MEMÒRIA 2017 - baixemporda.cat · MEMÒRIA 2017 DE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LA AMÍLIA Àrea de...

MEMÒRIA 2017

DE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LA FAMÍLIA

Àrea de Benestar Social i Família

Consell Comarcal del Baix Empordà

C. dels Tarongers, 12 (Can Salamó) · 17100 LA BISBAL D’EMPORDÀ Tel. 972 64 23 10 – Fax 972 64 10 03 – A/e: [email protected]

Consell Comarcal del Baix Empordà Memòria 2017 de l’Àrea d’Atenció a la Família (AAF)

2

MEMÒRIA DE L’AREA D’ATENCIÓ A LA FAMÍLIA

INDEX

1. DEFINICIÓ ÀREA D’ATENCIÓ A AL FAMÍLIA (AAF)

2. HISTÒRIA AAF

3. MEMORIA PSICOLEGS 2017

3.1 OBJECTIUS DELS PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA DE L’AAF

3.2. POBLACIÓ DIANA

3.3. CIRCUIT DE INTERVENCIÓ

3.4. INTERVENCIÓ AAF

3.1.1.MODEL DE INTERVENCIÓ

3.1.2.TIPOLOGIA DE INTERVENCIÓ

3.1.3.METODOLOGIA DE INTERVENCIÓ

3.1.4.ALTRES ASPECTES METODOLÒGICS IMPORTANTS EN LA

INTERVENCIÓ

3.1.5.DISTRIBUCIÓ DELS PROFESSIONALS A LES DIFERENTS

SBASP

3.5. ANALISI DE DADES DE LA INTERVENCIÓ DELS PROFESSIONALS

DE LA PSICOLOGIA

3.5.1.EVOLUCIÓ DE LA INTERVENCIÓ PSICOTERAPEUTICA DE

L’AAF

3.5.2.PERSONES ATESES AAF

3.5.3.VISITES PROGRAMADES 2017

3.5.4.TREBALL EN XARXA

3.5.5.TIPOLOGIA FAMILIES ATESES


3

3.5.6.POBLACIÓ DIANA

• VIOLENCIA MASCLISTA 2017

• INCIDÈNCIA VIOLENCIA MASCLISTA 2017

• FORMES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

• INTERVENCIÓ AMB INFÀNCIA-ADOLESCÈNCIA

• IMPORTÀNCIA DE LA INTERVENCIÓ AMB

MENORS

• MENORS ATESOS

• TREBALL GRUPAL

3.6. SITUACIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL AMB LES FAMÍLIES ATESES AL

2017

3.7.ENQUESTES DE SATISFACCIÓ AMB L’AAF

3.7. CONCLUSIONS

3.8. PROPOSTES DE FUTUR I MILLORA

4. MEMORIA TREBALLADORES FAMILIARS ESPECIALITZADES EN INFÀNCIA 2017

4.1.INTRODUCCIÓ a. SECTORS TERRITORIALS DE TREBALL DE LES TFI

4.2. OBJECTIUS DEL PROGRAMA TFI DE L’AAF

4.3.POBLACIO DIANA

4.4.METODOLOGIA DEL TREBALL AL DOMICILI

4.5.PRESENTACIÓ DE DADES

4.5.1. NÚMERO DE FAMÍLIES ATESES 4.5.2. MOTIU TANCAMENT CASOS 4.5.3. TIPOLOGIA D’INTERVENCIÓ REALITZADA 4.5.4. NOMBRE DE MENORS ATESOS 4.5.5. PROCEDÈNCIA GEOGRÀFICA DE LES FAMÍLIES ATESES 4.5.6. TIPOLOGIA DE FAMÍLIA


4

4.5.7. TIPOLOGIA DE DIFICULTAT PRESENT EN LES MARES/PARES ATESES 4.5.8. MODEL DE CRIANÇA PRESENT EN LES FAMÍLIES ATESES 4.5.9.DIFICULTATS EN LA INTERVENCIÓ

4.6 .ANÀLISI DE DADES I CONCLUSIONS DEL PROGRAMA DE LES TFI

4.7.PROPOSTES DE FUTUR I MILLORA

5. MEMÒRIA ESPAI NADÓ I FAMÍLIA 5.1.INTRODUCCIÓ 5.2.OBJECTIUS 5.3.ANÀLISI DE DADES 5.4.CONCLUSIONS DE L’ESPAI NADÓ I FAMÍLIA 5.5.PROPOSTES DE FUTUR I MILLORA


5

1. INTRODUCCIÓ

1. DEFINICIÓ ÀREA D’ATENCIÓ A LA FAMÍLIA (AAF)

L’AAF està formada per 8 professionals de la psicologia especialitzats en la intervenció de

la violència intrafamiliar (especialment la violència masclista), dificultats relacionals i

trauma. També compte amb tres professionals, treballadores familiars, especialitzades en

infància.

2. HISTÒRIA AAF

L’AAF es crea l’any 1999, amb l’objectiu d’oferir intervenció a les famílies que pateixen

situacions de risc. L’Àrea d’Atenció a la Família neix a partir d’integrar dos programes

existents; famílies desestructurades amb menors de 0-3 anys (creat al 1994) i programa

d’atenció a la violència masclista, creat al 1996.

El creixement de l’Àrea d’Atenció a la Família ha estat gràcies a la sensibilitat cap aquest

col·lectiu dels responsables serveis públics (polítics i treballadors dels serveis socials).

L’Àrea d’Atenció a la família s’ha anat conformant a partir la integració de diferents

paradigmes i d’una metodologia específica.

L’Àrea d’Atenció a la Família al llarg dels anys ha anat creixent, gràcies a la col·laboració

dels Ajuntaments de la comarca i dels programes subvencionats pel departament de

Benestar Social i Família. En aquests moments està finançada en la seva pràctica totalitat

pels Ajuntaments.


6

3. MEMÒRIA PSICÒLEGS 2017

3.1.OBJECTIUS DELS PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA DE L’ AAF

Objectiu marc

Atendre famílies amb dificultats en les dinàmiques relacionals, famílies on es donen

dinàmiques de violència, tenint en compte tots els membres de la família, especialment

els infants.

Objectius específics del treball terapèutic

o Intervenció en situacions de violència masclista

o Intervenció en els trastorns del vincle afectiu.

o Intervenció en les dificultats relacionals intrafamiliars.

o Intervenció en trauma derivat de les relacions

3.2.POBLACIÓ DIANA

1- Famílies (adults i menors) que han patit o

pateixen violència masclista

2- Menors que pateixen trastorns del vincle

afectiu

3- Progenitors amb dificultats en les seves

competències parentals

4- Famílies (adults i menors) que pateixen o han patit trauma degut a la violència

intrafamiliar.

5- Famílies amb dinàmiques relacionals disfuncionals, conflictes paterno-filials

6- Famílies que viuen alguna circumstància de risc social.


7

3.3.CIRCUIT D’INTERVENCIÓ

Els psicòlegs/es formen part dels equips d’atenció social primària conjuntament amb els

altres professionals (treballadores socials, educadors).

Els serveis Socials d’Atenció primària (SBAS) realitzen les derivacions cap a l’AAF. Aquest

recullen les demandes d’intervenció des de l’escola, EAPS, mossos d’esquadra, serveis

sanitaris (CSMIJ, CSMA, CAPs), CDIAP, EAIA.

En els casos derivats es realitza una avaluació de la situació i de les necessitats.

S’estableix un pla de treball terapèutic, i un pla d’intervenció amb l’equip de serveis

socials i amb els professionals de la xarxa amb els que s’estableixen coordinacions

periòdiques.

Considerem el treball en xarxa com indispensable per poder tenir més elements de

referència alhora d’establir els objectius de treball i fer-ne el seguiment.

3.4.INTERVENCIÓ AAF

3.1.1.Model d’intervenció.

Les intervencions de l’Àrea d’Atenció a Família és fonamenten en el model ecosistèmic. Aquest considera les persones en el sí de les interrelacions i els contexts en què

s’ubiquen.

Treballem amb l’individu i el sistema familiar, tenint en compte el seu context, àmbits

involucrats i les seves relacions, sense perdre de vista les històries de vida que

influencien en els conflictes i situacions traumàtiques que viuen les persones i famílies

que atenem.

Es posa especial èmfasi sobretot en:

✓ Les vivències traumàtiques

✓ La Comunicació intrapersonal i interpersonal

✓ Les dinàmiques relacionals


8

✓ El Context o Sistema (persona, família, comunitat)

✓ Cicle vital (personal i familiar)

✓ Tipologia de vinculació

✓ Model intern de treball (MIT)

3.1.2.Tipologia d’intervenció.

1. Atenció individual amb menors i adults.

2. Atenció familiar.

3. Atenció grupal

✓ Grup psicoterapèutic amb dones que han patit violència masclista.

✓ Grup psicoterapèutic per l’enfortiment de les competències parentals.

✓ Grup psicoterapèutic menors i adolescents.

4. Prevenció comunitària (prevenció de la violència transgeneracional, estereotips

de gènere).

5. Assessorament a professionals.

La totalitat de les intervencions familiars les emmarquen en tres grans blocs:

• Violència masclista (VIOLÈNCIA MASCLISTA)

• Maltractament infantil (MI)

• Dificultats en dinàmiques relacionals (DDR)

3.1.3.Metodologia d’intervenció.

▪ Fase de derivació.

En aquesta fase el referent del cas educador/a i/o treballador/a social presenta el

cas al psicòleg/a de l’Àrea d’Atenció a la família i s’estableixen els objectius del pla

de treball.

▪ Fase acomodació.

L’objectiu d’aquesta fase és establir una vinculació segura entre terapeuta i

família. Aquesta relació terapèutica s’ha de donar en un context de respecte i

seguretat. La majoria de famílies, degut a la seva vulnerabilitat, presenten


9

sentiments de desconfiança i desprotecció, per aquest motiu la fase

d’acomodació ha de ser extremadament curosa a l’hora d’establir el vincle

terapèutic.

“Sense vincle no hi ha teràpia”

▪ Fase d’avaluació.

En aquesta fase el terapeuta fa una avaluació del risc psicosocial existent per la

persona i/o família per estar vivint en situació de desavantatge social, como

desintegració familiar, violència, història de maltracte, trauma, etc. Cal ser

prudent a l’hora de avaluar les persones o famílies en que estan vivint una

situació de desprotecció i/o maltracte, donat que necessiten els seus

mecanismes defensius per poder fer front a la situació de risc i que això

condicionarà la fase de intervenció. Un cop garantida la seguretat es realitza una

exploració de les dinàmiques familiars i de com cada membre interactua dins el

context. El terapeuta explora la història de vida amb l’objectiu d’entendre el

procés de desenvolupament de la persona i la família per detectar possibles

vivències traumàtiques que estiguin ocasionant algun tipus de disfunció.

Paral·lelament s’avaluen les fortaleses i competències que ens ajudaran en el

procés terapèutic.

Aquest anàlisi ens permet realitzar “una radiografia” del funcionament familiar.

▪ Fase d’intervenció.

En aquesta fase es comencen a introduir canvis en la dinàmica observada.

L’objectiu serà conduir a la família cap a dinàmiques funcionals que facilitin

reparar el patiment i el funcionament conflictiu.

La intervenció terapèutica ajudarà a reparar el trauma i instaurar dinàmiques

relacionals positives, que millorin la qualitat de vida de la persona i de la família.

Les intervencions més habituals en aquesta fase són:

• Empoderament de la persona.

• Millora de la capacitat d’auto-observació i autoconeixement.

• Identificació i gestió d’emocions.

• Modificació de les creences i distorsions cognitives.

• Estratègies adaptatives afectives i relacionals (habilitats socials).


10

• Reconstrucció vincles afectius adaptatius.

• Reparació del trauma (adult i infantil), donar significat a la història personal cap a una vivència més sana i psicoeducativa.

3.1.4.Altres aspectes metodològics importants en la intervenció:

o LA TEMPORALITAT DE L’ATENCIÓ. En la fase d’avaluació s’acostuma a establir

sessions setmanals o quinzenals en funció de les necessitats de la família. A

mesura que s’assoleixen els objectius terapèutics les sessions es van espaiant en

el temps fins assolir l’alta del servei (fase de seguiment).

o PROXIMITAT DELS SERVEIS. Una de les prioritats de l’Àrea d’Atenció a la família

és donar l’atenció en el territori en el que resideixen. Això facilita l’accés als

serveis en una comarca amb mancances significatives en el transport.

3.1.5.Distribució dels professionals a les diferents sbasp

Els diferents municipis disposen d’un o varis dies d’atenció setmanal, que van en relació

a la demanda del propi ajuntament i de l’aportació econòmica.

Població SBAS Hores setmanals d’intervenció

Palafrugell 50

Platja d’Aro 35

Calonge 35

Torroella de Montgrí 28

Palamós 28

La Bisbal d’Empordà 23,5

Sta. Cristina 15

Begur 10

Mont-ras 3,5

Petits Municipis 7,5


11

3.5.ANÀLISI DE DADES DE LA INTERVENCIÓ DELS PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA

A l’any 2017 l’AAF ha atès 940 persones, de les quals 350 són menors d’edat.

