Memòria final de curs 14-15

MEMÒRIA DE FINAL DE CURS 2014-15

CEIP MESTRE GUILLEMET

DILIGÈNCIA per la qual es fa constar que el consell escolar del centre ha aprovat aquest document en sessió celebrada el dia 29/06/15.

Santa Eugènia, 29 de juny de 2015.

Vist i plau

Antoni Picó i Aguiló Francesca Gamundí Serra

director secretària

1

ÍNDEX

APARTAT PÀG.

1. INTRODUCCIÓ 3

2. VALORACIÓ I ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL RENDIMENT ACADÈMIC DELS ALUMNES DURANT EL CURS Cicle d’educació infantil 1a etapa 2a etapa

4 4 6 9

3. VALORACIÓ I ANÀLISI DE LES ACTUACIONS DEL CURS 2014/15 a. Grau d’assoliment dels objectius específics de curs b. Indicadors, recursos utilitzats, temporització o termini d’execució c. Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs

12 12 27 27

4. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CURS a. Valoració i anàlisi de l’horari i criteris pedagògics utilitzats per a la seva elaboració b. Valoració i anàlisi de la utilització dels recursos i instal·lacions

27 27 28

5. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE CADA UN DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DEL CENTRE

a. Projecte educatiu b. Projecte lingüístic c. Reglament d’organització i funcionament del centre d. Pla d’atenció a la diversitat e. Pla d’acollida f. Pla d’acció tutorial

28 28 28 28 28 28 28

6. AVALUACIÓ DE: a. Pla de formació del professorat b. Pla de convivència c. Pla d’actuacions de l’equip de suport d. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars e. Programa de reutilitrzació de llibres de text

28 29 29 29 31

7. PARTICIPACIÓ I APORTACIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA( professors, alumnes, personal no docent, pares i mares…)

32

8. RECURSOS HUMANS I MATERIALS 36

9. INFRAESTRUCTURES 36

10. RESPOSTES DE L’EQUIP DIRECTIU A LES PROPOSTES , OBSERVACIONS O CRÍTIQUES DELS CICLES/ETAPES

36

11. CONSIDERACIONS FINALS 41

ANNEX 1: RESULTATS ACADÈMICS

ANNEX 2: ACTA D’APROVACIÓ DE LA MEMÒRIA PEL CONSELL ESCOLAR

ANNEX 3: MEMÒRIA DE L’EQUIP DE SUPORT

ANNEX 4: MEMÒRIA DE L’EOEP

ANNEX 5: MEMÒRIA DEL DEPARTAMENT D’ANGLÈS

ANNEX 6: Sobre les assignatures en llengua anglesa a instàncies de la modificació transitòria del projecte lingüístic

2

1. INTRODUCCIÓ

El curs 14/15 ha arribat al seu final i ara toca fer balanç i valoració de tot el que hem dut a terme en el present curs i, si haguéssim de fer una relació dels fets més significatius que l'han marcat, sense desmerèixer-ne tots els altres, seria la relació següent.

- El curs 14/15 ha marcat el 50è aniversari de l'escola. Ho hem celebrat duent a terme una exposició col·lectiva en el marc de la Fira de Santa Eugènia, permetent als nostres alumnes captar l'evolució de la nostra escola al llarg d’aquest llarg període de temps. Per aquesta tasca hem comptat amb la col·laboració de diverses persones que ens han possibilitat dibuixar una retrospectiva d'aquesta evolució.

- Ha estat el curs on s'ha implementat la LOMQUE als cursos de 1r, 3r i 5è i en la que l'escola ha adoptat una nova estructura pedagògica en tres cicles i/o etapes. És un canvi que caldrà valorar-lo en el temps atès que un curs no és temps suficient per fer-ne una valoració definitiva.

- Aquest curs, possiblement, és el que hem fet més activitats, experiències i projectes i els hem donat a conèixer a les nostres famílies. Hem sobrepassat llargament el centenar d'actuacions procedents de les distintes tutories, especialitats i pròpies de l'escola en general. Això dóna idea d'una intensa activitat escolar que ens reafirma en la línia d'una escola viva i en constant activitat. I ho hem comunicat adequadament a través del bloc i dels plafons informatius.

- El curs 14/15 ha viscut la suspensió del TIL, decretat pels Tribunal Superior de Justícia i que ens ha permès aprovar un projecte lingüístic provisional que recupera el predomini del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge en la majoria de les assignatures i d'un major paper a l'anglès introduint-lo en una assignatura no lingüística com la plàstica.

- Ha estat el curs on hem continuat una dinàmica ja iniciada en el curs passat amb una presència més activa dels pares i de les mares a les aules, cosa que ens ha seguit enriquint com a escola i que ens ha possibilitat estrènyer encara més els lligams entre la comunitat educativa. Aquesta experiència posa de manifest el fet que la transferència de coneixement pot i ha d’originar-se des de diferents fonts. Aquest factor, que valoram de manera molt positiva, ens ha permès viure i accedir a experiències i a vivències molt satisfactòries.

- El curs 14/15 ha iniciat una experiència de participació i presa de decisions en l'àmbit del nostre alumnat. És un camí molt incipient que té un gran potencial i que donarà més fruits en el futur i que tracta de canalitzar les inquietuds del nostres alumnes, atorgant-los pes específic en la presa de decisions. Ells són els que han protagonitzat el procés de substitució del logo antic de l'escola per un de nou.

- Aquest curs ha permès continuar i aprofundir en una fase de debat i de reflexió educativa en el que s'han acordat qüestions pedagògiques amb l'ajut i assessorament d'un expert en la matèria que ens ha empès a un camí de

3

revisió i renovació del nostre substrat pedagògic i que ja ha donat resultats però que n'ha de proporcionar més en un futur.

- Tal com hem instaurat ja fa temps, també en aquest curs, hem posat en contacte alumnes de diferents edats en projectes i intercanvi d'experiències fent palesa la idea que el coneixement l'hem de compartir i l'hem de transferir a diferents nivells.

- I finalment, també ha estat un curs en el que l'escola ha donat resposta a necessitats materials i d'instal·lacions fent-hi inversions per prop de 4.000 € que són en benefici dels nostres alumnes i per facilitar la tasca docent del conjunt de mestres.

2. VALORACIÓ I ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL RENDIMENT ACADÈMIC DE L’ALUMNAT DURANT EL CURS

EDUCACIÓ INFANTIL:

a. Resultats acadèmics

- 3 anys: Aquest grup presenta una ràtio estable de 12 infants, la majoria va tenir un període d'adaptació satisfactori, tot i que n'hi havia que no coneixien ni el centre ni els companys. Però si hi ha dos casos que els hi va costar a causa de la mancança de la regulació emocional. Poc a poc, no sols s'adaptaren a l'aula i a la tutora, sinó també al centre i als altres mestres especialistes. El canvi metodològic a les sessions de psicomotricitat varen ajudar en aquest procés. De la mateixa manera que el fet de ser dos mestres permet un coneixement més ampli del desenvolupament dels infants. Al tercer trimestre es va dur a terme una demanda a l'EOEP de dos infants, com a resultat: retard maduratiu i trastorn del llenguatge, més treball d'educació emocional en un d'ells. S'ha tramitat la documentació per derivar-los a l'ESVAP. Cal destacar que la majoria ha assolit els objectius marcats per aquest curs.És important seguir treballant l'aspecte emocional: naixement de germans, canvi al nucli familiar... - 4 anys: l'evolució al llarg del curs d'aquest grup ha estat molt bona. En general són infants molt madurs. Quasi tots han assolit els objectius d' Educació Infantil 4 anys i la majoria amb un bon nivell. Hem d'exceptuar el cas d'una nina estrangera, nova aquest curs, que li ha costat més pel tema de la llengua i que va començar amb un nivell cognitiu per davall la resta de la classe. Malgrat tot, ha anat evolucionant favorablement. Valoram molt positivament el desenvolupament cognitiu del grup-classe en general i el seu interès i ganes en totes les propostes que s'han organitzat a l'escola, fins i tot als 4 que més les costa. Cal destacar també que els pares i les mares d'aquest grup són molt col·laboradors. - 5 anys: és un grup heterogeni amb una ràtio de 16 alumnes, a principi de curs es varen incorporar dos alumnes estrangers que s'han adaptat molt bé i han adquirit

4

l'aprenentatge de la llengua catalana millorant la comprensió i l'expressió oral, però els ha costat l'assoliment de les normes. La majoria dels alumnes han fet molt bona evolució al llarg del curs i han assolit els objectius d'Educació Infantil 5 anys i tenen un bon nivell d'aprenentatge. La majoria dels infants llegeixen en lletra de pal i lligada. Un alumne diagnosticat de retard maduratiu passa sense assolir tots els objectius, destacant el seu avanç, està més motivat i ha millorat el seu procés d'aprenentatge (nombres i lectoescriptura). L'alumne diagnosticat de TEA ha assolit els objectius, ha millorat la socialització i és més autònom. L'alumna d'acollida també ha assolit els objectius. Aquests tres alumnes necessiten suport individual que cal tenir en compte pel curs vinent. b. Mesures adoptades durant el curs

En aquest cicle hem fet:

a. Suport dins l’aula (+1, tutores d’infantil, especialistes de PT, AL , EF i mestra de religió)

b. Suport a la lectura i l’escriptura individual c. Adaptacions d. Taller de llenguatge preventiu a 3, 4, 5 anys i sessions d’AL en petit grup a 4 i

5 anys el primer trimestre e. Filosofia 3/18 f. Sorpreses g. Llegim en parella: germans lectors a 5 anys h. Tallers de contes i. Sessions puntuals d’educació emocional i cohesió de grup j. Coordinació amb l’orientadora pels casos de dos alumnes diagnosticats (5 anys) k. Coordinació amb Creix i Gaspar Hauser, s’han duit a terme 3 reunions al llarg

del curs.

Feim constar que l’experiència del projecte germans lectors, duita a terme conjuntament amb l’alumnat de 2n, ha resultat del tot positiva. A més, ha estat molt enriquidora quant a relacions interpersonals.

Valoram molt positivament l’organització dels suports al cicle d’infantil.

El cicle valora la feina realitzada per part de l’especialista d’Educació Física envers la psicomotricitat. És molt positiu realitzar dues sessions setmanals de psicomotricitat al grup de 3 anys. Es valora molt positivament el canvi metodològic sofert a les classes de psicomotricitat introduint la metodologia d’en Bernard Aucouturier com a fil conductor. També es valora molt positivament el fet de què la tutora de 3 anys hi hagi estat present durant tot l’any ja que així es veu molt millor el procés d’evolució dels infants al llarg del curs a part de ser una gran ajuda a l’especialista.

5

El cicle d'infantil al tercer trimestre va consensuar no dur a terme cap projecte per tal d'aprofitar tota l'oferta d'activitats programades al llarg d’aquest que ajuden a complementar la formació integral dels nostres infants.

c. Mesures proposades per al curs següent

A educació infantil proposen:

● Continuar amb els suports de +1, diferents especialistes i mestres. El cicle valora positivament la feina realitzada per part de l’especialista d’Educació Física envers la psicomotricitat. És molt positiu realitzar dues sessions setmanals de psicomotricitat al grup de 3 anys. Es valora molt positivament el canvi metodològic sofert a les classes de psicomotricitat introduint la metodologia d’en Bernard Aucouturier com a fil conductor. També es valora molt positivament el fet de què la tutora de 3 anys hagi estat present durant tot l’any a les sessions de psicomototricitat ja que així es veu molt millor el procés d’evolució dels infants al llarg del curs a part de ser una gran ajuda a l’especialista.

● Continuar amb les sessions AL de taller de llenguatge iniciades al tercer trimestre dins l’aula.

● Comptar amb el suport de PT per al curs vinent a tot el cicle per tal d’atendre tots els infants prioritzant els casos NESE.

● Continuar amb l’especialista d’educació física adscrit al cicle d’infantil pel fet que coneix les característiques del nostre alumnat i ha posat en marxa una nova línia metodològica a les sessions de psicomotricitat.

● Continuar amb les sessions de psicomotricitat concentrades els mateixos dies per tal que l’especialista pugui aprofitar el muntatge de la sala. Seguir realitzant dues sessions setmanals de psicomotricitat al grup de 3 anys.

● Pel curs vinent les tutores de 3, 4 i 5 anys assistiran a la classe de psicomotricitat amb l’especialista. D’aquesta manera hi haurà dos mestres a l’aula. L’especialista disposarà de 30 minuts a les 9:00 pel muntatge de la sala de psicomotricitat, 15 minuts abans del pati per recol·locar el material de la sala per tenir-lo a punt per la següent classe i de 20 minuts abans de la 13:00 per poder desmuntar la sala de psicomotricitat.La tutora de 3 anys s’encarregarà de dur els nins cap al gimnàs.

● Continuar tenint dues sessions de 45 minuts d’anglès a la setmana. No realitzar l’anglès a la darrera sessió del dia perquè l’atenció dels/les alumnes minva.

Propostes de millora

Sol·licitam que es doti de dos ordinadors nous al cicle d’educació infantil i dues pissarres digitals a les aules que no en tenen. També d’un deshumidificador i un calefactor per al passadís d’ infantil per tal d’aprofitar-lo com a recurs pedagògic.

1a ETAPA

1r

6


Hi ha una alumna que no promociona perquè el seu nivell dista molt d'haver assolit els mínim de 1r, malgrat les adaptacions que s'han practicat des de principi de curs.

