.

1

MEMÒRIA DEL PROJECTE:

Les persones que fan ciència a Barcelona

Responsable: Dra. M. Teresa Escalas

Barcelona, 23 de desembre 2009

0. Índex

1. Presentació ........................................................................................................ 3

2. Objectius del projecte ........................................................................................ 3

3. Descripció detallada del projecte ....................................................................... 4

4. Valoració del projecte ...................................................................................... 13

5. Autoavaluació .................................................................................................. 20

Annexos ................................................................................................................. 21

Fotografies de l’activitat a dos centres participants en el projecte

.

3

1. Presentació

Avui dia hi ha una clara necessitat de millorar i apropar més a la realitat la imatge dels científics, minimitzant els estereotips negatius, com són la dominància d'homes, vells, aïllats, amb aspecte foll, fent activitats perilloses, entre d’altres representacions, a través d’accions que promoguin un canvi de percepció en la societat de les persones que es dediquen a la ciència.

Amb la finalitat de promoure el diàleg entre els científics i la ciutadania, i especialment entre els joves, l’Observatori de la Difusió de la Ciència (ODC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha portat a terme el projecte “Les persones que es dediquen a la ciència”, amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte ha consistit en la realització de tallers de divulgació científica en diferents àmbits, educatius i culturals, de la ciutat de Barcelona.

2. Objectius del projecte

Objectius generals

1. Apropar a la realitat i humanitzar la percepció estereotipada (masculina, envellida, aïllada, poc humanitzada, oculta i arriscada) que predomina en la societat sobre les persones que es dediquen a la ciència, mitjançant accions de divulgació basades en una metodologia complexa, interactiva i participativa.

2. Promoure que els ciutadans, i de manera específica les noves generacions, s’interessin per la recerca, el mètode científic i la construcció dels coneixements, tant en l’àmbit de les ciències experimentals com les socials, donat que és necessari disposar d’una societat responsable i sensible envers la recerca científica, i alhora capacitada per millorar social, econòmica i ambientalment la ciutat en la que vivim.

Objectius específics

1. Presentar el llibre interactiu “El Científic dibuixat”1 com una acció divulgativa i de sensibilització sobre la importància de la tasca dels investigadors i la seva rellevància social, com a generadors del coneixement científic.

2. Realitzar tallers amb la participació de científics i científiques que pertanyen a grups de recerca de la ciutat de Barcelona adreçats a diferents públics.

3. Realitzar una selecció d’activitats didàctiques i participatives que afavoreixin la reflexió sobre la proximitat de la recerca científica, que es fa en equips humans, on hi participen homes i dones, que no està únicament vinculada als laboratoris ni es realitza en secret ni amb objectius malèfics, sinó que pot portar molts beneficis a la societat, millorant la qualitat de vida de la població i de l’ambient.

1 Escalas Tramullas, M.T., Ruiz Mallén, I., Zorrilla Pujana (ed.). 2009. El Científic dibuixat. Barcelona: Novoprint, 118pp. ISBN: 978-1-4092-6808-6. Disponible en format electrònic a: http://www.odc.cat/178/section.aspx/117/el-cientfic-dibuixat

.

4

3. Descripció detallada del projecte

Tallers:

S’han realitzat un total de 7 tallers a diversos àmbits d’educació formal i no formal de la ciutat de Barcelona. En l’àmbit educatiu formal s’han portat a terme sis tallers a dos centres d’educació secundària, i en l’àmbit no formal un taller a un centre cívic. Tot i que el projecte preveia la realització de 12 tallers, no ha estat possible desenvolupar-los tots ja que només hem disposat d’una tercera part del pressupost sol·licitat pel projecte. Aquesta limitació també ens ha portat a concentrar els tallers en un nombre reduït d’àmbits per tal d’estalviar recursos.

Els 7 tallers realitzats s’han desenvolupat de la mateixa manera, variant la seva durada en funció de la disponibilitat de cada centre. Així, al centre cívic el taller ha durat gairebé dues hores mentre que als centres d’educació secundària s’ha limitat a una hora coincidint amb els horaris de classe.

A cada taller s’han realitzat les següents activitats:

Presentació de la recerca de la imatge dels científics que expressen els nens i nenes catalans en els seus dibuixos, recollida en el llibre “El Científic dibuixat”.

Diàleg entre un científic/a i el públic participant sobre com és el dia a dia en la vida d’un investigador/a en relació amb la seva recerca.

Realització d’una activitat experimental basada en les que es proposen al llibre, o a proposta del científic/a convidat/da.

Avaluació de cada activitat utilitzant el mètode MAP: Mural d’Avaluació Participativa, que convida a la reflexió sobre l’activitat realitzada.

Entrega d’un exemplar del llibre “El Científic dibuixat” a cada participant.

En el cas del taller realitzat al centre cívic es van elaborar cartells per fer-ne publicitat (veure Annex 1).