El total de nuclis familiars atesos és de 519.

La prioritat de l’AAF sempre ha estat l’atenció integral a les famílies, donant atenció a

tots els seus membres o aquells que més ho requereixin.

L’atenció als menors que han patit o han estat testimonis de violència és considerada

com una atenció primordial i prioritària per la seva vessant preventiva, amb l’objectiu

d’evitar traumes o aprenentatges disfuncionals que bloquegin el desenvolupament

integral dels mateixos i permeti trencar patrons de transmissió intergeneracional.

POBLACIÓ FAMÍLIES

La Bisbal 48

Torroella 57

Petits municipis 26

Palafrugell 106

Begur 16

Mont-ras 6

Palamós 68

Calonge 65

37%

63%

PERSONES ATESES

menors

adults


12

Platja D'Aro 91

Sta Cristina 36

TOTAL 519

El següent gràfic mostra el percentatge de famílies ateses al llarg de l’any 2017 per

poblacions. El nombre de famílies ateses s’ha incrementat 3,5% respecte l’any anterior.

La tendència ha estat ascendent al llarg dels anys. Aquests percentatges són directament

proporcionals al nombre d’habitants de cada població.

3.5.1.Evolució de la intervenció psicoterapèutica de l’AAF

El nombre de famílies ateses aquest any 2017, ha

augmentat respecte a l’any anterior en 18 famílies.

PALAFRUGELL20%

TORROELLA11%

LA BISBAL9%

PALAMÓS13%

CALONGE13%

PLATJA D’ARO18%

PALS / VERGES5%

BEGUR3%

MONTRAS1%

STA. CRISTINA7%

NOMBRE DE FAMILIES ATESES

ANY FAMÍLIES

2012 417

2013 437

2014 466

2015 474

2016 501

2017 519


13

EVOLUCIÓ ANUAL PER SBAS

SBAS 2013 2014 2015 2016 2017

Petits Municipis

8 12 19 18 26

Mont-Ras 5 10 6 5 6

Begur 13 17 20 19 16

Sta. Cristina d’Aro

28 39 32 33 36

La Bisbal 30 39 53 56 48

Calonge 45 41 55 61 65

Palamós 46 47 37 64 68

Torroella 77 69 64 56 57

Platja D'Aro 74 85 71 80 91

Palafrugell 111 107 117 109 106

2013 2014 2015 2016 2017

FAMÍLIES 437 466 474 501 519

437

466474

501

519

380

400

420

440

460

480

500

520

540

FAMÍLIES


14

(*) Aquestes dades estan sotmeses a la ràtio d’hores contractades per cada població.

3.5.2.Persones ateses aaf

De les 519 famílies ateses, s’ha intervingut amb 997 persones. L’augment de les

persones ateses ha estat d’un 5,71% en relació l’any anterior. Seguint el model

d’intervenció sistèmica familiar, es té en compte l’atenció de tots els membres de la

família si s’escau.

POBLACIÓ Persones ateses

Palafrugell 184

Begur 35

Mont-ras 10

Torroella 98

la Bisbal 83

Palamós 120

Calonge 215

Platja d'Aro 130

Sta. Cristina 82

Petits Municipis 40

TOTAL 997

Pals /Verges

Mont-Ras

BegurSta.

Cristina d’Aro

La Bisbal Calonge Palamós TorroellaPlatjaD'Aro

Palafrugell

2013 8 5 13 28 30 45 46 77 74 111

2014 12 10 17 39 39 41 47 69 85 107

2015 19 6 20 32 53 55 37 64 71 117

2016 18 5 19 33 56 61 64 56 80 109

2017 26 6 16 36 48 65 68 57 91 106

0

20

40

60

80

100

120

140

EVOLUCIÓ ANUAL PER SBAS


15


184

35

10

9883

120

215

130

82

40

0

50

100

150

200

250

PERSONES ATESES

Palafrugell; 184

Begur; 35

Mont-ras; 10

Torroella; 98

la Bisbal; 83

Palamós; 120

Calonge; 215

Platja d'Aro; 130

Sta. Cristina; 82

Pals / Verges; 40

Persones ateses


16

3.5.3.Visites programades 2017

El número de visites realitzades es troba condicionat a la contractació d’hores que cada

Ajuntament fa del Servei de l’Àrea d’Atenció a la Família.


Població Visites realitzades Visites no

realitzades justificades

Visites no realitzades no

justificades

Visites total programades

Palafrugell 809 78 151 1038

Begur 133 10 33 176

Mont-ras 65 3 8 76

Torroella 449 50 100 599

la Bisbal 332 40 63 435

Palamós 394 41 125 560

Calonge 375 44 87 506

Platja d'Aro 546 86 39 671

Sta. Cristina 200 16 45 261

Pals I Verges 144 14 22 180

TOTAL 3447 382 673 4502

0

200

400

600

800

1000

12001038

17676

599

435560 506

671

261180

VISITES PROGRAMADES


17

Al 2017 els professionals de l’AFF han realitzat un total de 3447 (76,51%) sessions

terapèutiques. Han programat 4502 de les quals un 8,48% (382) no s’han realitzat degut

a que les famílies han justificat la dificultat de poder assistir, mentre que el 14,94% (673)

de les sessions programades no s’han dut a terme ni s’ha justificat l’absència.

Donada les característiques de la població diana, es valora molt positivament l’alt nivell

d’assistència. Aquest aspecte ens indica una bona acceptació del recurs per part de les

persones que l’utilitzen.

344777%

3828%

67315%

VISITES PROGRAMADES 2017

Visites realitzades Visites no realitzades justificades Visites no realitzades no justificades


18

3.5.4.Treball en xarxa

ALTRES INTERVENCIONS TOTAL

Coordinacions de l’Àrea Atenció Famílies 32

Jornades de treball AAF 2

Supervisió externa 11

Elaboració d’informes

judicials 21

equips d’infància 23

CDIAP 2

CSMIJ 8

CSMA 5

ALTRES (MOSSOS, CAPS) 4

Assistència a Judicis 16

Grup socioeducatiu de menors 1

Grup competències marentals 2

Grup psicoterapèutic per a dones víctimes VIOLÈNCIA MASCLISTA 0

Coordinacions SBAS del Baix Empordà 254

Coordinacions SIAD 19

Coordinacions STAIA - EAIA 58

Coordinacions CEIP + IES + EAP’S (Primària i Secundària) 68

Coordinacions–Unitat de Teràpia Familiar i de Gènera de l’IAS (Santa Caterina)

3

Coordinacions CDIAP 6

Coordinacions CSMA 27

Coordinacions CSMIJ 51

Coordinacions MM.EE + POLICIA LOCAL 33

Coordinacions JUSTICIA 21

Coordinacions CASES D’ACOLLIDA 1

Coordinacions ABS- Salut primària 41

Coordinació Fundació Pallach 5

Altres Coordinacions (CAS, serveis privats, SIE, mediació...) 15

Co-teràpies 4

Comissió tècnica d’infància Comarcal (CTIC) 4

Aquest quadre reflecteix les coordinacions formals marcades per agenda. Altres

coordinacions que no s’han comptabilitzat són aquelles que és realitzen via telefònica

i/o telemàtica, que representen un gran volum ja que donen immediatesa. Esmentar

que les coordinacions telefòniques a MMEE són molt habituals donada la necessitat

d’immediatesa per situacions de violència masclista.


19

3.5.5.Tipologia famílies ateses

El següent gràfic indica la diversitat de tipologies de famílies, amb les quals s’ha

intervingut durant l’any 2017. Cal destacar que un 43% de les famílies corresponen a

l’estructura monoparental per separació i un 21% al tipus nuclear.

TIPOLOGIA FAMILIES

Monoparental 22

Monoparental per separació 221

Monoparental + Extensa 8

Monoparental + Extensa - per separació 28

Nuclear 110

Nuclear + Extensa 13

Extensa 15

Reconstituïda 65

Persona sola 37

TOTAL FAMILIES ATESES 2017 519

Necessari i imprescindible en la intervenció amb

famílies i contexts de violència.

ENGRANATGE


20

3.5.6.Població diana

La tipologia d’intervenció l’hem classificat en tres grans blocs:

Violència masclista “En l'àmbit internacional s’han fet servir els termes violència

masclista, sexista o de gènere com a sinònims per designar aquella violència que

exerceixen els homes contra les dones només pel fet de ser-ho.” “La violència

masclista és la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la

discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de

poder dels homes sobre les dones, que es produeix per mitjans físics, econòmics o

psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i que té com a

resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si és produeix en l’àmbit

públic com en el privat.” (Declaració sobre la eliminació de la violència contra la dona.

Resolució de l’Assemblea General 48/104 del 20 de desembre de 1993).

Monoparental4%

Monoparental per separació

43%

Monoparental + Extensa

2%

Monoparental + Extensa - per

separació5%

Nuclear21%

Nuclear + Extensa

2%

Extensa3%

Reconstituida13%

Persona sola7%

TIPOLOGIA FAMÍLIES


21

• “La violència masclista és definida per les Nacions Unides com tot acte de

violència masclista que resulti, o pugui tenir com a resultat un dany físic, sexual

o psicològic per la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la

privació arbitraria de llibertat tant si succeeix en la vida pública com a la

privada”

• Maltractament infantil (MI). “Un infant és maltractat quan és objecte de

violència física, psíquica i /o sexual de fet o per omissió, ja sigui per les

persones o institucions de les quals en depèn el desenvolupament o per

qualsevol altre persona.” ( protocol de coordinació contra els abusos sexuals i

altres maltractaments a infant i adolescents a la demarcació de Girona, 2007.)

També considerem maltractament quan els menors han estat exposats a

entorns de violència familiar (violència masclista).

• Dificultats en les dinàmiques relacionals (DDR)

Entenem per dificultats en dinàmiques relacionals com aquelles disfuncions que

es donen en l’entorn familiar. Algunes d’aquestes disfuncions són les que es

troben en processos de separacions conflictives, la triangulació entre pare i

mare, inversió de rols, conflictes paterno-filials, conflictes fraternals, conflictes

amb la família d’origen, i altres problemàtiques que es deriven d’esdeveniments

traumàtics no elaborats del cicle vital individual i familiar.

Durant aquest any s’han atès 519 famílies. De les famílies ateses 198 corresponen a

famílies que pateixen violència masclista (38,15%). Les 321 famílies restants (62%)

corresponen a les famílies que presenten dificultats de dinàmiques relacionals

familiars, 242 (DDR 46,63%) i maltractament infantil, 79 (MI 15,22%).


22

VIOLÈNCIA MASCLISTA 2017

INCIDÈNCIA VIOLÈNCIA MASCLISTA FAMÍLIES

ATESES:

Del total de les famílies ateses durant l’any

2017 (519), un 38% corresponen a l’atenció de

la violència masclista, un 13,68% es correspon

a maltractament infantil i el 33,33% a

dificultats en les dinàmiques relacionals

familiars.

VIOLÈNCIA MASCLISTA

38%

MALTRACTE INFANTIL

15%

DIFICULTATS EN AL

DINÀMIQUES RELACIONALS

47%

TIPOLOGIA INTERVENCIÓ


23

FORMES DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

A l’hora d’analitzar la violència masclista hem contemplat la tipologia de la violència i

hem establert diferent tipologies com: violència física, psicològica, sexual i econòmica.

Entenem per violència psicològica aspectes com insults, menyspreus, humiliacions,

amenaces i aïllament social. Cal tenir en compte que en la violència masclista està

implícit el dany emocional de la persona que és agredida. Per tant el 100% de les famílies

(198) ateses per violència masclista han patit aquest tipus de dany emocional que

entenem com a violència psicològica.

No presència VG62%

Presència VG38%

Tipologia d'intervenció

No presència VG Presència VG

No presència VIOLÈNCIA MASCLISTA

Presència


Total famílies ateses

Incidència VIOLÈNCIA MASCLISTA famílies ateses per AAF 321 198 519


24

VIOLÈNCIA MASCLISTA FÍSIC

Presència No presència Total

Famílies amb VIOLÈNCIA MASCLISTA Físic 123 75 198

De les 198 famílies on hi ha presència de violència, un 62% presenten agressions físiques.

VIOLÈNCIA MASCLISTA AMB AÏLLAMENT SOCIAL


Famílies amb VIOLÈNCIA MASCLISTA aïllament social 90 108 198

Presència62%

No presència 38%

Famílies amb VG Fisic


25

L’aïllament social forma part del procés de maltractament que pateixen les dones. Es

tracta d’un procés d’aïllament progressiu on la dona va perdent el suport social i familiar

que dificulta la sortida del cicle de violència masclista.

En aquest sentit hem considerat important destacar el percentatge d’aïllament social

que han patit les persones maltractades. Aquest té una incidència del 45% del total de

les famílies ateses per violència masclista.

Presència45%

No presència

55%

Famílies amb VG aïllament social


26

VIOLENCIA DE GÈNERE AMB AMENACES


Famílies amb VIOLÈNCIA MASCLISTA Amenaces 121 77 198

Les amenaces són un altre tipus de violència inclosa dins la violència psicològica, un 61%

de les dones ateses refereixen aquest tipus de conducta per part de les seves parelles.

