Memoria 2011 catcentral

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialCatalunya Central

Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:49 Página 1

De ben segur recordarem l’any2011 per la complexitat del contexteconòmic imperant i per l’esforçdut a terme per assolir una reduc-ció del 10% de la despesa i complird’aquesta manera amb el pressu-post aprovat pel Parlament deCatalunya. Durant aquests dotzemesos hem pres decisions difícils.Decisions conjunturals encamina-des a assolir el compliment pressu-postari i decisions estructurals quetenien per objectiu millorar l’efi-ciència i la sostenibilitat de l’orga-nització a llarg termini.

Algunes de les accions d’especialrellevància que es van dur a termel’any passat van ser la reordenacióde l’atenció continuada, la poten-ciació de l’atenció ambulatòriaespecialitzada, la reducció de l’es-tada mitjana dels pacients ingres-sats, un canvi d’estratègia en lacompra d’energia elèctrica i d’al-tres subministraments, la disminu-ció de la despesa de farmàcia, laracionalització de les proves com-plementàries, i els acords amb pro-veïdors per reduir preus en la com-pra de material. La consolidaciód’aquestes mesures de caire estra-tègic ens permet afrontar ambgaranties l’exercici 2012, quetambé serà molt complicat.

Amb la voluntat de ser transpa-rents dins les nostres actuacions i,alhora, deixar palesa la feina duta aterme per tots els treballadors itreballadores de l’ICS que, tot i lesdificultats, desenvolupen la sevatasca diària com a excel·lents pro-fessionals per garantir un sistemasanitari públic de la màxima quali-tat, em plau acompanyar el vostregerent territorial en la presentaciód’aquest recull de tota l’activitatfeta durant el 2011.

Joaquim Casanovas LaxDirector gerent de l’ICS

La crisi global ha sacsejat amb força el nostre país. Aquest any 2011 haestat necessari aplicar mesures de contenció de la despesa per compliramb el pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya i així poderdonar continuïtat al nostre sistema públic de salut.

Hem tingut reestructuracions considerables dels serveis administra-tius, reordenacions horàries als equips d’atenció primària, reordenacióde recursos humans en el personal eventual i interí, tancaments de ser-veis de suport diagnòstic, reordenació àmplia i extensa de l’atenciócontinuada i reducció temporal dels nostres salaris, entre altres mesu-res. Que tot sigui a fi de bé si aconseguim un futur millor.

El comportament i l’actitud de tots els i les professionals del territoride la Gerència Territorial Catalunya Central ha estat exemplar. Ambl’esforç de tots s’ha reduït un 12% (2010-2011) la despesa d’aquestaatenció primària. També, gràcies als nostres treballadors i treballado-res, hem pogut mantenir uns estàndards de qualitat molt elevats enl’atenció que reben els usuaris de la Catalunya Central. Vull fer unreconeixement a aquesta professionalitat, tan responsable, que hau-ria de servir d’exemple a altres institucions i a la ciutadania en gene-ral. Aquest esforç col·lectiu, mai prou valorat, és sens dubte el mésrellevant de l’any.

Cal recordar els diferents avenços en les comissions de treball del Pro-grama d’atenció al malalt fràgil complex. No podem oblidar que haestat l’any d’un Pla de salut de Catalunya nou, un pla realista, innova-dor i alhora pràctic, que ens guia per als propers anys i ens estimula atreballar de manera eficient i excel·lent. El Pla de salut de Catalunya2011-2015 és un instrument fonamental per donar resposta als nostresreptes de futur, i ha de contribuir a guiar la transformació del sistemasanitari.

També vull recordar la digitalització dels tres serveis de radiologia delterritori i l’entrada en funcionament de la nova intranet, amb un dis-seny modern i àgil, que us convido a visitar.

Igualment, vull fer una menció especial a la labor callada però constantde la nostra Unitat Docent i de Suport a la Recerca, i de la Unitat Bàsi-ca de Prevenció, que ha finalitzat l’avaluació de risc psicosocial i conti-nua les seves tasques de prevenció dels riscos laborals.

El treball de tots ens permet afrontar amb esperança el proper 2012 i elfutur amb el projecte de transformació i modernització de l’ICS a l’ho-ritzó. Estem treballant dur i això sempre s’acaba notant. El meu reco-neixement a tots els treballadors i treballadores de la Gerència Territo-rial Catalunya Central, amb la seguretat i confiança que, plegats, aviatguanyarem un futur millor, per a nosaltres i per al nostre país.

Lluís Riu BergésGerent territorial


L’àmbit geogràfic de la Gerència Territorial Catalunya Cen-tral comprèn les comarques d’Osona, el Bages, el Berguedà,el Solsonès i l’Anoia.

Cal destacar que és l’única gerència territorial que es com-pon de territori de les quatre províncies de Catalunya, jaque –a part de la província de Barcelona– quatre consulto-ris municipals estan situats a la província de Lleida, unequip d’atenció primària a la província de Tarragona i unconsultori municipal a Girona.

Comprèn 165 municipis. La formen tres serveis d’atencióprimària (SAP): el SAP Osona, el SAP Bages-Berguedà-Sol-sonès i el SAP Anoia.

ICS · Catalunya Central 2011 3

L’ICSa la Catalunya Central

Població de la Regió Sanitària 517.831

Superfície 6.228,04 km2

Població assignada a l’atenció primària 403.463

Professionals 1.521

Pressupost 90.572.302,88 euros

L’activitat d’un diaAtenció primària

6.179 visites de medicina de família1.143 visites de pediatria

4.143 visites d’infermeria338 visites d’odontologia116 visites de treball social

Serveis de suport a l’atenció primària

415 visites d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)31 visites del Programa d’atenció domiciliària

i equips de suport (PADES)153 proves de gabinets

■ 32 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori

■ 3 serveis de diagnòstic per la imatge

■ 3 unitats d’atenció continuada i urgènciesde base territorial (ACUT)

1 centre d’urgències d’atenció primària(CUAP)

22 punts d’atenció continuada (PAC)

3 dispositius aïllats / muntanya

■ 4 centres d’especialitats extrahospitalàries

■ 4 serveis d’atenció a la salut sexual ireproductiva (ASSIR)

■ 2 unitats del Programa d’atenció domici-liària i equips de suport (PADES)

■ 2 unitats de salut internacional

AnoiaEAP Igualada urbà

EAP Santa Margarida de MontbuiEAP Vilanova del Camí

EAP Anoia RuralEAP Piera

EAP CapelladesEAP Calaf

OsonaEAP La Vall del GesEAP LluçanèsEAP ManlleuEAP Roda de TerEAP Sant Quirze del VallèsEAP Sant Hipòlit de VoltregàEAP Santa Eugènia de BergaEAP TonaEAP Vic Nord

BerguedàEAP Alt Berguedà

EAP Baix BerguedàEAP Berga Centre

BagesEAP ArtésEAP CardonaEAP Manresa-2EAP Manresa-4EAP Moià-CastellterçolEAP Montserrat

EAP Navàs-BalsarenyEAP Navarcles - Sant Fruitós -

SantpedorEAP SallentEAP Sant Vicenç de CastelletEAP Sant Joan de VilatorradaEAP Súria

Segarra

Conca de BarberàEAP Santa Coloma de Queralt


Activitat assistencial

4 ICS · Catalunya Central 2011

SAP Anoia

Població 112.993


Densitat 91,05 h./km2

Capital comarcal Igualada

Municipis 33

8 EAP (1 EAP docent i 1 EAP amb autonomia de gestió)

40 centres

8 CAP

32 consultoris locals

SAP Bages-Berguedà-Solsonès

Població 248.031



Capitals comarcals Manresa, Berga i Solsona

Municipis 81

15 EAP (3 EAP docents i 1 EAP amb autonomia de gestió)

66 centres

21 CAP


SAP Osona

Població 156.807



Capital comarcal Vic

Municipis 51

9 EAP (3 EAP docents i 3 EAP amb autonomia de gestió)

45 centres

9 CAP


Pacients ambDespesa en dos o més

Població Despesa farmàcia (euros ingressosCRG assignada atesa1 en farmàcia per persona) urgents

