jove). La previsió és que cada mòdul atengui 15 nois i noies, la qual cosa vol dir donar resposta a 45 persones durant l’any.

L’aportació d’Union Fenosa és fonamental i no es limita al fi nançament, ja que també hi col·labora, mitjançant la participació d’algun dels seus

professionals, en una Jornada sobre Efi ciència Energètica, en cada mò-dul.

Finalment, concreció vol dir competències entorn de les claus de l’ofi ci (circuits, reparacions, comprovacions, mesures, treball en PVC, canale-tes, regates, traçat de conduccions), amb una metodologia operativa que té en compte les nocions bàsiques sobre l’electricitat (usos dels materials, eines...). Els joves aprenen a dibuixar croquis, a pressupostar feines i a muntar instal·lacions. La concreció de la feina no oblida les feines complementàries, com el treball amb guix, amb ciment, alicatats, fontaneria bàsica i soldadures de diferents materials.

Notes d’un mètode integral

Com és comú a tota la metodologia del Casal, es tracta d’aconseguir integrar en un sol procés, en un itinerari, la millora del nivell d’ocupació, l’orientació professional i la inserció laboral. Ateses les característiques dels nois que reben el servei, cal posar en marxa una pràctica intensa i experiencial, potenciant l’autonomia i la socialització del jove.


Activar motivant i motivar activant|

19 joves han desenvolupat els seus coneixe-ments entorn de l’electricitat

|

100% de les places cobertes en el primer mòdul

|

| Energia i TreballFormació i Inserció Social i Laboral


A aquesta integració contribueix, especialment, la intervenció en pràc-tiques en entitats o equipaments socials arrelats al territori. Un dels exemples més gratifi cants i motivadors per a nois, a més d’efi cient, va tenir a veure amb l’experiència d’intervenir als locals de l’Associació de Pakistanesos i de fer-ho conjuntament amb els nois d’Aprèn i Treballa.Sempre ens proposem que les accions tinguin un impacte real en el fu-tur dels joves, en la seva capacitat d’autoocupar-se i de promocionar-se, però també interessa que siguin accions que facin créixer la sensibilitat del jove envers el seu entorn immediat.

Tot aquest procés requereix que la metodologia que caracteritza l’en-titat aprofi ti els recursos que aporta l’empresa i la possibilitat ocupa-cional de les entitats i els equipaments socials existents al barri. Això,

unit al seguiment tutorial i a la personalització dels itineraris, permetrà assolir els objectius proposats.




Les empreses confi en en la nostra formació i s’hi impliquen

|

3% 97%


Partim d’un context general d’atur que a La Mina i a St. Adrià de Besòs pot arribar a superar en 6 punts la mitjana de Catalunya i que sempre és superior entre els joves, i augmenta en el cas de la dona.

A partir del projecte dMoto La Mina ens vam adonar que hi havia una necessitat ben clara que les dones trobessin una proposta engresca-dora de la mateixa intensitat i adaptada al seu perfi l. És a dir, hi ha moltes noies amb manca de model professional que no estan gens motivades per a la formació, que, a més, troben obstacles que difi cul-ten la seva inserció (inactivitat, inadaptació a altres mesures formati-ves...) i que tampoc no troben unes activitats prelaborals adaptades al seu perfi l.

El projecte consisteix en un taller d’àmbit prelaboral de caire motivador per a noies d’entre 15 i 19 anys, gitanes la majoria. La seva fi nalitat és activar i capacitar les joves per poder iniciar un itinerari de qualifi cació professional com a via de promoció personal i social.

Responent a les necessitats

En la cerca d’activitats específi ques que responguin a les inquietuds de les noies i que fossin potenciadores, activadores i fi delitzadores, el projecte s’ha centrat en el tema de l’atenció a les persones, un aspecte amb diverses vessants que aporta molts continguts transversals i que afecta no solament les possibilitats de dinamització professional sinó la mateixa formació personal de les noies i el seu entorn.

Aquest factor atraient i les seves oportunitats d’inserció i de pràctiques explica que les activitats proposades es vinculin a tasques en menjador escolar, activitats extraescolars, servei d’acollida, escola d’adults, moni-tora de lleure... però també contemplem el sector de l’hostaleria i del lleure, perruqueria, comerç, administració, jardineria...