En la violència masclista s’estableix una relació asimètrica de poder, les amenaces són

una forma de generar por i bloqueig.

Presència61%

No presència

39%

Famílies amb VG Amenaces


27

VIOLÈNCIA MASCLISTA SEXUAL


Famílies amb VIOLÈNCIA MASCLISTA sexual 44 154 198

De les 198 famílies ateses per violència masclista, durant el període 2017, un 22%

d’aquestes han patit agressions sexuals per part de la seva parella.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE ECONÒMICA


Famílies amb VIOLÈNCIA MASCLISTA Econòmica 86 112 198

Presència22%

No presència

78%

Famílies amb VG sexual


28

La violència masclista comporta afectació en diferents àrees de la vida de la persona,

com la relacional, familiar, personal, laboral.... Sovint es dóna la violència econòmica

com una forma més de poder i aquest aspecte és molt important tenir-lo en compte en

el procés de recuperació de la persona i la seva família.

En aquest moment de crisi econòmica hem pogut observar que a les dones que pateixen

maltractament en l’entorn familiar els resulta difícil poder trencar amb el cicle de

violència i iniciar una nova vida quan es dóna una dependència econòmica del

maltractador.

Durant aquest any, la població atesa per violència masclista que ha patit violència

econòmica ha estat d’un 43%, una de cada tres dones ateses.

Presència43%No presència

57%

Famílies amb VG Econòmica

Presència No presència


29

FORMES DE VIOLÈNCIA ATESA

Les diferents formes de violència no es donen mai de manera aïllada.

Observem com les formes de violència psicològica destacables són les amenaces i

l’aïllament social. El malestar psicològic està intrínsec en la violència i per tant l’han patit

el 100% de les dones ateses. També fer esment en la incidència de les amenaces, molt

presents sobretot quan la dona inicia un procés d’autonomia i l’home comença a sentir

que està perdent el poder que sent envers ella.

86

122

124

44

90

0 20 40 60 80 100 120 140

VG ECONOMICA

VG AMENACES

VG FISICA

VG SEXUAL

VG SOCIAL.


30

VIOLÈNCIA MASCLISTA I DENÚNCIES

Del total de dones ateses un 39,9% ha tramitat denuncia a mossos d’esquadra. Aquesta

dada evidencia com les dones maltractades no utilitzen la denúncia per protegir-se. Les

múltiples raons per explicar aquest fet es troben incloses en els mateixos processos de

violència, com per exemple la por a les represàlies del maltractador, sentiment de

indefensió, el sentiment de poder estar ocasionant dany al maltractador i esperança al

canvi, la desconfiança en el sistema judicial i de protecció així com el risc de ser

victimitzada de manera secundària. Una altra raó està vinculada al moment de incertesa

que es genera alhora de posar denúncia, davant un futur que sent incert, aquesta por i

incertesa augmenta quan hi ha menors al nucli familiar.

MOTIU DE MANTENIMENT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

MOTIU MANTENIMENT VM

ESPERANÇA DE CANVI 135

POR A LA REPRESIÓ 56

POR A LA SOLEDAT 67

PRESIÓ SOCIAL 49

PELS FILLS 102

QÜESTIONS ECONÒMIQUES 82

NO TENIR LLOC ON ANAR 54

DENÚNCIA79/39,9%

NO DENÚNCIA119/60,10%

CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE


31

Un dels factors que genera més permanència de les dones en la relació violenta és

l’esperança de canvi de les actituds de l’home que maltracta. Aquest aspecte és un

factor que està relacionat amb el cicle de la violència masclista en el qual la fase de

perdó és un reforç intermitent pel manteniment de la violència. (Walker, L).

Cal també fer esment a les “Qüestions econòmiques”, que venen reforçades per la crisi

que viu el país en aquests moments, no obstant

això el motiu més significatiu que no permet a les

dones una autonomia suficient per engegar un nou

projecte de vida és que la font d’ingressos i el seu

control és de l’home. Si aquest darrer factor

l’acompanyem de l’existència de fills els canvis es

fan més difícils i aquesta manca d’autonomia

genera una situació crònica de violència.

Quan el motiu principal del manteniment de la violència masclista és preservar i protegir

els fills i filles d’un futur incert, és molt important que la dona pugui rebre suport

terapèutic que els ajudi a ella i els menors, i que els permeti l’empoderament per poder

trencar amb els motius que els mantenen en el cicle de la violència.

0 20 40 60 80 100 120 140 160

ESPERANÇA DE CANVI

POR A LA REPRESIÓ

POR A LA SOLEDAT

PRESIÓ SOCIAL

PELS FILLS

QÜESTIONS ECONÒMIQUES

NO TENIR LLOC ON ANAR

MOTIUS DEL MANTENIMENT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA


32

ATRIBUCIÓ DEL MALTRACTAMENT


DISCUSSIÓ PER DINERS 77

GELOSIA 113

PROBLEMES SEXUALS 21

TÒXICS 79

ABÚS D'ELL DE PETIT 16

DISCUSSIÓ SOBRE ELS FILLS 60

SITUACIÓ D'ATUR 45

L’atribució que les dones ateses des del nostre servei fan del maltracte rebut, fa

referència a la “gelosia” amb un 27%, seguit pel consum de tòxics i la discussió

per diners amb un percentatge del 19%.

La Gelosia és una atribució que presenta un doble paper; per una banda la dona

se sent afalagada i queda enganxada en la història d’amor romàntic i exclusivitat

DISCUSSIÓ PER DINERS

19%

GELOSIA27%

PROBLEMES SEXUALS

5%

TÒXICS19%

ABÚS D'ELL DE PETIT4%

DISCUSSIÓ SOBRE ELS FILLS

13%

SITUACIÓ D'ATUR11%



33

que viuen com una mostra d’amor. Per l’altre banda reforça l’abús de poder de

l’home vers la dona.

L’atribució que es fa al consum de tòxics ajuda a mantenir i a minimitzar la

gravetat de la violència masclista amb l’esperança de que si deixa de consumir la

violència s’acabarà.

La discussió per diners, com ja hem dit anteriorment, està derivada de la no

independència econòmica de la dona que aporta més dificultats per sortir de la

roda de la violència masclista.

INTERVENCIÓ AMB INFÀNCIA-ADOLESCÈNCIA

IMPORTÀNCIA DE LA INTERVENCIÓ AMB MENORS: La intervenció amb els menors té en compte la teoria del vincle afectiu primari, la teoria del trauma i el model sistèmic. El treball amb menors ens permet:

• Realitzar una intervenció preventiva que trenca models patològics de funcionament.

• Facilitar la recuperació del rol parental.

• Visibilitzar als menors i les seves necessitats.

• Reforçar els recursos dels menors per tal que es pugui protegir al màxim d’un entorn nociu.

• Trencar la idea que hi ha determinats temes que són “tabú” i d’aquesta manera es permet visibilitzar allò que està silenciat.

• Prendre consciencia dels comportaments violents i l’expressió de les emocions que se’n deriven.

• Promoure l’autoprotecció i l’aprenentatge de la resolució no violenta dels conflictes.

• Mostrar que les relacions igualitàries entre persones són possibles i que són més satisfactòries que les de domini i submissió.


34

• Fomentar l’autoestima. En síntesi podem dir que la finalitat del treball amb els menors té:

• Funció Preventiva (trencament de la transmissió intergeneracional).

• Funció de Contenció i enfortiment de l’infant per afrontar el trauma.

• Funció de Reparació. La intervenció amb menors en contexts familiars amb Dinàmiques Disfuncionals relacionals, permet la prevenció de violències futures. El 35,76% de les intervencions realitzades en el total de la població, ha estat dirigida a aquest enfoc preventiu i d’intervenció psicoeducativa. Aquest fet repercuteix indirectament en els menors, ja que la major part de les famílies ateses tenen fills menors d’edat. La intervenció individual i familiar en aquests casos, ens permet reduir la probabilitat de l’emergència de casos de Violència Masclista i Maltractament Infantil. El treball en resolució de conflictes, en la millora del clima familiar, en la comprensió per part dels membres de la família de les crisis pròpies del cicle vital individual i familiar, seran estratègies que es perseguiran en la intervenció per aconseguir models més funcionals i adaptatius per als membres del sistema familiar. Cal destacar que els agressors exerceixen una pressió en l’àmbit relacional i familiar, ocasionant en els menors que hi viuen danys directes a la seva persona i afectant el seu desenvolupament cognitiu, emocional, social i comportamental entre d’altres, com a manifestació de l’ambient tòxic en que estan creixent. Ens trobem casos en que els menors són instrumentalitzats pels agressors per tal d’ocasionar dany a la dona-mare i indirectament al menor. Ens preocupa molt la connotació i l’impacte que qualsevol tipus de maltracte comporta en els menors, doncs requereixen de la màxima protecció possible en una etapa de desenvolupament tant important com és la infància. Com més aviat es pugui intervenir, tractar i pal·liar els danys ocasionats, més bon pronòstic tindrà la recuperació de la persona del menor. És cabdal en molts casos apartar aquests menors del nucli on són maltractats. En aquests casos intervenen els equips d’infància EAIA, EVAMI, DGAIA tutelant-los i apartant aquest nens i nenes dels seus agressors. És primordial un abordatge integral, que valori els pros i contres de la separació del nucli del menor, valorant les capacitats de les famílies per a oferir bons tractes restituint l’estabilitat de la família i disposant de les necessitats que tot infant ha de disposar. Sempre en aquests casos pensem que la intervenció psicològica hauria d’estar garantida per a aquests menors, ja sigui dins o fora del nucli, prioritzant un entorn segur, controlable i de respecte cap a l’infant. Ajudar la xarxa familiar i relacional que té contacte amb aquests menors, facilitaran una millor recuperació i empoderament de la seva persona.


35

MENORS ATESOS 2017 Pel que fa referència a la psicoteràpia amb menors, es dirigeix a l’interval que va dels 6 anys fins als 18 anys (excepcionalment s’atén algun menor entre la franja de 3-6 anys).

Volem destacar la importància que dins el nostre equip té el treball amb menors. Es

tracta d’un treball tan d’intervenció terapèutica com preventiu. La importància d’aquest

treball és visibilitzar el patiment del menor que viu dins d’un context de violència on les

dificultats dels progenitors, la violència masclista i el dany matern afecten directament

al desenvolupament socioemocional del menor.


SBAS Menors atesos 2017

Palafrugell 67

Begur 16

Mont-ras 2

Torroella 40

la Bisbal 29

Palamós 48

Calonge 77

Platja d'Aro 43

Sta. Cristina 30

Petits Municipis 12

TOTAL 364


36

Hem atès 350 menors que és correspon al 37,23% de l’atenció total.

Pel que fa referència a la psicoteràpia amb menors, es dirigeix a l’interval que va dels 6

anys fins als 18 anys. Quan arriben al nostre servei menors de la franja de 0-6, procedim

a derivar-los a altres recursos públics/privats específics per aquesta franja d’edat, tot i

que pot haver algun cas atès amb aquesta franja d’edat per circumstàncies de la família.

D’aquest total de menors atesos, el 30,28% (106 menors) provenen d’entorns amb

violència masclista. El 20,28% (71) són menors que han patit algun tipus de

Maltractament Infantil (són objecte directe del maltractament). El 49,42% restant (173

menors ) es troben en contexts de disfunció relacional .

Durant l’any 2016, l’AAF va atendre un total de 329 menors. Aquest 2017 ha augmentat

el número de menors atesos a 350, així mateix ha augmentat les dificultats que

presenten aquest menors.

En el 20,28% de menors atesos per Maltractament Infantil. El 30,28% (106) dels menors

viuen en contextos de VIOLÈNCIA MASCLISTA i tot i que en alguns casos no són objecte

directe de la violència si que en pateixen les conseqüències; per tant els considerem

menors que estan patint algun tipus de maltracte infantil. Ens preocupa molt la

connotació i l’impacte que qualsevol tipus de maltracte comporta en els menors, doncs

requereixen de la màxima protecció possible en una etapa de desenvolupament tant

important com és la infància.