1. Sans 120.617 40,2% 4.271.048 5,3% 35,41 340 13,6%

2. Malaltia aguda 1.987 0,7% 121.962 0,2% 61,38 32 1,3%

3. Malaltia crònica menor 38.014 12,7% 3.920.384 4,8% 103,13 80 3,2%

4. Múltiples malalties cròniques menors 13.629 4,5% 3.119.814 3,8% 228,91 44 1,8%

5. Malaltia crònica dominant 69.168 23,1% 22.915.358 28,2% 331,3 459 18,4%

6. Dues malalties cròniques dominants 50.750 16,9% 39.405.853 48,5% 776,47 1.098 43,9%

7. Tres malalties cròniques dominants 3.338 1,1% 5.241.795 6,4% 1.570,34 275 11,0%

8. Neoplàsies 1.619 0,5% 1.517.359 1,9% 937,22 140 5,6%

9. Malalties catastròfiques 647 0,2% 782.844 1,0% 1.209,96 31 1,2%

Total 299.769 100% 81.296.417 100% 2.499 100%

1. La població considerada és la població assignada atesa que ha estat visitada almenys una vegada durant l’any als serveis de medicina de família, pediatria oinfermeria.

Font: ECAP i CatSalut.

Els grups de risc clínic (Clinical Risk Groups [CRG]) són unsistema de classificació de pacients que permet assignar cadapacient atès a un conjunt de grups homogenis a partir d’in-formació bàsica com l’edat, el sexe, els diagnòstics i els pro-cediments practicats.

Els CRG constitueixen una eina que permet classificar els pa-cients en categories de morbiditat úniques, mútuament ex-cloents, basades en patrons de morbiditat. I fins i tot, fixantla comorbiditat, els CRG determinen diferents nivells de gra-vetat.

Així doncs, els CRG resulten més concrets i aclaridors queles categories tradicionals d’edat i sexe a l’hora d’intentar

explicar les variacions en la càrrega de morbiditat o de con-sum de recursos (visites o despesa en farmàcia) entredues o més poblacions de pacients.

Cal destacar que els grups 5, 6 i 7, que corresponen als ma-lalts crònics, representen el 41,1% de la població assignadaatesa a l’atenció primària de l’ICS a la Catalunya Central du-rant el 2011. Aquest percentatge de població genera el 84%de la despesa de farmàcia i, en general, és el que fa més úsdels recursos sanitaris. Per això, i d’acord amb el Pla de sa-lut de Catalunya 2011-2015, l’atenció primària de l’ICS ha po-sat especial èmfasi en el seguiment d’aquests pacients.

Estratificació de la població assignada atesa als equips d’atenció primària de la Gerència Territorial Catalunya Central durant l’any 2011



Font: ECAP i CatSalut.

CRG 1 40,2%

CRG 2 0,7%

CRG 3 12,7%CRG 4 4,5%

CRG 5 23,1%

CRG 6 16,9%

CRG 7 1,1%

CRG 8 0,5%

CRG 9 0,2%CRG 1 5,3%

CRG 2 0,2%

CRG 3 4,8%CRG 4 3,8%

CRG 5 28,2%

CRG 6 48,5%

CRG 7 6,4%

CRG 8 1,9%

CRG 9 1,0%

CRG 1 13,6%

CRG 2 1,3%CRG 3 3,2%

CRG 4 1,8%

CRG 5 18,4%

CRG 6 43,9%

CRG 7 11,0%

CRG 8 5,6%

CRG 9 1,2%

Població assignada atesa Despesa en farmàcia Pacients amb dos o més ingressos urgents

Prevalença de les malalties cròniques importants per edat i sexe

La prevalença de les malalties cròniquesaugmenta amb l’edat i és altament fre-qüent, tant en homes com en dones, enedats avançades. A més, hi ha una eleva-da prevalença de multimorbiditat crònica,és a dir, de persones que tenen més d’u-na malaltia crònica simultàniament.

Com es mostra en el gràfic, més del 80%de la població de 70 anys o més atesa alscentres de l’ICS a la Catalunya Central pa-teix alguna malaltia crònica important, comara diabetis, hipertensió, asma, MPOC oinsuficiència cardíaca. En aquesta pobla-ció és més freqüent patir dues o més ma-lalties cròniques simultàniament que nopas una.

80% 60% 40% 20% 0 20% 40% 60% 80% 100%100%

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 a 89 anys

90 anys o més

Homes

CRG 5. Malaltia crònica dominant

Dones

CRG 6. Dues malalties cròniques dominants

CRG 7. Tres malalties cròniques dominants

Font: ECAP.



Casos resolts % sobre el % variaciócorrectament total de casos 2011/2010

Control de patologies cròniques

Control de TA acceptable en HTA o patologies de risc 58.380 60,87 5,36

DM tipus 2 < 80 anys amb control acceptable de HbA1C 11.433 63,48 0,78

AVC amb tractament antiagregant 5.302 92,00 9,70

AVC amb control LDL-colesterol acceptable 2.801 48,60 15,31

Cardiopatia isquèmica amb betablocadors 4.769 63,53 6,86

Cardiopatia isquèmica amb tractament antiagregant 7.059 94,03 1,92

Cardiopatia isquèmica amb control LDL acceptable 4.394 58,53 6,96

ACxFA amb adequació del tractament antiagregant/anticoagulant 3.965 78,84 9,11

Insuficiència cardíaca amb tractament amb IECA/ARA II 2.319 74,76 7,96

Insuficiència cardíaca amb tractament amb betablocadors 1.474 47,52 14,89

Activitats preventives

Vacunació sistèmica infantil 55.578 89,63 2,45

Vacunació antigripal > 59 anys 43.864 52,14 -1,44

Vacunació antigripal 15-59 anys amb factors de risc 4.507 23,12 22,47

Vacuanció antigripal < 15 anys amb factors de risc 753 24,81 -11,52

Vacunació antitetànica de l’adult 206.244 68,94 2,43

Cribratge d’hàbits tòxics en adolescents 2.605 69,25 8,90

Cribratge de consum d’alcohol (15-79 anys) 116.593 42,33 2,38

Cessaments de tabac en els darrers 12 mesos 3.697 6,63 4,05

Font: SISAP.

Indicadors d’avaluació de l’Estàndard de qualitat assistencial

Activitat d’atenció primària% variació

Total 2011/2010

Visites EAP 2.943.940 -5,1

Medicina de família 1.526.116 -4,1

Al centre 1.492.017 -4,0

A domicili 34.099 -6,8

Consultes telefòniques1 152.944 98,2

Pediatria 282.207 -1,1

Al centre 282.035 -1,1

A domicili 172 -11,3


Infermeria 1.023.437 -7,9

Al centre 956.348 -8,0

A domicili 67.089 -6,2


Odontologia 83.570 -6,5

Treball social 28.610 7,1

Al centre 26.253 7,3

A domicili 2.357 5,8


% variació Total 2011/2010

Visites atenció continuada i urgent 174.421 7,6

Al centre 161.163 6,4

A domicili 13.258 24,9


Visites ASSIR2 102.385 -5,2

Primeres visites 26.506 0,0

Visites successives 75.879 6,3


Visites PADES 7.583 -16,7

Gabinets3 37.689 37,4

Font: SIAP.

1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre.

2. Inclou exclusivament les visites de llevadores i ginecòlegs/òloguesobstetres.

3. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies,electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames,electroencefalogrames, audiometries i impedanciometries, espirometries,ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames ielectroretinogrames, entre altres.

