Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

34
1 MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014) “HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA” A càrrec de JOAN MARCA TRISTAN

description

A càrrec: Joan Marca Tristan

Transcript of Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

Page 1: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

1

MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014) “HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA” A càrrec de JOAN MARCA TRISTAN

Page 2: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

2

Presentació del projecte

La nostra societat, fins fa poc anomenada “del benestar”, s’enfronta avui a les

conseqüències negatives que per a un sector cada dia més gran de la població té el

fenomen socioeconòmic que anomenen crisi. Davant d’aquest fet, cal que totes les

institucions i entitats esmercin els seus esforços en cercar solucions imaginatives

que, si més no, contribueixin a pal·liar els greuges que pateixen les persones més

desafavorides.

En aquesta direcció l’Ajuntament de Vallbona d’Anoia i la Cooperativa

Integral Catalana signaren un conveni per realitzar una sèrie de cursos de

permacultura que han aconseguit crear i consolidar uns horts socials

comunitaris en el municipi.

La tasca es du a terme en coordinació amb la regidoria de Benestar Social, les

treballadores socials, i un soci membre de la Cooperativa Integral Catalana amb

experiència professional específica en el sector de la formació agrària.

Els alumnes que reben aquests coneixements son persones del municipi en situació

de risc d’exclusió social, habitualment amb responsabilitats familiars al seu càrrec.

En aquest sentit, que una part de l’alimentació deixi de dependre de la caritat i

sigui responsabilitat d’un mateix, fa augmentar l’autosuficiència i

desinstitucionalitza a la persona. Tots aquests aprenentatges augmenten

l’autoestima (que les situacions difícils tendeixen a erosionar) i proporcionen millors

perspectives laborals. La conscienciació ecològica i la feina en equip són també dos

grans objectius pels quals estem treballant.

D’altra banda, una amplitud horària envers els compromisos que l’alumne

adquireix, permet a aquest complementar-los amb d’altres horaris de treball en

qualsevol futura feina remunerada.

En general, volem fer partícips els valors que aporta l’horticultura ecològica i de

proximitat a tothom. Per això estem oberts a que qualsevol persona motivada

vingui a formar-ne part, oferint-li espai on plantar, bo i compartint-hi

aprenentatges i experiències.

Page 3: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

3

INDEX

Any 2013

CURS TEÒRIC INTRODUCTORI

4

TASQUES DE RECUPERACIÓ I PREPARACIÓ DEL

TERRENY

PRIMERES INFRAESTRUCTURES

o Sistema de reg

o Construcció d’un porxo

MAXIMITZANT LA FERTILITAT DEL SUBSTRAT

o Parades en crestall

o Feixes fondes

o Potenciant la biodiversitat

o Els cicles dels nutrients i la rotació de conreus.

PRIMERS BROTS VERDS

4-5

6

7

8

9-10

11

11

12-14

CONSTRUCCIÓ D’UN PRIMER GALLINER 15-16

CONSTRUCCIÓ D'UN HIVERNACLE SEMI-SOTERRAT

17-19

LES PRIMERES VISITES GUIADES 20-21

SEMBRANT LLAVORS D'ECOXARXA 22

Any 2014

AMPLIACIÓ DELS HORTS

o Recuperació antiga piscina com a bassa

o Tanca i porta

o Adequació del terreny i sembra

23-24

25

25-26

CONSTRUCCIÓ DE CONILLERES 26

CONSTRUCCIÓ D’UN SEGON GALLINER 27

REFORÇ ZONA PERIMETRAL DELS HORTS 27

CREACIO DE LA PÀGINA A FACEBOOK 28

ACTIVITATS SOCIALS 29-30

AUTOAVALUACIÓ 31-32

BIBLIOGRAFIA 32-33

Page 4: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

4

MEMÒRIA D’ACTIVITATS (2013-2014)

Any 2013

INTRODUCCIÓ

El projecte s’inicià la primavera del 2013 amb un curs teòric de botànica

bàsica per a horticultura i jardineria ecològica. Les classes foren

gratuïtes i obertes a tota la ciutadania del poble, però anaven especialment

adreçades a la gent amb necessitat d’ajut alimentari. El curs va permetre

d’una banda, un primer contacte als futurs alumnes i de l’altra va ser útil a

diferents veïns del poble, que aplicaren després els coneixements adquirits

als seus jardins o hortes particulars. El mòdul teòric va tenir una durada de

vint hores lectives i assistiren, amb aprofitament, unes 25 persones.