Hi ha, però, una atenció especial a noies amb fracàs escolar, mitjançant un espai prelaboral i preformatiu de transició al treball o a la capacita-ció professional, per a adolescents de 16 anys en situació de confl icte o fracàs escolar que no poden accedir a altres recursos.

El mòdul de pràctiques laborals té una durada d’un mes i permet tre-ballar en un entorn real de feina i així poder avaluar aptituds i conei-xements de les diferents accions de les noies, com a aplicació del que aprenen.

Actuem, doncs, integralment sobre les necessitats de la jove: compe-tències transversals i instrumentals, actituds, hàbits, orientació, acom-panyament i formació, i ho fem mitjançant itineraris personalitzats. Es contemplen tant els aspectes laborals com els personals.

La cura de les persones i la pròpia: educació, hi-giene, salut...

La cura dels infants en un context escolar i des del punt de mira del mo-nitor, consciencia les noies de la importància d’aspectes socioeducatius allunyats, sovint, de la seva experiència, com és la importància que els


| dDones: projecte pilot ILO-CHAVÍFormació i Inserció Social i Laboral

Calia una proposta prelaboral a la mida de les joves

|

Un 90% de les joves valoren positivament el projecte

|


infants vagin a escola, les tasques del menjador escolar (hàbits, salut, higiene), les activitats extraescolars... Aquests són elements transver-sals que elles mateixes han d’aprendre i valorar.

D’altra banda, paral·lelament de tot això, la jove incorpora coneixe-ments bàsics de llengua, matemàtiques..., es potencia en tutoria la transició laboral de les adolescents amb problemes d’escolarització. Els aspectes d’autonomia personal i seguretat personal prenen una relle-vància central.

D’altres elements acompanyen la formació necessàriament: mobilitat i xarxa de transports, coneixença d’entitats culturals, socials, formati-ves i laborals del barri, imatge personal, habilitats expressives. I, sovint atenent peticions de les noies, la “calu” de gènere: violència de gènere, cultura gitana, sexualitat...

Qüestió de mètode

En aquest sentit, el projecte segueix les pautes habituals, amb detec-ció inicial d’interessos i expectatives per acordar compromisos. La fase posterior aborda la formació teòrica i els temes instrumentals i d’au-tonomia personal, establint contactes tant amb els professionals com amb la família de les joves per fer més planer el camí i unifi car esforços. Aquesta fase contempla el mòdul de pràctiques, per desenvolupar un procés d’inserció social.

A partir d’aquest moment es produeixen les derivacions oportunes en funció de les necessitats de la jove i de les capacitats assolides, sempre donant prioritat a l’opció d’incrementar la formació amb vistes a garan-tir millor l’èxit d’inserció posterior.

Tot plegat es du a terme dins d’un marc tutorial, d’avaluació i segui-ment, i s’utilitza com a recursos dinamitzadors i de suport, el treball en grup, l’entrevista, les assemblees, les activitats de socialització... eines que potencien el diàleg, el respecte, la tolerància i la motivació de cada noia des del mateix grup d’iguals.

Cal destacar, també, la participació en el projecte de diverses entitats experimentades i compromeses en el treball als barris. En aquest cas, el Casal dels Infants del Raval treballa amb la complicitat i la col·laboració del Consorci de La Mina, els Serveis Socials i el CEIP de la Mina.




S’han dut a terme 28 itineraris, 8 dels quals ja s’han completat

| 96% 4%


Persones

Centre Obert Infantil 190Centre Obert 12-16 51Casal Familiar: servei comunitari de famílies 432Servei Sociojurídic Comunitari 175 Consultes presencials 175 Consultes per correu electrònic o telèfon 312Unitat d’Escolarització Compartida –UEC- 17Activitats d’Escolarització Compartida –AEC- 124Entorn Escolar 433Marhaba 13Servei de Transició a l’Autonomia 24Casal Jove Atlas 170Aula de Llengues i Formació 296Enllaç: joves i carrer 94Barri Educador 140 Infants, joves i veïns implicats 140 Persones participants 1.972 Entitats participants 61Espai Tecnològic 319 Usuaris Casal 250 Usuaris Barri 242 Entitats 15 Relacion@NNTT 77Xarxa d’Accés al Treball 401 Mòduls de Capacitació Mosso de Magatzem 31Formació Ocupacional en Paleta 29Mòduls de Capacitació en Ajudant de Cambrer/a 28dMoto La Mina: itineraris prelaborals per a joves 51Centre de Dia de Justícia Juvenil 12Entra en Xarxa 38Aprèn i Treballa 31Energia i Treball 33dDones: projecte pilot ILO-CHAVÍ 32