Passaran a 2n tres alumnes amb un nivell molt fluixet de lectoescriptura. La resta del grup ha evolucionat favorablemet. Hi ha un petit grup d'alumnes que destaca per la seva maduresa i un altre petit grup que destaca per la gran capacitat de fer feina i de concertar-se. b. Mesures adoptades durant el curs. - Diferents tècniques per fer els dictats: en grup homogeni (aquest tipus de dictat va ser descartat al primer trimestre per considerar que no atenia a la diversitat), en parella, preparat per ells, dictat mut, dictat en gran grup corregit a la pissarra... - Lectura de formes molt variades: lectura individual amb mestra de suport, lectura en parella amb el grup de 3r, lectura en parella a l'aula, lectura en 3 grups i 3 espais diferents, lectura cooperativa... - Dinàmiques de grup per millorar la cohesió - Desdoblament durant una sessió a la setmana - Coordinació amb la PTSC per treballar el cas d'un alumne amb comportament disruptiu - Coordinació amb l'orientadora pel cas d'un alumne amb problemes emocionals - Adaptació i reducció d'activitats per a alguns alumnes. - Treball amb material manipulatiu de matemàtiques per ajudar a l'assoliment d'alguns conceptes. - L'estat general de nerviosisme que mostra el grup es rebaixa molt quan saben quines activitats hauran de dur a terme durant el dia.

c. Mesures proposades per al curs següent

● Seguir treballant la cohesió de grup ● Seguir treballant un mateix objectiu de formes molt diverses ● Replantejar els projectes per a què puguin investigar a l'aula.

2n

a. Resultats acadèmics Tot l'alumnat promociona i els resultats són bons. És un grup cohesionat. Cal assenyalar que l'alumne diagnosticat de Retard Maduratiu, a finals de curs, ha estat diagnosticat com a alumne amb TEA. Aquest darrer trimestre ha accentuat molt els seus estereotipus i ha estat bastant descentrat. L'alumna estrangera amb problemes d'expressió i comprensió és l'única que a les proves ACL no millora i dóna un decatipus inferior. El grup presenta un bon ritme de treball i un bon nivell d'aprenentatge.

b. Mesures adoptades durant el curs ● Adaptacions no significatives a aquests dos alumnes i nombroses tutories amb

els seus pares/mares.

7

● Supressió dels desdoblaments i realització dels suports dins l'aula, a partir de l'acord al seminari.

● Foment de l'aprenentatge entre iguals. ● Programa d'eficàcia lectora en castellà, com a conseqüència dels bons resultats

obtinguts a català.

c. Mesures proposades per al curs següent ● Observar si l'alumne amb TEA necessita més suport el curs vinent. ● Continuar amb les estratègies dutes a terme amb els infants citats

anteriorment. ● Continuar amb el programa d'eficàcia lectora. ● Cal assenyalar que s'han rebut molt poques sessions d'AL (baixes no

substituïdes). 3r

a. Resultats acadèmics. En general el grup ha progressat de forma satisfactòria durant aquest curs en tots els àmbits. Aquest darrer trimestre un dels alumnes amb NESE ha fet una davallada en el seu rendiment, probablement a causa de la disminució del suport rebut des de casa. De totes maneres l'evolució ha estat positiva. L'altra alumna amb NESE, tot i la complicada situació familiar, també ha millorat molt tant a nivell emocional com acadèmic. Cal esmentar el cas d'una alumna que, tot i l'esforç realitzat especialment durant aquest trimestre, no ha assolit els objectius desitjables a causa de les seves dificultats d'aprenentatge. Han millorat també les relacions entre ells, sobretot amb un petit grup especialment conflictiu, però s'haurà de seguir fent feina en aquest sentit. b. Mesures adoptades durant el curs. - Reunions i contactes puntuals freqüents amb les famílies. - Comunicacions contínues a través de l'agenda de l'alumne. - Sessions de tutoria individuals i col.lectives amb els alumnes. - Suport individual i en petit grup. - Revisió periòdica de la distribució dels alumnes dins l'aula. - Introducció de tècniques de treball cooperatiu. - Revisió i modificació del diagnòstic d'un dels alumnes amb NESE. - Reunions amb la família d'una alumna amb dificultats d'aprenentatge, per tal de fer una demanda d'avaluació psicopedagògica. La família no hi ha estat d'acord. c. Mesures proposades per al curs següent. - Continuar fent el suport necessari i les adaptacions oportunes als alumnes amb NESE: en la comprensió, en l'organització i suport emocional. - Tenir especial esment d'un alumne que, tot i haver progressat notablement durant el curs, manifesta certes dificultats en l'expressió escrita i alguns continguts de matemàtiques.

8

d. Valoració dels resultats de l’avaluació de diagnòstic. Els dies 19 i 20 de maig estaven programades les proves de diagnòstic al curs de tercer. El 19 va ser dia de vaga i assistiren a classe 4 alumnes. Per tant, per ordre de la Conselleria s’han anat realitzant posteriorment les proves a tot l’alumnat. A l’hora de realitzar aquesta memòria, des de la Iaqse encara no ens han enviat els resultats, però volem fer constar una sèrie de consideracions: -El fet que l’alumnat hagi de veure les proves a través de l’ordinador ha creat dificultat per a la comprensió de les preguntes. -Els àudios d’anglès proposaven un model lingüístic “estrany” per a l’alumnat. -El tema logístic de les proves crea dificultats en l’organització del centre. -Algunes preguntes estan elaborades pensant que tot l’alumnat ja ha vist tot el currículum del curs i evidentment en les dates que es realitzen les proves encara no s’ha vist tot el currículum. -Algunes preguntes no pertanyien al currículum de tercer.

2a ETAPA:

4t


Podem qualificar els resultats acadèmics com a satisfactoris, en general. Exceptuant dos alumnes, tothom aprova el curs, de diferent manera. Vuit alumnes aconsegueixen un nivell elevat quant a l'assoliment dels objectius, a la totalitat de les àrees. Altres cinc alumnes també les superen, encara que de manera més ajustada. Dos alumnes promocionaran al curs següent amb la llengua catalana com a àrea no superada. El curs s'ha desenvolupat amb tota normalitat, en un ambient de feina i d'exigència. Els alumnes han entès que aquest era el camí apropiat per aconseguir els objectius. A nivell de les relacions socials, hem treballat les tasques en equip i hem preocupat que hi hagués una bona sintonia entre tothom. Ho hem treballat a les sessions de tutoria. Els resultats no sempre han estat els desitjables. Així que caldrà insistir-hi el proper curs. b. Mesures adoptades durant el curs. Al curs de 4t hem procurat que els alumnes, que en alguna seqüència curricular han tengut alguna dificultat a l'hora d'assolir els conceptes, hagin pogut rebre l'atenció necessària, per part del mestre de suport. Aquesta circumstància l'hem duit a terme mitjançant grups heterogenis, essent el tutor qui ha determinat les pautes a seguir en cada cas. No s'ha trobat necessari acudir a l'equip de suport. Al final de curs, tres alumnes han sol.licitat un procés de recuperació. Tot i que no estava previst a la programació, hem accedit a la seva petició, i s'ha duit a terme amb notable èxit. c. Mesures proposades per al curs següent.

9

Per al curs vinent, a 5è caldrà prendre mesures de reforçament, a l'àrea de llengua catalana, per als dos alumnes que enguany no l'han superada. Ens basarem especialment a l'apartat d'expressió i comprensió escrita. Així mateix, caldrà establir estratègies per tal de millorar els seus hàbits de feina i les seves actituds, lògicament amb la complicitat de llurs famílies.

5è


La valoració del grup de cinquè en general és molt positiva atès que la majoria dels alumnes ha assolit els objectius del cicle amb bon resultat. Dos alumnes tenen un excel·lent de mitjana i set, un notable. Altres cinc superen totes les àrees sense cap dificultat. Només hi ha una alumna que no aprova (suspèn dues àrees), per qui el pròxim curs sol·licitarem una adaptació curricular com ja havia tengut fins enguany, i així tendrà més facilitat per poder superar el nivell de sisè i passar a secundària. Els quatre alumnes que tenen una adaptació curricular han assolit els objectius del curs. Hi ha també una nina que té una dificultat important per seguir el ritme del curs a causa d'una discapacitat, i per això hem prioritzat que tengués una relació estreta amb tots els companys i que pugués compartir el màxim possible de la feina que fèiem a classe. b. Mesures adoptades durant el curs Hem desdoblat el grup a les sessions de matemàtiques, també a una sessió setmanal de castellà per fer un dictat preparat prèviament; un grup reduït ha tengut una sessió setmanal de ciències naturals fora de l'aula per millorar la comprensió i aprendre a fer resums i mapes conceptuals; la mestra de suport ha tengut cura especialment dels alumnes amb NESE tot i que ha dedicat el suport, juntament amb el tutor, a tot el grup, amb activitats comunes per tothom; una alumna ha tengut suport fora de l'aula de la mestra d'audició i llenguatge, fins que hem considerat que ja no calia perquè progressava bé a l'aula; hem fet les adaptacions curriculars als alumnes amb NESE. Una alumna ha tengut suport sempre d'una auxiliar tècnic educatiu, a més de la mestra de suport del centre unes hores setmanals. c. Mesures adoptades per al curs següent Per al curs següent, podem continuar aplicant aquestes mesures. Cal que tenguem en compte que una alumna passa a sisè amb dues àrees suspeses, per qui hem demanat que pugui seguir el curs amb una adaptació curricular, cosa que li permetrà el suport i les adaptacions curriculars adequades per assolir els objectius del curs.

6è


En general es pot afirmar que el grup a assolit els objectius plantejats de manera

notable, des de l’òptica de l’atenció a la diversitat de cada alumne/a, tothom ha seguit

una evolució positiva de maduresa i ha anat superant les noves situacions

d’aprenentatge plantejades.

10

Un grup bastant nombrós d’alumnat assoleix els objectius amb qualificacions que van

de notable a excel·lent en el gruix de les matèries, després hi ha un altre grup

d’alumnes de 3 o 4 que els supera amb qualificacions que van del suficient al bé i

finalment hi ha un alumne que, tot i els esforços i la dedicació individualitzada suspèn

dues assignatures. Amb aquest alumne s’ha seguit un pla específic, per part del tutor i

el mestre que ha fet suport. La feina feta ha consistit en millorar els seu nivell a les

àrees instrumentals i dotar-lo de recursos per tal que progressivament ell pugui

desfer-se’n autònomament. La millora ha estat significativa però no suficient per

aprovar totes les matèries.

b. Mesures adoptades durant el curs

Durant el curs el grup ha disposat de sis sessions amb suport. Durant la primera part

del curs s’ha optat pel desdoblament amb grups heterogenis. S’han treballat dictats

en petit grup que han permès fer una correcció més individulitzada. Més endavant i

amb motiu del seminari dut a terme al centre, el suport ha estat dins l’aula i s’han

cercat altres fórmules per optimitzar al màxim els recursos i permetre a cada

alumne/a una possibilitat de progrés sempre tenint en compte les seves peculiaritats.

En aquesta línia s’han treballat dictats per parelles.

c. Propostes de millora Pel curs 2015-2016 les recomanacions serien, poder comptar amb els suports com s’ha fet aquest curs i un cop observades i analitzades les característiques del grup establir un pla d’actuació sobretot en les àrees instrumentals. Valoració dels resultats avaluació de diagnòstic. Durant els dies 19 i 20 maig estaven programades per la Conselleria i l’IAQSE les proves d’avaluació i diagnòstic de les matèries de Català, Castellà, Matemàtiques i Anglès. Aquest any també s’afegiren unes proves d’expressió oral en anglès, castellà i català. A finals del mes de juny ens han arribat els resultats d’aquestes proves. La mitja de cada assignatura ha estat la següent:

Anglès: 63.9 (escrit) 77.0 (oral)

Català: 78.1 (escrit) 86.0 (oral)

Castellà: 67.8 (escrit) 81.3 (oral)

Matemàtiques: 43.6

Creim que els resultats han estat positius. Així i tot, pensam que aquest tipus de proves tan homogènies, en una escola com la nostra que creu en la inclusió i que treballa amb i per a la diversitat, no tenen massa raó de ser i trastoquen de forma

11

important el nostre treball. També volem fer una sèrie de consideracions sobre l’actuació d’aquestes proves:

- A la prova de matemàtiques hi havia preguntes sobre temari que es dóna a quart, temari que evidentment l’alumnat de tercer encara no ha donat.

- L’àudio d’anglès era dificultós per la varietat lingüística que presentava. - L’alumnat tenia accés a les preguntes amb els ordinadors, alguns d’ells

portàtils, i contestava les preguntes al paper. El fet que la gran majoria de les preguntes són tipus test i que existien dos canals diferents per les preguntes i respostes feia molt dificultosa la contesta de les preguntes.

- A tercer no es treballen proves amb els ordinadors per tant molts dels alumnes no estan familiaritzats amb l’entorn informàtic.

- La feina logística d’habilitar dos dies per les proves, posteriorment dedicar altres dies a les proves orals, i aconseguir altres sessions per fer les proves a l’alumnat que el 19 i 20 de maig no havia assistit a classe, demana un esforç i canvis importants a les programacions de tutors i especialistes.

3. VALORACIÓ I ANÀLISI DE LES ACTUACIONS DEL CURS 2014/15

a. Grau d’assoliment dels objectius específics del centre.

Actuacions Compliment i valoració

a. RESPECTE DELS 4 EIXOS PEDAGÒGICS DEL NOSTRE

a.1. MEDI AMBIENT

És un dels eixos del nostre PEC i l'hem desplegat intensament. Infon valors als nostres alumnes i és un tret que identifica el nostre centre.

a.1.1. DESENVOLUPAR EL PLA AMBIENTAL PER AL CURS 2013-2014.