Amb aquest curs preteníem fer arribar a tothom el concepte de

“permacultura”. En contra d’augmentar a curt termini la collita, tot

desgastant el terreny, un dels nostres objectius en aquests cursos és

aprendre a dissenyar horts sostenibles.

La permacultura és una eina científica a l’hora que quasi artística, que

procura utilitzar el disseny per aconseguir circuits tròfics autosuficients,

sense necessitat d’utilitzar gaires inputs externs, com ara els productes

químics de síntesi o d’altres derivats del petroli (trobareu aquesta informació

ampliada en el capítol ‘Maximitzant la fertilitat del substrat’ pàg. 8-11)

D’altra banda i de manera exclusiva emprem el mètode científic de

l’observació i l’experimentació. Deixem de costat altres models de

permacultura més “espirituals” (com ho puguin ser la biodinàmica, la

vibracional o la sinèrgica).

A finals de mes de maig comencem les tasques de recuperació i

preparació del terreny. La premsa comarcal se’n fa ressò, disposeu de

més informació a: INFOANOIA.CAT Dijous, 6 de juny de 2013

Page 5: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

5

Comencem amb les feines de desbrossament que realitzem de

forma manual amb maquinària lleugera. Com que el terreny és

extremadament argilós, volem intentar evitar la compactació en la

mesura que ens sigui possible. Les esmenes de sorra o sauló es

faran necessàries i l’Ajuntament ens proporciona adob provinent

del compostatge de la fracció orgànica de les escombraries. En

utilitzar un residu com a matèria prima, sensibilitzem en la

necessitat de reciclar a l’hora que estalviem.

Dividim els espais amb la idea que cada alumne tingui un tros

individual per a que practiqui i planti, i una altra part del terreny el

destinem a hort comunitari que emprem com exemple per practicar-hi

diferents tècniques permaculturals.

Page 6: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

6

SISTEMA DE REG

Dissenyem un sistema de reg per gravetat amb una sortida de la bassa amb tub de

63 mil·límetres, fent un anell quadrat que envolta llur perímetre exterior. En cada

cantonada posem una vàlvula amb sortida de tub de 50 mil·límetres de diàmetre.

En la part comunitària, el tub de 50mm fa un altre anell rectangular amb una

dotzena de vàlvules amb sortida de tub de 25mm. Aquestes reduccions en les

sortides i l’efecte dels vasos comunicants dels anells de diàmetre superior, ens

garanteixen el màxim de cabal a l’hora de regar diferents feixes a l’hora.

En la part dels horts individuals els tubs de 50mm porten aigua fins cadascun dels

espais, que disposen de dos sortides de mànega de 25mm per terreny.

Page 7: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

7

CONSTRUCCIÓ D’UN PORXO

L'objectiu es disposar d'un espai d'ombra, on aixoplugar-se de la calor

estival i de les tempestes de la tardor. A l’hora, aconseguim un biòtop

humà de socialització, on podem intercanviar experiències i compartir

esmorzars. També és el lloc on es concentra la repartició de la collita

de la zona comunitària.

Page 8: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

8

MAXIMITZANT LA FERTILITAT DEL TERRENY

Ja hem comentat en la introducció que un dels nostres principals objectius, en

aquests cursos, és aprendre a dissenyar horts sostenibles en contra de voler

augmentar a curt termini la collita.

També hem fet menció de la permacultura com a una eina de disseny agrícola

que ens permet obtenir verdures de qualitat sense utilitzar productes químics de

síntesi, produint biòtops hortícoles que es poden mantenir productius indefinidament amb el mínim d’aportacions externes.

Treballant en aquesta direcció, exemples concrets que hem desenvolupat aquest

any són: les parades en crestall, les feixes fondes, la potenciació de la

biodiversitat, la monitorització dels cicles nutrients, la rotació i

associació de conreus.

PARADES EN CRESTALL

Les parades en crestall són fruit de la creació del Mètode Gaspar Caballero de

Segòvia. Un disseny específic que es basa en sis punts fonamentals que

s’expliquen en el següent enllaç

La Metodologia de Gaspar Caballero de Segòvia és molt senzilla i fàcil d'aplicar,

obtenint uns resultats sorprenents, més encara quan es tracta de gent no

iniciada. Els seus sis punts fonamentals són la base de l'espectacular producció

per metre quadrat d'hortalisses sanes i ecològiques.