La relació dels tallers realitzats, temàtiques, joves científics i científiques participants, data i lloc de les actuacions és la següent:

1. Les representacions socials de la natura. Dra. Mireia Boya, ambientòloga i paisatgista, doctora en Disseny Ambiental a l’UdeM, Canadà.

7/10/09 Centre Ton i Guida, Roquetes, Nou Barris.

2. Descobrim la Biomedicina. Què en coneixem? Dra. Maria del Mar Naranjo, investigadora biomèdica a l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, doctorada al Laboratori d’Immunologia i Diagnòstic Molecular – Banc de Sang i Teixits (LIRAD-BST), UAB.

5/11/09 IES Narcís Monturiol (alumnes de 2n de Batxillerat), Montbau.

3. Viatjant a través de l’Univers. Anaïs González, Departament de Física Avançada de la UAB

10/11/09 Col·legi Pare Manyanet (alumnes de 1r de Batxillerat), Les Corts.

4. Economia ecològica i ecologia política: el desballestament de vaixells a la India. Dr. Federico Demaria, doctorat en Ciències Ambientals per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB.

11/11/09 Col·legi Pare Manyanet (alumnes de 1r de Batxillerat), Les Corts.

.

5

5. Com podem determinar el nostre grup sanguini? Dr. Roger Colobran, investigador biomèdic postdoctoral al LIRAD-BST (UAB), Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol.

12/11/09 Col·legi Pare Manyanet (alumnes de 1r de Batxillerat), Les Corts.

6. Les imatges RM cerebrals per l’estudi de malalties mentals. Gemma C. Monte Rubio, investigadora al CIBERSAM, Unitat de Recerca, de l’Hospital Benito Menni CASM.

10/12/09 IES Narcís Monturiol (alumnes de 1r de Batxillerat), Montbau.

7. El pa de motlle al microscopi. Dr. Manuel Montenegro, investigador en química biològica, doctorat en Química Teòrica i Computacional per la UAB.

10/12/09 IES Narcís Monturiol (alumnes de 4rt d’ESO), Montbau.

Participants:

Més de 200 persones han participat en el projecte:

2 investigadores de l’ODC en la coordinació i logística del projecte: M.Teresa Escalas Tramullas i Isabel Ruiz Mallén.

4 membres de l’associació civil GRODEMA – Nou Barris en l’organització de tallers.

2 professors de nivell secundària, un de l’IES Narcís Monturiol (Montbau) i l’altre del Col·legi Pare Manyanet (Les Corts), en l’organització de tallers.

7 joves investigadors que fan recerca a Barcelona en la realització dels tallers.

210 participants en els tallers, majoritàriament joves entre 15 i 18 anys.

1 tècnic de la web de l’ODC en la difusió dels resultats: Sergio Villanueva Baselga.

Fotografia dels estudiants participants a un dels tallers del Col·legi Pare Manyanet

A continuació detallem els continguts de les presentacions, diàlegs i activitats que els científics i científiques convidats han realitzat a cada taller:

.

6

1) Centre Ton i Guida, Roquetes, Nou Barris, a 7 d’octubre del 2009

Científica convidada: Dra. Mireia Boya, geògrafa ambiental, investiga sobre les representacions socials de la natura dels habitants de l’illa africana de São Tomé.

Les representacions socials de la natura determinen la nostra visió del mon, la relació que podem tenir amb els recursos naturals i, fins i tot, la forma amb la que els apropiem. Aquestes representacions socials depenen de molts factors, la història, les condicions físiques, la religió, la política, l’economia, etc. Cada comunitat tindrà els seus mecanismes d’adaptació al medi ambient, basats sobre un sistema de representacions, de creences i de pràctiques que donen sentit al nostre contacte quotidià amb la natura i formen la base d’un sistema de coneixement, el del sentit comú.

El disseny d’espais protegits és una pràctica que vol integrar la conservació de la biodiversitat amb el desenvolupament local. Per fer-ho, conèixer i respectar les representacions socials de la natura existents en una comunitat és un pas imprescindible per a garantir l’adaptabilitat, l’acceptabilitat i la durabilitat social de les estratègies, polítiques o projectes de conservació.

L’estudi de cas presentat és el del Parc Nacional Obô, a Sao Tomé i Príncipe.

Activitat científica: Què és una representació social?

Objectius:

1. Entendre què és una representació social, utilitzant com a exemple la idea de “natura”.

2. Veure la influència que poden tenir alguns factors socials (procedència, professió, edat, etc.) en aquestes representacions.

3. Comparar la representació social del grup present amb la dels saotomenses.

4. Entendre la importància del valor social i d’identitat d’un paisatge.

Material: Targetes blanques, fulls de paper, colors, llapis/bolígraf.

Procediment:

1. Es reparteix una targeta a cada assistent i es demana d’escriure: origen, edat, professió, gènere i 3 paraules que evoquin la idea de natura.

2. Es reparteixen els fulls en blanc i es fa dibuixar “la natura”.

3. Es comenten els resultats de les dues activitats.

4. Es comparen amb els resultats obtinguts a la recerca a Sao Tomé.

Fotografia dels participants del taller dibuixant la natura durant

l’experiment

.