Les actuacions han estat les següents: - Hem constituït una comissió integrada per 6 persones (coordinador i 5 persones dels diferents cicles) en què han estat representats tots els cicles de l'escola. La comissió s’ha reunit en 5 ocasions. - Hem sembrat de flors tota l’escola (petúnies i pensaments) i altres plantes que ens han permès ambientalitzar els exteriors de l’escola i fer del nostre centre de treball un espai atractiu i estimulant. - Hem fet hort ecològic sembrant lletugues, faves, cols, alls, carabasses... També hem donat ús al llavorer fent planter de cols. Hem fet emprivada d'ortiga que ens han adobat les plantes. També hem fet un tast de lletugues amb quatre cursos amb l’ajut de mares, que ens ha permès fer veure als alumnes la importància per a la nostra salut en el consum de vegetals. Agraïm i reconeixem la feina del coordinador d’hort.

12

- Hem dut a terme un taller de meteorologia que hem difós a través del blog. Els alumnes de 4t han dut a terme el taller amb ajut d'un alumne de 6è. - Hem desenvolupat la segona fase del projecte dels CAMINS ESCOLARS. Durant aquest curs hem completat la instal·lació de les rajoles corresponents a l'itinerari A. A més, els cursos de 3r i 4t han creat les seves, comptant una vegada més amb la col·laboració de l’artista Miquel Segura, que ens ha cedit novament el seu estudi artístic i on els alumnes varen poder gaudir del marc ideal per a dur a terme aquesta experiència. D'altra banda hem creat la figura d'AMIC DELS CAMINS ESCOLARS en el que s'hi han adherit 17 establiments del poble. Santi Topa, que és la persona que ens aporta la part d'imatge del projecte, ens ha editat les ferretines dels amics i els cartells que identifiquen cada un dels 7 itineraris del projecte. Per últim, els alumnes de 4t d'alternativa han creat una presentació del projecte que han compartit amb els altres cursos de primària. - Hem estalviat energia amb la campanya TANCA LA PORTA. - Hem dut a terme la 5a fase de la reforestació de Son Mascaró. Comptam amb prop de 200 arbres sembrats i vius que van creixent. Hi hem dut a terme dues jornades de feina. Una al gener, quan vàrem dur a terme, per primera vegada una tasca científica de recompte dels exemplar vius, arrenjant protectors i politxons i mesura del creixement dels arbres. En aquesta tasca vàrem tenir el suport tècnic i de feina del servei de Xarxa Forestal. L'altra jornada la duguérem a terme al mes de juny, quan vàrem regar els arbrets de cara a l’estiu. - Hem aprofitat encara més l’aigua de pluja instal·lant dos dipòsits més de 510 l cadascun, projecte ideat i construït per alumnes de 5è, que ens facilita regar sobre tot les nostres plantes de la part de darrera de l'escola amb aigua de pluja, de franc i sense clor! - Hem exsecallat els nostres 4 arbres del nostre pati amb l'ajut del nostre amic Tià Loi, els hem cuidat i els hem regat i ja hem retirat el protector de la morera atès el seu bon creixement i important envergadura. - Hem continuat seleccionant els residus. Els alumnes de 6è han recollit tot el paper sobrant de cada aula tots els dijous. Hem recollit 2.460 piles (264 més que en el curs passat), i 2 m3 de taps de plàstic amb fins benèfics per a la fundació ASPACE. També hem continuat fent ús de les papereres separadores amb el seguiment de la brigada ambiental de 4t. - Hem seguit fent compostatge amb els residus vegetals que produïm al pati i al menjador, de la qual cosa s'han encarregat dues alumnes. - Hem dut a terme una jornada completa de medi ambient durant el segon trimestre amb el representant de l'associació ecologista DEPANA de Catalunya. Lluís Toldrà ens va oferir una presentació sobre el projecte LIFE que tracta de la reintroducció de l'òs bru al Pirineu. Hi va participar tota l’escola i la valoració

13

és bona tot i no aconseguir el nivell d'excel·lència que teníem previst. - Majoritàriament els mestres han respectat el protocol d’estalvi de paper imprimint a dues cares i fent us del paper reutilitzat. S’ha de continuar amb aquesta dinàmica i s’ha d’intensificar. No es tracta d’una opció. Les escoles, i la nostra, en particular són grans consumidors de paper i no actuar a favor d’aquest principi diria molt poc a favor nostre. - No s'ha pogut dur a terme la instal·lació de plaques fotovoltaiques als terrats de l’edifici atès que el nostre municipi entrava per segon cop en el concurs de la Direcció General d’Energia. L'Ajuntament no ens ha informat del resultat d'aquest concurs i desconeixem la seva ressolució. - No s'han pogut substituir els mecanismes estalviadors de descàrrega d'aigua dels vàters, prevista per aquest curs de manera progressiva, per no ser compatibles amb la instal·lació existent. Tot i així, creim que hem de continuar amb la recerca d'altres sistemes que siguin viables i que aconsegueixin l'estalvi d'aigua i no el seu malbaratament que ocasionen els sistemes actuals. - Vàrem programar una xerrada sobre meteorologia al tercer trimestre amb el concurs del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, però per motius d'agenda del ponent, l'hem posposada pel 1r trimestre del curs vinent.

a.1.2. RECUPERAR EL PROGRAMA DE REUTILTIZACIÓ DE LLIBRES QUE DEPÈN DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

- El programa de reutilització de llibres, que suposa un estalvi de paper molt important a banda dels beneficis econòmics que reporta a les famílies, ha tengut una participació de 88 alumnes (de 1r a 6è), que els ha suposat una aportació econòmica de 25 €. L’aportació dels diferents agents proveïdors de fons del programa ha estat la següent: - Ajuntament de Santa Eugènia: 2.000 € - CEIP Mestre Guillemet: 3.200 € - AMIPA: 2000 €

-Conselleria d'Educació: 14 € per alumne, la qual cosa suposa en el moment de l'ingrés la quantitat de 1.260 € Agraïm i reconeixem la feina del coordinador del programa.

b. SOLIDARITAT I SENSIBILITZACIÓ

És un dels eixos del nostre projecte educatiu de centre, que concretam i que expressam a través de campanyes i d'activitats diverses. Aquest any, de la suma de totes les campanyes engegades (mercadet solidari de Nadal, apadrinament i XI cursa solidària), hem recaptat la xifra de 1.499,02 € (242,7 € menys que l’any passat. La diferència de menys cal trobar-la en la menor recaptació del mercadet solidari)+ 2 m3 de taps solidaris.

b.2. CAMPANYA D'APADRINAMENT D'UN NIN D'HONDURES

La vàrem dur a terme a finals del 1r trimestre durant 4 setmanes. Recaptàrem per a aquesta finalitat 503,70 €, quantitat superior a la de fa dos anys. La valoració és positiva.

14

b.3. XI CURSA KILÒMETRES DE SOLIDARITAT

L'hem duita a terme a l'abril de 2015 a favor dels infants d'una zona d'Àfrica, Mali en Particular. Són nins i nines que sofreixen malnutrició i desescolarització. En total hem reunit la quantitat de 667,57 € (14,57 € més que l'any passat). La valoració és molt positiva i és obvi que és una acció que mereix continuïtat atès el significat i els valors que representa per a tota l’escola. Agraïm i reconeixem el seu lideratge i organització del coordinador d’aquesta iniciativa.

b.4. CAMPANYA DE RECOLLIDA DE TAPS DE PLÀSTIC AMB FINS BENÈFICS.

La campanya ens ha ocupat tot el curs i hem recollit aproximadament 2 m3 de taps, que es tradueix en un benefici econòmic a favor dels infants d’ASPACE, que pateixen greus malalties i que precisen costosos tractaments. La resposta de les famílies continua sent positiva.

b.5. ORGANITZAR UN MERCADET VERD I SOLIDARI PER A NADAL

L'hem dut a terme com en el curs passat amb la participació de tots els nins a través de les classes de plàstica i mitjançant el suport econòmic i organitzatiu de l’AMIPA. Hi hem recaptat 327,75 €. La valoració és positiva però amb menor recaptació que altres anys. Però prevalen els valors i pel missatge que transmet, així com el procés intrínsec que comporta.

c. COMPROMÍS AMB LA LLENGUA I AMB LA CULTURA CATALANES

És un altre eix del nostre PEC, igualment important com tots els altres, però no compta amb la figura del coordinador lingüístic, necessària per a dinamitzar-lo i s’ha trobat, en els darrers temps enmig de factors externs desafavorables. Creim que d’ara en endavant, d’entrada, iniciam una fase més propícia en aquest àmbit i cal que una persona del claustre es posi al capdavant i lideri aquesta nova fase amb el suport de l’equip directiu, que no ha de ser qui ho assumeixi.

c.1. CELEBRACIÓ DE LA FESTIVITAT DE SANT ANTONI

És la festa de Mallorca i l’escola la celebra amb tots els honors. Cantàrem gloses i menjàrem botifarrons i llonganissa i també hi vàrem convidar el dimoni. La comissió de delegats ens ha fet la proposta d'introduir la figura del sant en un futur. Bona organització i valoració molt positiva. Entre els nins i nines, n’hi ha, que la figura del dimoni no els suposa cap trauma ni por i d’altres que sí. Aleshores, la festa, i ho ha fet, ha de conciliar aquestes dues sensibilitats. Des de ja fa un temps s’acota una zona en la que el dimoni no interactua amb els infants i els/les tutores se’n cuiden d’aquest primer grup d’alumnes en l’espai assignat.

c.2.TALLERS DE GASTRONOMIA MALLORQUINA

Són tallers de menjars de la nostra gastronomia que formen part de la nostra cultura. Ens permeten alhora comptar amb la col·laboració de les padrines del poble, a qui feim sentir importants i capaces de transmetre coneixements, i els nostres alumnes les consideren així persones útils i actives. Per les Verges cuinàrem bunyols i els assaborírem i per Pasqua férem panades. Les vàrem dur a terme als cursos de 5è i 6è amb una participació de 9 padrines a qui els vàrem obsequiar un quadre que donava fe de la seva col·laboració.

15

c.3. CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE

L'hem duta a terme amb molt més brillantor que l'any passat. Hi ha participat activament la nostra AMIPA. Hem dut a terme un conjunt d'activitats diversa i engrescadora: parada de llibres venent més d'un centenar de llibres, teatre, taller de flors de Sant Jordi, contacontes, entre d'altres. Ho organitzàrem en una jornada intensa de matí i horabaixa. Bona organització i valoració molt positiva. Agraïm i reconeixem la feina del coordinador de la iniciativa i de l’Apima, en especial la tasca d’Eli Cabrer.

c.4. MODIFICACIÓ TRANSITÒRIA PER AQUEST CURS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC A INSTÀNCIES DE LA DEROGACIÓ DEL TIL

La CCP dissenyà un projecte lingüístic provisional per aquest curs i fou aprovat per unanimitat en claustre extraordinari el 16 d’octubre de 2014. Aquest projecte es resumia de la següent manera:

- Castellà a l’assignatura de llengua i literatura castellana - Anglès a l’assignatura d’angles, a la de plàstica i a tallers

de conversa. - Català a a tota la resta d’àrees.

Aquest projecte fou degudament informat a les famílies en una reunió d’horabaixa amb presència d’una trentena de pares i mares que ens varen donar el seu suport. L’acord es va referendar definitivament en la reunió del consell escolar de dia 23 d’octubre. *Veure annex 2.

d.TREBALL COOPERATIU

Aquest curs en diverses aules hem anat aplicant algunes dinàmiques de cohesió i estructures cooperatives, especialment per a la lectura i per a l'escriptura.

d.1. PROJECTE LLEGIM EN PARELLA

Al llarg del curs hem dut a terme el programa Llegim en parella per quart any consecutiu. És un programa per millorar la comprensió lectora dels alumnes i es fonamenta en l'aprenentatge entre iguals. També, per tercer any consecutiu hem fet una adaptació del programa Llegim en parella per a infantil 5 anys, el programa Germans lectors. Els cursos implicats en el programa Llegim en parella han estat: 4t de primària, com a tutors de lectura de 2n, i 3r, com a tutors de 1r. Hem acordat que el programa es durà a terme cada curs entre 4t i 2n. Segons dades extretes de les proves d'avaluació del programa, de 30 alumnes n'hi ha 24 que milloren el nivell de comprensió lectora o el mantenen. Aquests resultats són fruit a més del programa, de la feina dels professors en el marc de les tutories, els suports a les aules, la tutoria entre iguals, etc.

d.2. PROJECTE DE GERMANS LECTORS

També, per tercer any consecutiu, hem fet una adaptació del programa Llegim en parella per a infantil 5 anys, el programa Germans lectors.