TOTAL INFANTS i JOVES 2.384TOTAL ADULTS 495

| Projectes i Serveis. Dades 2006


| Gestió de l’entitat


L’Equip humà

El Casal és un projecte col·lectiu, que neix de les persones, de la societat civil. Un projecte que treballa diàriament per a transformar la realitat de les persones més properes, lluitant contra l’exclusió social i per a la igualtat d’oportunitats. És l’equip del Casal qui canalitza i fa efectiu tot el suport que reverteix sobre el Casal al llarg de l’any.

L’equip el conformen professionals, voluntaris i estudiants en pràcti-ques diversos que aporten valor i riquesa a l’actuació del Casal. Tots ells persones implicades, amb una visió, una missió i uns valors que es materialitzen en uns equips de treball que impulsen projectes educatius i àrees de suport, organitzats sota la convicció que, només partint de l’autonomia i l’autogestió, es poden conformar equips ferms i estables, partint de persones amb un ventall de capacitats i disponibilitats de temps molt diverses.

La nostra metodologia, basada en el compromís, en l’estreta col·la-boració i la creació de sinergies entre professionals, estudiants i volun-taris, té efectes multiplicadors sobre l’energia i els valors que cadascú hi aporta.

Al llarg de tot l’any 2006Contractats/des 119Voluntariat global al Casal 552Pràctiques 127Contractats per Barcelona Activa 5

Percentatge d’edats de col·laboradorsMenys de 20 17%20 a 30 46%30 a 40 22%Més de 40 16%

Els equips de treball: coordinació i estabilitat

El personal contractat de l’entitat és qui dóna continuïtat i estabilitat als projectes que es desenvolupen al Casal i qui garanteix el seu òptim funcionament i l’acompliment dels objectius al fi nal de l’any. Duen a terme tasques de coordinació i organització, i són els referents que des-envolupen els itineraris formatius i participatius de la resta de persones que col·laboren en els diferents àmbits.

Per a formar part de l’equip humà del Casal cal superar unes proves d’accés que garanteixen la qualitat tècnica de l’equip. Des del Casal es generen ofertes de feina el màxim de concretes possible, amb l’ànim de

trobar sempre la persona amb el perfi l més adequat. Amb la intenció que aquestes ofertes siguin més accessibles per tothom, enguany, hem generat un nou lloc web on es poden consultar tant les ofertes de feina com les de voluntariat.

El repte: formar-se i participar

Davant el caràcter divers dels projectes que conformen l’actuació del Casal i la seva constant revisió i reformulació en funció de les necessi-tats que la intervenció directa i diària ens permet detectar, el conjunt de l’equip humà ha de ser dinàmic i sempre disposat a adquirir noves competències a fi de poder donar una resposta efi caç i adequada a les noves necessitats. En aquest sentit es potencia la formació dels equips, tant dels professionals com dels voluntaris.

Els espais de participació també esdevenen essencials en una entitat com el Casal. Des del Casal entenem el compromís com el repte de participar: opinant, refl exionant, prenent decisions, donant suport, sent crítics, i aportant valor a la missió, des de la responsabilitat. Així doncs, es posa a l’abast de tot l’equip, espais oberts de participació, com ara els espais de refl exió i debat setmanals en què es tracten temes relatius a l’evolució dels diferents projectes o àmbits de l’entitat, o els espais de participació directa amb els voluntaris, que normalment tenen lloc després de cada activitat.

Val a dir que la participació és un valor intrínsec, no només a la com-pilació o conformació del Casal com a un tot format de petites parts que participen en un mateix projecte, donant resposta a una causa, sinó també a la difusió i potenciació dels valors educatius. Des de cada projecte del Casal es busca la participació activa i la responsabilitat dels usuaris.



