Memòria del PE Catàleg de Masies - PEDRET I MARZÀ-2010 ... · DEL CATÀLEG DE MASIES DEL...

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES DEL MUNICIPI DE PEDRET I MARZÀ

DOCUMENT PER APROVACIÓ INICIAL

Ajuntament de Pedret i Marzà C/ Mar, 2 17493 PEDRET I MARZÀ

Lluís Gratacós i Soler Eugènia Poch i Gardella Arquitectes St. Joan Baptista, 35A 17600 Figueres Tel.: 972.510.320 Fax.: 972.678.501 [email protected]

MEMÒRIA Figueres, juliol de 2010

- 2 -

ESTUDIGRATACOS ARQUITECTURA I URBANISME

C/Sant Joan Baptista, 35-A 17600 Figueres Tel: 972.510.320 Fax: 972.678.501 [email protected]

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA......................................................................................................- 4 - 1.1 OBJECTIU .............................................................................................................................. - 4 - 1.2 PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ.................................................................................................... - 4 - 1.3 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT......................................................................................... - 4 - 1.4 ANTECEDENTS ..................................................................................................................... - 4 - 1.5 ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL I PLANEJAMENT GENERAL ..................................................... - 5 - 1.6 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI................................................................................ - 9 - 1.7 ENTORN SOCIO-ECONÒMIC.............................................................................................. - 11 - 1.8 ELS MASOS EN EL TERRITORI........................................................................................... - 12 - 1.9 TIPOLOGIA DELS MASOS................................................................................................... - 13 - 1.10 PROPOSTA D’ACTUACIÓ.................................................................................................... - 14 - 1.11 SISTEMA DE GESTIÓ .......................................................................................................... - 15 - 1.12 PLA D’ETAPES I VIGÈNCIA ................................................................................................. - 15 - 2 NORMATIVA ........................................................................................................................- 17 - 2.1 CAPÍTOL I.- NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA.................................................................. - 17 - 2.2 CAPÍTOL II.- DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL ....................................................... - 17 - 2.3 CAPÍTOL III.- REGIM DE SÒL I DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT..................... - 18 - 2.4 CAPÍTOL IV.- REGULACIÓ DELS USOS I EDICACIONS..................................................... - 19 - 2.5 CAPÍTOL V. DETERMINACIONS RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL MEDI ..................... - 23 - 2.6 CAPÍTOL VI: INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL............................................ - 25 - 3 RELACIÓ DE PLÀNOLS......................................................................................................- 29 -

4 FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES ..................................................................................- 31 -

5 ANNEX: FITXES DE LES CASES RURALS DE NOVA CONSTRUCCIÓ...........................- 47 -

- 3 -



MEMÒRIA DESCRIPTIVA

- 4 -



1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 OBJECTIU L’objectiu del present Pla Especial urbanístic és la regulació de les actuacions a realitzar en els masos i edificacions rurals destinades a habitatges en àmbit de sòl no urbanitzable del terme municipal de Pedret i Marzà, d’acord amb el que determina l’article 50 i concordants del Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. El present document es redacta per tal de fixar les condicions i criteris arquitectònics, ambientals i paisatgístics d’actuació en les masies implantades en l’àmbit rural.

1.2 PROMOCIÓ I TRAMITACIÓ El present “Pla Especial urbanístic del catàlegs de masies i cases rurals de Pedret i Marzà” és promogut per l’Ajuntament de Pedret i Marzà, amb N.I.F. nº P-1713700-A i seu social a C/ Mar, 2 de Pedret i Marzà, representat per la Sra. Mònica Nadal Pairó, Alcaldessa -Presidenta de l’Ajuntament. El projecte el redacten Lluís Gratacós i Soler, Arquitecte, col·legiat nº 14.595-5 i Eugènia Poch Gardella, Arquitecta, col·legiada nº 55.181-3 del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, tècnics competents per a la seva redacció d’acord amb el que disposa la disposició addicional vuitena de la Llei d’urbanisme.

1.3 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT La conveniència i oportunitat del present Pla Especial ve donada per la voluntat de l’Ajuntament de Pedret i Marzà de disposar d’un document que permeti concretar el marc legal en les edificacions en sòl no urbanitzable de manera que es permeti el desenvolupament equilibrat del territori amb la definició dels usos admesos i les característiques de les actuacions arquitectòniques i ambientals en les masies i cases rurals implantades en àmbit de sòl no urbanitzable. Es tracta de regular les activitats de manera que es permeti el manteniment de les activitats agrícoles existents i la regulació de la resta d’activitats compatibles i relacionades amb la natura que permetin una racional explotació del territori i, als propietaris, l’execució regulada dels drets que els hi atorga la legislació urbanística vigent. Es tracta, per tant d’interessos particulars i generals que es poden encardinar en el present document.

1.4 ANTECEDENTS Les Normes Subsidiàries de Pedret i Marzà foren aprovades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el dia 3 de juny de 1992 i l’edicte es va publicar al DOGC el dia 17 de juliol de 1992. En data 3 d’octubre de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar el Pla Director Territorial de l’Empordà que fou publicat al DOGC nº 4744 de 20 d’octubre de 2006. En data 15 de desembre de 2006 el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic de la Serra de Rodes que es va publicar al DOGC nº 4798 de 12 de gener de 2007.

- 5 -



1.5 ÀMBIT DEL PLA ESPECIAL I PLANEJAMENT GENERAL El present Pla Especial Urbanístic de Masies i Cases Rurals del municipi de Pedret i Marzà, abasta la totalitat del terme municipal classificat com a Sòl No Urbanitzable. La regulació detallada del Sòl No Urbanitzable segons les Normes Subsidiàries de Planejament de Pedret i Marzà aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona és la següent: “CAPÍTOL 7 REGULACIÓ ESPECÍFICA DEL SÒL NO URBANITZABLE (S N U) 7.1 DEFINICIÓ I OBJECTIUS GLOBALS Es qualifiquen com a Sòl No Urbanitzable aquells terrenys que es volen protegir de l'expansió urbana desordenada, per tal de que puguin seguir acomplint amb la seva vocació i funció agrícola, forestal, paisatgística i de suport d’ecosistemes. Es considera que l’existència d'espais amplis preservats de canvis violents és un factor decisiu per a l'equilibri emocional i la qualitat de vida dels habitants, i, en aquest sentit, el Sòl No Urbanitzable té un sentit i una funció pròpia i no ha de ser considerat com a residual respecte al Sòl Urbà. Aquestes Normes classifiquen el Sòl No Urbanitzable en cinc tipus de zona : SNU 20. Zona rústega de Protecció Integral SNU 21. Zona rústega de Règim Ordinari SNU 22. Zona rústega Immediata al Poble. SNU 23. Zona de Serveis Tècnics. SNU 24. Zona de protecció del Sistema de Comunicacions 7.2 NORMES D'APLICACIÓ COMUNA A TOT EL SÒL NO URBANITZABLE 7.2.1 USOS Els Sòls qualificats de No Urbanitzables no poden suportar altres usos que els específicament permesos. No obstant això, s'accepten en general els usos i edificacions existents i legalment establerts a l'aprovació d'aquestes Normes. El cas de les granges existents es regula específicament. 7.2.2 PARCEL·LACIONS Resten totalment prohibides les parcel·lacions urbanístiques, d'acord amb els articles 94, 95 i 96 de la Llei del Sòl. Les parcel·lacions, divisions o segregacions de caràcter no urbanístic hauran d'acomplir amb el Decret de la Generalitat "Unitats mínimes de Conreu" de 1984. Tota parcel·lació, encara que no urbanística, representarà perill de formació de nucli de població, i haurà de ser controlada especialment. 7.2.3 TRÀMIT DE LLICÈNCIES EN SÒL NO URBANITZABLE Les Llicències per a edificacions i instal·lacions en Sòl No Urbanitzable autoritzades per aquestes normes es tramitaran SEMPRE seguint el procediment previst a l'article 68 del decret

- 6 -



1/1990 de la Generalitat, de Refosa dels Textos Legals Vigents a Catalunya, excepte quan, per aplicació de les presents Normes, sigui necessària la tramitació d'un Pla Especial per a construccions en Sòl No Urbanitzable. 7.2.4. DEFINICIÓ DE NUCLI DE POBLACIÓ Als efectes, previstos per la Llei del Sòl a l'article 86, d'evitar la seva formació en Sòl No Urbanitzable, es considerà que existeix nucli de Població quan, en qualsevol cercle de 500 m de diàmetre es trobin més de 5 vivendes. Per consegüent, no es podrà atorgar Llicència per a una nova vivenda quan, malgrat acomplir la resta de requeriments, resultés que, dins d'un dels cercles possibles de 500 m de diàmetre es superés el nombre de 6 vivendes, entre les preexistents i les sol·licitades. 7.2.4 CONDICIONS ESTÈTIQUES COMUNES PER A LES CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE Amb l'objectiu declarat de minimitzar l'impacte en el paisatge, TOTES LES CONSTRUCCIONS EN SOL NO URBANITZABLE, amb la única excepció de les estacions de servei a la carretera (gasolineres) hauran d'ajustar-se a les següents condicions estètiques : 1. La volumetria i tipologia de l'edificació reflectirà la seva condició d’aïllada, a criteri dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament i de C.P.U. 2. Les cobertes hauran de ser de teula ceràmica o de formigó en els colors naturals de la ceràmica, exclòs el negre, amb una inclinació compresa entre el 20% i el 40 %. S'admet que un 30% com a màxim de les cobertes siguin planes, acabades en rajols ceràmics o material d'aspecte similar. Excepcionalment s'admet, en el cas de naus agrícoles i granges, les cobertes d'altres materials, com fibrociment, sempre que el seu acabat exterior sigui mate, no metal·litzat, i en colors de la gamma de terres o verds. 3. La superfície de buits en façanes no excedirà del 30 % d'aquestes, excepte en el cas dels badius. 4. Els acabats de façanes hauran de triar-se entre els següents:

- Fàbriques de pedra natural vista del país, en maçoneria concertada o carrats (no aplacats).

- Fàbriques de totxo destinat a anar vist, ceràmic o silico-calcari, en els seus colors naturals, exclòs el negre.

- Arrebossat vist de calç, amb un percentatge màxim de pòrtland del 10 %.

- Arrebossats pintats o amb el color incorporat a la seva massa, però només en colors discrets, neutres i clars, en les gammes de terres, beiges no groguencs i grisos. Els elements tècnics d’instal·lacions permeses es pintaran igualment en aquests colors o en els admesos per a fusteria.

5. La fusteria podrà ser de qualsevol material, però no presentarà un acabat metal·litzat ni colors artificials i/o llampants. 6. Es prohibeixen els cartells, rètols, marques comercials, símbols o afegits de gran tamany sobre l'edifici o el seu entorn que cridin l'atenció visual a l'objecte de identificar l'edifici de lluny o fer propaganda.