7767

4843 40

30 29

16 12 2

calonge Palafrugell Palamos Pals /Verges

Torroella Platjad'Aro

la Bisbal Begur Sta.Cristina

Mont-ras

MENORS ATESOS


37

El total de menors que hi ha a les famílies ateses per l’Àrea d’Atenció a la Família és de

350, dels quals 106 (30,28%) han presenciat contextos de violència masclista.


menors

Menors que viuen en contextos de VIOLÈNCIA MASCLISTA 106 244 350


10630,28%

MI71

20,28%

DDR173

49,42%

TIPOLOGIA DE INTERVENCIÓ AMB MENORS

Tipologia d’Intervenció Menors

Menors atesos 2017

Menors que han viscut en contextos de violència

masclista 106

MI 71

DDR 173

TOTAL 350


38

INTERVALS EDATS MENORS ATESOS QUE AHN VISCUT EN CONTEXTOS DE VIOLÈNCIA

MASCLISTA Nº

0-3 anys 0

3-6 anys 2

7-12 anys 32

13-16 anys 40

17-18 anys 32

30%

70%

Menors que viuen en contextos de VIOLÈNCIA MASCLISTA

Presència

No presència

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0-3 ANYS 3-6 ANYS 7-12 ANYS 13-16 ANYS 17-18 ANYS

0 2

32

40

32

MENORS ATESOS QUE VIUEN EN CONTEXTOS DE VIOLENCIA

MASCLISTA


39

De les 198 famílies que s’han atès per violència masclista, 250 menors han patit les

conseqüències de viure en aquest context. 111 d’aquest menors han estat directament

atesos pels nostres professionals. Quan els menors presenten simptomatologia

associada a la violència masclista i tenen unes edats dins l’interval 6-18, els oferim la

possibilitat de donar-los atenció psicològica. Si són més petits procedim a derivar-los al

CDIAP. Pel que fa al procés terapèutic és molt important inicialment empoderar a la

mare per procedir posteriorment al treball psicoterapèutic amb els menors amb un

major èxit.

MALTRACTAMENT INFANTIL

En el maltractament infantil s’ha contemplat diferent tipus de maltracte: físic, psicològic,

sexual i altres maltractaments.

Alhora de fer l’anàlisi de maltractament infantil tenim en compte el maltractament que

prové dels menors que viuen o han viscut en contexts de violència masclista més els

menors objecte de un maltractament directe. Per tant les dades les valorem en base a

un total de 185 menors (VIOLÈNCIA MASCLISTA 111 i MI 74).

- Maltractament Infantil Físic: El 37,29% del total de nens i nenes han patit algun

tipus d’agressió física.

Aquesta dada és alarmant, ja que ens indica una greu situació dels menors i com aquests

són víctimes d’ambients violents i agressius, patint les conseqüències de manera directe.

Presència No

presència Total

Maltractament infantil: Físic 66 184 350


40

- Maltractament Infantil Sexual: Dels menors amb els quals s’ha intervingut

durant aquest any 2017, un 7% del total han pogut revelar que han estat objectes

d’algun tipus d’abús sexual.

Presència No

presència Total

Maltractament infantil: Sexual 18 232 350

Presència66

26%

No presència

18474%

Maltractament infantil: físic

Presència 187%

No presència23293%

MI: SEXUAL


41

Considerem que un 7% de maltractament sexual és una xifra molt elevada, alhora, el fet

que és detecti cada vegada més, permet que els menors que la pateixen puguin treballar

la recuperació del trauma.

- Maltractament Infantil Psicològic: La simple presència de menors en contextos

de violència genera un dany psicològic en el desenvolupament del menor, tant

si el maltracte anava adreçat a ells, com si han estat testimonis de la violència.

Per aquest motiu considerem que el 100% dels menors atesos han patit algun

tipus de maltractament psicològic. Fins i tot quan la mare pateix maltracte i els

fills no estan presents. Aquest reben una marentalitat que pot estar danyada.

MENORS ATESOS DE DIFICULTATS RELACIONALS (DDR)

INTERVALS EDATS MENORS FILLS DE LA DDR

Franja edat Nº MENORS

0-3 ANYS 1

4-6 anys 2

7-12 anys 41

13-16 anys 55

17-18 anys 66

0 50 100 150 200 250

MI SEXUAL

MI PSICOLÒGIC

MI FÍSIC

TIPUS MALTRACTE INFANTIL


42

Les franges de menors en edat escolar, són aquelles franges més detectades, ja que els menors per desenvolupament tenen més capacitat de manifestar simptomatologia i verbalitzar allò que els passa. DADES REFERENTS A ESTIL DE VINCULACIÓ Quan parlem de vinculació fem referencia al vincle emocional que desenvolupa la persona al llarg de la seva infància (vincle primari), i que impregnarà les seves relacions al llarg de la seva vida, tot i que el vincle pot variar de forma temporal en funció de les experiències viscudes. El vincle es classifica de la següent forma:

• VINCLE SEGUR: Són persones que presenten bons nivells d’autoestima i confiança tant en ells mateixos com en els altres. Busquen la intimitat amb els altres equilibrant la proximitat i l’autonomia. Són persones que es mostren coherents, amb un discurs col·laborador. Se senten estimats i acceptats i viuen als altres com accessibles i sensibles a les seves necessitats. Saben esperar, confiar, donar i rebre. Són capaços de manifestar els seus sentiments, pensaments i necessitats i verbalitzar-les.

• VINCLE EVITATIU: Són persones que destinen molts esforços a mantenir la distància en les relacions, limiten la intimitat a la satisfacció de les necessitats d’autonomia i independència, donant molta més importància a fites relacionades amb el món laboral o social. Les seves relacions més íntimes es caracteritzen per la por a la intimitat i la dificultat a acceptar la parella.

0 - 3 A N Y S 4 - 6 A N Y S 7 - 1 2 A N Y S 1 3 - 1 6 A N Y S

1 7 - 1 8 A N Y S

1 2

41

5566

INTERVALS EDATS MENORS FILLS DE LA DDR Nº MENORS


43

• VINCLE ANSIÒS AMBIVALENT: Són persones amb una forta ansietat davant la separació que condiciona totes les seves relacions. Viuen la necessitat de proximitat com quelcom molt desitjable, però quan s’acosten el temor al fracàs i/o rebuig (ansietat de separació) no els permet trobar-se segurs i receptius fet que l’altre no pot entendre. Es mantenen sempre en un cicle viciós d’allunyament-apropament envers els altres que els hi dificulten les relacions socials i/o personals.

• VINCLE DESORGANIZAT: Es caracteritza per un patró de conducta incoherent, solen manifestar conductes autoagressives i potencialment violentes.

STIL VINCULACIO

Segura 151

Evitativa 25

Ansiós- Ambivalent 110

Desorganitzat 22

De la població atesa on s’ha pogut valorar el seu estil de vinculació, trobem que l’estil

de vinculació més freqüent és el segur (49%), seguit per l’estil Ansiós-Ambivalent (36%).

El percentatge restant es troba dividit en l’estil Evitatiu (8%) i el Desorganitzat (7%). Els

estudis demostren que tenir un vincle afectiu segur facilita la recuperació de les

capacitats personals davant del trauma.

Segura49%

Evitativa8%

Ansios-Ambivalent

36%

Desorganitzat7%

ESTIL DE VINCULACIÓ


44

ELS MODELS DE CRIANÇA El model de criança fa referència al model educatiu que els pares i mares exerceixen per educar els seus fills/es. Diferents estudis han establert dues dimensions vinculades a l’estil de criança:

• control i disciplina;

• afecte i resposta a les necessitats del nen. Del creuament d’aquestes dues dimensions sorgeixen 4 estils diferenciats de possible criança:

• DEMOCRÀTIC: Es caracteritzen per un alt nivell de comunicació , d’afecte, de control i exigències de maduresa. Són pares afectuosos i reforcen positivament per evitar els càstigs.

• AUTORITARI: Es caracteritzen per un alt nivell de control i exigències de maduresa i un baix nivell de comunicació i d’afecte explícit.

• PERMISSIU: Es caracteritzen per un grau baix en el control i en les exigències de maduresa, però molt alt en la comunicació i en l’afecte.

• INDIFERENT: Es caracteritza per una manca de normes i d’afecte i relativa indiferència vers les conductes del nen i també una escassa intensitat de sentiment de pertinença (Palacios i Moreno, 1994).

MODEL DE CRIANÇA MARES

Democràtic 136

Autoritari 37

Permissiu 122

Indiferent 22


45

Com podem veure, el 43% del total de mares on s’ha pogut valorat l’estil de criança presenta un model educatiu democràtic. En el moment en que les atenem aquest estil pot estar afectat pel moment de crisi familiar en que estan immersos, però en general aquestes famílies presenten una molt bona predisposició a fer canvis posant poques resistències . D’altra banda l’estil permissiu es presenta en el 38% de les mares valorades . Aquestes mares tenen més tendència a la sobreprotecció obviant moltes vegades normes i límits necessaris en el desenvolupament dels seus fills. Alguns dels discursos que sostenen l’aplicació d’aquest model és el fet que no volen que els seus fills pateixin models autoritaris que elles mateixes han viscut en la seva pròpia infància. Tot i així, el 12% de mares valorades presenta un estil autoritari en la criança dels seus fills. El 7% del casos avaluats presenta un estil indiferent de criança. Solen ser mares que no

connecten amb les necessitats dels seus fills, que no tenen capacitat per a mostrar

interès per ells. Solen haver tingut històries de vida molt traumàtiques, tenint molt

danyada la vinculació primària i la capacitat empàtica, havent desenvolupat moltes

d’elles algun trastorn mental.

MODEL DE CRIANÇA PARES

Democràtic 40

Autoritari 52

Permissiu 37

Indiferent 24

Democràtic43%

Autoritàri12%

Permissiu38%

Indiferent7%

MODEL DE CRIANÇA MARES


46

El grau d’intervenció amb pares acostuma a ser menor. Podem destacar que el model predominant dels pares dels menors amb que hem intervingut és d’estil autoritari (34%), junt amb l’estil democràtic (26%). A continuació trobem que un 24% són permissius i finalment un 16% d’estil indiferent.

TREBALL GRUPAL

L’Àrea d’Atenció a la Família ha treballat aquest any els següents grups

psicoterapèutics:

o Grup psicoterapèutic d’enfortiment de competències parentals a

Palafrugell →8 dones participants de Palafrugell. Es traca d’un projecte de

12 sessions on l’objectiu es millora les competències i habilitats parentals.

o Projecte infants i veles 10 famílies participants: 11 mares i 18 menors

L’objectiu d’aquest programa és enfortir la vinculació entre pares i fills que

han viscut situacions traumàtiques a través d’una experiència lúdica

Democràtic26%

Autoritàri34%

Permissiu24%

Indiferent16%

MODEL DE CRIANÇA PARES


47

3.6.SITUACIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL AMB LES FAMÍLIES ATESES AL 2017

Del total de les 519 famílies ateses durant l’any 2017 per part de l’AAF, 197 han estat

donades d’alta per diversos motius en el decurs d’aquest període. 91 famílies han pogut

assolir els objectius que s’havien marcat en el procés terapèutic i representen el 46,19%

del total d’ altes.

EN ACTIU al 2016 Finalització procés

AL 2017 TOTAL FAMÍLIES

FAMILIES 322 197 519

Hem de destacar que el nivell d’assoliment d’objectius amb les famílies que han finalitzat

amb èxit el procés terapèutic és del 47%. Respecte l’any anterior observem que s’han

donat menys altes per assoliment d’objectius. Els motius pels quals no s’ha pogut

finalitzar el procés tal com s’havia planificat a l’inici de la intervenció ha estat entre altres

que les famílies han pogut trobar feina que no els ha permès assistir a les sessions o han

marxat del territori.

D’altra banda, el 31% són famílies que per diferents motius han abandonat el procés

sense formalitzar el motiu de l’alta.

Cal tenir en compte que la població que atenem és una població amb dificultats

estructurals i relacionals que sovint poden plantejar resistències a l’hora de vincular-

se al procés terapèutic, aquestes resistències són multicausals (no idoneïtat del

Finalització procès

62%

En seguiment38%

EVOLUCIÓ FAMÍLES ATESES 2017


48

moment d’intervenció, prioritzar resoldre les necessitats bàsiques, viure la possibilitat

de la intervenció de manera amenaçant o manca de consciència de les dificultats...).

MOTIU TANCAMENT CASOS

Assoliment d'objectius 91

Absentisme/no els interessa 62

Incompatibilitat amb el treball 8

canvi de lloc de residència 17

Salut mental 8

casa acollida 2

Altres 9

TOTAL 197

46,20%91

31,45%62

4,06%8

8,63%17

4,06%8

1,02%2

4,57%9

MOTIUS DE TANCAMENT


49

3.7.ENQUESTES DE SATISFACCIÓ AMB L’ÀREA ATENCIÓ FAMÍLIES

De les enquestes realitzades a diferents professionals dels serveis socials on hi és present la

figura del psicòleg/a de l’Àrea d’Atenció a la Família, s’ha realitzat un anàlisi quantitatiu i

qualitatiu de les dades recollides.

S’han recollit les dades d’un total de 20 enquestes. La graduació de la resposta s’ha valorat en

una escala:

• Gens

• Poc

• Moderadament

• Bastant

• Molt

Els paràmetres analitzats són:

1. Necessitat de la figura del psicòleg/a dins dels Serveis Socials.

2. Necessitat d’especialització del psicòleg/a en infància i en violència masclista.

3. Millora de la qualitat de vida de les persones ateses

4. Complementació de la intervenció dels altres professionals per la millora de la qualitat

de vida de les persones ateses.

5. Satisfacció de les famílies

6. Millora en la prevenció.

L’anàlisi quantitatiu d’aquests paràmetres es reflecteix en les gràfiques que hi han a

continuació:

100%

0%

Necessitat psicòleg/a/a a SBAS

Si No


50

El 100% dels professionals que han contestat les enquestes han valorat com a necessària la

figura del psicòleg/a/a a Serveis Socials.