7

2) IES Narcís Monturiol, Montbau, a 5 de novembre del 2009

Científica convidada: Dra. Mar Naranjo-Gómez, investiga en Biomedicina sobre noves aproximacions terapèutiques per a l’Esclerosi Múltiple amb cèl·lules dendrítiques tolerogèniques a la Unitat d’Immunologia LIRAD-BST (Banc de Sang i Teixits) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’esclerosi múltiple (MS) és una malaltia crònica autoimmunitària del sistema nerviós central que afecta adults joves. El 70% dels pacients amb MS pateixen dolor crònic, que varia de moderat a continu i intens. No hi ha tractament curatiu de la MS. Actualment és possible generar, mitjançant un pre-tractament amb agents immunomoduladors, preparacions de cèl·lules dendrítiques tolerogèniques. Els pèptids immunodominants i els elements restrictius del Sistema Major d’Histocompatibilitat (HLA) de la resposta autoimmunitària en la MS estan raonablement definits, per la qual cosa és factible dissenyar protocols d’immunoteràpia cel·lular com un tractament potencialment curatiu per aquests pacients.

Activitat científica: Descobrim la Biomedicina. Què en coneixem?

Objectiu: Donar a conèixer el món de la Biomedicina a través de la repercussió de descobriments que han tingut lloc al llarg de la història i en el nostre món contemporani.

Material: Presentació en Power Point i posterior Debat/Taula Rodona entre el científic i l’audiència.

Procediment:

1. Es proposen 4 descobriments relacionats amb Biomedicina:

- descobriment de la penicil·lina

- vacunes (exemple: malària)

- descobriment del ADN

- descobriment del VIH

2. S’expliquen els coneixements previs (coneixements generals i antecedents històrics) de cadascun dels descobriments.

3. Es formen grups de treball (4-5 persones) per decidir el descobriment més important o amb més repercussió.

4. Cada grup pensa i discuteix els seus arguments i després els defensa davant de tots els grups.

5. Es dóna el punt de vista científic mitjançant una breu explicació. I en funció de la dinàmica q s'ha portat durant cadascuna de les exposicions aclarir conceptes erronis i donar a conèixer la biomedicina a Barcelona.

6. Torn de preguntes i reflexió general: sabem més ara –després del taller- que abans de la Ciència?.

.

8

3) Col·legi Pare Manyanet, Les Corts, a 10 de novembre del 2009

Científica convidada: La investigadora junior Anaïs González, fa recerca sobre la formació de l’Univers, a través de simulacions per ordinador al Departament de Física Avançada de la UAB.

La formació de l’Univers, com a tema científic, també pot explicar-se com un símil d’una experiència quotidiana, en aquest cas, com la vida d’un científic. La xerrada s’estructura en tres blocs, que simulen el matí, la tarda i la nit en el dia d’un científic. Durant la xerrada es pretén, d’una banda, explorar les activitats típiques d’un estudiant de doctorat (o investigador junior), i de l’altra, els conceptes bàsics del procés d’expansió de l’Univers i de les simulacions computacionals.

El primer bloc explica l’expansió de l’Univers utilitzant quatre conceptes senzills, plantejant-los de manera figurativa:

1. L’evolució de les estructures (galàxies, etc.) és recent en la història de l’Univers.

2. Observar les estrelles és mirar cap enrere en el temps.

3. L’evolució general de l’Univers ha passat per una composició homogènia d’energia i matèria, que s’ha anat agregant donant pas a la formació d’estrelles, galàxies, cúmuls i super-cúmuls que veiem avui dia.

4. La matèria fosca és un tipus de matèria que no podem apreciar amb la tecnologia que hem desenvolupat fins ara.

El segon bloc, novament de manera conceptual, mostra quins són els procediments per estudiar l’Univers explicant alguns resultats de les simulacions que s’han generat al Marenostrum (campus UPC) així com a altres centres tecnològics. Es pretén transmetre als estudiants els següents conceptes i idees: a) la importància del desenvolupament computacional perquè la ciència avanci, b) les diferents perspectives (teòriques, experimentals i computacionals) amb les que es pot estudiar una hipòtesi, c) el procés per desgranar un problema per tal d’aplicar una solució computacional.

Activitat científica: Viatjant a través de l’Univers.

Objectius:

1. Mostrar els resultats finals de diferents tipus de simulacions de N-cossos i les diferències entre elles (relacionant-ho amb l’objectiu final a investigar).

2. Mostrar els passos bàsics pel desenvolupament d’una simulació, des del plantejament del problema, la selecció de la perspectiva per la resolució de les equacions i l’anàlisi final.

Material: Vídeos produïts a partir de dades de les simulacions computacionals, ordinadors, programa STEP, programa Stellarium.

Procediment: Es planteja als estudiants dues activitats:

1. Presentació de vídeos produïts a partir de dades de les simulacions computacionals, per tal d’observar la formació de les estructures a través del temps i les diferències entre els tipus de simulacions.