- 7 -



7. Els edificis i instal·lacions es mantindran en estat decorós en relació a la seva funció. No s'acumularan productes o deixalles a l'exterior, amb excepció de les de procedència agrícola, ramadera o forestal. 7.2.5 RÈGIM ESPECIAL PER A LES GRANGES EXISTENTS Les granges en Sòl No Urbanitzable, existents i en funcionament en la data d'aprovació inicial de les Normes, podran continuar la seva activitat encara que no acompleixen alguna o cap de les condicions de parcel·la i edificatòries que fixen aquestes Normes, sempre, en un termini màxim de 5 anys, faci les correccions necessàries per tal d'acomplir : A) La totalitat de Normes de tipus sanitari que exigeix la legislació sectorial. B) Les condicions estètiques d'acabats de façana i eliminació de rètols i marques comercials que s'especifiques als apartats 7.2.4.4 ; 7.2.4.5.; 7.2.4.6. i 7.2.4.7. Si no s'acomplissin aquestes exigències, les instal·lacions restarien com a fora d'Ordenació. Les ampliacions d'aquestes granges existents serà possible segons dos supòsits: 1- Les que acompleixin totes les Normes excepte la parcel·la mínima, podran ser ampliades acomplint simplement les Normes excepte la de parcel·la. 2- La resta de casos d'incompliment de Normes podran també ser ampliades fins a un 20 % més del sostre existent, sempre que el projecte inclogui l'esmentada adequació del conjunt a les condicions sanitàries i estètiques. El volum de l'ampliació haurà de separar-se un mínim de 6 m dels límits de la finca. Com a excepció general, les granges de porcs, que tenen una consideració especial a la legislació sectorial no podran ser ampliades si no acompleixen totes les Normes Urbanístiques. 7.2.6 REGULACIÓ COMUNA DE LA SEPARACIÓ A LÍMITS DE LA FINCA Tota construcció en Sòl No Urbanitzable haurà de separar-se com a mínim 15 m dels límits de la finca on es situï. 7.2.7 REGULACIÓ COMUNA DE L'ALÇADA Tota construcció en Sòl No Urbanitzable tindrà una alçada màxima absoluta de 7 m, des del nivell natural del terra al c.d.g. de la seva planta i el seu punt més alt. Elements puntuals de caràcter tècnic podran ultrapassar aquesta alçada, essent facultatiu dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament admetre'ls. NORMES ESPECIFIQUES PER ZONES 7.3 CARÀCTER, USOS PERMESOS I CONDICIONS D'EDIFICACIÓ ESPECÍFIQUES DE LA ZONA SNU 20. El Sòl No Urbanitzable de Protecció Integral pretén preservar de qualsevol procés de canvi àrees que tenen un especial significat. Cada cas concret ve clarificat per una clau que especifica el motiu de la protecció, i que són el següents :

- 8 -



P- Paisatgístic E- Ecològic H- Patrimoni Històric-Artístic R- Sistema Hidrològic En ell no s'admet cap transformació ni edificació feta per particulars ni entitats no relacionades amb el propi motiu de la protecció. No obstant, superfícies de part de finques privades qualificades així poden comptabilitzar als efectes de parcel·les mínimes per a edificacions fetes en la part de la finca que tingui una altra qualificació. Només es poden edificar obres relacionades amb el motiu de la protecció i promogudes per les Entitats Públiques que hi tinguin competència. 7.4 USOS PERMESOS I CONDICIONS D'EDIFICACIÓ PER A LA ZONA SNU 21 A la zona SNU 21, Sòl Rústic de Règim Ordinari, es permetran els següents usos i edificacions: 7.4.1 a) No subjectes a redacció de Pla Especial

7.4.1.1 Edificacions necessàries per a l'explotació agrícola, destinades a emmagatzemar productes, màquines o estris. Hauran de guardar relació i proporció amb la finca o finques a que serveixen. La parcel·la mínima sobre la que es podrà construir es de 10.000 m2, i l'ocupació màxima, del 5%.

7.4.1.2 Edificacions per a explotacions ramaderes. Es permetran sempre que :

- Estiguin allunyades com a mínim 1.000 m de Sòl Urbà o apte per a Urbanitzar, i 200 m com a mínim de vivendes no vinculades o edificis no agrícoles o ramaders. - Se situïn sobre una parcel·la de superfície mínima 200.000 m2 (20Ha). Quan el promotor i explotador pugui acreditar la possessió d'aquesta superfície, àdhuc discontínua, dins del terme municipal, restarà facultatiu de l'Ajuntament el permetre la instal·lació en parcel·les de no menys de 5.000 m2, si s'afecta la superfície que manqui a l'edificació mitjançant nota registral on consti la indivisibilitat del conjunt i l'esgotament de la seva capacitat edificatòria. Constituirà infracció urbanística la venda de només una part del conjunt afectat.

- No es produeixin concentracions de granges que suposin més de 2.000 m2 de superfície ocupada per edificació de qualsevol tipus dins de qualsevol cercle de 500 m de diàmetre

Les explotacions ramaderes hauran de complir la reglamentació específica del sector

7.4.1.3 Estacions de servei (gasolineres) sobre la carretera Figueres-PortBou. Guardaran una distància mínima de 2.500 m entre elles i cadascuna no podrà ultrapassar l’ocupació de 500 m2 amb edificació.

7.4.1.4 Vivendes unifamiliars isolades, sobre parcel·les mínimes de 30.000 m2. Quan el promotor hi vulgui fixar la seva residència permanent i pugui acreditar com a professió la d'agricultor o ramader, aquesta superfície podrà ser discontínua, amb els mateixos requeriments que s'han fet per a granges, i, en aquest cas la vivenda haurà de situar-se sobre una parcel·la mínima de 10.000 m2. En qualsevol cas, no es podrà accedir a una nova Llicència per a aquest tipus d'edifici si en un cercle que tingui per centre el seu previst emplaçament i per radi 500 m hi han ja 6 o més vivendes.

7.4.2. b) Subjectes a tramitació prèvia d'un Pla Especial

7.4.2.1. Edificis i instal·lacions d'utilitat pública o interès social que hagin de situar-se en medi rural.

- 9 -



7.4.2.2. Instal·lacions esportives en general 7.5. USOS PERMESOS I CONDICIONS D’EDIFICACIÓ PER A LA ZONA SNU 22 A la zona SNU 22, Sòl Rústic Immediat al Poble, es permetran els següents usos i edificacions, sense subjecció a Pla Especial:

7.5.1. Edificacions necessàries per a l'explotació agrícola, destinades a emmagatzemar productes, màquines o estris. Hauran de guardar relació i proporció amb la finca o finques a que serveixen. La parcel·la mínima sobre la que es podrà construir és de 5.000 m2, i l'ocupació màxima, del 5%.

7.5.2. Vivendes unifamiliars isolades, sobre parcel·les mínimes de 10.000 m2, sense possibilitat de fer agrupacions. No es podrà accedir a una nova Llicència per a aquest tipus d'edifici si en un cercle que tingui per centre el seu previst emplaçament i per radi 300 m hi han ja 6 o més vivendes.

7.5.3. Equipaments Públics, sobre parcel·les mínimes de 5.000 m2 7.6. USOS PERMESOS I CONDICIONS D'EDIFICACIÓ PER A LA ZONA SNU 23 A la zona SNU 23, Serveis Tècnics, es permetrà exclusivament aquest ús, i les edificacions necessàries per a possibilitar-ho. Les condicions concretes es contindran necessàriament en un Pla Especial. 7.7. USOS PERMESOS I CONDICIONS D'EDIFICACIÓ PER A LA ZONA SNU 24 A la zona SNU 24, Protecció dels Sistemes de Comunicació, no es permet més ús privat que l'agrícola, sempre que no vulneri la normativa específica. Les edificacions possibles són només les de caràcter tècnic promogudes per l'entitat pública que hi tingui competències en el Sistema de comunicacions.

1.6 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI El municipi de Pedret i Marzà està situat al nord-est de la comarca de l’alt Empordà, en un territori de transició, de perfil sinuós, entre la plana i la serra de Rodes. La orografia de petites elevacions conforma un paisatge sinuós de carenes suaus i petites valls. La part de ponent és la més elevada del terme on es forma un petit turó que, per la vessant nord-est arriba a la part més baixa per on discorre la riera que sorgeix de la confluència de les de Garriguella i Vilajuïga. Aquesta, per l’extrem sud-est del terme, s’introdueix a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà on aboca les aigües. La petita vall que es forma a l’entorn de la riera, que discorre de nord a sud per la banda est del terme, és la més fèrtil del municipi. En aquesta vall, al costat del curs de la riera, hi trobem el nucli de Pedret, al costat de la carretera de Pau. El nucli urbà de Marzà el trobem a mitja vessant del turó principal, pel costat de llevant. Molt proper al nucli urbà hi discorre la línia del ferrocarril de Barcelona a Portbou i una mica més al nord, la carretera N-260 que també mena fins a Portbou. A l’entorn d’aquesta carretera hi ha sorgit un petit nucli de serveis deslligat del nucli urbà. La construcció, a partir del 1992, de la urbanització del Puig del Mas, a peu de la carretera d’accés a Marzà, entre la N-260 i el ferrocarril, ha representat la incorporació d’un nou nucli edificat en el paisatge d’aquesta àrea. La carretera N-260, per la seva connexió entre la capital de la comarca i la Costa Brava nord, i per la seva connexió internacional suporta un considerable trànsit de vehicles. Així mateix el trànsit de ferrocarrils és intens en aquest tram de la línia fèrria.

- 10 -



La resta de carreteres i camins del terme municipal suportem per contra, un trànsit de vehicles molt reduït i majoritàriament local. Entre aquest camins hi trobem els que connecten els nuclis de Marzà i Pedret amb Vilajuïga i Pau al nord i Castelló d’Empúries al sud conformant una tupida xarxa de traces viàries d’origen agrícola. L’estructura agrària està formada per parcel·les de poca dimensió accessibles des de la xarxa de camins rurals. La banda més plana del terme, es destina, majoritàriament a conreus de farratges amb presència reduïda de la vinya i els arbres fruiters. On l’orografia comença a pronunciar-se, aquests conreus es combinen amb les oliveres tot formant el paisatge típic dels terraprims. Les zones boscoses són reduïdes i es limiten a les parts més elevades on només hi trobem àrees d’estepa i bosc mediterrani.

L’enllaç a la N-260 i el nucli de Marzà al fons

- 11 -



1.7 ENTORN SOCIO-ECONÒMIC Pedret i Marzà és un municipi situat al nord de la plana de l’Empordà on aquesta plana es troba amb les primeres pendents de la serra de Rodes. El nucli urbà està situat a la vessant nord d’un turó, prop de la riera de Garriguella i de la línia del ferrocarril, al sud de la carretera N-260. Els terrenys de pissarra han configurat un paisatge aspre on els conreus de farratge conviuen amb l’olivera. La pervivència d’aquest conreus han garantit un sector agrari encara significatiu en el marc econòmic municipal. Ara bé, a Pedret i Marzà, com a molts municipis de la comarca, l’economia s’ha diversificat i, per la proximitat a la costa de Roses i a la capital de comarca, el sector terciari i de serveis ocupa a bona part de la població. La construcció, durant els anys vuitanta i noranta, de la urbanització del Puig del Mas ha significat un reclam per a la incorporació de persones nouvingudes al municipi. Pedret i Marzà Població any 2009 160 habitants Superfície 8,6 Km2 Densitat de població 158,50 habitants / Km2 La distribució de la població és relativament jove, cosa que ofereix importants expectatives de futur.

El sector terciari relacionat amb el turisme i la construcció són els principals àmbits d’ocupació de la població tot i que l’agricultura encara manté un bon nivell d’ocupació de la població. Al llarg dels darrers anys del segle XX, la proximitat a centres turístics importants de la Costa Brava nord, el poble de Pedret i Marzà ha esdevingut un nucli dormitori de persones que treballen a Roses, Llançà i Figueres, deslligant-se, d’aquesta manera, el lloc de residència del lloc de treball. L’activitat relacionada amb l’agricultura es desenvolupa entorn del conreu de l’olivera i els cereals de secà.

- 12 -



1.8 ELS MASOS EN EL TERRITORI La disposició dels masos en el territori de Pedret i Marzà presenta alguns trets significatius que cal analitzar per tal de trobar les lògiques d’implantació territorial que permetin conèixer millor els trets més significatius que cal preservar o potenciar a l’hora de preveure possibles actuacions. En una primera consideració constatem que bona part de les masies es distribueixen entre la vessant nord del turó, a les proximitats del nucli de Marzà, el territori més pla del sud-est, entorn de Pedret. Les edificacions del masos més antics es disposen, amb major o menor, proximitat, a l’entorn dels camins que travessen el municipi en sentit est-oest i en sentit nord-sud. Així, tots ells es troben al peu dels camins de Vilajuïga, Pau, Castelló d’Empúries o de Pedret a Marzà. A sud-est del municipi hi trobem el nucli rural de Pedret que el conformen un seguit de masies disposades a peu del camí de Pau, a les proximitats de la riera. Aquest nucli no s’incorpora al catàleg ja que el planejament urbanístic municipal el considera sòl urbà.