Àrea d’Informàtica

Poder oferir una atenció de qualitat cada dia a més persones, avui en dia, passa inevitablement per la constant ampliació del parc informàtic. Una de les accions bàsiques de l’Àrea d’informàtica ha estat donar res-posta a aquest creixement.

Hem implantat un servidor a la seu social del Casal que, al llarg de l’any vinent, preveu instal·lar-se a la resta de locals de l’entitat. De moment, el servidor permet facilitar i garantir a les persones contractades de l’entitat l’accés a tota la informació de forma centralitzada. A més a més, ha suposat un pas endavant en la sistematització de les còpies de seguretat, que fi ns al moment s’havien fet sempre manualment. La implantació del servidor ha comportat un salt qualitatiu en l’àmbit de la gestió interna i permetrà, en un futur molt proper obrir noves possi-bilitats de treball: el teletreball, l’accés a la informació des de qualsevol punt d’accés amb Internet…

També hem dedicat esforços a la millora de les comunicacions entre els diferents locals de l’entitat a través d’una xarxa privada virtual. Aquesta acció ens permet treballar des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa de l’entitat, així com solucionar problemes tècnics remotament.Per altra banda, cal destacar el fet que sota l’Àrea d’informàtica s’ha centralitzat el servei de préstec de material itinerant. D’aquesta manera s’ha aconseguit economitzar i explotar al màxim els recursos informà-tics i electrònics amb què compta l’entitat. Tots els professionals dels diferents projectes socioeducatius i àmbits de gestió han pogut accedir, sempre que ho han necessitat a un parc d’ordinadors portàtils, càmeres de fotos o de vídeo, pen-drives o fer ús del projector.

Totes les millores que s’han generat a l’Àrea, especialment la incorpo-ració del servidor, han estat acompanyades d’un constant estudi d’eines que ens permetran, més endavant generar i posar en funcionament un sistema de comunicació interna global en forma d’intranet que esdevin-gui un canal bàsic d’intercanvi d’informació i de comunicació.

Àrea d’Administració i Finances

Hem generat un entorn integrat de gestió que permet aplicar, per a cada cost, el seu ingrés relacionat, incloent alhora, tots els nivells de despesa (des de les directes fi ns a les d’estructura). Aquest canvi és molt signifi catiu en tant que ens permet enfocar l’anàlisi de costos a partir de diferents punts de vista: cost per usuari, per activitat, per pro-jecte, per departament...

Aquest nou entorn integra mitjançant l’ús d’eines informàtiques: la comptabilitat, el seguiment pressupostari de l’entitat i l’analítica de costos. D’aquesta manera podem detectar ràpidament les necessitats

fi nanceres dels diferents projectes en funcionament. El seguiment dels ingressos per a cada projecte ens permet veure quins d’ells requereixen més suport, i per tant, alhora, agilitzar i orientar la recerca de fi nança-dors segons les necessitats. El nou sistema integrat ens permet ser encara més previsors, i ser capa-ços de respondre ràpidament davant les noves necessitats que els dife-rents programes puguin abordar. Quan aquestes necessitats impliquen increments nets en la despesa o redistribució de les existents, el nou sistema genera les senyals necessàries per tal que les Àrees de Finances i Comunicació ajustin el pressupost anual al canvi en la depesa, i reori-entin l’estratègia cap a la recerca de fonts de fi nançament que permetin cobrir les noves necessitats.

Ja hem pogut començar a veure els fruits que el disseny i l’execució d’aquest nou sistema ha generat. L’any 2007 però, acabarà de ser exe-cutat en la seva totalitat i es podrà veure consolidat.

Àrea de Serveis Generals

L’Àrea de Serveis Generals, enguany ha continuat realitzant les accions de manteniment, aprovisionament i resolució d’averies que li són prò-pies, per a cadascuna de les instal·lacions on el Casal desenvolupa la seva activitat diària. A més a més, ha continuat donant el seu suport imprescindible a les accions que es fan fora de les portes del Casal i en moments puntuals de l’any (coordinació d’infraestructures en festes al barri, colònies i altres esdeveniments.)