També es valora com a necessària que els psicòleg/as que es troben dins l’àmbit de Serveis

Socials tinguin formació per poder atendre directa o indirectament a la població infantil i millorar

la seva qualitat de vida, aquest aspecte dóna rellevància al fet que les crisis familiars també

afecten als menors i els generen patiment.

Un de les major franges de intervenció és la Violència que és dóna dins l’àmbit familiar, sobretot

la que es genera vers les dones i directe o indirectament vers els seus fills/es. Els diferents

82%

6%

12%

Necessitat psicòleg/a especialitzat en Infància

Molt

Bastant

Moderadament

85%

15%

Necessitat psicòleg/a/a especialitzat en Violències

Molt

Bastant


51

professionals de Serveis Socials que han participat en aquesta valoració manifesten en un 85%

la necessitat de professionals especialitzats en aquest àmbit.

En un 90% de les enquestes, es valora que la intervenció del psicòleg/a, que sempre es dins un

pla de treball més genèric, ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones i/o famílies ateses.

El 65% dels professionals han manifestat que la intervenció del psicòleg/a complementa la seva

tasca, afavorint un millor assoliment dels objectius plantejats.

90%

10%

Millora Qualitat de Vida famílies ateses

Molt

Bastant

65%

35%

Millora intervenció professionals equip SBAS

Molt

Bastant


52

Tot i que la intervenció directa suposa el gruix de la tasca del psicòleg/a/a dins de serveis socials,

un 58% considera que alhora es fa una tasca preventiva que caldria potenciar més.

La tasca preventiva en tots els seus nivells és una mancança que tenen els serveis d’aquest tipus

ja que dediquen la major part dels seus esforços a la intervenció directa bàsicament perquè

aquesta ocupa la complerta dedicació laboral però seria necessari elaborar plans de prevenció

que es nodrissin i tinguessin com a base la intervenció directa.

42%

58%

Treball preventiu

Molt

Bastant

70%

25%

5%

Satisfacció Famílies

Molt

Bastant

Moderadament


53

Un 70% dels professionals, manifesten que les famílies expressen estar satisfetes amb l’atenció

i els resultats obtinguts amb la intervenció del psicòleg/a.

L’anàlisi qualitatiu de les dades obtingudes a partir de l’anàlisi quantitatiu de les respostes

donades, reflecteix una valoració positiva i necessària de la figura del psicòleg/a dins dels

diferents SBAS consultats. A més, el fet que tingui una especialització en violències i infància es

valora com a necessari.

Els professionals dels SBAS enquestats, valoren que tenir la figura del psicòleg/a dins de l’equip

millora tant la intervenció conjunta amb la resta de professionals de l’equip com la millora de

la qualitat de vida de les famílies ateses.

A millorar, refereixen el fet de la necessitat d’ampliació d’hores de psicòleg/a ja que acostuma

a haver-hi llargues llistes d’espera. I la necessitat també de potenciar la tasca preventiva ja que

tot i que se’n fa, la proporció més elevada es situa en la part d’intervenció.

Així mateix, els professionals destaquen que les famílies realitzen una valoració positiva i

satisfactòria de l’atenció psicològica rebuda en el seu procés de recuperació.

3.8.CONCLUSIONS

L’Àrea d’Atenció a la família presta un servei a la comarca que s’ha anat estabilitzant i

del tot integrat en el que és la xarxa de Serveis Socials. Això ha estat possible gràcies a

la sensibilitat política que s’ha donat per la tasca que realitzem, així com la consolidació

dels professionals de l’Àrea d’Atenció a la família en les EBASP i en la xarxa.

En el còmput d’atenció a famílies s’ha donat un augment de 20 famílies respecte

l’exercici anterior, 501 famílies al 2016 en comparació a les 519 del 2017, que

representen un increment d’un 3,47%.

Analitzant les dades presents observem un augment del 2,13% de les persones ateses

respecte l’any anterior. S’han atès 940 persones l’any 2017 en comparació a les 920 del

2016.

Aquest 2017 hi ha hagut un augment novament del número de menors atesos (350),

suposant un augment del 3,71% en relació a l’any 2016 (337 menors), seguint per tant

una tendència ascendent a l’atenció d’aquest grup d’edat.

Alguns dels canvis que hem observat en la nostra atenció:

• El treball psicoeducatiu que realitzem en competències parentals, provoca que

els pares siguin més coneixedors de l’impacte que provoca la violència


54

intrafamiliar i altres formes de maltracte, en el desenvolupament del seus fills;

essent ells mateixos els que fan la primera demanda d’atenció.

• Els professionals de la xarxa disposen de més formació i especialització en

infància i adolescència i això fa que es pugui fer una detecció i una intervenció

més acurada i ajustada a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu.

• Tot i que en moltes de les famílies ateses les necessitats bàsiques en aquest

moment estan cobertes, les repercussió de la crisis econòmica viscuda ha

provocat que sorgeixin dificultats emocionals que estaven soterrades i que és

fan latents en aquest moments.

• Un any més hem constatat la vulnerabilitat del col·lectiu amb el que treballem.

Això justifica continuar donant èmfasis en el treball destinat a la visibilització

i intervenció per part de AAF. És summament important focalitzar en el

benestar dels nostres menors i treballar per donar-los contextos més

saludables, aspecte que passa perquè tinguin uns adults de referència també

sans i per tant no podem oblidar cap dels dos col·lectius ni infants ni adults que

tenen al seu càrrec menors.

Les dades analitzades mostren que la incidència en les problemàtiques que estem atenent es mantenen en paràmetres similars als de l’any anterior; violència masclista 38,15% i un 15,22 % maltractament infantil, el tant per cent més elevat d’incidència i intervenció ha estat les que anomenem dificultats relacionals en un 46,63%. En referència als menors atesos durant el 2017 més de la meitat d’aquests nens i nenes estan atesos per dificultats relacionals. Això, en termes d’intervenció, és significatiu ja que permet als professionals fer una prevenció que incideixi sobre les dinàmiques familiars i que eviti dinàmiques de violència. L’Àrea d’Atenció a la Família ha anat consolidant la intervenció amb els menors i això ha comportat que les escoles utilitzin cada vegada més el recurs terapèutic que ofereix l’AAF com a eina de prevenció. Valorem que l’enfonc des del model de treball sistèmic permet fer una intervenció integral familiar, això vol dir incloure en el procés terapèutic adults i menors i alhora obtenir millors resultats i amb més eficàcia en les intervencions amb els membres de les famílies.


55

Ens crida l’atenció que en els casos de violència de gènere, un dels motius que expressen les dones per mantenir la relació és per l’esperança de canvi, que no deixa de ser un condicionant que s’exposa en el cicle de la violència: augment de tensió, explosió i penediment. Això ens fa pensar que caldria incidir en la informació i el treball amb valors de gènere a les escoles i instituts. La coordinació amb la Unitat de Violència de Mossos d’Esquadra està més que consolidada i cada vegada més s’està fent un treball interdisciplinari entre els professionals dels diferents àmbits. La intervenció principal dels professionals de l’AAF és la Psicoteràpia. Altres funcions

són la coordinació amb la xarxa (SBAS, Mossos d’Esquadra, CSMA, CSMIJ CDIAP,CEIPS,

IES, EAPS, EAIA…), i treball grupal (grups psicoterapèutics de menors i adults).

Les intervencions que és realitzen des de l’AAF sovint visualitzen situacions de risc dels

menors, desenvocant la nostra intervenció en l’elaboració d’informes de derivació a

l’EAIA, elaborats conjuntament els SBAS. En alguns casos quan hi ha requeriment judicial

s’elaboren informes pels jutjats o fiscalia, així com assistència a judicis. També

s’elaboren altres informes de derivació o informació a d’altres serveis.


Amb les dades presentades en aquesta memòria queda evidenciat que la violència

intrafamiliar i la violència masclista concretament, és un fet que danya el funcionament

familiar, personal i social. En el 38% de les nostres intervencions es dóna algun tipus

de violència masclista.

Un any més la violència física continua essent molt elevada (62% del total dels casos

atesos).

Podem veure que la violència psicològica (100%), la més silenciada, és dóna en tots els

casos i segons la nostra experiència, avalada per estudis en aquest camps, indica que és

la que genera conseqüències més greus. La consciencia dels professionals de la xarxa en

l’àmbit de la violència masclista, ha facilitat el treball psicològic i emocional de les

persones que la pateixen (adults i infants).

Podem inferir que un dels aspectes més destacables alhora de mantenir relacions

cronificades en VIOLÈNCIA MASCLISTA seria l’esperança de canvi de l’agressor. En el

cicle de la violència es dóna la fase de calma o treva amorosa que fomenta l’esperança

de canvi de l’agressor. El reforç intermitent genera dependència en la relació i això

explica la dificultat de la dona per trencar la relació de maltractament.


56

Un altre factor important per continuar mantenint aquesta relació és el factor

econòmic. En molts casos la dona no manté una independència econòmica que

facilitaria poder trencar amb la relació.

Si aquests dos factors els acompanyem amb la responsabilitat que comporta la criança

dels fills, dificulten el trencament del cicle de la violència masclista.

DINÀMIQUES DIFICULTATS RELACIONALS.

Des de l’AAF considerem primordial la intervenció en totes aquestes dinàmiques de

dificultats relacionals pel seu caire preventiu de problemàtiques futures i de cares a no

cronificar aquestes dificultats. Una intervenció precoç pot evitar futures violències en el

si de la família. Del total d’intervencions realitzades durant el 2017 el 46,63% han estat

dirigides a aquest tipus de problemàtica familiar.

Com a últim punt a destacar, comentar l’alt índex d’assistència a les sessions

terapèutiques (77,06%), això suposa que 8 de cada 10 visites programades es porten a

terme. Podem inferir que tant les famílies com els professionals valoren de forma

positiva la intervenció realitzada per AAF.

Hem de seguir aprofundint en el treball de competències parentals i marentals, sense

oblidar en fer emergir les capacitats resilients dels nens i nenes que atenem, així com

les pròpies que tenen els adults.

En aquest sentit és cabdal mantenir un equip especialitzat en violència masclista, en

trauma infantil, trastorns del vincle i en dinàmiques disfuncionals familiars.

El vincle segur permet establir les bases per explorar el món amb confiança. Això pot

contribuir el fet d’anar formant un perfil de personalitat positiva, alt nivell d’autoestima

i adquirir habilitats d’afrontament davant de fets estressants. El nostre equip treballa

per aconseguir que les persones ateses puguin arribar a gaudir d’aquests estil de

vinculació que a més es tramet de generació en generació.


57

3.9.PROPOSTES DE FUTUR I MILLORA

Cal continuar treballant per la prevenció de futures violències, dinàmiques relacionals

disfuncionals, una bona salut mental i psicosocial.

Durant aquest any 2017 els professionals de l’Àrea hem pogut tenir el recurs de supervisió que valorem un suport necessari i imprescindible per la intervenció amb les famílies. La contaminació d’aspectes negatius és un fet que requereix de filtres que ajudin a minvar el desgast dels professionals, aquest espai també resulta útil per millorar aquells espais d’organització que sovint, també, queden contaminats per la emprenta que genera el treball en aquests àmbits.

Per tal que això pugui esdevenir una realitat cal continuar potenciant i millorant els

següents aspectes:

✓ Sensibilitzar els professionals que treballen amb infants i adolescents sobre les conseqüències de l’exposició dels menors a la violència. Sovint ens trobem que des de diferents sectors costa entendre com el trauma o les històries viscudes poden tenir repercussió tant a llarg com curt termini. Cal continuar mantenint les coordinacions amb els diferents equips que treballen amb infància i adolescència (Centre de Salut mental infanto juvenil (CSMIJ); pediatria; Equip d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de la família (EATAF); Equip d’Atenció a la infància i a la Adolescència (EAIA); Equip d’atenció psicopedagògica (EAP); Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP).

✓ Realitzar formació continuada en intervenció amb víctimes de violència, adults i

infants, trauma infantil i vinculació afectiva, apostant per la introducció de nous mètodes d’intervenció que científicament es van consolidant per la seva eficàcia. Caldria establir un pla formatiu específic al voltant de la temàtica de violència i trauma.

✓ Potenciar les jornades internes de treball (suport entre professionals) amb l’objectiu de consolidar i millorar els protocols d’intervenció, així com l’actualització en avaluació, diagnòstic i tractament amb la població que s’atén.

✓ Es fa necessari mantenir el treball i supervisió dels casos per a ser més eficaços en les intervencions. A més a més suposa un espai de cura i suport pel professional exposat a un treball altament tòxic (trauma vicari). Actualment els professionals de l’Àrea requeririen introduir espais d’intervisió, per atendre les necessitats dels professionals.


58

✓ Tot i l’esforç que els ajuntaments realitzen per disposar d’uns espais facilitadors per dur a terme aquest tipus d’intervenció, es detecten algunes mancances en aquest sentit, els espais no sempre són adequats a la tipologia de intervencions que estem fent tant en quan a espai físic com amb els materials dels que es disposa per atendre especialment a la població infantil.