16

Els cursos implicats han estat 2n i infantil 5 anys, 2n com a tutors de lectura dels més petits que participen en el programa. Entre els alumnes d'infantil 5 anys observam molta diversitat en el procés d'aprenentatge de la lectura, des d'uns que llegeixen frases a uns altres que encara s'inicien en el procés lector. En la tasca de llegir en parella, tots han seguit el seu procés d'aprenentatge. Aquest curs, tots han millorat en la lectura de frases i paraules en lletra de pal. Aquests resultats son fruit de la feina dels professors en el marc de les tutories, els suports a les aules, la tutoria entre iguals, etc.

d.3. COMPARTIR EL CONEIXEMENT ENTRE TOTA L'ESCOLA

Aquest objectiu l’hem dut a terme en diferents experiències i projectes. Facilita la convivència i el coneixement entre els nins i nines, facilita l’accés del coneixement a través d’altres vies i en definitiva, ens enriqueix com a escola.

e) ACTUACIONS EN L'APARTAT D'INFRAESTRUCTURES i DE MANTENIMENT

L’escola ha fet front a necessitats d’instal·lacions i de materials. Hem donat resposta a despeses per valor de més de 4.000 € amb fons propis. Això té repercussions en el saldo final de l’escola però aquesta ho assumeix tenint en compte que els diners són a les aules i als patis i allà compleixen millor la seva funció. Amb aquests fons hem adquirit superfícies de gespa però a al patis d'infantil i primària; un nou envelat per a protegir la superfície de gespa d'infantil, una pissarra digital a l'aula de 5 anys, una pissarra veleda i un ordinador per aquesta mateixa aula; hem substituït la fotocopiadora central a través d'un nou contracte amb l'empresa Temel; Hem adquirit un segon ordinador per a la sala de recursos; hem fet un canvi de portabilitat de la línia telefònica per un altre més avantatjós econòmicament per a l'escola; hem adquirit mobiliari per a l'aula de 1r; estructures de fusta i tela negra per a dignificar encara més el muntatge de la festa de final de curs; nous jocs per a infantil; areners, material de coberteria per al menjador escolar; protector per a la columna que sosté els envelats al pati d'infantil; un deshumidificador a l'aula de 5è;un nou plafó informatiu amb molta més capacitat per a l'entrada de l'escola;dos dipòsits de captació d'aigua de pluja; un nou fax i col·leccions de llibres i per últim, hem penjat dos cartells de metacrilat amb el nou logotip de l'escola i el de centre depenent de la Conselleria d'Educació, adaptant-nos a normativa. En aquest punt, també hem substituït la denominació d’aula de suport per aula de recursos, més d’acord amb la seva vocació. Hem admès totes les peticions de material que ens han fet arribar des de les diferents tutories i especialitats i hem volgut donar a entendre que totes les inversions afecten i potencien el conjunt de l’escola i que la majoria dels alumnes se’n veuran beneficiats al llarg de la seva escolaritat. Per tant, en comptes d’administrar i de distribuir els fons en compartiments estancs, creim convenient d’aplicar altres criteris més col·lectius i més

17

globals, sempre sota els paràmetres del sentit comú i de l’equitat. En l’apartat de manteniment, hem continuat optant per al sistema de manteniment setmanal amb dedicació exclusiva dels peons durant un període de dues hores, un dia a la setmana, concretament el dimecres. Així, al llarg de la setmana, hem enregistrat els arranjaments necessaris i cada dimecres, els peons els han duit a terme. És un sistema que s’ha demostrat eficient i operatiu i des d’aquí apostam perquè continuï. Tot i així, l'escola s'ha vist privada d'aquest servei en un parell d'ocasions sense explicacions per part de l'Ajuntament i s'ha endarrerit molt el desmuntatge de la carpa per a donar cobertura a l'exposició col·lectiva en el marc de la Fira de Santa Eugènia tot i les reiterades peticions de la direcció i de l'AMIPA de l'escola. Manca més comunicació i major coordinació entre escola i Ajuntament i el canvi de regidora d’educació ho ha de fer possible.

e.1. INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES PER A L' AUTOCONSUM I CONNEXIÓ A LA XARXA

L’actuació depenia de la Direcció General d’Energia i la sol·licitud de participació en aquest concurs, el tramitava l’Ajuntament de Santa Eugènia. No se’ns ha informat del procés i desconeixem la seva resolució.

e.2. RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS DE PART DE LES TEULADES, CONSOLIDANT EL DIPÒSIT DE L'HORT I INSTAL·LANT-NE UN DE NOU A L'ESPAI DE LES PLANTES MEDITARRÀNIES.

La brigada de l'Ajuntament ens ha instal·lat una base sòlida i definitiva per a sostenir el dipòsit de l'hort i els alumnes de l'assignatura de valors juntament amb el director han ideat i creat un projecte d'una nova captació d'aigua de pluja amb dos dipòsits que junts poden emmagatzemar 1.020 l d'aigua. L'experiència l'hem compartida i presentada a la resta d'alumnes de l'escola. Valoració molt positiva en tant en tant som capaços de construir instal·lacions i amb una clara utilitat.

e.3. TANCAMENT DE L'ESPAI DE L'HORT PER TAL D'IMPEDIR ACTES VANDÀLICS FORA DE L'HORARI LECTIU.

La brigada de l'Ajuntament el va dur a terme durant l'estiu passat i és una instal·lació molt útil que ens ha permès evitar actes vandàlics que sí patirem durant el curs passat.

e.4. INSTAL·LACIÓ D'UN PLAFÓ INFORMATIU A L'ENTRADA PRINCIPAL.

L'hem duta a terme a principi de curs amb el finançament de l'AMIPA. És una infrastructura molt útil i necessària atès que l'anterior ens havia quedat molt petita i insuficient.

e.5. INSTAL·LACIÓ PROGRESSIVA DE MECANISMES DE DESCÀRREGA VOLUNTÀRIA DE L'AIGUA DELS VÀTERS PER TAL D'ESTALVIAR AIGUA

No s'han pogut dur a terme atesa la incompatibilitat amb la instal·lació existent. Tot i això, no deixam de ser conscients del malbaratament d’aigua que suposen els actuals sistemes i no ens rendim a trobar alguna solució al problema en el futur.

18

e.6. MODIFICAR ELS REGULADORS D'AIGUA QUE PERMETIN OPTIMITZAR EL RENDIMENT DE LA CALEFACCIÓ

No s'ha dut a terme

e.7 INSTAL·LACIÓ D'UN PROTECTOR A LA COL·LUMNA DEL PATI D'INFANTIL.

S'ha instal·lat i s'ha demostrat una millora molt important en el capítol de seguretat.

e.8 ADQUISICIÓ DE DOS ORDINADORS NOUS A L'AULA DE 3 ANYS I DE RECURSOS.

S'han adquirit i el coordinador informàtic els ha muntat.

e.9 INSTAL·LACIÓ D'UN PARASOL I DOS ESPAIS DE GESPA ARTIFICIAL AL PATI I ADQUISICIÓ DE NOUS JOCS D'INFANTIL

La creació de dues zones de gespa al pati i el nou envelat a la zona de gespa de primària ha resultat del tot positiva. L'alumnat ha gaudit d'aquests espai de joc i dels jocs adquirits a principi de curs.

f) ACTUACIONS EN L’APARTAT DE NOVES TECNOLOGIES

Hem fet ús de les pissarres digitals a primària (la PDI de la classe de quart no funciona correctament i el coordinador TIC hi ha treballat tant com ha pogut però ha hagut de fer una incidència a la Conselleria i encara no n'hem rebut cap resposta). Hem continuat aprofitant els recursos tecnològics de l’aula d’informàtica i hem comprat un projector nou. L'equipament del centre està quedant obsolet i les avaries i els defectes de funcionament es van fent cada cop més presents.

f.1. CONTINUAR UTILITZANT ELS ORDINADORS PORTÀTILS A LES AULES DE 5è i DE 6è

Hem continuat emprant els ordinadors portàtils que esdevenen una eina essencial per aconseguir els currículums establerts. Els equipaments tenen cinc cursos i les incidències són cada vegada més presents. Tots els equips s’han hagut d’actualitzar a un nou sistema operatiu mes actualitzat, en alguns casos han hagut d'obrir incidències i fer ús de l'execució de les garanties. Hem de preveure que aquestes accions aniran a més i haurem de preveure mesures per anar solucionant aquestes incidències. Els miniportàtils han esdevingut una eina bàsica en la nostra tasca, el nostres alumnes dominen amb fluïdesa el programari ofimàtic i es mostren competents en el llenguatge de la web 2.0. Amb autoritzacions de les famílies podem crear perfils socials per usar diferents eines educatives ja que ells com a menors no hi poden accedir segons la llei.

Com hem vist la nostra escola no sols és consumidora a la xarxa, sinó que també hi aportam els nostres treballs i, com hem pogut

19

veure, altra gent se'n beneficia (aquest fet és significatiu en un infant)

Internet s'ha convertit en imprescindible i, quan no hi hem pogut accedir, ho hem lamentat.

f.2. CONTINUAR DINAMITZANT EL BLOC I LA WEB DE L’ESCOLA AFAVORINT LA PARTICIPACIÓ DE TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA

El bloc és l'indicador de l'activitat de l'escola i enguany s’ha continuat amb la tasca ja encetada fa uns anys. Material fotogràfic i explicatiu relacionat amb les sortides, els esdeveniments, les campanyes, les celebracions i altres tasques educatives. Hi ha hagut més d’un centenar d’entrades. Atès el ressò que té el bloc entre la comunitat educativa i com que sabem el nombre tan elevat de visites que rep, creim oportú fomentar l'ús d'aquesta eina entre tots els mestres en línia de comunicar i de mostrar tot el que feim a l'escola. Hi ha una participació desigual entre els professorat i que cal equilibrar en la mesura que sigui possible. Hem continuat comptant amb la pàgina web de l'escola. No rep tantes visites com el bloc però ha estat molt més visitada que en cursos anteriors. N'hem dut a terme una profunda actualització però calen encara més continguts i alguns retocs més. Com a novetat destacada, hi hem afegit nombre a les circulars i incorporarem aviat la presentació de l’escola, prèviament consensuat el seu contingut amb el claustre. Aquest és el resum d’entrades al llarg del curs 14/15: - Infantil:10 entrades de tot el cicle - 3 anys: 2 entrades - 4 anys: 5 entrades - 5 anys: 4 entrades - 1r: 14 entrades - 2n: 28 entrades - 3r: 8 entrades - 1ª etapa: 4 entrades - 4t: 14 entrades - 5è: 14 entrades - 6è: 38 entrades - EF: 14 entrades - Anglès: 2 entrades del cicle d'infantil i 8 entrades de primària - Castellà a 6è + direcció: 4 i 20 entrades respectivament. - Suport: 2 entrades El bloc de l'escola ha arribat a 56.000 visites, 15.000 de les quals són d'aquest curs (les visites quasi s’han duplicat respecte al curs passat) Agraïm i reconeixem la feina duta a terme pel coord inador informàtic.

f.3. CONTINUAR EMPRANT LA PLATAFORMA EDMODO

Hem continuant emprant aquesta plataforma que continua sent

una bona eina de comunicació entre l’equip docent.

20

COM A CANAL D’INFORMACIÓ ENTRE ELS MEMBRES DEL CLAUSTRE

La plataforma també s’ha continuat usant a l’aula de 6è (quart

curs consecutiu que en feim ús). A través d’aquesta plataforma

hem pogut:

- Tenir un espai on l’alumne sigui conscient de la seva

evolució i saber en tot moment la nota que obté de totes les

proves i treballs.

- Les famílies també tenen accés a la plataforma amb

usuari i contrasenya i estan informades en tot moment de com

evolucionen els seus fills/filles.

- Hem disposat d’una plataforma, que per la seva

estructura de xarxa social, ens ha permès compartir Objectes

Digitals d’Aprenentatge (ODE) a través dels quals hem treballat

molts continguts curriculars

- La nostra societat tecnològica i permanentment connectada ens obliga a l’escola a fer una passa endavant i introduir, des de petits, un model de bones pràctiques amb l’ús d’internet i de les xarxes socials. La finalitat és una ciutadania que es relaciona i interactúa amb responsabilitat, respecte i crítica. L’Edmodo és i s’ha demostrat una bona eina de comunicació tal com hem esmentat. Tot i així cal remarcar una qüestió que ens va recordar en Joan Jordi Muntaner i que l’hem de tenir sempre present. Que aquests canals són aptes per a vehicular la informació neutra i objectiva desproveint-la de qualsevol judici de valor. S’han demostrat ineficients per transmetre situacions personals i creim que missatges d’aquest caràcter no hi poden tenir cabuda. Els canals són d’altres i cal respectar-ho al màxim.

f.4. POSAR EN MARXA EL GOOGLE APPS FOR EDUCATION

La implantació del programa “Google Apps for Education” a la nostra escola ens ha permès la creació i gestió de perfils Google per als nostre alumnat. Recordar que el nostre alumnat és menor de 16 anys i la legislació actual prohibeix que ells gestionin autonomament un perfil social a la xarxa. Cada alumne/a ha disposat d’una adreça [email protected] també s’ha ofert al professorat.

En el cas de 6è curs la valoració d’aquest projecte ha estat molt positiva, a continuació expliquen les seves principals virtuts:

● Hem aprés a gestionar una adreça de correu i hem vist les

potencialitats d’aquesta manera de comunicació. ● Hem treballat amb el paquet ofimàtic que ens ofereix Google Drive

i tots els treballs els hem fet amb aquesta eina. Això ens ha

21

permès treballar en equip en xarxa i el mestre ens ha fet aportacions i comentaris a la feina feta que després s’han pogut afegir.

● Hem pogut prescindir totalment de les memòries USB i treballar de manera autònoma tant a classe com a casa,.

● Hem pogut treballar amb webquests tant de manera individual com en grup

● Hem pogut exposar els treballs a classe i compartir els aprenentatges

● Hem pogut publicar els treballs a la xarxa, mostrar els avenços i aportar el nostre gra de sorra en la difusió del coneixement i la cultura.