Durant el 2006 les instal·lacions amb què compta el Casal s’han anat fent petites. Poc a poc, el Casal, ha anat ampliant la seva actuació i cada dia s’atén més necessitats, de més persones, des de més projectes. La tasca de l’Àrea de Serveis Generals ha esdevingut clau. Hem posat especial èmfasi en la cerca o habilitació d’espais diversos que perme-tessin tirar endavant la tasca que fem. En aquest sentit, cal destacar l’adequació i posada en marxa d’un pis assistit a Badalona com a re-curs per als joves sense xarxa social que atenen el Servei de Transició a l’Autonomia i el condicionament del soterrani del local de Dr.Dou com a espai d’ofi cina que ha permès dotar de més qualitat a la intervenció educativa. Cal destacar que, al llarg de l’any també s’han destinat for-ces recursos a la cerca de nous espais on el Casal pugui desenvolupar la seva tasca.

Per altra banda, hem continuat gestionant l’arribada de donatius a l’en-titat, assegurant-ne el seu bon ús o la seva derivació en cas que no poguessin ser assumits.

Finalment, val a dir que durant el 2006 l’Àrea ha incorporat noves funci-ons: la gestió, seguiment i execució del Pla d’Inversions Anual del Casal,



la coordinació de les tasques de neteja de tots els locals, propis i cedits, i la coordinació de la cuina-menjador.

Àrea de Comunicació i generació de recursos El treball que des de tots els projectes del Casal hem fet i fem per acon-seguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social és cada vegada més reconegut per la societat. El Casal treballa, des de l’Àrea de Comuni-cació, per aglutinar i possibilitar la participació de cada vegada més persones, organitzacions, institucions i col·lectius en aquest projecte.

Hem continuat col·laborant estretament amb tots aquells que ens ofe-reixen i consoliden el seu suport i hem treballat per anar engrandint aquesta xarxa i poder ampliar i millorar, així, la nostra capacitat de resposta als infants i joves més vulnerables.

Per poder aconseguir que el Casal sigui un projecte compartit per gran part de la societat hem de poder-lo explicar en més espais, il·lusionar i generar complicitats. Això és el què hem fet durant tot l’any, participant en fi res i mostres d’entitats, apropant-nos a la ciutadania, i implicant als voluntaris en aquesta tasca, són ells els qui poden transmetre millor el valor de la feina que fan. També ho hem fet dedicant esforços en l’actualització constant de la nostra pàgina web, que s’ha convertit en una eina comunicativa que vol explicar el dia a dia dels projectes que el Casal desenvolupa.

Amb les administracions públiques

El treball conjunt amb les institucions públiques és un puntal impres-cindible per al desenvolupament dels projectes del Casal. Durant l’any 2006, hem mantingut el compromís de les que han donat suport als diferents serveis i actuacions els darrers anys, alhora que hem conti nuat treballant per aconseguir nous suports de les diferents institucions. En-guany hem trobat 7 noves vies de fi nançament.

Amb una part d’aquests nous suports hem pogut iniciar propostes pi-oneres que són importants per al desenvolupament del projecte glo-bal de l’entitat perquè posen èmfasi en detectar noves necessitats i ens avalen per començar a intervenir en nous territoris que concentrin factors d’exclusió en la seva població infantil i juvenil. Destaquem,el projecte pilot del programa ILOSER de la Diputació de Barcelona que consolida el treball amb noies al barri de La Mina, el contracte amb el sector de seguretat i mobilitat de Barcelona que ha possibilitat un estudi-diagnòstic de la convivència al barri del Besòs, i la posada en marxa del programa Catalunya-Magrib, cofi nançat per la Generalitat i el programa AENEAS de la Unió Europea.

Fruit de la nostra experiència i de la col·laboració estreta amb el Dis-tricte de Ciutat Vella, hem participat en el Pla d’Acollida de persones nouvingudes, que s’ha impulsat des de l’Ajuntament.

Finalment, la participació en el catàleg de convivència i ciutadania de la Diputació de Barcelona, ens permetrà iniciar una línia de sensibilització ciutadana sobre la igualtat d’oportunitats per tots i totes, des de la nos-tra experiència de treball amb infants i joves en risc d’exclusió als barris del país. Pensem que és la nostra responsabilitat com a organització social fer-nos ressò de les situacions que afecten molts nens i joves del país i explicar com, des del Casal, amb la implicació de moltes persones, treballem per a millorar-les.