Es presenten els indi-cadors clínics més re-presentatius dels 62que inclou l’Estàndardde qualitat assisten-cial (EQA) de l’ICS,una eina que s’utilitzaper avaluar els resul-tats de la qualitat del’atenció als pacientsen els equips d’atencióprimària de l’organit-zació. La taula inclou ladescripció de la pato-logia amb el nombrede casos resolts ambèxit, el percentatgeque representa sobreel total de pacientsamb la condició clíni-ca descrita, i la diferèn-cia respecte a l’any an-terior en termes depercentatge de varia-ció de casos resoltscorrectament.



Tots els serveis de radiologiade la Catalunya Central es digitalitzen

En el decurs dels mesos de gener amaig es va posar en marxa el progra-ma de radiologia digital amb tecnolo-gia SAP/IBM als tres serveis d’atencióprimària del territori. Amb el progra-ma SAP es passa de la radiologia con-vencional a la radiologia en formatdigital i consultable per tot el perso-nal sanitari des de l’ECAP, cosa quesuposa un avenç important.

Aquest canvi cap a la digitalització hacomportat un esforç important de totel personal: al no sanitari pel canvi enla programació de visites i per l’adap-tació al SIAP i a la pasarel·la; al perso-nal sanitari, per com visualitzar laplaca directament a l’ordinador; aldels serveis de radiologia, per l’ús dela nova eina de treball, i al personaltècnic informàtic, per l’adaptació queimplica aquest canvi i perquè són elsque donen el servei de suport.

Tres projectes entren al mapacatalà d’innovació en salut

Tres iniciatives del Servei d’AtencióPrimària Bages-Berguedà-Solsonèshan estat incloses al mapa InnovaSa-lut, en el qual conflueixen els projec-tes catalans més innovadors.

Els projectes avaluats i incorporats,que estan en ple funcionament, són:

• Jornada d’intercanvi d’experiènciesen format virtual.

• Teledermatologia al Bages, que faci-lita l’accessibilitat i aconsegueix unalt nivell de resolució i satisfacciódels usuaris.

• Teleoftalmologia al Berguedà, quegràcies a la implicació dels metges imetgesses de família permet incre-mentar la cartera de serveis que s’o-fereix des de l’atenció primària.

Es continua amb lareordenació de l’atencióespecialitzada del SAP Bages-Berguedà-Solsonès

Durant l’any 2011 s’ha portat a termela quarta fase de la integració de lesespecialitats mèdiques a la FundacióAlthaia de Manresa. Les especialitatsintegrades han estat dermatologia ioptometria.

Reordenació dels puntsd’atenció continuada del territori

Davant la necessitat de racionalitzarels punts d’atenció continuada (PAC)del territori per tal d’aconseguir unamillora en la planificació dels recur-sos, en l’eficàcia i en la qualitat del sis-tema, en el decurs de l’any 2011 s’hanproduït les reordenacions següents:

• El Punt d’Atenció Continuada (PAC)de les urgències de primària de Man-

resa s’ha traslladat a les noves ins-tal·lacions del CAP Bages, amb laqual cosa es dóna compliment a undels acords previstos en el marc dela Mesa Sanitària de Manresa i elBages l’any 2006.

• Al PAC Súria/Cardona l’activitat s’haconcentrat al CAP Súria en horari de20 a 8 h de dilluns a diumenge.

• Al PAC Navàs/Balsareny/Sallent l’ac-tivitat s’ha concentrat al CAP Sallenten horari de 20 a 8 h de dilluns a diu-menge.

Centres d’atenció primària de l’ICS a la Catalunya Centralapliquen la teràpia de grup per tractar pacients amb depressió o ansietat

Vuit centres d’atenció primària de lescomarques del Bages, Osona i l’Anoiahan implantat una nova línia de tre-ball per tractar pacients que patei-xen depressió lleu o moderada oansietat. Es tracta de la teràpia degrup mitjançant els anomenats“grups psicoeducatius”, que permetdesmedicalitzar situacions que co r -responen moltes vegades a un pro-cés d’adaptació propi de la personadavant d’un canvi, augmentant elsconeixements sobre el seu trastorn,adquirint hàbits i conductes que afa-voreixin la seva salut i dotant-la delsrecursos necessaris per afrontarsituacions crítiques. La participacióen els grups també afavoreix la crea-ció d’una xarxa de suport per a lespersones que pateixen la malaltia.

L’any 2011, un total de 96 pacients hanparticipat en els diferents grups cre-ats en centres d’atenció primària deManresa, Sant Fruitós de Bages, Igua-lada, Santa Margarida de Montbui,Vilanova del Camí, Vic i Tona. Les ses-sions, guiades per professionals de lasalut (d’infermeria o de medicina),tenen una durada de 90 minuts i sen’han organitzat un total de 12 unavegada a la setmana.

Innovació i millores assistencials



Visualització d’imatges iinformes de radiologia propis

Des de la Història Clínica Compartidade l’ICS enguany ja es pot consultar,diferenciada de la de Barcelona Ciu-tat, l’activitat de radiologia del territo-ri identificada amb el descriptiu“Catalunya Central”.

Programari lliure

Tots els desenvolupaments que s’apli-quen a la Gerència Territorial Catalu -nya Central es realitzen amb progra-mari lliure. Al llarg del 2011 s’han intro-duït canvis a les següents aplicacions:

• Intranet:- Codi propi de la plana.- Gestió de documents.- Reserva de sales.- Gestió de seguretat i permisos d’u-

suaris.

• Atenció continuada.

• Gestió dels SMS.

• Enquestes internes.

• Quadre de comandament.

Gestió integral de les vacunesdel territori

La Unitat de Farmàcia d’Atenció Pri-mària de la Catalunya Central ha assu-mit la distribució de les vacunes a totsels centres de vacunació del territori,tant públics i concertats, com privats.Això representa un total de 89 cen-tres, el 59% dels quals són de l’ICS.Aquest canvi permet gestionar lesvacunes de manera més sistemàtica ihomogènia, així com una transmissiómés transversal de la informació rela-cionada amb aquestes.

L’EAP Calaf s’inicia en la cirurgia menor

Els equips d’atenció primària de laCatalunya Central continuen amb elpropòsit d’oferir un servei d’atencióprimària més integral, àgil i resolutiu.En aquest context, l’EAP Calaf sesuma als equips que ja ofereixen a laciutadania el servei de cirurgia menori crioteràpia per tractar les petiteslesions dermatològiques.

Grups de treball amb l’hospitalde referència a l’Anoia

Comissions formades per professio-nals de l’atenció primària i de l’Hospi-tal d’Igualada han treballat protocolsconjunts d’actuació de diferents pato-logies que són objecte de derivacióamb més freqüencia. Les patologiestreballades durant el 2011 han estat:

• Patologia digestiva: síndrome delbudell irritable, dispèpsia, H. pylori,pòlips intestinals, MRGE.

• Patologia cardiològica: síncope, val-vulopaties, arítmies.

• Patologia hematològica: neutropè-nies, trombopènies, ús del Dabiga-tran, revisió del protocol TAO.

Estudi dels contactes delsmalalts tuberculosos a Osona

L’objectiu principal de l’estudi de con-tactes (EC) és detectar mitjançant elseguiment d’un circuit i un protocolels individus infectats amb més risc depatir una tuberculosi per poder-la pre-venir, i també detectar nous casos dela malaltia. Durant l’any 2011 s’handetectat 14 casos en els centres d’a-tenció primària de l’ICS a Osona.

Cronicitat

A la Catalunya Central, durant l’any2011, les diferents comissions consti-tuïdes per treballar el Programa d’a-tenció al malalt fràgil complex, en lesquals participen professionals d’a-tenció primària i d’altres nivellsassistencials de cada territori, han

aprofundit els següents aspectes delprograma:

• A l’Anoia, s’ha incidit en les rutesassistencials del pacient fràgil ambinsuficiència cardíaca (IC) i ambmalaltia pulmonar obstructiva cròni-ca (MPOC), a fi de millorar l’atenciód’aquests pacients fràgils i garantir-los la continuïtat entre nivells.