2. Preparació in situ d’una simulació. Fent ús del programa STEP (linux) i amb la participació dels estudiants, es preparen simulacions de diferents processos fisicoquímics, com la dispersió d’un gas (procés fonamental en l’evolució estel·lar), la interacció electromagnètica, etc. Si hi ha temps, es mostrarà el programa Stellarium (linux), amb el que els estudiants aniran observant els diferents cossos estel·lars i fins i tot podran identificar els principals observables per l’endemà a la nit.

.

9

4) Col·legi Pare Manyanet, Les Corts, a 11 de novembre del 2009

Científic convidat: El Dr. Federico Demaria, expert en economia ecològica i ecologia política, investiga les conseqüències ecològiques del desballestament de vaixells a la India.

L’economia ecològica, referida a l’estudi de les relacions de conflicte entre l’economia i l’ambient, i l’ecologia política, relativa a l’estudi dels conflictes per l’accés dels recursos naturals i els serveis ambientals i per l’absorció dels seus impactes, són importants camps d’estudi en les investigacions sobre canvi climàtic.

Més del 80% del comerç mundial viatja pel mar, és a dir, mitjançant vaixells. El creixement del comerç internacional en els últims 30 anys ha augmentat el nombre i la capacitat dels mateixos vaixells.

Un cop finalitzada la seva vida útil (uns 30 anys), els vaixells són desballestats. Índia i Bangladesh controlen el 80% d’aquest mercat. Els propietaris dels vaixells i els empresaris indians obtenen beneficis importants mentre contaminen l’entorn per l’abocament dels residus tòxics. Els 50.000 treballadors són exposats als riscs de la seva feina. També els pescadors, els camperols i, en general, els habitants dels pobles propers a la indústria.

La situació descrita es pot veure com un repartiment desigual dels beneficis i impactes que ha portat a un conflicte social i ambiental. El conflicte s’ha desenvolupat a tres escales (internacional, nacional i local). Els llenguatges de valoració dels diferents actors són analitzats utilitzant com a cas d’estudi la història del vaixell Blue Lady a la Cort Suprema de la Índia (2006-2007).

De l’experiència d’aquest cas d’estudi es desprèn que els conflictes ambientals s’expressen no només com a conflictes d’interès, sinó també com a conflictes sobre els valors.

Activitat científica: Presentació de les activitats del llibre El Científic Dibuixat.

Per manca de temps no va ser possible realitzar l’activitat científica amb els alumnes, de manera que es van presentar les activitats que planteja el llibre de divulgació “El Científic Dibuixat: un llibre per pensar, descobrir i dibuixar” perquè els que hi tinguessin interès les realitzessin a casa seva.

.

10

5) Col·legi Pare Manyanet, Les Corts, a 12 de novembre del 2009

Científic convidat: El Dr. Roger Colobran, investigador de malalties autoimmunitàries que afecten òrgans com la tiroides, el pàncrees i el cervell. Fa recerca al LIRAD-BST (Laboratori d’Immunobiologia per a la Recerca i Aplicacions Diagnòstiques - Banc de Sang i Teixits) de la UAB.

Arribar a treballar com a científic o científica requereix, primer, haver cursat una carrera acadèmica. En que consisteix?

Després d’explicar als estudiants de batxillerat com ells poden arribar a ser científics, posant com a exemple la seva trajectòria, el Roger Colobran descriu amb detall els estudis que ha cursat i on està investigant actualment. També explica els camps de la ciència on ha centrat les seves investigacions: la immunologia i la genètica.

I, finalment, detalla de forma senzilla un dels últims estudis que ha fet. Concretament un estudi epidemiològic per veure com les variants genètiques afecten a la susceptibilitat a patir de malalties autoimmunitàries de la glàndula tiroides.

Activitat científica: Determinació del grup sanguini mitjançant la tècnica d’aglutinació directa

Objectiu: Determinar el grup sanguini dels alumnes (la participació és voluntària). Els alumnes podran saber el seu grup sanguini (ABO, Rh).

Material:

- Anticossos contra els antígens A, B i RhD.

- Portaobjectes.

- Llancetes.

- Puntes de micropipeta

Procediment:

Mitjançant aquesta activitat s’explica el fonament de la reacció antigen-anticòs. També es comenten què són els grups sanguinis, com s’hereten de pares a fills i la compatibilitat dels grups sanguinis a l’hora de donar sang.

L’alumne que voluntàriament realitzi l’activitat, es punxarà un dit amb una llanceta estèril i dipositarà 3 gotes de sang sobre un portaobjectes. Seguidament s’afegeix una gota d’anticòs contra l’antigen A, B o RhD a les gotes de sang. Es barreja amb una punta de micropipeta i, en el marge d’un minut s’observa la presència o absència de reacció d’aglutinació.

Fotografia d’una alumna anotant els resultats dels grups

sanguinis durant l’activitat

.