De totes maneres, no fem seguidisme literal. Preferim hibridar el mètode amb

d’altres, com el de les feixes fondes, que explicarem a continuació, el

biointensiu (recollit en els enllaços de la bibliografia), o el de l’horta en lasanya.

Després, ho amanim tot amb unes engrunes d’enginy propi i un bon raig de

pragmatisme, adaptant-los a les nostres pròpies circumstàncies i disposicions.

Page 9: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

9

FEIXA FONDA ( Bancal profundo)

Una feixa fonda és una tècnica de cultiu permacultural que possibilita

maximitzar la producció agrària en espais petits. Consisteix en fer un forat en el

terreny i reomplir-lo amb la terra que hem extret barrejant-la amb restes

vegetals com trocs, branques, herbes i fulles, fins formar-ne un monticle.

D’aquesta manera, físicament, augmentem la superfície d'intercanvi amb l'aire i

espongem. Químicament, la matèria orgànica ens enriquirà en nutrients el

substrat a mesura que es descompongui.

Podeu llegir-ne els avantatges en el següent enllaç, i gràficament il·lustra-ho

amb fotografies de diferents models.

Com que laboralment la feixa fonda requereix molta feina de cop, dividim

l’esforç en dues fases, tal com ara expliquem:

En la primera fase, per exemple cap al mes de setembre, plantem cebes de

calçot (Allium Cepa, varietat blanca gran tardana de Lleida) i les anem calçant

amb les tiges sobreres de la collita de blat de moro i terra amb una mica de

cendres, que a les cebes els hi va molt bé com adob. Com que les cendres

augmenten el pH, posem pinassa, que al descompondre’s acidifica per

neutralitzar el pH. L'acció mecànica de descalçar en arribar la collita, ja ens

barreja l'amalgama.

En la segona fase, cap al mes de Març, collits els rebrots de ceba, continuem

afegint restes de les podes d'olivera, pi, canyes etc. en capes colgades de més

terra i gallinàcia, disposant-les en forma de pasta de full de ‘mil fulles’. Els

excrements de gallina, rics en Nitrogen, són importants perquè per

descompondre la matèria orgànica calen bacteris i fongs que es multipliquin.

Però per reproduir-se els hi cal fer proteïnes i les proteïnes tenen un 6'25% de

N.

Per afegir més N a la barreja, la primera plantació recomanem una lleguminosa.

Page 10: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

10

Les plantes que tenen els fruits dins de baines ( pèsols, faves, cigrons,

mongetes...) fan uns nòduls radiculars on bacteris especialitzats viuen en

simbiosi amb el vegetal, capturant l'N2 atmosfèric i transformant-lo en

nitrats i nitrits a canvi de midó fotosintètic que fabriquen les fulles. D'aquesta

manera s'aconsegueix enriquir amb més N el conjunt del biòtop format sota

l'amuntegament acumulat i convertir el pastís resultant en una esponjosa

mousse, curulla de biodiversitat nodridora. En aquest terreny tant fèrtil,

la collita vindrà sola.

Per conèixer millor el terreny on plantem, en aquest enllaç

Page 11: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

11

POTENCIACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

La idea principal és que tot bitxo vivent tingui un forat on amagar-se per fer la

muda, la metamorfosi, la posta d'ous, la hibernació.... de manera que els

conreus es trobin curulls d'animalons de tota mida. D'aquesta manera podem

aconseguir l'equilibri (imprescindible en permacultura) entre els insectes plaga i

els seus depredadors, dins d'un determinat nínxol ecològic. És imprescindible

garantir un mínim aixopluc tant per la fauna auxiliar com per a les seves preses.

Això ens evitarà dependre de repel·lents químics per protegir la collita.

Una de les maneres d'aconseguir-ho és no exterminar les herbes adventícies,

limitant-nos a controlar-les. Altres mesures que procurem respectar son no

desbrossar gaire els marges, respectar en la mesura que sigui possible els nius

de vespes ( grans depredadores de plagues), tenir-hi un monticle de sauló on

puguin excavar-hi nius els insectes que defugin els terrenys argilosos, acumular

canyes en un racó assolellat durant tot l'hivern, posar maons de forats i bon

gruix de palla en el centre de les feixes...

D’aquesta manera, des de petites bestioles quasi microscòpiques fins vertebrats

com sargantanes s'hi estaran còmodament en l'entorn que ells prefereixen.

Podran tancar els seus cicles naturals de vida i la natura estarà compensada.