El nucli urbà de Marzà

Conreus i masos

- 13 -



La situació de Pedret i Marzà en una segona línia territorial, a pocs quilòmetres de la Costa Brava, ha generat un progressiu interès per a la ubicació d’habitatges de segona residència. Aquesta activitat s’ha canalitzat fonamentalment a través de les petites extensions residencials del nucli urbà i de la urbanització del Puig del Mas. No obstant això, en el sòl no urbanitzable han proliferat habitatges unifamiliars i petites construccions que posteriorment s’han convertit en habitatges i conformen el grup de cases rurals de nova construcció. En la seva majoria s’han ubicat en la zona més propera al nucli urbà.

1.9 TIPOLOGIA DELS MASOS Els masos i cases rurals que es troben en el municipi de Pedret i Marzà presenten diverses característiques que permeten obtenir una certa classificació tipològica que ens ha de permetre millorar els criteris d’actuació en els mateixos. Els masos Els masos dedicats i vinculats a l’activitat agrícola i ramadera o que s’han transformat en segones residències, són la majoria en el terme de Pedret i Marzà. Les notables transformacions que han sofert una bona part de les edificacions originals per tal d’adaptar-se a les condicions d’habitabilitat de les diferents èpoques, però especialment per l’adaptació de les edificacions a les activitats ramaderes, dificulta, en alguns casos, la obtenció dels trets tipològics més significatius d’aquestes edificacions. Els processos d’incorporació de les activitats de ramaderia intensiva han comportat la transformació de moltes edificacions originals i la construcció de nombrosos coberts i annexes que emmascaren l’edificació original. Els materials amb els que s’han construït molts d’aquests coberts (estructura metàl·lica o de formigó, coberta de fibrociment i tancaments de rajol vist) encara accentuen una visió més artificialitzada del conjunt. Les masies incloses en aquest apartat responen, en bona part, a una tipologia definida a grans trets per un volum unitari i de concepció simple, amb planta rectangular, de planta baixa i planta pis i coberta a dues vessants amb el carener en el sentit longitudinal i paral·lel a la façana principal. Les edificacions annexes vinculades directament amb l’habitatge (terrasses, ...) es desenvolupen, normalment, en planta baixa. En molts casos es poden distingir diferents èpoques de construcció que han comportat ampliacions de l’edificació original seguint les mateixes pautes volumètriques en planta i alçada. Les obertures són de reduïdes dimensions amb domini de la dimensió vertical i, en el conjunt de la façana, del ple sobre el buit. Estructuralment responen a una tipologia de dues crugies paral·leles a la façana principal amb murs de pedra o rajol, segons les èpoques de construcció, sostre de la planta baix amb volta o cairats i solera ceràmica i coberta de cairats i llates de fusta o solera ceràmica i teula àrab. Les plantes baixes es destinen a usos relacionats amb l’agricultura o complementaris de l’habitatge (magatzems, garatges, quadres, ...) i l’habitatge es disposa a la planta primera. Són aquests valors de tipologia arquitectònica definida, els valors històrics i de manera molt significativa els valors paisatgístics per la personalització del territori que han comportat al llarg del temps, el que fan imprescindible la catalogació d’aquests elements i fan necessari la presa de mesures tendents a la seva preservació i recuperació. Les cases rurals de nova construcció Un altre dels grups d’edificacions en medi rural de característiques comuns el trobem en les edificacions sorgides en les darreries del segle XX com habitatges, en molts casos, no

- 14 -



vinculats a l’agricultura però implantats en medi rural. Aquestes edificacions, en molts casos, no responen a la tipologia tradicional dels masos de l’entorn. Podríem dir que es tracta més aviat d’edificacions de voluntat urbana implantades en un medi rural. Cal distingir les edificacions que s’han situat a l’entorn de masies històriques i quins propietaris han mantingut la relació amb l’activitat agrària i les que no tenen cap vinculació amb les edificacions tradicionals ni de l’activitat amb el territori. Cal dir, també, que ja sigui per formar part d’un nucli tradicional o bé per la permanència de l’edificació en un indret determinat, aquestes edificacions formen part del paisatge del lloc i han esdevingut un element propi del territori. És per aquests valors paisatgístics i de referent territorial que, malgrat no considerar valors arquitectònics ni tipològics substancials en l’edificació, es considera imprescindible la seva inclusió en aquest catàleg. Trobem, però, una part de les edificacions de nova construcció que responen, pràcticament, a habitatges d’autoconstrucció, ja sigui des de l’origen del volum edificat o en les seves reformes o ampliacions. Aquestes construccions requereixen, sens dubte, d’actuacions per a millorar la seva relació amb l’entorn. És per això que es considera imprescindible la seva catalogació atès que, d’aquesta manera, es poden articular mesures de correcció i el marc legal que permeti conduir les situacions impròpies cap a una millor integració territorial i ambiental que és l’objectiu principal d’aquest document i la voluntat final de l’ajuntament per poder assolir una millora sensible del territori.

1.10 PROPOSTA D’ACTUACIÓ De l’anàlisi del territori, en el que s’han identificat els elements més significatius pels seus valors històrics, culturals o paisatgístics i de l’anàlisi tipològica de les masies en resulten unes propostes d’actuació que desenvolupem en aquest apartat i que es concreten de forma personalitzada en cadascuna de les fitxes que composen el catàleg. Les propostes d’actuació es centraran en els aspectes territorial, paisatgístic, edificatòria i dels serveis. Certament tots aquests aspectes estan relacionats i entrelligats de tal manera que resulta dificultós, sinó impossible, fer-ne una regulació segmentada. En termes generals les propostes a realitzar sobre les edificacions han de considerar els aspectes d’implantació i ubicació en el territori, d’orientació, d’incidència paisatgística pel que fa al volum, materials i colors i l’aspecte ambiental tant pel que fa als serveis (aigua potable, aigües residuals, electricitat, …) com al tractament dels espais exteriors amb les tanques, arbrat i altres elements. En l’aspecte d’implantació territorial es tindrà especial cura en la situació de les ampliacions en relació amb l’edificació del mas i les edificacions existents. En aquest sentit les actuacions hauran de preservar el domini del cos principal i tipològicament més significatiu del conjunt. Serà, per tant, imprescindible la justificació de la situació de les noves edificacions de manera que no distorsioni la percepció del conjunt i dels valors tipològics i arquitectònics del mas. El conjunt resultant ha de ser paisatgísticament correcte i harmoniós de manera que les actuacions serveixin per deslliurar a les edificacions dels elements impropis. Aquesta integració paisatgística haurà de comportar el tractament adequat dels espais exteriors vinculats a l’edificació amb especial cura de les tanques i de l’arbrat. Els materials a utilitzar i les seves característiques cromàtiques seran les pròpies de les edificacions tradicionals i es justificaran per a cada actuació. Els criteris sobre l’edificació i la incidència paisatgística de les mateixes s’ha de complementar amb un conjunt de mesures tendents a la millor integració de les activitats que es realitzen en aquestes edificacions referents a la disponibilitats dels serveis i a la tipologia dels mateixos. Es vetllarà, en la mesura del possible, per a la utilització i

- 15 -



implantació d’energies netes en les noves activitats. En aquest sentit es podran implantar molins de vent de característiques paisatgístiques pròpies de l’entorn rural i exclusivament per a ús propi de l’energia i plaques solars amb la única condició que es prohibeix la seva instal·lació en cobertes d’edificis i s’admet, únicament, a nivell del terra o en terrasses de coberta de la planta baixa. L’aigua per a consum humà i activitats complementàries regulades per les normatives sectorials corresponents, haurà d’acomplir els paràmetres de qualitat normativament fixats i, a tal fi, serà necessària la instal·lació de les plantes potabilitzadores requerides per la normativa vigent. Les aigües residuals es podran abocar a llera pública previ tractament mitjançant qualsevol dels sistemes que es troben al mercat a tal fi i serà imprescindible l’autorització de l’organisme competent pel seu abocament a la llera.

1.11 SISTEMA DE GESTIÓ Les actuacions previstes en aquest pla especial es limiten a la regulació de les obres i instal·lacions de caràcter residencial que els propietaris d’edificacions en sòl no urbanitzable poden dur a terme en àmbit del municipi de Pedret i Marzà. Totes aquestes actuacions s’han de realitzar en finques en àmbit de sòl no urbanitzable i, per tant a càrrec del promotor i sense la necessitat ni possibilitat de desenvolupar-les mitjançant cap dels sistemes de gestió que la legislació urbanística preveu per a urbans o urbanitzables.

1.12 PLA D’ETAPES I VIGÈNCIA Per les característiques del document no es preveu cap etapa concreta per a la seva execució però sí que es vincula la vigència del Pla Especial a la revisió del planejament general del municipi de Pedret i Marzà, atès que la modificació del règim de sòl de determinats àmbits pot provocar situacions d’incompatibilitat amb les determinacions contingudes en el present document. Figueres, juliol de 2010

Lluís Gratacós i Soler Eugènia Poch i Gardella Arquitecte Arquitecta

- 16 -



NORMATIVA

- 17 -



2 NORMATIVA

2.1 CAPÍTOL I.- NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA Article 1. Naturalesa El present document té la condició de Pla Especial urbanístic per a la identificació i regulació de les masies i cases rurals del municipi de Pedret i Marzà. El document s’adequa a les determinacions de la legislació urbanística vigent, especialment al que determina l’article 50 i concordants del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. El document es redacta per tal de fixar les condicions i criteris d’actuació a les masies, molins i cases rurals i al seu entorn per tal d’obtenir una adequada integració ambiental i paisatgística de les mateixes. Article 2. Àmbit territorial L’àmbit territorial és l’assenyalat gràficament en els plànols d’ordenació i coincideix amb el sòl no urbanitzable del municipi. Article 3. Vigència El Pla Especial entrarà en vigència el dia següent a la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, i la seva vigència serà indefinida, en tant no els procedeixi a la seva revisió o modificació.

2.2 CAPÍTOL II.- DETERMINACIONS DEL PLA ESPECIAL Article 4. Determinacions del Pla Les determinacions del Pla Especial i Catàleg de masies es despleguen en els següents documents: -. Memòria -. Plànols d’informació -. Plànols d’ordenació -. Normes urbanístiques -. Fitxes de les masies i cases rurals Article 5. Determinacions gràfiques. Les determinacions del present Pla Especial estan contingudes als corresponents plànols d'ordenació de forma gràfica, on es fixen les diferents delimitacions i les referències de cada masia. Article 6. Determinacions escrites. El present Pla Especial determina les condicions d’actuació en cadascuna de les edificacions que es poden destinar a ús residencial en l’àmbit del sòl urbanitzable de Pedret i Marzà. Per tal de sistematitzar aquesta regulació s’ha confeccionat una fitxa individualitzada per a cada masia, molí o casa rural que conté el conjunt de dades d’informació i normatives necessàries per assolir els objectius del Pla Especial.