11

6) IES Narcís Monturiol, Montbau, a 10 de desembre del 2009

Científica convidada: Gemma Monte, fa recerca en neurociències al CIBERSAM, Unitat de Recerca, de l’Hospital Benito Menni CASM

Quin és el punt de partida d’una carrera científica? Què passa quan es finalitzen els estudis científics? Com funciona el món de la recerca? Amb aquesta introducció la Gemma Monte posa en context als participants del taller en l’àmbit de la ciència i de les persones que s’hi dediquen.

La Unitat de Recerca de l’Hospital Benito Menni, un complex assistencial en salut mental que atén i acull pacients afectats de malalties mentals com són l’esquizofrènia, trastorns bipolars, entre altres, porta a terme estudis científics amb pacients que estan d’acord en participar (consentiment informat). El grup de recerca és interdisciplinari, és a dir, està format per especialistes procedents de diverses disciplines, com psiquiatres, psicòlegs, estadistes i físics.

Com es porta a terme un estudi? Inicialment es planteja la pregunta d’investigació i després es dissenya el tipus d’estudi, que comporta:

- Seleccionar els pacients segons les característiques a estudiar.

- Crear un grup de controls.

- Realitzar proves mèdiques, les mateixes per ambdós grups: test neuropsicològics, genètica, etc. Aquestes proves inclouen l’adquisició d’Imatges de Ressonància Magnètica (IRM).

Com es fa el tractament de les IRM? El nostre cos conté un gran percentatge d’àtoms d’hidrogen. Gràcies a les seves propietats físiques es poden adquirir imatges:

- Es sotmeten a un camp magnètic fix.

- S’emet un pols.

- Els àtoms d’hidrogen capten energia i al finalitzar el pols, l’alliberen.

- La senyal d’aquesta energia és captada, codificada i emmagatzemada.

- Quan es descodifica es pot visualitzar en forma d’imatge.

Sobre la imatge del volum cerebral, es reflexa la resposta d’una regió en funció d’un estímul. D’aquesta manera és possible avaluar l’activació/desactivació d’una àrea en funció d’una tasca que ha de desenvolupar el subjecte.

Activitat científica: Presentació de les activitats del llibre El Científic Dibuixat.

Per manca de temps no va ser possible realitzar l’activitat científica amb els alumnes, de manera que es van presentar les activitats que planteja el llibre de divulgació “El Científic Dibuixat: un llibre per pensar, descobrir i dibuixar” perquè els que hi tinguessin interès les realitzessin a casa seva.

.

12

7) IES Narcís Monturiol, Montbau, a 10 de desembre del 2009

Científic convidat: Manuel Montenegro, investiga en Biologia Molecular mitjançant simulacions de dinàmiques i cinètiques enzimàtiques amb diferents mètodes computacionals. S’acaba de doctorar per la UAB.

La química també es pot ensenyar a través de la cuina.

L’objectiu de la xerrada és mostrar, des del punt de vista químic, què passa dins de la massa quan es cuina el pa de motllo. És interessant perquè es pot generalitzar, ja que les diferents reaccions que es produeixen durant la preparació d’un pastís també hi tenen lloc a la majoria de les receptes de cuina. Tot i que no tothom sap de química, els efectes de les reaccions químiques són conegudes de manera tradicional. Per exemple, tothom sap que no es pot fer maionesa només amb oli i suc de llimona, sinó que fa falta afegir un altre “reactiu” per a obtenir l’emulsió que ens interessa. Ara bé, descobrir quin és aquell altre reactiu i on trobar-lo és un deure de la química i de les altres ciències que es recolzen en ella.

El pa de motllo, per la varietat d’ingredients tant diferents que el constitueixen, dóna l’oportunitat de mostrar moltes reaccions i els seus possibles reactius de substitució. L’experiment de l’activitat deixarà clar perquè la tradició ens diu què fer i en quin ordre.

Activitat científica: El pa de motlle al microscopi

Objectiu: Ensenyar reaccions químiques bàsiques de manera experimental.

Material: Ingredients de cuina: Gluten en pols, un ou fresc, alcohol, oli de gira-sol, aigua, llevat en pols i una mica de suc de llimona. Instruments de cuina: plats, forquilles, un got ample, batedora elèctrica amb monta-clares, un got per la batedora, una ampolla i un globus.

Procediment: S’elabora la massa per cuinar el pa de motllo a l’hora que es realitzen les següents experiències i es dóna resposta a les següents preguntes de recerca:

1. Formació de gluten: Què és el gluten? On es troba i perquè ens interessa?

2. Desnaturalització de l’albúmina d’ou: Què significa desnaturalitzar i perquè la possibilitat de fer-ho ens interessa tant en la cuina?

3. Emulsió d’aigua i lípids: Què és un surfactant? Quin és el seu efecte en una barreja?

4. Formació/expansió del gas: Per què una massa aconsegueix llevar-se?

Fotografia del científic realitzant l’activitat

.

