Mercè Rodoreda
20
Click here to load reader
-
Upload
adalaisadelcomtearnau -
Category
Education
-
view
1.940 -
download
1
description
Vida i obres de Mercè Rodoreda. 1r de batxillerat. Literatura catalana.
Transcript of Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
ÍNDEXÍNDEX
BIOGRAFIABIOGRAFIA
OBRESOBRES
VIDAVIDA
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’ octubre de 1908 –
Girona, 13 de abril de 1983), fou una escriptora Espanyola de
llengua catalana. Considerada per molts com l’ escriptora més
universal de la narrativa contemporània catalana, la seva obra s’
ha traduït a 27 idiomes.
Fou filla única d’ un matrimoni (Andreu i Montserrat).
Li agradaven molt les lletres de, la seva infància va estar
influenciada per la figura del seu avi, Pere Gurguí, que li inculcà
un profund catalanisme que li acompanyà durant tota la seva
vida.
VIDAVIDA
Vint anys desprès (1928), Rodoreda va contraure
matrimoni amb un tiet seu, Joan Gurguí, catorze anys
major que ella, amb qui tindrà el seu únic fill, en
Jordi.
Tot i això el seu matrimoni, va acabant sent un fracàs.
I la seva sortida va ser, la literatura. Inicià les seves
col·laboracions en diversos mitjans com: La Veu de
Catalunya, La Publicitat o Mirador.
En 1937, Rodoreda posà fi al seu matrimoni.
VIDAVIDA
En 1939 s’ exilià a França. Rodoreda creia
que l’ exili
seria per poc temps i deixà al seu fill a càrrec
del seu pare.
A Ginebra, és on va escriure la seva obra més
aclamada, La plaça del diamant (1960),
considerada com la novel·la més important
de la narrativa catalana de postguerra.
VIDAVIDA
L’ any 1972 tornà a Catalunya, després de
la mort del seu amant a Viena.
Finalment, Rodoreda va morir a Girona,
als 75 anys d’ edat, víctima d’ un càncer
en 1983. Per voluntat pròpia, fou
enterrada en el cementiri de Romanyà de
la Selva.
OBRESOBRES Les obres de Mercè Rodoreda destaquen
pel seu estil i la capacitat descriptiva,
tenen una temàtica femenina,
protagonitzada per una dona,
normalment fràgil però amb una gran
força interior, i un estil narratiu i poètic,
carregat de simbolisme.
OBRESOBRES Les seves obres s’ ambienten en llocs on
ha viscut com: El barri Gràcia (de
Barcelona), Romanyà de la Selva o
Ginebra.
Rodoreda va saber descriure com ningú
la societat catalana del segle XX i els
canvis que s’hi estaven produint.
PRINCIPALS OBRESPRINCIPALS OBRES
Aloma, 1938 (revisada al1969)
La plaça del diamant, 1960
El carrer de les camèlies, 1966
Jardí vora el mar, 1967
La meva Cristina i altres contes, 1967
Mirall trencat,1974
Semblava de seda i altres contes, 1978
Quanta, quanta guerra..., 1980
La mort i la primavera, novel·la pòstuma, 1986
ALOMAALOMA Aloma planteja la història d'un amor
desgraciat entre Aloma, una adolescent i Robert, un home ja madur parent seu. El fracàs de la relació, juntament amb un desgastat ambient familiar, obligaran a la protagonista a acarar el futur amb fermesa per l'amor al fill que ha de néixer. El relat, ordenat en vint capítols, té una estructura narrativa clàssica.usa el narrador omniscient i el monòleg interior.
MIRALL TRENCATMIRALL TRENCAT
Mirall trencat és una novel·la llarga, que narra la corba ascendent i declinant d'una família, que representen un temps i un país concret. El tema central de l'obra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també, la liquidació literària i mítica d'un període de Catalunya, vital i brillant trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal, sinó que queda fragmentat per nombroses reflexions, que giren sempre al voltant del pas del temps.
Pel que fa als personatges cal dir que mantenen dues constants: la soledat i la desencisada concepció de l'existència humana; cal ressaltar la gran quantitat que n'apareixen a l'obra, tant de masculins com de femenins, i la seva extracció social benestant; els personatges principals seran dues dones: Teresa, representant del món dels adults i Maria del món dels infants. Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona
LA PLAÇA DEL DIAMANTLA PLAÇA DEL DIAMANT
La plaça del Diamant narra la història d'un procès de
pèrdua i recuperació d'identitat. Natàlia, la
protagonista, és una noia òrfena de mare, que
treballa de dependenta en una pastisseria, que té un
promès formal i que coneix Quimet, un altrenoi, en
un ball de la Festa Major de Gràcia. La relació amb en
Quimet, amb qui es casa al cap d'un any, capgira
radicalment la seva vida, a més de sotmetre-la a un
procés de submissió
el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat. Ja
en el primer capítol, la noia deixa de ser Natàlia per
esdevenir Colometa. Natàlia-Colometa és, en la
primera part de la novel·la, una noia ingènua,
bondadosa i passiva,
Aviat és mare de dos fills, entra en una progressiva
espiral d'angoixes i opressions: ha de suportar les
rareses de Quimet, ha de treballar fora de casa, no
pot atendre correctamnt els fills i li toca viure uns
moments històrics delicats.
La més significativa d'aquestes opressions és la
progressiva invasió de la pròpia llar per part dels
coloms que cria el marit. I és en contra aquesta
opressió que es rebel·la Colometa el dia que inicia el
camí cap a la maduresa aprèn a dir que no. I el
primer que fa es desfer-se progressivament dels
coloms. El personatge ha madurat i ha pres una
decisió: es revolta contra allò que considera injust i
inicia un llarg camí de recuperació cap a la pròpia
identitat. L'acció contra els coloms és una rebel·lia
contra el marit perquè els coloms són d'en Quimet.
Quimet es converteix en un milicià primerenc que
és destinat, més tard, al front d'Aragó, on mor. La
mort del marit, la immensa desolació de la
postguerra, la gana i la misèria que passen els seus
fills l'aboquen a pensar en un suïcidi col·lectiu -ella
i els dos fills- com a única alternativa. Sortosament
el projecte no tira endavant perquè l'adroguer que
li ven salfumant obre una porta a l'esperança en
oferir-li una feina i, mesos més tard, la possibilitat
de fer la vida amb un nou matrimoni.
Antoni, l'adroguer, és mutiliat delmig per
la guerra, fet que estalviarà a la
protagonista el trauma de les relacions
sexuals. Per un altre costat, és mateix
adroguer qui comença a restituir la
identitat perduda adreçant-se-li pel seu
no.
Aloma adaptada a teatre:
http://www.youtube.com/watch?v=nlVguZf2LAU&feature=fvsr
BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA http://es.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda
(14-5-2009) http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2221
(14-5-2009) http://www.xtec.cat/~jducros/Merce%20Rodoreda.html
(15-5-2009)
http://es.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda#Enlaces_externos (16-5-2009)
http://www.youtube.com (16-5-2009)
Jaime Muñoz Martín
i
Ana Belén Rodríguez López