- 18 -



Aquestes fitxes comprenen dues parts: una que recull dades informatives i l’altra que fixa la normativa proposada. Es complementen amb un plànol de situació i identificació i nombroses imatges de l’estat de l’edificació i l’entorn. En concret, les fitxes urbanístiques del catàleg contenen la següent documentació: -. Dades generals d’informació Tipologia Situació Època de construcció Referència cadastral

Coordenades UTM Superfície de la finca

-. Dades urbanístiques Qualificació del sòl Nivell de protecció -. Descripció de la masia o casa rural -. Ús actual -. Estat de conservació -. Accessibilitat per camins públics -. Justificació de la inclusió en el catàleg -. Determinacions normatives Usos admesos Condicions d’edificació (reforma, ampliació) Condicions d’accés, serveis i energia Condicions d’integració a l’entorn -. Documentació per a llicències -. Fotografies de l’edificació Article 7. Interpretació La interpretació del present document es farà d'acord amb el seu contingut i subjecte els seus objectius i finalitat. En cas de dubte o imprecisió prevaldrà la documentació gràfica d'escala més detallada sobre la resta, i en el seu cas la normativa s'interpretarà d'acord amb les ordenances generals del municipi fixades en el planejament general urbanístic vigent.

2.3 CAPÍTOL III.- REGIM DE SÒL I DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT Article 8. Regim del Sòl Els terrenys inclosos dins aquest Pla Especial estan dins règim de Sòl No Urbanitzable. Article 9. Desenvolupament del Pla El Pla es desenvoluparà d'acord amb les prescripcions contingudes en el mateix, referents a edificació, accessos, serveis, enjardinament i integració a l’entorn fixades en el propi Pla. Article 10. Afectacions de les carreteres La normativa d’aplicació és la Llei 25/88 de carreteres, articles del 84 al 87, ambdós inclosos i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (Articles 30 i 31). La zona d’afectació consisteix en dues franges de terreny a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l’esplanació, a una distància de 100 metres en autopistes i vies preferents, de 50 metres en les carreteres convencionals de la xarxa bàsica i de trenta metres en la resta de carreteres de les altres xarxes, mesurat des de les esmentades arestes.

- 19 -



La línia d'edificació s'estableix a banda i banda de la carretera i se situa, respecte a l'aresta exterior de la calçada, a cinquanta metres en les autopistes, les vies preferents i les variants que es construeixen amb l'objecte de suprimir les travesseres de població, i a vint-i-cinc metres en la resta de les carreteres.

En la zona d’afectació, l’execució de qualsevol tipus d’activitat, la realització d’obres o instal·lacions, fixes o provisionals, el canvi d'ús o de destinació i la plantació o la tala d'arbres requereixen l'autorització corresponent. Només es poden realitzar sense autorització prèvia els treballs propis dels conreus agrícoles, sempre que no en resultin afectades de cap manera la zona de domini públic ni la seguretat viària.

En la zona compresa entre la línia i la carretera es podran executar obres de conservació i manteniment de les construccions existents, així com obres de reparació per raons de higiene i ornat dels immobles, prèvia la comunicació del seu projecte. Es prohibeix qualsevol tipus d'obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents.

2.4 CAPÍTOL IV.- REGULACIÓ DELS USOS I EDICACIONS Article 11. Definicions En el marc d’aquest Pla Especial i catàleg, per masia s’entén la construcció, anterior a 1950, constituïda per un o més habitatges i els seus annexos, implantada en el medi rural i que no constitueixin nucli de població, vinculada en origen a una explotació agropecuària o forestal. Es tracta d’edificacions que destaquen per alguns dels valors històrics, arquitectònics, mediambientals, paisatgístics o socials. Per cases rurals de nova construcció s’entenen les edificacions que no tenen les característiques tipològiques i arquitectòniques necessàries per a ésser considerades masies. Es tracta, en molts casos d’edificacions sorgides en la segona meitat del segle XX com habitatges, en alguns casos, no vinculats a l’agricultura però implantats en medi rural. Aquestes edificacions no responen a la tipologia tradicional dels masos de l’entorn però, ja sigui per formar part d’un nucli tradicional o bé per la permanència de l’edificació en un indret determinat, formen part del paisatge del lloc i han esdevingut un element propi del territori. És per aquests valors paisatgístics i de referent territorial que, malgrat no considerar valors arquitectònics ni tipològics substancials en l’edificació, es considera imprescindible la seva inclusió en l’annex. Article 12. Usos admesos De forma general, però amb les limitacions i restriccions contingudes en cada fitxa, es determinen els següents usos permesos en àmbit del present pla: -. Habitatge familiar. -. Turisme rural i activitats directament relacionades amb aquest. -. Hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel – apartament -. Restauració -. Activitats d’educació en el lleure i desenvolupament rural. -. Agrícola, forestal i pecuari amb les limitacions especificades més avall. Ús d’habitatge: S’admet l’ús d’habitatge familiar i, si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que s’estableixen en aquest Pla i d’acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

- 20 -



Ús de turisme rural: Relatiu a l’activitat turística en medi rural d’acord amb la regulació específica de la legislació sectorial corresponent. L’exercici d’aquesta activitat s’ha de tramitar d’acord amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i la seva normativa de desplegament. Ús hoteler: S’admet l’ús hoteler que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim de lloguer i amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis per a la conservació i elaboració d'aliments. El nombre màxim d’habitacions serà de 20. No s’admet la modalitat d’hotel – apartament. Ús de restauració: Comprèn les activitats relacionades amb la manipulació d’aliments i l’elaboració de menjars i begudes que són servits en el mateix local. Ús agrícola: Comprèn les activitats desenvolupades en medi rural relacionades amb el conreu del territori i el cultiu d’espècies vegetals. Per les característiques i el valor del sòl agrícola s’aconsella mantenir les explotacions agrícoles que permeten mantenir nivells acceptables de l’activitat econòmica vinculada a aquests usos. Els conreus dominants són la vinya, l’olivera, els cereals i els farratges. L’activitat agrícola ha format part del paisatge històric, forma part del paisatge actual i ha de seguir, també, formant part del paisatge futur d’aquest municipi. Sense limitació. Ús forestal: Es pot desenvolupar l’activitat forestal de plantada i talada d’arbredes d’acord amb la normativa sectorial corresponent i amb les autoritzacions corresponents. Queda prohibida la plantació amb caràcter intensiu de les espècies que poden perjudicar l'equilibri ecològic i l'entitat de la vegetació autòctona. Ús pecuari: S'admeten els animals domèstics amb un nombre no superior a 10 per espècie. No es permet la implantació d’instal·lacions de ramaderia intensiva en virtut d’aquest catàleg. Les activitats de ramaderia intensiva es tramitaran d’acord amb el que determinen les normes urbanístiques del planejament general municipal i la regulació sectorial. Ús d’educació en el lleure lleure: Únicament per a instal·lacions a l’aire lliure relacionades directament amb el turisme rural o amb l’educació en el lleure. Ús de desenvolupament rural: Comprèn les activitats de formació, capacitació professional, innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a la ordenació de les produccions agràries. Article 13. Condicions de parcel·lació 1-. Queden prohibides les parcel·lacions per al desenvolupament urbanístic del sòl no urbanitzable d’acord amb el que determina l’article 191 del Decret 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. 2-. S’admeten les segregacions de finques rústiques d’acord amb el que determina el Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu, el Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal i el Títol II de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries. 4-. D’acord amb el decret 169/1983 de 12 d’abril, la unitat mínima de conreu per a la comarca de l’Alt Empordà és de 4,5 Ha de secà i 1 Ha de regadiu.

- 21 -



El Departament d’Agricultura és l’òrgan competent per a l’autorització de les segregacions de finques rústiques per sota de la unitat mínima de conreu, a l’objecte de la inscripció de les finques al Registre de la Propietat, sense perjudici de la fiscalització prèvia municipal i declaració d’innecessarietat de llicència de parcel·lació en els casos que s’escaigui. Article 14. Divisions horitzontals En les masies que es destinen a ús d’habitatge es permet la divisió horitzontal sempre que es compleixin les següents condicions: a-. Es respecti l’estructura de l’edificació i la tipologia ho admeti. b-. El nombre d’habitatges respongui a la raó de 350 m2 de sostre edificat pel primer habitatge i 150 m2 de sostre edificat per cadascun dels restants. c-. No es superin els 4 habitatges. Article 15. Condicions d’edificació Com a determinacions generals i, al marge de la regulació detallada en cada fitxa, les edificacions s’ajustaran als següents paràmetres: Sostre màxim ampliació: 20% de l’actual del volum inclòs al catàleg amb un màxim de 150 m2 Alçada màxima edificació planta baixa i pis: 7,50 m i l’alçada de l’edifició existent. Alçada màxima edificació planta baixa: 4,50 m. Nº màxim de plantes edificació: PB + 1P Separacions mínimes: 10 m. a tots els límits de la finca i a camins i

recs, llevat de les edificacions existents Disposició de les edificacions: Agrupades. Amb una separació màxima de 15 m entre diferents edificacions Article 16. Elements impropis Les actuacions de reforma de façanes o d’estructura i les obres corresponents a gran rehabilitació o ampliació de l’edificació, comportaran la retirada dels elements impropis situats en l’àmbit del volum en el que s’actua. Aquests elements relacionats en les fitxes del catàleg, s’identificaran en el projecte tècnic corresponent i es detallaran les actuacions tendents a la recuperació de la tipologia o a la substitució d’elements arquitectònics, materials o colors per tal d’assolir una millor integració a l’entorn. Article 17. Condicions d’adaptació a l’entorn Condicions tipològiques, constructives i estètiques de l’edificació: Coberta: De teula àrab de color terrós o envellida ,preferentment a dues vessants Pendent mínima: 20 % - Pendent màxima del 30%

Superfície mínima: 100 % de la coberta de l’edifici en planta pis 50 % de la coberta de l’edifici en planta baixa Ràfecs construïts preferentment amb elements tradicionals (rajola, tortugada) En altres casos tindran un cantell màxim de 15 cm

Façanes: Composició: Domini del ple sobre el buit

Reformes: Arrebossades o de pedra rejuntada Emmarcat de les obertures amb pedra o rajol segons

estat actual de l’edificació Ampliacions: Arrebossades o de pedra rejuntada S’admet l’obra vista, únicament, en elements singulars Fusteria de fusta vernissada d’altres materials de colors foscos

- 22 -



Terrasses Baranes d’obra opaca com la façana o metàl·liques amb domini dels barrots verticals. Es prohibeixen els balustres d’obra. Balcons Amplada màxima: 2 m Vol màxim: 60 cm Cantell màxim: 15 cm. (els volats i elements sortints) Baranes: metàl·liques amb domini de barrots verticals

Colors: Preferentment terrossos i integrats a l’entorn Es prohibeixen el colors blancs, negres, blaus i vermells en paraments

La gamma de colors queda concretada amb els següents:

RAL 1000 RAL 1027 RAL 7008

RAL 1001 RAL 1032 RAL 7023

RAL 1002 RAL 1034 RAL 7030

RAL 1005 RAL 6011 RAL 7032

RAL 1011 RAL 6013 RAL 7034

RAL 1012 RAL 7002 RAL 7044

RAL 1014 RAL 7003 RAL 8000

RAL 1024 RAL 7006 RAL 8001 Espai exterior: Els camins seran, preferentment, de materials tous (terra o sauló). Es

permet la pavimentació amb formigó o material asfàltic amb una amplada màxima de 3,50 m. Es plantaran arbres entorn de les edificacions i dels camins

Tanques: Les tanques de finques en sòl no urbanitzable hauran de ser amb suports de fusta o metàl·lics, d'una alçada màxima de 1,50 mts, amb separació mínima entre suports de 2 mts. Entre suport i suport hi podrà haver travesser de fusta ó filats metàl·lics fins a una alçada màxima d’1,50 mts. El travesser inferior ha d’estar separat del terra com a mínim 15 cm. per tal de permetre el pas dels animals. Es situaran a una distància mínima de 3 m. des de la cara exterior de l’explanació dels camins, a 5 m a la llera dels recs i a 8 m de la cara exterior de l’explanació de les carreteres. A l’entorn de les edificacions, en un perímetre no superior a 20 m pel costat de la façana principal, les tanques podran tenir una base d’obra massissa amb el mateix tractament que l’edificació principal, d’alçada no superior a 60 cm, a fi i efecte de tancar el recinte immediatament vinculat al mas. Materials: En totes les edificacions i construccions que es duguin a terme en àmbit d’aquest pla, hauran d'exigir-se unes mínimes qualitats de tractament exterior en façanes i cobertes de manera que es redueixi al mínim la possible intrusió que pugui produir a la percepció del paisatge. Amb aquesta finalitat, l'Administració competent per atorgar la llicència d'edificació imposarà condicions relatives a la forma, color i materials exteriors de l'edifici, així com del tancat de la parcel·la i arbrat.