• Al Bages-Berguedà, s’ha treballat elpunt de partida en l’atenció al malaltfràgil i s’ha fet un cens dels malaltsamb més reingressos.

• A Osona, el programa s’ha centraten el pacient crònic complex, en lavalidació i aplicació de l’estratègiad’identificació del NECPAL i a travésd’un projecte pilot de reingressa-dors.

Inici del Programa de manteniment de reservorisa l’atenció primària

El Servei d’Atenció Primària Osona, encol·laboració amb el Consorci Hospi-talari de Vic, ha iniciat aquest any laimplementació del protocol per a l’he-parinització de reservoris.

El reservori és un dispositiu connectata una vena important que s’aplica qui-rúrgicament sota la pell en el nivellsubclavicular als pacients que han deportar tractaments molt agressius ifreqüents en vena. Aquest dispositiupermet no haver de buscar cap venaper injectar la medicació, es travessala pell del pacient i es va directe aaquest dispositiu. Durant el 2011 s’hanregistrat 52 reservoris.



Innovadora jornada “virtual”

La V Jornada d’Intercanvi d’Experièn-cies del SAP Bages-Berguedà-Solso-nès es va celebrar el dia 16 de juny enformat virtual amb l’objectiu de pro-moure l’ús de les noves tecnologies dela informació i la comunicació. Per aldesenvolupament de la jornada es vacrear un bloc en el qual els professio-nals podien accedir a les comunica-cions presentades. També es va dispo-sar d’un Twitter i del programa Silde -share per fer-ne la màxima difusió. Elbloc va rebre 1.341 visites.

La Gerència TerritorialCatalunya Central s’estrena a les xarxes socials

Amb l’objectiu d’aprofitar el màximles xarxes socials, la Gerència Territo-rial Catalunya Central (GTCC) haestrenat pàgina oficial territorial “ICSCatalunya Central” a Facebook i a

Twitter. Amb aquesta iniciativa, laGTCC és la primera gerència de l’ICS autilitzar aquestes eines de comunica-ció externa per interactuar amb la ciu-tadania i difondre informacions relle-vants.

L’EAP Alt Berguedà entra a les xarxes socials

Amb l’objectiu d’apropar-se a la pobla-ció d’un territori format per nuclispetits i dispersos, l’Equip d’AtencióPrimària Alt Berguedà ha posat enmarxa un bloc que ofereix informaciópràctica sobre l’organització de l’EAP(horaris, localització, telèfons, etc.,dels seus centres), així com consells iarticles de promoció de la salut sobretemes diversos que s’actualitzenperiòdicament en funció de l’actuali-tat o dels problemes de salut més fre-qüents en cada època de l’any.

El bloc està acreditat com a web mèdi-ca pel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona.

Nova intranet de la GerènciaTerritorial Catalunya Central

El mes de juliol va entrar en funciona-ment aquesta nova eina de comunica-ció interna realitzada amb programarilliure. Amb un disseny més modern,àgil i intuïtiu, està adreçada a tots elsprofessionals del territori amb l’objec-tiu d’informar i posar a la seva dispo-sició tota aquella documentació relle-vant per a la seva tasca diària. A lapàgina principal hi ha quatre blocscentrals amb informació recent sobre

Salut 2.0



notícies, premsa, documents i agendad’activitats.

Les novetats que s’hi han incorporat alllarg del 2011 són les següents:

• S’ha creat un nou apartat de vídeos.

• S’ha refet tot el codi intern de laintranet.

• S’han incorporat unes icones a lapart superior central que permetena cada usuari accedir a les aplica-cions més utilitzades: ECAP, SIAP,ATRI, SGRH, aplicació d’incidències,correu i portal ICS.

• La barra de la dreta s’ha fet modula-ble segons el perfil.

• Les novetats s’introdueixen amb laicona “nou”.

Interconsultes en línia entreels centres d’atenció primàriade l’Anoia i l’Hospitald’Igualada

Els centres d’atenció primària de l’A-noia apliquen les noves tecnologiesde la informació per tal de coordinar-se amb els especialistes dels serveisde dermatologia, medicina interna,cardiologia, aparell digestiu i trau-matologia, amb una nova aplicacióintegrada al sistema d’informacióhospitalari que permet fer la inter-consulta directament al sistema d’in-formació de l’Hospital d’Igualada.

Gràcies a aquest sistema de coordina-ció telemàtica, s’eviten desplaça-

ments i es permet l’accés ràpid a l’as-sistència especialitzada a un grannombre de pacients en un tempsòptim i amb un elevat grau de satis-facció.

S’estén la teledermatologia a tots els centres d’atencióprimària del Bages

Davant l’èxit del projecte, que es vainiciar l’any 2010 al CAP Plaça Cata-lunya de Manresa, la teledermatolo-gia s’ha estès a tots els centres de lacomarca amb l’objectiu que tota la

ciutadania pugui beneficiar-se d’unaatenció ràpida i eficient des delmateix centre, amb el suport d’unespecialista que rep una imatge digi-talitzada de la lesió que s’ha de diag-nosticar.

L’experiència demostra que es podenevitar fins a un 60% de les derivacionsal dermatòleg i que el nivell de satis-facció dels usuaris és molt alt.

Teleoftalmologia al Berguedà

Les noves tecnologies han permèsinstaurar al Centre d’Atenció PrimàriaBerga, des d’on es dóna cobertura atota la comarca, un sistema de cribrat-ge per detectar precoçment la retino-patia diabètica, una malaltia ocularfreqüent entre les persones amb dia-betis i que és la causa més habitual deceguesa als països desenvolupats.

Quatre metges del CAP Berga valorenels resultats de les proves amb lasupervisió de l’especialista en oftalmo-logia de l’Hospital de Berga.

Els resultats obtinguts en aquesta pri-mera experiència indiquen que elsmetges i metgesses d’atenció primà-ria, amb el suport dels especialistes enoftalmologia, poden assumir amb ple-nes garanties el cribratge de la retino-patia diabètica.



QualitatConstitució de la Comissió de Qualitat i Seguretat del Pacient

El 14 de juny es va formalitzar la cons-titució de la comissió, amb la presen-tació dels membres responsables decada unitat de la Gerència TerritorialCatalunya Central (GTCC) que en for-men part. La comissió té com a objec-tiu principal treballar per la millora

contínua dels equips d’atenció primà-ria de la GTCC i donar-los suport enaquells estàndards de l’acreditacióque són d’àmbit gerencial i/o igualsper a tots els equips d’atenció primà-ria i que es poden treballar de mane-ra centralitzada.

Aquesta primera reunió va servirtambé per consensuar la dinàmicade funcionament de la comissió iper identificar els estàndards espe-

cífics relacionats amb cada unitatde treball per tal de prioritzar-ne l’e-laboració.

En el decurs de la resta de l’any s’handut a terme dues reunions ordinàriesmés, en les quals s’han revisat elsprocessos treballats, s’ha consensuatel cronograma de reunions 2011-2013i s’ha treballat la metodologia i elsresultats de l’avaluació dels equipsdel territori.

Estàndards de qualitat assistencial

Nivells d’assoliment dels EAP

El 65,6% dels equips de la Gerència Territorial CatalunyaCentral tenen nivells d’assoliment dels Estàndards de qua-litat assistencial excel·lents o bons. La taula inclou algunsdels indicadors de l’Estàndard de qualitat assistencial ques’avaluen en aquests equips.

Quant a detecció de problemes de salut segons els casosque s’espera que hi hagi en la població, les dades indiquenque a la Gerència Territorial Catalunya Central hi ha altsíndexs de detecció que en gairebé tots els ítems analitzatsse situen per sobre del 85%.

Pel que fa a la resolució, que explica de quina manera s’hanresolt els problemes de salut en els casos detectats segonsels criteris establerts, hi ha alts índexs de resolució en lavaloració de les persones dependents i els ancians fràgils,

així com en la cobertura vacunal sistemàtica i en el cribrat-ge de l’obesitat infantil.