Tot i amb això, quan creiem que un desequilibri d’insectes plaga sobrepassa el

llindar d’intervenció, apliquem repel·lents naturals com tintures d’ortiga o

infusions d’alls i romaní a tall d’exemple. Trobareu informació de com elaborar

insecticides ecològics en aquest enllaç

• MONITORITZACIÓ DELS CICLES NUTRIENTS

De fa temps és conegut que els adobs de síntesi química, en alliberar-se de

forma sobtada, afavoreixen el creixement explosiu dels insectes plaga. A l'hora,

causen desequilibris en la nutrició vegetal, que sovint afebleixen les plantes,

deixant-les més vulnerables encara.

Nosaltres adobem sempre amb matèria orgànica, que ens fa també la funció

d'esmena, millorant l'estructura de la terra. Intentem monitoritzar el cicle dels

macro nutrients, en especial el del Nitrogen, per a que treballi en favor dels

nostres objectius.

ROTACIÓ DE CONREUS

Neutralitzem els riscos de plagues amb una varietat de famílies de conreus (

solanàcies, liliàcies, cucurbitàcies, umbel·líferes...) i unes associacions entre les

hortalisses, que cerquen harmonitzar l'ecosistema. La fertilitat també augmenta,

doncs cada família de plantes té unes necessitats nutricionals diferents.

Page 12: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

12

Els PRIMERS BROTS VERDS,PARADES en CRESTALL

Un mes i mig després de plantar, ja comencem a recollir els primers

fruits, en concret, els primers enciams. Més tard han arribat els primers

tomàquets, pebrots, albergínies, carbassons, mongetes... tot plegat

s'allargarà fins al mes novembre degut a la bonança climàtica.

Page 13: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

13

Page 14: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

14

Page 15: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

15

CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER GALLINER

(Font de proteïnes i fàbriques d'adob)

Els animals tenen funcions imprescindibles a l'hora de tancar el cercle

productiu permacultural. Reciclen les verdures que nosaltres rebutgem,

col·laboren activament en el compostatge de les "males herbes", són font de

proteïnes d'alta qualitat i fabriquen l'adob que necessiten els nostres vegetals

per tal de créixer equilibrats i sans.

En aquests moments, tenim dos galliners (construcció d'un 2n galliner l'any

2014, veure pàg. 27) això ens permet disposar de diferents races de

gallines d'ous i de carn: la gallina de raça ‘pita pinta asturiana ’valorada

pel seu tipus de carn, la freqüentment anomenada ‘gallina rossa’ un animal

amb un alt índex de posta i la ‘gallina del Penedès o ballarica’ molt bona

covadora.

Diferents galliners ens donen la flexibilitat necessària per tal de no posar 'tots

els ous en el mateix cistell'. D’aquesta manera repartim els possibles riscos de

depredadors i/o plagues que poguessin patir.

Page 16: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

16

Page 17: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

17

CONSTRUCCIÓ D'UN HIVERNACLE SEMI-SOTERRAT('WALIPINI')

El nom d'aquesta tècnica agrícola precolombina és 'Walipini', paraula Aimara que

significa "aixopluc càlid"

Aquest hivernacle semi-soterrat, a una fondària de 1'5 metres, aprofita la

inèrcia tèrmica del terreny i minimitza la resistència al vent.

L'objectiu de la seva construcció ha estat la de poder avançar un grau més

en l'autonomia del creixement dels nostres horts. Gràcies al Walipini, en

l’actualitat, desenvolupem, per exemple, els nostres propis llavorers.

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

Davant de les incerteses climàtiques a les que cal fer front i els episodis extrems

de mal oratge, que es sovintejaran cada volta més, un Walipini ofereix un grau

de defensa al vent, les pedregades, les glaçades i les calorades, que molt aviat

amortitza la inversió de construir-lo.

El seu procés de construcció és molt econòmic i consumeix un mínim de

materials. La retroexcavadora fa un forat de 6x10x1'5 metres, en poc més de 4

o 5 hores, amb un preu de lloguer de la màquina més operari d'uns 300 Euros.

Els maons i ciment i hores de paleta que costi aixecar murs per deixar-ho

estèticament millor és opcional, doncs el nostre terreny argilós es manté vertical

per ell sol. Si tinguérem terres més sorrenques, aixecaríem un mur de

contenció, aprofitant palets de fusta, per exemple.