- 23 -



Article 18. Condicions d’urbanització, serveis i energia Admetre algunes edificacions en el tipus de sòl a què es refereix aquest article no implica l'autorització de realitzar obres d'urbanització. Les activitats i edificacions que es realitzin hauran de servir-se de les carreteres i camins existents i els altres serveis a la residència, tals com aigua potable, eliminació d'aigües residuals, electricitat i eliminació de residus sòlids, etc.... hauran de resoldre's per gestió individual en cada cas d’acord amb la normativa específica. Es podran preveure instal·lacions d’energies alternatives (eòlica, solar, ...) per abastir l’activitat que es desenvolupi en cada masia, però no per a produir i comercialitzar. El molins i les plaques seran proporcionats a les necessitats de l’activitat i de la menor alçada i visibilitat possible. En cas d’implantar plaques solars (per aigua calenta sanitària o electricitat) es podran situar en coberta de plantes baixes o en zones separades de l’edificació i, en aquest cas, es protegiran visualment amb vegetació. No podran realitzar-se obres d'urbanització excepte en el cas que es tracti d'executar els sistemes generals o algun dels seus elements previstos pel Pla. El tractament dels espais exteriors de les edificacions i la jardineria es realitzarà a partir de plantes i materials autòctons i a partir dels criteris de la xerojardineria. Article 19. Edificacions destinades a habitatge incloses en l’annex En l’annex de les fitxes del catàleg es recullen les edificacions existents en sòl no urbanitzable, destinades a habitatge, que no es consideren masies d’acord amb les “directrius del contingut del catàleg de masies i cases rurals” editat per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat, per haver estat construïda amb posterioritat a l’any 1.950 o per no justificar-se la seva legal implantació en el territori. Aquestes edificacions es regularan d’acord amb la transitòria sisena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

2.5 CAPÍTOL V. DETERMINACIONS RELATIVES A LA PROTECCIÓ DEL MEDI Article 20. Indicacions de caràcter particular relatives a la protecció del medi. A banda del que s’estableix en les disposicions de caràcter general contingudes en el present Pla Especial i les que deriven de la normativa ambiental referent a la Protecció de l’ambient atmosfèric, emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions, la gestió de les aigües residuals i els enderrocs i altres residus de la construcció, que s’estableixen com a normativa particular d’obligat compliment. Article 21. Intervenció integral de l’administració ambiental. Totes les activitats que es desenvolupin en l’àmbit del present Pla Especial s’ajustaran en tots els seus aspectes, al que disposa la Llei 3/1998 d’Intervenció integral de l’Administració Ambiental i al Decret 136/1999 d’aprovació del Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, així com els seus annexos. Article 22. Aigua. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb el procediment administratiu establert al Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat per reial decret 849/1986, d’11

- 24 -



d’abril, i la llei 3/1998, de 27de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització o l’informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi i l’ocupació, modificació del relleu o construcció en la franja de terreny de 100m d’amplada al costat de les lleres públiques, que correspon a la zona de policia del domini públic hidràulic. D’acord amb els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua en sessió de 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2003 i l’article 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006 de 18 de juliol), es condicionaran les actuacions de transformació d’usos o remodelació i/o ampliació de les construccions actuals a l’adopció de les mesures de protecció passiva en front als riscos d’inundació, en especial pel que fa a les masies del Pla Especial que estan situades en terrenys que, segons els resultats dels models hidrodinàmics de la “Planificació de l’espai fluvial de les conques de la Muga”, es troben dins zona inundable. Els documents urbanístics o projectuals que es redactin per a l’ampliació o consolidació de les diferents edificacions incloses en el catàleg i per l’execució d’obres dins la franja de 100m d’amplada al costat de marges de les lleres, que constitueix la zona de policia del domini públic hidràulic, d’acord amb l’article 6 del text refós de la llei d’Aigües, aprovat per RDL 1/2001 de 20 de juliol, es sotmetran a informe o autorització, respectivament, de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per l’abocament d’aigües residuals s’haurà de disposar, d’un sistema de tractament i depuració en origen que haurà de permetre d’assolir els paràmetres d’abocament als recs públics (vectors de contaminació i cabals) que siguin fixats per la Junta de Sanejament, per ordenança municipal o per l’organisme a càrrec d’aquesta gestió. Serà necessària la preceptiva autorització d’abocament de la Junta de Sanejament. Resta prohibit qualsevol abocament a la llera pública sense l’autorització esmentada. Per a la reutilització de les aigües plujanes i aigües grises es construirà, per a cada instal·lació, una xarxa separativa independent de les aigües negres, que comptarà amb un dipòsit de recollida quines aigües s’utilitzaran per al reg de les plantes i la jardineria. Article 23. Energia. L’energia necessària per al desenvolupament de les activitats autoritzades en l’àmbit d’aquest Pla tendirà a generar-se a partir de sistemes respectuosos amb el medi ambient. El subministrament d’energia elèctrica es realitzarà, quan sigui possible, a partir de sistemes d’energia solar o eòlica. En cas que es demostri inviable la instal·lació podrà connectar-se a la xarxa elèctrica existent al territori. Si resulta necessària la substitució de la xarxa, aquesta es contemplarà soterrada en els trams a substituir i en les proximitats de les edificacions. Les plaques solars necessàries per a la instal·lació d’energia solar es disposaran en un recinte construït a tal fi a les proximitats de l’edificació o bé en una coberta plana de la planta primera, degudament integrada a l’edificació. També serà autoritzada la implantació d’aquets captadors als edificis auxiliars i als coberts contigus però no es permetrà la col·locació a la planta coberta de les edificacions principals. Article 24. Regulació dels residus. El projectes d’obres o activitats establiran la situació de les instal·lacions de recollida selectiva, emmagatzematge, tractament, reciclatge i eliminació de residus, d’acord amb les determinacions de l’article 42 i 43 de la llei 6/93 de 15 de juliol, reguladora de residus. La gestió dels residus de fibrociment que es puguin generar en aplicació de criteris d’actuació de les fitxes, es gestionaran en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de la Generalitat i d’acord amb el Catàleg de Residus de Catalunya.

- 25 -



Article 25. Enderrocs i altres residus de la construcció. La gestió dels residus generals com a conseqüència dels processos d’execució material dels treballs de construcció, excavacions, i processos de desmantellament i enderroc d’edificis i d’instal·lacions, s’haurà de dur a terme d’acord amb les determinacions del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de construcció. Article 26. Regulació paisatgística. Els projectes que desenvolupin les edificacions hauran d’adaptar-se a les condicions fixades en el present Pla i, en qualsevol cas, preveure plantacions arbòries autòctones a les parcel·les de manera que des de l’exterior del perímetre de l’àmbit d’actuació la visió de les edificacions quedi filtrada per elements arbrats.

2.6 CAPÍTOL VI: INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL Article 27. Actes subjectes a llicència 1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d’edificació, de construcció o enderrocament d’obres referits a l’article 187 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme. 2. La necessitat d'obtenir l'autorització d'altres administracions públiques, no deixarà sense efecte l'exigència de la llicència municipal. Totes les obres que s'executin com a compliment d'una ordre municipal i sota la direcció dels serveis tècnics de l'Ajuntament, estan exemptes de l'exigència de la llicència municipal. 3. Les llicències tindran caràcter de document públic. Les llicències no impliquen l'autorització municipal per als actes d'ocupació de via pública o terrenys confrontants, ni per a altres usos o activitats relacionats amb l'obra autoritzada. Article 28. Procediment Les sol·licituds de llicències es resoldran d'acord al procediment previst per l'article 75 del reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Article 29. Contingut de les llicències. 1. El document administratiu corresponent a la concessió de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, acord de concessió, condicions, garanties i altres extrems identificadors. També s'hi adjuntarà un exemplar dels plànols, croquis o projecte tècnic el qual serà la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades. 2. Tot el que es disposa en aquestes Normes en matèria de condicions d'edificació i ús i, si escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d'una altra naturalesa, s'entendrà inclòs en l'acte d'atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules, i a més, el contingut implícit que és el definit en aquestes Normes. 3. Pel que fa als terminis màxims d'inici i acabament de les obres, s’estarà al que determina l’article 189 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

- 26 -



Article 30. Classificació de les obres i documents necessaris per a la sol·licitud de llicències. 1. Als efectes d’aquest Pla, les obres relacionades seguidament: - Construcció de tota classe d’edificis de nova planta. - Ampliació del volum edificat. - Reforma de l’estructura d’un edifici. - Reformes que comportin l’alteració del nombre d’habitatges o locals existents. - Substitució o modificació dels usos preestablerts o previstos. - Reforma que modifiquin la distribució interior de l’edifici en més del 50%. - Obres que es realitzin en façana i modifiquin l’aspecte exterior de les edificacions. - Enderrocament total o parcial d’edificis existents. - Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o altres aparells elevadors. - Execució o modificació d’obertures que afectin a elements estructurals. - Moviments de terres de superfícies superiors a 100 m2 i desnivells superiors a 0,50 m - Construcció de murs de contenció. han d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: - Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent - Estudi d’integració paisatgística - Projecte d’activitats (si es tracta d’una instal·lació no destinada a habitatge) - Full d’assumpció de la Direcció tècnica i disposar dels següents informes favorables: - Comissió d’Urbanisme de Girona - Agència Catalana de l’Aigua - Departament d’Agricultura - Servei Geològic de Catalunya - Servei de Prevenció d’incendis (si l’obra es a menys de 25 m d’una zona forestal) - Direcció General de Carreteres o Diputació de Girona (si l’obra es troba en zona d’afectació de carreteres) - Direcció General de Patrimoni (si l’obra afecta a Bens d’Interès Cultural o del catàleg d’ements de patrimoni del planejament municipal) - Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (si l’obra està inclosa en àmbit del Parc) - Renfe i Adif (si l’obra es troba en zona d’afectació de ferrocarrils) - Oficina de Gestió Ambiental Unificada (si es tracta d’una activitat no destinada a habitatge) 2. Als efectes d’aquest Pla, les obres relacionades seguidament: - Reformes que modifiquin la distribució interior de l’edifici en menys del 50%. - Reformes de paviments i paraments interiors. - Canalització i implantació de serveis soterrats o pavimentació d’espais exteriors. - Substitució o reparació puntual d’elements estructurals. - Reparació de cobertes i terrats sense afectació estructural. - Modificació d’obertures, balcons i ràfecs sense afectació estructural. - Reparació i reforma, inclòs pintura, de façanes, sense afectació estructural. - Col·locació d’elements mecànics de les instal·lacions, en terrats eixides. - Moviments de terres de superfícies inferiors a 100 m2 i desnivells inferiors a 0,50 m. - Construcció de pous i captació d’aigua. han d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: - Plànols de situació de l’obra i d’indicació de les reformes a efectuar en planta i/o façanes. - Conjunt de fotografies actuals i modificades amb l’actuació que es proposa. - Memòria, pressupost de l’obra i designació del constructor.