✓ Cal tenir present que en la intervenció d’alguns casos amb dinàmiques molt

complexes es requereix la intervenció de terapeuta i coterapeuta.

✓ Apostar per la consolidació dels professionals de l’àrea. El principal valor amb què

treballem és l’humà i la permanència dels professionals es valora imprescindible per

donar una bona atenció. Hem de proporcionar espais de vinculació segura amb les

famílies i el canvi de professionals, que de vegades genera a l’administració, dificulta

aquest aspecte. Hi ha famílies que es retiren del procés terapèutic que realitzen quan

es donen canvis de professionals. És per tant molt important que l’administració

cuidi als seus professionals quan aquest treballen de manera eficaç.


59

4.MEMORIA PROGRAMA TREBALLADORES FAMILIARS ESPECIALITZADES EN INFÀNCIA 2017

4.1.INTRODUCCIÓ

El programa de treballadores familiars especialitzades en infància (TFI) s’emmarca dins l’Àrea d’Atenció a les Famílies del Consell Comarcal del Baix Empordà. D’una banda la vinculació amb aquesta àrea i d’ altra, les subvencions d’Institucions Públiques, com ara la Diputació de Girona, concretament, la subvenció del programa de Salut i Crisi permeten el disseny, la planificació i la implementació de les intervencions en els domicilis per part de les TFI. Una de les TFI va iniciar la seva tasca al 2001, ja amb l’objectiu de crear una especialització en la intervenció al domicili centrada en la infància i en aquests moment l’equip consta de 3 TFI a jornada complerta i una coordinadora que dona suport a aquelles necessitats tant organitzatives, recepció i valoració de casos, com de implementació de les intervencions.

A) TERRITORIALS DE TREBALL DE LES TFI:

✓ Sector I: Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Calonge.

✓ Sector II: Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras, Palafrugell, Torrent, Regencós, Begur.

✓ Sector III: La Bisbal d’Empordà, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, Corçà, Ullastret, Palau-Sator, La Pera, Rupià, Parlavà, Ultramort, Foixà, Pals, Torroella de Montgrí, Ullà, Fontanilles, Gualta, Serra de Daró, Gualta, Verges, Jafre, Colomers, Vilopriu, Garrigoles, La Tallada d’Empordà, Albons, Bellcaire d’Empordà.


60

Les d’hores dedicades a l’atenció de cada municipi responen al volum poblacional estadístic recollit a les bases de dades oficials (IDESCAT/INE).

4.2.OBJECTIUS DEL PROGRAMA TFI DE L’AAF L’objectiu del projecte és la prevenció primària amb famílies que presenten dificultats per exercir les funcions parentals degut a que, per situacions vitals, es troben en una situació de crisi que afecta la seva salut integral. La voluntat final és que la situació de les famílies no s’agreugi fins al punt d’arribar a una situació dalt risc social i/o ajudar-les a minvar el mateix. La intervenció de les TFI és ajudar i orientar a les famílies dins el context familiar, reforçant les seves habilitats parentals, per tal que els infants del nucli familiar puguin desenvolupar-se de forma adient. Les persones objecte d’atenció, a més dels menors, són tots els membres del sistema familiar que influeixin o tinguin responsabilitats sobre els/les menors. Les intervencions sempre estaran incloses dins els plans de millora de les famílies dels Serveis Bàsics Atenció Social (SBAS). L’acompanyament que realitzen les TFI se centra en:

1. Acompanyar en la criança. 2. Potenciar el vincle afectiu i el bons tractes. 3. Adequar els rols intrafamiliars. 4. Treballar hàbits personals i familiars.


61

5. Intervenir en l'establiment i el manteniment de límits i de normes. En les intervencions domiciliàries de les TFI es dibuixen els següents objectius específics:

o Acompanyar en els processos de cura dels menors. o Assolir una millor qualitat de vida de les persones ateses, sobretot emocionalment

(família i menors). o Orientar i afavorir la participació i l’autonomia dels membres de la família. o Incidir en la millora de les habilitats i capacitats parentals.

Els principals criteris d’accés al programa de TFI són els següents:

✓ Adolescents embarassades o dones embarassades amb dificultats en les competències parentals.

✓ Pares i/o mares i/o cuidadors/es amb dificultats a nivell d'habilitats i/o capacitats parentals.

✓ Famílies amb menors de 0 a 18 anys amb dificultats conductuals, cognitives i/o emocionals i/o de relació i, en especial incidència amb famílies amb menors de 0 a 3 anys.

✓ Famílies on hi ha violència de gènere o n’hi ha hagut, sempre i quan l’agressor no hi convisqui.

Tanmateix, cal tenir present que les famílies susceptibles de ser derivades al present programa són totes aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat amb menors a càrrec. Els factors de vulnerabilitat que destaquem són els següents:

o Sobreprotecció extrema. o Presència de variables de risc psicosocial. o Presència en la mare/pare/cuidador/a de símptomes depressius o altres diagnòstics

psiquiàtrics severs. o Presència o sospita de violència domèstica i/o de gènere. o Insuficient suport familiar i/o social, aïllament social. o Ús i abús de substàncies, alcohol i drogues en un o ambdós progenitors/cuidadors/es. o Conflictes en la parentalitat. o Mares adolescents i primera joventut amb dificultats. o Mares i pares o cuidador/a primari/a en risc vital. o Retard en el desenvolupament psicomotriu del menor que provoca malestar en la

dinàmica familiar. o Simptomatologia positiva o negativa del menor (agressivitat/hiperactivitat o

depressió/aïllament). o Sobrecàrrega de rols.

Se sap que les funcions parentals són molt importants en el desenvolupament integral dels fills/es, sobretot en edats primerenques. És per això, que el treball del programa d’atenció domiciliària de les TFI pretén guiar i donar suport als pares i mares en la millora de les seves


62

competències parentals, centrant-se en el desenvolupament integral dels i les menors i en la satisfacció de les seves necessitats bàsiques. Entenem per necessitats bàsiques les següents:

➢ Necessitats fisiològiques:

− Existir i mantenir-se viu i amb bona salut

− Rebre aliments en quantitat i qualitat suficients

− Viure en condicions i higiene adequades

− Estar protegit dels perills reals que poden amenaçar la integritat

− Disposar d’assistència mèdica

− Viure en un ambient que permeti una activitat física sana

➢ Necessitats fonamentals associades amb el desenvolupament psicosocial de l’infant:

− Llaços afectius segurs i continus o d’aferrament segur

− Esferes afectives de bon tracte:

− La necessitat de vincles

− La necessitat d’acceptació

− La necessitat de ser important per algú altre

− La necessitat de permanència

➢ Necessitats cognitives i intel·lectuals:

− Necessitat d’estimulació

− Necessitat d’experimentació

− Necessitat de reforç

➢ Necessitats socials:

− Necessitat de comunicació

− Necessitat de consideració

− Necessitat d’estructures i d’un model educatiu adequat

− Necessitat de valors El repte de la funció parental implica poder satisfer les múltiples necessitats dels fills i filles (alimentació, cura corporal, protecció, necessitats cognitives, emocionals, socioculturals...). Com que aquestes necessitats són evolutives, els pares i mares han de disposar d’una plasticitat estructural que els permeti adaptar-se als canvis de les necessitats dels seus fills i filles. És evident que no és el mateix atendre a un bebè que a un/a adolescent. Per considerar una parentalitat competent cal assegurar els següents objectius:

− Aportació nutritiva, d’afecte, de cures i estimulació

− Aportació educativa:

• Afecte

• Comunicació


63

• Suport en els processos de desenvolupament i les exigències de maduresa

• Control

− Aportació socialitzadora

− Aportació protectora

− Promoció de la resiliència Els components de la parentalitat social són:

− Les capacitats parentals fonamentals:

− La capacitat d’aferrament: la necessitat vital dels nens/es d’aferrar-se als seus pares i la capacitat d’aquests de vincular-se amb els seus fills/es

− L’empatia

− Les habilitats parentals:

− Els models de criança

− Les habilitats per participar en xarxes socials i utilitzar els recursos comunitaris El programa d’atenció domiciliària de les TFI fomenta els vincles afectius segurs i les capacitats d’autoregulació, que són aspectes claus per promoure una bona resiliència bon desenvolupament integral, tot i l’adversitat (Osofsky i Thompson, 2000). Aquestes capacitats depenen de la qualitat de la relació entre els pares/mares i fills/es, per tant el treball de les habilitats i capacitats parentals és fonamental. Els nens i nenes amb bones capacitats d’autoregulació, saben controlar la seva atenció de manera flexible, els seus impulsos, controlen o modulen les emocions segons les situacions, saben suprimir o iniciar una activitat d’acord a les demandes afectives i socials, toleren la frustració en petites dosis i saben retardar l’obtenció de gratificacions. Tanmateix, els infants amb vincle segur tenen un bon desenvolupament del jo, presenten una major capacitat per establir relacions saludables amb els demés i s’enfronten als reptes de la vida amb una base de seguretat i confiança en sí mateixos i en els demés (Rodrigo et al., 2008; Trenado, Pons-Salvador i Cerezo, 2009). Ambdós tipus de capacitats incrementen la resiliència dels nens/es que viuen en situacions adverses i, els protegeix de presentar futurs problemes de comportament i problemes emocionals. Diversos estudis coincideixen en puntualitzar que aquells nens/es que neixen i viuen en famílies que presenten algun grau de vulnerabilitat psicosocial, tenen major risc de presentar problemes de salut, dificultats emocionals i conductuals, incrementant el risc que els menors experimentin accidents, malalties, desnutrició, endarreriment en el desenvolupament, abús infantil i negligències (Australian Institute of Health and Welfare, 1995; Ministerio de Salud de Chile Crece Contigo, 2008). D’aquí la importància d’intervenir amb aquestes famílies vulnerables, el més aviat possible, doncs la relació família-fills/es positiva i la qualitat dels vincles durant els primers anys de vida del menor són fonamentals i, fins i tot, són el millor predictor del seu desenvolupament futur (Luengo y González, 2003; Pianta, Egeland y Hyatt, 1986). Històricament, les intervencions domiciliàries es van dissenyar principalment per prevenir maltractaments i negligències infantils, actualment inclouen la promoció del desenvolupament infantil i la salut general, competències parentals, educació sobre el desenvolupament infantil, vinculació, reducció de l’estrès, activació de recursos disponibles, seguretat domèstica, salut


64

materna i nutrició infantil. Segons la literatura, les intervencions domiciliàries han resultat exitoses en quant al suport i la contenció emocional que les TFI aporten a les famílies en situacions de vulnerabilitat. En termes generals, els programes més efectius són aquells que comencen en l’embaràs, tenen una durada extensa, generalment més d’un any, els que compten amb personal especialitzat i els que es focalitzen en la construcció d’una relació de confiança i en modelar la interacció mare-fill/a (Olds D, Robinson J, Pettitt L, Luckey D, Holmberg J, Ng R, et al.. Effects of Home-visiting by paraprofessionals and by nurses: age 4 follow-up. Results of a randomized trial. Pediatrics 2004; 114(6): 1560-1569).

4.3.POBLACIÓ DIANA

✓ Dones embarassades amb dificultats en les competències parentals. ✓ Pares, mares, cuidadors i cuidadores amb dificultats en les habilitats i/o capacitats

parentals. ✓ Famílies amb menors de 0 a 18 anys amb dificultats conductuals, cognitives, emocionals

i/o de relació i, en especial incidència amb famílies amb menors de 0 a 3 anys.

4.4 METODOLOGIA DE TREBALL EN EL DOMICILI

La metodologia d’intervenció està basada en accions realitzades en l’àmbit natural de la família, o sigui el seu domicili o espais habituals on realitzen les seves dinàmiques. Directament relacionades amb l’organització estructural de l’equip, es duen a terme:

✓ Reunions setmanal de l’equip de TFI ✓ Reunions mensuals de coordinació amb els l’SBAS de referència de cada Sector ✓ Registre diari de les visites a domicili realitzades en la jornada laboral ✓ Formalització i revisió de documents ✓ Formació

Al llarg de l’any 2017 sovint hem rebut demandes de treball molt vinculades a l’observació de les famílies. Aquest objectiu l’entenem i creiem que és part de la feina de la TFI, sempre que es trobi vinculat a un pla de treball d’acompanyament i creixement de les famílies. En conseqüència aquesta figura no té com a objectiu la observació amb l’objectiu de passar informació a altres serveis i menys el control; sinó una eina de treball per la millora de les dinàmiques familiars i per poder exercir una bona funció parental.

L’observació és part del treball per tal de valorar si realment els objectius prèviament definits es corresponen a la necessitat observada. Aquesta observació ha de poder ser retornada als SBAS per tal que disposin de informació més real i perquè es vagi redefinim els objectius de treball de la mateixa TFI, sempre en benefici dels menors.


65

La intervenció de les TFI s’iniciarà amb 4 visites on s’observarà les dinàmiques vinculars i l’adequació dels objectius plantejats. Seguidament realitzarà una reunió amb el referent de l’SBAS per concretar la derivació, valorar la viabilitat i perfilar la proposta del pla d’intervenció.