La combinació de la detecció i la resolució dóna un resul-tat que continua essent molt alt en els casos esmentatsanteriorment, així com en l’abstinència tabàquica i en lavacunació antipneumocòccica i antitetànica.

Resultats de salut

Detecció Resolució Resultat(%) (%) (%)

Persones dependents 100,00 93,61 93,61

Ancians fràgils (> 79 anys) 86,28 91,62 79,04

Control de la tensió arterial 90,13 64,62 58,24

Vacunació anti-VHB (de 15 a 79 anys) 67,51 55,58 37,52

Alcohol: cribratge (de 15 a 79 anys) 100,00 42,33 42,33

Tabac: abstinents en població de risc 91,16 77,31 70,48

Grip: vacunació (> 59 anys) 100,00 52,14 52,14

Grip: vacunació a la població de risc (de 15 a 59 anys) 88,77 23,12 20,53

Malaltia pneumocòccica: vacunació (> 59 anys) 100,00 58,89 58,89

Tètanus: vacunació 100,00 68,94 68,94

Diagnòstic de nous casos d’MPOC 60,45 21,89 13,23

Cobertura vacunal sistemàtica infantil (de 0 a 14 anys) 100,00 89,63 89,63

Cribratge d’obesitat (de 6 a 14 anys) 100,00 76,47 76,47

Excel·lent12 (37,5%)

Bo 9 (28,1%)

Millorable9 (28,1%)

Deficient2 (6,3%)



Resultats dels EAP i EAP-Ad’autoavaluació en qualitatassistencial

Enguany tots els equips d’atencióprimària de la Catalunya Central handut a terme l’autoavaluació de laqualitat assistencial, necessària perconèixer la situació basal dels equipsi per a l’acreditació dels equips d’a-tenció primària. A partir dels resul-tats obtinguts, cada equip haurà dedesenvolupar el seu pla de qualitat.

31 equips han seguit el model d’auto-avaluació de l’ICS i un equip, l’EAPSanta Eugènia de Berga –un dels pri-mers deu equips a aplicar l’autono-mia de gestió–, ha seguit el modelMADS (model d’acreditació delDepartament de Salut). Els criterisavaluats han estat: lideratge; políticai estratègia; persones; aliances irecursos; processos; resultats en elsclients; resultats en les persones;resultats en la societat, i resultatsclau. S’han objectivat diferents graus

d’assoliment, que oscil·len entre el46,8% i el 78,2%. L’equip avaluat mit-jançant el model MADS ha assolit el74,3%.

Anàlisi qualitativa de les farmacioles

La Unitat de Farmàcia d’Atenció Pri-mària de la Catalunya Central ha fetuna valoració qualitativa de les far-macioles distribuïdes pel territori apartir del diagnòstic de les dimen-sions següents: ubicació de la medi-cació, accessibilitat del magatzem,condicions de conservació de lamedicació, ordre dels medicaments imedicació estocada.

A partir d’aquestes dades i desprésde fixar un estàndard de qualitat pera cada un dels criteris avaluats, s’hanplanificat uns objectius de millorafuturs que han de garantir unes far-macioles amb nivells d’excel·lència ihomogènies al territori.

Accions entre els serveis defarmàcia de l’atenció primàriai l’hospitalària a l’Anoia

Durant l’any 2011 els dos serveis defarmàcia s’han coordinat i han coo-perat en la selecció i revisió del trac-tament de pacients amb diagnòsticd’osteoporosi. El procés de seleccióes divideix en tres etapes: tria depacients, revisió de la medicació sis-temàtica i estructurada, i registre enl’HCAP. S’han seleccionat i revisat259 pacients amb relació a criteris deseguretat (alertes de farmacovigilàn-cia) i 1.221 prescripcions amb relacióa criteris relacionats amb els tracta-ments.

Guia de la depressió a l’Anoia

L’objectiu d’aquesta guia és millorarla qualitat assistencial a les personesque pateixen un trastorn depressiu,oferint eines als professionals que elsajudin a aplicar estratègies de selec-ció de medicaments, utilitzar demanera adequada les teràpies no far-macològiques d’abordatge de ladepressió, facilitar el diagnòstic i l’a-bordatge inicial, i millorar la coordi-nació entre nivells assistencials.

En l’elaboració de la guia han treballatprofessionals de l’atenció primària il’especialitzada representatius detots els nivells assistencials. Tambés’ha creat un circuit de prescripcióper millorar el contínuum assistenciala fi d’augmentar la seguretat dels i lespacients amb patologia psiquiàtrica.

Estàndard de qualitat de la prescripció farmacèutica (EQPF)

Assoliment de l’EQPF a l’acord de gestió0% >0-<50% 50-<75% 75-100%

Anoia 13 25 38 25

Bages-Berguedà-Solsonès 27 27 27 20

Osona 0 0 0 100

Assoliment de l’EQPF a les DPO de medicina familiar i comunitària0% >0-<50% 50-<75% 75-<100% 100%

Anoia 13 11 7 20 48

Bages-Berguedà-Solsonès 21 12 8 21 38

Osona 2 1 5 12 80

Gerència Territorial 13 8 7 18 54

Assoliment de l’EQPF a les DPO de pediatria0% >0-<50% 50-<75% 75-<100% 100%

Anoia 13 27 27 20 13

Bages-Berguedà-Solsonès 30 7 0 27 37

Osona 18 6 6 24 47

Gerència Territorial 23 11 8 24 34

Indicadors globalsResultat Mitjana ICS

Utilització de fàrmacs d’eficàcia provada 92,88 93,30

Utilització d’especialitats farmacèutiques genèriques 38,30 38,92

Seguiment de les recomanacions del CANM 1,49 1,56



Docència i recercaL’ICS a la Catalunya Centralforma residents enl’especialitat de medicina de família i comunitària

El 2011, la Gerència Territorial Cata-lunya Central ha format 53 residentsen l’especialitat de medicina de famí-lia i comunitària. A la Gerència se lihan atorgat un total de 21 places deformació sanitària acreditades enaquesta especialitat, de les quals sen’han ocupat setze. Els residents com-binen la seva estada als centres d’a-tenció primària amb la formació enl’àmbit hospitalari en els hospitals dereferència.

La Catalunya Central disposa de sisunitats docents d’atenció familiar icomunitària acreditades per a la for-mació d’aquests residents. Els itine-raris formatius estan dissenyats perincorporar-hi progressivament lescompetències pròpies de l’especiali-tat, tant des del punt de vista delsconeixements científics com de leshabilitats tècniques o les actitudsdels professionals, en un model d’e-xercici clínic tutoritzat amb supervi-sió decreixent i adquisició progressi-va de responsabilitats a mesura quees van assolint els objectius predefi-nits.

32 professionals de l’ICS exerceixencom a tutors, que juntament amb lescomissions de docència són els ele-ments fonamentals en tot l’engranat-ge. La seva tasca està encaminada aoferir la màxima qualitat docent i aaconseguir una formació excel·lentdels residents.

El dia 9 de juny es va celebrar a la seude la Gerència l’acte de benvingudaals residents nous.

Distribució de places MIR

Centre docent 1r 2n 3r 4tSanta Margarida de Montbui 1 2 1 2

Manresa-2 4 4 3 1

Manresa-4 3 4 3 2

Súria 1 1 1 0

Manlleu 3 5 2 1

Santa Eugènia de Berga 4 2 3 0

Primera Jornada d’Urgènciesd’Atenció Primària de l’Anoia

Una vuitantena de professionals d’ur-gències de primària han posat encomú les seves experiències en aques-ta I Jornada, que s’ha celebrat a Iguala-da. També ha servit de punt de troba-da per a tots els professionals que tre-ballen a l’ACUT (atenció continuada

d’urgències territorial) de la comarca,una circumscripció que es caracteritzaper la seva extensió i per la dispersiógeogràfica dels seus nuclis. S’hi hanpresentat vuit comunicacions orals is’hi han impartit dos tallers; un sobreaspectes medicolegals en l’atenciód’urgències i un altre sobre l’adminis-tració de fàrmacs a urgències.