El sostre està fet amb barres d'acer corrugat, de les de fer armadures pel

formigó, soldades fent una quadrícula i soldades també pels extrems a altres

barres de prop d'un metre, clavades dins del terreny com piquetes d'una tenda

de càmping gegants. A continuació, es recobreix de tela de galliner per evitar

Page 18: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

18

que quan plogui el plàstic que posem pel damunt faci bosses. La tela de galliner

també evita el fregament directe entre el plàstic i l'acer corrugat quan fa vent.

Per damunt del plàstic, cordes tensades fent una altra quadrícula i els extrems

del plàstic enterrats, eviten que es pugui volar per efecte vela.

FUNCIONS

La humitat que s'hi condensa i l'elevada temperatura són ideals per germinar

llavorers. Quan arribi l'estiu, el plàstic es canviarà per una tela d'ombrejat i

dins hi haurà uns 5 graus centígrads menys que fora. Això permetrà que els

vegetals del seu interior s'estalviïn bona part de l'estrès hídric que patiran els

que estiguin plantats a ple sòl. Tinguem present que per damunt de 35º

centígrads, la majoria de verdures aturen bona part dels mecanismes

metabòlics, limitant-se a concentrar tots els esforços en intentar sobreviure.

D’altra banda, també serveix per germinar els llavorers dels horts dels

veïns, ja que es tracta d’un equipament municipal utilitzable per qualsevol

ciutadana que ho demani.

En ser un espai multifuncional està obert a més opcions, una altra possibilitat és

la de fer uns horts verticals (una de les idees que ja estem posant en pràctica

aquest any 2015).

El manteniment d'algunes de les plantes d'estiu de la jardineria pública de

l'Ajuntament de Vallbona és l’altre ús que té enguany. La idea és que

l’Ajuntament es pugui estalviar part de la despesa de compra de plantes noves

cada primavera i d’altra banda, suma a l’hora de valorar la feina dels alumnes,

podent veure el fruit del seu treball lluint en espais públics.

A més a més aquest 2015 el nostre Walipini s’empra també esporàdicament per

a la cria de conills durant l’hivern ( les conilles no aporten calor a les cries,

que neixen sense pel i amb alt risc de morir d’hipotèrmia).

Page 19: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

19

Page 20: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

20

LES PRIMERES VISITES GUIADES

Visita d'alguns dels participants de les Jornades Internacionals d'Agroecologia

que es varen celebrar del 15 al 18 de juliol a Ca la Fou.

Page 21: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

21

Als nostres assistents els hi costava creure que el projecte havia endegat tot

just feia només dos mesos. Ells mateixos s'oferiren a participar dels treballs

comunitaris i ho feren tot recollint canyes de la bora del riu i traslladant-les per

tal de poder lligar tomaqueres.

Page 22: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

22

SEMBRANT LLAVORS D'ECOXARXA

A finals d'estiu de 2013, cada divendres al matí durant aproximadament un parell

de mesos, ens sumàrem a l'embrió de l'Ecoxarxa de l’Anoia. Ho férem amb una

parada d'alguns dels productes del nostre hort, tot intentant aportar el nostre gra

de sorra a la resta de gent que ja hi era.

Avui, després d'una tasca constant per part de moltes altres companyes

productores, han concretat l'embrió en un rebost i centre cultural cooperatiu al

carrer Major núm.116 baixos. La idea que tenen és la de continuar ampliant

horitzons, arrelant en el teixit associatiu de la comarca.

Page 23: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

23

Any 2014

AMPLIACIO DELS HORTS

Aquest any 2014 hem ampliat l'hort comunitari cap a la finca veïna. L’objectiu

ha estat el d’augmentar els metres quadrats productius, la majoria ja en ple

rendiment. Recuperar l'antiga piscina com a bassa, instal·lar el nou

sistema de reg (interconnectat amb el primer sistema), desbrossar,

col·locar tanca i porta, fer nous galliners..... tot plegat sense descuidar

la collita i millorar les primeres parades en crestall.

RECUPERANT L'ANTIGA PISCINA COM A BASSA

La recuperació d'una antiga piscina per reconvertir-la en bassa per regar

l'ampliació dels horts comunitaris de Vallbona d'Anoia i continuar

mantenint els seus antics usos, presentava la dificultat de controlar el

creixement de les algues sense ús de Clor sense malmetre les verdures que

regarem amb l’aigua.