Es tracta doncs d’un projecte d’innovació que ha donat molts bons resultats i que la implantació en propers cursos el millorarà i es convertirà en un projecte identificatiu del nostre centre.

f.5. ALTRES ACTUACIONS NO CONTEMPLADES A LA PGA EN L’APARTAT DE NOVES TECNOLOGIES

Hem instal·lat una pissarra digital i un projector a l'aula de 5 anys, resultat de la claúsula amb el nou contracte de la nova fotocopiadora. Per a la dotació completa de l'escola, amb aquests equipaments queden les aules de 3 i 4 anys. Per altra banda hem utilitzar les tauletes per a múltiples finalitats

sempre encaminades a aprendre més i millor (sobretot a l’aula

de 6è, on la maduresa de l’alumnat permet fer-ne un

aprofitament destacable). Mai s’ha fet un ús lúdic de la

tecnologia ja que aquest és un camp que ha de ser en l’àmbit

familiar. Destacar les següents tasques:

● Lectura de la novel·la Harry Potter y la piedra filosofal

● Ús de l’app matemàtica Komboketak

● Ús de l’app matemàtica Smartick

● Ús de l’app matemàtica Matematico.es

● Escacs

● Enregistrament i edició de foto i vídeo

La creació del blog específic per a quart curs, gràcies a la iniciativa de la practicant, ha permès un espai de consulta de continguts curriculars sobre algunes temàtiques. També ha afavorit la comunicació entre el tutor, els alumnes i les famílies. D'igual manera hi ha contribuït la posada en marxa del correu electrònic exclusiu per a les famílies de 4t.

g) ACTUACIONS A L’APARTAT DE SALUT

22

g.1. MANTENIR ACTITUDS QUE AFAVOREIXIN LA PRÀCTICA D’UNA EDUCACIÓ CORRECTA PER A LA SALUT

L’hàbit establert a l’escola de berenar de fruita un dia a la setmana, l'hem de reforçar i l'hem de recordar més, atès que és una mesura del tot positiva i recomanable. Tots els altres hàbits, els hem anant treballant i reforçant. Queda molta feina en aquest àmbit i les famílies hi tenen un paper fonamental. Hem estudiat la possibilitat d’adquirir un desfibril·lador per a l’escola però el seu cost (3.000 €) ho fa inviable.

g.2. ORGANITZAR UN TALLER D’ALIMENTACIÓ COM EL QUE VÀREM DUR A TERME L’ANY PASSAT AMB EL CURS DE 6è.

La metgessa i la infermera del Centre de Salut de Santa Eugènia varen impartir novament el TALLER D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE, novament amb els alumnes de 5è curs. La valoració n'és molt positiva i, atès el contingut del taller, recomanam que el repetim a aquest mateix curs d’aquesta etapa.

g.3. ALTRES ACTIVITATS RELACIONADES AMB L’ÀMBIT DE LA SALUT

N'hem fet esment dintre d’aquest àmbit a l’apartat de medi ambient i també el feim constar aquí. Els cursos de 1r, de 2n, de 4t i de 5è elaboraren entrepans vegetals amb lletugues de l'hort. Aquestes activitats ens han permès fer conscients als alumnes de la importància per a la nostra salut del consum de vegetals.

h. ALTRES ACTUACIONS:

h.1. CONTINUAR TREBALLANT EN EL PROJECTE DE LÍNIA DE CENTRE AMB L’OBJECTIU DE VERTEBRAR PEDAGÒGICAMENT I METODOLÒGICAMENT TOTES LES ETAPES EDUCATIVES

L'escola ha continuat el procés de disseny d’una línia de centre que vertebri l'acció pedagògica de l'escola i li proporcioni coherència, lògica i continuïtat. Aquest procés és necessari i fonamental i respon a la idea de treballar per a la col·lectivitat, per a una idea en comú. A partir del mes de desembre hem comptant amb Joan Jordi Muntaner, pedagog reconegut de la UIB a qui agraïm el seu acompanyament en aquest procés. Hem dut a terme sessions de treball i cal fer constar l’enriquiment que produeix el debat i la reflexió pedagògica, que tots aprenguem dels altres i que, habilitats i coneixements que uns posseeixen, els posin a l’abast de l’equip de centre i serveixin per augmentar el bagatge col·lectiu docent. Aquest procés ha permès parlar i molt de pedagogia, de reflexionar i aprofundir en aquest àmbit. Ens ha possibilitat avançar en el consens sobre qüestions pedagògiques com ara el suport i els deures. El procés no vol dir canviar-ho tot, sinó introduir millores necessàries que elevaran la qualitat del nostre sistema d’aprenentatge i que afavoriran sobre tot a la part més vulnerable del nostre alumnat. Moltes de les coses que feim són positives, ens funcionen i ens enorgulleixen com a escola. Del que es tracta és donar una passa més i de no caure en la complaença ni en pensar que ho tenim tot fet. Sempre hi haurà un marge de millora. El camí traçat ha estat positiu, com ho va ser el de l’any passat, però ens queda encara un llarg camí per recórrer. El procés necessita que continuï. Sols és necessari que acordem les qüestions metodològiques que cal articular en el futur més

23

immediat. El que és indubtable és la importància d’aquest treball que atorgarà coherència al fet educatiu. En qualsevol cas, qui vulgui estar al marge d’aquest procés que ho comuniqui a l’equip directiu. Agraïm i reconeixem la tasca de coordinació i de registre de mesures metodològiques acordades per part de la coordinadora de suport.

h.2. DESENVOLUPAMENT DELS DIFERENTS PLANS DEL CENTRE: PLA DE SUPORT, PLA D’ACOLLIDA, PLA D’ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN, PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I PLA DE LECTURA.

Hem revisat el pla d’acollida i tots els altres, els hem anat desenvolupant correctament. Ens queda pendent el pla d’acollida del professorat que es durà a terme al llarg del 1r trimestre del curs vinent.

h.3. HARMONITZAR LA LOE I LA LOMQUE AL LLARG DEL CURS 2014-2015 I ADAPTAR LES PROGRAMACIONS D'AULA AL NOU CURRÍCULUM DE PRIMÀRIA

Durant el curs 2014-2015 hem intentat harmonitzar la LOE i la LOMQUE malgrat les dificultats logístiques i organitzatives que això ens ha suposat.

i. ALTRES ACTUACIONS

i.1. ACONSEGUIR QUE LES FAMÍLIES ESDEVINGUIN EL RECURS PEDAGÒGIC MÉS IMMEDIAT DE L’ESCOLA I AIXÍ FACILITAR QUE HI PARTICIPIN I S'HI IMPLIQUIN

Valoració molt positiva que aquesta dinàmica permeti que el coneixement pugui emanar de les pròpies famílies i faci augmentar la seva implicació i identificació amb l’escola. Pensam com de bé s’han de sentir els fills i filles d’els pares i mares que protagonitzen aquestes sessions. A més, sempre s’intenta que les experiències i aprenentatges puguin ser aprofitats per més cursos. Així mateix destaquen la gran col·laboració de les nostres famílies en el vestuari de la festa fi de curs que la feta encara més brillant.

El resum de totes les sessions dutes a terme pels pares i per les mares el següent:

Cicle Infantil: 4 sessions conjuntes

3 anys: 3 sessions

4 anys: 3 sessions

5 anys: 4 sessions

1r: 3 sessions

2n: 4 sessions

3r: 3 sessions

4t: 4 sessions

24

5è: 4 sessions

6è: 2 sessions

Anglès: 1 sessió

Total: 35 sessions ( 3 més que en el curs passat. Dada molt positiva.)

i.2. POSSIBILITAR QUE L’AMIPA USI LES INSTAL·LACIONS ESCOLARS PER A QUALSEVOL ACTIVITAT QUE S’EMMARQUI DINS DEL PEC DEL CENTRE I QUE RESPONGUI A CRITERIS PEDAGÒGICS I DE DEFENSA DEL SISTEMA D’EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

Hem possibilitat que l’AMIPA ha gaudit de l’ús de les instal·lacions quan les ha precisat.

i.3. TREBALLAR EN LA LÍNIA D’AFAVORIR I FACILITAR LA INTEGRACIÓ DE LES FAMÍLIES ESTRANGERES EN L’ESCOLA

Aquest curs no s’ha pogut donar continuïtat al curs de català per a estrangers que tant bon resultat va tenir el curs passat. Això li ha restat avanç en aquest àmbit. Hem continuat facilitant la participació de mares i de pares estrangers en sessions didàctiques de transmissió de coneixements. Un fet significatiu, ja materialitzat el curs passat és la integració de dues mares estrangeres en la junta directiva de l’AMIPA.

i.4. CONTINUAR FENT ÚS DE LES APLICACIONS GESTIB I ECOIB

Al llarg del curs totes les tasques administratives i de gestió educativa, les hem realitzades amb els programes informàtics Gestib, Sedeib i Ecoib, per part dels membres de l'equip directiu. El Gestib és utilitzat pels tutors/es i mestres especialistes sobretot per realitzar els informes dels resultats acadèmics.

i.5. TREBALLAR EN LA LÍNIA PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE EN ELS CURRÍCULUMS DEL NOSTRE CENTRE I EN EL SI DE LES FAMILIES

El claustre assumeix aquesta línia pedagògica i la té present en la majoria d'actuacions.

i.6. REORGANITZACIÓ DELS ESPAIS DE PATI

Pel que fa al funcionament dels jocs de pati, enguany hi ha hagut una sèrie de modificacions respecte de l'any passat encaminades a la millora d'aquest projecte. Algunes de les modificacions són les següents:

● Els mestres i alumnes han disposat durant tot l'any d'una graella on constava cada dia la pista de jocs que els pertocava i el joc que els hi tocava jugar a cada curs, així hem evitat la problemàtica de l'any passat, on moltes vegades els alumnes no es posaven d'acord sobre quin

25

joc jugar. Els jocs han anat variant cada cert temps per tal de repartir-se equitativament entre els diferents grups.

● Enguany a mitjan curs s'ha afegit una zona nova de jocs al pati de primària, aquesta zona correspon a la zona de gespa artificial situada devora l'entrada del gimnàs i que està dedicada a jocs de punteria. S'ha pintat una diana gegant a la paret i s'han elaborat una sèrie de jocs amb material reutilitzat perquè els infants gaudeixin alhora que practiquen i milloren la seva coordinació òculo-manual (punteria). Enguany no s'han utilitzat tots els jocs ja que n'hi ha que encara estan en construcció. Els jocs utilitzats són la diana, els tubs gegants, els menja-xapes, el canut.

● Cada zona tenia una o dues pilotes assignades i que eren les més adients per als jocs als quals s'havien d'utilitzar. Aquestes pilotes estaven marcades amb permanent i són toves per tal de no fer mal en cas d'impacte. Evidentment les pilotes de bàsquet no són toves.

Valoració.

Enguany valoram encara més positivament el projecte de jocs de pati. Tot i tenir algunes mancances hi ha molts aspectes positius a esmenar com poden ser:

● S'ha llevat el protagonisme que tenia la pilota al pati en aquesta escola, tot i què en alguns jocs es fa imprescindible el seu ús.

● Tot i que no han jugat sempre tots els alumnes als jocs proposats, sí que hi ha hagut quasi sempre un grupet d'alumnes que sí ho han fet.

● S'han establert relacions interpersonals entre alumnes de diferents cursos, hem vist molt sovint alumnes de 5è o 6è jugant o ajudant a alumnes més petits, ja sigui a rodar la corda, a la xarranca, ...

● S'han evitat els problemes sobre l'ús de la pista central que sempre utilitzaven els més grans. Ara tothom respecta la zona del pati que li pertoca aquell dia.

● S'evita que se jugui només al què els alumnes amb més lideratge decideixen, etc.

● Al 1r trimestre de manera espontània va sorgir el joc de la baldufa. La seva acollida fou adoptada majoritàriament a tots els cursos. Atesa aquesta acollida proposam per al curs vinent incorporar el joc al projecte.

Tot i això hi ha alguns aspectes que sembla no funcionen del tot i que segur que amb una mica més d'atenció i implicació per part de tots durant els patis, segur que s'arranjaran. Aquests són:

● La zona de gespa artificial no ha sigut utilitzada pel curs que li tocava, sinó que majoritàriament ha sigut utilitzada pels alumnes més grans del centre. Això fa que el curs que li toca no la pugui utilitzar. Els mestres de pati haurien de

26

vigilar que la zona de gespa sigui ocupada i utilitzada pel curs que li toca.

● Alguns alumnes sobretot els més petits juguen a encalçar-se entre ells i sense voler passen per enmig de la pista de bàsquet quan estan jugant els més grans amb el perill que això implica. S'ha d'advertir infants que no passin pel mig perquè és perillós.

● Alguns alumnes agafen material que no toca aquell dia i juguen a jocs que no són adequats, com per exemple estirar-se amb les cordes, fermar-se, ... S'ha d'advertir a aquests alumnes que les cordes no són per estirar ni pegar a ningú, sinó per botar.

● Alguns alumnes van a cercar el material passat els 10 primers minuts de pati i no són els encarregats. Aquest fet sumat a què algunes vegades s'obliden el material al pati i no l'arraconen fa que es perdi alguna vegada el material. Convé recordar als alumnes la importància de cuidar bé el material.

● Els infants més petits de vegades tenen dificultat per entendre quina zona i joc els hi toca aquell dia perquè confonen els dies o no entenen bé la graella, estaria bé que les tutores abans de sortir al pati els informessin de quina zona i joc els hi toca aquell dia.

i.7. CREACIÓ D'UN LOGO DE L'ESCOLA

S’ha dut a terme amb protagonisme directe dels alumnes de l’escola i ha sigut un procès participatiu i molt positiu. La nova imatge ja és present en els canals de comunicació de l’escola.