13

4. Valoració del projecte

L’efectivitat dels tallers com a acció per promoure un canvi de percepció en els participants cap a les persones que es dediquen a la ciència s’ha valorat a partir de dues fonts d’informació i mitjançant diferents tècniques:

1. Opinions dels participants, mitjançant el Mural d’Avaluació Participativa, i específicament dels professors a través d’una enquesta (veure Annex 2).

2. Opinions dels científics, a través dels seus comentaris via correu electrònic. En general, la informació obtinguda de les tècniques d’estudi indica que la valoració global dels tallers és molt positiva, tant des del punt de vista dels participants, com dels científics convidats. Els comentaris i reaccions dels participants suggereixen que la interacció directa amb les persones que es dediquen a la ciència ha aconseguit millorar la seva percepció i actitud envers la ciència, a més de despertar el seu interès per conèixer diverses recerques científiques d’actualitat. A continuació es presenten exemples dels resultats obtinguts en cada tipus de tècnica de valoració dels tallers:

Mural d’Avaluació Participativa (MAP) El MAP és una eina adreçada a conèixer l’opinió dels participants d’una determinada activitat de manera participativa. Es tracta d’un mural amb afirmacions sobre la ciència i les persones que s’hi dediquen que els participants han de valorar manifestant el seu acord o desacord, i que fan referència al taller en termes del plantejament dels objectius, el desenvolupament i la dinàmica de la sessió, les oportunitats d’intervenció i d’aprenentatge.

Abans de cada taller, els participants han puntuat amb colors les següents afirmacions segons la seva conformitat (verd=molt d’acord; blau=d’acord; groc=poc d’acord; vermell=en desacord):

- Aquesta xerrada serà molt interessant i dinàmica.

- Les persones que es dediquen a la ciència expliquen i comparteixen els seus coneixements i opinions amb els altres.

- La ciència ens interessa, per millorar la nostra vida.

- Cal recomanar als joves els estudis científics, són engrescadors i assolibles.

Després del taller, els participants han seguit el mateix procediment per a puntuar les afirmacions:

- L’activitat m’ha interessat.

- Conec millor com són i què fan les persones que es dediquen a la ciència.

- He escoltat i he fet preguntes.

- He exposat les meves opinions, he dialogat.

- Cal que els científics dediquin part del seu temps al diàleg amb el públic.

- Cal millorar la imatge de la ciència i dels que s’hi dediquen.

- Fomentar els estudis i la recerca científica, és positiu i necessari.

Un cop realitzat el MAP, les respostes dels participants s’han analitzat per conèixer la valoració que han fet els participants dels tallers.

.

14

Els resultats del MAP aplicat a tots els tallers indiquen que els participants s’han divertit, han après i han canviat la seva percepció de les persones que es dediquen a la ciència de forma positiva.

En general abans de les xerrades, més d’una tercera part dels participants no tenien clar si els interessaria el taller.

Tot i l’opinió majoritària sobre la ciència com una disciplina de coneixement útil, molts d’ells no haurien recomanat els estudis científics, potser per desconeixença ja que les xerrades no estaven adreçades a públic especialitzat.

Fotografies del taller “El pa de motlle al microscopi” realitzat a l’IES Narcís Monturiol Després dels tallers, la majoria ha manifestat que la xerrada i l’activitat els ha agradat i que ara tenen una idea més clara sobre la recerca i els que s’hi dediquen, més allunyada del tòpics. En alguns tallers els participants s’han implicat més i han interactuat més amb el científic/a que en d’altres, depenent del temps, l’interès per la temàtica i la iniciativa del científic/a.

.

15

Els següents gràfics recullen les respostes dels estudiants de l’IES Narcís Monturiol que han participat als tallers de Biomedicina, Imatges cerebrals i Ciència a la cuina.

Com s’observa al primer gràfic, abans dels tallers alguns participants eren reticents a participar en l’activitat científica i no esperaven que els agradés, sobretot els més joves de 4rt d’ESO que han participat en el taller de Ciència a la cuina.

De la mateixa manera, un tant per cent important de participants es mostrava en desacord en recomanar als joves la recerca científica.

Cal recomanar als joves els estudis científics, són engrescadors i assolibles

17,6 18,810,6

58,8 53,1

25,5

17,6 21,9

25,5

5,9 6,3

38,3

0%

25%

50%

75%

100%

Biomedicina Imatgescerebrals

Ciència a lacuina

Gens d'acord

En desacord

D'acord

Molt d'acord

Aquesta xerrada serà molt interessant i dinàmica

17,6

3,3 4,5

52,970,0

20,5

29,410,0

29,5

0,0

16,7

45,5

0%

25%

50%

75%

100%

Biomedicina Imatgescerebrals

Ciència a lacuina

Gens d'acord

En desacord

D'acord

Molt d'acord

.

16

Les seves opinions han canviat favorablement després del taller. En els tres casos la majoria dels participants han estat d’acord o molt d’acord en afirmar que l’activitat els ha interessat.