Alguns dels motius que poden fer inviable el treball en el domicili serien:

✓ Presència de violència (violència de gènere i/o maltractament infantil) que no permeti treball en condicions segures.

✓ Necessitats bàsiques no cobertes que no permeten a la família focalitzar-se en les necessitats de criança.

✓ Condicions d’insalubritat al domicili (ex: Diògenes, excés d’animals sense controls veterinaris, etc.)

✓ Necessitat de prioritzar un recurs més adequat com ara Salut Mental (casos on s’observa que l’adult de referència no connecta amb les necessitats de treball per una afectació en termes de Salut Mental i/o física).

✓ Manca d’una persona adulta referent amb qui dur a terme el treball al domicili.

✓ Manca de capacitats parentals que impossibilitin un treball en les relacions paternofilials.

✓ Moment de cicle vital que impossibiliti aquest tipus de treball o necessitats prioritàries que impossibiliten un bon aprofitament de la intervenció.

4.5.PRESENTACIÓ DE DADES

En aquest apartat es presenten les dades de les famílies ateses en els domicilis al llarg de l’any 2017. 4.5.1.Número de famílies ateses

TOTAL FAMÍLIES ATESES 2017 = 97

Al llarg de l’any 2017 s’ha intervingut amb 97 famílies. L’històric de famílies ateses ens mostra un augment progressiu any darrera any en el número d’intervencions que realitzen les TFI.


66

POBLACIÓ Número de derivacions noves i

acceptades

Número de famílies en seguiment

(any anterior 2016)

Total famílies ateses

Derivacions no acceptades

SEC

TOR

I

Calonge – St. Antoni 8 4 12 0

St. Feliu de Guíxols 6 8 14 0

Sta. Cristina d’Aro 1 0 1 0

Castell – Platja d’Aro 6 5 11 0

SEC

TOR

II

Palamós 2 9 11 2

Palafrugell 7 8 15 0

Begur 1 2 3 0

Mont-ras 0 0 0 0

SETO

R II

I

La Bisbal 2 8 10 0

Torroella – L’Estartit 3 7 10 0

Pals Verges i petits municipis

5 5 10 0

TOTAL 41 56 97 2


67

2014 2015 2016 2017

FAMILIES 50 89 90 97

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2014 2015 2016 2017

50

89 9097

FAMÍLIES TF


68

De les 97 famílies ateses durant l’any 2017, a 31 de desembre, 50 resten actives i 47 s’ha finalitzat el treball familiar.

EN SEGUIMENT 2017

FINALITZACIÓ DEL PROCÉS

Total

EVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL DE LES FAMÍLIES

50 (48,5%) 47 (51,5%) 97

8

6

1

6

2

7

1

0

2

3

5

4

8

0

5

9

8

2

0

8

7

5

12

14

1

11

11

15

3

0

10

10

10

0

0

0

0

2

0

0

0

0

0

0

0 2 4 6 8 10 12 14 16

Calonge – St. Antoni

St. Feliu de Guíxols

Sta. Cristina d’Aro

Castell – Platja d’Aro

Palamós

Palafrugell

Begur

Mont-ras

La Bisbal

Torroella – L’Estartit

Pals Verges i petits municipis

Derivacions no acceptades Total famílies ateses

Número de famílies en seguiment (any anterior 2016) Número de derivacions noves i acceptades


69

4.5.2. Motiu de tancament dels casos Al llarg del 2017 es finalitzen la intervenció amb 47 famílies, 16 per assoliment d’objectius, 1 per absentisme, 5 han abandonat el treball per motius laborals, 12 no estaven interessades, 12 van deixar la intervenció per un canvi de residència familiar i 1 família es va deixar d’intervenir degut a que es van donar situacions incompatibles amb les funcions de la TFI.

Assoliment d'objectius

Absentisme

No els interessa

Incompatibilitat amb el treball

canvi de lloc de residència

incompatibilitat idiomàtica

altres

total

Motiu de Tancament de

casos 16 1 12 5 12 0 1

47

EN SEGUIMENT 201648%

FINALITZACIÓ DEL PROCÉS

52%

EVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL DE LES FAMÍLIES


70

4.5.3. Tipologia d’intervenció realitzada Amb les famílies s’han realitzat intervencions que anaven encaminades a totes les àrees psicoeducatives de les dinàmiques familiars, pel que el nombre de intervencions en els diferents objectius són molt homogènies.

TIPUS D'INTERVENCIÓ TOTAL

VINCLE AFECTIU 78

LIMITS I NORMES 75

HABITS EDUCATIUS 68

ROLS INTRAFAMILIARS 63

BONS TRACTES 61

SUPORT A LA CRIANÇA 62

ALTRES 22

16

1

12

5

12

0 1

47

05

101520253035404550

Motiu de Tancament de casos


71

4.5.4. Nombre de menors atesos Al llarg del 2017 han estat derivats 177 menors al programa de TFI. D’aquests, 177 menors d’edat, 94 són nens i 83 nenes. En el següent gràfic s’observa que el gruix de les intervencions van dirigides a la petita infància, entre els 0 i els 3 anys d’edat, seguidament els menors entre 7 i 12 anys d’edat. Les famílies totals han estat 97, cal fer esment que encara que hi hagi un menor identificat amb més problemàtica, s’atén a tota la família, pel que els germans d’aquest també es beneficien de la intervenció.

18%

18%

16%15%

14%

14%

5%

TOTAL

VINCLE AFECTIU

LIMTS I NORMES

HABITS EDUCATIUS

ROLS INTRAFAMILIARS

BONS TRACTES

SUPORT A LA CRIANÇA

ALTRES

64 (36,15%)

38 (21,37%)

50 (28,25%)

19 (10,73%)

6 (3,39%)

0

10

20

30

40

50

60

70

0-3 ANYS 4-6 ANYS 7-12 ANYS 13-16 ANYS 17-18 ANYS

NÚMERO DE MENORS ATESOS PER FRANGES D’EDAT


72

NÚMERO DE MENORS ATESOS PER FRANGES D’EDAT

0-3 ANYS 64

4-6 ANYS 38

7-12 ANYS 50

13-16 ANYS 19

17-18 ANYS 6

4.5.5. Procedència geogràfica de les famílies ateses Aquesta dada ens mostra que, majoritàriament, el nostre treball s’ha realitzat amb famílies d’origen europeu (inclou les famílies autòctones), a continuació trobem un gruix de població africana i, finalment un grup de famílies americanes (principalment de Sud-Amèrica). Volem destacar que la intervenció amb famílies africanes s’ha donat en el primer estadi del cicle vital familiar, on només tenen un fill en la primera franja d’edat de 0 a 3 anys.

PROCEDÈNCIA DE LES PERSONES ATESES TOTAL PERSONES

ATESES PAISOS EUROPEUS PAISOS AFRICA PAISOS AMÈRICA

333 DONES 49 32 18

HOMES 29 25 3

MENORS 11 53 13

TOTAL 189 110 34


73

Països Europa Països Àfrica Països Amèrica

56,76% (189) 33,03% (110) 10,2% (34)

DONES HOMES MENORS

PAISOS EUROPEUS 47 31 101

PAISOS AFRICA 31 21 60

PAISOS AMÈRICA 18 5 13

0

20

40

60

80

100

120

57%33%

10%

PROCEDÈNCIA DE LES PERSONES ATESES

Països Europa

Països Àfrica

Països Amèrica


74

La major franja de procedència de les persones i famílies que hem atès corresponen a una procedència europea, seguidament països d’Àfrica i per últim països d’Amèrica.

4.5.6.Tipologia de família

La tipologia de famílies ateses al llarg del 2017 pel programa de TFI és diversa, no obstant, la majoria són famílies nuclears i monomarentals per separació. En el següent gràfic es pot observar la distribució de tipologies familiars. Dels 26 casos de famílies separades, 20 famílies, els menors mantenen relació amb el progenitor no custodi.

TIPOLOGIA FAMÍLIES ATESES

Monomarental 8

Monoparental 1

Monomarental per separació 26

Monoparental per separació 0

Monomarental més família extensa 0

Monoparental més família extensa 0

Monomarental més família extensa per separació

6

Monoparental més família extensa per separació

1

Família nuclear 35

Família nuclear més família extensa 1

Família extensa 3

Família reconstituïda 6

Relació progenitor no custodi 20


75

4.5.7. Tipologia de dificultat present en les mares i pares atesos

DIFICULTATS CASOS MARES

CASOS PARES

DIFICULTATS CAPACITAT EMPÀTICA 50 14

DIFICULTATS CONTROL IMPULSOS 28 7

DIFICULTATS ACCEPTACIÓ RESPONSABILITAT FILLS/ES

51 17

PRESÈNCIA MALALTIA MENTAL 6 0

DIFICULTATS XARXA SOCIAL 59 2

DIFICULTATS VINCULACIÓ 59 17

8

1

26

0

0

0

6

1

35

1

3

6

20

0 10 20 30 40

MONOMARENTAL

MONOPARENTAL

MONOMARENTAL PER SEPARACIÓ

MONOPARENTAL PER SEPARACIÓ

MONOMARENTAL MÉS FAMÍLIA EXTENSA

MONOPARENTAL MÉS FAMÍLIA EXTENSA

MONOMARENTAL MÉS FAMÍLIA EXTENSA …

MONOPARENTAL MÉS FAMÍLIA EXTENSA PER …

FAMÍLIA NUCLEAR

FAMÍLIA NUCLEAR MÉS FAMÍLIA EXTENSA

FAMÍLIA EXTENSA

FAMÍLIA RECONSTITUÏDA

RELACIÓ PROGENITOR NO CUSTODI


76

La dificultat més present es troba en l’acceptació de les responsabilitats que comporta el rol de mare/pare. D’altra banda podem destacar la dificultat en la manca d’acceptació de les responsabilitats que comporta la criança; aquesta dada es pot donar per manca de coneixement del que implica les necessitats d’un menor o per característiques personals, on es donin situacions traumàtiques que provoquen prioritzar necessitats personals abans que les dels fills. En relació a les dificultats que presenten en els seus rols pares i mares o cuidadors cal esmentar que s’ha intervingut amb més mares. Pel que fa a les mares cal destacar el 48,76% de manca de vinculació segura, mentre que amb els pares només ens ho trobem en un 7,56%; tot i que cal especificar que els pares participen en els plans de treball de manera molt minoritària. També podem destacar la manca de capacitat empàtica en algunes mares, concretament un 37,7% en front d’un 5,94% dels pares, al igual que la dada anterior són les mares les que participen en els plans de treball. De la mateixa manera ens trobem un 38,64% de mares sense xarxa social enfront d’un 4,8% de pares.

0

10

20

30

40

50

60

MANCACAPACITATEMPÀTICA

MANCACONTROLIMPULSOS

MANCAACCEPTACIÓ

RESPONSABILITAT FILLS/ES

PRESÈNCIAMALALTIAMENTAL

MANCAXARXASOCIAL

DIFICULTATSVINCULACIÓ

Casos MARES 50 28 51 6 46 59

Casos PARES 14 7 17 0 2 17

50

28

51

6

46

59

14

7

17

02

17

TIPOLOGIA DIFICULTATS MARES/PARES


77

4.5.8. Model de criança present en les famílies ateses El model de criança fa referència al model educatiu que els pares exerceixen per educar els seus fills. Diferents estudis han establert dues dimensions vinculades a l’estil de criança:

• control i disciplina;

• afecte i resposta a les necessitats del nen.

Del creuament d’aquestes dues dimensions sorgeixen 4 estils diferenciats de possible criança:

• DEMOCRÀTIC: Es caracteritzen per un alt nivell de comunicació, d’afecte, de control i

exigències de maduresa. Són pares afectuosos i reforcen positivament per evitar els

càstigs.

• AUTORITARI: Es caracteritzen per un alt nivell de control i exigències de maduresa i un

baix nivell de comunicació i d’afecte explícit.

• PERMISSIU: Es caracteritzen per un grau baix en el control i en les exigències de

maduresa, però molt alt en la comunicació i en l’afecte.

• INDIFERENT: Es caracteritza per una manca de normes i d’afecte i relativa indiferència

vers les conductes del nen i també una escassa intensitat de sentiment de pertinença

(Palacios i Moreno, 1994).

En el següent gràfic s’observa la distribució de models de criança diferenciant entre pare i mare. Els models permissius i autoritaris són els que més es reprodueixen i com en els gràfics anteriors és dona més aquesta dada amb mares, ja que són les que més participen en les intervencions.

MODEL DE CRIANÇA MARES PARES

Democràtic 0 0

Autoritari 14 5

Permissiu 49 11

Indiferent 21 6


78

4.5.9. Dificultats en la intervenció En quant a les dificultats en les intervencions de les TFI en els domicilis, destaquem l’idioma com a major obstacle per a desenvolupar la tasca adequadament. També podem destacar la inconstància de les famílies, aspecte que fa referència a les dinàmiques de compromís que estableixen amb els serveis. També cal tenir en compte que les famílies amb que es treballa presenten una estructura desorganitzada que genera que presentin unes prioritats i valors molt diferents dels de la majoria de la societat.