Page 24: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

24

Per assolir el repte, seguim una estratègia de tres eixos. El primer és la limitació

de l'energia solar que reben, mitjançant la cobertura amb una tela d'ombrejat. La

segona consisteix en introduir peixos omnívors d'aigua dolça, com ara carpes,

que es menjaran les algues i les larves de mosquit. El tercer eix estratègic

consisteix en absorbir el Nitrogen dissolt en l'aigua, per treure-li el principal

nutrient vegetal relacionat amb el creixement.

Però, com absorbim el N dissolt? doncs mitjançant l'enfonsament d'una bala de

palla. Funciona així: la palla té una relació Carboni/Nitrogen molt baixa. El

Carboni submergit "voldrà podrir-se", i per a poder fer-ho han de créixer bacteris

i fongs que facin la feina. Però per a créixer cal poder fabricar proteïnes, i per a

fer proteïnes cal un 6'25% de N en cadascuna. Si la palla està enfonsada, cap

bacteri podrà fer us del N2 atmosfèric i estaran obligats a consumir el que porti

l'aigua, fins esgotar-lo.

Sense gaire llum ni N, i menjades pels peixos, les algues tenen un futur

d'escassetat garantit. Tot i que la bala de palla (embolicada amb tela mosquitera

i filferro de galliner i lligada a tres pedres que li donen llast), caldrà canviar-la als

4 o 5 mesos.

En resum, el disseny és més rendible que qualsevol substància amb químics de

síntesi, i sobretot, no contamina la collita amb agrotòxics.

Page 25: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

25

COL·LOCANT TANCA I PORTA EN ELS NOUS ESPAIS.

Mantenim separades les dos finques amb tanques, però instal·lem una porta prou

ample per circular còmodament entre els dos espais, o tancar-los segons les

circumstàncies.

ADEQUACIÓ DEL TERRENY I SEMBRA

Estrenant territori, veient crèixer nous brots i anar collint els resultats. Els

esforços esmerçats fructifiquen, omplint les cistelles de recolecció.

Page 26: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

26

CONSTRUCCIÓ DE CONILLERES, ARRIBEN ELS PRIMERS CONILLS.

L’objectiu principal que cerquem amb la cria de conills és diversificar les fonts de

proteïnes i adobs, complementant d’aquesta manera la cria de pollastres, galls i

gallines.

Page 27: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

27

CONSTRUINT EL SEGON GALLINER

Galliner blindat contra l’excavació de túnels

REFORÇ ZONA PERIMETRAL HORTS

L’any 2014 hem instal·lat tanques reforçades als nous espais ampliats per

impedir l’entrada dels senglars als espais conreats. L’entrada d’animals és tota

una amenaça pels conreus.

D’altra banda i degut a que el primer hort delimita amb un barranc, fa pocs anys

un esllavissament de terra va provocar el tamponament d’una de les dues mines

d’aigua que hi ha sota i de la qual ens abastim, hem disposat aquest any 2014

vuit plançons de figueres en línia a la part del barranc que més amenaça de

continuar degradant-se.

La idea és que en créixer els arbres minimitzin el risc, perquè les figueres tenen

la característica de desenvolupar un sistema radicular d'arrels profundes i

llargues que contribueixen decisivament a contenir el terreny. A més, esperem

tenir una bona collita de figues que complementin la collita d’hortalisses.

Page 28: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

28

CREACIO DE LA PÀGINA A FACEBOOKamb el nom‘Horts Socials

Comunitaris Vallbona Anoia’

El dia 9 de Novembre obrírem una pàgina a Facebook, una eina social que ens

permet comunicar i fer arribar el nostre projecte a altres persones del nostre entorn

i més enllà. Una eina que ens permet explicar que fem, com ho fem, i que busca

establir llaços, enriquint-nos d’altres projectes i aportacions a la pàgina.

I la resposta ha estat positiva, a finals de desembre de 2014 podem dir que som

més de 500 persones les que sumem. No és un mal resultat en els encara no dos

mesos de funcionament.

Resumint, d’una banda entenem que els esforços que dediquem mantenint la

pàgina activa són necessaris perquè és una valuosa eina de comunicació i de

proximitat. El veïnat del municipi, per exemple, pot seguir el que s’hi fa mirant tot

el que hi publiquem.

D’altra banda, intenta sumar valor afegit en utilitzar els comentaris dels àlbums de

fotos per posar-hi enllaços que aportin altres punts de vista respecte al tema que

tractem. Entenem que és un interessant arxiu tant per a formadors com per

alumnes.