Premis atorgats a professionals de la Catalunya Central

• Premi Ciutat d’Igualada d’investiga-ció sanitària Pere Gabarró, convoca-tòria 2010/2011, atorgat a professio-nals del SAP Anoia pel treball derecerca “Projecte PIOHTA: cribratged’hipertensió ocular i glaucoma enusuaris amb hipertensió arterial enatenció primària”.

• Primer premi de comunicacionsorals del XXI Simposi Nacional dePediatria Social, atorgat a professio-nals mèdics d’Osona pel treballsobre la prevenció de la mutilaciógenital femenina: “La prevenció dela mutilació genital femenina en laquota d’un metge de família”.

• Premi a la millor comunicació a lajornada de cloenda del curs acadè-mic organitzada per l’Agrupació deCiències Mèdiques de Girona, ator-gat a professionals de l’EAP Vall delGes (Torelló) per un treball sobre lamalaltia renal crònica en personesdiabètiques majors de 80 anys.

• Premi Sanitat d’Osona atorgat a pro-fessionals del Servei d’Atenció a laSalut Sexual i Reproductiva (ASSIR)d’Osona per l’estudi “Avaluació d’unprograma de rehabilitació de laincontinència urinària”.

• XV Premi del Bages de CiènciesMèdiques atorgat a professionalsdel CAP Bages (en col·laboració ambla Unitat de Suport a la Recerca de laGerència Territorial Catalunya Cen-tral) pel treball “Podem millorar ladetecció de la malaltia pulmonarobstructiva crònica des de l’atencióprimària?”.


• El treball “Validación de una versióncorta del Cuestionario de actividadfísica en el tiempo libre de Minneso-ta”, de la Dra. Anna Ruiz de l’EAPSant Joan de Vilatorrada, va serescollit entre les nou millors comu-nicacions orals del Congrés SemFYC.

• Quart premi del Congrés SEFAP 2011a la comunicació oral “Satisfacciónde los médicos de atención primaria,farmacéuticos comunitarios y pa -cientes con la receta electrónica”.

• Primer premi a la V Jornada d’Inter-canvi d’Experiències del SAP Bages-Berguedà-Solsonès a la millor comu-nicació, titulada “Estudi sobre elconsum d’alcohol entre els adoles-cents del Bages sud”.

Un estudi detecta els hàbits de salut entre els adolescentsdel Bages Sud

Professionals dels EAP Montserrat iSant Vicenç de Castellet, en col·labo-ració amb la Unitat de Suport a laRecerca de la Catalunya Central, hanpresentat els resultats d’un ampliestudi sobre els hàbits de salut entrel’adolescència dels municipis sud de lacomarca del Bages.

L’estudi s’ha realitzat als quatre cen-tres d’educació secundària del Bagessud mitjançant enquestes anònimes ajoves de 12 a 18 anys i conclou que lamajoria d’adolescents s’inicien en l’al-cohol durant l’educació secundària ique un 56% dels estudiants de 4td’ESO s’han emborratxat durant l’úl-

tim any. Paral·lelament, aquest estuditambé ha permès detectar que un 15%d’adolescents té sobrepès o obesitat ique un 50% de les noies creu que elseu pes és massa elevat.

La Gerència TerritorialCatalunya Central acull una sessió sobre el bacteriStaphylococcus aureusresistent a la meticil·lina

El Grup de Malalties Infeccioses delBages-Berguedà-Solsonès, en el qualparticipen diferents organitzacionsproveïdores del territori, ha organit-zat una sessió oberta a tots els profes-sionals del territori sobre el SARM(Staphylococcus aureus resistent a lameticil·lina, també conegut comMARSA), per analitzar les precaucionsi les mesures de control que s’han deprendre davant d’aquest bacteri en l’a-tenció primària, als domicilis, als cen-tres sociosanitaris i a les residències.

Beca FIS per al projected’investigació SEDESTACTIV

El projecte SEDESTACTIV tracta sobrel’assaig clínic aleatori controlat “Eva-luación de la efectividad de una inter-vención basada en la disminución delas horas de sedestación en pacientescon sobrepeso u obesidad moderada”.La seva investigadora principal ésElena Martínez Ramos, de la Unitat deSuport a la Recerca Barcelona, amb lacol·laboració de la de la CatalunyaCentral.

Grup de recerca sobre la hipertròfia benigna de pròstata

Al CAP Igualada urbà s’ha constituït elGrup de recerca sobre la hipertròfiabenigna de pròstata (HGP). Partici-pen en el grup professionals de dife-rents equips d’atenció primària de l’A-noia i un del Bages, amb el suport dela Unitat de Suport a la Recerca de laCatalunya Central.

Activitat científica de laUnitat de Suport a la Recerca

Projectes de recerca en curs 11

Projectes multicèntrics en curs 2

Projectes de recerca en estudi 1

Premis i beques concedits 6

Premis i beques pendents de resolució 2

Grups de recerca acreditables 1

Articles científics enviats 5

Comunicacions i presentacions 31

Cursos organitzats 4

Hores totals de formació 90

I Jornada de Prevenció iPromoció de la Salut a Osona

L’objectiu de la jornada, organitzadapel Grup de Prevenció i Promoció dela Salut del Sistema Integrat de Salutd’Osona (del qual l’ICS a la CatalunyaCentral forma part), va ser obteniruna visió general de què es fa en rela-ció amb la prevenció i promoció de lasalut a la comarca, crear un punt detrobada amb la finalitat de compartirexperiències i reflexionar-hi per gene-rar propostes de futur.

El Servei d’Atenció PrimàriaOsona participa en l’estudiFRODOS

El SAP Osona ha col·laborat en la rea-lització del treball de camp del projec-te que porta per títol “Incidencia defracturas vertebrales en una cohortepoblacional de 2.968 mujeres postme-nopáusicas. Estudio de los factores deriesgo asociados”. Diferents centresd’atenció primària de la comarca hanparticipat en l’estudi FRODOS (estudide les fractures osteoporòtiques de lesdones d’Osona) amb la realització irecollida de 506 enquestes.



Professionals

El SAP Bages-Berguedà-Solsonès homenatja els seus jubilats

En el decurs de l’acte de cloenda de laV Jornada d’Intercanvi d’Experiènciesdel SAP Bages-Berguedà-Solsonès esva homenatjar una cinquantena deprofessionals jubilats en els darrersdeu anys. En nom dels jubilats, el Dr.Francesc Sant va explicar, amb una

visió retrospectiva, l’evolució de lasanitat manresana des de la postguer -ra fins a l’actualitat.

Nou correu electrònic a la Catalunya Central

Al final de novembre es va activar elnou correu electrònic amb accés“ecor reu” a tots els professionals delterritori. Algunes de les millores d’a-quest nou format són l’ampliació de lacapacitat de correu a 500 Mb, l’opcióde saber l’espai ocupat, el correctorortogràfic, la millora en la gestió delscontactes, més opcions de configura-ció i el fet que és més intuïtiu.

20è aniversari de l’EAP Sant Vicenç de Castellet

El dia 2 de desembre, l’EAP SantVicenç de Castellet va celebrar un acteper commemorar els vint anys de laseva creació. L’aniversari va permetrevisualitzar l’evolució de l’equip des deldia 1 de desembre de 1991 fins a l’ac-

tualitat tant pel que fa a nous serveiscom quant al nombre de professionals.