El compromís ciutadà, la força de les persones i els col-lectius

Els ciutadans i ciutadanes que col·laboren amb el Casal de manera es-table o puntual possibiliten el desenvolupament dels projectes durant tot l’any, garanteixen la independència de l’entitat i permeten prioritzar les accions més necessàries i urgents en cada moment. La xarxa de col·laboradors particulars és el suport complementari i imprescindible per als projectes.

El Casal és un projecte col·lectiu que suma esforços per la igualtat d’oportunitats i per això hem buscat la complicitat de més persones en quatre moments de l’any (l’estiu, el Nadal, la primavera i l’inici del curs). Aquestes campanyes requereixen suports. Un any més aquesta solidaritat té el referent imprescindible en les escoles de la ciutat, que dediquen temps a participar, des de les aules, en les “ensobrades” i l’etiquetatge d’una part important d’aquest material, que arriba a més de 100.000 llars catalanes. A més a més, però, comptem amb moltes organitzacions que fan possible fer arribar el projecte al seu entorn proper (col·legis professionals, revistes, entitats culturals...), gràcies a tots ells i a la col·laboració dels mitjans de comunicació podem fer més sòlida la base de col·laboradors/es que s’impliquen en la millora de la realitat propera donant suport al Casal.

Enguany hem tornat a sorprendre’ns de la capacitat de diferents col-lectius de persones que dediquen imaginatius esforços a ser solidaris amb el Casal. Ens hem permès englobar aquests gestos en un espai que anomenem Iniciatives Ciutadanes i que ja té un lloc al nostre web. Pensem que les iniciatives ciutadanes són totes aquelles accions impul-sades per grups de persones, que parteixen de la mobilització i de la implicació de vàries persones amb l’objectiu últim de col·laborar en la transformació de la societat perquè els seus esforços reverteixen direc-tament sobre els projectes que el Casal impulsa.


Buscant complicitats, a prop de les empreses

Per a poder tirar endavant els projectes que duem a terme des del Ca-sal, dotar-los d’estabilitat i qualitat, el suport de les empreses de la ciutat esdevé imprescindible. L’impuls de la societat civil es fa palès en l’empresa a través del desenvolupament de la seva responsabilitat social. Les empreses esdevenen, cada vegada més, espais d’implicació i intervenció social. Des del Casal treballem per a donar a conèixer la nostra tasca entre les empreses que vulguin implicar-se en un projecte col·lectiu com el Casal trobant en ell, una manera de revertir els seus esforços en la transformació de la societat.

Perquè som conscients de la importància de la relació entre les empre-ses i el Casal, quan una empresa col·labora amb el Casal entra a formar part de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal que ens permet tre-ballar conjuntament i de forma personalitzada cadascuna de les pro-postes que ens plantegen. Pensem, que només treballant adaptant-nos a la naturalesa de cadascuna de les empreses, a la seva disponibilitat, al seu nivell d’implicació, a les seves preferències, i a tot el que cadascuna d’elles pot aportar, podem generar processos de canvi estables i perdu-rables en el temps. Enguany, hem fi ançat la relació amb les empreses que ja ens havien donat suport altres anys, i 25 noves empreses s’han adherit a la Xarxa. Entre elles, volem destacar el suport de Unión Fenosa que ens ha permès posar en marxa el projecte de formació i inserció social i laboral, Energia i Treball.

La Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal proposa a les empreses for-mar-ne part col·laborant directament en els projectes i divulgant, alho-ra, una problemàtica social a la que el Casal està donant resposta fent difusió dels materials de sensibilització als seus treballadors i clients. Gràcies a la iniciativa premiada per Ashoka Emprendedores Sociales, enguany hem pogut començar a fer difusió de l’Apunt Ciutadà amb la intenció de divulgar la situació de vulnerabilitat amb què es troben els joves en situació d’exclusió social. Gairebé 70 empreses han fet difusió de l’Apunt Ciutadà entre els seus treballadors. Així doncs, al Casal entenem que la col·laboració de les empreses va més enllà de la seva aportació econòmica i pot passar per la implicació i participació directa a diferents nivells en diferents àmbits de l’entitat. En aquest sentit, enguany, hem promogut especialment la participació de les empreses en la difusió de la tasca socioeducativa del Casal, a través dels seus propis canals de difusió, mentre que hem continuat duent a terme l’acció de les postals de Nadal del Casal que enguany, han arribat a més de 4.500 llars.