També és una eina d’avaluació, en tant en quan, ens permet veure a través de la

resposta de les persones que hi participen si anem en la bona direcció.

Page 29: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

29

ACTIVITATS SOCIALS DESENVOLUPADES

Perquè que seria d'un hort comunitari sense activitat social? I quina activitat social

millor que tastar els fruits de la terra de Km 0'0 ? Per això hem organitzat paelles i

calçotades!http://www.vallbonadanoia.cat/index.php?md=articles&id=1375

Podríem citar un bon grapat d’estudis que demostren els profits didàctics,

pedagògics i emocionals d’aquests encontres gastronòmics multiculturals. Però els

beneficis que més ens alimenten els descriu de manera magistral en Josep Maria

de Sagarra en el seu poema “Cançó de suburbi”:

Page 30: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

30

M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent. I em plau l'estona virolada: gent d'amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar. I l'home humil que a l'aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l'espardenya i el farcellet i el vestit blau. Aquí jo veig que el món se m'obre fred i terrible com la mort. I és tan mesquina i és tan pobra la campaneta del meu cor! Dels llagoters fuig la corrua i en el meu rostre no hi ha vel i em puc mirar l'ànima nua sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada; el presseguer ensopit que es mor, i l'arengada platejada, porró de sang, tomàquet d'or. Jo vaig seguint la vostra dèria, homes estranys de bones dents, que tornareu a la misèria una miqueta més contents! Durin els mals, durin les penes, llàgrima, rosa, perla i bes. Duri aquest cor i aquestes venes, duri aquest ull que no veu res. Vestit encès que el goig estripa, dansa per mi! Home lleial, vine, fumem la nostra pipa damunt de l'herba virginal. Diguem les vives meravelles del teu treball, del teu turment. Sota el concert de les estrelles, anem fumant tranquil·lament.

Page 31: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

31

AUTOAVALUACIÓ

En aquests dos anys de projecte hem recuperat un parell de terrenys abandonats i

els hem posat a produir verdures sense utilitzar productes químics de síntesi. A lo

llarg d’aquest temps, una dotzena de persones han tingut un espai on relacionar-se

amb altres persones del poble, aprendre, practicar i socialitzar-se.

Hem obtingut resultats positius en quantitat i qualitat de les collites, sempre

defugint els dogmes agroquímics i comprovant empíricament els resultats i

compartint públicament els aprenentatges. També col·laborem activament en la

defensa de la biodiversitat agrícola mitjançant la rotació de conreus i replicant els

biòtops que la fauna auxiliar necessita per completar llur cicle reproductiu. Una mica

de conscienciació ecològica creiem que també podem haver induït.

Per acabar i tot fent una mica d'autocrítica, s'ha de reconèixer que encara queda

molt terreny per avançar en el camp del que és comunitari enfront d’allò considerat

individual. La part més complexa d'assimilar pels alumnes no han estat les

qüestions agràries sinó la cohesió de grup en un projecte col·lectiu.

A 31 de desembre de 2014, els horts el formen 7 alumnes oficials de diversos

origens i interessos, dues persones que venen en qualitat d’oients i una currua de

visitants atrets pel projecte. Les diferències no sempre han estat fàcils de

complementar. La qüestió humana de la permacultura és habitualment la més difícil

de fer fructificar.

Page 32: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

32

No ha jugat a favor del projecte el fet que, per sort, encara estem lluny que la fam

sigui pandèmia en les nostres contrades. A més de la tasca de repartiment gratuït

d’aliments per part d’institucions i entitats, hi ha molta gent que recicla en botigues

i supermercats. El plat a taula no és tant urgent com el risc de desnonament o tall

de subministraments energètics a les llars. Plantar verdures no sempre ajuda a

evitar que tallin l’aigua, tot i que si que hi ha hagut alumnes que, comercialitzant

una part de la seva collita, han obtingut uns petits beneficis econòmics.

Conceptes com el de sobirania alimentària o resiliència, continuen sense tenir sentit

per la majoria de la població, i també ens cal molta conscienciació en tot el que té a

veure amb el medi ambient o l'ecologia. Continuarem, doncs, nedant contracorrent

predicant amb l'exemple. D’aquesta manera esperem que cada dia siguem més

gent i superar la massa crítica necessària per aconseguir canviar la direcció que la

majoria porta.

BIBLIOGRAFIA

Estudis recomanats disponibles a xarxa.