Tanmateix, aquest gràfic indica que els resultats no han estat tant favorables en l’aspecte de la participació dels alumnes, ja que la majoria considera que no ha interactuat prou amb el científic o científica durant el taller ni ha exposat les seves opinions o ha dialogat.

L'activitat m'ha interessat

33,3 33,3

58,6

40,033,3

13,8

20,820,7

20,012,5 6,9

6,7

0%

25%

50%

75%

100%

Biomedicina Imatgescerebrals

Ciència a lacuina

Gens d'acord

En desacord

D'acord

Molt d'acord

He exposat les meves opinions, he dialogat

6,716,7 19,06,7

12,519,0

53,3 16,7

19,0

33,3

54,242,9

0%

25%

50%

75%

100%

Biomedicina Imatgescerebrals

Ciència a lacuina

Gens d'acord

En desacord

D'acord

Molt d'acord

.

17

Tot i així, l’objectiu principal del projecte consistent en apropar la societat a la ciència fomentant l’interès per la recerca i el mètode científic s’ha assolit satisfactòriament mitjançant els tallers.

Fomentar els estudis i la recerca és positiu i necessari

53,860,7

45,5

46,221,4

36,4

0,0

17,9 13,6

0,0 0,0 4,5

0%

25%

50%

75%

100%

Biomedicina Imatgescerebrals

Ciència a la cuina

Gens d'acord

En desacord

D'acord

Molt d'acord

La ciència serveix per millorar la vida de les persones

71,458,3 54,5

28,6

25,0 31,8

0,0

16,7 9,1

0,0 0,0 4,5

0%

25%

50%

75%

100%

Biomedicina Imatgescerebrals

Ciència a la cuina

Gens d'acord

En desacord

D'acord

Molt d'acord

.

18

Les següents fotografies corresponen la realització del MAP al centre cívic Ton i Guida.

Tot seguit es mostren dues valoracions escrites sobre els tallers realitzades durant el MAP per alguns alumnes del Col·legi Pare Manyanet:

“El passat 12 de novembre varem tenir l'oportunitat d’aprendre alguns conceptes científics amb la visita d'un especialista en immunologia. Ens va fer una petita introducció sobre malalties autoimmunes, i al final de la xerrada ens va proposar fer una activitat pràctica voluntària (ja que ens havíem de punxar al dit, tot i que era interessant, no tothom va voler) Dipositàrem una petita quantitat de sang en un portaobjectes, separada en tres parts (per fer la classificació dels grups sanguinis ABO i Rh) i a cada una d'elles afegírem un reactiu per veure el grup sanguini. Varem obtenir resultats molt diversos: O-, AB-,A+. Com a valoració final hem de dir que ens va resultar molt interessant, principalment perquè coneixerem de primera ma el mètode científic.”Núria Andrés, Carlota Calpe, Patricia Cara i Carla Galmés.

“El passat dimarts, dia 10 de novembre, varem assistir a una conferència de cosmologia a la sala d'audiovisuals. La xerrada la va fer l'Anaïs, una jove llicenciada en química, i ens va estar explicat tota una sèrie de teories sobre l'origen de l'univers i els diferents fenòmens que es poden derivar d'aquest origen. Tot això ho va fer a partir de models matemàtics per ordinador, on les imatges eren realment espectaculars, a més van servir per complementar l'explicació teòrica. La xerrada que va durar pràcticament 1 hora, se'ns va fer curta a causa de les nombroses preguntes que li fèiem a la conferenciant. Algunes d'interessants, altres de senzilles i altres complicades, fins i tot per la científica. A banda de ser una conferència profitosa a nivell teòric. També ens va servir per conèixer el dia a dia d'un jove científic. Tot plegat ens va fer veure que tot i que coneixem molts processos que es donen a la natura, a la ciència encara li queda un gran camí per recórrer.” Maties Ramón, Nil Baró.

.

19

Enquesta a professors

Una font de valoració addicional ha estat obtinguda de la mà dels dos professors participants i col·laboradors en l’actuació mitjançant una enquesta (veure Annex), sobre la seva participació en el projecte, la dinàmica del taller, els resultats i les propostes pel futur.

Ambdós consideren que les seves opinions i propostes s’han considerat en el projecte i valoren l’activitat molt positivament per l’oportunitat que han tingut els alumnes d’interactuar i aprendre ciència de la mà de persones joves que es dediquen a la recerca científica.

“He quedat força content perquè m’han agradat molt els tres tallers. Cadascun a la seva manera, però als alumnes els hi han agradat: a alguns fins i tot han preguntat molt, com a la de l'origen de l'univers; a altres van veure que tot no és tant senzill com sembla amb el taller de l'economia India i els vaixells; i el de les malalties autoimmunes tenia l'èxit assegurat perquè al final va fer que qui volgués es fes la prova del seu grup sanguini.” Òscar Sanz, professor del Col·legi Pare Manyanet.