Formació continuada

L’any 2011 un 86,8% dels professionalsde l’ICS a la Catalunya Central hanrebut algun tipus de formació. El totald’hores ofertes ha estat de 1.885,5, laqual cosa suposa una mitjana de 9,77hores per treballador/a. El nombretotal d’activitats ha estat de 193. Perterritoris, s’han impartit 40 activitatsa la Gerència Territorial CatalunyaCentral, 74 al Bages-Berguedà, 49 al’Anoia i 30 a Osona. El nombre d’ins-cripcions ha estat de 2.370.

Finalització de l’avaluació del risc psicosocial

Després d’un llarg procés de dos anysde treball amb els representatssocials, s’ha consensuat un informefinal on es recullen les situacions derisc psicosocial detectades i les mesu-res correctores proposades.


Plantilla per categories professionals

Àrea funcional sanitària 1.027

Llicenciats sanitaris 487

Facultatius especialistes 463

Titulats superiors sanitaris 26

Diplomats sanitaris 449

Tècnics de grau superior sanitari (tècnics especialistes) 11

Tècnics de grau mitjà sanitari (auxiliars d’Infermeria) 80

Àrea funcional de gestió i serveis 441

Residents 53

Total 1.521

Plantilla equivalent a jornada completa de l’any2011. Incorpora personal fix, interí i eventual.



Àrea de prevenció de riscos.Indicadors d’activitat

Exàmens de salut 195

Vacunacions 140

Manual d’autoprotecció (divulgació PE) 4

Manual d’autoprotecció (simulacres) 4

Formació a treballadors 1.537

Informació a treballadors 1.311

Formació en línia sobreprevenció de riscos laborals

L’ICS, per tal de formar els seus pro-fessionals i donar compliment a la Llei31/95, opta per la formació en línia. Ala Gerència Catalunya Central li hanassignat tres edicions en línia del cursde prevenció de riscos laborals, ambun total del 1.541 llicències.

La primera edició del període forma-tiu s’ha desenvolupat en el segonsemestre 2011. Des de la Unitat Bàsicade Prevenció s’ha fet una prospecciómitjançant la col·laboració de lesdireccions dels EAP per tal d’adjudicarmatrícules, amb 1.003 llicències con-sumides.

Anoia 239

Bages 416

Osona 279

Gerència Territorial 69

Total 1.003

0

5

10

15

20

25

Facultatius/ives

Nivell 2

Nivell 1

Nivell 3

Nivell 4

Nivell 2

Nivell 1

Nivell 3

Nivell 4

Nivell 2

Nivell 1

Nivell 3

Nivell 4

Gestió i serveisi titulats/ades superiors

Diplomats/adesd’infermeria

Assolit No assolit

Sol·licituds presentades i nivell d’assoliment

Carrera professional



L’Anoia i el Bages-Berguedàpromouen la utilització del document de voluntatsanticipades

Els serveis d’atenció primària (SAP)d’ambdós territoris s’han implicatactivament en la difusió i promociódel DVA (document de voluntats anti-cipades) o testament vital, documenten què es deixa constància del tipusd’atenció mèdica que es vol rebre alfinal de la vida en cas de trobar-se enuna situació d’incapacitat per prendredecisions i comunicar-se.

Des dels centres d’atenció primàrias’ofereix a la ciutadania assessora-ment en el procés d’elaboració delDVA i es tramita per incloure’l en elRegistre Central de Voluntats Antici-pades del Departament de Salut.

Activitats comunitàries

Com cada any, els professionals delsequips d’atenció primària de la Cata-lunya Central han continuat oferint ala ciutadania diferents activitatscomunitàries per donar resposta a lesnoves demandes i promoure la pre-venció, els consells de salut i els estilsde vida saludables.

• Els EAP Igualada Urbà, Vilanova delCamí, Manresa-2, Manresa-4, Artés iSant Joan de Vilatorrada van orga-nitzar caminades per celebrar el DiaMundial de l’Activitat Física.

• A l’Anoia, els EAP Vilanova del Camíi Igualada Urbà van organitzar dife-rents accions per informar i sensibi-

litzar la població sobre la importàn-cia d’abandonar l’hàbit de fumar.

• A Navàs es va desenvolupar una ses-sió sobre el maneig i l’ús del desfi -bril·lador, amb motiu de la presenta-ció de dos desfibril·ladors semiauto-màtics adquirits per l’Ajuntament.

• L’EAP Igualada Urbà va organitzarun concurs fotogràfic amb motiu dela Setmana sense Fum. La fotografia“Tu tens el control” va ser la guanya-dora.

• Osona va organitzar una campa -nya/concurs amb el lema “Com eli-minaries el tabac”, amb una part depromoció i una altra part consistenten el concurs “Artabac”. El portalAllloro! va recollir les fotografiesdels alumnes que hi van participar.

• L’EAP Sant Quirze de Besora va ferdos tallers de menjar bé a alumnesde 1r d’ESO, un taller de sexualitat aalumnes de 2n i 4r d’ESO i dos tallersde primers auxilis.

• L’EAP Sant Quirze de Besora va ferun taller d’educació grupal sobrerehabilitació respiratòria i un altrede diabetis.

Campanya de l’EAP IgualadaUrbà a favor dels hàbitssaludables per lluitar contra el càncer

En el marc de la VIII Setmana Europeacontra el Càncer, l’EAP Igualada Urbàva participar en la promoció d’estilsde vida saludable per a la prevenciódel càncer.

Durant la setmana, els professionalsde l’equip van proposar a les personesusuàries la realització d’una enquestasobre els seus estils de vida. Als quevan obtenir mala puntuació (per sotade 5) se’ls va lliurar un tríptic ambrecomanacions per millorar-los, ja queel 25% dels casos de càncer es podrienevitar seguint les recomanacions dedieta saludable.

Taller per a cuidadors i cuidadores de familiars a Roda de Ter

Professionals de l’EAP Roda de Ter, encol·laboració amb la psicòloga de l’A-juntament, han portat a terme vuitsessions d’un taller per a cuidadors icuidadores de familiars amb demèn-cia al Centre d’Atenció Primària Rodade Ter, amb molt bons resultats.

L’activitat va néixer de la necessitatd’informar les persones cuidadores defamiliars amb aquest trastorn sobreaspectes de la malaltia, com afrontar-la i entendre els problemes que com-porta a l’entorn familiar, com cuidar lapersona que la pateix i, sobretot, ofe-rir-los suport.

Ciutadania



El Grup de MalaltiesInfeccioses del Bages-Berguedà alerta dels perills defer un mal ús dels antibiòtics

Coincidint amb la celebració del DiaMundial de la Salut, que enguany s’hadedicat a la lluita contra la resistènciaals antibiòtics, el Grup de MalaltiesInfeccioses del Bages-Berguedà hapresentat un estudi que alerta del’augment de les resistències als anti-biòtics com a conseqüència, entrealtres motius, de l’ús inadequat que sen’ha fet en els serveis sanitaris, l’in-compliment terapèutic per part delspacients i l’abús dels antibiòtics enveterinària.

El grup fa més de deu anys que treba-lla al territori en projectes com la Guiade prescripció d’antibiòtics del Bages-Berguedà, l’estudi periòdic de les resis-tències als antibiòtics de la zona, l’ac-tualització dels professionals sanitarissobre infeccions o les campanyes deconscienciació sobre l’ús dels antibiò-tics. Està format per professionals del’ICS, la Fundació Althaia i l’HospitalSant Bernabé de Berga, a més de pro-fessionals de farmàcia que es dedi-quen a la investigació, formació i sen-sibilització entorn de les malaltiesinfeccioses.

Professionals de l’ICSparticipen en la 2a Setmanadel Cor Manresa 2011

Del 3 al 9 d’octubre es va celebrar aManresa la segona Setmana del Cor,destinada a promoure uns hàbits devida saludables que contribueixin areduir la incidència de les malaltiescardiovasculars. Professionals de l’ICSdel Bages-Berguedà van participar endiferents activitats:

• Taula inaugural, amb el lema “Quètenen les persones sanes?”.