ALTRES ACTUACIONS NO CONTEMPLADES EN LA PGA

PLANIFICAR UN SIMULA CRE D’EVACUACIÓ INTRODUINT MESURES A INSTÀNCIES DE PROTECCIÓ CVIL I POLICIA LOCAL

S’ha dut a terme el simulacre d’evacuació, aquest any introduint mesures noves i amb una coordinació més estreta amb la policia local. La valoració es positiva, el temps d’evacuació fou de 4’ 01’’. Hem de millorar l’acústica de l’alarma i hem decidit adquirir sirenes de vaixell molt més potents i a més, diferenciades dels tocs de timbre que tenen interioritzats mestres i alumnes.

b) Indicadors, recursos utilitzats, temporització o termini d’execució. La 1a etapa opina que durant el tercer trimestre hi ha hagut un nombre massa elevat d'activitats a dur a terme (fira, educació vial, cursa solidària, Sant Jordi...). De cara al proper curs s'hauria de contemplar un repartiment més equitatiu d'aquestes activitats al llarg de tot el curs. c) Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs. El cicle d'infantil valora molt positivament totes les activitats dutes a terme el dia del llibre i de la mateixa manera la implicació de l'AMIPA.

27

La 1a etapa considera que l'espai dedicat a l'exposició de la fira ha estat una altra vegada insuficient, ja que no es poden observar tots els treballs amb comoditat, i inadequat, perquè la carpa està ubicada a un lloc poc visible el dia de la fira i queda tapada per atraccions infantils. Proposa també que si el curs vinent s'ha d'organitzar aquesta activitat, es podria dur a terme al gimnàs fent servir panells per a l'exposició dels treballs. A més, s'hauria de millorar la coordinació per no tornar a repetir treballs o fer-ne de semblants. La 1a etapa afegeix que respecte a la festa de Sant Antoni, és necessari contemplar que hi ha alumnes que passen molta por. Cal que hi hagi algun mestre i algun espai que donin seguretat a aquests infants. L’etapa dels cursos 4t 5è i 6è reunit vol transmetre una valoració positiva respecte a les actuacions plantejades a la PGA i que així consti a la Memòria. 4. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CURS En termes generals, hem seguit l´horari amb els criteris pedagògics prevists a la PGA. Les substitucions dels professors, sempre que les hem pogut preveure, les ha planificades el cap d'estudis, per tal d'atendre els alumnes de la millor manera possible. a. Valoració i anàlisi de l’horari i criteris pedagògics utilitzats per a la seva elaboració. La 1a etapa proposa que els tutors comencin i acabin la setmana amb el seu grup. El tutor de 4t i l'especialista d'anglès valoraren positivament el canvis d’horari fets a l'àrea de llengua estrangera a l'inici de curs. Pel curs que ve s'hauria de fer extensiu al curs de 3r . b. Valoració i anàlisi de la utilització dels recursos i instal·lacions. La 1a etapa considera que:

- Els banys de primer i segon tenen el sistema d'evacuació d'aigua no adaptat a l'edat dels nins perquè costa molt manipular la palanca. És un sistema que tuda molta d'aigua.

- Donat que l'espai de gespa del pati de primària té tan bona acceptació entre els nins i les nines estaria bé que el seu ús també estàs regulat i valorar la idoneïtat de les rodes en aquest espai.

- Mantenim la idea anunciada el curs passat d'estudiar la possibilitat de convertir la porxada de davant l'aula de 3 anys en un espai tancat d'usos múltiples (taller de plàstica, taller de matemàtiques, lectura en parella...)

- Millorar l'organització i l'equipament de la biblioteca per tal que pugui ser utilitzada com a espai de recerca.

5. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE CADA UN DELS PROJECTES INSTITUCIONALS I DELS PLANS DE CENTRE

28

a. Projecte educatiu de centre (PEC): L’hem posat en pràctica i tot el que feim, intentam que obeeixi a la seva b. PTIL: veure actuacio c.4 pàg. 13. c. Reglament d’organització i funcionament del centre (ROF): no ha sofert cap canvi i s’ha aplicat al llarg del curs. d. Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD): hem aplicat el Pla d'Atenció a la Diversitat. e. Pla d’acollida: s’ha aplicat amb els alumnes que s’han incorporat a principi de curs. Al llarg del curs no hem tengut cap nova incorporació. f. Pla d'Acció Tutorial: no ha sofert cap canvi i l'hem aplicat al llarg del curs. Propostes de millora: La 1a etapa pensa que els infants que han d'anar al metge haurien de poder incorporar-se a l'aula en qualsevol moment i no haver d'esperar a les 11. La 2a etapa troba convenient actualitzar el ROF incorporant les decisions preses durant aquest curs i anteriors, per exemple com hem d'actuar els mestres el temps de pati, els dies d'indefinició meteorològica. 6. AVALUACIÓ DE: a) Pla de formació del professorat. Ha pres forma a través del seminari a centre conduït per Joan Jordi Muntaner que hem explicat en l’apartat d’actuacions.

Propostes de millora:

El cicle d'infantil creu oportú continuar el curs vinent amb el "seminari" d'en Joan Jordi Muntaner perquè és una manera d'avaluar tant el procés d'aprenentatge com el d'ensenyament que es duu a terme al nostre centre.

La 1ª etapa troba convenient decidir a principi de curs si el claustre segueix un pla de formació i fer la demanda per a què els crèdits siguin reconeguts.

b) Pla de convivència.

No hem de remarcar cap incident greu en la convivència del centre. Però sí que han existit fets puntuals que han estat resolts amb la intervenció de tutors/es i cap d’estudis.

c) Pla d’actuacions de l’equip de suport

Vegeu l'annex 3.

d) Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars

Menjador escolar El menjador escolar és un servei al que hi donam molta prioritat des de l’escola. Els alumnes no sols hi mengen. Hi interioritzen normes socials i de convivència, hi

29

aprenen a menjar de tot, a utilitzar bé els coberts, a no deixar menjar al plat, a portar una dieta equilibrada... Una mitjana de 45 alumnes han fet ús del servei, i han estat atesos per 2 monitores, l'ATE i 9 mestres. La mitjana ha sofert una remuntada respecte al curs passat. El dijous cap mestre no ha fet atenció als alumnes. El concessionari que ha servit el menjar ha estat el restaurant Can Arabí, i l’empresa Serveis Lúdics Integrats s’ha encarregat de les monitores. Amb l'objectiu de no abaixar la qualitat del servei, hem fet un seguiment dels menús i hem comunicat per escrit al concessionari qualsevol incidència rellevant, tant en les coses positives com en les negatives. Durant aquest curs, s’ha continuat servint les patates fregides no congelades i tampoc se servir el peix panga. Les amanides han guanyat en varietat, amb oli d’oliva, i es trempen a darrera hora, la qual cosa millora la seva presentació i qualitat. L'oferta de fruita ha guanyat en varietat. El concessionari és sensible a les observacions que hi feim i intenta millorar-les. El servei de menjador, és estratègic per a l’escola atès que dóna un servei insubstituïble per a les famílies i afecta gairebé a un terç del total de l’alumnat. Durant el present curs ha experimentat una millora a causa del seguiment que en feim amb el concesionari d’augmentar la qualitat dels menús i sobre tot per la substitució de la cuinera a principi de curs. Es tracta d’una bona professional, que fa la feina de gust i amb il·lusió i que tracta de fer les coses el millor possible. Mestres i alumnes han experimentat i reconegut aquesta millora. D’altra banda, en aquest curs, els encarregats han augmentat la seva participació en les tasques de servir la taula i aquests h’hi han sentit valorats de forma molt positiva. La vigilància del pati després del menjador és millorable i de cara al curs vinent cal que reordenem o augmentem els recursos humans que hi intervenen perquè el servei tengui les màximes garanties. La via d'accés que ens permet fer ús de la cuina del local de les persones majors continua fent-nos un gran servei. Així, elaboren alguns menjars a la cuina o els completen en aquesta instal·lació. Aquest servei, però, té un potencial que cal aprofitar més. Hem utilitzat el gimnàs els dies de pluja i el menjador com a espai perquè els nins puguin fer els deures de casa. A principi de curs hem revisat el document que regula el funcionament i l’organització d’aquest servei. Els mestres, les monitores i el concessionari el coneixen, l’aproven i el posen en pràctica. Hem comptat ja per aquest curs amb dos murals confeccionats l’any passat. Per acabar, hem continuat aprofitant les restes orgàniques, sobretot de fruita, que dos alumnes voluntaris porten periòdicament a la compostera de l'escola. Al primer claustre del curs vinent, es revisarà la norma de la vigilància del menjador en els darrers dies de cada trimestre i s’actualitzarà. Escola matinera: L’hem duit a terme sense cap incidència. La mitjana d'usuaris ha augmentat respecte al curs passat i d’una manera gradual, així que la mitjana del 1r trimestre era de 15 alumnes diaris; la del 2n trimestre, de 20, i la del 3r trimestre, de 22. Una monitora s´ha fet càrrec de l´atenció als alumnes. La valoració és molt positiva. Hem enviat el certificat d'usuaris trimestralment , la memòria del curs 2014-2015, la sol·licitud per al curs 2015-2016 i el projecte 2015-2016 a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats. Quant a les activitats complementàries, cal fer-ne la següent valoració:

1. AFECTEN TOT EL CENTRE:

30

ACTIVITATS VALORACIÓ

- Berenada de bunyols Molt positiva

- Festa i concert nadalenc. Molt positiva

- Celebració de sant Antoni. Molt positiva

- Carnestoltes Molt positiva

- Exposició 50è Aniversari escola (Fira)

Molt positiva

- Cursa solidària Molt positiva

- Celebració de Sant Jordi Molt positiva

- Festa de fi de curs Molt positiva

2. AFECTEN ELS GRUPS:

Nivells que hi intervenen

Lloc/s que visitaran/activitat Trimestre/data

Educació infantil

Visita a Natura Parc 29/10/14. Valoració molt positiva

Visita al Casal de Lloret 16/04/15. Valoració positiva.

Educació infantil

Visita a les noves instal·lacions del poliesportiu

11/06/15. Valoració molt positiva

1r, 2n i 3r

Visita a les coves de Campanet i Menestralia


Museu de la jugueta (Palma) 09/04/014. Valoració positiva

Visita al pou nou i camp de'n Sec.


5è i 6è Visita a son Real 1r trimestre. Valoració molt positiva

4t, 5è i 6è

Parc natural de Mondragó 13//05/15. Valoració molt positiva

Visita a Formentor i cala Murta

10/06/15. Valoració molt positiva.

31

4t Polígon de Son Castelló i empresa concessionària d’automòbils


Sortida per la localitat 01/04/15 i 08/05/15. Valoració molt positiva.

6è Visita a La Seu de Palma 20/11/14. Valoració molt positiva.

Visita pel terme de Santa Eugènia: sa punta i Cova dels Degotissos


Visita al palau de l'Almudaina 17/06/15. Valoració molt positiva.

e) Programa de Reutilització de Llibres de text. Durant el curs 2014-2015 hem participat al programa de reutilització de llibres de text i de material didàctic de la conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. Cada alumne/a ha aportat al programa una quota de 25 € per lot. Hi han participat 89 alumnes. Per al proper curs continuarem participant en el programa i hem establert una quota de 65 € per a les famílies associades a l'AMIPA i de 80 € per a les no associades. La participació prevista per al curs vinent serà de 98 alumnes que representa una proporció superior al 90% del total de l’alumnat de primària. Organització dels llibres. Cada tutor/a ha disposat d’un espai específic dins l’aula per als llibres del programa, separats de la resta de llibres (els no reutilitzables), i n’hem establert les normes d’ús i la distribució interna. Cada llibre ha tengut una numeració que informa del seu estat de conservació i ens serveix per imposar sancions als alumnes que no en fan un bon ús. Aquesta mesura ha entrat en vigor aquest any. Ha faltat la numeració de 6è que cal incorporar-la per al curs vinent. En general, els llibres estan en bon estat i són aptes perquè siguin totalment reutilitzats. En finalitzar cada trimestre, hem retornat part dels llibres a la biblioteca i, en finalitzar el curs, els hem traslladat, part d’ells a la biblioteca i la resta a cada una de les aules i en aquests espais els puguem revisar, recomptar i organitzar de cara al curs vinent. Reunions de la comissió. La comissió del programa, formada pel director, la secretària, el coordinador del programa, un representant de l'Ajuntament i un representant dels pares, s'ha reunit en dues ocasions, una al principi de curs per tal d'organitzar-lo i establir un barem de puntuació dels llibres segons el seu estat i les sancions. L'altra, abans d'acabar el curs, per fer un balanç, decidir el manteniment o la modificació dels llibres del dipòsit i establir la quota per al curs 2015-2016. La quota s’ha fixat en 65 € per al socis de l’AMIPA i de 80 pels no socis. S’ha introduït una clàusula on a partir d’ara es beneficiarà a les famílies nombroses que tenguin tots els seus fills a la primària, establit una gratuïtat d’entre les tres a abonar.

32

7. PARTICIPACIÓ I APORTACIONS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA (PROFESSORS, ALUMNES, PARES I MARES, PERSONAL NO DOCENT, AJUNTAMENT...) Quant als professors, cal fer esment a les baixes de curta durada que han estat cobertes pels mestres del centre amb una planificació efectuada pel cap d'estudis. Veure punt 8 d’aquest document (pàg.32). En relació als equips docents, cal referir-se a cadascun. Claustre: Cada primer dijous de mes hi ha hagut una reunió d’aquest òrgan, prèvia convocatòria oberta. A més dels punts de caràcter informatiu i organitzatiu (recursos econòmics disponibles, correspondència oficial, organització de festes i activitats previstes a la PGA…), ha estat una ocasió per debatre propostes de millora de les circumstàncies que envolten la vida quotidiana de l’escola. A l’inici i al final de curs, les sessions han servit per planificar el curs escolar o per avaluar-lo. Per tal de garantir l’assistència de tots els membres a aquestes reunions, no hi ha hagut mestres al servei de menjador durant aquests dies. Hi ha hagut 15 sessions de claustre (10 d'ordinàries i 5 d'extraordinàries). Equips de cicle: Hem duit a terme periòdicament reunions de cicle. El/la coordinador/a de cicle ha anat prenent nota dels temes tractats a un llibre d’actes. Els integrants de cada equip de cicle han estat els/les tutors/es dels grups i els/les especialistes. La comissió de coordinació pedagògica: Hi hem tractat temes com la línia de centre, les proves de diagnòstic, el tema de l’exposició de la Fira, els projectes de lectura i diferents aspectes curriculars.