Tanmateix, un dels dos professors ha senyalat que el taller només ha aconseguit despertar l’interès dels alumnes per la ciència de forma puntual, ja que dies després de l’actuació ja no en parlaven a classe. També ha remarcat que, en algun cas, els alumnes no han retingut els conceptes científics que es van explicar a les diferents xerrades i tallers. Per això, ha estat totalment d’acord en que s’hauria d’incloure el taller de manera formal al currículum.

Els professors han fet les següents propostes per a millorar el projecte:

- Els tallers s’haurien de fer amb grups més reduïts per fer-los més interactius, un màxim de 15 participants.

- Els tallers s’haurien de fer a diferents nivells educatius (ESO, Batxillerat) per veure l’impacte en la percepció dels alumnes.

Correus electrònics amb científics i científiques

Un cop finalitzats els tallers, s’ha demanat als científics via correu electrònic que realitzin una breu valoració de l’experiència amb suggeriments per millorar-la. Tots han coincidit en manifestar l’èxit de l’experiència, sobretot per la motivació dels participants per aprendre sobre la temàtica del taller. Alguns d’ells també han fet aportacions per enriquir la dinàmica.

Un exemple és el comentari del científic Roger Colobran que ha participat en el taller sobre Immunobiologia al Col·legi Pare Manyanet:

“Avui he anat a l'IES Pare Manyanet a fer la xerrada i el taller científic. Crec que ha anat molt bé. Els alumnes han estat força atents a la xerrada i després el taller els ha interessat molt. Fins i tot, després de classe tenien hora de pati i varis alumnes s'han quedat per poder participar a l'activitat. L'única consideració de cara a futures sessions similars és que una hora és molt just per a tot plegat. Entenc que en aquest cas estava condicionat per la durada d'una classe normal i jo ja ho he adaptat a 1 hora i no hi ha hagut problema. Però idealment la durada hauria de ser 1:30 o 2 hores (perquè la gent/alumnes puguin participar i fer preguntes).” Roger Colobran, investigador del LIRAD-BST (UAB)

.

20

5. Autoavaluació

La valoració del projecte per part de l’equip de l’ODC és positiva en termes de la qualitat de la intervenció. Les valoracions dels tallers fetes pels participants indiquen que s’han assolit els objectius del projecte, per tant, ha estat una acció de divulgació científica efectiva. D’altra banda, a nivell de quantitat no ha estat possible realitzar el número de tallers plantejat en un inici ni arribar al públic que s’esperava a causa de la limitació en els recursos atorgats en la subvenció. Tanmateix, s’han aconseguit resultats no esperats que han augmentat l’impacte del projecte de manera indirecta. En són exemples els següents:

1. Una participant del primer taller, mestra d’educació infantil, ha replicat l’experiència fent un treball amb nens de P5 a l’escola durant la Setmana de la Ciència, consistent en:

- La mestra pregunta als alumnes què pensen sobre què és un científic, com l’imaginen, què fan els científics... Els alumnes donen respostes i la mestra les recull.

- La mestra fa anar a l’escola dos pares de nens, un investigador de la imatge i un astrònom, que expliquen la seva feina a la classe, en dies diferents i ajudats d’un audiovisual.

- A casa, un pare que és químic explica al seu fill la seva fina i el nen, vestit amb la bata del pare, ha fet un parell d’experiències a l’aula sobre com barrejar substàncies.

- La mestra, després d’aquestes intervencions, ha demanat als nens què pensaven que era un científic i quina feina feia i ho ha recollit.

- La mestra també ha demanat els nens que fessin un dibuix d’una persona que es dedica a la ciència.

2. El professor del Col·legi Pare Manyanet ha publicat al seu blog una notícia sobre els tallers de divulgació científica realitzats a la seva escola, on valora l’activitat amb més detall, des de la seva perspectiva i també des de la dels alumnes: http://oscarsanzaguilar.blogspot.com/2009_12_01_archive.html

3. El projecte s’ha publicitat a diferents mitjans de difusió electrònic en especial la web de l’ODC www.odc.cat, on es mostren els recursos generats i els resultats obtinguts.

.

21

Annexos 1. Cartell per fer publicitat del taller realitzat al centre cívic

.

22

2. Enquesta de valoració del projecte als professors participants Valoració del projecte “Les persones que es dediquen a la ciència a Barcelona”

Nom: Escola:

Temes

Preguntes

Molt d’acord D’acord No d’acord Molt en desacord

1. He expressat la meva opinió durant el projecte

2. He aportat idees al projecte

La meva

participació

en el

projecte 3. Les meves propostes s’han considerat en el projecte

4. Hi havia oportunitat per interactuar amb el científic/a

5. El temps dedicat era suficient

Dinàmica

del taller 6. La xerrada motivava als participants a preguntar

7. S’ha aconseguit despertar l’interès dels alumnes per la ciència

Resultats 8. S’ha aconseguit humanitzar la percepció dels alumnes sobre els científics/ques

9. Mantindria la mateixa dinàmica en el futur

Futur

10. Inclouria el taller de manera formal al currículum

Què proposes per millorar el projecte?