Motiu Casos

Idioma 19

Incompatibilitat horària 2

Inconstància 15

Altres 11

0

10

20

30

40

50

60

DEMOCRÀTIC AUTORITARI PERMISSIU INDIFERENT

MARES 5 23 53 16

PARES 3 10 11 4

5

23

53

16

3 10 11 4

MODEL DE CRIANÇA DE LES FAMÍLIES ATESES


79

SUPORT SOCIAL

NO 31

FAMÍLIA 46

XARXA SOCIAL 20

Idioma19

Incompatibilitat horària

2

Inconstància15

Altres11

DIFICULTATS EN LA INTERVENCIÓ


80

Majoritàriament les famílies ateses tenen suport familiar, tot i que podem considerar elevat el 31,9% de famílies que no en tenen i que per tant complica la seva situació.

4.6.ANÀLISI DE DADES I CONCLUSIONS DEL PROGRAMA DE LES TFI La tasca realitzada per les TFI ha anat consolidant-se gràcies al treball realitzat per les mateixes TFI, alhora que els diferents serveis amb qui treballen han cregut en el mateix, aportant les derivacions que han fet possible aquesta tasca. També hem d’esmentar que les mateixes famílies que el reben, en la seva majoria fan una bona valoració del servei. Cal també esmentar que aquest creixement ha estat possible a l’impuls que des del DIPSALUT a través del projecte de Salut i Crisi, que ha permès l’augment de personal en aquesta àrea, concretament dos TFI més, ara l’equip TFI està composat per 3 TFI i una psicòloga que coordina les seves tasques. Cal fer incís en que l’ampliació d’aquest equip ha permès als diferents Ajuntaments augmentar el nombre de derivacions respecte d’altres anys. Les incorporacions de professionals, la reestructuració i reorganització del projecte inicial, ha permès doncs ampliar la capacitat d’atenció a famílies amb menors a càrrec i que es troben en situacions de vulnerabilitat. El fet de dividir el territori en sectors permet una relació més fluïda i una coordinació més productiva entre els SBAS i les TFI. Aquesta nova distribució ha permès abastar major població susceptible de rebre intervencions destinades a millorar les capacitats i les habilitats de l’adult de referència i millorar la qualitat de vida dels menors atesos en situacions de vulnerabilitat. El treball realitzat per part de les TFI amb les diferents famílies derivades ha permès l’assoliment dels objectius plantejats i en conseqüència un tancament elevat de casos, per tant es pot inferir un èxit en la tasca preventiva i del projecte.

31,9%/31

47,42/46

20,6%/20

0 10 20 30 40 50

NO

FAMÍLIA

XARXA SOCIAL

SUPORT SOCIAL

Títu

lo d

el e

je


81

Observem per les dades recollides, que les dificultats més presents i que han estat el principal motiu d’intervenció realitzada per part de les TFI al 2017 han estat en primer lloc: vincle afectiu, , en segon lloc normes i límits, en tercer lloc hàbits educatius, seguit de rols intrafamiliars. La franja majoritàriament de menors atesos es de 0-3 anys (64 menors). Cal tenir en compte que aquestes dades parlen de tots els menors que es troben al domicili, no només dels que han propiciat la intervenció. Tots els menors de les famílies es beneficien de les intervencions realitzades per la TFI En segon lloc destaca la franja compresa entre els 7-12 anys (50menors). Podem constatar que resulta més fàcil detectar les dificultats dels menors quan aquest ja estan escolaritzats. Tot i que hem de ressaltar la importància de la detecció en la franja d’edat de 0-3 anys, ja que com més avançada és l’edat de intervenció més eficaç i efectiva és torna la intervenció per a la millora del benestar de l0’infant que anirà creixent sense tantes dificultats. Pel que fa a la procedència dels progenitors en termes geogràfics, destaca la franja Europea com a principal país d’origen. Seguidament trobem els progenitors de procedència Africana i, finalment, d’Amèrica. Cal esmentar que la intervenció queda condicionada per l’origen, cultura i religió de les famílies, essent de vegades difícil l’acceptació d’aquesta intervenció per creences que els allunyen del model social que aquí tenim. De les diferents tipologies de família de famílies la més present ha estat la nuclear, és a dir, pare-mare i fills (model tradicional de família), seguida de la monomarental per separació. Cal esmentar que les nuclears solen ser famílies d’origen estranger. En relació a les dificultats que presenten en els seus rols pares i mares les majors dificultats és donen en l’estil de vinculació, capacitat empàtica i manca de xarxa social. Quan observem els models de criança veiem que el més present en les dones és el permissiu i el menys present el democràtic. Pel que fa als homes l’autoritari i el permissiu són els més presents i el menys present el democràtic.

4.7.PROPOSTES DE FUTUR i MILLORA La tasca a domicili de la Treballadora familiar d’infància requereix d’una formació específica en el desenvolupament infantil i el treball amb famílies, tenir les eines i recursos professionals adequats per treballar a domicili un reforçament de les habilitats parentals necessàries per acompanyar els fills i filles amb coherència i respecte.

En aquest punt caldria la necessitat d’un reconeixement d’especialitat de la treballadora familiar infantil la qual ha de tenir uns coneixements molt específics sobre el món de la infància i la família i que ajudi a diferenciar-la d’altres treballadores familiars. Les intervencions domiciliàries de la TfI s’orienten específicament en acompanyar i contribuir en l’assoliment d’un funcionament


82

familiar sa, donant suport a la criança, potenciant el vincle afectiu i els bons tractes, adequant els rols intrafamiliars, treballant hàbits personals i familiars, així com intervenint en l’establiment i manteniment de límits i normes en els processos de cura dels menors.

Per tant, la metodologia d’intervenció parteix d’una acurada observació que detecti els factors de vulnerabilitat que afectin al menor i la família, l’elaboració d’un pla de treball específic per cada família on tots els membres es sentin en tot moment part activa i protagonistes del procés d’aprenentatge i un posterior tancament progressiu en funció de les necessitats i temps de cada família. Aquesta metodologia fa imprescindible una formació continuada que aporti a aquests/es professionals eines i recursos per anar adaptant la seva tasca als canvis socials i familiars que s’esdevenen.

De la mateixa manera, tot professional que treballa amb infància ha de disposar de material físic adequat per facilitar l’assoliment dels objectius que es marquen en cada pla de treball. En aquest sentit seria interessant poder disposar d’un petit pressupost de butxaca per cobrir petites necessitats materials del moment.

Fins al moment, totes les derivacions que s’han realitzat han pogut ser assumides per les tres treballadores familiars d’infància. En aquests moments hem iniciat llista d’espera ja que estan arribant més demandes de les que es poden assumir.


83

5.MEMÒRIA ESPAI NADÓ I FAMÍLIA 2017

5.1.Introducció L’Espai Nadó i Família és una espai de trobada adreçat a la petita infància i família, que vol incidir en la qualitat de vida dels nens i nenes menors de 3 anys, i que alhora ofereix suport a les famílies com a primeres educadores dels seus fills i filles. S’ofereix un acompanyament professional i responsable en cada etapa de la criança per créixer de forma saludable, prendre decisions conscients i cuidar-se respectuosament assegurant així el benestar de la nova família. S’emfatitzarà el treball en xarxa. Les famílies poden venir per pròpia iniciativa però també derivades per altres entitats que treballen amb famílies, mares i fills: Serveis Socials d’Atenció Primària, Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), i d’altres entitats d’intervenció social. L’objectiu és que sigui un servei municipal que arribi a tota la població, que les diferents famílies s’interrelacionin i s’acompanyin, sigui quina sigui la seva procedència o característiques socials.

5.2.Objectius Els objectius principals d’aquest servei per la petita infància són:

- Dur a terme una tasca preventiva, formativa i de suport a les famílies amb infants petits, i facilitar-los que incrementin i millorin les relacions maternes i paternes i d'aquesta forma optimitzin l'atenció i educació vers els seus fills i filles.

- Generar un espai de trobada, confiança i seguretat per tota la població on cada família pugui desenvolupar les seves potencialitats afectives i socials, les seves habilitats marentals i parentals amb una companyia professional i respectuosa.

5.3.Anàlisi de dades

Via d’accés al l’Espai Nadó: Les famílies ateses des d’aquest espai han vingut per compte propi (16 famílies), segurament el fet de l’existència del programa ja fa un any, ha provocat que les mateixes famílies que han assistit en fessin difusió. D’altra banda des del Cap han derivat 15 famílies i des de SBAS 9, aquest aspecte s’ha donat ja que al anar-se consensuant el projecte, aquest es sent com a més segur des de les institucions i això permet que augmentin les derivacions a l’espai.

Iniciativa pròpia Salut (CAP La Bisbal) SBAS La Bisbal

16 15 9


84

Edats dels menors atesos a l’Espai Nadó i participació de les famílies: Les principals franges d’edat d’aquest menors han estat la de 1 mes i 7 mesos, l’assistència al servei disminueix amb la reincorporació de la mare al món laboral. La mitjana de participació de les famílies és de 20 sessions.

1958%8

24%

618%

Iniciativa pròpia

Salut (CAP La Bisbal)

SBAS La Bisbal

Mesos D’EDAT

Nombre de

menors

1 5

2 4

3 6

4 7

5 6

6 4

7 3

8 2

9 1

10 2


85

Tipologia de les famílies:

TIPOLOGIA DE LES FAMÍLIES NOMBRE FAMÍLIES

Famílies monomarentals o monoparentals 4

Famílies monomarentals o monoparentals per separació 5

Famílies monomarentals o monoparentals més família extensa 2

Famílies nuclears 20

Família reconstituïda 2

2

3

5

6

3

4

3

3

2

2

0 1 2 3 4 5 6 7

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Nombre de menors

Famíliesmonomarentals

omonoparentals


omonoparentalsper separació


omonoparentals

més famíliaextensa

Famíliesnuclears

Famíliareconstituïda

4 5

2

20

2

TIPOLOGIA DE FAMÍLIES


86

La major part de famílies assistents a aquest espai són les famílies nuclears, aquest aspecte pot estar motivat pel fet que disposen de més recolzament de la xarxa familiar, aspecte que els facilita disposar de temps per tenir cura de la seva marentalitat i/o parentalitat.

PARES MARES TOTAL PARTICIPANTS

8 33 41

5.4.CONCLUSIONS DE L’ESPAI NADÓ L’Espai Nadó i Família ha acollit al llarg d’aquests mesos un total d’unes 33 famílies residents a la Bisbal d’Empordà i rodalies amb una mitjana de participació al servei d’uns 15 nadons setmanals amb la companyia del seu adult de referència. S’han realitzat 42 trobades de 2 hores cadascuna al llarg de l’any. S’ha evidenciat la necessitat del recurs dins el marc de la salut materno-infantil i familiar degut a l’alta demanda de participació i llista d’espera per entrar a l’espai. La valoració del recurs és molt positiva tant per part de l’educadora social i la TFI que han coordinat l’Espai Nadó com per part de les famílies participants remarcant la correcta coordinació i treball conjunt amb l’àrea d’educació de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i amb la direcció de la Llar municipal El tren Petit de la Bisbal d’Empordà que ha cedit l’espai per dur a terme les trobades i activitats.

PARES8

19%

MARES33

81%

GÈNERE DELS PARTICIPANTS


87

5.5.PROPOSTES DE FUTUR I MILLORA Pel que fa a l’Espai Nadó i Família valorem que el servei ha tingut molt bona acollida i consolidació al llarg d’aquest segon any. També valorem molta participació de famílies les quals han pogut compartir experiències, moments, dubtes, qüestionaments, reflexions i, gaudir conjuntament amb els seus fills i filles. També ha estat una oportunitat per treballar coordinadament amb diverses institucions apostant per una mirada conjunta cap a la petita infància, sovint oblidada. Les necessitats de les famílies amb petita infància són específiques per tant requereixen de recursos especialitzats per a donar-hi resposta. Els espais nadó i familiars donen resposta a necessitats d’aquestes famílies d’una forma propera, sensible, curosa i respectuosa essent un recurs preventiu i educatiu. Per aquest motiu és important poder garantir la permanència de l’Espai Nadó i Família ja que valorem la petita infància com una etapa fonamental per tant requereix oferir un projecte integral on l’infant i la família trobin un espai amb experiències educatives de qualitat. L’espai Nadó i Família necessita molta dedicació en la preparació de l’espai i acollida de les famílies, selecció de materials didàctics elaborats i preparació d’activitats adequades, per tant com a proposta de futur i millora hi hauria un increment de temps de la professional que dur a terme el servei per seguir oferint un lloc de referència de qualitat per les famílies de la zona. Alhora també poder expandir aquest espai a altres municipis que no en disposen.

C. dels Tarongers, 12 (Can Salamó) · 17100 LA BISBAL D’EMPORDÀ Tel. 972 64 23 10 – Fax 972 64 10 03 – A/e: [email protected]

MEMÒRIA 2017 - baixemporda.cat · MEMÒRIA 2017 DE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LA AMÍLIA Àrea de...

Documents

Transcript of MEMÒRIA 2017 - baixemporda.cat · MEMÒRIA 2017 DE L’ÀREA D’ATENCIÓ A LA AMÍLIA Àrea de...