- 27 -



Article 31. Condicions de protecció contra incendis. Totes les activitats hauran de complir les condicions de seguretat contra incendis del CTE i la normativa sectorial d’aplicació. Es vetllarà de manera especial per l’acompliment de la normativa referent a les condicions de limitació de la vegetació i condicions neteja que han d’acomplir les franges de protecció contra incendis de 25 m entorn dels conjunts edificats. Article 32. Actuacions en bens d’interès cultural i zones de protecció Les actuacions de reforma, rehabilitació o ampliació d’edificacions declarades BCIN, BCIL o incloses en el pre-catàleg del Pla General d’Ordenació, hauran de comptar amb l’informe favorable de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Les actuacions en edificacions afectades per zones de servitud o protecció de cursos d’aigua, carreteres o ferrocarrils, hauran de disposar de l’informe favorable de l’organisme competent. Article 33. Edificacions destinades a habitatge no incloses en el catàleg de masies. En l’annex de les fitxes del catàleg es recullen les edificacions existents en sòl no urbanitzable, destinades a habitatge, que no es consideren maies d’acord amb els criteris continguts en les “directrius del contingut del catàleg de masies i cases rurals” editat per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat o als criteris d’aquest Pla, o bé per haver estat construïda amb posterioritat a l’any 1.956 o per no justificar-se la seva legal implantació en el territori. Article 34. Plans Especials Quan s’hagi tramitat i aprovat un Pla especial per a la implantació d’usos, activitats i/o edificacions en el sòl no urbanitzable, regiran les determinacions del mateix en l’àmbit territorial contemplat en l’esmentat Pla. La implantació d’edificacions o usos no contemplats en aquest Pla, o que sobrepassin els llindars resultants d’aquestes normes, requerirà la redacció, tramitació i aprovació del corresponent Pla especial urbanístic. Disposició addicional. Lleis i ordres de referència. Quan el present document fa referència a una llei o ordre de caràcter general, s’entén que fa referència a l’esmentada llei o a la que en el seu moment la substitueixi. Figueres, juliol de 2010

Lluís Gratacós i Soler Eugènia Poch i Gardella Arquitecte Arquitecta

- 28 -



RELACIÓ DE PLÀNOLS

- 29 -



3 RELACIÓ DE PLÀNOLS Nº Descripció del plànol escala PLÀNOLS D’INFORMACIÓ 01 Emmarcament territorial 1:25000 02 Situació de les masies en el territori 1:5000 PLÀNOLS DE PLANEJAMENT 03 Situació de les masies i planejament 1:5000

- 30 -



FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES

- 31 -



4 FITXES DEL CATÀLEG DE MASIES Les masies incloses en aquest apartat responen, en bona part, a una tipologia definida, a grans trets, per un volum unitari i de concepció simple, amb planta rectangular, de planta baixa i planta pis i coberta a dues vessants amb el carener en el sentit longitudinal i paral·lel a la façana principal. Les edificacions annexes vinculades directament amb l’habitatge (terrasses, ...) es desenvolupen, normalment, en planta baixa. En molts cassos es poden distingir diferents èpoques de construcció que han comportat ampliacions de l’edificació original. Les obertures són de reduïdes dimensions amb domini de la dimensió vertical i, en el conjunt de la façana, del ple sobre el buit. Estructuralment responen a una tipologia de dues crugies paral·leles a la façana principal amb murs de pedra o rajol, segons les èpoques de construcció, sostre de la planta baixa amb volta o cairats i solera ceràmica i coberta de cairats i llates de fusta o solera ceràmica i teula àrab. Les plantes baixes es destinen a usos relacionats amb l’agricultura o complementaris de l’habitatge (magatzems, garatges, quadres, ...) i l’habitatge es disposa a la planta primera. Són aquests valors de tipologia arquitectònica definida, els valors històrics i de manera molt significativa els valors paisatgístics per la personalització del territori que han comportat al llarg del temps, el que fan imprescindible la catalogació d’aquests elements i fan necessària la presa de mesures tendents a la seva preservació i recuperació.

NOM FITXA La Rajoleria........................................................................ M01 Can Sagols........................................................................ M02 Mas Salanca...................................................................... M03 Mas Can Sala.................................................................... M04 Can Serra.......................................................................... M05 Can Mericanes................................................................... M06 Can Pere Pau..................................................................... M07

DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret Puig del Mas Època de construcció Anterior al 1960 Localització Pol. 1 Parc. 95 Referència cadastral parcel·la 17137A00100095 Superfície finca 12.539 m² Coordenades UTM E 504822 N 4685045 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Conjunt d’edificacions que en planta es disposen en forma de L d’on la masia, de planta baixa i dos pisos, queda a la part nord-est, mentre que el cos d’annexes, d’una sola planta, queda a la banda de sud-oest. L’edificació de la masia es desenvolupa en un volum de planta rectangular rematat per una coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener longitudinal i paral·lel a la façana principal, propi de la tipologia tradicional de mas. A excepció de la façana de ponent, en la planta baixa de totes les altres façanes hi han adossats un seguit de porxos amb arcades que a la planta primera es desenvolupen com a àmplies terrasses. La composició final en façana es troba dominada pel ple sobre el buit, amb tots els paraments arrebossats i pintats de blanc, d’on destaquen l’acabat d’obra vista de pilars, arcades i cantonades d’un dels porxos. Els cossos annexes al mas estan arrebossats però no pintats. Sostre total edificat de la masia 293 m² Nº de plantes de la masia PB + P1

US ACTUAL Ús de la masia Habitatge permanent (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Aparcament i magatzem ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia ben conservada volumètricament i sense problemes estructurals aparents, però amb uns acabats constructius millorables. Es troba implantada en un indret separat del nucli urbà, amb un entorn immediat arreglat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Camí sense pavimentar des de la sortida de Marzà de la carretera de La Bisbal a Portbou. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG La Rajoleria ha estat un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques importants però sí la construcció d’un seguit de coberts annexes que acompanyen l’edificació original. La seva catalogació es justifica tan pels valors de tipologia arquitectònica definida, com pels valors històrics i de manera molt significativa els valors paisatgístics per la personalització del territori al llarg del temps.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ

c/ St Joan Baptista, 35 A 17600 Figueres Tel.: 972.510.320 Fax.: 972.678.501 estudi@gratacós.cat

C ATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC

Ajuntament de Pedret i Marzà

ESTUDI GRATACÓS ARQUITECTURA I URBANISME

LA RAJOLERIA M01

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 12 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Habitatge familiar, turisme rural, hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, educació en el lleure, restauració, agrícola, forestal i pecuari amb les limitacions especificades en el Pla Especial. Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 14 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’admet un màxim de 1 habitatges (règim de propietat horitzontal) Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia del mas. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent. Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -L’arrebossat sense pintar i el color blanc en els paraments exteriors es considera impropi. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar la unificació del conjunt amb un tractament unitari a les façanes que inclourà l’homogeneïtzació de totes les obertures (unificant criteris en relació al tipus de tancaments i proteccions solars) i un pintant dels paraments arrebossats amb un color que s’adeqüi a l’entorn d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.

IDENTIFICACIÓ DE RISCOS Risc d’inundació No hi ha riscos a destacar Risc d’incendi No hi ha riscos a destacar Risc geològic No hi ha riscos a destacar

DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Projecte d’activitats (si es tracta d’una instal·lació no destinada a habitatge) -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya. -Oficina de Gestió Ambiental Unificada (si es tracta d’una activitat no destinada a habitatge)

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret Camp de la Bassa Època de construcció Anterior al 1960 Referència cadastral parcel·la 5446503EG0854N Superfície finca 1.207 m² Coordenades UTM E 505387 N4684535 Qualificació del sòl (SNU 24) Zona de protecció del

Sistema de Comunicacions. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Conjunt d’edificacions que en planta es disposen en forma de C, d’on la masia, de planta baixa i dos pisos, queda relegada en un segon pla a causa de les construccions d’una sola planta que posteriorment s’hi han anat annexant al seu entorn. L’edificació de la masia original es desenvolupa en un volum de planta rectangular rematat per una coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener en el sentit longitudinal, propi de la tipologia tradicional de mas. La composició final de la façana es troba dominada pel ple sobre el buit amb poques obertures i de reduïdes dimensions. La majoria de paraments exteriors estan arrebossats i sense pintar, mentre que alguns dels paraments dels coberts annexes presenten les parets de totxana vista i estan coberts per plaques de fibrociment. Sostre total edificat de la masia 520 m² Nº de plantes de la masia PB + P1

US ACTUAL Ús de la masia Habitatge permanent (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Agrícoles ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia ben conservada volumètricament però oculta enmig d’altres construccions annexes. No presenta problemes estructurals ni constructius aparents. Es troba implantada en un indret molt pròxim al nucli urbà, en un entorn ordenat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Accés directe des de la intersecció entre el carrer Quermançó i la carretera de Marzà cap a l’Abocador Controlat. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG Can Sagols és un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques importants però sí la construcció d’un seguit de coberts annexes que n’oculten l’edificació original. La seva catalogació es justifica tan pels valors de tipologia arquitectònica definida, com pels valors històrics i de manera molt significativa els valors paisatgístics per la personalització del territori al llarg del temps.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CAN SAGOLS M02

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 12 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Habitatge familiar, turisme rural, hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, educació en el lleure, restauració, agrícola, forestal i pecuari amb les limitacions especificades en el Pla Especial. Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 14 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’admet un màxim de 2 habitatges (règim de propietat horitzontal) Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Per la seva situació dins la zona compresa entre la línia d’edificació i la línia del ferrocarril de Barcelona a Portbou, queda prohibida qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per la conservació, consolidació i manteniment de les construccions existents. Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -L’obra vista dels paraments exteriors i les cobertes de plaques de fibrociment dels annexes es consideren impropis. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar la substitució de totes les cobertes de fibrociment de les edificacions annexes per cobertes de teula àrab i la unificació del conjunt amb un tractament unitari a les façanes pintant els paraments arrebossats amb un color que s’adeqüi a l’entorn d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Projecte d’activitats (si es tracta d’una instal·lació no destinada a habitatge) -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya. -Oficina de Gestió Ambiental Unificada (si es tracta d’una activitat no destinada a habitatge) - Renfe i Adif

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret La Vinya Època de construcció 1915 Localització Pol. 4 Parc. 5 Referència cadastral parcel·la 17137A00400005 Superfície finca 80.547 m² Coordenades UTM E 505944 N 4683938 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Conjunt d’edificacions que en planta es disposen en forma de C conformant un pati tancat a l’interior. La masia apareix a llevant com a volum de planta rectangular de planta baixa i planta primera cobert a dues aigües amb teula àrab, amb el carener en el sentit longitudinal, propi de la tipologia tradicional de mas. A ponent es disposen les construccions annexes, cobertes també amb teula àrab. En totes les façanes hi domina el ple respecte el buit, amb obertures de reduïdes dimensions, amb alguns trams de parament arrebossats, i altres no. Sostre total edificat de la masia 659 m² Nº de plantes de la masia PB + P1

US ACTUAL Ús de la masia En desús (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos En desús ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia en estat ruïnós, que es conserva volumètricament però amb problemes estructurals i constructius importants. Part de les cobertes han caigut i les que es conserven estan en mal estat. Es troba implantada en un indret separat del nucli urbà, en un entorn descuidat però no brut ni desordenat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Camí rural sense pavimentar. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG El Mas Salanca ha estat un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques ni tipològiques importants malgrat l’estat en què es troba. La seva catalogació es justifica tan pels valors de tipologia arquitectònica definida, com pels valors històrics i de manera molt significativa pels valors paisatgístics i per la personalització del territori al llarg del temps.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






MAS SALANCA M03

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 12 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Habitatge familiar, turisme rural, hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, educació en el lleure, restauració, agrícola, forestal i pecuari amb les limitacions especificades en el Pla Especial.

Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 14 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’admet un màxim de 2 habitatges (règim de propietat horitzontal)

Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia del mas. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial.

Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Se’n farà la restauració seguint la volumetria original.



AJUNTAMENT DE PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret Les Encontrelles Època de construcció 1880 Localització Pol. 4 Parc. 12 Referència cadastral parcel·la 17137A00400012 Superfície finca 20.417 m² Coordenades UTM E 506285 N 4684040 Qualificació del sòl P.E. Mas Can Sala Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Masia de planta irregular formada per diversos volums de planta baixa, planta pis i planta segona, d’alçades lleugerament diferents entre ells, rematats per cobertes de teula àrab en pendent a dues aigües. Es dóna una composició final de les façanes on el ple preval respecte el buit, amb un domini dels paraments acabats amb pedra i amb trams arrebossats de color palla. Totes les obertures s’acompanyen de porticons blau foscos. A llevant i a sud, a planta baixa, hi ha annexats dos cossos que a nivell de la planta primera es converteixen en dues generoses terrasses. Sostre total edificat de la masia 649 m² Nº de plantes de la masia PB + P1+ P2

US ACTUAL Ús de la masia Turisme rural (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Aparcament i altres ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia reformada i molt ben conservada, sense problemes constructius ni estructurals aparents, implantada en un indret separat del nucli urbà, en un entorn enjardinat i arreglat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Accés des d’un trencant de la carretera de Marzà a Pedret. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG El Mas Can Sala ha estat un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques importants però sí la construcció d’un seguit de coberts annexes que acompanyen l’edificació original. La seva catalogació es justifica tan pels valors de tipologia arquitectònica definida, com pels valors històrics i de manera molt significativa els valors paisatgístics per la personalització del territori al llarg del temps.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






MAS CAN SALA M04

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Sala, aprovat el 29-09-2003.

Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Sala, aprovat el 29-09-2003.

Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Sala, aprovat el 29-09-2003.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Sala, aprovat el 29-09-2003. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Sala, aprovat el 29-09-2003.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Sala, aprovat el 29-09-2003.







DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret La Coromina Època de construcció Anterior al 1960 Localització Pol. 4 Parc. 16 Referència cadastral parcel·la 17137A004100016 Superfície finca 49.899 m² Coordenades UTM E 506289 N 4683586 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Conjunt d’edificacions que en planta es disposen en forma de C generant un pati interior tancat d’on la masia original, de planta baixa i dos pisos, queda a la part de llevant, mentre que l’annex, de construcció més recent, de planta baixa i planta pis, queda a la banda de ponent. Tots els cossos estan rematats per un seguit de generoses cobertes de teula àrab amb pendents i altures diverses. Es dóna una composició final a les façanes on el ple preval respecte el buit, amb un domini dels paraments acabats amb pedra davant de pocs trams arrebossats. Les obertures, de dimensions reduïdes, s’acompanyen de llindes de fusta i brancals d’obra vista, mentre en algun altre cas es troben emmarcades per carreus. Sostre total edificat de la masia 791 m² Nº de plantes de la masia PB + P1 + P2

US ACTUAL Ús de la masia Habitatge (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Magatzem ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia molt ben conservada i sense problemes constructius ni estructurals aparents, implantada en un veïnat separat del nucli urbà, en un entorn ordenat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Camí pavimentat de Vilanova a Pau. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG Can Serra ha estat un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques importants però sí la construcció d’un seguit de coberts annexes que acompanyen l’edificació original. La seva catalogació es justifica tan pels valors de tipologia arquitectònica definida, com pels valors històrics i de manera molt significativa els valors paisatgístics per la personalització del territori al llarg del temps.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CAN SERRA M05

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 12 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Habitatge familiar, turisme rural, hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, educació en el lleure, restauració, agrícola, forestal i pecuari amb les limitacions especificades en el Pla Especial.

Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 14 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’admet un màxim de 2 habitatges (règim de propietat horitzontal)

Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia del mas. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions.



AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret La Coromina Època de construcció 1950 Localització Pol. 4 Parc. 38 Referència cadastral parcel·la 17137A00400038 Superfície finca 28.567 m² Coordenades UTM E 506336 N 4683515 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Conjunt d’edificacions de planta allargada conformada per un seguit de volums annexats al que fou la masia original. La masia queda amagada i relegada en un segon pla a causa de les construccions afegides posteriorment, que són les que prenen el protagonisme. Totes els cossos són de planta baixa i planta pis i estan rematats per cobertes en pendent a dues aigües mentre que l’última, la de llevant, és d’una sola vessant. En les façanes destaquen per la confusió d’obertures heterogènies de diferents èpoques i estils, i pel balcó corregut a mode d’àmplia terrassa orientat a sud i aguantat per pilastres. Els paraments exteriors presenten una gran varietat d’acabats que van de la paret de pedra i el totxo vist a l’arrebossat sense pintar i l’arrebossat pintat de color marró. Sostre total edificat de la masia 834 m² Nº de plantes de la masia PB + P1

US ACTUAL Ús de la masia Habitatge (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Magatzems agrícoles ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia ben conservada volumètricament i sense problemes estructurals aparents, però amb un seguit de construccions annexes que presenten uns acabats constructius deficients i massa varietat d’elements compositius heterogenis. Està implantada en un veïnat separat del nucli urbà, en un entorn poc arreglat i desordenat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Carretera secundària des d’un trencant de la carretera de Pedret a Castelló d’Empúries. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG La catalogació de Can Mericanes es justifica pels valors històrics i pels valors de tipologia arquitectònica tradicional rural malgrat que el mas original ha sofert importants transformacions amb els annexos que s’hi han anat construint posteriorment i que n’emmascaren l’edificació original. Amb la catalogació es podran articular i regular les futures actuacions de reforma i/o canvi d’ús i així potenciar-ne el valor arquitectònic i paisatgístic.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CAN MERICANES M06

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 12 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Habitatge familiar, turisme rural, hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel-apartament, educació en el lleure, restauració, agrícola, forestal i pecuari amb les limitacions especificades en el Pla Especial. Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 14 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’admet un màxim de 3 habitatges (règim de propietat horitzontal) Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia del mas. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Els paraments exteriors de totxo vist, i l’arrebossat sense pintar es consideren impropis. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar la unificació del conjunt amb un tractament unitari a les façanes que inclourà l’homogeneïtzació de totes les obertures (unificant criteris en relació al tipus de tancaments i proteccions solars), l’arrebossat de les parets de totxo vist i pintat dels paraments arrebossats amb un color que s’adeqüi a l’entorn d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.









DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Masia Indret Can Pere Pau Època de construcció 1958 Localització Pol. 4 Parc. 76 Referència cadastral parcel·la 17137A00400076 Superfície finca 344.910 m² Coordenades UTM E 507682 N 4683701 Qualificació del sòl P.E. Mas Can Pere Pau Protecció actual Emplaçat dins el Parc Natural

dels Aiguamolls de l’Empordà. DESCRIPCIÓ DE LA MASIA Masia de planta irregular formada per diversos volums de planta baixa i planta pis, d’alçades lleugerament diferents entre ells, rematats per cobertes de teula àrab en pendent a dues aigües. Es dóna una composició final de les façanes on el ple preval respecte el buit, amb un domini dels paraments acabats amb pedra i amb pocs trams arrebossats. Algunes obertures s’emmarquen amb elements d’obra vista, mentre que d’altres presenten els brancals i les llindes pintades de color blanc. La façana de nord és més austera, sense elements sobresortints del pla de façana, mentre que la façana orientada a sud és més generosa en nombre d’obertures i dimensions, i hi destaquen els finestrals arquejats de la planta baixa, i els balcons i l’àmplia terrassa de la planta primera. Sostre total edificat de la masia 702 m² Nº de plantes de la masia PB + P1

US ACTUAL Ús de la masia Turisme rural (titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Aparcament i altres ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Masia reformada i molt ben conservada, sense problemes constructius ni estructurals aparents, implantada en un indret separat del nucli urbà, en un entorn arreglat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Accés per un camí rural des d’un trencant de la carretera de Pedret a Pau. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG El Mas Can Sala és un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques importants. La seva catalogació es justifica tan pels valors de tipologia arquitectònica definida, com pels valors històrics i de manera molt significativa pels valors paisatgístics per la personalització del territori al llarg del temps.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CAN PERE PAU M07

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Pere Pau, aprovat el 27-07-2005.

Divisions horitzontals Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Pere Pau, aprovat el 27-07-2005.

Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Pere Pau, aprovat el 27-07-2005.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Pere Pau, aprovat el 27-07-2005. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Pere Pau, aprovat el 27-07-2005.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades a l’article 34 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: Pla Especial urbanístic per a la implantació d'un establiment de turisme rural al sector mas can Pere Pau, aprovat el 27-07-2005.







- 46 -



ANNEX: FITXES DE LES CASES RURALS DE NOVA CONSTRUCCIÓ

- 47 -



5 ANNEX: FITXES DE LES CASES RURALS DE NOVA CONSTRUCCIÓ Aquest annex incorpora les cases rurals de nova construcció que no tenen les característiques tipològiques i arquitectòniques necessàries per a ésser considerades masies. Es tracta d’edificacions sorgides en les darreries del segle XX com habitatges, en molts casos, no vinculats a l’agricultura però implantats en medi rural. En general aquestes edificacions no responen a la tipologia tradicional dels masos de l’entorn. Podríem dir que es tracta més aviat d’edificacions de voluntat urbana implantades en un medi rural. Cal distingir les edificacions que s’han situat a l’entorn de masies històriques i quins propietaris han mantingut la relació amb l’activitat agrària i les que no tenen cap vinculació amb les edificacions tradicionals ni de l’activitat amb el territori. Cal dir, també, que ja sigui per formar part d’un nucli tradicional o bé per la permanència de l’edificació en un indret determinat, aquestes edificacions formen part del paisatge del lloc i han esdevingut un element propi del territori. És per aquests valors paisatgístics i de referent territorial que, malgrat no considerar valors arquitectònics ni tipològics substancials en l’edificació, es considera imprescindible la seva inclusió en aquest catàleg. Trobem també que una part de les edificacions de nova construcció responen, pràcticament, a habitatges d’autoconstrucció, ja sigui des de l’origen del volum edificat o en les seves reformes o ampliacions. Aquestes construccions requereixen, sens dubte, d’actuacions per a millorar la seva relació amb l’entorn. És per això que es considera imprescindible la seva catalogació atès que, d’aquesta manera, es poden articular mesures de correcció i el marc legal que permeti conduir les situacions impròpies cap a una millor integració territorial i ambiental que és l’objectiu principal d’aquest document i la voluntat final de l’ajuntament per poder assolir una millora sensible del territori.