Quin suport hem aconseguit?

Durant el 2006 el Casal dels Infants del Raval ha impulsat el funciona-ment de 23 projectes, que han donat servei a més de 2.500 persones. Per poder fer possibles aquests serveis ha calgut cercar i obtenir el mà-xim de suports possible, tant pel que fa a les administracions públiques com pel que fa a la societat civil. Hem obtingut, doncs, al llarg de l’any, un suport de 2.532.579 euros. Un 58% d’aquests recursos han provin-gut de fons públics i un 42% de fons privats (ciutadania, empreses, fundacions i institucions).

Volem destacar el suport imprescindible dels ciutadans i ciutadanes que col·laboren en el funcionament dels projectes. És aquesta implicació i la de la resta d’actors compromesos amb l’entitat i els barris on aques-ta treballa, la que fa possible la riquesa i el valor social que aconse-guim mitjançant la diversitat de les actuacions del Casal. Potenciant, d’aquesta manera, la creació del Capital Social que impulsa la veritable transformació a nivell global.

El caràcter múltiple i divers de les col·laboracions i complicitats que, en-tre tots, arribem a generar, tant les que tenen a veure amb el suport eco-nòmic com les que es concreten en altres tipus de suports, permet anar



molt més enllà de l’actuació que seria viable només amb el fi nançament públic, que és insufi cient per abordar de manera integral les respostes que requereixen determinades situacions de desigualtat social.

Aquesta diversitat en l’origen dels recursos proporciona llibertat per a actuar en les situacions on és més necessari i urgent, permet oferir un suport social a més infants, joves i famílies, possibilita aportar més recursos als projectes, els dota de continuïtat i estabilitat al llarg de tot l’any i, sobretot, permet enriquir la nostra missió, que comparteixen i assumeixen cada dia més persones i col·lectius, ampliant així l’impacte social de l’actuació de l’entitat.

Com hem aplicat aquest suport?

8% Difusió, Sensibilització i Recerca de Recursos És necessari destinar una part dels recursos públics i privats que obtenim a aquestes accions: difusió de les activitats, sensibilit-zació i incidència social, i recerca de noves persones, fundaci-ons, empreses, escoles... que puguin donar suport, de diferents formes, a les activitats de l’entitat. És un treball a mig i llarg termini que esdevé necessari per poder garantir la continuïtat i estabilitat de la tasca social del Casal envers els seus usuaris.

92% ProjectesEl 92% dels recursos s’ha destinat a l’execució dels projectes i activitats. Incloem aquí totes les despeses necessàries per dur a l’execució global de cada projecte (materials de tallers i ac-tivitats –així com l’administració i gestió d’aquestes–, beques i ajudes, despeses de personal –equip educatiu i tècnic–, coordi-nació, recerca, atenció i seguiment dels voluntaris, manteniment i seguretat de les instal·lacions...). En el moment de fer les des-peses de cada projecte es busca sempre el màxim aprofi tament dels recursos (cercant els millors proveïdors possibles, ajustant les despeses als mínims imprescindibles que permetin garantir l’execució de les activitats,...).

L’exercici econòmic del Casal dels Infants del Raval ha estat auditat per una empresa auditora externa (Forward Economics), que un any més ha emès un informe certifi cant que la informació econòmica de l’entitat corresponent al 2006 és correcta. Els col·laboradors que ho desitgin poder tenir accés a la informació detallada de l’auditoria econòmica.

Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents

Al 2005 es va introduir un nou criteri en la gestió econòmica de l’entitat amb l’objectiu d’aconseguir més estabilitat pels projectes socioeduca-tius i, sobretot, d’incrementar la capacitat d’innovació de l’entitat en l’acció social i educativa davant les noves necessitats.