N'hem realitzat 8 reunions durant el curs, 4 més que durant el curs passat. De cadascuna, els diferents membres, per rotació, n’han aixecat acta.

Pares i mares:

Cal reiterar la bona col·laboració de moltes famílies a qualsevol activitat per a la qual hem demanat participació: accions solidàries, festa de fi de curs, carnestoltes, Sant Antoni, elaboració de tallers gastronòmics (bunyols, crespells, panades), elaboració de projectes, etc. Les famílies són un recurs pedagògic que hem aprofitat al llarg d’aquest curs i l’hem de continuar potenciant en el futur. Hem de fer esment especialment a l'APIMA, amb qui hem treballat i ens coordinat intensament. Volem suggerir una major coordinació entre presidenta i vicepresidenta i la resta dels membres de la junta directiva. Valoram el seu treball desinteressat i sempre en benefici de l'escola. Han coordinat les activitats extraescolars i hi ha hagut una clara sintonia en la majoria de les iniciatives que ha emprès l'escola, tenint en compte que, moltes coses, no les hauríem pogudes dur a terme si no hi haguéssim

33

col·laborat. Ens han ajudat en l'elaboració dels berenars per a la campanya d’apadrinament, en el programa de reutilització de llibres de text, en el mercadet solidari, han organitzat una festa per aconseguir fons per a l’escola i ens han donat suport econòmic per a la compra d’un panell informatiu i per a despeses derivades de la festa de final de curs. Volen destacar especialment la implicació de l’AMIPA en la festa de Sant Jordi i en particular a les persones que van portar el pes en l’organització i planificació de la diada. Personal no docent: La integració del personal no docent a l’escola és positiva. Hem de destacar la professionalitat de l’ATE en la dedicació a l'alumna de NE, i també en qualsevol altra tasca assignada. Cal fer esment a la bona feina del fisioterapeuta que dedica tres sessions setmanals a l'alumna NE. També volem posar de manifest la bona feina de la persona que s'encarrega de l'escola matinera i del conjunt de monitores encarregades del menjador escolar. Ajuntament: La comunicació amb l’Ajuntament l'hem establerta a través d'un canal únic de comunicació representat per la regidora d'Educació. Hem continuat amb el sistema iniciat ja en el curs passat de dur a terme el manteniment de l'escola una vegada per setmana cada dimecres. Volem destacar la participació en una sèrie d'inversions i d'instal·lacions:

– S'ha instal·lat, a principi de curs, una reixa de separació a la zona d'hort que ha impedit actes vandàlics com els de l'any passat i hort i taller i han estat més protegits que abans.

– S'ha instal·lat un nou envelat a sobre de la superfície de gespa de primària. - Han instal·lat i desmuntat la carpa per a l’exposició col·lectiva de la Fira, amb

retard, això sí. – S'ha Fixat del perímetre de cautxú sobre el qual s’instal·la l’estructura del joc

d’infantil. – S'ha fet una reparació important en el registre del clavegueram que ha millorat

la circulació de les aigües brutes i ha evitat que tornessin a repetir-se episodis desagradables de fuita d'aigües residuals al pati.

– S'han seguit instal·lant les rajoles del projecte de CAMINS ESCOLARS a la carretera. Val a dir, en aquest punt, que anam un poc endarrerits quant a completar carrers i que seria bo instal·lar una quarentena de rajoles que són les que s'han elaborat enguany, en altres carrers ja programats.

– S'ha retornat al sistema antic de subministrament de paper higiènic als banys de l'escola atès que els instal·lats prèviament no eren operatius.

– S'ha construït una base sòlida i definitiva sota el dipòsit de captació d'aigües pluvials situat a l'hort i se n'ha construït una altra per a dos dipòsits més a la zona de serveis de l'escola.

34

– S’ha proporcionat la logística necessària per a l’organització de la festa de final de curs

– I s'han fet reparacions puntuals, sobre tot sanitàries.

A més, cal fer esment que l' Ajuntament ha col·laborat en el Programa de Reutilització de Llibres de Text, en el projecte de reforestació de la síquia de Son Mascaró, i en les celebracions com Sant Antoni, la xocolatada de Nadal, el carnestoltes i la festa de fi de curs. De cara al curs vinent, hi ha algunes inversions i actuacions de millora que considerem molt importants:

- Manca continuar el projecte de camins escolars tal com hem esmentat abans. - Revisió de la caldera de calefacció durant el 1r trimestre. - Revisió de la pintura a principi de curs. - Cal sanejar, pintar una paret molt deteriorada a l'aula de 3r i assegurar les

mènsules dels radiadors. - Instal·lació de planxes d'alumini a la cuina del menjador que millori i faciliti la

neteja d'aquest espai. El material que ara hi és instal·lat és porós i per tant, el dificulta i l'impossibilita. Per part del concessionari del menjador, hi ha el compromís de passar la polidora per deixar el terra en les millors condicions.

- L'escola pateix un problema igual que moltes altres llars al nostre entorn. Es tracta de l'alta concentració de cal en l'aigua sanitària. Aquest problema provoca constants reparacions en aixetes i sistemes de desaigua. Proposam la instal·lació d'un descalcificador que doni solució a aquest problema.

- Atès el malbaratament d’aigua, a causa del deficient sistema de descàrregues d’aigua i que sofreix avaries constants, i malgrat no haver trobat l'adaptació d'altres mecanismes estalviadors al sistema ja existent, suggerim la recerca de sistemes nous que substitueixin progressivament els mecanismes vells per uns altres de més estalviadors i eficients.

- Proposam a l'Ajuntament que fins a dia d’avui, no ha escoltat les reiterades peticions d'una major seguretat vial perquè instal·li un badem degudament senyalitzat que limiti la velocitat dels vehicles a la carretera i doni solució a aquest punt de perill per als infants que venint a peu des de la zona del Puget, han de creuar la carretera en els seus desplaçaments cap a l'escola.

- Reparacions diverses com ara: arreglar rodapeu a l’aula de 5 anys, el llum del bany de 1r, revisar la silicona de la finestra gran i els rodapeus de les columnes a l’aula de 3 anys.

- Revisar les goteres del passadís d’educació infantil. - Canviar el llum de l’entrada del vestidor femení del gimnàs. - Adobar el pany de la porta que dóna accés al bany de l’aula de 2n. - Finalment, i per tal d’afavorir l’autonomia dels infants, cal que modifiqueu el

sistema d’accionament de les aixetes. Els actuals són molt rígids i necessiten molta força i no s’adapten a aquest tipus d’infants.

- Neteja a fons de la cuina del menjador. *La neteja de la cuina del local de les persones majors anirà a càrrec del concessionari del menjador, així com, el poliment del terra del menjador, ambdues tasques es duran a terme al mes de setembre.

35

A banda de tot això, volem dir a l’Ajuntament que:

- Agraïm la tasca de manteniment dels peons amb l’escola. - Cal millorar la relació amb la regidoria d’educació que no ha estat

satisfactòria. - Els missatges, a vegades en direccions contraries, des de batlia i de la

regidoria d’educació, confonen a l’escola i distorsionen la comunicació. - Tenim un acord per part del consell escolar d’equipar les aules amb

equips d’aire condicionats amb un sistema pactat i calendaritzat. L’actuació no s’ha pogut dur a terme perquè l’Ajuntament no ha tengut en compte aquest acord i n’ha proposat altres d’alternatius encara no concretats. Es tracta d’una situació anòmala que no entenen i cal que sigui clarificada.

Consell Escolar Durant aquest curs escolar el consell escolar s’ha reunit en 3 sessions ( 2 menys que durant el curs passat). Hem dut a terme eleccions tant de pares i mares com de mestres i s'ha procedit a la seva renovació parcial. Arran de l’entrada en vigor de la LOMCE, ha deixat de ser l’òrgan màxim de govern de l’escola i ha passat a ser un òrgan consultiu. Creim en l'esperit democràtic i participatiu d'aquest òrgan i ni concebem que tot el que feim a l’escola no sigui aprovat per aquest. Estam orgullosos del nostre consell escolar i el que opina i el criteri que té, continuarà, malgrat tot, sent fonamental per a nosaltres. Hi ha una petició d’una part de pares i mares de l’escola que demana a la direcció que se someti a les decisions del Consell Escolar, petició que serà escoltada i i corroborada per escrit en el darrer consell del curs pel propi director. 8. RECURSOS HUMANS I MATERIALS La plantilla de mestres ha estat suficient però hem patit un dèficit d'hores lectives del servei de logopeda que a causa de múltiples baixes mèdiques de curta durada que feien impossible la seva substitució. Això ha fet que es ressentís aquest servei. En disposar de la nova professional, tres setmanes després va haver de ser sotmesa a una intervenció quirúrgica que causà la interrupció novament del servei. Hem comptat amb quatre alumnes practicants a qui agraïm la feina desenvolupada al nostre centre. Volem fer constar la bona tasca duta a terme per les dues professionals de l’EOEP i el més important per a l’escola és que asseguram la continuïtat de la darrera professional que es va incorporar i que coneix amplamemt tots els casos individuals de l’escola. La 1a etapa valora negativament la manca de sessions d'AL rebudes per 1r i 2n. Propostes de millora: Recursos humans: - Proposam la continuïtat de la segona especialista d'anglès habilitada per impartir assignatures no lingüístiques en llengua anglesa i a través del sistema AICLE. - Proposam la continuïtat de la plaça d'auxiliar de conversa en anglès. D'organització: L’escola, a mesura que vagi afegint millores metodològiques consensuades i aprovades pel claustre i a instàncies del projecte de línia de centre, anirà articulant tot

36

un ideari pedagògic que esdevindrà el marc on s’hi expressarà i s’hi adaptarà tot el claustre de mestres.

És necessari també que elaborem un pla d’acollida per al professorat que, a causa del volum de feina, no ha estat possible dissenyar però hi ha el compromís de tenir-ho enllestit al llarg del 1r trimestre proper. Aquest pla d'acollida ha de permetre acollir adequadament i millor als docents que s´incorporen a l’escola, i que la seva feina no alteri la del centre; per tant, que s’adeqüi a la línia pedagògica establerta, establint una sèrie de protocols que en facilitin l'adaptació.

9. INFRAESTRUCTURES * Ens hi hem referit en altres apartats anteriors: Ajuntament i actuacions en matèria de manteniment i infraestructures 10. RESPOSTES DE L’EQUIP DIRECTIU A LES PROPOSTES, OBSERVACIONS O CRITIQUES DELS CICLES/ETAPES. En aquest capítol donam resposta a les propostes, observacions o crítiques que se’ns fan des dels cicles i/o etapes. CICLE INFANTIL

1. Continuar tenint dues sessions de 45 minuts d’anglès a la setmana. No realitzar l’anglès a la darrera sessió del dia perquè l’atenció dels/les alumnes minva.

Valoram aquesta aportació i es durà a terme si el curs vinent disposam dels recursos humans necessaris per aplicar-la.

1a ETAPA

2. Opinam que durant el tercer trimestre hi ha hagut un nombre massa elevat d'activitats a dur a terme (fira, educació vial, cursa solidària, Sant Jordi...). De cara al proper curs s'hauria de contemplar un repartiment més equitatiu d'aquestes activitats al llarg de tot el curs.

Davant aquesta observació, l’equip directiu considera que hi ha actuacions que s’han d’adaptar al calendari establert: l’exposició col·lectiva s’adapta a les dates de la Fira de Santa Eugènia, ubicada en el calendari a l’abril, que uns anys és abans de Pasqua i altres, després. La fira del llibre és al mes d’abril i consideram aprofitar la fortalesa de la data per encabir-hi la nostra proposta. La cursa solidària es veu condicionada per les dates de la Fira de Santa Eugènia. Val a dir que la jornada d’educació vial, on hi participen un nombre elevat d’escoles de tot Mallorca, se’ns va reservar la data a la que ens hi vàrem haver d’adaptar.

Pel que fa a la l’exposició col·lectiva, cal dir que es du a terme en el marc de la fira i on la data és la que és. Durant quatre anys hem dut a terme quatre exposicions amb una valoració més que positiva i on s’hi han introduït millores respecte d’altres anys a instàncies d’observacions fetes pels companys. Es una exposició molt visitada (l’any passat 797 persones, aquest any més de 600) i en la que els nostres alumnes de 5è i

37

6è ens representen, se’n cuiden i es fan responsables de la mateixa. Rebem, a través del diari de vistes, felicitacions de tots els costats per part de les famílies que ens encoratgen envers la seva continuïtat. Creim que és una mostra que fa l’escola al seu poble i que aprofita la confluència de gent en aquestes dates. L’exposició està degudament senyalitzada. Els alumnes saben on és i hi condueixen a les seves famílies. L’espai on es du a terme l’exposició és una instal·lació que disposa l’Ajuntament a qui agraïm i ens adaptam. No en té de més grosses. A aquesta instal·lació li ha sobrat espai aquest any i a més, si comptàssim amb un espai més gran ens resultaria dificultós omplir-ho. Descartam el gimnàs i el menjador atès que durant la fira tenen altres usos i això ho fa incompatible, a més que dificultaria la seva custòdia. Ubicar-la a una aula distorsionaria les classes i tot el mobiliari i materials dels alumnes. Com que l’exposició està fixada mesos enrere, cada mestre pot planificar amb temps la preparació dels treballs. Per tant, i per tot el que hem argumentat, creim que l’exposició ha de tenir continuïtat. Una altra cosa és que vulguem canviar el contingut del que mostram i que en podem parlar abastament. Podem acollir diferent opcions: Podem fer ús de la comissió de delegats que pot recollir les preferències dels alumnes; podem mostrar projectes que estigun inclosos dins el currículum ordinari... però no podem deixar perdre l’oportunitat de mostrar el que feim al nostre municipi.