NOM FITXA La Granja........................................................................... C01 Can Gurri........................................................................... C02 Ca la Bel............................................................................ C03 Les Oliveres....................................................................... C04 Can Trias Nou.................................................................... C05

DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Casa rural de nova construcció Indret Camp de la Bassa Època de construcció Anys 1960 Referència cadastral parcel·la 5444301EG0854S Superfície finca 1.223 m² Coordenades UTM E 505458 N 4684409 Qualificació del sòl (SNU 22) Zona rústega

Immediata al Poble. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA CASA RURAL DE NOVA CONSTRUCCIÓ Habitatge de nova construcció de planta quasi quadrada, que sorgeix com a volum unitari de planta baixa i planta pis, protegit per una coberta de poca pendent a quatre vessants de teula àrab. La façana de sud i la de ponent tenen annexats els volums dels coberts contigus, mentre que les façanes de nord i de llevant en queden alliberades. A la cara de llevant, on es concentren quasi totes les obertures, hi destaca per les seves considerables dimensions el portal d’entrada al magatzem que hi ha planta baixa. L’entrada de l’habitatge es fa per la primera planta, i s’hi arriba per una escala exterior que d’una sola tramada salva l’alçada de la planta baixa. Tots els paraments estan pintats però no arrebossats, per la qual cosa s’hi entreveu la fàbrica de maó. Sostre total edificat de la casa 313 m² Nº de plantes de la casa PB + P1 ÚS ACTUAL Ús de la casa Habitatge en desús (Titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Agrícoles i ramaders ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Edificació ben conservada volumètricament i sense problemes estructurals aparents, però sí amb problemes d’acabats deguts al temps en desús. Es troba implantada en un indret molt pròxim al nucli urbà, amb un entorn immediat desarreglat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS S’hi accedeix del camí rural que parteix d’un trencant del Carrer Major. LLICÈNCIA D’OBRA No consta llicència d’obra. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG La Granja s’implanta en el medi rural amb una arquitectura singular que forma part del paisatge del lloc i esdevé propi del territori. La seva catalogació es justifica per la necessitat de poder articular i regular les futures actuacions de reforma i/o canvi d'ús i així millorar la seva relació amb l’entorn, potenciant-ne el valor arquitectònic.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






LA GRANJA C01

DETERMINACIONS NORMATIVES Úsos admesos Les condicions seran les contemplades a l’article 12 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Únicament es permetrà mantenir l’ús d’habitatge, excloent els altres usos admesos.

Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia de l’edificació. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent, menys a dins la zona compresa entre la línia d’edificació i la carretera, on queda prohibida qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per la conservació, consolidació i manteniment de les construccions existents.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -El pintat sense arrebossar en els paraments exteriors es considera impropi. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar la unificació del conjunt amb un tractament unitari a les façanes que inclourà l’homogeneïtzació de totes les obertures (unificant criteris en relació al tipus de tancaments i proteccions solars), a més de l’arrebossat i pintat dels paraments amb un color que s’adeqüi a l’entorn d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya. -Direcció General de Carreteres o Diputació de Girona (si l’obra es troba en zona d’afectació de carreteres)

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Casa rural de nova construcció Indret Les cases blanques Època de construcció 1981 Localització Pol. 5 Parc. 30 Referència cadastral parcel·la 17137A00500030 Superfície finca 21.372 m² Coordenades UTM E 504274 N 4683857 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA CASA RURAL DE NOVA CONSTRUCCIÓ Conjunt d’edificacions de nova construcció de planta irregular i intricada volumetria, que es desenvolupen en una planta baixa i una planta primera, rematades per un seguit de cobertes a dues aigües de teula àrab amb pendents i altures diverses. Als paraments exteriors preval el ple respecte el buit, amb una disposició d’obertures de diferents dimensions. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Sostre total edificat de la casa 207 m² Nº de plantes de la casa PB + P1 ÚS ACTUAL Ús de la casa Habitatge permanent (Titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Magatzems ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Edificació ben conservada i sense problemes constructius ni estructurals aparents. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS S’hi accedeix des d’un camí rural que parteix d’un trencant de la carretera que condueix a l’Abocador Controlat. LLICÈNCIA D’OBRA No consta llicència d’obra. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG Can Gurri és un exponent de les edificacions de voluntat urbana implantades en un medi rural, formant part del paisatge del lloc i esdevenint-ne un element propi del territori. La seva catalogació es justifica per la necessitat de poder articular i regular les futures actuacions de reforma i/o canvi d'ús i així millorar la seva relació amb l’entorn, potenciant-ne el valor arquitectònic.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CAN GURRI C02


Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Per la seva situació dins la zona compresa entre la línia d’edificació i la línia del ferrocarril de Barcelona a Portbou, queda prohibida qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per la conservació, consolidació i manteniment de les construccions existents.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -El color blanc en els paraments exteriors es considera impropi. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar la unificació del conjunt de les edificacions amb un tractament unitari a les façanes d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya. - Renfe i Adif

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Casa rural de nova construcció Indret Les Encontrelles Època de construcció 1980 Localització Pol. 5 Parc. 52 Referència cadastral parcel·la 17137A00500052 Superfície finca 10.260 m² Coordenades UTM E 505115 N 4683823 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA CASA RURAL DE NOVA CONSTRUCCIÓ Habitatge de nova construcció de planta circular que sorgeix com a volum unitari de planta baixa i golfes, protegit per una coberta cònica acabada amb peces de pissarra. La façana és corba i sense ornaments, i és on s’hi ubiquen la porta d’entrada i cinc finestres de dimensions i posicions diverses, totes acompanyades de reixes metàl·liques. De la coberta en surten tres petites llucanes i una xemeneia cilíndrica rematada també per una menuda coberta cònica de pissarra. Sostre total edificat de la casa 44 m² Nº de plantes de la casa PB + golfes ÚS ACTUAL Ús de la casa Habitatge en desús (Titularitat privada) Ús dels coberts i annexos No n’hi ha ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Edificació ben conservada volumètricament i sense problemes estructurals aparents, només amb problemes d’acabats deguts al desús. Es troba implantada en un indret separat del nucli urbà en un entorn deixat però no brut, cobert per la vegetació. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS S’hi arriba des d’un camí rural sense pavimentar. LLICÈNCIA D’OBRA No consta llicència d’obra. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG Ca la Bel s’implanta en el medi rural amb una arquitectura singular que forma part del paisatge del lloc i n’esdevé propi del territori. La seva catalogació es justifica per la necessitat de poder articular i regular les futures actuacions de reforma i/o canvi d'ús i així millorar la seva relació amb l’entorn, potenciant-ne el valor arquitectònic.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CA LA BEL C03


Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia de l’edificació. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -El color blanc en els paraments exteriors es considera impropi. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar un canvi de color de la façana que s’adeqüi més a l’entorn d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Casa rural de nova construcció Indret Les Encontrelles Època de construcció 1980 Localització Pol. 5 Parc. 52 Referència cadastral parcel·la 17137A00500052 Superfície finca 10.260 m² Coordenades UTM E 505139 N 4683787 Qualificació del sòl (SNU 21) Zona rústega de

Règim Ordinari. Protecció actual No consten figures de protecció DESCRIPCIÓ DE LA CASA RURAL DE NOVA CONSTRUCCIÓ Edificació de nova construcció de planta rectangular que es desenvolupa en una planta baixa i una planta pis i es cobreix amb una coberta a dues aigües de teula àrab amb una part de coberta plana a mode de terrat. Tots els paraments exteriors estan arrebossats i pintats de color blanc i presenten un seguit d’obertures enreixades de dimensions i característiques més o menys similars. Destaca el porxo orientat a sud que protegeix la porta d’entrada i que se suporta per quatre arcs de catenària. Sostre total edificat de la casa 96 m² Nº de plantes de la casa PB + P1 ÚS ACTUAL Ús de la casa Habitatge en desús (Titularitat privada) Ús dels coberts i annexos No n’hi ha ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Edificació ben conservada volumètricament i sense problemes estructurals aparents, només amb problemes d’acabats deguts al desús. Es troba implantada en un indret separat del nucli urbà en un entorn deixat però no brut, cobert per la vegetació. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS S’hi arriba des d’un camí rural sense pavimentar. LLICÈNCIA D’OBRA No consta llicència d’obra. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG Ca les Oliveres és un exponent de les edificacions de voluntat urbana implantades en un medi rural, formant part del paisatge del lloc i esdevenint-ne un element propi del territori. La seva catalogació es justifica per la necessitat de poder articular i regular les futures actuacions de reforma i/o canvi d'ús i així millorar la seva relació amb l’entorn, potenciant-ne el valor arquitectònic.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






LES OLIVERES C04


Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Es mantindrà el caràcter i la tipologia de l’edificació. Es podran realitzar actuacions de consolidació, conservació, millora i ampliació de l’edificació existent.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -El color blanc en els paraments exteriors es considera impropi. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar un canvi de color de la façana que s’adeqüi més a l’entorn d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






DADES GENERALS, CADASTRALS I URBANÍSTIQUES Tipologia Casa rural de nova construcció Indret Pedret Època de construcció 1972 Referència cadastral parcel·la 6940401EG0864S Superfície finca 517 m² Coordenades UTM E 506930 N 4683958 Qualificació del sòl (SNU 20/ER) Zona rústega de Protecció Integral. Protecció actual Emplaçat dins el Parc Natural

dels Aiguamolls de l’Empordà. DESCRIPCIÓ DE LA CASA RURAL DE NOVA CONSTRUCCIÓ Habitatge de nova construcció de planta rectangular que sorgeix com a volum unitari de planta baixa i planta pis, protegit per una coberta plana a mode de terrat. La façana de sud i la de ponent tenen annexats, a la planta baixa, els volums dels coberts agrícoles contigus mentre que les façanes de nord i de llevant en queden alliberades. L’entrada de l’habitatge es fa per la primera planta i s’hi arriba per una escala metàl·lica exterior de dues tramades que salva l’alçada de la planta baixa, dedicada a magatzem. En totes les façanes hi ha un domini del ple sobre el buit, amb poques obertures de reduïdes dimensions. Els paraments estan arrebossats sense pintar i presenten obra vista a les cantonades i als marcs de certes obertures. Sostre total edificat de la casa 68 m² Nº de plantes de la casa PB + P1 ÚS ACTUAL Ús de la casa Habitatge en desús (Titularitat privada) Ús dels coberts i annexos Magatzems agrícoles ESTAT DE CONSERVACIÓ I ENTORN Edificació ben conservada volumètricament i sense problemes estructurals aparents, només amb problemes d’acabats deguts al desús. Es troba implantada en un indret en un indret molt pròxim al nucli urbà de Pedret, en un entorn de treballs agrícoles arreglat. ACCESSIBILITAT DES DELS CAMINS PÚBLICS Accés directe des de la carretera GIV-6101, de Pedret a Pau. LLICÈNCIA D’OBRA No consta llicència d’obra. JUSTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ EN EL CATÀLEG Can Trias Nou s’implanta en el medi rural amb una arquitectura singular que forma part del paisatge del lloc i esdevé propi del territori. La seva catalogació es justifica per la necessitat de poder articular i regular les futures actuacions de reforma i/o canvi d'ús i així millorar la seva relació amb l’entorn, potenciant-ne el valor arquitectònic.

AJUNTAMENT DE

PEDRET I MARZÀ






CAN TRIAS NOU C05


Condicions d’edificació Les condicions seran les contemplades a l’article 15 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -Per la seva situació dins la zona compresa entre la línia d’edificació i la carretera GIV-6101 de Pedret a Pau, queda prohibida qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per la conservació, consolidació i manteniment de les construccions existents.

Elements impropis Les condicions seran les contemplades a l’article 16 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -L’arrebossat sense pintar dels paraments exteriors es considera impropi. Condicions d’adaptació a l’entorn Les condicions seran les contemplades a l’article 17 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: -S’haurà de contemplar el pintat de totes les parets exteriors amb un tractament unitari a les façanes, d’acord amb la gamma de colors del Pla Especial.


DOCUMENTACIÓ Les condicions seran les contemplades al primer apartat de l’article 30 de les normes urbanístiques del Pla Especial, amb les següents especificacions: S’ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència amb: -Projecte arquitectònic visat pel col·legi professional corresponent. -Estudi d’integració paisatgística. -Full d’assumpció de la Direcció tècnica. I disposar dels següents informes favorables: -Comissió d’Urbanisme de Girona. -Agència Catalana de l’Aigua. -Departament d’Agricultura. -Servei Geològic de Catalunya. -Direcció General de Carreteres o Diputació de Girona







Memòria del PE Catàleg de Masies - PEDRET I MARZÀ-2010 ... · DEL CATÀLEG DE MASIES DEL...

Documents

Transcript of Memòria del PE Catàleg de Masies - PEDRET I MARZÀ-2010 ... · DEL CATÀLEG DE MASIES DEL...