Aquest criteri consisteix en reservar expressament durant l’exercici de l’any, el 20% dels recursos aportats pels col·laboradors fi xes de l’entitat generant, d’aquesta manera, l’anomenat Fons d’Accions Innovadores i/o Urgents del qual l’entitat en disposarà a mida que sigui necessari. Aquest fons es destinarà a projectes i accions que responguin a necessi-tats urgents, immediates, emergents o que demanin una resposta molt innovadora o dinàmica. Comptar amb aquest Fons ens permet abordar situacions a través d’actuacions que d’altre forma no serien possibles.

De la urgència a la resposta ràpida: el naixement del Ser-vei Sociojurídic Comunitari

Els recursos que es van recaptar al llarg del 2005 sota aquesta fi ta, en-guany han impulsat el desplegament del Servei Sociojurídic Comunitari. Un projecte innovador i molt necessari l’objectiu del qual és vetllar per la defensa dels drets de les persones. Ho fa donant informació, orien-tació i suport en aspectes jurídics per aquelles persones que es troben amb difi cultats per fer efectiu l’exercici dels seus drets, i sense deixar de banda l’aspecte comunitari del dret. Avançant en la pressa de conscièn-cia de la unitat per a fer efectiva la lluita en defensa dels drets, i en la generació d’una cultura del dret que va més enllà de solucionar proble-mes individuals, i que agafa sentit en tant que mesura preventiva.

Com a paradigma del potencial d’aquesta forma de gestionar els re-cursos, el ràpid desenvolupament i bon funcionament del projecte ha permès aconseguir ja que una institució privada es comprometi en el mateix, així com que molts advocats de la ciutat es vagin adherint a col·laborar de forma voluntària en les seves activitats.

Amb visió de futur

Aquesta experiència tan positiva, fa palesa l’efi càcia i el marge d’actu-ació que aquest fons ens brinda, esdevenint un recurs necessari per a poder intervenir ràpidament en situacions urgents. Així doncs, durant l’exercici del 2006 hem continuat apostant per la reserva d’aquest fons, que ens permetrà, quan torni a ser necessari, adaptar la nostra resposta a les noves necessitats.

Així podrem, amb els recursos que els ciutadans ens confi en, combinar un triple objectiu: contribuir al manteniment i suport a la continuïtat dels projectes en funcionament, estimular la generació i posada en pràctica de noves respostes als problemes socials, i fer possible una for-ma d’actuació en la que la ciutadania fa possible el sorgiment d’aques-tes noves respostes a les necessitats socials per a les que després es buscarà i aconseguirà l’adhesió i suport d’altres institucions públiques i privades.


7 i Tria, Abacus, Agbar (Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A.), Ananda Gestión, AVV Sistemas 99, S.L., Candela Raval, Caprabo, Carrefour, CARSA, Condis Supermercats, Consum S. Coop. Ltda., Electric Meganova , Fundació Formació i Treball, Fundació Integra, Granja Viader, Grupo Els Fanals-Moka, Hotel AC Miramar, Hotel Catalonia Ramblas , Hotel El Castillo, Hotel Principal, Ikea-Hospitalet, M Construmega, S.L., M. Font e Hijos, S.A., Mango, Metalgrif, Misca, Pinturas Raúl Vila, Recursos Solidaris, Rest. AGUSTEU, Rest. Alba Granados, Rest. Alba Paris, Rest. Can Campanya, Rest. Casa Fern-ández, Rest. Casa Leopoldo, Rest. Dante Gori, Rest. Don Pelayo, Rest. El Submari, Rest. Els Tres Bots, Rest. Fernandez, Rest. Irati, Rest. Planterspunch, Rest. Sagardi Argenteria, Rest. Sagardi Maquinista, Rest. Segarra, SENFO (Serveis d’educació no formal), Serveis d’Esplai, Sitag, S.L., TRC , UNO 97 CC, S.L. Empresa de Encofrados

Moltes gràcies a les empreses i entitats que, formant part de la Xarxa d’Accés al Treball, han proporcionat llocs de treball als joves formats al Casal durant el 2006:

|

Moltes gràcies a les empreses que formen part de la Xarxa d’Accés al Treball donant suport als projectes d’inserció laboral proporcionant als joves oportunitats de formació:

|

Masiesd’Avinyó

CAVAAgustí Torelló

Mata


Impulsors|

Col·laboradors|

Han donat suport als projectes:

Memòria 2006 del Casal dels Infants

Documents

Transcript of Memòria 2006 del Casal dels Infants