EDUCACIO I PEDAGOGIA MEDIOAMBIENTAL

Guia per a la creació d’uns horts socials

http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/comun/galerias/galeriaDe

scargas/cap/produccion-ecologica/huertos_sociales-WEB.pdf

La capacitat transformadora dels horts urbans comunitaris

https://huertosurbanosbarcelona.files.wordpress.com/2012/12/sembrant-la-

transformaciocc81-social_ariadna-pomar-2.pdf

Educació ambiental

http://biblioteca.semarnat.gob.mx/janium/Documentos/Cecadesu/Libros/educacion

%20ambiental%20aportes%20politcos%20y%20pedagogicos.pdf

Treball col·lectiu i bens comuns

http://ru.iis.sociales.unam.mx/jspui/bitstream/IIS/4415/1/Trabajar%20juntos.%20

Accion%20colectiva%20bienes%20comunes.pdf

L’hort escolar com a recurs pedagògic

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/80190662-6a47-432b-

931d-6096f7ff8793/hort_escolar.pdf

Una proposta d’educació ambiental en centre escolars

http://www.huertoalegre.com/assets/Publicaciones/descargas/-Agricultura-

Ecolgica.pdf

Els horts urbans en Barcelona

http://opcions.org/sites/default/files/pdf/ProjecteComprimit.pdf

o AGRICULTURA ECOLÒGICA

Parades en crestall http://www.terra.org/data/parades.pdf

Page 33: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

33

Pràctiques d’horticultura ecològica http://www.ecoagricultor.com/wp-

content/uploads/2014/06/practicas-de-horticultura-ecologica.pdf

Cria de gallines i conills http://www.fao.org/3/a-i3846s/i3846s08.pdf (trobareu el

manual complert d’auto -instrucció: ‘Una horta per a tothom’ a

http://www.fao.org/3/7c30654f-4314-4468-93a6-9f91c426f22d/i3846s.pdf )

Conèixer el terreny on plantem http://ecoagricultor.com/wp-

content/uploads/2013/10/EL-SUELO-DE-CULTIVO.pdf i processos microbians

https://drive.google.com/file/d/0BwzlkVVtxoQjdTBfakxWbVBSY0U/view?pli=1

Maneig del terreny en la producció ecològica

http://www.agroecologia.net/recursos/publicaciones/manuales-tecnicos/manual-

suelos-jlabrador.pdf

Manual de compostatge http://www.fao.org/docrep/019/i3388s/i3388s.pdf

Fertilitat del terreny i us de l’aigua http://www.ecoagricultor.com/wp-

content/uploads/2014/05/Fertilidad-del-suelo-organico-y-manejo-de-riego.pdf

L’horta orgànica familiar

http://inta.gob.ar/documentos/manual-de-cultivos-para-la-huerta-organica-

familiar-1/at_multi_download/file/Manual%20Cultivos%20Pro%20Huerta%20-

%20Cerbas.pdf

L’horta familiar biointensiva

http://biblioteca.semarnat.gob.mx/janium/Documentos/Ciga/Libros2013/CD001599

.pdf

Conreus biointensius

http://www.bosquedeniebla.com.mx/docs/Manuales_gratis/Manual_huerto_biointen

sivo.pdf

Guia il·lustrada de plagues

http://www.juntadeandalucia.es/opencms/opencms/system/bodies/contenidos/publi

caciones/pubcap/2010/pubcap_3481/Guxa_Plaga_baja_resolucixn.pdf

Maneig de plagues i malures http://ecoagricultor.com/wp-

content/uploads/2013/04/Manual-gestion-plagas.pdf I també

https://drive.google.com/file/d/0BwzlkVVtxoQjbTAydUZBUldjMkU/view?pli=1

Enciclopèdia de plantes medicinals http://www.trofologia.com/plantas/plantas-

medicinales.pdf

o EMPRENEDORIA AGRARIA

Manual d’emprenedoria ecològica

http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=fa3b507a-0288-4790-

895f-0190d8db759b&groupId=10136

Page 34: Memoria Activitats Horts Socials Comunitaris Vallbona d' Anoia (2013-14)

34

MEMÒRIA D’ACTIVITATS ( 2013-2014)

“HORTS SOCIALS COMUNITARIS DE VALLBONA D’ANOIA”

JOAN MARCA I TRISTAN,

formador i dissenyador del projecte.

[email protected]

http://unhortalbalco.blogspot.com.es/

-