Pel que fa a la cursa solidaria, creim que ha esdevingut una de les icones en el camp de solidaritat de l’escola i que ja forma part dels nostres trets d’identitat. Felicitam i agraïm a la persona que es posa al capdavant d’aquesta iniciativa on l’organització es més que positiva i fins i tot aquest any, tots els mestres han corregut i ho han fet acompanyant als alumnes, la qual cosa és molt ben valorada per a ells. No tenim cap dubte que la cursa solidària s’ha de continuar fent i amb termes semblants.

El dia del llibre no es va poder fer durant el curs passat i era un esdeveniment més que prioritari atesa la necessitat de reforçar l’eix de compromís amb la llengua i cultura catalanes. La diada fou tot un èxit, amb un repertori d’activitats ample i variat. Agraïm a la persona del claustre que es posés al capdavant del projecte i a l´AMIPA, en concret a Eli Cabrer, que es va implicar al màxim i que invertí un munt d’hores de dedicació. La fira del llibre, per tant, es una fita on creim que hi hem de ser presents.

Per últim, l’activitat d’educació vial fou una activitat que es va planificar amb mesos d’antelació. Dues setmanes abans de la seva implementació, es va fer extensiu al cicle infantil i 1r i 2n. Assumim l’error de no haver avisat abans d’aquesta ampliació. El cicle d’infantil va rebre la proposta positivament i davant els dubtes o els problemes que suscitava l’activitat entre 1r i 2n, se’ls va donar l’opció de no participar-hi. L’educació vial es troba dins el currículum de l’escolaritat; anys abans, en un claustre s’havia fet constar la necessitat de fer-hi actuacions amb col·laboració amb la policia local i aquest any, atesa la bona predisposició del nou policia local del poble, ho vàrem voler dur a terme. La valoració que em feim és més que positiva, els nostres alumnes varen aprendre molt i s’ho passaren molt bé amb les bicicletes i patinets que mai no s’havien ajuntat en tant nombre al nostre pati.

38

3. Consideram que l'espai dedicat a l'exposició de la fira ha estat una altra vegada insuficient, ja que no es poden observar tots els treballs amb comoditat, i inadequat, perquè la carpa està ubicada a un lloc poc visible el dia de la fira i queda tapada per atraccions infantils.

Proposam que si el curs vinent s'ha d'organitzar aquesta activitat, es podria dur a terme al gimnàs fent servir panells per a l'exposició dels treballs. A més, s'hauria de millorar la coordinació per no tornar a repetir treballs o fer-ne de semblants.

Respecte d’aquesta opinió, l’equip directiu es remet a l’exposat en el punt 1. A més, considera que el tema de l’exposició era molt propici a duplicar temes. És un punt que podem millorar però els temes de l’exposició eren triats per cada un dels tutors/res i els companys ho podien consultar i informar-se a traves de les reunions de cicle i/o etapa.

4. Pel que fa a la festa de Sant Antoni, és necessari contemplar que hi ha alumnes que passen molta por. Cal que hi hagi algun mestre i algun espai que donin seguretat a aquests infants.

Respecte a aquesta observació, l’equip directiu es remet al punt c1 de les actuacions.

5. Pensam que al primer cicle els tutors haurien de començar i acabar la setmana amb el seu grup.

Valoram aquesta aportació i es durà a terme si el curs vinent disposam dels recursos humans necessaris per aplicar-la.

6. Els banys de primer i segon tenen el sistema d'evacuació d'aigua no adaptat a l'edat dels nins perquè costa molt manipular la palanca. És un sistema que tuda molta d'aigua (1ª etapa).

Completament d’acord. Fa anys que treballam per a canviar el sistema però no trobam mecanismes que s’hi adaptin. El problema de la calç fa que, en mes d’una ocasió, es bloquegin i ragin aigua sense poder aturar-se. D’ençà el tercer trimestre, hem adquirit una eina que estarà a disposició de tota l’escola i que permet interrompre el cabal d’aigua.

7. Donat que l'espai de gespa del pati de primària té tan bona acceptació entre els nins i les nines estaria bé que el seu ús també estàs regulat i valorar la idoneïtat de les rodes en aquest espai.

Els espais de gespa s’ha demostrat una millora en els dos patis. Els nins hi juguen i hi poden fer coses que l’asfalt no permetia. Però com tota novetat, cal fer-ne un seguiment i resoldre situacions sobre la marxa. Per tant, cal una major vigilància i atendre la petició de la comissió de delegats per a regularitzar el seu ús. Ja s’ha traslladat aquesta circumstància al responsable dels jocs de pati i es tendrà en compte per al curs vinent.

39

Per altre costat, el tema de les rodes ens suscita dubtes i ho tenim en compte. Els espais de gespa necessiten que estiguin protegits per lones atès l’us de l’escola en horari extraescolar. Es va començar col·locant garrafes de plàstic a mode de pesos per al sosteniment de la lona. No es va demostrar eficient ja que en una ocasió, uns alumnes, en temps de pati de menjador, ens les vam buidar. Les rodes a infantil no han comportat cap problema, sí a primària i per tant, es valorarà la possibilitat de substituir-les o retirar-les de la circulació en el temps de pati per la qual cosa haurem de menester la col·laboració dels alumnes grans.

8. Mantenim la idea anunciada el curs passat d'estudiar la possibilitat de convertir la porxada de davant l'aula de 3 anys en un espai tancat d'usos múltiples (taller de plàstica, taller de matemàtiques, lectura en parella...

L’equip directiu, sense menysprear la idea, considera que aquest espai presenta les característiques aptes per a la futura ampliació de l’escola que, de moment, no la contemplam en cap cas. És una idea que cal dissenyar-la amb temps i clarificant bé els usos que volem que tengui tant en temps escolar com extraescolar. Consideram, però, que en la immediatesa, tenim molts altres fronts en matèria d’instal·lacions, que cal abordar prioritàriament abans d’iniciar-ne d’altres. Estam parlant del tema dels aires condicionats, de les goteres del gimnàs, de les cortines de 5e i 6è, de l’equipament informàtic d’infantil, de la necessitat d’ordenar i habilitar l’espai per al registre de l’escolar, entre d’altres…. Per tant, emplaçam a les persones de la 1a etapa que dissenyin un projecte i ens el presentin perquè pugui ser desenvolupat.

9. Millorar l'organització i l'equipament de la biblioteca per tal que pugui ser utilitzada com a espai de recerca.

La CCP té encarregat un projecte de dinamització, del qual n’¡hem començat a parlar, que pot donar resposta a aquesta proposta i l’equip directiu pensa donar-hi suport. D’altra banda, hi hagut un professional de l’escola que en la seva dedicació de major de 55 anys, ha dut a terme una feina d’organització d’aquest espai. Per tant us emplaçam a que sigui una persona de la 1a etapa qui es posi al capdavant d’aquest projecte atès que s’ha demostrat la millor manera que avancem en diferents àmbits i ja que l’equip directiu no es pot fer càrrec de tot.

10. Pensam que els infants que han d'anar al metge haurien de poder incorporar-se a l'aula en qualsevol moment i no haver d'esperar a les 11.

Aquesta norma està instaurada d’abans de la nostra gestió i, per tant, en podem parlar, per a la seva modificació.

11. Seria convenient decidir a principi de curs si el claustre segueix un pla de formació i fer la demanda per a què els crèdits siguin reconeguts.

A principi de curs es posarà en marxa la demanda

12. Valoram negativament la manca de sessions d'AL rebudes per 1r i 2n.

40

Veure punt 8 d’aquest document (pàg.32).

Volem fer constar en aquesta memòria que lamentam que en tot el que ens manifesta la 1a etapa, no hi ha ni un reconeixement, ni gratitud ni valoració positiva pel que hem fet, que sí hem trobat en altres cicles o etapes i que no ajuda en res al clima de concòrdia que ha de ser present en tot equip de feina.

2a ETAPA:

La 2a etapa troba convenient actualitzar el ROF incorporant les decisions preses durant aquest curs i anteriors, per exemple com hem d'actuar els mestres el temps de pati, els dies d'indefinició meteorològica.

Al setembre farem les modificacions al ROF de com actuam ja en aquests casos.

11. CONSIDERACIONS FINALS Juny de 2015 ha marcat el final d'una legislatura molt difícil i en la que les relacions entre Conselleria d'Educació i la majoria de la comunitat educativa no han estat fluïdes i sí tenses i amb una manifesta manca de diàleg i de confiança sempre necessàries a nivell institucional. Al llarg d'aquest quatre anys, han passat per la Conselleria, tres consellers diferents i amb canvis importants en les direccions generals i a la nostra escola, en particular, hem viscut cinc nomenaments diferents de cinc inspectors de referència. Aquests indicadors deixen clarament que hem passat per un període anormal que ha produït un desencant generalitzat entre una gran part del professorat i de les famílies i un desgast immerescut en els equips directius que s'han trobat ben enmig de situacions conflictives i de difícil solució. El món educatiu necessita de pau institucional, de consens, d'estabilitat, d'un horitzó clar i pactat, i sobre tot de confiança i reconeixement envers el món docent qui és en definitiva, el que es troba en primera línia de “combat” davant de les famílies i els alumnes. Aquest quatre anys ens han donat moltes lliçons. Entre d'altres, que les coses, per la via impositiva, no són efectives ni duradores. En quatre anys han desaparegut molts programes educatius i inversions de les que les escoles se'n beneficiaven. PROA, ENTRE ILLES, ESCOLES VIATGERES, entre molts d'altres, han quedat per a la història... En quatre anys, s'han rebaixat les condicions salarials i drets dels treballadors de l'ensenyament sense que aquests hagin abaixat el seu nivell de compromís amb l'educació. En quatre anys, s'han apujat ràtios de classes amb major nombre d'alumnes per aula fent impossible la qualitat de l’ensenyament. En quatre anys s'han abaixat les assignacions per despeses de funcionament de la Conselleria a les escoles. La nostra escola rep una aportació de 616 € mensuals que

41

resulta del tot insuficient i que ens situen en una capacitat de resposta econòmica precària davant les necessitats materials i d'infraestructures. En aquest sentit cal remarcar que entram en un període on finalitzen les garanties de molts aparells informàtics i l'escola haurà d'assumir el seu manteniment a partir d'aleshores. En aquests quatre anys s'han abaixat les aportacions de la Conselleria al Programa de Reutilització de Llibres de Text. Dels 88 € que es varen arribar assignar al principi del programa als 10 € actuals... Quatre anys que ha viscut una vaga indefinida sense precedents, conseqüència d'un conflicte educatiu llarg i sostingut. I durant quatre anys en cada una de les memòries lliurades a la Conselleria no ens vàrem cansar de repetir que el camí no era l'adequat, que era necessari reconstruir el diàleg i la confiança. No ens varen fer cas... I Primer varen ser els jutges i més tard la ciutadania els que han posat a cada un dels actors al seu lloc. D'aquí uns anys la història parlarà d'un període de temps dels més difícils i conflictius que ha viscut l'ensenyament a les Illes Balears en els darrers temps. I d’aquests quatre anys se n’han d’extreure conclusions que ens situïn en un escenari ben diferent. Quatre anys, en definitiva, que en ocasions, els hem percebuts estèrils o amb la consciència de retrocedir en comptes d'avançar. Per tot això, els nous responsables de la Conselleria tenen un gran repte per endavant. Primer de tot, restaurar ponts, reconstruir diàlegs i complicitats i a continuació, establir un horitzó pedagògic tenint en compte als docents i comunitat educativa en general, que posi les bases d'una nova etapa educativa d'il·lusió i d'avanç col·lectiu. La nostra escola, en aquest any ha dut a terme moltes actuacions. Tot és millorable i assumim per igual tant els errors com els encerts, però seria injust no valorar que hi ha hagut avanços importants i que tots en som responsables. La nostra escola és estimada i valorada per la immensa majoria de la nostra comunitat educativa i esdevé un hàbitat on la major part de l'alumnat se sent ben acollit i valorat. La festa de final de curs i el clima que es va crear és molt significatiu i revela molts missatges. Dóna idea del que volem aconseguir, el d’una escola que cuida a les persones, que se les fa seves, que hi deixa empremta i on els alumnes s’hi senten identificats i que els deixa un bagatge per a tota la seva vida. … I per acabar. el nostre equip de mestres vol fer feina per als nostres alumnes, per a donar-los la millor formació i el millor sistema educatiu possible. Necessitam recursos, coordinació i complicitat amb l’Administració... I sobretot pau i estabilitat amb un horitzó d’oportunitats i sense amenaces. Ho reiterarem sempre: el nostre objectiu prioritari són els nostres alumnes i per a ells continuarem aportant la nostra il·lusió i el millor del nostre saber. Per a ells i elles! ESTIU DE 2015

42

Memòria final de curs 14-15

Documents

Transcript of Memòria final de curs 14-15