• Tallers d’alimentació saludable a lesbiblioteques de la Balconada, Plaçade Catalunya, Sagrada Família, Mion-Puigberenguer, Escodines i la Font.

• Caminades per rutes saludables.

• Marxa per l’Anella Verda de Manresa.

• Càlcul del risc cardiovascular.

Programa Pacient Expert ICS a les comarques de la CatalunyaCentral

Durant l’any 2011 s’ha donat continuïtat al programa en diferents centres d’aten-ció primària del territori. S’hi han incorporat els equips de Sant Joan de Vilatorra-da, Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Baix Berguedà.

Grups del Programa Pacient Expert ICS i nombre de participants (2011)

Programa EAP Nombre de pacientsMPOC Manresa-2 8

TAO Manresa-4 10

TAO Cardona 11

TAO Sant Joan de Vilatorrada 12

TAO Sallent 12

MPOC Sant Vicenç Castellet 8

TAO Baix Berguedà 8

TAO Berga 12

Total 81

Berguedà2010: 10 pacients i 1 pacient expert2011: 20 pacients i 1 pacient expert

Osona2009: 9 pacients i 1 pacient expert2010: 7 pacients i 1 pacient expert

Bages2010: 30 pacients i 3 pacients experts2011: 61 pacients i 4 pacients experts

Anoia2010: 9 pacients i 1 pacient expert



Centres d’atenció primària delBages acullen una exposiciódel centre ocupacional La Llum d’AMPANS

Amb l’objectiu d’afavorir la participa-ció social de les persones amb disca-pacitat, un any més diferents CAP delterritori i la seu de la gerència hanacollit una nova exposició. Enguany,ha estat formada per contes i dibui-xos fets pels mateixos nois i noiesd’AMPANS, que han participat en

diferents concursos autonòmics inacionals.

Professionals del territoricol·laboren amb La Marató de TV3

• Professionals de l’EAP Artés, junta-ment amb l’equip de cirurgians detrasplantaments de fetge de l’Hospi-tal Vall d’Hebron i amb la presènciad’un pacient trasplantat, van orga-nitzar una taula rodona a SantaMaria d’Oló.

• Al CAP Sagrada Família es va orga-nitzar una rifa per recollir diners.

• L’EAP Anoia Rural va programar unaconferència a la Pobla de Claramunt.

• Una professional de l’EAP Sant Quir-ze de Besora va fer xerrades sobretrasplantaments a diferents institutsde les comarques d’Osona i el Bages.

L’EAP Manresa-4 col·labora en la recollida d’aliments

El CAP Sagrada Família va col·laboraren la campanya de Nadal de recollidad’aliments de Manresa oferint el cen-tre com a punt de recollida.

Programa de reutilització de material ortopèdic

Centres d’atenció primària de la Cata-lunya Central promocionen la reutilit-zació de material ortopèdic. Des delsCAP es recull material com crosses,cadires de rodes, llits articulats ocaminadors perquè els puguin fer ser-vir altres persones, ja sigui de maneratemporal o mentre esperen la pres-cripció del metge especialista.

El programa suposa un importantestalvi econòmic, ja que molts d’a-quests articles estan subvencionatsen part o totalment.

Responsabilitat social corporativa



El PAC de Manresa es trasllada a les instal·lacionsdel CAP Bages

El dia 4 de juliol, el remodelat CAPBages va recuperar el Punt d’AtencióContinuada (PAC), on s’atenen lesurgències que es produeixen fora del’horari d’obertura dels centres d’aten-ció primària. Els darrers anys, aquestpunt de servei ha estat ubicat a laplanta baixa de l’edifici del CentreHospitalari de Manresa. Les novesdependències ocupen la planta baixadel CAP Bages i disposen de set con-sultes equipades per a l’atenció mèdi-ca i d’infermeria, una sala d’espera isuport de radiologia.

Entra en funcionament el nou CAP Moià

A mitjan desembre va entrar en fun-cionament el nou Centre d’Atenció Pri-mària Moià. Aquest nou equipament,situat al carrer de Santa Magdalena,disposa de 802,91 m2 de superfície útil,el doble que la de l’antic centre. La dis-tribució dels espais assistencials a laplanta baixa posa fi a les barreresarquitectòniques de l’antic CAP.

El Centre d’Atenció PrimàriaArtés canvia de nom

En resposta a la demanda de la ciuta-dania d’Artés i altres associacions decanviar el nom del CAP Artés pel deCAP Dr. Agustí Garriga (metge ruralartesenc), el dia 16 de desembre, enun acte molt emotiu, es va procedir alcanvi de nom.

Canvi d’ubicació del SAPBages-Berguedà-Solsonès

El mes d’octubre, el Servei d’AtencióPrimària Bages-Berguedà-Solsonès esva traslladar del CAP Bages a les ins-tal·lacions de la Gerència TerritorialCatalunya Central a Sant Fruitós deBages.

L’EAP Súria trasllada la sevaactivitat al nou CAP GorettiBadia

El dia 19 de setembre, l’activitat assis-tencial del CAP Goretti Badia es vatraslladar al nou centre, ubicat a la

plaça de la Serradora de Súria. Lesnoves instal·lacions suposen unamillora tant per als usuaris com perals professionals, ja que el nou centre,amb 1.157,04 m2, triplica la superfíciede l’antic CAP.

El CAP Plaça Catalunya tanca i trasllada la seva activitat al CAP Bages

La nova ubicació de l’EAP Manresa-2a les instal·lacions de la primera isegona planta del CAP Bages suposauna gran millora per als professio-nals, que disposaran de més espais,més còmodes i amb un equipamentadequat a les necessitats actuals. Elsnous espais ocupen una superfície de1.800 m2.

El SAP Anoia estrenadependències

El mes de juny el Servei d’Atenció Pri-mària Anoia es va traslladar a unsespais nous situats a la primera plantade l’edifici del Centre d’Atenció Primà-ria Anoia d’Igualada.

Inversions i nous equipaments

Execució del pressupost

Gerència Territorial Catalunya Central 90.572.302,88 euros

Font: Direcció Econòmica i d’Organització de l’ICS.

Gestió econòmica


Resumen Abstract

Generalitat de Catalunya

Departament de Salut

© Institut Català de la Salut

Gerència Territorial Catalunya Central

Pica d’Estats, 13-15Polígon Sant Isidre III08272 Sant Fruitós de BagesTel. 93 693 00 [email protected]

Coordinació: Unitat de Comunicació de la Gerència Territorial Catalunya Central

Realització: hores.comDisseny gràfic: www.victoroliva.comFotografies: Quim Roser, Josep Vidal, Lluïsa Ortega i arxiu de la Gerència Territorial

El ámbito geográfico de la Gerencia Territorial CataluñaCentral comprende las comarcas de Osona, Bages,Berguedà, Solsonès y Anoia.

Hay que destacar que es la única gerencia territorialconstituida por territorio de las cuatro provincias deCataluña ya que incluye parte de la provincia de Barcelonaasí como cuatro consultorios municipales situados en laprovincia de Lleida, un equipo de atención primaria en laprovincia de Tarragona y un consultorio municipal enGirona.

La gerencia comprende 165 municipios y la forman tresservicios de atención primaria (SAP): el SAP Osona, el SAP Bages-Berguedà-Solsonès y el SAP Anoia.

The geographic area of the Central Catalonia RegionalManagement includes the counties of Osona, Bages,Berguedà, Solsonès and Anoia.

It is the only regional management that covers countiesfrom Catalonia’s four provinces. Besides a section of theProvince of Barcelona, it also has four municipal offices inthe Province of Lleida, one primary care team in theProvince of Tarragona and one municipal office in Girona.

The Central Catalonia Regional Management covers 165 towns and is made up of three primary-care services(SAPs): SAP Osona, SAP Bages-Berguedà-Solsonès andSAP Anoia.


gencat.cat/ics

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialCatalunya Central


Memoria 2011 catcentral

Documents

Transcript of Memoria 2011 catcentral